Parma, una altra volta


Entre les viles, ciutats i llocs fabulosos que hi ha a Itàlia per visitar, es natural que poca gent s’hagi aturat mai a la bellíssima ciutat de Parma. Si podeu veure Florència, Venècia o Roma, perquè deturar-vos a Parma?. Doncs esteu equivocats!. Si bé les grans ciutats son imprescindibles, la bellesa d’Itàlia està més repartida en petites viles meravelloses que son totes elles una joya d’art. Viles com ara Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, per citar-ne només algunes. Aquestes ciutats mitjanes, a escala humana, no us provocaran el síndrome de Sthendal, però ompliran l’ànima de viatger de records inesborrables. A Parma podeu visitar coses guapíssimes, com ara el seu Duomo romànic, o el baptisteri, ple de frescos preciosos.

L’església de Sant Joan Evangelista, i la farmàcia antiga del costat. Les habitacions de l’abadessa del convent de Sant Paolo, amb sostres pintats pel Correggio, son una petita cucada que no podeu deixar de veure. En canvi, el sever Palazzo della Pilotta, convertit en museu històric de la ciutat, i que alberga obres d’artistes de segona fila i restes arqueològiques, no val la pena, però el seu interior guarda també el fantàstic Teatre Farnese. Arribeu-vos fins Parma en el decurs d’una ruta per Itàlia, potser sortint de Torino, camí de Bologna i Venezia, havent visitat Cremona i Piacenza, i abans de visitar Módena. Potser Parma pot ser un centre des d’on fer una ruta circular per aquestes ciutats, totes a menys de 100 kms. Incloure-hi llavors d’altres ben properes, com ara Sabbionetta o Mantova, no estaria gens malament. Nosaltres hem dinat a Parma a la Pizzeria Al Corsaro, al centre mateix. Local molt agradable, tradicional, menjar casolà, molt bo, des d’una simple pizza fins plats de gran elaboració. Preus molt ajustats, alta qualitat, servei esmerat, a l’antiga. També ens va agradar molt, però és més refinat i més car, menys familiar, La Forchetta, un restaurant de gran cuina. Informal, divertit, un bar on serveixen paninis que valen per pizzas: Pepen, al Borgo Sant’ambrogio, 2, a tocar de la plaça major: la plaça de Giusseppe Garibaldi. Per dormir mireu-vos l’hotel NH, a costat de l’estació, molt nou. Interessant. Altres hotels, al centre, poden ser el Torino, renovat, però d’estil clàssic, o fora del centre, al 52 del carrer Forlanini, un hotel modern i minimalista, amb bon nom a la ciutat. Bona estada a Parma!.
El dia següent agafem l’autopista cap a Bolonya i Florència, per arribar a Siena, al cor de la Toscana. Pel camí parem a Parma, bella ciutat padana, amb un duomo magnífic, el baptisteri ple d’art, esglésies i palaus. Dinem allà, al restaurant Al Corsaro, boníssim!.

Entre las villas, ciudades y lugares fabulosos que hay en Italia para visitar, es natural que poca gente se haya parado en la bellísima ciudad de Parma. Si se puede ver Florencia, Venecia o Roma, ¿porque detenerse en Parma ?. ¡Pues estáis equivocados !. Si bien las grandes ciudades son imprescindibles, la belleza de Italia está más repartida en pequeñas villas maravillosas que son todas ellas una joya de arte. Villas como Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, por citar sólo algunas. Estas ciudades medianas, a escala humana, no les provocarán el síndrome de Sthendal, pero os llenarán el alma de viajero de recuerdos imborrables. En Parma se pueden visitar cosas guapísimas, como su Duomo románico, o el baptisterio, lleno de frescos preciosos. La iglesia de San Juan Evangelista, y la farmacia antigua al lado. Las habitaciones de la abadesa del convento de San Paolo, con techos pintados por Correggio, son citas ineludibles. El severo Palazzo della Pilotta, convertido en museo histórico de la ciudad alberga obras de artistas de segunda fila, pero también el fantástico Teatro Farnese. Debemos ir hasta Parma en el transcurso de una ruta por Italia, tal vez saliendo de Torino, camino de Bologna y Venezia, habiendo visitado Cremona y Piacenza, y antes de visitar Módena. Quizás Parma puede ser un centro desde donde hacer una ruta circular por estas ciudades, todas a menos de 100 kms. Incluir otras bien cercanas, como Sabbionetta o Mantua, no estaría nada mal. Nosotros hemos comido en Parma en la Pizzeria Al Corsaro, en el centro mismo. Local muy agradable, tradicional, comida casera, muy bueno, desde una simple pizza hasta platos de gran elaboración. Precios muy ajustados, alta calidad, servicio esmerado, a la antigua. También nos gustó mucho, pero es más refinado y más caro, menos familiar, La Forchetta, un restaurante de gran cocina. Informal, divertido, un bar donde sirven paninis que valen para pizzas: Pepén, en el Borgo Sant’Ambrogio, 2, junto a la plaza mayor: la plaza de Giusseppe Garibaldi. Para dormir miraros el hotel NH, cerca de la estación, muy nuevo. Interesante. Otros hoteles, en el centro, pueden ser el Torino, renovado, pero de estilo clásico, o fuera del centro, en el 52 de la calle Forlanini, un hotel moderno y minimalista, con buen nombre a la ciudad.

