Mercat del Trumfo i la Sal a Odèn

El poblet d’Oden, i els altres pobles que formen aquest municipi de la comarca del Solsonès, son completament desconeguts del gran públic. I és una llàstima perquè son un dels racons més bonics que podeu trobar encara, verges, al Pirineu de Lleida. Per tal que us feu una idea us direm que estan situats a prop de l’estació d’esquí de Port del Comte, a una altitud de més de 1.000 metres, i rodejat de muntanyams que poden arribar als 2.300 i més. A més del poblet d’Oden aquesta vall enlairada, un mirador continu, acull llocs tan bonic i despoblats com Canalda, amb els seus cingles plens d’àligues, Cambrils del Pirineu, un nucli important, Llinars, o els Salins, un lloc excepcional on la sal és la protagonista. Salines, banys de sal… increible!. Un món rural de boscos, espadats, prats, torrents, masies amagades, i camps de patates, trumfos els diuen allà, de la varietat Bufet. I avui us volem convidar a veure tota aquesta meravella amb motiu del Mercat del Trumfo i la Sal d’Odèn que tindrà aquest proper diumenge 20 de novembre de 2016. Comença a les 10 hores i romandrà obert fins a les 18 hores. Hi trobareu parades de pagesos de camp i d’artesans alimentaris i també d’artesania en general. Tot de qualitat. Hi haurà tallers de cuina, tastets, moltes activitats pels nens i nenes… I visites guiades al Salí de Cambrils, que ja hem citat abans, amb demostració de com moldre la sal i una exhibició d’animals nocturns del Pirineu. Arribar allà dalt no és fàcil, però tampoc impossible i si bé les carreteres son estretes i amb corbes, el paisatge és fantàstic. Des de Barcelona, cal anar a Manresa per l’autopista i agafar la C-55 cap a Solsona. De Solsona, una ciutat molt maca de visitar per cert, podeu seguir cap el Coll de Jou per la carretera LV-4241, que va al Port del Comte i a Sant Llorenç de Morunys, un altre poble fabulòs!. Però no ens despistem, un cop sigueu al Coll de Jou heu de prendre la carretera L-401, a l’esquerra, en direcció Coll de Nargó fins arribar a Oden i, més endevant, a Cambrils, cap de municipi. Al tornar podeu baixar pel Pont del Clop que us durà a a Solsona, pels poblets de Montpol. Si la feu de pujada, i baixeu per l’altra, llavors heu de sortir de Solsona per la carretera C-26, en direcció a Bassella, i al cap de 3 km. trobareu un encreuament. Cal agafar-lo a mà dreta, per una carretera local, en direcció Cirera. Es passa pel Pont del Clop, Montpol i s’arriba a Cambrils. També és possible anar per Querol. Sortiu de Solsona, per la carretera C-26 en direcció a Bassella, com abans i, al cap d’uns 13 km, a Querol, es troba un encreuament a mà dreta i pujareu a Cambrils també. Possible, fent força volta, però molt bonica, anar-hi per Berga, passant per Sant Llorenç de Morunys per la carretera BV-4241 que travessa tota la magnífica Vall del Lord fins a Sant Llorenç de Morunys i pujar per la carretera LV-4241 fins a Coll de Jou. Ja veieu quantes rutes circulars per pujar i baixar de Solsona a Oden i Cambrils. Veureu molt de món!. Dinar i dormir molt bé és possible en aquestes muntanyes. Us recomanem uns quants llocs. Sota el nom del Call d’Oden hi ha diverses cases rurals molt boniques, com el mateix Call, el Racó de la Guita o Les Planes. Trieu i remeneu!. Totes son xules. Canalda Agroturisme també agrupa diverses cases rurals maques. El mateix que l’hotelet rural amb encant de casa Espunyes, molt bonic. Casa Pastor és més una típica casa rural, amb apartaments per a molta gent. Típica també la casa de Cal Jaumet. Per dinar teniu una fonda: Cal Agusti, on també lloguen habitacions, i fan teca casolana. A tocar teniu un càmping: La Comella, tot a Cambrils. A la Fonda Casanova també podeu menjar i dormir. Fora d’això caldrà que aneu a menjar o dormir a Sant Llorenç de Morunys, preciós, o a Solsona, molt bé. Si aneu a Sant Llorenç de Morunys, no us perdeu la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’esglèsia del poble. També podeu anar a tocar neu al Port del Compte, amb la seva amable estació d’esquí, molt familiar, o remuntar el riu d’aigua d’Orà, tan bucòlic, o pujar a la serra de Busa, al santuari del Lord. Per menjar a Sant Llorenç aneu a Cal Tecu, cuina de prestigi, nou però arrasant al poble i la comarca. També teniu el restaurant El Jardí, tradicional, com Cal Pereta, amb preus molt ajustats, senzill, de tota la vida. O bé la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!. Hi ha bars que fan menjars com el Celler. Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el nou i modern Hotel Monegal, amb encant, o més tradicional l’Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. Heu de saber que hi ha un càmping, i que el seu restaurant és molt bo. L’hotel Fonts del Cardener és una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa Vilasaló, Can Martí, o bé Cal Saragossa.   També podeu dormir i dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall amagada de Cambrils i Oden!.

Este fin de semana hay una feria en Oden y Cambrils del Pirineo, en la montaña que hay detrás de Solsona, cerca de la estación de esquí de Port del Comte y de Sant Llorenç de Morunys. Una excusa perfecta para ver todas las maravillas que encierra esta naturaleza virgen.

Ous d’euga a Sant Llorenç

Hi ha una vall amagada en una zona ignota del nostre Pirineu. Una vall poc visitada, poc coneguda. Es tracta de la vall on neix el riu Cardener, la vall del Lord, de la Coma i la Pedra, a l’ombra del Port del Comte. I en aquesta vall remota, bonica, ben conservada, és un lloc senzill, humil, però molt agradable per passar uns dies en família. I al mig de la Vall del Lord, la seva capital, Sant Llorenç de Morunys, amb la decoració espectacular, barroca de la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’esglèsia del poble. Creieu-me que val la pena pujar fins aquí per veure aquesta obra mestra de l’art català. Però a més, Sant llorenç de Morunys te molts altres atractius: el seu poble medieval murallat, el seu orgue, la muntanya de Port del Compte, amb la seva amable estació d’esquí, molt familiar, el riu d’aigua d’Orà, tan bucòlic, la serra de Busa, el santuari del Lord, la Coma, la Pedra… bé, impossible enumerar-ho tot. I avui us recomanem aquesta sortida amb l’excusa, feble, de la 8a Fira d’ous d’euga i el 6è mercat del pagès, que tindrà lloc aquests 29 i 30 d’octubre de 2016. I el diumenge, també hi ha un concurs de carbasses gegants. Un munt d’activitats pels més petits de la casa, i per a tota la família. Mireu la imatge que està aquí sota i cliqueu per ampliar-la. Hi ha tota la informació. Pujeu fins la Vall del Lord, via Manresa i Solsona aquest pont de Tots Sants. Admireu els paisatges que envolten el pantà de la Llosa del Cavall mentre hi arribeu. Mai no haurieu pensat que pogués existir a només 100 kms. de Barcelona una vall tan bonica i desconeguda. Per menjar a Sant Llorenç aneu a Cal Tecu, cuina de prestigi, nou però arrasant al poble i la comarca. També teniu el restaurant El Jardí, tradicional, com Cal Pereta, amb preus molt ajustats, senzill, de tota la vida. O bé la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!. Hi ha bars que fan menjars com el Celler. Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el nou i modern Hotel Monegal, amb encant, o més tradicional l’Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. Heu de saber que hi ha un càmping, i que el seu restaurant és molt bo. També podeu pujar fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens fins l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de les Fonts del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa Vilasaló, Can Martí, o bé Cal Saragossa,   Port del Comte és un altre destí ben clar, l’estació d’esquí més propera a Barcelona. Arribareu a Sant Llorenç des de Barcelona, per Manresa, cap a Solsona i d’alla a Sant Llorenç. Áquesta ruta, que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, és molt bonica, El ferm està en bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. Podeu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall del Lord!.

