El Divendres de Dolors a Perelada


A la vila de Perelada, a l’Empordà etern, tindrà lloc aquest proper divendres 12 d’abril de 2019 la tradicional Processó dels Dolors. En els diferents passos d’aquesta processó es poden veure els tresors de l’església, como ara la Mare de Déu dels Dolors, la creu processional i el Sant Crist Negre, entre d’altres. Es tracta d’una de les processons més antigues de la Catalunya. Surt a les 21 hores, després de missa, com a processó solemne pels carrers del centre històric. Passa des de l’Església de Sant Martí cap a la Plaça Gran · Plaça Sant Domènec · Carrer Burriana · Carrer del Forn · Plaça de Sant Antoni · Plaça del Carme · Carrer de l’Hospital · Costa de les Monges · Plaça Ramon Muntaner per tornar a la Plaça de l’Església. A més, Peralada és una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Amb el seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceramica i disfrutareu de la visita als cellers i les caves. El poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènech, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. Si voleu rondar aquests dies per l’Empordà, una idea genial, us hem de dir que és espectacular també la processó del poble de Verges, un xic lluny de Peralada. Deixant els actes pietosos, a tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances: la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alçen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses, amb les seves platges familiars. Si voleu dormir per aquí, estareu de fàbula a l’Hotel Mediterráneo, a l’entrada de Roses, a uns 10 kms. de Perelada. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies, platges de somni… Ja ho veieu, podeu començar per la processó dels Dolors i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. El pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras esta semana santa, cosa que fuera o fuese una muy buena idea, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, por ejemplo el del Domingo de  Ramos. El viernes por la noche habrá en Perelada la tradicional Procesión de los Dolores, muy parecida a la que podéis ver en Bellpuig, cerca de Lleida. Es, quizás, el acto más relevante de la Semana Santa, con una antigüedad de 800 años. Se trata de una procesión silenciosa por las calles del casco antiguo. En el Empordà es espectacular también la procesión del pueblo de Verges, aunque un poco lejos de Peralada. Dejando los actos piadosos, muy cerca de Perelada tienen destinos más que suficientes para pasar unas buenas vacaciones: la villa de Vilabertran es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses, con sus playas familiares. Si quieren dormir por allí, estarán de fábula en el Hotel Mediterráneo, a la entrada de Roses, a unos 10 kms. de Perelada. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por la procesión de los Dolores y, ¡ya veremos como acabamos!.

Divendres de Dolors a Perelada


A la vila de Perelada, a l’Empordà etern, tindrà lloc aquest proper divendres 23 de març de 2018 la tradicional Processó dels Dolors. En els diferents passos d’aquesta processó es poden veure els tresors de l’església, como ara la Mare de Déu dels Dolors, la creu processional i el Sant Crist Negre, entre d’altres. Es tracta d’una de les processons més antigues de la Catalunya. Surt a les 21 hores, després de missa, com a processó solemne pels carrers del centre històric. Passa des de l’Església de Sant Martí cap a la Plaça Gran · Plaça Sant Domènec · Carrer Burriana · Carrer del Forn · Plaça de Sant Antoni · Plaça del Carme · Carrer de l’Hospital · Costa de les Monges · Plaça Ramon Muntaner per tornar a la Plaça de l’Església. A més, Peralada és una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Amb el seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceramica i disfrutareu de la visita als cellers i les caves. El poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènech, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. Si voleu rondar aquests dies per l’Empordà, una idea genial, us hem de dir que és espectacular també la processó del poble de Verges, un xic lluny de Peralada. Deixant els actes pietosos, a tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances: la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alçen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses, amb les seves platges familiars. Si voleu dormir per aquí, estareu de fàbula a l’Hotel Mediterráneo, a l’entrada de Roses, a uns 10 kms. de Perelada. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies, platges de somni… Ja ho veieu, podeu començar per la processó dels Dolors i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. El pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras esta semana santa, cosa que fuera o fuese una muy buena idea, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, por ejemplo el del Domingo de  Ramos. El viernes por la noche habrá en Perelada la tradicional Procesión de los Dolores, muy parecida a la que podéis ver en Bellpuig, cerca de Lleida. Es, quizás, el acto más relevante de la Semana Santa, con una antigüedad de 800 años. Se trata de una procesión silenciosa por las calles del casco antiguo. En el Empordà es espectacular también la procesión del pueblo de Verges, aunque un poco lejos de Peralada. Dejando los actos piadosos, muy cerca de Perelada tienen destinos más que suficientes para pasar unas buenas vacaciones: la villa de Vilabertran es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses, con sus playas familiares. Si quieren dormir por allí, estarán de fábula en el Hotel Mediterráneo, a la entrada de Roses, a unos 10 kms. de Perelada. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por la procesión de los Dolores y, ¡ya veremos como acabamos!.

