Més enllà de la Puglia: Grècia

Continuem somniant i en quarantena? Visca els somnis i la imaginació. Aquest dies us hem proposat d’anar a Roma, a la Campània, a Calàbria, a Sicília, a la Puglia i a la Basilicata! Tot això aprofitant els vaixells de Grimaldi que surten del port de Barcelona. Es pot sopar, dormir, esmorzar i dinar al vaixell. El bo d’això, que no teniu si aneu en avió, és que amb nosaltres viatja el nostre cotxe, sense cap control ni restricció de pes, ni equipatge. Aquesta vegada doblem l’aposta i us proposem anar a Grècia, conduint el vostre propi vehicle. I seran només 2500 kms. Com si anéssiu i tornéssiu de París o de Venècia. No us ho creieu? Llegiu, llegiu… Un cop arribats a Civittaveccia podeu anar a Roma, a dormir a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, com ja hem explicat. Sortim cap a Brindisi, via Nàpols. Potser parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Potser no fer res de tot això, perquè tenim molta pressa i pocs dies. Potser aprofitem per ceure Nàpols, i dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Com en el post d’ahir, fem el que fem, caldrà anar cap a Brindisi. I si us cal parar a dinar podeu fer-ho a Candela, a tocar d’autopista, al restaurant La Rosa dei Venti, pujant cap al poble. Senzill però bé i barat. Potser preferiu parar a la vila medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. Gran luxe, bon preu. D’allà potser voleu passar un parell de dies visitant la Puglia i banyant-vos a les seves platges, o no. Polignano al Mare és un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i amb bones cales rocoses. Alberobello és poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. Si us quedeu uns dies, després podeu seguir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa. Sortireu a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, encara que sigui ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi us esperarà i us prepararà un senzill i suculent sopar grec, encara que siguin més de les onze de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, però net. L’endemà us recomanem explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. podeu nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. A Parga podeu dinar, i dormir, al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte.

 

El dia següent podeu anar a Corfú. Agafeu el vaixell al mateix port d’Igoumenitsa. Perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure gaire cosa més. Però si de banyar-se en algunes de les fabuloses platges de l’illa. O bé reserveu un hotel i quedeu-vos uns dies. Podeu dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

Igoumenitsa també està comunicada amb l’illa de Paxi, molt petita i molt xula, amb platges verges encara. I també amb la seva veïna Antipaxi. Una altra possibilitat és pujar cap a la frontera albanesa, i fins i tot entrar-hi. Diuen que hi ha ciutats medievals molt maques. Nosaltres no ho hem fet. Igoumenitsa mateix te platges boniques, com per exemple la magnífica platja de Drepanos, si no voleu anar més lluny.

El dia següent serà l’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Travesseu la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, boniques platges, i potser dinareu a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travesseu el pont de Antirio i arribeu-vos al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

El sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys, és senzill però bé de preu i suculent. L’endemà podeu agafar els vaixells que van a les illes de Cefalonia o bé a Zakynthos.  Podeu anar a aquesta darrera illa i cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar a la seva sorra. Això és perquè no es pot. Cal anar a la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge, i des d’aquesta cala surten els vaixells al naufragi, però no us farà cap falta, Porto Vromi és el paradís!

A Porto Vromi o al Naufragi no hi ha restaurant i, per això cal pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turístic, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que podeu visitar, així com la catedral de Zante en tornar. Zakhintos te altres moltes platges, podreu triar i remenar. Cefalonia és més gran, més muntanyosa. Potser exigeix uns dies d’estada. I a tocar de Cefalònia teniu Ítaka…

Si vam escollir el resort Ionion Beach com a centre d’excursions i visites va ser per la seva proximitat al port de Loutra Killinis, d’on surten els vaixells que van a les illes Jòniques, però també perquè ofereix la possibilitat de visitar un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I no oblideu el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles. Per dinar podeu anar a un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Per banyar-nos abans i després de dinar.

  

Torna a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Ara anireu a Loutra Elenis, prop de Corint. Des d’allà podreu visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. I també Argo, que ara només és un poble gran. I Nauplia, amb el seu castell, el port i la fortalessa dins la badia. La vila antiga és molt maca, amb carrers divertits, però la platja està allunyada, al darrera del castell.