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, con capital en Sant Llorenç de Morunys, a la sombra del Port del Comte. Y si subís este próximo fin de semana, con motivo de la feria de los huevos de yegua por ejemplo, descubrireis también la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente a vayan a la pizzería “El Cau”. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari, También se puede subir hasta el valle de Tuixent-Lavansa, y dormir o comer en Cal Gabriel, un restaurante a precios modestos y con habitaciones familiares. Tuixent pueblo también nos gusta mucho, intocado, sin chalets, ni urbanizaciones, sólo casas de pueblo, todo rústico y natural. Pueden subir con los niños hasta la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. En primavera y otoño, espectáculo natural. En verano: aguas de río y noches frescas. En invierno, nieve. En Tuixent, otro restaurante que nos gusta mucho es La despensa del Pirineo. Cocina cuidada. Trato muy familiar. Buen precio. También tienen habitaciones. Visiten el museo de las trementineras. Os gustará. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien necesario Zaragoza, Port del Comte es otro destino muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. Llegarán a las fuentes del Cardener siguiendo el río desde Manresa, hacia Solsona y por Sant Llorenç de Morunys, hacia La Coma y La Piedra. Esta ruta, que recorre el embalse de la Llosa del Cavall, es muy bonita, El firme está en buenas condiciones y no hay muchas curvas. A partir de aquí pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la carretera que va en Sant Llorenç de Morunys, s / n. (Dentro del pueblo todavía), Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el Valle del Lord !.

Carnaval a Saragossa

Avui us donarem un nou motiu per anar a Zaragoza. Cal arribar-se a la capital de l’Ebre per veure el Pilar, per descomptat. I és molt important no perdre’s la maravella de la seva Seo gòtica, recién restaurada. O la desconeguda herència romana de la ciutat, amb el seu Fórum romà, i el teatre, les termes o el port fluvial. Però avui us volem recomanar una anada a Saragossa per veure el seu Carnaval. Comença la tarda del dia 4, “Jueves Lardero” amb repartiment de “longaniza de Ternasco de Aragón” a la Plaza Miguel Merino. Seguirà una revetlla amb l’orquesta Oceanic a la Sala Multiusos del Auditori de Zaragoza. Entrada lliure. El 5 de febrer, a les 19:00 hores, cercavila amb música y balls tradicionals. Sortida des del Balcó de San Lázaro, Puente de Piedra, Plaza del Pilar, carrer Alfonso, Carrer Candalija i Plaza San Felipe. Dissabte de Carnaval, dia 6 de febrer, dia gran. A les cinc de la tarda “Conjuro”. Sala Mozart del Auditorio de Zaragoza. A les 18:00 hores, concentració de comparses a la plaça de San Miguel. A les 18:30 hores, alliberament del Rey de Gallos, previa a la desfilada. A les 19.00 hores Gran Desfilada de Carnaval des de la Plaza de San Miguel, Coso, Plaza de España, Alfonso i Plaza del Pilar. A la nit a les 24:00 hores gran Festa de Carnaval amb l’Orquesta Jenasan, a la Sala Multiusos del Auditorio de Zaragoza. Entrada lliure. Diumenge 7 de febrer, a les 12 hores, Carnaval Infantil, cercavila i espectacles del carrer Alfonso a la Plaza del Pilar. No us ho deixeu perdre. Zaragoza és un destí familiar clar de cap de setmana o pont, que està a prop, molt a prop de Barcelona. Fàcil amb l’AVE, o amb el tren Avant, que és més baratet. Saragossa està a tres hores en cotxe. Hi sereu per dinar. Zaragoza te moltes coses a veure. Com per exemple l’Anfanjeria. Una barreja superba de l’Alhambra amb un casal reial renaixentista. Arcs i claustres mudejars, dins un castell que és la seu oficial de les Corts d’Aragó. I, annexe, el casal reial que els Reis Catòlics feren edificar damunt l’edifici moresc. Amb uns artesonats, una riquessa que talla la respiració. Molt i molt recomanable. Fabulós, de veritat. Està a la sortida del centre de la ciutat. Ben indicat. Si us falten motius per anar a Zaragoza penseu en la Expo i els pabellons que queden, amb l’aquari fluvial més gran d’Europa. I, evidentment, l’Ebre, el riu, que dona sentit a la ciutat. Podeu dinar a molts llocs. Nosaltres recomanem Birolla 4. Tapes i coses més series. Bo. Contigo pan y cebolla, molt bé. Molt recomanable. Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, al casc antic, a la zona més castissa. En la seva línia l’Angel del Pincho. Bones tapes. Com a l’Alba, un altre a recomanar. O bé Palomeque, un restaurant sense trampa ni cartró, no n’hi ha de millors, potser sí de més cars, però aquest és molt recomanable. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’Hotel Alfonso, al Coso, al centre. Impressionant relació qualitat i preu. Amb piscina coberta. Fantàstic. O bé a l’NH Ciudad de Zaragoza, al costat del Pilar, al Oriente, més senzillet i al NH Gran Hotel, al carrer Joaquin Costa, una mica demodé. Tots molt centrics. Si aneu amb nens penseu que hi ha un Holiday Inn, no al centre, que admet dos infants a l’habitació. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Molt recomanable. Preu sense competència. Apa!. Cap a Zaragoza, que el carnaval us espera!.

Hoy os daremos un nuevo motivo para ir a Zaragoza: su carnaval. Hay que llegarse a la capital del Ebro para ver el Pilar, por supuesto. Y es muy importante no perderse la maravilla de su Seo gótica, recién restaurada. O la desconocida herencia romana de la ciudad, con su Fórum romano, y el teatro, las termas o el puerto fluvial. Pero también su carnaval merece visita familiar. El Jueves Lardero, 4 de febrero, ya hay juerga.Desde las 18:30 h: Celebración del Jueves Lardero con reparto de longaniza de Ternasco de Aragón en la Plaza Miguel Merino (junto a la Sala Multiusos). Desde las 19:00 h: Verbena con la Orquesta Oceanic en la Sala Multiusos del Auditorio de Zaragoza. La entrada es libre hasta completar aforo. El Viernes de Carnaval, 5 de febrero, a las 19:00 h: Pasacalles con música y baile tradicional. Recorrido: Salida desde el Balcón de San Lázaro, cruzando el Puente de Piedra, pasando por la Plaza del Pilar, calle Alfonso, Calle Candalija y finaliza en la Plaza San Felipe. Organizado por la Asociación Laqtspera, con la colaboración de Gaiteros del Rabal y Escuela Municipal de Música y Danza de Zaragoza. El Sábado de Carnaval, 6 de febrero, a las 18:00 h: Yunque presenta su espectáculo “Conjuro”. Con la colaboración especial de Javi El Mago. En la Sala Mozart del Auditorio de Zaragoza. A las 18:00 h: Concentración de Comparsas de Carnaval. En la Plaza de San Miguel. A las 18:30 horas: Liberación del Rey de Gallos, previa al desfile. A las 19.00 h: Gran Desfile de Carnaval. Recorrido: Salida desde la Plaza de San Miguel, pasando por Coso, Plaza de España, c/Alfonso, y finalizando en la Plaza del Pilar. Por la noche, a las 24:00 h: Gran Fiesta de Carnaval con la Orquesta Jenasan, en la Sala Multiusos del Auditorio de Zaragoza. La entrada es libre también hasta completar aforo. El Domingo de Carnaval, 7 de febrero, a las 12:00 y hasta las 13:45 h: Gran Carnaval Infantil, con Pasacalles de Carnaval, pregón y espectáculos desde la calle Alfonso y la Plaza del Pilar. Ya teneis otro motivo para llegaros a la capital del Ebro. Zaragoza es un destino familiar claro de fin de semana o puente, que está cerca, muy cerca de Barcelona. Fácil con el AVE, o con el tren Avant, que es más barato. Zaragoza está a tres horas en coche y tiene muchas cosas que ver. Pero hoy os queremos hablar también de un palacio árabe. Un palacio muy desconocido. Una verdadera joya escondida que vale, por sí sola, una visita a Zaragoza. Se trata del Anfanjeria. Una mezcla soberbia de la Alhambra con un palacio real renacentista. Arcos y claustros mudéjares, dentro de un castillo que es la sede oficial de las Cortes de Aragón. Y, anexo, el casal real que los Reyes Católicos hicieron edificar encima del edificio moro. Con unos artesonados, una riqueza que corta la respiración. Muy y muy recomendable. Fabuloso, de verdad. Está a la salida del centro de la ciudad. Bien indicado. Si aún os faltan motivos para ir a Zaragoza pensad en la Expo y en los pabellones que quedan, con el acuario fluvial más grande de Europa. Y, evidentemente, el Ebro, el río, que da sentido a la ciudad. Pueden comer en muchos lugares. Nosotros recomendamos Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, en el casco antiguo, en la zona más castiza. O bien Palomeque, un restaurante sin trampa ni cartón. Los hay mejores, más caros, pero estos son muy recomendables. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel Alfonso, el Coso, en el centro. Impresionante relación calidad y precio. Con piscina cubierta. Fantástico. O bien en el NH Ciudad de Zaragoza, junto al Pilar, en el Oriente, más sencillito y en el NH Gran Hotel, en la calle Joaquin Costa, un poco demodé. Todos muy céntricos. Si va con niños piensen en el Holiday Inn, no en el centro, pero que admite dos niños en la habitación. A las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, barato y para familias: el Hotel Fernando II. Muy recomendable. Precio sin competencia. ¡Hala, hacia Zaragoza, que el carnaval os espera!.