Venecia, una altra volta


Hem retornat a Venècia una altra vegada. I ara no hem visitat el pont de Rialto, ni el pont dels sospirs, ni la plaça de Sant Marc perquè era la enèsima vegada que hi anàvem. Ens hem allunyat voluntàriament de la massa humana que deambula seguint la ruta de formiguer entre Piazzale Roma, on us deixen els busos i el modern tram, (una novetat interessant), i hem recorregut coses que no havíem vist, i d’altres que no es veuen gaires vegades. Així la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Fins arribar al Zattere dei Gesuiti, on el canal separa la Giudeca. És un altre món, molt pocs turistes recalen aquí. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Per allà també ens agrada l’Osteria de la Lanterna de gas, un local clàssic, antic, més car. Acabat de dinar podeu pujar, a la inversa, cap al Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano. I anar aleshores cap a la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I anar cap a l’Accademia, una deliciosa galeria d’art, que cal comptar entre les millors del món. I seguir cap a Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, a tocar de l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. I, perquè no, passejar sense rumb veient els canals, els palaus, els Campos… i potser llavors trobareu Rialto, el pont turístic ple de botigues de souvenirs, i fareu cap a la piazza de Sant Marc, amb la catedral, la columnata, el rellotge i el campanile. Però potser us agradarà més passar ràpid de llarg i creuar ponts i carrerons, petits canals, per poder gaudir de places més remotes, de mil racons que amb prou feines surten a les guies. Com ara l’inspirador Campo de San Giovanni i San Paolo, amb l’estatua de Colleoni, l’hospital i els racons evocadors. Allà dinareu bé a 6342 a le Tole. És una spaghetteria xula. O a l’Osteria a la Staffa. Bon lloc també. I torneu al Piazzale Roma, a cercar el bus o el tram sense una ruta prefixada, gireu cada cantonada amb ulls d’infant. Extasieu-vos davant una església o l’aigua que mulla una façana decrèpita. I el segon, o tercer dia, agafeu una carta diària de transport, a preu de Disneylàndia, i aneu a Murano, a Burano a Torcello, illes de la llacuna on desembarcareu amb esperit d’aventura. Per dormir amb nens, molt bé i econòmic, penseu en els hotels Novotel. N’hi ha un a Mestre, ben comunicat per bus i tram. Nosaltres sempre dormim allà. O bé aneu de càmping. Ens agrada anar al camping de Fusina que està lligat a la ciutat per una línia de barca. Venècia us espera.

Venecia es otra cosa. Es otro mundo. Aún llena de turistas, con calor, Venecia es nuestra ciudad preferida. Venecia alucina a simple vista. Sus grandes canales, sus palacios, Rialto, San Marcos. Pero también los puentes, los callejones, los pequeños canales, las plazas más remotas, los mil rincones que no salen en las guías. Como San Rocco, como el Zattere. Andad por Venecia sin una ruta prefijada, girad cada esquina con ojos de niño. Disfrutad con la vista fugaz de la Salute, de una esquina o de el agua que moja una fachada decrépita. Y el segundo, o tercer día, cogéis un barco y os vais A Murano, a Burano a Torcello, islas de la laguna dónde desembarcaréis con espíritu de aventura. Tras ver Venecia ya podéis ir dónde vosotros queráis. Para dormir con niños y económico, pensad en los hoteles y càmpings de fuera la ciudad pero bien comunicados: como el camping de Fusina http://campingfusina.com/ o los hoteles de Mestre. Con el tren, buzo o en barco sólo tardaréis media hora al ser al centro de la ciudad. http://www.turismovenezia.it/

