La Tria dels mulats d’Espinavell

Espinavell es un preciós poblet de muntanya. El trobareu pujant per Vic i Ripoll fins a Camprodón, i després fins Molló. D’aquest poble heu d’agafar la carretera internacional que va cap a França, cap a Prats de Molló. A uns kms. més a munt de Molló, municipi al qual pertany Espinavell trobareu la desviació que us hi portarà. A Espinavell és bonic anar-hi tot l’any. A la tardor i primavera potser un xic més, pels colors del paisatge. A l’hivern teniu molta neu, i molta diversió. I a l’estiu hi estareu fresquets. El que sempre estarà assegurat és el fort tipisme des seus carrers, l’encant dels seus voltants, i les múltiples rutes a peu que podeu fer, per totes les edats i condicions físiques. Des de simples passejades fins a ascencions al Costabona. Però si podeu anar-hi el dia de Sant Eudald, el 13 d’octubre, si no treballeu, llavors coneixereu un dels secrets més fabulosos del Pirineu: la tria de mulats. És aquesta una gran fira, una festa dels cavalls. La fira ramadera tradicional aplegarà més de 300 caps de bestiar equí. La fira és un esdeveniment únic a Catalunya. El moment més interessant és la tradicional baixada del bestiar, prevista cap a les 10 del matí, en la qual els caps bestiar procedents de la muntanya de Rojà, al Conflent, creuaran el riu Ritort i restaran durant tot el dia a Les Planes d’Espinavell. Com cada any, també hi haurà la fira de productes artesanals. Hi haurà un servei de bus que connectarà Molló amb Espinavell. Atenció a aquesta recomanació: estarà prohibit aparcar als vorals de la carretera d’accés a Espinavell, i quedarà prohibit circular-hi durant el matí, a partir del moment en què els aparcaments d’Espinavell estiguin plens. El servei de bus, però, serà completament gratuït, i funcionarà de 7 a 17 hores. No us perdeu aquest munt de cavalls que baixen de la muntanya fins els Plans d’Espinavell, sobre el poble. Hi ha molta gresca sana, exposició de bestiar equí, paradetes d’artesania, d’embotits, de formatge, de menjar, i d’oficis. A partir de les 11 del matí la fira s’anima: comencen a baixar les bèsties. Hi ha concurs i premis, i a la tarda, trien el mulats, els poltres nascuts a la muntanya. De veritat que corprèn veure una festa tan arrelada a la nit dels temps, en un lloc tan poc fet malbé. Tradicions en estat pur. Paisatge natural. Impagable. Podeu dormir, i menjar molt bé, a Can Calitxó, a Molló. Molt recomanable. Primera qualitat. Preus en consonància amb una aposta gastronòmica excepcional. A Espinavell mateix teniu Can Jordi, una petita botiga de queviures, bar i amb unes quantes taules. Si voleu menjar allà, truqueu avui mateix. A Molló també hi ha l’Enclusa, i el Costabona, dos restaurants tradicionals. Bona tria de mulats a Espinavell!.

Espinavell es un precioso pueblo de montaña. Lo encontraréis subiendo por Vic y Ripoll hasta Camprodón, y después hasta Molló. Desde este pueblo deben tomar la carretera internacional que va hacia Francia, hacia Prtas de Molló.  Unos kms. más arriba de Molló, municipio al que pertenece Espinavell, encontrarán la desviación que les llevarà hasta allí.  Espinavell es bonito todo el año. En otoño y primavera quizás un poco más, por los colores del paisage. En invierno tiene mucha nieve, y mucha diversión. Y en verano estarán fresquitos. Lo que siempre tendran asegurado es el fuerte tipismo de sus calles, el encanto de los sus alrededores, y las múltiples rutas a pie que pueden hacerse, para todas las edades y condiciones físicas. Desde simples paseos hasta ascensiones al Costabona. Pero si pueden ir el día de San Eudald, el 13 de octubre, si no trabajan, o si es festivo para ustedes, entonces conoceréis uno de los secretos más fabulosos del Pirineo: la elección de mulats. Es esta una gran feria, una fiesta de los caballos. Caballos que bajan de la montaña hasta los Planes de Espinavell, encima del pueblo. Hay mucha juerga sana, exposición de ganado equino, puestos de artesanía, de embutidos, de queso, de comida, de oficios. A partir de las 11 de la mañana la feria se anima: empiezan a bajar las bestias. Hay concurso y premios, y por la tarde, selección de los mulatos, los potros nacidos en la montaña. De verdad que sobrecoge ver una fiesta tan arraigada en la noche de los tiempos, en un lugar tan poco dañado por el turismo. Tradiciones en estado puro. Paisaje natural. Impagable. Puede dormir y comer muy bien, en Can Calitxó, en Molló. Muy recomendable. Primera calidad. Precios en consonancia con una apuesta gastronómica excepcional.