Ondarroa


La costa vasca, la costa Atlàntica en general, és preciosa. No cal anar lluny, ni fer llargues sortides fins a Bretanya, per exemple, per gaudir de les marees, les ries i l’oceà. Euskadi ofereix platges de sorra fina a només 600 kms. de Barcelona. Pobles mariners com Orio, Getaria, platges llargues com Zarauz, viles pesqueres o senyorials com Lekeitio. Platges fantàstiques com les de Bakio o Plentzia. O bé arenals i cales situats en entorns naturals molt bells, com ara la fantàstica platja de Laga, prop de Guernika, que està situada en plena reserva de la biosfera de Urdaibai, paradís dels ocells i un racó natural com pocs n’hi ha. Però avui us volem parlar d’Ondarroa, una bonica població pesquera, amb un casc antic notable, i una platja injustament oblidada pels turistes. A diferència d’altres platges, es fàcil aparcar a l’estiu. Al port hi ha tota una gran esplanada, gratuïta. Molt bé. Ondarroa no te grans alicients turístics. El port, el pont nou de Calatrava, la platja que hem anomenat, un casc antic penjat damunt la ria, una església gótica, Dinar a Ondarroa també és molt senzill. Hi ha grans restaurants, els millors a banda i banda de l’antic pont medieval. Nosaltres vam dinar, al restaurant Sutargi, cuina vasca casolana, productes de qualitat. Petitó, reserveu, poques taules. Menjar tradicional, bon peix. I recordeu parar a Ondarroa en una ruta o unes vacances a Euskadi, perquè val la pena tot i que no tingui estrictament res.

La costa vasca, la costa Atlántica en general, es preciosa. No hay que ir lejos, ni hacer largas salidas hasta Bretaña, por ejemplo, para disfrutar de las mareas, las rías y el océano. Euskadi ofrece playas de arena fina a 600 kms. de Barcelona. Pueblos marineros como Orio, Getaria, playas largas como Zarauz, villas pesqueras o señoriales como Lekeitio. Playas fantásticas como las de Bakio o Plentzia. O bien arenales y calas situados en entornos naturales muy bellos, como la fantástica playa de Laga, cerca de Guernika, que está situada en plena reserva de la biosfera de Urdaibai, paraíso de los pájaros y un rincón natural como pocos hay. Pero hoy os queremos hablar de Ondarroa, una bonita población pesquera, con un casco antiguo notable, y una playa injustamente olvidada por los turistas. A diferencia de otras playas, es fácil aparcar en verano. En el puerto hay toda una gran explanada, gratuita. Muy bien. Ondarroa no tiene grandes alicientes turísticos. El puerto, el puente nuevo de Calatrava, la playa que hemos llamado, un casco antiguo colgado sobre la ría, una iglesia gótica, Comida en Ondarroa también es muy sencillo. Hay grandes restaurantes, los mejores a ambos lados del antiguo puente medieval. Nosotros comimos, el restaurante Sutargi, cocina vasca casera, productos de calidad. Pequeñito, reservar, pocas mesas. Comida tradicional, buen pescado. Y recuerde parar en Ondarroa en una ruta o unas vacaciones en Euskadi, porque vale la pena aunque no tenga estrictamente nada.