Loutra Elenis està molt ben situada per visitar aquesta part del Peloponès. I és un bon lloc per dinar i sopar Us recomanem la platja del poble, on hi ha el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

 

Per dormir podeu anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Podreu baixar a banyar-vos a la petita cala privada, sopar cada nit al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant-vos els peus i dormir en un preciós apartament, degustant l’endemà el deliciós desdejuni de la Sra. Anastàsia. El dia següent podeu marxar cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre. I un altre dia, o el mateix cap a l’illa de Poros. El teatre val la pena. Cal veure’l.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. L’illa te boniques platges, a la part salvatge, darrera Poros Vila. Agafeu el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar podeu fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Des de Loutra Elenis podeu anar a Atenes, en cotxe, o en tren! Nosaltres vam fer una barreja, vam anar en cotxe fins l’estació i en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa, a Atenes. Aneu a veure l’Acròpolis i l’església de la Metamòrfosi, i l’antiga àgora, i el museu Aqueològic, i l’estadi de marbre!.

Per dinar feu cap a Plaka. Aneu fins el restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki! Allà podeu veure el Theseion, bonic temple grec ben conservat, les esglésies i la catedral. Tornada en tren a Loutra Elenis.

De tornada a Igoumenitsa, per agafar el vaixell cap a Itàlia, podeu parar a Ionina, una bonica població d’ambient oriental, situada al costat d’un llac, que fou musulmana fins el 1927. Encara es conserven dues precioses mesquites i carrers que us recordaran Bagdag.

Abans d’anar a Igoumenitsa també us pot donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

 

I també podreu tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Fet això ja podreu embarcar cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

En arribar a Brindisi enllaçarem amb la ruta proposada ahir: anar a Lecce, meravellosa ciutat barroca. Banyar-nos a la costa del Mar Adriàtic, prop la bella ciutat medieval d’Otranto o bé al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli. Us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. Allà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Seguirem fins arribar a Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Per menjar aneu al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. A Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica. A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Roma: Puglia i Basilicata

Continuem somniant i complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar els somnis i la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, a Calàbria i fins i tot a Sicília! Però potser aquestes rutes utilitzant el vaixell de Grimaldi que surt del port de Barcelona, no us han agradat prou. Modifiquem el dest´?. Doncs anem cap a la Puglia i la Basilicata! Sortim del port de Barcelona amb Grimaldi. Sopem al vaixell. Portem amb nosaltres el nostre cotxe, cap restricció de pes ni equipatge. Dormim en camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia. Parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Dormim on dormim, cal anar cap a Nàpols de nou, per agafar la carretera cap a Benevento i, passada aquesta ciutat, cap a Bari. Potser caldrà parar a dinar abans d’arribar-hi. Podeu fer-ho a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguiu cap a Bari i després cap a Brindisi. A pocs kms. trobareu la ciutat medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. És de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, i està molt ben situada per fer una visita a tota la regió. No està a la mateixa costa, sinó 7 kms. terra endins. Hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

La primera excursió que cal fer és a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Podeu continuar cap al nord per visitar Bari, una ciutat gran, però molt bonica.

El dia següent aneu cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. I continuant cap al sud podeu visitar pobles blancs, semblants als d’Andalucia, com ara Ostuni. Seguint la ruta dels pobles blancs podeu anar encara més al sud i arribar a les platges bellíssimes que hi ha al golf de Tarento. Per exemple la platja de San Petro in Bevagna, i dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

L’endemà podeu partir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, dels que parlarem demà. Però Brindisi no te res d’especial. Millor acabar de baixar fins Lecce, una meravellosa ciutat barroca. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Des de Lecce podem anar a banyar-nos. O bé a la costa del Mar Adriàtic, cap a la bella ciutat medieval d’Otranto i les platges que l’envolten, bé cap al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli, una altra meravellosa ciutat antiga dalt d’un itsme, banyada pels dos costats. Si aneu cap al mar Tirrè, a banyar-nos una mica i a dinar, us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. llà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Des de Lecce també podeu anar a Taranto, i a un seguit de pobles blancs, si no els heu fet des de Conversano.

Quan esteu farts de la Puglia aneu cap a la Basilicata. Feu centre a la magnífica, inaudita i fantàstica ciutat rupestre i troglodita de Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, podeu tornar a recòrrer els carrers de la vila, aquesta vegada de nit.

Des de Matera son fàcilment accessibles les platges del golf de Taranto, i també les platges de la Calabria, com ara les de Tropea, magnífica ciutat penjada damunt del mar, o les de Capo Vaticano. Potser podeu fer una ruta mixta amb la que ahir us explicàvem!. Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. Recordeu que a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, teniu el restaurant l’Angolo Massuccio, de cuidada cuina. I que a Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

I que, potser, el mateix dia que surt el vaixell, podeu pujar cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Si ho feu, us recomanem de dinar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Una altra possibilitat fora passar el dia a la platja. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica.