Tria dels mulats a Espinavell

Espinavell es un preciós poblet de muntanya. El trobareu pujant per Vic i Ripoll fins a Camprodón, i després fins Molló. D’aquest poble heu d’agafar la carretera internacional que va cap a França, cap a Prats de Molló. A uns kms. més a munt de Molló, municipi al qual pertany Espinavell trobareu la desviació que us hi portarà. A Espinavell és bonic anar-hi tot l’any. A la tardor i primavera potser un xic més, pels colors del paisatge. A l’hivern teniu molta neu, i molta diversió. I a l’estiu hi estareu fresquets. El que sempre estarà assegurat és el fort tipisme des seus carrers, l’encant dels seus voltants, i les múltiples rutes a peu que podeu fer, per totes les edats i condicions físiques. Des de simples passejades fins a ascencions al Costabona. Però si podeu anar-hi el dia de Sant Eudald, el 13 d’octubre, si no treballeu, llavors coneixereu un dels secrets més fabulosos del Pirineu: la tria de mulats. És aquesta una gran fira, una festa dels cavalls. La fira ramadera tradicional aplegarà més de 300 caps de bestiar equí. La fira és un esdeveniment únic a Catalunya. El moment més interessant és la tradicional baixada del bestiar, prevista cap a les 10 del matí, en la qual els caps bestiar procedents de la muntanya de Rojà, al Conflent, creuaran el riu Ritort i restaran durant tot el dia a Les Planes d’Espinavell. Com cada any, també hi haurà la fira de productes artesanals. Hi haurà un servei de bus que connectarà Molló amb Espinavell. Atenció a aquesta recomanació: estarà prohibit aparcar als vorals de la carretera d’accés a Espinavell, i quedarà prohibit circular-hi durant el matí, a partir del moment en què els aparcaments d’Espinavell estiguin plens. El servei de bus, però, serà completament gratuït, i funcionarà de 7 a 17 hores. No us perdeu aquest munt de cavalls que baixen de la muntanya fins els Plans d’Espinavell, sobre el poble. Hi ha molta gresca sana, exposició de bestiar equí, paradetes d’artesania, d’embotits, de formatge, de menjar, i d’oficis. A partir de les 11 del matí la fira s’anima: comencen a baixar les bèsties. Hi ha concurs i premis, i a la tarda, trien el mulats, els poltres nascuts a la muntanya. De veritat que corprèn veure una festa tan arrelada a la nit dels temps, en un lloc tan poc fet malbé. Tradicions en estat pur. Paisatge natural. Impagable. Podeu dormir, i menjar molt bé, a Can Calitxó, a Molló. Molt recomanable. Primera qualitat. Preus en consonància amb una aposta gastronòmica excepcional. A Espinavell mateix teniu Can Jordi, una petita botiga de queviures, bar i amb unes quantes taules. Si voleu menjar allà, truqueu avui mateix. A Molló també hi ha l’Enclusa, i el Costabona, dos restaurants tradicionals. Bona tria de mulats a Espinavell!.

Espinavell es un precioso pueblo de montaña. Lo encontraréis subiendo por Vic y Ripoll hasta Camprodón, y después hasta Molló. Desde este pueblo deben tomar la carretera internacional que va hacia Francia, hacia Prtas de Molló.  Unos kms. más arriba de Molló, municipio al que pertenece Espinavell, encontrarán la desviación que les llevarà hasta allí.  Espinavell es bonito todo el año. En otoño y primavera quizás un poco más, por los colores del paisage. En invierno tiene mucha nieve, y mucha diversión. Y en verano estarán fresquitos. Lo que siempre tendran asegurado es el fuerte tipismo de sus calles, el encanto de los sus alrededores, y las múltiples rutas a pie que pueden hacerse, para todas las edades y condiciones físicas. Desde simples paseos hasta ascensiones al Costabona. Pero si pueden ir el día de San Eudald, el 13 de octubre, si no trabajan, o si es festivo para ustedes, entonces conoceréis uno de los secretos más fabulosos del Pirineo: la elección de mulats. Es esta una gran feria, una fiesta de los caballos. Caballos que bajan de la montaña hasta los Planes de Espinavell, encima del pueblo. Hay mucha juerga sana, exposición de ganado equino, puestos de artesanía, de embutidos, de queso, de comida, de oficios. A partir de las 11 de la mañana la feria se anima: empiezan a bajar las bestias. Hay concurso y premios, y por la tarde, selección de los mulatos, los potros nacidos en la montaña. De verdad que sobrecoge ver una fiesta tan arraigada en la noche de los tiempos, en un lugar tan poco dañado por el turismo. Tradiciones en estado puro. Paisaje natural. Impagable. Puede dormir y comer muy bien, en Can Calitxó, en Molló. Muy recomendable. Primera calidad. Precios en consonancia con una apuesta gastronómica excepcional.

