Lodève


En una ruta cap a París, si seguiu l’autopista gratuïta A75, passareu a tocar de Lodève, i fins i tot fora possible que fos l’hora de dinar. Esteu de sort. Lodève, sense ser res de l’altre món, és una vila agradable, molt mediterrània, malgrat estar força allunyada del mar. De fet és la primera ciutat mediterrània baixant de l’Auvèrnia, o la darrera abans d’afrontar el potent pas de l’Escaleta i entrar a la zona atlàntica de França. Així doncs, si pareu a dinar a Lodève, tindreu l’oportunitat de visitar una vila medieval amb una catedral bonica, gòtica meridional. I us recomanem que, si us cal menjar, ho feu al restaurant “Le Minuscule”, molt bo i acollidor, tota una troballa.

Passant i parant a Lodeve, en una ruta cap a París, o cap a la França del nord, o cap a Europa, eviteureu la pesada ruta per la vall del Rhone i la seva calor. Aneu per la nova autopista A-75, des de Beziers a Clermont Ferrand, passant per Lodeve i pel viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. I si esteu un xic cansats pareu a Lodève. També podeu fer-ho, no gaire lluny de la ciutat que estem descrivint, a uns 25 kms. a l’àrea de Le Caylar. Es tracta d’una àrea modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I ja que heu parat a Le Caylar potser us agradarà fer un tomb per una petita i meravellosa ciutat fortificada medieval: La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Perquè a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota aquesta zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de petits restaurants. Un bon lloc per descansar una mica del viatge, una parada reconfortant. I després no torneu pas a l’autopista. Baixeu fins Millau per Nant i Canteubre, passeu per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. Lodève, Couvertoirade, Nant, Millau, Saint Enimie, no defraudaran les vostres millors expectatives.

En una ruta hacia París, si siguen la autopista gratuïta A75, pasaran muy cerca de Lodève, y hasta pudiera ser posible que fuese hora de comer. Estan de suerte. Lodève, no es nada del otro mundo, pero es agradable, muy mediterránea, aunque no esté cerca del mar. Si parais a comer en Lodève, podeis hacerlo en el restaurante “Le Minuscule”, bueno y acogedor, recomendable. Además, parando en Lodeve habran escogido bién porque para subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, evitaran la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por Lodève, y por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados pueden parar, además de en Lodève, en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrán comer muy bien de precio. Y ya que habrán parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños de toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.

Baume les Messieurs


baume-les-messieurs

El poblet de Baume les Messieurs està ficat literalment en un circ envoltat d’alts espadats calcaris on s’ajunten tres valls. Un lloc recòndit i amagat, on hi van fundar una abadia medieval els monjos del Císter. És l’anomenada Abbaye Impériale. El convent, romànic molt reformat, és curiós de veure, sobretot el seu gran retaure policromat, una joia espectacular. El poble està classificat com un dels “Plus Beau Village de France”, i ho és. A més de l’Abadia també podeu descobrir unes grutes, anomenades de La Baume, amb les seves estalactites, i fer una volta pels anomenats culs de sacs, valls encaixonats entre els espadats calcaris que dominen el poble, plens de boscos i cascades molt xules. El poble te un bonic càmping en mig de la natura. També disposa de cases rurals i hotelets rurals xulos. Hi ha bons restaurants. Ens agrada el restaurant de l’Abadia, o bé el restaurant amb habitacions Gran Jardí, molt bonic. Fora del poble teniu el restaurant de les grutes, prop de les cascades i les coves que abans us dèiem. Hi arribareu si seguiu des de Barcelona l’autopista A-7 i A9, fins Lyon, passant per Nimes, i allà agafeu l’autopista A42, seguidament desvieu-vos per l’A40, per acabar a la A39, sortida 8, cap a Lons Le Saunier, i d’alla per la D471 fins trobar a mà esquerra la indicació cap a Baume per la local D4 i D70. Ideal per parar un moment en la ruta cap a Alemania o el nord d’Europa, si esteu fent un viatge cap a Alsàcia, o bé voltant per França. La regió del Jura és molt bonica. Per allà teniu llocs molt agradables, natura, monuments, com per passar-hi unes vacances. Un racó molt poc conegut de França!.

