Cala Conta a Eivissa


conta

Quasi mai no queden vols, en ple estiu, per anar a Mallorca, i menys encara per anar a Menorca. Però, en canvi, sempre hi ha ofertes de darrera hora per arribar-se a Eivissa. Potser perquè la illa te més allotjaments. Potser perquè no hi ha tanta demanda. No ho sabem. Però si que es cert que Eivissa, a primera vista, no sembla un destí tan familiar com Mallorca, ni tan exclusiu com Menorca. Eivissa va associada a bogeria col·lectiva, jovent, disco, platja i gresca. Però això només és veritat a mitjes. Potser per certes zones de Sant antoni o de la capital. Però no per reductes ben bonics, com Sant Miquel, Sant Josep o Santa Eulària. Eivissa te cales guapíssimes, solitàries, com del Carib. Com ara aquesta maravella de Cala Conta, a la costa est, no molt lluny del mateix Sant Antoni. Per una família pot sortir molt bé de preu, molt millor que altres illes, un vol econòmic i llogar un partament a Eivissa, a qualsevol lloc d’Eivissa, i un cotxe. Llavors, per pocs diners, allunyant-vos de la multitud, recòrrer les cales verges. Com Conta, Corral, Molí, Tarida, Ses Salines, Es canar, Llonga, Caletes, Portinax, Vedella, Port de Sant Miquel, Vidal, Santa Agnés… i moltes més que amb un bon mapa de l’illa no trigareu a trobar. Cala Conta és la nostra preferida. No està amagada. És molt gran, una platja. Davant seu l’illa del Bosc i, al fons, Conillera. Aigües blau turquesa. Un paradís. Des de Sant Antoni, aneu per la carretera de Cala Bassa, i seguiu fins el mar, sempre a l’est. No us donem llocs per dormir ni per menjar, seria impossible.

Casi nunca quedan vuelos, en pleno verano, para ir a Mallorca, y menos aún para ir a Menorca. Pero, en cambio, siempre hay ofertas de última hora para llegarse a Ibiza. Quizás porque és la isla con más alojamientos. Quizás porque no hay tanta demanda. No lo sabemos. Pero si que es cierto que Ibiza, a primera vista, no parece un destino tan familiar como Mallorca, ni tan exclusivo como Menorca. Ibiza va asociada a locura colectiva, juventud, disco, playa y juerga. Pero esto sólo es verdad a medias. Quizá solo para ciertas zonas de Sant Antoni o de la capital. Pero no para reductos bien bonitos, como Sant Miquel, Sant Josep o Santa Eulalia. Ibiza tiene calas guapísimas, solitarias, como del Caribe. Como esta maravilla de Cala Conta, en la costa este, no muy lejos del mismo Sant Antoni. Para una familia puede salir muy bien de precio ir a Ibiza, mucho mejor que a otras islas. Un vuelo económico y alquilar un Departamento en Ibiza, en cualquier lugar de Ibiza, y un coche. Entonces, por poco dinero, alejándose de la multitud, podeis recorrer las calas vírgenes. Como Conta, Corral, Molí, Tarida, Ses Salines, Es Canar, Llonga, Caleta, Portinax, Vedella, Port de Sant Miquel, Vidal, Santa Agnés … y muchas más que con un buen mapa de la isla no os llevará mucho tiempo encontrar. Cala Conta es nuestra preferida. No está escondida. Es muy grande, una playa. Ante sí la isla del Bosque y, al fondo, Conillera. Aguas azul turquesa. Un paraíso. Desde Sant Antoni, vayan por la carretera de Cala Bassa, y sigan hasta el mar, siempre al este. No les damos lugares para dormir ni para comer, sería imposible.

Santa Eulàlia del Riu


santalaia

El lloc de la foto és el Puig de Missa, a Santa Eulàlia del Riu, a Eivissa. El Puig de Missa és un turó que domina la població i els entorns. Hi ha quatre cases, blanques, molt blanques, enlairades i fortificades aquí dalt, per por dels pirates. Ara, una d’elles és un museu, el museu Barrau. Barrau és un pintor que pintà mil vegades les cases blanques d’Eivissa. També hi trobareu el Museu Etnogràfic, naturalment blanc. En una casa eivissenca cent per cent, anomenada Cal Ros. I un cementiri, blanc i marí, com el de Beaudelaire, amb vistes esplèndides damunt el mar, com ha de ser. I també s’hi alça una maravellosa esglèsia. Una esglèsia forta i rotunda, quasi troglodita, de parets blanques i gruixudes, encalades una vegada i una altra, fins esdevenir d’un blanc universal i blavós. Amb un porxo, (a la foto), que és una declaració d’intencions contra el sol beligerant de l’estiu. Esglèsies com la de Santa Eulàlia n’hi ha moltes per tot Eivissa: Sant Miquel, Jesús, Sant Josep… i totes són tan boniques com aquesta. Però Santa Eulàlia te un quelcom ben especial. Potser el seu porxo, frescal i ombrívol?. Potser perquè, com hem dit, des de la seva alçada senyoregem un ampli panorama de cases blanques i platges de somni?. Eivissa està feta d’esglèsies blanques, de cases blanques, de platges de sorra blanca i aigües turquesa. Eivissa és un paradís tot temps, a l’estiu també. Les nits d’Eivissa, a poc que marxeu de la capital o de Sant Antoni de Portmany, són màgiques i no les trobareu enlloc més. Eivissa és un destí ideal per canalla si us allunyeu de la moguda. Santa Eulàlia, com Sant Miquel, com altres poblets, està lluny de la moguda. Les seves platges són tropicals, amables, acollidores. I, a més, te un riu, l’únic riu de l’illa. Si aneu a Eivissa no deixeu de incloure el Puig de Missa de Santa Eulàlia a la vostra ruta. Una esglèsia com aquesta, dalt d’un puig com aquest, només els trobareu a Grècia.