Barbacoes de la Creu del Codó

Si sortiu des de Solsona, camí de Sant Llorenç de Morunys i el Port del Comte, per l’antiga carretera que puja el Coll de Jou, una mica abans de coronar el coll mateix, veureu que surt, ma dreta,  una petita carretera asfaltada, molt estreta que ens porta a una zona de lleure preciosa, un pícnic increible, amb barbacoes i molt d’espai per gaudir d’una natura ben espectacular, de muntanya. Bon aparcament pels cotxes. A l’àrea de pícnic hi ha molt de lloc i hi cap moltíssima gent. No us podem dir quantes taules hi ha escampades per un bosc de pins rojos centenaris, potser una vintena llarga. També ha moltes barbacoes de ferro, d’un disseny espectacular, repartides per tot l’espai. És un lloc ideal per arribar-hi amb la família o els amics a fer una bona carn a la brasa, o a gaudir de la natura. I si sou amants de les passejades, de les rutes o el senderisme, no us podeu perdre l’excursió fins el fantàstic i super espectacular Mirador de la Creu del Codó, que és el que dona nom a l’àrea de pícnic que avui us presentem. Per anar-hi cal seguir el sender que surt de l’àrea, ben indicat en un pal a la sortida. El primer que trobarem serà la font de la Creu del Codó, entre uns bonics boixos. Seguirem el sender guiats per les estaques de fusta, creuant una gran esplanada. de nou trobareu un poste indicador amb la direcció del mirador. Arribarem al peu d’una penya que cal remuntar seguint les fletxes vermelles, primer en llaçades i després pujant graons. S’arriba a una balma i cal continuar amunt. Ara serem a una cruïlla de camins. Cal continuar per un caminet pla, que va seguint la carena fins a arribar al mirador. Tindreu als vostres peus tota la vall de Lord en una vista aèria, de vertígen. Al fons la serra del Verd, i la de Busa. Els voltors son amos del cel. L’estació d’esquí del Port del Compte, bona neu familiar a l’hivern i primavera, està molt aprop d’aquí, a uns 10 kms en cotxe. Baixant el coll de Jou podeu anar fins el poble Sant Llorenç de Morunys, medieval, amb una església romànica que dins te una capella barroca que us deixarà bocabadats. De Sant Llorenç, agafant la carretera que va a La Coma i La pedra, i puja al Port del Comte pel darrera, podeu visitar les fonts del riu Cardener, amb una altra àrea de lleure fatàstica. La Vall de Lord te racons fabulosos, d’una natura verge. Reculant cap a Barcelona, baixant el Coll de Jou per on haureu arribat, hi ha la meravellosa ciutat episcopal de Solsona, capital de la comarca màgica del Solsonès, increiblement maca. Al coll de Jou s’hi arriba, com hem dit des de Solsona. I a Solsona s’hi arriba anat per la C-58, o per l’autopista C-16, i després per la C-55 fins a Manresa, per continuar després en direcció Cardona i, finalment, Solsona per la mateixa C-55. La ruta és preciosa. Si podeu pareu a Cardona, amb les mines de sal i el seu castell medieval fabulós, una passada de fortalessa, grandiosa. O potser a Súria, per veure’n el casc antic. L’excursió és ideal per un cap de setmana o pont. La increïble Vall del Lord us espera. Per menjar informalment a Sant Llorenç aneu a la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!.  Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el tradicional Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. També podeu pujar, passat el Port del Comte, fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens a tocar la neu de l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de l’àrea de pícnic que us hem dit de la Font del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa Vilasaló, Can Martí, o bé Cal Saragossa. Per tornar podeu canviar de ruta, i fer la que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, que és molt bonica, El ferm està en molt bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. No oblideu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant La Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, i a l’àrea de barbacoes de la Creu de Codó que us estem explicant, però dins del poble encara. Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Per cert, hi ha molt bons allotjaments a Solsona. Recomanem el Sant Roc. Una delicadessa sense límits, amb un restaurant de fàbula. Bona botifarrada o calçotada a la Vall del Lord!.

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, el de la Coma i la Pedra, a la sombra del Port del Comte. Y en este valle remoto, bonita, bien conservado, tienen un lugar espectacular para hacer un buén pícnic o una buena barbacoa. Un lugar en medio del bosque, impresionante, dentro de un bosque de pinos rojos increible. Un lugar muy agradable para pasar un día en familia haciendo una buena carne a la brasa. Se trata del área de pícnic y barbacoas de la Creu del Codó, muy cerca del Coll de Jou, que desde Solsona da acceso a la Vall del Lord, a Sant Llorenç de Morunys y a la estación de esquí familiar del Port del Comte. Al coronar el puerto, o casí, viniendo de Solsona, miren a mano derecha la carreterita que lleva al àrea. Buén aparcamiento, muchas mesas y barbacoas de diseño moderno. Es un lugar muy adecuado para que los niños corran y salten, esperando la comida familiar. El bosque és frondoso, maravilloso, fantástico para preparar allí una buena carnada o unos calçots. Y si subís un fin de semana no dejeis de visitar otros lugares de la increíble Valle del Lord, como la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç de Morunys. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente, fuera del pícnic, vayan a la pizzería “El Cau”,  en Sant Llorenç de Morunys. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien Cal Zaragoza. La estación de Port del Comte es otro destino familiar muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. O otra área de pícnic de ensueño, la de las fuentes del Cardener. Si pasan el fin de semana por allí, una buena idea, se pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la misma carretera que sube al pícnic de la Creu de Codó y que luego baja a Sant Llorenç de Morunys. Pero atención, está dentro del pueblo todavía. Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el pícnic más chulo de todo el Valle del Lord!.