El pueblo francés de Baume les Messieurs esta en un entorno natural muy bonito, metido dentro de un circo con despeñaderos, en un lugar recóndito. Allí se fundó una abadia medieval que aún se conserva, muy transformada: l’Abbaye Impériale. La villa es uno de los “Plus Beau Village de France”, y cerca se pueden descubrir unas grutas, las de La Baume, y unos paisajes diferentes llenos de bosque y de cascadas. Hay un buén càmping, y buenos alojamientos rurales, así como buenos restaurantes. Nos gusta el restaurante de la Abadia, o el Grand Jardin. Fuera del pueblo teneis el restaurante de las grutas, Llegareis siguiendo la autopista A-7 i A9, a Lyon, pasando por Nimes, y de Lyon por la A42, y la A40, y la A39, salida 8, a Lons Le Saunier. De allí por la D471 a Baume por la local D4 y D70. Ideal para una parada en ruta a Alemania o Alsacia. La región del Jura es bonita y olvidada por el turismo.

El país de Larzac


larzac

El País de Larzac, al bellíssim departament de l’Aveyron, és terra de cavallers Templers i Hospitalers. Es tracta d’una zona plena de pobles amb records d’aquells guerrers. Està força a tocar de casa, a uns 400 kms. de Barcelona, just en el camí de pujar cap a París, per anar a Disneyland, per exemple. Està situada, a més, evitant la pesada ruta per la vall del Rhoine i la seva calor. Aquest és un bon consell: per anar cap a París escolliu sempre la moderna autopista A-75, la que surt de Beziers camí de Clermont Ferrand, la que te el pont del viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. Si ho feu, passareu per l’àrea de descans de Le Caylar. És aquesta un àrea de parada d’autopista modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I just Le Caylar és la porta d’entrada a aquesta comarca francesa i occitana, terres aspres i dures, plenes de restes dels monjos soldats. Pobles com ara la meravellosa ciutat fortificada medieval de La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Una passada: carrers empedrats, placetes, castell, església, portal, muralles, torres… Perquè a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota la zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de botigues. Un bon lloc per descansar una mica del viatge cap a París, una parada reconfortant. I allà trobareu molts llocs on menjar bé, molts petits restaurants. Ens va agradar molt un petit local remot i amagat a la Placette, anomenat L’Hospitalier. El porten tres noies. Fan unes pizzes, mitjes pizzes, amanides i plats de formatge i embotit, bons i bé de preu. I uns postres fantàstics. No us perdeu el pastís de xocolata, i els altres pastissos casolans. I després no torneu pas a l’autopista. Recorreu els petits pobles medievals de la ruta de Larzac. Ja us hem parlat de la Couvertoirade,  però també hi ha Ste-Eulalie de Cernon, le Viala du Pas de Jaux, el poblet de St-Jean d’Alcas o la Cavalerie. O bé baixeu fins la villa de Millau millor anar-hi per Nant, seguit el riu, molt pintoresc, o aneu fins les gorges del Tarn, passant per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. No us defraudarà les espectatives.

Si han de subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, eviten la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados paren en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrá comer muy bien de precio. Y ya que ha parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa comarca de Larzac, con sus pueblos llenos de recuerdos de los templarios y hospitalarios, caballeros feudales. Quizás lo más espectacular de la zona sea la ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños. Como en toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Recomeendamos un pequeño restaurante llamado L’Hospitalier, en la placette. Lo llevan tres chicas, y hacen pizzas y ensaladas, bién de precio, y unos postres riquísimos. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.