Acireale


foto_sicilia_acireale

Acireale no és una visita de primera línia en un tour per Sicilia. Ni estem segurs que ho sigui de segona. Però a nosaltres Acireale sempre ens quedarà al cor per dos motius: l’hotel Ibis Styles Acireale i la trattoria ristorante U Puttusu, el millor restaurant de Sicília. Anem a pams. Acireale no és lleig. Està brut, descuidat, una mica abandonat, com tota la illa. Però te un centre històric graciós, amb un parell d’esglésies boniques, no la catedral exactament, sinó la Basilica dei Santi Pietro e Paolo, el Palazzo Comunale, molt bonic o, un xic més avall, San Domenico, o la bellíssima Basílica de San Sebastiano, barroc del bo. Ara bé, nosaltres hi vam parar a dormir. I us recomanem que també ho feu vosaltres, al magnífic Ibis Styles, que està situat als afores. Modern, acollidor, net, no gaire car, amb habitacions molt grans, amb dos llits de matrimoni, i els nens dormint i esmorzant gratis. No lluny de l’hotel una platja de roques volcàniques dins un espai natural protegit. I l’altre motiu d’una parada a Acireale seria U Puttusu. Quin menjar sicilia més autèntic i més bo. Deixeu-vos aconsellar pel Giusseppe!. Antipasti Siciliani a tope!. I encara us direm un altre bon lloc per dinar o sopar, si esteu farts de bona cuina siciliana i anyoreu una pizza feta al forn de llenya, o una pasta italiana: la pizzeria Veccio Teatro. Si els preus de l’U Puttusu son de riure, els de la pizzeria davant del teatre Bellini son ridículs, increibles. Bona pizza, bona pasta per quatre cèntims!. Si feu d’Acireale el centre de la vostra estada al cantó est de Sicília podeu visitar còmodament l’Etna, el volcà actiu que dorm damunt de la vila, amenaçant-la. O anar fins la vibrant Catània, ciutat barroca preciosa, activa, bruta, mediterrània, brutal… per estomacs forts. O baixar al mar d’Aci Trezza, o d’Aci Castello, amb els farallons del ciclop, les platges d’aigua cristal·lina de pedres negres, volcàniques. O anar a Capo Mulini, petit port de pescadors adormit des de segles, o pujar amunt, cap a Taormina, encantadora ciutat medieval, pulcra i ordenada, plena de turistes, i banyar-vos llavors a les belles platges de sorra blanca de Giardini Naxos o Isola Bella. Ja ho sabeu… Acireale val una parada en un periple per Sicília, encara que només sigui per menjar i dormir!.

Acireale no es una visita de primera línea en un tour por Sicilia. Ni estamos seguros de que lo sea de segunda. Pero a nosotros Acireale siempre nos quedará el corazón por dos motivos: el hotel Ibis Styles Acireale y la trattoria ristorante U Puttusu, el mejor restaurante de Sicilia. Vayamos por partes. Acireale no es feo. Está sucio, descuidado, algo abandonado, como toda la isla. Pero tiene un centro histórico gracioso, con un par de iglesias bonitas, no la catedral exactamente, sino la Basílica dei Santi Pietro e Paolo, el Palazzo Comunale, muy bonito o, un poco más abajo, San Domenico, o la bellísima Basílica de San Sebastiano, barroco del bueno. Ahora bien, nosotros paramos a dormir. Y se recomienda también lo hagais vosotros, en el magnífico Ibis Styles, que está situado en las afueras. Moderno, acogedor, limpio, no muy caro, con habitaciones muy grandes, con dos camas de matrimonio, y los niños durmiendo y desayunando gratis. No lejos del hotel una playa de rocas volcánicas dentro de un espacio natural protegido. Y el otro motivo de una parada en Acireale sería U Puttusu. Qué comida siciliana más auténtica y más buena. Déjese aconsejar por Giusseppe. Antipasti Siciliani a tope. Si los precios de la U Puttusu son de risa, los de la pizzería frente al teatro Bellini son ridículos, increíbles. Buena pizza, buena pasta por cuatro céntimos. Si hacen de Acireale el centro de su estancia en el lado este de Sicilia pueden visitar cómodamente el Etna, el volcán activo que duerme encima de la villa, amenazándola. O ir hasta la vibrante Catania, ciudad barroca preciosa, activa, sucia, mediterránea, brutal … para estómagos fuertes. O bajar al mar de Aci Trezza, o de Aci Castello, con los farallones del cíclope, las playas de agua cristalina de piedras negras, volcánicas. O ir a Capo Mulini, pequeño puerto de pescadores dormido desde siglos, o subir arriba, hacia Taormina, encantadora ciudad medieval, pulcra y ordenada, llena de turistas, y bañarse entonces a las bellas playas de arena blanca de Giardini Naxos o Isola Bella. Ya lo sabéis … Acireale vale una parada en un periplo por Sicilia, aunque sólo sea para comer y dormir.