A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Campània i Calàbria: Sicília

Continuem somniant tancats a casa complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, i fins i tot a la Calabria! Ara ampliarem les vacances fins a Sicília! Sortim del port de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi. Sopem al mateix vaixell i anem amb el cotxe, sense restriccions de pes ni equipatge. Dormim en els bons camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia i parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. O bé, camí de Calàbria, les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Baixeu ara a la Calabria, parant a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione. I feu nit a Scilla, un poble molt bonic. O a Tropea i aprofiteu una banyada a les bellíssimes cales del Capo Vaticani, molt desconegudes. El dia següent travessareu l’estret amb les naus de la companyia Caronte, ràpid i fàcil, per tocar terra siciliana a Messina, ciutat de poc interès. Millor baixeu cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i amb accés a les millors platges de l’est de Sicília.

A Taormina podeu dinar al Da Cristina, a la Via Strabone 2. Per dormir proposem Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), no exempt d’encant. Teniu allà l’hotel l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. I per sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs. O bé el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable.

L’endemà visiteu Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Podreu estar hores aparcats per un parell d’euros en un lloc cèntric, amb el cotxe vigilat. Admireu la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Un altre dia tocarà pujar a l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, si no en trobeu cap d’altre, aquest és una mica per oblidar.

Feu camí cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visiteu la catedral, els carrers i dineu, molt bé, a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. No deixeu de banyar-nos al peu de les muralles.

La següent destinació és una preciosa vila barroca: Noto, una joia del barroc mundial, amb la seva catedral i els palaus. No desaprofiteu la bonica platja de la Marina di Noto. I no gaire lluny teniu Ragusa, una altra bellíssima vila barroca.

Continueu cap a Agrigento i els seus magnífics temples grecs. Una passada. Travesseu ara l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar a la ciutat de Piazza Armerina i veure les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un turó al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

 

A Palermo, una ciutat espectacular, dormiu a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Cal recórrer de cap a cap la bellessa d’aquesta vila única: la Capella palatina, la Martorana, els oratoris… increible. Art arreu!.

 

Una tarda aneu fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. Per sopar teniu la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable també és l’antiga Foccaceria de San Francesco. Es tracta d’un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida, per els locals.

Des de Palermo podeu anar a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, i també a Segesta, on hi ha un bonic temple grec. No oblideu Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim. Bona la platja de San Vito lo Capo, que no està gaire lluny d’aquesta zona. Per menjar, a Erice, teniu Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

Deixeu Palermo camí de Milazzo, amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Ature-vos a la meravellosa platja de Tíndari que s’estén, ben solitària, a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Després de la banyada, aneu cap a Milazzo, un gran poble amb boniques platges, des d’on surten els vaixells cap a les illes Eòlies.

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Hi ha diverses illes. Us recomanem Stromboli, molt al·lucinant amb el seu volcà actiu, o bé Vulcano, amb aigües sulfuroses marines, o la quieta Lípari, que sembla grega. Per dinar a Vulcano aneu a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. A MIlazzo, per menjar bé, podeu anar al Tritone, una pizzeria, un bon restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Per dormir teniu Le Formiche, que és un híbrid entre casa rural i un hotel amb encant.

 

Serà ara ja l’hora de deixar Sicília i emprendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, i tornarem a Nàpols, o a Roma, parant a dinar a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Nàpols, o a Salerno, potser al Novotel, i potser per menjar a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, que ja sabeu que està molt bé. Si preferiu estar-vos a Nàpols, podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Si fos Roma, recordeu el Novotel la Rustica. I per dinar hi ha una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica. També recomanable al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

De Roma haureu d’anar a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, però recordeu de fer una petita parada a Tarquínia, a la necròpolis etrusca, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