Ejulve


Ejulve és Aragó. És Teruel, el Maestrat de Teruel. És terra ferma, dura, verge, veritable, potent i aspre. Autèntica. Ejulve son pernils. El poble fa olor a pernil serrà de Terol. Una delícia. Curats a 1.113 metres d’alçada, a l’aire sec, tallant, de la muntanya del Maestrazgo. Perquè Ejulve està en plena serranía. En una zona despoblada, abrupta, rocosa, sense contemplacions ni concesions, on corre la cabra, i niua el voltor. Llocs com el port de Majalinos, a 1.600 metros, el riu Guadalope, las Masías de Ejulve, la caleja del Huergo, la Valredonda, els sabinars o la Hoya de los Villasecos, corprenen per la seva inmensa bellessa i desolació. Ejulve està situat al nord del Maestrat, no gaire lluny d’Alcanyís i Calanda, poble on s’arriba per la AP-7, fins Tarragona, i seguint cap a Alcanyís per Falset, Mora i Gandesa. D’Alcanyís es va per la nacional 211, la que porta a Teruel, fins arribar a la carretera A-1702 que s’agafa en el creuament on hi ha la Venta de la Pintada, en direcció Villarluengo. A banda del paisatge inaudit i llunar del poble, Ejulve te alguns monuments interessants, com ara l’ajuntament, del XVI, amb arcades, i alguns casals. També podeu anar a voltar les ribes del riu Guadalopillo, on veureu dos antics molins. L’església de Santa María la Mayor, del XVI també, te una portada plateresca, (a la foto). Evidentment heu de sortir del poble amb un pernil. Hi ha molts secadors d’aquest producte deliciós. Tampoc cal passar per alt els seus finíssims formatges de cabra. Us recomanem Ejulve però no per ell mateix, sinó com a porta d’entrada o de sortida en una ruta fabulosa, increible, per la zona del Maestrat.  Una comarca, fantàstica, molt diferent de tot el que heu vist. Una terra amb rius d’aigües netes, roques nues, vent potent i boscos resistents. De pobles amb sabor potent, on dinar costelles de xai de veritat i vi poderós. Remunteu la carretera d’Ejulve fins Pitarque, la joia amagada, una recondita, diminuta població del Maestrat de Terol, tocant a Villarluengo. Feu la caminada, llarga, fins el naixement del riu Pitarque, o banyeu-vos, sense esperar més, al primer gorg que trobeu. Aneu en direcció contrària, des d’Ejulve a Molinos, amb la cova de cristall, petita, bellíssima. Una visita al Maestrat o una ronda pel Baix Aragó, o pel Matarranya. A Ejulve només hi ha una petita fonda, un bar de poble, de menú senzill, que no serveix els diumenges. Però podeu menjar i dormir molt bé a Molinos, per exemple a l’Hostal de la Villa, al carrer Major. O anar fins al restaurant “El Fontanal”, a la plaça major mateix, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca està molt lluny d’Ejulve, però no podem resistir-nos a donar-vos la referència, perquè hi hem dormit de fàbula:  l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada.

