Dingle península

La Dingle península és un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, que vàrem recòrrer un estiu en que vàrem anar a aquesta meravellosa illa verda. Ens vam dedicar a seguir la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. Vistes fabuloses, bona carretera, però estreta amb ganes. Per veure bé la península de Dingle podeu sortir des de la mateixa ciutat de Dingle, la capital de la zona. Seguint la carretera cap a l’oest anem tota l’estona penjats per una carretera força estreta a mig aire sobre una mar blau marí, profunda. Pedres i gavines. Arribem a la punta del cap de Clogher i veiem entre les ones les Illes de Blasket. Si voleu saber més sobre aquestes illes visiteu el Blasket Centre al poblet de parla Gaeltacht Dunquin (Dún Chaoin en celta). Les illes estaven habitades fins el 1953. Ara son refugi d’aus marines i un lloc perfecte per veure balenes. Encara podeu coneixer-les millor si agafeu el ferry que surt del mateix port de Dunquin. En menys de mitja hora, amb bona mar, sereu allà. Podreu caminar per la Great Blasket, amb les restes de cases i edificacions, amb les seves foques, les roques, les cales amagades. Baixem cap a l’altre costat, la cara nord de la zona. Hi ha pobles com Murreagh amb boniques badies sorrenques. Torneu a Dingle per alguna de les boniques carreteres interiors que creuen les landes. Podeu dinar allà. Per sortir d’aquesta zona teniu dues alternatives. Pels valents travessar pel Connor Pass. Pels més conservadors seguir el camí d’entrada. El Connor Pass és un petit pas de muntanya, amb una carretera on només hi cap un cotxe. Una missió impossible. Roca viva excavada amb dinamita. Vistes corprenedores. Si heu estat valents el premi és l’extrany oratori de Gallarus, a la imatge, molt primitiu, rupestre, fascinant. I tot seguit aneu cap a Castlegregory i la península de Ballycurrane, amb dunes de sorra, platges llargues i natura arreu. Dingle i la seva península us encantarà, i el Connor Pass si us atreviu!. A Dingle, nosaltres, dinàrem a The Goat, un cafè ara lamentablement tancat. No vam anar al millor, situat al port de Dingle, al Mall. Es diu The Chart i és molt bo, però car.

La Dingle península está situada en Irlanda. Forma parte de la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta para cobardes. Ahora bién, ofrece a cambio una vistas fabulosas y es una buena carretera, estrecha a tramos. Podemos salir de la ciudad de Dingle, la capital de la zona. Yendo al oeste pasamos por una maravillosa carretera bordeando el mar. Piedras y gaviotas. Se llega hasta el cabo de Clogher i vemos las Islas de Blasket. Podeis visitar el Blasket Center en Dunquin (Dún Chaoin en celta). Les islas estan desabitadas desde 1953. Hay un ferry que sale de Dunquin y en media hora os lleva a la Great Blasket Más adelante está Murreagh con bonitas playas. Volved a Dingle por la carretera interior. Después teneis dos alternativas. Ir por el Connor Pass o no. El Connor Pass es n puerto de muntaña, con una carretera donde solo cabe un vehículo. Una misión imposible. Roca viva excavada a dinamita. Vistas bestiales. El premio es el oratorio de Gallarus, ver en la imagen, primitivo, rupestre, fascinante. Y Castlegregory, con la península de Ballycurrane, y sus dunas de arena i naturaleza salvaje junto al mar. Nosotros, en Dingle, cominos en The Goat, un cafè lamentablemente cerrado. El mejor es The Chart, bueno, muy bueno, pero caro.