Sicília

Encara que us sembli estrany unes vacances a Sicília son una bona proposta familiar. Cert que Sicília està lluny, te la mafia, que no veureu ni us molestarà per a res, i és molt bruta, molt bruta, caòtica i desordenada. Cert que les normes de tràfic no es respecten. Però deixant de banda aquestes realitats i alguns tòpics, aquesta gran illa Mediterrània és preciosa. Gent amable, acollidora, encara poc tocada per convencionalismes i pels diners. Paisatges reals, purs, gens turístics. Mediterrània en estat inicial. Platges de somni, ciutats plenes d’art i d’història. Racons naturals d’una bellessa indescriptible. Nosaltres varem fer un tour per Sicília arribant des de Roma, on havíem anat en vaixell des de Barcelona, amb Grimaldi Lines. Fàcil i no gaire car. També podeu volar i llogar allà un cotxe. No heu de deixar de visitar Palerm, la capital, una de les ciutats més maques que mai hem vist. Siracusa és una altra ciutat que cal veure a Sicilia, grega, romana, medieval, renaixentista, barroca i moderna, moltes viles una damunt l’altra. Una ciutat perduda en el temps. També llocs més remots, com ara Piazza Armerina, un poble on haureu d’anar si voleu visitar la magnífica vila romana del Casale, cita inexcusable. Ragusa és la joia de la Sicilia barroca més sudenca, més africana, per dir-ho d’alguna manera. Carrers estrets, pujada constant fins el magnífic duomo de San Giorgio. Una altra vila que ens va encantar és Noto, patrimoni de la humanitat de la UNESCO des del 1996. Taormina, penjada a mig aire d’unes muntanyes que cauen sobre una mar blava turquesa, amb l’Etna de fons, i el seu teatre grec, impressionant. Cefalú és una bonica ciutat, molt turística, potser la més plena de turistes de Sicilia. Finalment Catània, que és la gran ciutat de Sicilia. La Catània barroca per obra de l’Etna, terrible volcà sicilià que presideix l’horitzó de la vila. A la foto el mercat del peix, a Catània, inoblidable. I les illes Eòlies amb els seus volcans encara actius, i les gorges del riu Alcàntara, i les salines de Tràpani… Impossible parlar de tot. Nosaltres vàrem dormir als Ibys Styles de Acireale, prop de Catània i del port de Palerm, fantàstics, perfectes, barats, ideals per a famílies. I hem dinat a molts llocs, mireu les entrades de Sicília al nostre bloc per a més informació!.

Aunque os parezca extraño unas vacaciones en Sicilia son una buena propuesta familiar. Cierto que Sicilia está lejos, tiene la mafia, es muy sucia, muy sucia, y es caótica y desordenada. Cierto que las normas de tráfico no se respetan. Pero dejando de lado estas realidades y algunos tópicos, esta gran isla Mediterránea es preciosa. Gente amable, acogedora, aunque poco tocada por convencionalismos y por el dinero. Paisajes reales, puros, nada turísticos. Mediterráneo en estado puro. Playas de ensueño, ciudades llenas de arte y de historia. Rincones naturales de una belleza indescriptible. Nosotros hicimos un tour por Sicilia llegando desde Roma, donde habíamos ido en barco desde Barcelona, con Grimaldi Lines. Fácil y no muy caro. También pueden volar y alquilar allí un coche. No deben dejar de visitar Palermo, la capital, una de las ciudades más bonitas que nunca hayamos visto. Siracusa es otra ciudad que hay que ver en Sicilia, griega, romana, medieval, renacentista, barroca y moderna, muchas villas una encima de la otra. Una ciudad perdida en el tiempo. También lugares más remotos, como Piazza Armerina, un pueblo donde deberán ir si desea visitar la magnífica villa romana del Casale, cita inexcusable. Ragusa es la joya de la Sicilia barroca más africana, por decirlo de alguna manera. Una villa que son dos, una más medieval, llamada Ibla, que está puesta, colgada de hecho, en una colina. Calles estrechas, árabes, en curva, subida constante hasta el magnífico duomo de San Giorgio. Otra villa que nos encantó es Noto, patrimonio de la humanidad de la UNESCO desde 1996. Taormina, colgada en el aire de unas montañas que caen sobre un mar azul turquesa, con el Etna de fondo, y su teatro griego, impresionante. Cefalú es una bonita ciudad, muy turística, quizás la más llena de turistas de Sicilia. Finalmente Catania que es la gran ciudad de Sicilia. La Catania barroca por obra del Etna, terrible volcán siciliano que preside el horizonte de la ciudad. Y las islas Eolias con sus volcanes aún activos, y las gargantas del río Alcántara, y las salinas de Trapani … Imposible hablar de todo. Nosotros dormimos los Ibys Styles de Acireale, cerca de Catania y del puerto de Palermo, fantásticos, perfectos, baratos, ideales para familias. Y hemos comido en muchos lugares, ¡vea las entradas de Sicilia a nuestro blog para más información!.