Ejulve es Aragón. Es Teruel, el Maestrazgo de Teruel. Es tierra firme, dura, virgen, verdadera, potente y áspera. Auténtica. Ejulve son jamones. El pueblo huele a jamón serrano de Teruel. Una delicia. Curados a 1113 metros de altura, al aire seco, cortante, de la montaña del Maestrazgo. Porque Ejulve está en plena serranía. En una zona despoblada, abrupta, rocosa, sin contemplaciones ni concesiones, donde corre la cabra, y anida el buitre. Lugares como el puerto de Majalinos, a 1.600 metros, el río Guadalope, las Masías de Ejulve, la caleja del Huergo, la Valredonda, los sabinares o la Hoya de los Villasecos, cautivan por su inmensa belleza y desolación. Ejulve está situado al norte del Maestrazgo, no muy lejos de Alcañiz y Calanda, pueblo donde se llega por la AP-7, hasta Tarragona, y siguiendo hacia Alcañiz por Falset, Mora y Gandesa. De Alcañiz se va por la nacional 211, la que lleva a Teruel, hasta llegar a la carretera A-1702 que se toma en el cruce donde está la Venta de la Pintada, en dirección Villarluengo. Aparte del paisaje inaudito y lunar del pueblo, Ejulve tiene algunos monumentos interesantes, como el ayuntamiento, del XVI, con arcadas, y algunas casonas. También se puede ir a recorrer las orillas del río Guadalopillo, donde veréis dos antiguos molinos. La iglesia de Santa María la Mayor, del XVI también, tiene una portada plateresca, (en la foto). Evidentemente deben salir del pueblo con un jamón. Hay muchos secadores de este producto delicioso. Tampoco hay que pasar por alto sus finísimos quesos de cabra. Les recomendamos Ejulve, pero no por sí mismo, sino como puerta de entrada o de salida en una ruta fabulosa, increíble, por la zona del Maestrazgo. Una comarca, fantástica, muy diferente de todo lo que habéis visto. Una tierra con ríos de aguas limpias, rocas desnudas, viento potente y bosques resistentes. De pueblos con sabor pleno, donde comer costillas de cordero de verdad y vino poderoso. Remontad la carretera de Ejulve hasta Pitarque, la joya escondida, una recóndita, diminuta población del Maestrazgo de Teruel, junto a Villarluengo. Hagan la caminata, larga, hasta el nacimiento del río Pitarque, o báñense, sin esperar más, en la primera poza que encuentren. Vayan en dirección contraria, desde Ejulve en Molinos, con su cueva de cristal, pequeña, bellísima. Una visita al Maestrazgo o una ronda por el Bajo Aragón, o por Matarraña. En Ejulve sólo hay una pequeña fonda, un bar de pueblo, de menú sencillo, que no sirve los domingos. Pero pueden comer y dormir muy bien en Molinos, por ejemplo en el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. O ir hasta el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor mismo, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca está muy lejos de Ejulve, pero no podemos resistirnos a daros la referencia, porque hemos dormido de fábula: el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada.

Grutes de Cristall


Molinos és un bonic poblet que trobareu si aneu de Barcelona a Terol per la carretera nacional 420. Està a uns 40 kms. d’Alcanyís, passat Calanda i Alcorisa. Un kilòmetre més enllà d’aquesta darrera localitat surt la desviació cap a Berge i Molinos. A poca distància del poble, per una molt ben acondicionada carretera, arribareu fins les grutes de cristall, unes coves kàrstiques, petites, però bellíssimes, com un petir joier. Tenen la particularitat de ser d’un carbonat càlcic blanc, puríssim, lluent com el vidre. També d’estar vives, amb les estalacmites i estalactites gotejant encara. No son gaire llarges, ni gaire profundes, però si molt, i molt, espectaculars, sobretot el pou helicoidal que passa de les sales superiors a la de sota. Obertes tot el dia, en horari partit de matí i tarda, us les recomanem vivament en el decurs d’una sortida familiar a Terol. Servei de bar a l’entrada, i bon aparcament. Podeu parar-vos-hi en el transcurs d’una sortida a Terol per veure dinosaures, disfrutar de l’entorn natural únic o per admirar el seu mudejar. Inexcusables en una visita al Maestrat o en una ronda pel Baix Aragó. Molt properes al Matarranya. Molinos poble també mereix una detinguda ronda. Una església gòtica interessant, un museu que complementa la visió de la cova, uns carrers i places molt bonics, i una sorprenent gorja, al mig del poble, que us deixarà segur bocabadats. Podeu menjar i dormir molt bé a Molinos, per exemple a l’Hostal de la Villa, al carrer Major. També un alberg i dos o tres cases rurals molt boniques. Referències a la web del poble. Podeu dinar a l’Hostal, bon menú, o anar fins al restaurant “El Fontanal”, a la plaça major mateix, on us atendran i us mimaran els seus propietaris, mentre aguantin el ritme. Dinars a la carta, personalitzats, a tota hora, en un ambient distés i amigable. Una descoberta. Molt senzill, molt rústic, però molt agradable. Taules a la plaça, arran de font, o dins, fresquetes. Amanides, racions, tapes. Menjar casolà, de primera mà. Us el recomanem de tot cor. Bon aparcament públic municipal, al centre de la vila. Molinos us encantarà!