Fires a Girona

Finals d’octubre vol dir fires a Girona. Hi ha fires i fires, així com hi ha festes i festes. Així com hi ha ciutats i ciutats. Nosaltres ens estimem amb bogeria Girona. Necessitem anar a Girona cada cert temps. Recórrer els seus carrers antics, assaborir-los lentament. Girona és agradable en tot temps. Però Girona per fires és una altra cosa. Girona per fires és Girona en estat pur, al 100 per cent. Encara que no s’hi pugui aparcar. Encara que estigui plena de gent, de gom a gom. Encara que no pugueu donar un pas, heu de pujar a Girona per fires. Gaudir, ni que sigui un dia, unes hores, de l’esperit de Girona en fires. Aparqueu lluny i camineu. Aneu-hi en tren. Aneu-hi en cotxe i agafeu el bus. Feu el que vulgueu però respireu l’ambient màgic, embogit, fantàstic, multicultural, cosmopolita, íntim, únic i maravellós de la ciutat en la seva festa gran. Girona, per Sant Narcís, la darrera setmana d’octubre, es transforma. L’aire de la tardor, la pluja que ha mullat els carrers medievals de la Força, l’olor de fulles mullades de la Devesa, mil efectes que enlluernen els nostres sentits. Impossible detallar tots els actes que tenen lloc a Girona durant les fires. Actes de tota mena: actuacions de carrer, mercats i mercadets, música, castells, gegants, exposicions de tota mena, teatre… i, naturalment, desenes d’espectacles per infants. Mireu-vos la web per escollir la vostra. També teniu la Fira de Mostres, instal·lada al parc de la Devesa. Una fira d’aquelles antigues, de sempre, de la de recollir prospectes i omplir bosses i més bosses de propaganda i obsequis comercials. Els vostres fills i filles xalaran d’allò més. I per dinar també heu de saber què hareu de reservar amb temps, o fer-ho fora de Girona. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé elrenovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel baratet a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital. Tingueu unes molt bones fires a Girona!.

Hay fiestas y fiestas. Así como hay ciudades y ciudades. Nosotros amamos Girona. Necesitamos ir a Girona cada cierto tiempo. Recorrer sus calles antiguas, saborearlas lentamente. Girona es agradable en todo tiempo. Pero Girona en ferias es otra cosa. Girona en ferias es Girona en estado puro, al 100 por ciento. Aunque no se pueda aparcar. Aunque esté llena de gente, hasta rebosar. Aunque no se pueda dar ni un paso. Deben subir a Girona en tiempo de ferias. Disfrutar, aunque sea un día, unas horas, del espíritu de Girona en ferias. Aparque lejos y camine. Vaya en tren. Vaya en coche y tome el bus. Haced lo que queráis pero subir a respirar un ambiente mágico, enloquecido, fantástico, multicultural, cosmopolita, íntimo, único y maravilloso de la ciudad en su fiesta grande. Girona, el dia de San Narciso, la última semana de octubre, se transforma. El aire del otoño, la lluvia que ha mojado las calles medievales, el olor de hojas mojadas de la Devesa, mil efectos que deslumbran nuestros sentidos. Imposible detallar todos los actos que tienen lugar en Girona durante las ferias. Actos de todo tipo: exposiciones, paradas variadas, exposiciones de todo tipo, música, gigantes, teatro … y, naturalmente, decenas de espectáculos para niños. Consulten la web. También tienen la Feria de Muestras, instalada en el parque de la Devesa. Una feria de aquellas antiguas, de las de siempre, de las de recoger folletos y llenar bolsas y más bolsas de propaganda y obsequios comerciales. Sus hijos e hijas disfrutaran horrores. No podrán dormir en Girona para ferias. Hay hoteles espléndidos pero estarán llenos. Mirad las entradas que, en este mismo blog, hemos dedicado a Girona. Encontrarán nuestros hoteles y restaurantes favoritos. Pero ya debe saber que, para comer habrá de reservar con tiempo, o hacerlo fuera de Girona. ¡Buenas ferias en Girona!.