Les Fonts del Cardener

Hi ha una vall amagada en una zona ignota del nostre Pirineu. Una vall poc visitada, poc coneguda. Es tracta de la vall on neix el riu Cardener, la vall del Lord, de la Coma i la Pedra, a l’ombra del Port del Comte. I en aquesta vall remota, bonica, ben conservada, teniu un lloc senzill, humil, però molt agradable per passar un dia en família. Es tracta del naixement del riu Cardener. Les seves fonts. Res a veure amb les espectaculars fonts del Llobregat, però l’aigua salta arreu, en petites cascades, canals, surt entre les roques, es mou, viva. És un indret molt adient perquè els infants corrin i saltin com l’aigua, amb una àrea de lleure, amb taules i barbacoes on fer un dinar familiar, a dues passes d’on el riu neix. Tot això ho trobareu havent passat de poc el poble de La Coma, seguint la carretera que porta a Tuixen, a poca distància i ben senyalitzat. Hi ha zona d’aparcament, moltes taules de fusta, i lavabos. De barbacoes també n’hi ha moltes, i tot està rodejat de bosc frondós, d’avets i faig. En resum, un lloc maravellós que no podeu deixar de visitar si voleu fer una sortida de tardor, a buscar bolets i admirar els arbres, o una sortida de primavera o estiu, per estar fresquets. O, perquè no, pujar-hi a l’hivern a jugar amb la neu, i fer un bon foc que us tregui el fred de sobre, i coure-hi una bona carnada o uns calçots. I si hi pugeu un cap de setmana no deixeu de visitar altres indrets de la increïble Vall del Lord, com ara la bogeria barroca de la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’església de Sant Llorenç de Morunys. Una obra mestra de l’art català. Per menjar informalment a Sant Llorenç aneu a la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!.  Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el tradicional Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari, També podeu pujar fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens fins l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de les Fonts del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa Vilasaló, Can Martí, o bé Cal Saragossa,   Port del Comte és un altre destí ben clar, l’estació d’esquí més propera a Barcelona. Arribareu a les fonts del Cardener seguint el riu des de Manresa, cap a Solsona i per Sant Llorenç de Morunys, cap a La Coma i La Pedra. Áquesta ruta, que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, és molt bonica, El ferm està en bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. Podeu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall del Lord!.

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, el de la Coma i la Pedra, a la sombra del Port del Comte. Y en este valle remoto, bonita, bien conservado, tienen un lugar sencillo, humilde, pero muy agradable para pasar un día en familia. Se trata del nacimiento del río Cardener. Sus fuentes. Nada que ver con las espectaculares fuentes del Llobregat, pero el agua salta partes, en pequeñas cascadas, canales, sale entre las rocas, se mueve, viva. Es un lugar muy adecuado para que los niños corran y salten como el agua, con un área de recreo, con mesas y barbacoas donde hacer una comida familiar, a dos pasos de donde el río nace. Todo esto lo encontrarán habiendo pasado de poco el pueblo de La Coma, siguiendo la carretera que lleva a Tuixent, a poca distancia y bien señalizado. Hay zona de aparcamiento, muchas mesas de madera, y aseos. De barbacoas también hay muchas, y todo está rodeado de bosque frondoso, de abetos y hayas. En resumen, un lugar maravilloso que no pueden dejar de visitar si desean hacer una salida de otoño, buscar setas y admirar los árboles, o hacer una salida de primavera o verano, para estar fresquitos. O, porque no, subir en invierno a jugar con la nieve, y hacer un buen fuego que les quite el frío de encima, y preparar una buena carnada o unos calçots. Y si subís un fin de semana no dejeis de visitar otros lugares de la increíble Valle del Lord, como la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç de Morunys. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente a vayan a la pizzería “El Cau”. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari, También se puede subir hasta el valle de Tuixent-Lavansa, y dormir o comer en Cal Gabriel, un restaurante a precios modestos y con habitaciones familiares. Tuixent pueblo también nos gusta mucho, intocado, sin chalets, ni urbanizaciones, sólo casas de pueblo, todo rústico y natural. Pueden subir con los niños hasta la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. En primavera y otoño, espectáculo natural. En verano: aguas de río y noches frescas. En invierno, nieve. En Tuixent, otro restaurante que nos gusta mucho es La despensa del Pirineo. Cocina cuidada. Trato muy familiar. Buen precio. También tienen habitaciones. Visiten el museo de las trementineras. Os gustará. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien necesario Zaragoza, Port del Comte es otro destino muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. Llegarán a las fuentes del Cardener siguiendo el río desde Manresa, hacia Solsona y por Sant Llorenç de Morunys, hacia La Coma y La Piedra. Esta ruta, que recorre el embalse de la Llosa del Cavall, es muy bonita, El firme está en buenas condiciones y no hay muchas curvas. A partir de aquí pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la carretera que va en Sant Llorenç de Morunys, s / n. (Dentro del pueblo todavía), Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el Valle del Lord !.

Moncayo

Al Noroest de Zaragoza, tocant ja a la Rioja i Navarra, s’alça, potent, la serralada aragonesa per antonomàsia, la serra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo és una obligació per tot bon aragonés, i un veritable plaer per a tothom. Aquest parc natural únic emociona al viatger, encanta a la canalla, i ofereix racons inoblidables, natura a dojo, esbarjo i lleure. Son tantes les zones boniques, els boscos, les fonts, els pobles, les rutes a fer, que dubtem molt que puguem resumir-les en aquesta entrada. I, de fet, no ho intentarem. Només unes pinzellades per obrir-vos les ganes d’anar-hi a passar uns dies, un pont, unes vacances. Podeu iniciar l’entrada a aquest mon sugerent pujant per la A-68, camí de Tudela i Logroño, i continuant cap a Borja, terra de bons vins, per arribar al Monestir de Veruela, joia del Císter aragonés, que mereix una detinguda visita. Veruela és la porta del massís del Moncayo, una de les entrades millors. Des de Veruela es pot pujar molt fàcilment a Añon, un poblet de pessebre, on hi ha un centre d’interpretació. Però la millor ruta és la que travessant rouredes indescriptiblement belles, i fagedes de fàbula, us portarà al cor de la serra. En uns 15 kms. de magnífica carretera, estreta però asfaltada, bona i amb poca pujada, arribareu al paratge d’Agramonte, esplèndit, amb bon aparcament al mig del bosc. Podeu demanar allà informació. Hi ha diverses rutes possibles, i un munt de fonts per descobrir. Si seguiu la carretera cap al santuari del Moncayo, pujareu per una pista asfaltada fins una certa altura i distància, (uns 7 kms. més), obtenint vistes molt boniques del pic, sovint nevat. A partir d’allà, la pista es torna de sorra, però és factible per tota mena d’automòbils. Ampla, i sense massa dificultats, el camí puja i puja de valent, obtenint vistes aèries sobre la plana de l’Ebre. Quan falten uns 800 mts pel santuari, trobareu l’aparcament. Haureu fet uns 25 kms, des del monestir de Veruela. Ara us caldrà caminar encara aquest darrer tram, ja en règim d’alta muntanya, amb pujada forta però per un amí ample, apte per a tots els públics, fins i tot infants. En uns minuts estareu a la porta de l’Hostal, refugi, bar, santuari. Sou a 1620 mts d’alçada. D’aquí surten totes les rutes d’ascens al cim del Moncayo. Però això ja no és una sortida familiar. És una excursió alpina. Atenció al temps!.  Perill de tempestes sobtades, boira o calamarsa. De vegades ha nevat pel maig!. El paisatge també és alpí, maravellós. Quedareu bocabadats. El Moncayo ofereix racons per a totes les necessitats. Boscos caducifolis on les fades passegen els vestits de seda, rierols i fonts on les nàiades pentinen els seus cabells daurats, cims i camins de muntanya amb grans perspectives pels esforçats excursionistes, monestirs plens d’art, pobles medievals amb castells de llegenda, cases de pedra i carrers costeruts. Les deveses del Moncayo són mítiques.  Natura desbocada, infinitat de propostes de lleure, petites rutes i excursions. Àrees de picnic ben muntades. Podeu dinar al mateix Santuari del Moncayo, bona cuina, senzilla, casolana, familiar, tradicional. També possibilitat d’habitacions, senzilles, sense luxe, d’alberg de muntanya. També podeu dinar a Veruela, al restaurant Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bé, sense més. Menú interessant. Molt millor, més car, però de qualitat, La Boveda del Mercado, a Borja, a la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Per dormir, als peus del Moncayo, l’Hotel Gomar. Rural i amb encant. A Vera, prop de Veruela, hi ha algunes cases rurals, com La Portaza, o la fabulosa El Pintor. També teniu un càmping. O bé podeu baixar fins Tarazona, una vila fantàstica amb una catedral esplèndida. Allà podeu dinar al Saboya 21. Cuina d’autor a preus elevats, però possibilitat de menú. Per dormir a Tarazona teniu La Merced de la Concòrdia, molt nou, bonic i original, i també el Condes de Visconti, càlid i acollidor. Hem estat també molt bé a la ciutat de Tudela la navarresa capital de la Ribera. A Tudela podeu dormir a l’hotel AC, un valor segur, amb totes les comoditats i un servei molt amable. Els restaurants de Tudela son fora de sèrie. Us recomanem el Remígio, que també és un bon hostal, amb habitacions, o l’Iruña. Tampoc està gaire lluny del Moncayo la ciutat de Zaragoza. Podeu dinar a Zaragoza a Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252.  O bé Palomeque, un restaurant sense trampa ni cartró. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’Hotel Alfonso, al Coso, al centre. Impressionant relació qualitat i preu. Amb piscina coberta. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Molt recomanable. Preu sense competència. Ja veieu que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza formen una unitat amb atractius turístics difícils de resistir. Una sortida familiar divina per unes petites vacances o un pont, animeu-vos!.