El lugar de la foto es el Puig de Missa, en Santa Eulàlia del Riu, Ibiza. El Puig de Misa es una colina que domina la población y los entornos. Hay cuatro casas, blancas, muy blancas, levantadas y fortificadas aquí arriba, por miedo a los piratas. Ahora, una de ellas es un museo, el Museo Barrau. Barrau fue un pintor que pintó mil veces las casas blancas de Ibiza. También encontrará el Museo Etnográfico, naturalmente blanco. En una casa ibicenca cien por cien, llamada Cal Ros. Y un cementerio, blanco y marino, como el de Beaudelaire, con vistas espléndidas sobre el mar, como debe ser. Y también se alza una maravillosa iglesia. Una iglesia fuerte y rotunda, casi troglodita, de paredes blancas y gruesas, encaladas una y otra vez, hasta convertirse en un blanco universal y azulado. Con un porche, (en la foto), que es una declaración de intenciones contra el sol beligerante del verano. Iglesias como la de Santa Eulàlia hay muchas por todo Ibiza: Sant Miquel, Jesús, Sant Josep … y todas son tan bonitas como esta. Pero Santa Eulàlia tiene un algo muy especial. ¿Quizás su porche, fresco y sombrío?. ¿Quizás porque, como hemos dicho, desde su altura dominamos un amplio panorama de casas blancas y playas de ensueño?. Ibiza está hecha de iglesias blancas, de casas blancas, de playas de arena blanca y aguas turquesa. Ibiza es un paraíso en todo tiempo, en verano también. Las noches de Ibiza, a poco que vaya lejos de la capital o de Sant Antoni de Portmany, son mágicas y no las encontrará en ningún otro lugar. Ibiza es un destino ideal para niños si se alejan de la movida. Santa Eulàlia, como Sant Miquel, como otros pueblos, está lejos de la movida. Sus playas son tropicales, amables, acogedoras. Y, además, tiene un río, el único río de la isla. Si vais a Ibiza no deje de incluir el Puig de Missa de Santa Eulàlia a su ruta. Una iglesia como ésta, lo alto de un monte como éste, sólo los encontrarán en Grecia.

Eivissa


Eivissa és diferent. És molt diferent. És un altre món. No s’assembla ni a Menorca ni a Mallorca. És ideal per joves desvagats, per amants del sol i platja, d’acord. Però Eivissa té, encara avui, racons amagats per qui els sàpiga trobar. La pròpia capital, amb els seus encantadors carrerons del Dalt la Vila, plens d’artesans i botiguetes, tancat per la murada. O les cales mig desconegudes, com ara Contra o Ses Salines, els petits poblets amb esglèsies tretes de l’Egeu, com el Puig de Missa de Santa Eularia del Riu o Sant Miquel. Agafeu un mapa d’Eivissa, oblideu sant Antoni de Portmany, i ressegiu tots els camins de l’illa. Trobareu el vostre tresor.  http://www.toteivissa.com/

Ibiza es diferente. Es muy diferente. Es otro mundo. No se asemeja en nada ni a Menorca ni a Mallorca. Es ideal para los jóvenes desvagados, para los amantes del sol y la playa, de acuerdo. Pero Ibiza tiene, todavía hoy, rincones escondidos esperando a quienes sepan encontrarlos. La propia capital, con sus encantadores callejones del Dalt Vila, rebosantes de artesanos, cercado por la muralla. O las calas medio desconocidas, como por ejemplo Contra o Ses Salines, o los pequeños pueblos blancos sacados del Egeo, como Puig de Misa de Santa Eularia del Río o Sant Miquel. Cogéis un mapa de Eivissa, os olvidáis de San Antonio, y seguiendo todos los caminos de la isla, encontraréis vuestro tesoro.  http://www.toteivissa.com/