Espinavell: tria dels mulats

Espinavell es un preciós poblet de muntanya. El trobareu pujant per Vic i Ripoll fins a Camprodón, i després fins Molló. D’aquest poble heu d’agafar la carretera internacional que va cap a França, cap a Prats de Molló. A uns kms. més a munt de Molló, municipi al qual pertany Espinavell trobareu la desviació que us hi portarà. A Espinavell és bonic anar-hi tot l’any. A la tardor i primavera potser un xic més, pels colors del paisatge. A l’hivern teniu molta neu, i molta diversió. I a l’estiu hi estareu fresquets. El que sempre estarà assegurat és el fort tipisme des seus carrers, l’encant dels seus voltants, i les múltiples rutes a peu que podeu fer, per totes les edats i condicions físiques. Des de simples passejades fins a ascencions al Costabona. Però si podeu anar-hi el dia de Sant Eudald, el 13 d’octubre, si no treballeu, o si és festa com aquest any, llavors coneixereu un dels secrets més fabulosos del Pirineu: la tria de mulats. És aquesta una gran fira, una festa dels cavalls. La fira ramadera tradicional aplegarà més de 300 caps de bestiar equí. La fira és un esdeveniment únic a Catalunya. El moment més interessant és la tradicional baixada del bestiar, prevista cap a les 10 del matí, en la qual els caps bestiar procedents de la muntanya de Rojà, al Conflent, creuaran el riu Ritort i restaran durant tot el dia a Les Planes d’Espinavell. Com cada any, també hi haurà la fira de productes artesanals. Hi haurà un servei de bus que connectarà Molló amb Espinavell. Atenció a aquesta recomanació: estarà prohibit aparcar als vorals de la carretera d’accés a Espinavell, i quedarà prohibit circular-hi durant el matí, a partir del moment en què els aparcaments d’Espinavell estiguin plens. El servei de bus, però, serà completament gratuït, i funcionarà de 7 a 17 hores. No us perdeu aquest munt de cavalls que baixen de la muntanya fins els Plans d’Espinavell, sobre el poble. Hi ha molta gresca sana, exposició de bestiar equí, paradetes d’artesania, d’embotits, de formatge, de menjar, i d’oficis. A partir de les 11 del matí la fira s’anima: comencen a baixar les bèsties. Hi ha concurs i premis, i a la tarda, trien el mulats, els poltres nascuts a la muntanya. De veritat que corprèn veure una festa tan arrelada a la nit dels temps, en un lloc tan poc fet malbé. Tradicions en estat pur. Paisatge natural. Impagable. Podeu dormir, i menjar molt bé, a Can Calitxó, a Molló. Molt recomanable. Primera qualitat. Preus en consonància amb una aposta gastronòmica excepcional. A Espinavell mateix teniu Can Jordi, una petita botiga de queviures, bar i amb unes quantes taules. Si voleu menjar allà, truqueu avui mateix. A Molló també hi ha l’Enclusa, i el Costabona, dos restaurants tradicionals. Bona tria de mulats a Espinavell!.