Acireale

Acireale no és una visita de primera línia en un tour per Sicilia. Ni estem segurs que ho sigui de segona. Però a nosaltres Acireale sempre ens quedarà al cor per dos motius: l’hotel Ibis Styles Acireale i la trattoria ristorante U Puttusu, el millor restaurant de Sicília. Anem a pams. Acireale no és lleig. Està brut, descuidat, una mica abandonat, com tota la illa. Però te un centre històric graciós, amb un parell d’esglésies boniques, no la catedral exactament, sinó la Basilica dei Santi Pietro e Paolo, el Palazzo Comunale, molt bonic o, un xic més avall, San Domenico, o la bellíssima Basílica de San Sebastiano, barroc del bo. Ara bé, nosaltres hi vam parar a dormir. I us recomanem que també ho feu vosaltres, al magnífic Ibis Styles, que està situat als afores. Modern, acollidor, net, no gaire car, amb habitacions molt grans, amb dos llits de matrimoni, i els nens dormint i esmorzant gratis. No lluny de l’hotel una platja de roques volcàniques dins un espai natural protegit. I l’altre motiu d’una parada a Acireale seria U Puttusu. Quin menjar sicilia més autèntic i més bo. Deixeu-vos aconsellar pel Giusseppe!. Antipasti Siciliani a tope!. I encara us direm un altre bon lloc per dinar o sopar, si esteu farts de bona cuina siciliana i anyoreu una pizza feta al forn de llenya, o una pasta italiana: la pizzeria Veccio Teatro. Si els preus de l’U Puttusu son de riure, els de la pizzeria davant del teatre Bellini son ridículs, increibles. Bona pizza, bona pasta per quatre cèntims!. Si feu d’Acireale el centre de la vostra estada al cantó est de Sicília podeu visitar còmodament l’Etna, el volcà actiu que dorm damunt de la vila, amenaçant-la. O anar fins la vibrant Catània, ciutat barroca preciosa, activa, bruta, mediterrània, brutal… per estomacs forts. O baixar al mar d’Aci Trezza, o d’Aci Castello, amb els farallons del ciclop, les platges d’aigua cristal·lina de pedres negres, volcàniques. O anar a Capo Mulini, petit port de pescadors adormit des de segles, o pujar amunt, cap a Taormina, encantadora ciutat medieval, pulcra i ordenada, plena de turistes, i banyar-vos llavors a les belles platges de sorra blanca de Giardini Naxos o Isola Bella. Ja ho sabeu… Acireale val una parada en un periple per Sicília, encara que només sigui per menjar i dormir!.

Acireale no es una visita de primera línea en un tour por Sicilia. Ni estamos seguros de que lo sea de segunda. Pero a nosotros Acireale siempre nos quedará el corazón por dos motivos: el hotel Ibis Styles Acireale y la trattoria ristorante U Puttusu, el mejor restaurante de Sicilia. Vayamos por partes. Acireale no es feo. Está sucio, descuidado, algo abandonado, como toda la isla. Pero tiene un centro histórico gracioso, con un par de iglesias bonitas, no la catedral exactamente, sino la Basílica dei Santi Pietro e Paolo, el Palazzo Comunale, muy bonito o, un poco más abajo, San Domenico, o la bellísima Basílica de San Sebastiano, barroco del bueno. Ahora bien, nosotros paramos a dormir. Y se recomienda también lo hagais vosotros, en el magnífico Ibis Styles, que está situado en las afueras. Moderno, acogedor, limpio, no muy caro, con habitaciones muy grandes, con dos camas de matrimonio, y los niños durmiendo y desayunando gratis. No lejos del hotel una playa de rocas volcánicas dentro de un espacio natural protegido. Y el otro motivo de una parada en Acireale sería U Puttusu. Qué comida siciliana más auténtica y más buena. Déjese aconsejar por Giusseppe. Antipasti Siciliani a tope. Si los precios de la U Puttusu son de risa, los de la pizzería frente al teatro Bellini son ridículos, increíbles. Buena pizza, buena pasta por cuatro céntimos. Si hacen de Acireale el centro de su estancia en el lado este de Sicilia pueden visitar cómodamente el Etna, el volcán activo que duerme encima de la villa, amenazándola. O ir hasta la vibrante Catania, ciudad barroca preciosa, activa, sucia, mediterránea, brutal … para estómagos fuertes. O bajar al mar de Aci Trezza, o de Aci Castello, con los farallones del cíclope, las playas de agua cristalina de piedras negras, volcánicas. O ir a Capo Mulini, pequeño puerto de pescadores dormido desde siglos, o subir arriba, hacia Taormina, encantadora ciudad medieval, pulcra y ordenada, llena de turistas, y bañarse entonces a las bellas playas de arena blanca de Giardini Naxos o Isola Bella. Ya lo sabéis … Acireale vale una parada en un periplo por Sicilia, aunque sólo sea para comer y dormir.