Les illes Eòlies

Pocs paisatges més originals i variats que aquestes illes situades al nord de Sicília. Son patrimoni de la humanitat de la UNESCO!. Es tracta d’un grup de set illes. La més gran, la capital com si diguessim, és Lípari, una illa gran, rodona, amb una única ciutat gran, que li fa de port, Lípari mateix. Te un aire grec, sobretot la vila de Lípari, amb les seves cases blanques, i el penyal on està l’acròpolis, amb les esglésies, molt boniques, i l’antic castell. També son divertides, per rares, les platges de pedra pómez, d’una sorra polsím, molt blanca, on encara podeu veure les restes de les fàbriques i canteres que les explotaven. S’hi pot anar en bus o en barca, a les platges, volem dir. És una illa fàcilment accessible des de Milazzo, per hidrofoil o vaixell de línia. És la segona parada, després de Vulcano. Es triga una hora i quart o dues i mitja, segons transport escollit i estat de la mar. La illa de Vulcano, la primera parada dels vaixells, està només a 45 minuts i una hora i mitja de Milazzo. Per nosaltres és la més bonica. El seu volcà actiu, accessible a peu des del port… (una bona caminada de dues hores o més, amb un desnivell de 600 mts. però no impossible de fer, pot desanimar a qualsevol). Però no cal pujar al volcà, tot i que el paisatge és extraterrestre i val la pena. Cert que està actiu i arreu hi ha sofre i fumaroles, molt xules, però a la mateixa platja també teniu bombolles, aigües calentes, coves amb sofre i molta calor, vapors i una piscina natural de fang volcànic, que s’ha de pagar, això sí. Però creieu-nos si us diem que tot és força estrany i poc comú. Val la pena de veure. L’illa de Stromboli encara està més allunyada i és només un immens con volcànic en perpètua erupció, que surt del mar, imponent. Els poblets, petits, es situen al voltant del con, entre el volcà i l’aigua blava del mar. Arribar a Stromboli requereix molta estona i el millor és agafar una excursió organitzada que garanteix una volta a l’illa, de nit, per veure els focs artificials del volcà i les colades de lava candent que il·luminen l’escena, fantasmagòrica i potent. El més normal, si us decidiu per l’excursió organitzada, és que sortiu de Milazzo ben d’hora, al matí, i que feu més d’una illa. Normalment s’aparellen Vulcano i Lipari, amb excursions possibles a Filicudi, Salina o Alicudi, o bé Panarea i Stromboli més a la tarda i nit, amb tornada passada la mitja nit. Les illes petites poden ser incloses en les rutes, o no, tot i que reben pocs turistes. No us penseu que pel fet de ser una mica remotes no hi trobareu gent. Ben al contrari, si penseu sortir de Milazzo cap a les Eolie heu de ser previsors i reservar amb temps. Tot i que hi ha molts aliscafos i vaixells diversos, i es fan diferents sortides al llarg del dia, una cada hora més o menys, els vaixells solen anar plens i les places dels més ràpits s’esgoten ben aviat. Reserveu!. Per dinar, nosaltres ho vam fer a Vulcano, a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. Per dormir fèrem uns dies a Milazzo, que no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Possiblement mai no pararíeu a Milazzo però haureu de fer-ho perquè, com ja hem explicat, és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Per dinar o sopar a Milazzo us recomanem alguns llocs que ens van agradar. El primer serà La Mucciara, restaurant selecte, situat al final de la platja de Ponent, la del Tonno, que no és gens lletja. El nostre preferit és el Tritone, una pizzeria, al mateix lloc. Finalment us parlarem de Marilyn la Disco, una discoteca que fa sopars, abans de posar la música, en una encantadora terrassa que mira el mar. Te una carta curta però està prou bé. Allà mateix, a la platja de Ponent, prop de la Tonnara. L’hotel on vam dormir fou Le Formiche, un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast. Habitacions boniques a preus elevats. Bon desdejuni. Ja podeu parar a Milazzo per anar fins les illes Eolie!.