Al Noroeste de Zaragoza, tocando ya a La Rioja y Navarra, se alza, potente, la cordillera aragonesa por antonomasia, la sierra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo es una obligación para todo buen aragonés, y un verdadero placer para todos. Este parque natural único emociona al viajero, encanta a los niños, y ofrece rincones inolvidables, naturaleza a raudales, recreo y ocio. Son tantas las zonas bonitas, los bosques, las fuentes, los pueblos, las rutas a hacer, que dudamos mucho que podamos resumirlas en esta entrada. Y, de hecho, no lo intentaremos. Sólo unas pinceladas para abriros las ganas de ir a pasar unos días, un puente, unas vacaciones. Pueden iniciar la entrada a este mundo sugerente subiendo por la A-68, camino de Tudela y Logroño, y continuando hacia Borja, tierra de buenos vinos, para llegar al Monasterio de Veruela, joya del Císter aragonés, que merece una detenida visita . Veruela es la puerta del macizo del Moncayo, una de las entradas mejores. Desde Veruela se puede subir muy fácilmente a Añón, un pueblecito de pesebre, donde hay un centro de interpretación. Pero la mejor ruta es la que atravesando robledales indescriptiblemente bellos, y hayedos de fábula, os llevará al corazón de la sierra. En unos 15 kms. de magnífica carretera, estrecha pero asfaltada, buena y con poca subida, llegaréis al paraje de Agramonte, espléndido, con buen aparcamiento en medio del bosque. Pueden pedir allí información. Hay varias rutas posibles, y un montón de fuentes por descubrir. Si siguen la carretera hacia el santuario del Moncayo, subirán por una pista asfaltada hasta una cierta altura y distancia, (unos 7 kms. más), obteniendo vistas muy bonitas del pico, a menudo nevado. A partir de ahí, la pista se vuelve de tierra, pero es factible para todo tipo de automóviles. Ancho, y sin demasiadas dificultades, el camino sube y sube de lo lindo, obteniendo vistas aéreas sobre la llanura del Ebro. Cuando faltan unos 800 mts para alcanzar el santuario, encontrareis el aparcamiento. Habréis hecho unos 25 kms, desde el monasterio de Veruela. Ahora necesitarán caminar aunque este último tramo, ya en régimen de alta montaña, con subida fuerte, és por un ancho, apto para todos los públicos, incluso niños. En unos minutos estaréis en la puerta del Hostal, refugio, bar, santuario. Estareis a 1620 mts de altura. De ahí salen todas las rutas de ascenso a la cima del Moncayo. Pero eso ya no es una salida familiar. Es una excursión alpina. ¡Atención al tiempo!. Peligro de tormentas repentinas, niebla o granizo. ¡A veces ha nevado en mayo!. El paisaje también es alpino, maravilloso. Quedaréis boquiabiertos. El Moncayo ofrece rincones para todas las necesidades. Bosques caducifolios donde las hadas pasean sus vestidos de seda, arroyos y fuentes donde las náyades peinan sus cabellos dorados, cumbres y caminos de montaña con grandes perspectivas para los esforzados excursionistas, monasterios llenos de arte, pueblos medievales con castillos de leyenda, casas de piedra y calles empinadas. Las dehesas del Moncayo son míticas. Naturaleza desbocada, infinidad de propuestas de ocio, pequeñas rutas y excursiones. Áreas de picnic bien montadas. Se puede comer en el mismo Santuario del Moncayo, con buena cocina, sencilla, hogareña, familiar, tradicional. También posibilidad de habitaciones, sencillas, sin lujo, de albergue de montaña. También se puede comer en Veruela, en el restaurante Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bueno, sin más. Menú interesante. Mucho mejor, más caro, pero de calidad, La Boveda del Mercado, en Borja, en la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Para dormir, a los pies del Moncayo, el Hotel Gomar. Rural y con encanto. En Vera, cerca de Veruela, hay algunas casas rurales, como La Portaza, o la fabulosa El Pintor. También tienen un camping. O se puede bajar hasta Tarazona, una villa fantástica con una catedral espléndida. Allí podeis comer en el Saboya 21. Cocina de autor a precios elevados, pero posibilidad de menú. Para dormir en Tarazona tienen La Merced de la Concordia, muy nuevo, bonito y original, así como el Condes de Visconti, cálido y acogedor. Hemos dormido y comido muy bien en la ciudad de Tudela, la navarra capital de la Ribera. En Tudela está el hotel AC, un valor seguro, con todas las comodidades y un servicio muy amable. Entre los restaurantes de Tudela os recomendamos el Remigio, que también es un buen hotel, con habitaciones, o el Iruña. Tampoco está muy lejos del Moncayo la ciudad de Zaragoza. Pueden comer en Zaragoza en Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252. O bien en Palomeque, un restaurante sin trampa ni cartón. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel Alfonso, el Coso, en el centro. Impresionante relación calidad y precio. Con piscina cubierta. En las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, barato y para familias: el Hotel Fernando II. Muy recomendable. Precio sin competencia. Ya veis que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza forman una unidad con atractivos turísticos difíciles de resistir. ¡Una salida familiar divina para unas pequeñas vacaciones o un puente!.