 

Laga


La costa vasca, la costa Atlàntica en general, és preciosa. No cal anar lluny, ni fer llargues sortides fins a Bretanya, per exemple, per gaudir de les marees, les ries i l’oceà. Euskadi ofereix platges de sorra fina a només 600 kms. de Barcelona. Pobles mariners com Orio, Getaria, platges llargues com Zarauz, viles pesqueres com Ondarroa o senyorials com Lekeitio. Platges fantàstiques com les de Bakio o Plentzia. O bé arenals i cales situats en entorns naturals molt bells, com ara la fantàstica platja de Laga, prop de Guernika, que està situada en plena reserva de la biosfera de Urdaibai, paradís dels ocells i un racó natural com pocs n’hi ha. És una platja molt maca, pràcticament verge, una de les més boniques del País Basc. Els voltants son guapíssims. Penya-segats i boscos, llacunes, paratges impressionants. Te una sorra fina, d’un bonic color daurat. S’hi arriba per una bona carretera i al final hi ha lloc per aparcar, no molt, però és possible. També hi ha un bon restaurant, tipus xiringuito, però molt millorat, que recordem que es diu Toki Alai, o alguna cosa així. I fan bona teca, a peu d’onades. Nosaltres hi vam anar una tarda d’estiu, i per això no vam dinar a la Platja de Laga, sinó a Gernika, on vam parar per veure el roure, la casa de juntas i per dinar a Casa Boliña el viejo. Fan un menú del dia, barat, honest i ben cuinat. Pocs calers i bon servei. No us perdeu la platja de Laga si us agrada el mar, la natura o banyar-vos. És molt bonica!. I recordeu-la en una ruta o unes vacances a Euskadi, perquè val la pena.

La playa de Laga, que está situada en la reserva de la biosfera de Urdaibai es una de las más bonitas de la costa vasca. Nos encanta su arena fina y dorada, la facilidad de acceso por una buena carretera, sus paisajes y el hecho de que no cuesta aparcar, porque hay bastante espacio en la propia playa y en los alrededores. Aunque es casi virgen podeis encontrar un buen chiringuito donde comer algo. No os perdais la oportunidad de descubrir esta hermosa playa si vais al País Vasco y os gusta el mar, la naturaleza o bañaros.

La Fira de Sant Andreu a Torroella


Cartell_Fira_torroella

La fira de Sant Andreu, a la bonica població empordanesa de Torroella de Montgrí, a la nostra anyorada Girona, és tot un esdeveniment al poble, i a la comarca. Un esdeveniment que arriba enguany a la seva 622 edició, que està ben aviat dit!. Però aquesta magna exposició és un referent històric de primera magnitud. Una fira que ocupa un poble sencer, i que n’engloba diverses dins seu. Els actes, doncs, son inacabables. Perquè a Torroella, amb l’excusa de  Sant Andreu, hi podreu visitar una fira de gossos d’atura, una fira de mostres com les d’abans, un seguit de mostres i trobades, una fira del cavall i del carruatge,  dels coloms i múltiples exposicions. I amb tot un seguit d’actes i d’activitats que la fan molt adequada pels nostres infants. Teatre de carrer, passejades en carruatges i en poni, actuacions musicals… i moltíssimes coses més. Serà el darrer cap de setmana de novembre, aquest any 2014, els dies 28 i  29 de novembre de 2015. Escolliu del completíssim programa de la fira, a la web de l’ajuntament. A més Torroella és una població magnífica, amb fira o sense. La plaça de la Vila és el cor de la vila medieval. Porticada, irregular, però graciosa. Podeu passejar per Torroella, sense fira o amb fira, per veure les restes de la muralla, amb el portal de Santa Caterina, la torre de les Bruixes, o bé arribar-vos fins la gran esglèsia gòtica de Sant Genís, amb el seu peculiar campanar. Dalt del Montgrí, desafiant els vents i el temps veureu sempre el castell de Montgri. La pujada no és apta per minyons, però si per bons excursionistes familiars. Podeu fer-hi cap a través de la vall de l’ermita de Santa Caterina, on s’hi fa un aplec molt lluit al novembre. Són notables també algunes cases de Torroella, com la Casa Pastors o la del Metge al carrer Major. Torroella ocupa la vall final del Ter i està molt a prop de poblets que cal visitar, com ara Verges o Ullà, o més lluny Peratallada o Pals. A 7 kms. trobareu el mar, amb platges molt boniques, i amb un bon port, l’Estartit, des d’on surten les barques que us portaran a les illes Medes i a donar un volt pels penyasegats de la costa. excursió familiar inoblidable. Ja ho sabeu: Torroella, amb fira on sense, us espera. Per menjar i dormir, a banda del que us ofereixi la fira, teniu la Fonda Mitjà, de tota la vida. Bona cuina cassolana i bones habitacions. Molt més modern i sofisticat, de disseny i per bones butxaques, l’hotel Molí del Mig, us ofereix cuina elaborada i habitacions superiors. De restaurants simples n’hi ha un munt. El millor és el Portal de Mar, selecte, agradable, molt cuidat. Preu en consonància. Bona fira a Torroella!.