Pocos paisajes más originales y variados que estas islas situadas al norte de Sicilia. Son patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Se trata de un grupo de siete islas. La más grande, la capital como si dijéramos, es Lípari, una isla grande, redonda, con una única ciudad grande, que le hace de puerto, Lípari mismo. Tiene un aire griego, sobre todo la ciudad de Lípari, con sus casas blancas, y el peñasco donde el acrópolis, con las iglesias, muy bonitas, y el antiguo castillo. También son divertidas, por raras, las playas de piedra pómez, de una arena polvo, muy blanca, donde todavía se puede ver los restos de las fábricas y canteras que las explotaban. Se puede ir en bus o en barco, hasta las playas, queremos decir. Es una isla fácilmente accesible desde Milazzo, por hidrofoil o barco de línea. Es la segunda parada, después de Vulcano. Se tarda una hora y cuarto o dos y media, según transporte elegido y estado de mar. La isla de Vulcano, la primera parada de los barcos, está sólo a 45 minutos y una hora y media de Milazzo. para nosotros es la más bonita. Su volcán activo, accesible a pie desde el puerto … (una buena caminata de dos horas o más, con un desnivel de 600 mts. Pero no imposible de hacer, aunque si puede desanimar a cualquiera). Pero no hay que subir al volcán, aunque el paisaje es extraterrestre y vale la pena. Cierto que está activo y hay azufre y fumarolas, muy chulas, pero en la misma playa también tienen burbujas, aguas calientes, cuevas con azufre y mucho calor, vapores y una piscina natural de barro volcánico, que se ha de pagar, eso sí. Pero creednos si os decimos que todo es bastante raro y poco común. Vale la pena de ver. La isla de Stromboli aún está más alejada y es sólo un inmenso cono volcánico en perpetua erupción, que sale del mar, imponente. Los pueblos, pequeños, se sitúan alrededor del cono, entre el volcán y el agua azul del mar. Llegar a Stromboli requiere mucho tiempo y lo mejor es coger una excursión organizada que garantiza una vuelta a la isla, de noche, para ver los fuegos artificiales del volcán y las coladas de lava candente que iluminan la escena, fantasmagórica y potente . Lo normal, si se deciden por la excursión organizada, es que salgan de Milazzo bien temprano, por la mañana, y que hagan más de una isla. Normalmente se aparean Vulcano y Lipari, con excursiones posibles en Filicudi, Salina o Alicudi, o bien Panarea y Stromboli más por la tarde y noche, con vuelta pasada la media noche. Las islas pequeñas pueden ser incluidas en las rutas, o no, aunque reciben pocos turistas. No piensen que por ser algo remotas no encontraran gente. Por el contrario, si piensan salir de Milazzo hacia las Eolie deben ser previsores y reservar con tiempo. Aunque hay muchos aliscafos y barcos diversos, y se hacen diferentes salidas a lo largo del día, una cada hora más o menos, los barcos suelen ir llenos y las plazas de los más rápidos se agotan pronto. Reserven. Para comer, nosotros lo hicimos en Vulcano, en la Cantina Stevenson. No es el mejor de la isla, ni del puerto, seguro, pero fueron amables y las pizzas eran buenas. Para dormir hicimos unos días en Milazzo, que no es la ciudad más bonita de Sicilia, ni tan solo una de las más bonitas. Posiblemente nunca pararían en Milazzo pero deberan hacerlo porque, como ya hemos explicado, es el puerto natural de embarque hacia las islas Eolias, y estas si que son fabulosas. Para comer o cenar en Milazzo les recomendamos algunos sitios que nos gustaron. El primero será La Mucciara, restaurante selecto, situado al final de la playa de Poniente, la del Tonna, que no es nada fea. Nuestro preferido es el Tritone, una pizzería, en el mismo lugar. Finalmente os hablaremos de Marilyn la Disco, una discoteca que hace cenas, antes de poner la música, en una encantadora terraza que mira al mar. Tiene una carta corta pero está bastante bien. Allí mismo, en la playa de Poniente, cerca de la Tonnara. El hotel donde dormimos fue Le Formiche, un híbrido entre casa rural, hotel con encanto y bed & breakfast. Habitaciones bonitas a precios elevados. Buen desayuno. Ya pueden parar en Milazzo para ir hasta las islas Eolie.

 