La Alfanjeria

Avui us donarem un nou motiu per anar a Zaragoza. Cal arribar-se a la capital de l’Ebre per veure el Pilar, per descomptat. I és molt important no perdre’s la maravella de la seva Seo gòtica, recién restaurada. O la desconeguda herència romana de la ciutat, amb el seu Fórum romà, i el teatre, les termes o el port fluvial. Zaragoza és un destí familiar clar de cap de setmana o pont, que està a prop, molt a prop de Barcelona. Fàcil amb l’AVE, o amb el tren Avant, que és més baratet. Saragossa està a tres hores en cotxe. Hi sereu per dinar. Zaragoza te moltes coses a veure. Però avui us volem parlar d’un palau àrab. Un palau molt desconegut. Una veritable joia amagada que val, per si sola, una visita a Zaragoza. Es tracta de l’Anfanjeria. Una barreja superba de l’Alhambra amb un casal reial renaixentista. Arcs i claustres mudejars, dins un castell que és la seu oficial de les Corts d’Aragó. I, annexe, el casal reial que els Reis Catòlics feren edificar damunt l’edifici moresc. Amb uns artesonats, una riquessa que talla la respiració. Molt i molt recomanable. Fabulós, de veritat. Està a la sortida del centre de la ciutat. Ben indicat. Si us falten motius per anar a Zaragoza penseu en la Expo i els pabellons que queden, amb l’aquari fluvial més gran d’Europa. I, evidentment, l’Ebre, el riu, que dona sentit a la ciutat. Podeu dinar a molts llocs. Nosaltres recomanem Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, al casc antic, a la zona més castissa. O bé Palomeque, un restaurant sense trampa ni cartró. N’hi ha de millors, de més cars, però aquests són molt recomanables. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’Hotel Alfonso, al Coso, al centre. Impressionant relació qualitat i preu. Amb piscina coberta. Fantàstic. O bé a l’NH Ciudad de Zaragoza, al costat del Pilar, al Oriente, més senzillet i al NH Gran Hotel, al carrer Joaquin Costa, una mica demodé. Tots molt centrics. Si aneu amb nens penseu que hi ha un Holiday Inn, no al centre, que admet dos infants a l’habitació. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Molt recomanable. Preu sense competència. Apa!. Cap a Zaragoza, que l’Alfanjeria, l’art àrab més bonic, i més al nord d’Espanya, us espera!.

Hoy os daremos un nuevo motivo para ir a Zaragoza. Hay que llegarse a la capital del Ebro para ver el Pilar, por supuesto. Y es muy importante no perderse la maravilla de su Seo gótica, recién restaurada. O la desconocida herencia romana de la ciudad, con su Fórum romano, y el teatro, las termas o el puerto fluvial. Zaragoza es un destino familiar claro de fin de semana o puente, que está cerca, muy cerca de Barcelona. Fácil con el AVE, o con el tren Avant, que es más barato. Zaragoza está a tres horas en coche y tiene muchas cosas que ver. Pero hoy os queremos hablar de un palacio árabe. Un palacio muy desconocido. Una verdadera joya escondida que vale, por sí sola, una visita a Zaragoza. Se trata del Anfanjeria. Una mezcla soberbia de la Alhambra con un palacio real renacentista. Arcos y claustros mudéjares, dentro de un castillo que es la sede oficial de las Cortes de Aragón. Y, anexo, el casal real que los Reyes Católicos hicieron edificar encima del edificio moro. Con unos artesonados, una riqueza que corta la respiración. Muy y muy recomendable. Fabuloso, de verdad. Está a la salida del centro de la ciudad. Bien indicado. Si aún os faltan motivos para ir a Zaragoza pensad en la Expo y en los pabellones que quedan, con el acuario fluvial más grande de Europa. Y, evidentemente, el Ebro, el río, que da sentido a la ciudad. Pueden comer en muchos lugares. Nosotros recomendamos Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, en el casco antiguo, en la zona más castiza. O bien Palomeque, un restaurante sin trampa ni cartón. Los hay mejores, más caros, pero estos son muy recomendables. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel Alfonso, el Coso, en el centro. Impresionante relación calidad y precio. Con piscina cubierta. Fantástico. O bien en el NH Ciudad de Zaragoza, junto al Pilar, en el Oriente, más sencillito y en el NH Gran Hotel, en la calle Joaquin Costa, un poco demodé. Todos muy céntricos. Si va con niños piensen en el Holiday Inn, no en el centro, pero que admite dos niños en la habitación. A las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, barato y para familias: el Hotel Fernando II. Muy recomendable. Precio sin competencia. ¡Hala, hacia Zaragoza, que el arte árabe más al norte de España os espera!.

Las Saladas

Entre Bujaraloz, un poble obert, de pas, de camí i de serveis, situat al centre dels Monegros, punt de parada a mig camí entre Fraga i Zaragoza, i Sástago, un poble alegre, fecund i agrícola, situat en un meandre del riu Ebre, que es contorsiona, l’abraça, el mima i l’omple d’hortes, trobareu les Salades. Entre aquestes dues viles aragoneses, en el espai que queda entre elles, just a la meitat de la zona més desèrtica dels Monegros, a la meitat de la carretera A-2105, hi trobareu quatre llacunes salades, de diferents mides. La més gran, la de la Platja, està situada a 8 kms. de Bujaraloz, a l’esquerra anat cap a Sástago. Medeix tres kms per dos, i conserva aigua quasi tot l’any. La sal s’acumula en els llocs que l’evaporació s’ha endut el líquid element. Les ruines d’antigues explotacions salineres fan de mut testimoni d’un paisatge que sembla d’un altre planeta. És bonic recòrrer aquest indret tan diferent, ple de llum i de sol, d’horitzons amples, com infinits. Torneu al cotxe i proseguiu un parell de kms. més. Trobareu el grup de les altres Salades, tres llacunes grans i un munt de mides diverses, just a mà dreta. Des de la carretera s’hi accedeix per un camí de terra, planer, però estret i amb molt de pedregar. No hi ha cap mena d’infraestructura. Quatre cartells indicadors, però ni miradors, ni aguaits. Es proposa un circuït de 8 kms, que rodeja les llacunes. El no res, la solitud, el vent, ho domina tot. A l’estiu fa un calor de por, la pols s’aixeca i s’acumula arreu. A l’hivern el fred és intens, dur, sense concesions, implacable. Les llacunes salades, buides d’aigua i de vida a l’estiu, plenes d’aus a la primavera, són una reserva ecològica important, un paradís pels ornitòlegs. Perque  els Monegros no son només un desert. Son un espai amb una vegetació peculiar, adaptada al clima extrem, i una fauna, invertebrats i ocells sobretot, acostumada a amagar-se i sobreviure. Arribeu-vos a les Salades, a 64 kms. de Zaragoza, 80 de Lleida, i uns 220 de Barcelona. Anar-hi només per veure el lloc, per molt curiós que sigui, seria un sacrifici gran. Però, en canvi, és una fantàstica sortida familiar si hi afegiu el proper, impressionant i desconegut monestir de Rueda, veritable joia del Císter, a tocar de Sástago. Una abadia preciosa, una maravella de l’art aragonès. Amb un hotel de 4 estrelles incorporat, a tocar del majestuós Ebre. No gaire lluny, al costat de Velilla d’Ebre, hi ha la Colònia Lèpida Celsa. Una ciutat romana intacta. No la coneixeu, molt natural, la cultura no es publicita gaire a casa nostra. També podeu apostar per la fantàstica arquitectura del monestir benet de Sigena, amb la tomba de Pere d’Aragó. No gaire lluny trobem també l’anomenat Mar d’Aragó, el pantà de Mequinenza, amb els seus esports naútics a l’abast. Ideal per a famílies aventureres. Podeu dormir molt i molt bé, i menjar de primera, i molt bé de preu, a l’Hostal Las Sabinas, a Bujaraloz, on la parella propietaria us dispensarà un tracte familiar. Habitacions senzilles però amb tota mena de serveis. Una veritable troballa. A Sástago, l’Hostal Monasterio de Rueda, (no confondre amb l’hotel de 4 estrelles), ofereix habitacions senzilles, bé de preu. Naturalment, a Zaragoza, teniu tota mena de serveis i d’hotels. Podeu incloure la visita a las Saladas en una ruta de Barcelona a Zaragoza que no inclogui l’autopista A-2, o la faci servir fins Bujaraloz, per baixar després a les Salades, a Sástago, fer el monestir de Rueda i Celsa. Una bona sortida en família!.