Taormina

Taormina és una ciutat de Sicília. Fou grega, romana, però el que més ha conservat és el seu aspecte medieval. La situació mateixa de la vila ja és escenogràfica. Penjada a mig aire d’unes muntanyes que cauen sobre un mar blava turquesa, allargassada seguint el curs d’un llarg carrer, ple de botigues de moda i de records entre la porta de Messina i la porta de Catània. Taormina sedueix a primera vista. Carrers nets i ordenats com a cap altre poble de l’illa. Façanes ben pintades, portalades de pedra. Vistes excepcionals damunt el mar, damunt la platja bellíssima de Giardini Naxos, i sobre l’Etna, volcà atàvic, sempre fumejant. La foto mil vegades obtinguda ara a la vostra disposició, a la plaça del Duomo. Tot i estar plena de turistes, Taormina es fa agradable. Dona gust passejar i anar veient esglésies, ara barroques, ara gòtiques, ara d’estil indefinit, us recomanem Santa Caterina, Sant Agostino o Sant Giusseppe. O palaus com el Corvaja, seu de l’oficina de turisme, preciós, del segle XIV, amb una bonica una torre àrab del segle X, el Ciampoli, un gran hotel, o el dels ducs de Santo Stefano, rodejat d’un jardí, seu d’una fundació artística, visitable. I no oblidem el destí de les masses humanes, el cèlebre teatre de Taormina, joia de l’art grec. Conserva també restes d’un odeó, i d’una naumachie. Passant sota la torre del rellotge arribem al Duomo, petit, normand, tosc, a l’ajuntament, i a les meravelloses vistes que us explicàvem. Prop d’allà, en un carreró de la plaça, hi ha el restaurant on vam dinar. Es diu Da Cristina, i està molt bé i molt bé de preu. Aneu al que està al mig del carreró, baixant unes escales. Aspecte de self-service però ben servit. Menjar típic però modern. No gens malament tampoc el Don Ciccio, a tocar d’aquí a la via Damiano Rosso 19, a dues passes. Pizzeria i trattoria més tradicionals. Més car, aquí tots els restaurants son cars… teniu Casa Gioli amagat al Vico Giordano Bruno 2. Hi ha un funicular que baixa i puja de Taormina poble a la platja d’Isola Bella, pot ser interessant. No deixeu de visitar, si feu nit a Taormina, la magnífica platja i badia d’Isola Bella, superba, o les Gorges del riu Alcàntara, paratge natural ple de llocs on banyar-se en un riuet d’aigües congelades, que talla lava i basalt des de fa segles. A Taormina no s’hi pot arribar en cotxe. Seguiu les instruccions fins el gran aparcament Lumbi, arribant de Messina, o al seu bessó de Porta Catània, units per un túnel sota la ciutat. Aparqueu allà i agafeu el bus gratuït que puja a la vila cada quart d’hora. Fora complicacions!. No descuideu Taormina en el curs d’un viatge per Sicília, seria imperdonable!.