Marina Day 2016

Aquest proper dissabte es celebra arreu del món el Marina Day, una diada dedicada a promocionar i fer conèixer els Ports Esportius. L’organitza l’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET) en diferents ports de tota la geografia espanyola, i de Catalunya. Durant tot el dia s’organitzaran multitud d’activitats, nàutiques evidentment, però també moltes altres de culturals, gastronòmiques i d’oci en general destinades a tota la família. Es cerca trencar la imatge dels ports com a llocs tancats i elitistes. Segons el lloc trobareu sortides amb vaixell, concursos de pesca, visites a les instal·lacions, batejos de submarinisme, música, i moltes altres activitats. A Catalunya s’hi han adherit i faran activitats els ports de Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Roses, Empuriabrava, l’Escala i l’Estartit, la Marina de Palamós i el club Nàutic Costa Brava, el de Port d’Aro, Sant Feliu de Guixols, Blanes, El Balís i Mataró, Masnou, la Marina de Badalona, els ports del Fòrum i el Port Olímpic de Barcelona, Port Ginesta, Club Nàutic Garraf, Vilanova, Port de Sitges i de l’Aiguadolç, Torredembarra, Salou, Cambrils, l’Hospitalet de l’Infant, Port Calafat, Marina de Sant Jordi i el de Sant Carles. A Badalona, al moll de Capitania hi hauría d’haver instal·lada una carpa, però a la pàgina de Marina de Badalona no en diu res de res!. En teoria podríeu gaudir de tallers, com ara fusteria, navegació, pesca i nusos mariners, invertebrats marins…  a més d’activitats d’aigua a la rampa del Moll de Cortesia, de sortides amb el Quetx Ciutat Badalona. Podeu escriure per més informació i reserva prèvia reserva a eperez@marinabadalona.cat. També sembla que s’oferiran un bateig de rem, la possibilitat de remar en caiac: reserves a info@barcelonacaiac.com, i bateig de vela: reserves a reserves@cursosdevela.cat. Hi haurà motos aquàtiques: info@seareaders.es. Es podrà sortir a navegar, previa reserva a eva@navegants.cat. També hi haurà accions en benefici del medi ambient, com ara una neteja de la platja d’11.30 a 13.30 hores. A la tarda i la nit s’ofereixen activitats musicals com ara un concert de swing, a la Placeta de Capitania, de 19.00 a 21.00 hores, i un recital del cantautor badaloní Lluís Platero a partir de les 21.00 hores. Molt interessant, oi?. Veniu a Badalona, aquest dissabte hi aprofiteu, si fa bona temperatura, per banyar-vos a la platja. També podeu visitar el Museu de Badalona, que és una passada, amb una ciutat romana a sota. Arribar a Badalona és molt senzill, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre mateix, no lluny de la platja, però si lluny del port, on haureu d’anar caminant. També podeu agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el pavelló olímpic, al Gorg, i baixar al port. Son 500 mts. O el metro de la línia 2, la lila, amb parada final Pompeu Fabra, però vosaltres heu de baixar al Gorg. Si veniu en cotxe, seguiu la ronda litoral fins la sortida Eduard Maristany i cerqueu aparcament. Estarà difícil, però n’hi ha un de molt gran al port. Per dinar o sopar podeu anar al “A Toda Vela“, un restaurant dins el port mateix, o al veí Fusión Grill, tots dos bons, tots dos diferents. Al passeig marítim de Badalona, més enllà del port, hi ha bons bars i restaurants, com ara el Marbrava, bones tapes, i L’Estupendu, que ara està molt de moda, amb una carta selecta, curta, a tocar del mar, en una terrassa d’illa grega, molt mediterrània. Aneu al primer port que us faci el pes, prop de casa vostra, o veniu a Badalona a gaudir de la Festa dels ports!.

Venid a la fiesta de los puertos catalanes, de toda España, y del puerto de Badalona, este sábado. La Fiesta de los puertos tendrá lugar en la mayoria de los puertos catalanes. Habrá talleres de todo tipo, bautizos de mar y, si hace buena temperatura, podran bañarse los pies en la playa, o algo más. En Badalona los actos tendrán lugar en el muelle de capitania, aunque la web del puerto no dice nada de nada!. Buscad el puerto más cercano y disfrutad del mar.

Festa Marinera a Sant Feliu de Guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Fira marinera, una de les més emblemàtiques a la Costa Brava. Serà del 20 al 22 de maig de 2016, i hi haurà un munt d’activitats per a la canalla i per a totes les edats. és la IV Fira marinera i la II Festa del Mar. Teniu un mercat mariner, espai de jocs infantils, concerts, tallers, trobada de vehicles clàssics i motos, exposició de modelisme naval, cercavila musical amb els musics mariners i el Pirata amb el canó, havaneres amb les Anxovetes, i cremat popular, hora del conte amb el pirata, passeig en barca,  sardanes… Un munt de coses!. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa marinera a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta marinera. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta marinera en la Costa Brava!.