Entre Bujaraloz, un pueblo abierto, de paso, de camino y de servicios, situado en el centro de los Monegros, punto de parada a medio camino entre Fraga y Zaragoza, y Sástago, un pueblo alegre, fecundo y agrícola, situado en un meandro del río Ebro, que se contorsiona, lo abraza, lo mima y le llena de huertas están las Saladas. Entre estas dos villas aragonesas, en el espacio que queda entre ellas, justo a la mitad de la zona más desértica de los Monegros, a la mitad de la carretera A-2105, encontraréis cuatro lagunas saladas, de diferentes tamaños. La más grande, la de la Playa, está situada a 8 kms. de Bujaraloz, a la izquierda yendo hacia Sástago. Mide tres kms por dos, y conserva agua casi todo el año. La sal se acumula en los lugares en que la evaporación se ha llevado el líquido elemento. Las ruinas de antiguas explotaciones salineras hacen de mudo testigo de un paisaje que parece de otro planeta. Es bonito recorrer este lugar tan diferente, lleno de luz y de sol, de horizontes amplios, como infinitos. Vuelvan al coche y proseguiremos un par de kms. más. Encontrarán el grupo de las otras Saladas, tres lagunas grandes y un montón de diferentes tamaños, justo a la derecha. Desde la carretera se accede por un camino de tierra, llano, pero estrecho y con mucho pedregal. No hay ningún tipo de infraestructura. Cuatro carteles indicadores, pero ni miradores, ni observatorios. Se propone un circuito de 8 kms, que rodea las lagunas. La nada, la soledad, el viento, lo domina todo. En verano hace un calor de miedo, el polvo se levanta y se acumula todo. En invierno el frío es intenso, duro, sin concesiones, implacable. Las lagunas saladas, vacías de agua y de vida en verano, llenas de aves en primavera, son una reserva ecológica importante, un paraíso para los ornitólogos. Porque los Monegros no son sólo un desierto. Son un espacio con una vegetación peculiar, adaptada al clima extremo, y una fauna, invertebrados y pájaros sobre todo, acostumbrada a esconderse y sobrevivir. Acercaos a las Saladas, a 64 kms. de Zaragoza, 80 de Lleida, y unos 220 de Barcelona. Ir sólo para ver el lugar, por muy curioso que sea, sería un sacrificio grande. Pero, en cambio, es una fantástica salida familiar si se le añade el próximo, impresionante y desconocido monasterio de Rueda, verdadera joya del Císter, cerca de Sástago. Una abadía preciosa, una maravilla del arte aragonés. Con un hotel de 4 estrellas incorporado, junto al majestuoso Ebro. No muy lejos, junto a Velilla de Ebro, está la Colonia Lépida Celsa. Una ciudad romana intacta. No la conocéis, muy natural, la cultura no se publicita mucho en nuestro país. También se puede apostar por la fantástica arquitectura del monasterio de Sigena, con la tumba de Pedro de Aragón. No muy lejos encontramos también el llamado Mar de Aragón, el pantano de Mequinenza, con sus deportes náuticos al alcance. Ideal para familias aventureras. Pueden dormir muy bien, y saborear comida de primera, y muy bien de precio, en el Hostal Las Sabinas, en Bujaraloz, donde la pareja propietaria les dispensará un trato familiar. Habitaciones sencillas pero con todo tipo de servicios. Un verdadero hallazgo. En Sástago, el Hostal Monasterio de Rueda, (no confundir con el hotel de 4 estrellas), ofrece habitaciones sencillas, bien de precio. Naturalmente, en Zaragoza, tiene todo tipo de servicios y de hoteles. Pueden incluir la visita a las Saladas en una ruta de Barcelona a Zaragoza que no vaya por la autopista A-2, o la use hasta Bujaraloz, para bajar después a las Saladas, en Sástago, hacer el monasterio de Rueda y Celsa. ¡Una buena salida en familia!.

Embid

A l’Aragó, plantat dominant una extensa i inacabable planura s’alça el castell d’Embid. Ens vàrem veure obligats a parar-hi, tot i que desconeixíem la seva existència. La seva insultant silueta, desafiant, poderosa, ocupava el nostre camp de visió. Es veia a kms. lluny, des de la carretera CM-213, la que va de Daroca a Molina. El petit poble d’Embid queda a tocar de la fortificació, als seus peus. El castell està restaurat, molt ben restaurat, amb gust. I dona als infants una idea perfecta del que és una fortalessa medieval de frontera. L’accés és facilíssim, per dins els carrers de la vila, i podeu aparcar al davant mateix. Al costat hi ha l’església de Santa Catalina, renaixentista, simple, senzilla, del XVI, amb un atri elegant. Dins, conserva altars de gran bellessa. El municipi és un cop de puny. Cases de pedra, adustes, ferrenyes, dures, com la mateixa terra, com el clima d’aquesta planície elevada i oberta a tots els vents. Hi ha algunes cases fortes destacables amb portes adovellades. Són quatre cases només, amb un senyor castell, una notable església i una ermita al costat del naixent riu Piedra. No us aconsellaríem una anada fins tant lluny només per veure Embid, és clar. Però si mai feu una ruta per la zona, llavors no podeu deixar de veure aquesta joia. I la zona te molts motius per anar-hi a fer un volt. Daroca és una ciutat medieval que conserva les seves muralles, temples i palaus. De Daroca podeu anar a la llacuna de Gallocanta, un paradís de les aus, a sentir cantar i veure volar les grulles, a la tardor. Espectacle increïble!. Si sou a Gallocanta esteu a 4 kms. d’Embid per la carretera que porta a Molina d’Aragón. Una altra vila feudal amb castell espectacular i muralles. Esglésies, palaus… no falta res. I la natura… fabulosa. Teniu per allà el riu Piedra, amb les seves desconegudes “Hoces”, i el monestir de Piedra, molt turístic. També la possibilitat de veure l’Alto Tajo, regió inaccessible abans i verge ara encara. I Calatayud. Bé, com veieu, aquesta terra mereix un pont, o unes petites vacances. Si hi aneu, en veure el castell d’Embid, atureu un moment el cotxe. Val la pena. Per dinar podeu fer-ho a Molina on hi ha molts llocs. Nosaltres varem menjar al bar del Casino La Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Ubicat en un palau, ple de gent i de vida, sorollós i decadent. Hi trobareu fantàstiques tapes, plats i platillos, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. Més car, i més sofisticat, però molt bo, és El Castillo, al carrer San Felipe, 1, Tel: 949 83 05 19.  ‎ També podeu dinar bé als pobles que envolten la llacuna de Gallocanta: a Bello, a Tornos, on hi ha un hostal que ens va semblar prou interessant: Hostal Las Grullas, o una mena dalberg: l’Allucant, al poble de Gallocanta.  Finalment també hi ha Daroca, per exemple l’Hotel Cienbalcones, al centre de la vila. Si voleu més hotels haureu d’allotjar-vos a Saragossa, a l’Hotel Fernando II, per citar-ne un on dormim sovint, ideal per a les famílies. Ja ho sabeu!.