Cuando una feria llega a la 621 edición es que podemos hablar de una feria consolidada. La feria de Sant Andreu, en Torroella de Montgrí, es una feria muy consolidada. Y no nos extraña. No es habitual que una feria ocupe todo un pueblo, una villa grande, como Torroella. Y tampoco es habitual que haya más de una feria en un día. En Torroella hay varias: feria de perros pastores, feria de muestras, encuentros, feria del caballo, exposiciones. Y con toda una serie de actos y actividades que la hacen muy adecuada para nuestros niños. Teatro de calle, paseos en carruajes y en pony, actuaciones musicales … y muchísimas cosas más. Elija el completísimo programa de la feria, en la web del ayuntamiento. Además Torroella es una ciudad magnífica, con feria o sin ella. La plaza de la Vila es el corazón de la villa medieval. Porticada, irregular, pero graciosa. Puede pasear por Torroella, sin feria o con feria, para ver los restos de la muralla, con el portal de Santa Catalina, la torre de las Brujas, o bien acercaros hasta la gran iglesia gótica de Sant Genís, con su peculiar campanario. Arriba del Montgrí, desafiando los vientos y el tiempo, verá siempre el castillo de Montgrí. La subida no es apta para niños de pecho, pero si por buenos excursionistas familiares. Puede hacerse a través del valle de la ermita de Santa Catalina, donde se celebra una romería muy bella en noviembre. Son notables también algunas casas de Torroella, como la Casa Pastors o la del Médico en la calle Mayor. Torroella ocupa el valle final del Ter y está muy cerca de pueblos que hay que visitar, como Verges o Ullà, o más lejos Peratallada o Pals. A 7 kms. encontrará el mar, con playas muy bonitas, y con un buen puerto, l’Estartit, desde donde salen las barcas que les llevarán a las islas Medas,  y a dar una vuelta por los acantilados de la costa. Una excursión familiar del todo inolvidable. Ya lo sabéis: Torroella, con feria donde sin ella, os espera. Para comer y dormir, aparte del que les ofrezca la feria, tiene la Fonda Mitjà, de las de toda la vida. Buena cocina casera y buenas habitaciones. Mucho más moderno y sofisticado, de diseño y para bolsillos potentes, teneis el hotel Molí del Mig, que ofrece cocina elaborada y habitaciones superiores.