Molinos es un bonito pueblo que encontraréis si vais de Barcelona hasta Teruel por la carretera nacional 420. Está a unos 40 kms. de Alcañiz, pasado Calanda y Alcorisa. Un kilómetro más allá de esta última localidad sale la desviación hacia Berge y Molinos. A poca distancia del pueblo, por una muy bien acondicionada carretera, llegaréis hasta las grutas de cristal, unas cuevas kársticas, pequeñas, pero bellísimas. Tienen la particularidad de ser de un carbonato cálcico blanco, purísimo, reluciente como el cristal. También de estar vivas, con las estalacmitas y estalactitas goteando todavía. No son muy largas, ni muy profundas, pero si muy espectaculares, sobre todo el pozo helicoidal que pasa de las salas superiores a las de abajo. Abiertas todo el día, en horario partido de mañana y tarde, os las recomendamos vivamente. Servicio de bar y aparcamiento en la misma cueva. Podeis ir en el transcurso de una salida familiar en Teruel, para ver dinosaurios, disfrutar del entorno natural único o para admirar su mudejar. Inexcusables en una visita al Maestrazgo o en una ronda por Bajo Aragón. Muy cercanas al Matarraña. Molinos pueblo también merece una detenida ronda. Una iglesia gótica interesante, un museo que complementa la visión de la cueva, unas calles y plazas muy bonitos, y una sorprendente garganta, en medio del pueblo, que os dejará seguro boquiabiertos. Pueden comer y dormir muy bien en Molinos, por ejemplo en el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. También hay un albergue y dos o tres casas rurales muy bonitas. Referencias en la web del pueblo. Pueden comer en el Hostal, buen menú, o ir hasta el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor mismo, donde les atenderán y les mimaran sus propietarios, mientras aguanten el ritmo. Comidas a la carta, personalizadas, en todo momento, en un ambiente distendido y amigable. Un descubrimiento. Muy sencillo, muy rústico, pero muy agradable. Hay mesas en la plaza, junto a la fuente, o dentro, fresquitas. Ensaladas, raciones, tapas. Comida casera, de primera mano. Os lo recomendamos de todo corazón. Buen aparcamiento público municipal, en el centro de la villa.