Taormina es una ciudad de Sicilia. Fue griega, romana, pero lo que más ha conservado es su aspecto medieval. La situación misma de la ciudad ya es escenográfica. Colgada a medio aire de unas montañas que caen sobre un mar azul turquesa, alargada siguiendo el curso de una calle, llena de tiendas de moda y de recuerdos, entre la puerta de Messina y la puerta de Catania, Taormina seduce a primera vista. Calles limpias y ordenadas como en ningún otro pueblo de la isla. Fachadas bien pintadas, portales de piedra. Vistas excepcionales sobre el mar, sobre la playa bellísima de Giardini Naxos, y sobre el Etna, volcán atávico, siempre humeante. La foto mil veces obtenida ahora a su disposición, en la plaza del Duomo. A pesar de estar llena de turistas, Taormina se hace agradable. Da gusto pasear e ir viendo iglesias, ahora barrocas, ahora góticas, ahora de estilo indefinido, recomendamos Santa Catalina, San Agostino o San Giusseppe. O palacios como el Corvaja, sede de la oficina de turismo, precioso, del siglo XIV, con una bonita una torre árabe del siglo X, el Ciampoli, un gran hotel, o el de los duques de Santo Stefano, rodeado de un jardín , sede de una fundación artística, visitable. Y no olvidemos el destino de las masas humanas, el célebre teatro de Taormina, joya del arte griego. Conserva también restos de un Odeón, y de una naumachie. Pasando bajo la torre del reloj llegamos al Duomo, pequeño, normando, tosco, en el ayuntamiento, y a las maravillosas vistas que os contábamos. No dejeis de visitar, haciendo noche en Taormina, la magnífica playa y bahía de Isola Bella, soberbia, o las Gargantas del río Alcántara, paraje natural lleno de lugares donde bañarse en un arroyo de aguas congeladas, que corta lava y basalto desde hace siglos. A Taormina no se puede subir ni llegar en coche. Siga las instrucciones hasta el gran aparcamiento, llegando de Messina, o hasta su gemelo de Porta Catania, unidos por un túnel bajo la ciudad. Aparque allí y tome el bus gratuito que sube a la villa cada cuarto de hora. ¡Sin complicaciones!. No olvide Taormina en el curso de un viaje por Sicilia, sería imperdonable.

Catània

Catània és una gran ciutat de Sicilia. La segona ciutat de l’illa. Catània és barroca per obra de l’Etna, terrible volcà sicilià que presideix l’horitzó de la vila. Un terratremol i una erupció van borrar Catània del mapa l’any 1693. La nova vila barroca va nèixer tan bonica que va ser declarada patrimoni de la humanitat. A Catània cal veure la plaça del Duomo, amb la catedral i l’ajuntament, presidits per la fontana de l’elefant de Vacarini, l’artista que va fer quasi tots els edificis de la nova ciutat barroca. També el monestir dels Benedetti amb l’escala dels àngels, preciosa, i un munt d’esglésies al llarg de la Via Crociferi, com ara Santa Àgata. També conserva la vila algunes restes romanes, com un teatre i un amfiteatre, però no són el més bonic. Ens agraden més els palaus, excepcional el Biscari, que no es pot veure bé, llàstima. O les esglèsies, llocs màgics per excel·lència. A Catània hi fa molta calor, sobretot a l’estiu. I és una ciutat molt meridional, mediterrània. Admireu en aquest sentit el seus mercats, sobretot el mercat del peix, molt pintoresc, o el de Fiera, més tradicional, com un mercat àrab. La via Etnea és l’artèria principal de la vila. Una avinguda recta, amb l’Etna com a teló de fons. Una via de botigues i comerços variats, on la gent passeja cap al tard, quan el sol va de baixa. Els voltants de Catania també son molt xulos. A menys de 100 kms. teniu la increible ciutat de Taormina, amb les seves vistes, les seves platges i el teatre grec. No lluny les espectaculars i refrescants gorges del riu Alcàntara. A tocar les viles Aci. Com Aci Castello, amb un castell normand arran de costa, o Aci Trezza, amb els esculls del cíclop emergint entre unes aigües blau turquesa. O la meravellosa Acireale, barroca també, com Catània, plena d’esglésies i palaus. Catania és una opció perfecta per a una visita a l’est de Sicília, per visitar el volcà Etna, per anar fins la fantàstica ciutat medieval de Siracusa, o per veure altres viles patrimoni mundial de l’UNESCO, com Catània, per raó del seu casc antic barroc, com ara Ragusa o Noto. Prop de Catània hi ha platges de somni. Ja ho veieu… Catània us espera. I per allotjar-vos us recomanem un Ibis Styles verd, prop d’Acireale. O bé al centre de la ciutat un esplèndid hotel de la cadena UNA, el Palace. Car però molt maco. Més econòmic resulta un hotel antic, però molt net, amb “charme”. Molt ben situat a la Via Etnea 316. Per dinar, peix, plats ben cuinats, car: la Trattoria Paranza, o bé la famosa Trattoria d’Antonio. No defrauden. L’Osteria Il Bell’Antonio, refinada i d’alta volada, en canvi, te preus prou assequibles.  Molt més desenfadada, fresca, alegre, una pizzeria on fan bones amanides. Preus i servei informal: Gisira. Recomanable. Una mica més juvenil i tirat de preu L’Agora Hotel és un young hostel amb restaurant. Plats senzills però bé. La Pizzoleria està força bé, també. En una plaça te aires de bar de tapes: Piazza Mazzini, 1. El Giglio Rosso també ens va agradar, al carrer Santa Anna, 19. No us perdeu Catània, un Nadal, unes vacances, un cap de setmana llarg. Vols des de Barcelona fins Palerm i tren o bus fins Catània, o durant una ruta llarga de vacances per la bella illa de Sicília.