Espinavell es un precioso pueblo de montaña. Lo encontraréis subiendo por Vic y Ripoll hasta Camprodón, y después hasta Molló. Desde este pueblo deben tomar la carretera internacional que va hacia Francia, hacia Prtas de Molló.  Unos kms. más arriba de Molló, municipio al que pertenece Espinavell, encontrarán la desviación que les llevarà hasta allí.  Espinavell es bonito todo el año. En otoño y primavera quizás un poco más, por los colores del paisage. En invierno tiene mucha nieve, y mucha diversión. Y en verano estarán fresquitos. Lo que siempre tendran asegurado es el fuerte tipismo de sus calles, el encanto de los sus alrededores, y las múltiples rutas a pie que pueden hacerse, para todas las edades y condiciones físicas. Desde simples paseos hasta ascensiones al Costabona. Pero si pueden ir el día de San Eudald, el 13 de octubre, si no trabajan, o si es festivo, entonces conoceréis uno de los secretos más fabulosos del Pirineo: la elección de mulats. Es esta una gran feria, una fiesta de los caballos. Caballos que bajan de la montaña hasta los Planes de Espinavell, encima del pueblo. Hay mucha juerga sana, exposición de ganado equino, puestos de artesanía, de embutidos, de queso, de comida, de oficios. A partir de las 11 de la mañana la feria se anima: empiezan a bajar las bestias. Hay concurso y premios, y por la tarde, selección de los mulatos, los potros nacidos en la montaña. De verdad que sobrecoge ver una fiesta tan arraigada en la noche de los tiempos, en un lugar tan poco dañado por el turismo. Tradiciones en estado puro. Paisaje natural. Impagable. Puede dormir y comer muy bien, en Can Calitxó, en Molló. Muy recomendable. Primera calidad. Precios en consonancia con una apuesta gastronómica excepcional.

Fira de la patata a Orís

…
Orís és un petit poblet, no gaire més que quatre cases, amagat als primers contraforts del Pre-pirineu, un xic més amunt de Vic per la C-17, passat ja Voltegrà,  però abans d’arribar a Sant Quirze de Besora. La desviació la trobareu ben assenyalada. A més del poble, centrat en el barri anomenat de Can Branques, el municipi te nombroses masies disperses pel territori. Potser la part més escenogràfic del terme sigui l’antiga parròquia de Sant Genís d’Orís, (a la foto), amb la seva rectoria, avui un afamat restaurant, on nosaltres solem anar sovint. Davant mateix s’alça el turó amb les ruïnes del castell medieval, i unes vistes espectaculars. Tota la zona és fantàstica per disfrutar de passejades a peu o en bici, com ara la pròpia pujada al castell. O bé recòrrer els poblets que formen Orís, com l’agregat de Saderra, un grup de masos al voltant de l’esglèsia de Sant Marcel, amb un altre bon restaurant que porta el nom de Bajalou. Gallifa és un altre petit veïnat de pagesies. Pel camí trobareu la font de la Baga de Gallifa. Per una font bonica arribeu-vos a la font de la donzella, un lloc màgic. I ens deixem encara més possibles llocs on anar a passejar i caminar. Però si avui portem Orís a aquest bloc, a més de per les seves innegables bellesses, és perquè durant tot el mes d’octubre s’hi celebra l’anomenat Mercat de la Patata del Bufet. El mercat és en realitat una mostra de plats elaborats amb la famosíssima patata del Bufet. Us afartareu de provar cuina feta amb l’exquisida patata del Bufet. A més, segons el diumenge que trieu per pujar fins Orís, podreu assistir a un recital de poesia, a una excursió pel terme, a una expo de cotxes d’època, o fins una castanyada popular, a finals d’octubre, en que hi hauran ponis per la mainada. Ja ho sabeu, si rondeu Osona, o aneu o veniu del Pirineu, a Orís hi ha gresca cada diumenge d’octubre. I tot l’any un paisatge molt bonic, i uns restaurants de campanetes.

…
Orís es un pequeño pueblo, no mucho más que cuatro casas, escondido entre los primeros contrafuertes del Prepirineo, un poco más arriba de Vic por la C-17, pasado ya Voltegrà, pero antes de llegar a Sant Quirze de Besora. La desviación la encontraréis bien señalada. Además del pueblo, centrado en el barrio llamado de Can Branques, el municipio tiene numerosas masías dispersas por el territorio. Quizás la parte más escenográfica del término sea la antigua parroquia de Sant Genís de Orís, (en la foto), con su rectoría, hoy un afamado restaurante, donde nosotros solemos ir a menudo. Delante se alza el cerro con las ruinas del castillo medieval, y unas vistas espectaculares. Toda la zona es fantástica para disfrutar de paseos a pie o en bici, como la propia subida al castillo. O bien recorrer los pueblos que forman Orís, como el agregado de Saderra, un grupo de masías alrededor de la iglesia de San Marcelo, con otro buen restaurante que lleva el nombre de Bajalou. Gallifa es otro pequeño vecindario de campesinos. Por el camino encontrareis la fuente de la Baga de Gallifa. Para una fuente bonita acercaos a la fuente de la doncella, un lugar mágico. Y nos dejamos aún más posibles lugares donde ir a pasear y caminar. Pero si hoy llevamos Orís a este blog, además de por sus innegables bellezas, es porque durante todo el mes de octubre se celebra el llamado Mercado de la Patata del Bufet. El mercado es en realidad una muestra de platos elaborados con la famosísima patata del Bufet. Os hartareis de probar cocina hecha con la exquisita patata del Bufet.  Además, según el domingo que elijais para subir hasta Orís, podreis asistir a un recital de poesía, a una excursión por el término municipal, a una expo de coches de época, o hasta una castañada popular, a finales de octubre, en que habrá ponis para los niños. Ya lo sabéis, si rondais Osona, yendo o viniendo del Pirineo, en Orís hay fiesta cada domingo de octubre. Y todo el año un paisaje muy bonito, y unos restaurantes de campanillas.