Gorges de la Jonte


El riu de la Jonte és un afluent del Tarn. Els dos rius es troben al poble de Le Rozier, situat just a l’entrada del magnífic paratge natural de les Gorges del Tarn. Però el que poca gent sap és que, des de Le Rozier, el viatger també pot aventurar-se dins unes gorges més salvatges, estretes i grandioses que les del Tarn: les gorges de La Jonte. Tota aquesta zona és un paradís natural que no podeu perdre-us. Hi ha gorges a cada riu, des de Millau fins a Mende. Tarn, Jonte, Dourbie… Hi ha pobles medievals magnífics, com ara Sainte Enimie, La Malene o Canteubre. Hi ha grutes de somni, les millors d’Europa, com Dargilan, Bramabiau, Avenc Armand… Podeu baixar en barca pels rius. El Tarn, més familiar i pacífic, és el més adequat. Us recomanem especialment el circuit Le Rozier- Meyrueis – Ste. Enimie – Le Rozier. En poc més d’un centenar, escàs, de kms. veureu paisatges increibles, baixareu a coves espectaculars i gaudireu, com mai, de la natura. Podeu anar a veure l’espai d’observació dels voltors, maravellós balcó damunt les gorges, situat prop de Le Rozier. Seguint cap a Meyrueis trobareu indicada la desviació cap a la gruta de Dargilan. Sortint cap a Sainte Enimie trobareu una altra gruta excepcional: l’Avenc Armand. Si teniu temps i ganes, no deixeu per un altre dia l’Abim de Bramabiau. Disfruteu i descanseu a Sainte Enimie, recorrent els carrers medievals. Després podeu tornar cap a Le Rozier, baixant les gorges del Tarn. Podeu arribar molt fàcilment des de Barcelona a la Jonte. Cal agafar l’autopista A-7 per Girona, Perpinyà i Narbonne, fins Beziers. D’allà la A-75 en direcció Millau. En arribar a Millau, famosa pel seu viaducte, us caldrà seguir les indicacions cap a Le Rozier. Bons hotels a Millau. Hem dormit i menjat molt bé a Le Cevenol. També, a Sainte Enimie, hem dormit i menjat fantàsticament a L’Auberge du Moulin. Mireu-vos els hotels de Meyrueis, un poblet encantador estratègicament situat. Teniu allà el Sully. També molt recomanable l’Hotel de la Muse, prop de Le Rozier. Els càmpings de la Jonte i del Tarn són els millors de França. I n’hi ha una pila!.

El río de la Jonte es un afluente del Tarn. Los dos ríos se encuentran en el pueblo de Le Rozier, situado justo en la entrada del magnífico paraje natural de las Gargantas del Tarn. Pero lo que poca gente sabe es que, desde Le Rozier, el viajero también puede aventurarse en unas gargantas más salvajes, estrechas y grandiosas que las del Tarn: las gargantas de la Jonte. Toda esta zona es un paraíso natural que no pueden perderse. Hay gargantas en cada río, desde Millau hasta Mende. Tarn, Jonte, Dourbie … Hay pueblos medievales magníficos, como Sainte Enimie, La Malene o Cantobre. Hay grutas de ensueño, las mejores de Europa, como Dargilan, Bramabiau, o la Sima Armand … Pueden bajar en barca por los ríos. El Tarn, más familiar y pacífico, es el más adecuado. Os recomendamos especialmente el circuito Le Rozier-Meyrueis – Ste. Enimie – Le Rozier. En poco más de un centenar, escaso, de kms. veréis paisajes increibles, bajaréis en cuevas espectaculares y disfrutareis, como nunca, de la naturaleza. Pueden ir a ver el espacio de observación de los buitres, maravilloso balcón sobre las gargantas, situado cerca de Le Rozier. Siguiendo hacia Meyrueis encontrareis indicada la desviación hacia la gruta de Dargilan. Saliendo hacia Sainte Enimie encontrareis otra gruta excepcional: la Sima Armand. Si tienen tiempo y ganas, no dejen para otro día el abismo de Bramabiau. Disfruten y descansen en Sainte Enimie, recorriendo las calles medievales. Después pueden volver hacia Le Rozier, bajando las gargantas del Tarn. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona hasta la zona de la Jonte. Hay que coger la autopista A-7 por Girona, Perpignan y Narbonne, hasta Beziers. De allí la A-75 en dirección Millau. Al llegar a Millau, famosa por su viaducto, deberá seguir las indicaciones hacia Le Rozier. Buenos hoteles en Millau. Hemos dormido y comido muy bien en Le Cévenol. También, en Sainte Enimie, hemos dormido y comido fantásticamente en L’Auberge du Moulin. Vea los hoteles de Meyrueis, un pueblecito encantador estratégicamente situado. Tiene allí el Sully. También muy recomendable el Hotel de la Muse, cerca de Le Rozier. Los campings de la Jonte y del Tarn son los mejores de Francia. ¡Y hay un montón!.