Parma


parma

Entre les viles, ciutats i llocs fabulosos que hi ha a Itàlia per visitar, es natural que poca gent s’hagi aturat mai a la bellíssima ciutat de Parma. Si podeu veure Florència, Venècia o Roma, perquè deturar-vos a Parma?. Doncs esteu equivocats!. Si bé les grans ciutats son imprescindibles, la bellesa d’Itàlia està més repartida en petites viles meravelloses que son totes elles una joya d’art. Viles com ara Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, per citar-ne només algunes. Aquestes ciutats mitjanes, a escala humana, no us provocaran el síndrome de Sthendal, però ompliran l’ànima de viatger de records inesborrables. A Parma podeu visitar coses guapíssimes, com ara el seu Duomo romànic, o el baptisteri, ple de frescos preciosos. L’església de Sant Joan Evangelista, i la farmàcia antiga del costat. Les habitacions de l’abadessa del convent de Sant Paolo, amb sostres pintats pel Correggio, son una petita cucada que no podeu deixar de veure. En canvi, el sever Palazzo della Pilotta, convertit en museu històric de la ciutat, i que alberga obres d’artistes de segona fila i restes arqueològiques, no val la pena, però el seu interior guarda també el fantàstic Teatre Farnese. Arribeu-vos fins Parma en el decurs d’una ruta per Itàlia, potser sortint de Torino, camí de Bologna i Venezia, havent visitat Cremona i Piacenza, i abans de visitar Módena. Potser Parma pot ser un centre des d’on fer una ruta circular per aquestes ciutats, totes a menys de 100 kms. Incloure-hi llavors d’altres ben properes, com ara Sabbionetta o Mantova, no estaria gens malament. Nosaltres hem dinat a Parma a la Pizzeria Al Corsaro, al centre mateix. Local molt agradable, tradicional, menjar casolà, molt bo, des d’una simple pizza fins plats de gran elaboració. Preus molt ajustats, alta qualitat, servei esmerat, a l’antiga. També ens va agradar molt, però és més refinat i més car, menys familiar, La Forchetta, un restaurant de gran cuina. Informal, divertit, un bar on serveixen paninis que valen per pizzas: Pepen, al Borgo Sant’ambrogio, 2, a tocar de la plaça major: la plaça de Giusseppe Garibaldi. Per dormir mireu-vos l’hotel NH, a costat de l’estació, molt nou. Interessant. Altres hotels, al centre, poden ser el Torino, renovat, però d’estil clàssic, o fora del centre, al 52 del carrer Forlanini, un hotel modern i minimalista, amb bon nom a la ciutat. Bona estada a Parma!.

Entre las villas, ciudades y lugares fabulosos que hay en Italia para visitar, es natural que poca gente se haya parado en la bellísima ciudad de Parma. Si se puede ver Florencia, Venecia o Roma, ¿porque detenerse en Parma ?. ¡Pues estáis equivocados !. Si bien las grandes ciudades son imprescindibles, la belleza de Italia está más repartida en pequeñas villas maravillosas que son todas ellas una joya de arte. Villas como Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, por citar sólo algunas. Estas ciudades medianas, a escala humana, no les provocarán el síndrome de Sthendal, pero os llenarán el alma de viajero de recuerdos imborrables. En Parma se pueden visitar cosas guapísimas, como su Duomo románico, o el baptisterio, lleno de frescos preciosos. La iglesia de San Juan Evangelista, y la farmacia antigua al lado. Las habitaciones de la abadesa del convento de San Paolo, con techos pintados por Correggio, son citas ineludibles. El severo Palazzo della Pilotta, convertido en museo histórico de la ciudad alberga obras de artistas de segunda fila, pero también el fantástico Teatro Farnese. Debemos ir hasta Parma en el transcurso de una ruta por Italia, tal vez saliendo de Torino, camino de Bologna y Venezia, habiendo visitado Cremona y Piacenza, y antes de visitar Módena. Quizás Parma puede ser un centro desde donde hacer una ruta circular por estas ciudades, todas a menos de 100 kms. Incluir otras bien cercanas, como Sabbionetta o Mantua, no estaría nada mal. Nosotros hemos comido en Parma en la Pizzeria Al Corsaro, en el centro mismo. Local muy agradable, tradicional, comida casera, muy bueno, desde una simple pizza hasta platos de gran elaboración. Precios muy ajustados, alta calidad, servicio esmerado, a la antigua. También nos gustó mucho, pero es más refinado y más caro, menos familiar, La Forchetta, un restaurante de gran cocina. Informal, divertido, un bar donde sirven paninis que valen para pizzas: Pepén, en el Borgo Sant’Ambrogio, 2, junto a la plaza mayor: la plaza de Giusseppe Garibaldi. Para dormir miraros el hotel NH, cerca de la estación, muy nuevo. Interesante. Otros hoteles, en el centro, pueden ser el Torino, renovado, pero de estilo clásico, o fuera del centro, en el 52 de la calle Forlanini, un hotel moderno y minimalista, con buen nombre a la ciudad.