En Aragón, dominando una extensa e inacabable llanura se alza el castillo de Embid. Nos vimos obligados a parar, aunque desconocíamos su existencia. Su insultante silueta, desafiante, poderosa, ocupaba nuestro campo de visión. Se veía a kms. lejos, desde la carretera CM-213, la que va de Daroca a Molina. El pequeño pueblo de Embid queda junto a la fortificación, a sus pies. El castillo está restaurado, muy bien restaurado, con gusto. Y da a los niños una idea perfecta de lo que es una fortaleza medieval. El acceso es facilísimo, por dentro las calles de la villa, y se puede aparcar delante mismo. Al lado está la iglesia de Santa Catalina, renacentista, simple, sencilla, del XVI, con un atrio elegante. Dentro, conserva altares de gran belleza. El municipio es una cucada. Casas de piedra, adustas, duras, como la misma tierra, como el clima de esta planicie elevada y abierta a todos los vientos. Hay algunas casas fuertes destacables con puertas adinteladas. Son cuatro casas sólo, con un señor castillo, una notable iglesia y una ermita junto al naciente río Piedra. No aconsejaríamos una ida hasta tan lejos sólo para ver Embid, claro. Pero si nunca haceis una ruta por la zona, entonces no se puede dejar de ver esta joya. Y la zona tiene muchos motivos para ir a dar una vuelta. Daroca es una ciudad medieval que conserva sus murallas, templos y palacios. De Daroca se puede ir a la laguna de Gallocanta, un paraíso de las aves, a oír cantar y ver volar las grullas, en otoño. ¡Espectáculo increíble!. Si estais ya en Gallocanta, entonces estais a 4 kms. de Embid por la carretera que lleva a Molina de Aragón. Otra villa feudal con castillo espectacular y murallas. Iglesias, palacios … no falta nada. Y la naturaleza … fabulosa. Tenéis por ahí el río Piedra, con sus desconocidas “Hoces”, y el monasterio de Piedra, muy turístico. También la posibilidad de ver el Alto Tajo, región inaccesible antes y virgen ahora todavía. Y Calatayud. Bueno, como veis, esta tierra merece un puente, o unas pequeñas vacaciones. Si vais, al ver el castillo de Embid, detened un momento el coche. Vale la pena. Para comer se puede hacer en Molina donde hay muchos lugares. Nosotros comimos en el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel.: 949832145. Ubicado en un palacio, lleno de gente y de vida, ruidoso y decadente. Hay fantásticas tapas, platos y platillos, un menú, a precio de risa, sencillo pero sabroso. Más caro, y más sofisticado, pero muy bueno, es El Castillo, en la calle San Felipe, 1, Tel.: 949 83 05 19. También pueden comer bien en los pueblos que rodean la laguna de Gallocanta: en Bello, en Tornos, donde hay un hostal que nos pareció bastante interesante: Hostal Las Grullas. Finalmente también está Daroca, por ejemplo el Hotel Cienbalcones, en el centro de la villa. Para encontrar más hoteles debereis alojaros en Zaragoza, en el Hotel Fernando II, por citar uno donde nosotros dormimos a menudo, ideal para las familias.

Caesar Augusta

A Zaragoza hi heu anat moltes vegades. Heu vist el Pilar, per descomptat, potser també la Seu, i l’Ebre. Hi heu anat perquè teniu família, coneguts, per la Expo o perquè està a prop, molt a prop de Barcelona. Potser hi heu anat amb l’AVE, o encara millor, amb el tren Avant, que és més baratet. Saragossa està, a tres hores. En cotxe hi sereu per dinar. Perquè Zaragoza te moltes coses a veure. Avui us volem donar un altre motiu per arribar-vos-hi amb la canalla. Sabíeu que Zaragoza te un subsol romà fabulós?. Sabíeu que l’han museitzat maravellosament i que està considerat una de les exposicions de ruïnes romanes més boniques i ben ambientades d’Europa?. Doncs a la plaça del Pilar mateix, al costat de la Llotja renaixentista, una joià de l’art civil d’Aragó, a tocar de la torre imponent de la restaurada Seo, al costat del seu campanar altiu, hi ha l’entrada al Fórum de Zaragoza. (A la foto). Allà comença l’aventura històrica. Us vendran una entrada combinada que serveix tot l’any. Podreu anar pels carrers medievals de l’antiga ciutat, pel Coso, cercant l’entrada que us transportarà a un fòrum romà, a un antic port fluvial, a unes termes i a un teatre espectacular. Veureu audiovisuals fets amb molt de gust, objectes ben classificats i mostrats, una ciutat dinàmica que va ser. Cesar Augusta fou una molt important ciutat romana, amb les seves muralles, i tota mena d’edificis públics. Admireu-ne les restes en família. I sortint, aneu al Pilar, o a l’Alfajeria, maravella de l’art musulmà, un castell i palau mudejar. A les afores els darrers monuments incorporats: la Expo i els seus pavellons, amb l’aquari fluvial més gran d’Europa. I, evidentment, l’Ebre, el riu, que dona sentit a la ciutat. Teniu bon aparcament al parking subterrani de la plaça del Pilar. Podeu dinar a molts llocs. Nosaltres us proposem dos. Gino’s una moderna trattoria al mig del carrer d’Alfonso I, 17, Tel: 976.998.031, al centre mateix de la zona comercial, i Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, al casc antic, a la zona més castissa. N’hi ha de millors, de més cars, però aquests són recomanables. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’NH Ciudad de Zaragoza, al costat del Pilar, al Oriente, i al NH Gran Hotel, al carrer Joaquin Costa. Tots dos molt centrics. Si aneu amb nens penseu que hi ha un Holiday Inn que admet dos infants a l’habitació. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Roma us espera a Saragossa.

A Zaragoza habéis ido muchas veces. Habéis visto el Pilar, por supuesto, quizás también la Catedral, y el Ebro. Habéis ido porque teneis allí familia, conocidos, por la Expo o porque está cerca, muy cerca de Barcelona. Quizá habéis ido con el AVE, o aún mejor, con el tren Avant, que es más baratito. Zaragoza está a tres horas. En coche estais allí para comer. Porque Zaragoza tiene muchas cosas que ver. Hoy os queremos dar otro motivo para llegaros con los niños. ¿Sabías que Zaragoza tiene un subsuelo romano fabuloso?. ¿Sabías que lo han museizado maravillosamente y que está considerado una de las exposiciones de ruinas romanes más bonitas y bien ambientadas de Europa?. Pues en la plaza del Pilar mismo, junto a la Lonja renacentista, una joya del arte civil de Aragón, junto a la torre imponente de la restaurada Seo, junto a su campanario altivo, está la entrada al Fórum de Zaragoza. (En la foto). Allí comienza la aventura histórica. Os venderán una entrada combinada que sirve todo el año. Podrán ir por las calles medievales de la antigua ciudad, por el Coso, buscando la entrada que os transportará a un foro romano, a un antiguo puerto fluvial, a unas termas y a un teatro espectaculares. Veréis audiovisuales hechos con mucho gusto, objetos bien clasificados y mostrados, una ciudad dinámica que fue. Cesar Augusta fue una muy importante ciudad romana, con sus murallas, y todo tipo de edificios públicos. Admiren los restos en familia. Y saliendo, vayan al Pilar, o al Alfajeria, maravilla del arte musulmán, un castillo y palacio mudejar. En las afueras los últimos monumentos incorporados: la Expo y sus pabellones, con el acuario fluvial más grande de Europa. Y, evidentemente, el Ebro, el río, que da sentido a la ciudad. Tienen cerca buen aparcamiento en el parking subterráneo de la plaza del Pilar. Pueden comer en muchos lugares. Nosotros os proponemos dos. Gino ‘s una moderna trattoria en plena calle de Alfonso I, 17, Tel: 976998031, en el centro mismo de la zona comercial, y Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252, en el casco antiguo, en la zona más castiza. Los hay de mejores, más caros, pero estos son recomendables. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el NH Ciudad de Zaragoza, junto al Pilar, en el Oriente, y el NH Gran Hotel, en la calle Joaquin Costa. Ambos muy céntricos. Si van con niños piensen que hay un Holiday Inn que admite dos niños en la habitación. En las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, baratito y ideal para familias: el Hotel Fernando II.

Belchite

La visió de Belchite corprén. A dalt del seu turó, tota en ruines, amb l’esglèsia esventrada, és tota una lliçó a l’aire lliure del que la guerra significa. Aneu-hi des de Saragossa, que queda ben a prop, només a una vintena de kilómetres.

La visión de Belchite acongoja. Sobre su cerro, toda ella en ruinas, con la iglesia reventada, es toda una lección al aire libre de lo que la guerra significa. Id desde Zaragoza, que queda bien cerca, sólo a una veintena de kilómetros.

Belchite’s vision afflicts. On the top his hill, everything it in ruins, with the burst church, is the whole lesson outdoors of what the war means. Go from Saragossa, which stays well nearby, only 15 milles.