Catania és una gran ciudad de Sicilia. Catània és barroca. Catania es patrimonio de la humanidad. Hay que ver la piazza del Duomo, con la fontana del elefante de Vacarini. Conserva algunos restos romanos, como un teatro y un amfiteatro. Nos gustan sus palacios, como el Biscari. O sus iglesias, como las de la Via Crociferi, con el monasterio de los Benedetti. Y fuera de Catania también hay cosas bonitas. A menos de 100 kms. a la redonda está la increible ciudad de Taormina, sus playas y el teatro griego. O los estrechos del rio Alcántara. Aci Castello tiene un castillo normando, Aci Trezza, las rocas del cíclope en plena playa, Acireale es barroca como Catània. El volcán Etna está al lado, y la medieval de Siracusa muy cerca, como Ragusa o Noto. Como hoteles teneis un Ibis Styles verde, en Acireale. o un hotel de la cadena UNA, el Palace. Caro pero bueno. En la Via Etnea 316, el 316, claro. Para comer recomendamos la Trattoria Paranza, o la famosa Trattoria d’Antonio. No defraudan. L’Osteria Il Bell’Antonio, es refinada con buenos precios. Desenfadada, fresca, alegre, una pizzeria: Gisira. Recomanable. El Agora Hotel es un young hostel con un restaurante económico. La Pizzoleria está en una plaza con aires de bar de tapas: Piazza Mazzini. El Giglio Rosso en la calle Sant’Anna, 19. Catania la bella de Sicília.

Catania it’s a Sicily great city. Catania is baroque. Catania is in the heritage of humanity list. You have to see the Piazza del Duomo with the fountain. Roman remains a theater and an amphitheater. We like Catania’s palaces, like Biscari. Or their churches, such as the Via Crociferi, with the monastery of Benedetti. And outside Catania there are also nice things. Less than 100 kms. radius is the amazing city of Taormina, wonderful beaches and the great Greek Theatre. Or the narrow river Alcantara. Aci Castello has a Norman castle, Aci Trezza, the Cyclops rocks on the beach, Acireale is baroque like Catania. Etna volcano is next to Catania. The city is very close the medieval Syracuse, Ragusa and Noto. To sleep you may go to the Ibis hotel Green Styles in Acireale. Or go to the Palace. Expensive but good. On Via Etnea 316, there is the 316, of course. To eat something we recommend the Trattoria Paranza, or the famous Trattoria d’Antonio. L’Osteria Il bell’Antonio, is refined but with good prices. Casual, fresh, cheerful, pizzeria: Gisira. The Agora Hotel is a hostel with young diner. The Pizzoleria is in Piazza Mazzini. The Giglio Rosso at 19, Sant’Anna Street. Catania is the most wonderful city in Sicily.

Catania est une grande ville de la Sicile. Catania est baroque. Catane c’est patrimoine de l’humanité, avec la Piazza del Duomo, avec la fontaine des éléphants del Vacarini. Elle à conservé nombreux vestiges romains comme un théâtre et un amphithéâtre. Nous aimons aussi les palais, comme le Biscari. Ou leurs églises, comme les de la Via Crociferi, avec le monastère des Benedetti. Et à l’extérieur de Catane il y a aussi de belles choses. A moins de 100 kms. en rayon il y a la magnifique ville de Taormina, avec ses plages et le théâtre grec. Ou la rivière étroite de l’Alcantara. Aci Castello possède un château normand, Aci Trezza, les roches Cyclops sur la plage, Acireale est baroque comme Catania. L’Etna est très proche a Catania, comme les viles médiévales de Syracuse, Raguse et Noto. Pour le soir vous avez un hôtel Ibis Styles vert à Acireale. Sur la Via Etnea 316, vous pouvez bien dormir a le 316, bien sûr. Pour manger, nous vous recommandons la Trattoria Paranza, ou le célèbre Trattoria d’Antonio. L’Osteria Le Bel Antonio est raffinée, avec de bons prix. Casual, frais, gai, pizzeria: Gisira. L’Agora Hôtel est une auberge de jeunesse avec bon diner. Le Pizzoleria est dans la Piazza Mazzini. Le Giglio Rosso est a lec 19 de la Rue Sant’Anna. Catane est belle, comme la Sicile.