Espinavell

Espinavell es un preciós poblet de muntanya. El trobareu pujant per Vic i Ripoll fins a Camprodón, i després fins Molló. D’aquest poble heu d’agafar la carretera internacional que va cap a França, cap a Prats de Molló. A uns kms. més a munt de Molló, municipi al qual pertany Espinavell trobareu la desviació que us hi portarà. A Espinavell és bonic anar-hi tot l’any. A la tardor i primavera potser un xic més, pels colors del paisage. A l’hivern teniu molta neu, i molta diversió. I a l’estiu hi estareu fresquets. El que sempre estarà assegurat és el fort tipisme des seus carrers, l’encant dels seus voltants, i les múltiples rutes a peu que podeu fer, per totes les edats i condicions físiques. Des de simples passejades fins a ascencions al Costabona. Però si podeu anar-hi el dia de Sant Eudald, el 13 d’octubre, si no treballeu, o si és festa, llavors coneixereu un dels secrets més fabulosos del Pirineu: la tria de mulats. És aquesta una gran fira, una festa dels cavalls. Cavalls que baixen de la muntanya fins els Plans d’Espinavell, sobre el poble. Hi ha molta gresca sana, exposició de bestiar equí, paradetes d’artesania, d’embotits, de formatge, de menjar, i d’oficis. A partir de les 11 del matí la fira s’anima: comencen a baixar les bèsties. Hi ha concurs i premis, i a la tarda, trien el mulats, els poltres nascuts a la muntanya. De veritat que corpren veure una festa tan arrelada a la nit dels temps, en un lloc tan poc fet malbé. Tradicions en estat pur. Paisatge natural. Impagable. Podeu dormir, i menjar molt bé, a Can Calitxó, a Molló. Molt recomanable. Primera qualitat. Preus en consonància amb una aposta gastronómica excepcional.

Espinavell es un precioso pueblo de montaña. Lo encontraréis subiendo por Vic y Ripoll hasta Camprodón, y después hasta Molló. Desde este pueblo deben tomar la carretera internacional que va hacia Francia, hacia Prtas de Molló.  Unos kms. más arriba de Molló, municipio al que pertenece Espinavell, encontrarán la desviación que les llevarà hasta allí.  Espinavell es bonito todo el año. En otoño y primavera quizás un poco más, por los colores del paisage. En invierno tiene mucha nieve, y mucha diversión. Y en verano estarán fresquitos. Lo que siempre tendran asegurado es el fuerte tipismo de sus calles, el encanto de los sus alrededores, y las múltiples rutas a pie que pueden hacerse, para todas las edades y condiciones físicas. Desde simples paseos hasta ascensiones al Costabona. Pero si pueden ir el día de San Eudald, el 13 de octubre, si no trabajan, o si es festivo, entonces conoceréis uno de los secretos más fabulosos del Pirineo: la elección de mulats. Es esta una gran feria, una fiesta de los caballos. Caballos que bajan de la montaña hasta los Planes de Espinavell, encima del pueblo. Hay mucha juerga sana, exposición de ganado equino, puestos de artesanía, de embutidos, de queso, de comida, de oficios. A partir de las 11 de la mañana la feria se anima: empiezan a bajar las bestias. Hay concurso y premios, y por la tarde, selección de los mulatos, los potros nacidos en la montaña. De verdad que sobrecoge ver una fiesta tan arraigada en la noche de los tiempos, en un lugar tan poco dañado por el turismo. Tradiciones en estado puro. Paisaje natural. Impagable. Puede dormir y comer muy bien, en Can Calitxó, en Molló. Muy recomendable. Primera calidad. Precios en consonancia con una apuesta gastronómica excepcional.