Fira de Sant Andreu de Torroella


fira_sant_andreu

La fira de Sant Andreu, a la bonica població empordanesa de Torroella de Montgrí, a la nostra anyorada Girona, és tot un esdeveniment al poble, i a la comarca. Un esdeveniment que arriba enguany a la seva 621 edició, que està ben aviat dit!. Però aquesta magna exposició és un referent històric de primera magnitud. Una fira que ocupa un poble sencer, i que n’engloba diverses dins seu. Els actes, doncs, son inacabables. Perquè a Torroella, amb l’excusa de  Sant Andreu, hi podreu visitar una fira de gossos d’atura, una fira de mostres com les d’abans, un seguit de mostres i trobades, una fira del cavall i del carruatge,  dels coloms i múltiples exposicions. I amb tot un seguit d’actes i d’activitats que la fan molt adequada pels nostres infants. Teatre de carrer, passejades en carruatges i en poni, actuacions musicals… i moltíssimes coses més. Serà el darrer cap de setmana de novembre, aquest any 2014, els dies 29 i  30 de novembre. Escolliu del completíssim programa de la fira, a la web de l’ajuntament. A més Torroella és una població magnífica, amb fira o sense. La plaça de la Vila és el cor de la vila medieval. Porticada, irregular, però graciosa. Podeu passejar per Torroella, sense fira o amb fira, per veure les restes de la muralla, amb el portal de Santa Caterina, la torre de les Bruixes, o bé arribar-vos fins la gran esglèsia gòtica de Sant Genís, amb el seu peculiar campanar. Dalt del Montgrí, desafiant els vents i el temps veureu sempre el castell de Montgri. La pujada no és apta per minyons, però si per bons excursionistes familiars. Podeu fer-hi cap a través de la vall de l’ermita de Santa Caterina, on s’hi fa un aplec molt lluit al novembre. Són notables també algunes cases de Torroella, com la Casa Pastors o la del Metge al carrer Major. Torroella ocupa la vall final del Ter i està molt a prop de poblets que cal visitar, com ara Verges o Ullà, o més lluny Peratallada o Pals. A 7 kms. trobareu el mar, amb platges molt boniques, i amb un bon port, l’Estartit, des d’on surten les barques que us portaran a les illes Medes i a donar un volt pels penyasegats de la costa. excursió familiar inoblidable. Ja ho sabeu: Torroella, amb fira on sense, us espera. Per menjar i dormir, a banda del que us ofereixi la fira, teniu la Fonda Mitjà, de tota la vida. Bona cuina cassolana i bones habitacions. Molt més modern i sofisticat, de disseny i per bones butxaques, l’hotel Molí del Mig, us ofereix cuina elaborada i habitacions superiors. De restaurants simples n’hi ha un munt. El millor és el Portal de Mar, selecte, agradable, molt cuidat. Preu en consonància. Bona fira a Torroella!.

Cuando una feria llega a la 621 edición es que podemos hablar de una feria consolidada. La feria de Sant Andreu, en Torroella de Montgrí, es una feria muy consolidada. Y no nos extraña. No es habitual que una feria ocupe todo un pueblo, una villa grande, como Torroella. Y tampoco es habitual que haya más de una feria en un día. En Torroella hay varias: feria de perros pastores, feria de muestras, encuentros, feria del caballo, exposiciones. Y con toda una serie de actos y actividades que la hacen muy adecuada para nuestros niños. Teatro de calle, paseos en carruajes y en pony, actuaciones musicales … y muchísimas cosas más. Elija el completísimo programa de la feria, en la web del ayuntamiento. Además Torroella es una ciudad magnífica, con feria o sin ella. La plaza de la Vila es el corazón de la villa medieval. Porticada, irregular, pero graciosa. Puede pasear por Torroella, sin feria o con feria, para ver los restos de la muralla, con el portal de Santa Catalina, la torre de las Brujas, o bien acercaros hasta la gran iglesia gótica de Sant Genís, con su peculiar campanario. Arriba del Montgrí, desafiando los vientos y el tiempo, verá siempre el castillo de Montgrí. La subida no es apta para niños de pecho, pero si por buenos excursionistas familiares. Puede hacerse a través del valle de la ermita de Santa Catalina, donde se celebra una romería muy bella en noviembre. Son notables también algunas casas de Torroella, como la Casa Pastors o la del Médico en la calle Mayor. Torroella ocupa el valle final del Ter y está muy cerca de pueblos que hay que visitar, como Verges o Ullà, o más lejos Peratallada o Pals. A 7 kms. encontrará el mar, con playas muy bonitas, y con un buen puerto, l’Estartit, desde donde salen las barcas que les llevarán a las islas Medas,  y a dar una vuelta por los acantilados de la costa. Una excursión familiar del todo inolvidable. Ya lo sabéis: Torroella, con feria donde sin ella, os espera. Para comer y dormir, aparte del que les ofrezca la feria, tiene la Fonda Mitjà, de las de toda la vida. Buena cocina casera y buenas habitaciones. Mucho más moderno y sofisticado, de diseño y para bolsillos potentes, teneis el hotel Molí del Mig, que ofrece cocina elaborada y habitaciones superiores.