Benicàssim

Benicàssim, un poble amb resonàncies morisques, te una platja llarga, plana, neta, amable, lluminosa, de sorra fina, que arriba d’horitzó a horitzó. Kilòmetres de platja. Amb una aigua blana, suau, calenta, que permet la banyada primerenca, al maig fins i tot, per als més fredolics, i la banyada tardoral, fins ben entrat l’octubre, i de vegades el novembre. Aigua familiar, a 25º pel juny!. I la platja te tota mena de serveis, i bon aparcament, prop de la sorra, o en els carrers adjacents. Moltes places. Hi cap molta gent. Benicàssim te un nucli antic difús, menjat per l’expansió, per la carrera dels seus edificis cap al mar, amb una torre de guaita pels pirates, o l’església dedicada a Sant Tomàs. Benicàssim està només a 12 quilòmetres de Castelló, 75 de València i 275 de Barcelona, amb accés super fàcil des de l’autopista AP-7, sortint a l’eixida 45. Benicàssim te 300 dies de sol net a l’any, que és molt de sol, i moltes possibilitats per a les famílies amb infants, més enllà de la maravellosa serie de platges. Així, trobareu rutes en bici, pel costat de la costa, planeres, entre la vila i Orpesa, com la ruta verda que va per l’antic tram del ferrocarril que connectava les dues ciutats. O la maravella del Parc Natural del Desert de les Palmes, únic a Espanya, amb la seva vegetació, amb el seu Monestir de Carmelites, amb el seu museu, i el seu centre d’interpretació, i tot a només 6 km del centre urbà de Benicàssim. Benicàssim també és la seva pista de karts oberta tot l’any, a l’antiga carretera N- 340, Km. 987, o la bolera, o el parc aquàtic al mateix costat de la pista dels karts, o els trenets del parc ferroviari obert tots els diumenges al matí. Benicàssim és el sur amable, predisposat a rebre els infants i els seus pares i mares, en unes vacances familiars o un pont. Hi ha bons hotels a Benicàssim, i bons càmpings. De tots els gustos i preus. Des de les luxoses termes marines del Palasiet, passant pels Intur, de la cadena del mateix nom, fins arribar a establiments de tota la vida com ara el Tramontana, familiar, o bé el Voramar, un clàssic, recomanable, a tocar de les onades. Els propis restaurants dels hotels estan molt bé, però els nostres preferits son, en arrossos al costat del mar, Les Barraques, a l’Avinguda Jaume I, 217, (carretera de les Barraques), tel: 964 30 02 48. Imprescindible reservar. En cuina italiana, internacional, bones pizzes, La Manduca. Cuina mediterrània, llevantina, de Castelló, familiar, La Llar. No teniu excusa per no baixar fins Benicàssim. Us hem dit tot el què sabem del poble, aprofiteus-vos-en!.

Benicàssim, un pueblo con resonancias moriscas, tiene una playa larga, plana, limpia, amable, luminosa, de arena fina, que llega de horizonte a horizonte. Kilómetros de playa. Con un agua blanda, suave, caliente, que permite la bañada temprana, en mayo incluso, para los más frioleros, y la bañada otoñal, hasta bien entrado octubre y, a veces, en noviembre. Agua familiar, ¡a 25 º en junio!. Y la playa tiene todo tipo de servicios, y buen aparcamiento, cerca de la arena, o en las calles adyacentes. Muchas plazas. Cabe mucha gente. Benicàssim tiene un casco antiguo difuso, comido por la expansión, por la carrera de sus edificios hacia el mar, con una torre de vigilancia para los piratas, o la iglesia dedicada a Santo Tomás. Benicàssim está sólo a 12 kilómetros de Castellón, 75 de Valencia y 275 de Barcelona, con acceso super fácil desde la autopista AP-7, saliendo en la salida 45. Benicàssim tiene 300 días de sol neto al año, que es mucho sol. Y también muchas posibilidades para las familias con niños, más allá de la maravillosa serie de playas. Así, encontraréis rutas en bici, por el lado de la costa, llanas, entre la villa y Oropesa, como la ruta verde por el antiguo tramo del ferrocarril que conectaba las dos ciudades. O la maravilla del Parque Natural del Desierto de las Palmas, único en España, con su vegetación, con su Monasterio de Carmelitas, con su museo, y su centro de interpretación, y todo a sólo 6 km del centro urbano de Benicasim. Benicàssim también es su pista de karts abierta todo el año, en la antigua carretera N-340, km. 987, o la bolera, o el parque acuático en el mismo lado de la pista de los karts, o los trenecitos del parque ferroviario abierto todos los domingos por la mañana. Benicàssim es el sur amable, predispuesto a recibir a los niños y a sus padres y madres, en unas vacaciones familiares o un puente. Hay buenos hoteles en Benicasim, y buenos campings. De todos los gustos y precios. Desde las lujosas termas marinas del Palasiet, pasando por los Intur, de la cadena del mismo nombre, hasta llegar a establecimientos de toda la vida como el Tramontana, familiar, o bien el Voramar, un clásico, recomendable, muy cerca de las olas. Los propios restaurantes de los hoteles están muy bien, pero nuestros favoritos son, en arroces junto al mar, Las Barracas, en la Avenida Jaume I, 217, (carretera de las Barracas), tel: 964 30 02 48. Imprescindible reservar. En cocina italiana, internacional, buenas pizzas, La Manduca. Cocina mediterránea, levantina de Castellón, familiar, La Llar. No tienen excusa para no bajar hasta Benicàssim. Os hemos dicho todo lo que sabemos del pueblo, ¡aprovechadlo!.