La dansa de la mort de Verges


Quan nosaltres anàvem a veure la processó de Verges, fa ja uns anys, encara era una cosa familiar, poc coneguda. Tot i així, sovint havíem d’aparcar el cotxe a un bon parell de kilòmetres del casc urbà. Hi anàvem perquè hi cantava en Lluís Llach, fill de la vila. Era com una endevinalla descobrir sota de quin personatge s’amagava. També hi anàvem per veure la dança de la mort. La dansa de la mort de Verges és un vestigi, un fòsil, un llegat medieval únic a Catalunya. Ve des de la nit dels temps. Com un regal. No ens cansàvem mai d’anar-hi. Llavors veure la dansa de la mort era grauït. I es feia abans que la representació de la passió a la plaça, sobre les 10 de la nit. La passió sí que era de cobrament. Però aquesta corprenedora dansa va morir d’èxit. Les cues de vehicles que omplien l’Empordà eren literalment interminables. El poble quedava invadit per una generació sense límits, desmesurada, surrealista. Per això va caler prendre mesures. Avui dia ja no és un espectacle infantil. Tot i que, si voleu, i amb menys gentada, podeu anar a veure l’anomenada processó dels petits, que te lloc el dissabte de Setmana Santa, durant la tarda. Aquell dia, els vailets i les noies del poble representen el mateix que els grans el dijous. Ja ho sabeu!. Però les famílies amb vailets i noies una mica grans heu d’anar a veure-la, ni que sigui una vegada. Perquè la fantàstica dansa medieval de la mort, any rera any representada a Verges, la nit del Dijous Sant, és un acte cultural que no podeu deixar passar. A les 5 de la tarda podreu contemplar la desfilada de Manaies, soldats romans que recorren el poble per a recollir les imatges de la Processó. A les 10 de la nit s’inicia, a la plaça, la representació de la Passió. Per gaudir-ne us caldrà haver adquirit una entrada. Podeu reservar-la a través de Caixa de Girona, o comprar-la a la guixeta de l’ajuntament, a la Plaça 11 de Setembre, durant tot el Dijous Sant. No serà fins les 12 de la nit que comencarà la processó pels carrers del poble, just en el moment en que, a l’obra Jesús és comdemnat a la crucifixió i a arrossegar la creu. S’hi han afegit, al llarg dels anys, escenes teatrals que no existien, com ara la curació del cec, caigudes, la Verònica… i molts mitjans tècincs de so i il·luminació. El vestuari s’ha renovat, així com el cant, sota la batuta d’en Llach. El millor moment, tot i que és difícil gaudir-ne per la gentada, és quan la comitiva travessa un carreró estret, anomenat dels Cargols. Totes les parets de les cases estan cobertes de closques de cargol bover plenes d’olí, amb un ble, que fan una llum ultraterrenal i màgica. La Dansa de la Mort forma part de la processó, n’és una escena més. Cinc esquelets dancen a la llum de torxes. Un porta un rellotge sense busques: la mort pot venir tothora, inesperada. L’altre un rellotge de sorra: el temps s’acabarà quan menys s’espera. Un plat amb cendres ens recorda la mortalitat humana, i la dalla, que la vida penja d’un fil, fràgil, que pot tallar-se ara mateix. Sorprenent vestigi de les pors medievals d’una població abocada a una vida de tenebres. Verges és un municipi bellíssim, en una comarca, com l’Empordà, bellíssima. Podeu passar-hi la Setmana Santa en algun poblet de la comarca, en hotelets amb encant, o en cases rurals d’ensomni. Trieu la vostra. A Verges hi ha un parell de restaurants només, però a tot l’Empordà, la gastronomia és senzillament fastuosa, indescriptible. Per això us recomanem que, si decidiu acostar-vos fins a Verges i veure la Dança de la Mort, el Dijous Sant a la nit, ho feu sense cap mena de pressa. Arribeu al matí i deixeu el cotxe. Passejeu o pedaleu per aquesta plana divina descobrint poblets, camps, rierols i monuments. A Verges mateix podeu fer-hi una detinguda visita. De l’època medieval es conserva un tros de la muralla, la plaça Major, i una porta d’entrada al poble. També veureu l’església, carrerons i places, com el de Ribossà o el de l’Església. I el rec, un espai molt bucòlic. Podeu anar fins el riu Ter, o bé fins el paratge de la Vall, espais naturals deliciosos. Bona Setmana Santa a Verges!.

Cuando nosotros íbamos a ver la procesión de Verges, hace ya unos cuantos años, era algo muy familiar, poco conocido. Sin embargo, a menudo, teníamos que aparcar el coche a un par de kilómetros del casco urbano. Íbamos porque cantaba en Lluís Llach, que és hijo de la villa. Era como una adivinanza descubrir debajo de qué personaje se escondía. También íbamos para ver la danza de la muerte. La danza de la muerte de Verges es un vestigio, un fósil, un legado medieval único en Cataluña. Viene desde la noche de los tiempos. Como un regalo. No nos cansábamos nunca de ir. Entonces, ver la danza de la muerte era grauito. Y como se hacía antes de la representación de la pasión en la plaza, se iniciaba pronto, sobre las 10 de la noche. La pasión sí que era de pago. Pero esta cautivadora danza murió de éxito. Las colas de vehículos que llenaban el Empordà eran literalmente interminables. El pueblo quedaba invadido por una generación sin límites, desmedida, surrealista. Por eso hubo que tomar medidas. Hoy en día ya no es un espectáculo infantil. Pero las familias con chicos y chicas un poco mayores deben de ir a verla, aunque sea una vez solo, la fantástica danza medieval de la muerte, que año tras año se representa en Verges, la noche del Jueves Santo. Es un acto cultural que no pueden dejar pasar. A las 5 de la tarde podréis contemplar el desfile de los Manaies, soldados romanos que recorren el pueblo para recoger las imágenes de la Procesión. A las 10 de la noche se inicia, en la plaza, la representación de la Pasión. Para disfrutarla será necesario haber adquirido una entrada. Pueden reservarla a través de Caixa de Girona, o comprarla en la taquilla del ayuntamiento, en la Plaza 11 de Septiembre, durante todo el Jueves Santo. No será hasta las 12 de la noche cuando comenzará la procesión por las calles del pueblo, justo en el momento en que, en la obra, Jesús es condenado a la crucifixión y arrastrar la cruz. Se han añadido, a lo largo de los años, escenas teatrales que no existían, como la curación del ciego, caídas, la Verónica … y muchos medios tècnicos de sonido e iluminación. El vestuario se ha renovado, así como el canto, bajo la batuta de Llach. El mejor momento, aunque es difícil disfrutar, por el gentío, es cuando la comitiva atraviesa un callejón estrecho, llamado de los Caracoles. Todas las paredes de las casas están cubiertas de conchas de caracol común llenas de aceite, con una mecha, que dan una luz ultraterrena y mágica. La Danza de la Muerte forma parte de la procesión, es una escena más. Cinco esqueletos danzan a la luz de antorchas. Uno porta un reloj sin agujas: la muerte puede venir siempre, inesperada. El otro un reloj de arena: el tiempo acabará cuando menos se espera. Un plato con cenizas nos recuerda la mortalidad humana, y la guadaña, que la vida pende de un hilo, frágil, que puede cortar ahora mismo. Sorprendente vestigio de los miedos medievales de una población abocada a una vida de tinieblas. Verges es un municipio bellísimo, en una comarca, como el Empordà, bellísima. Pueden pasar la Semana Santa en algún pueblo cercano, en hotelitos con encanto, o en casas rurales de ensueño. Elijan la suya. En Verges hay un par de restaurantes sólo, pero en todo el Empordà, la gastronomía es sencillamente fastuosa, indescriptible. Por eso les recomendamos que, si deciden acercarse hasta Verges y ver la Danza de la Muerte, el Jueves Santo por la noche, lo hagan sin prisa. Lleguen por la mañana y dejen el coche. Pasear o ir sobre pedales descubriendo aldeas, campos, arroyos y monumentos és mucho más aconsejable. En Verges mismo pueden hacer una detenida visita. De la época medieval se conserva un trozo de la muralla, la plaza Mayor, y una puerta de entrada al pueblo. También veran la iglesia, los callejones y plazas, como el de Ribossà o el de la Iglesia. Y el rec, un espacio muy bucólico. Puede ir hasta el río Ter, o bien hasta el paraje del Vall, dos espacios naturales deliciosos.