Gorges de la Jonte


Les gorges de la Jonte estan situades al sud de França, prop de Millau i de les del Tarn. La Jonte és el riu que les forma. Aquest riu s’ajunta amb el Tarn al poble de Le Rozier. Les gorges de la Jonte són menys conegudes, menys grans i menys amples que les del riu Tarn, però no per això menys boniques i espectaculars. De fet són molt més salvatges, estretes i poc visitades. El riu Jonte ha excavat uns imponents penyasegats a banda i banda des del Mont Aigoual, al parc natural de les Cévennes, fins pràcticament l’entrada a Le Rozier. Possiblement el lloc més adequat per observar les gorges és el Belvedere de Vautours. Podeu arribar-hi molt fàcilment anant per l’autopista AP-7 en direcció Girona, Narbonne, Beziers, per pendre la A-75 en direcció Millau. A Millau cal sortir, abans de passar el seu famós viaducte, i anar cap a Le Rozier. Molt ben indicat tot. Si sou amants del càmping, una alternativa molt adequada en aquesta zona natural, us recomanem el municipal, o bé un de més luxós. Però heu de saber que n’hi ha un munt i tots estan molt bé, pels estàndars francesos, és clar. (Res a veure amb els càmpings catalans). Si us estimeu més un hotel, doncs us recomanem vivament l’Auberge du Moulin, al bellíssim poblet de Ste. Enimie, a les Gorges del Tarn, o bé Le Cevenol, a Millau. Estan propers a la zona de la Jonte i hi hem dormit molt i molt bé. La zona de les gorges de la Jonte i del Tarn posseix increibles maravelles naturals. Només us ressenyem les més importants i boniques. No podeu perdre-us els avencs i coves, com ara l’Armand, o la impressionant surgència de Bramabiau, o la increible gruta de Dargilan. També la possibilitat de fer descensos en canoa, o de visitar poblets de pessebre com Canteubre, viles medievals com La Malene, amb un hotel i restaurant de campanetes, on hem dinat molt bé, o bé Sante Enimie, un dels més bonics pobles de França.

Las gargantas de la Jonte están situadas en el sur de Francia, cerca de Millau y de las del Tarn. La Jonte es el río que las forma. Este río se junta con el Tarn en el pueblo de Le Rozier. Las gargantas de la Jonte son menos conocidas, menos grandes y menos anchas que las del río Tarn, pero no por ello menos bonitas y espectaculares. De hecho son mucho más salvajes, estrechas y poco visitadas. El río Jonte ha excavado unos imponentes acantilados a ambos lados desde el Monte Aigoual, en el parque natural de las Cévennes, hasta prácticamente la entrada en Le Rozier. Posiblemente el lugar más adecuado para observar las gargantas es el Belvedere de Vautour. Pueden llegar muy fácilmente yendo por la autopista AP-7 en dirección Girona, Narbonne, Beziers, para tomar la A-75 en dirección Millau. En Millau hay que salir, antes de pasar su famoso viaducto, e ir hacia Le Rozier. Muy bien indicado todo. Si sois amantes del camping, una alternativa muy adecuada en esta zona natural, les recomendamos el municipal. Pero debe saber que hay un montón y todos están muy bien, para los estándares franceses, claro. (Nada que ver con los campings españoles y catalanes). Si prefieren un hotel, pues le recomendamos vivamente l’Auberge du Moulin, en el bellísimo pueblo de Ste. Enimie, en las Gargantas del Tarn, o bien Le Cévenol, en Millau. Están próximos a la zona de la Jonte y hemos dormido en ellos muchas veces y muy bien. La zona de las gargantas de la Jonte y del Tarn posee increíbles maravillas naturales. Sólo reseñamos las más importantes y bonitas. No pueden perderse las simas y cuevas, como Armand, o la impresionante surgencia Bramabiau, o la increíble gruta de Dargilan. También la posibilidad de hacer descensos en canoa, o visitar pueblos de pesebre como Canteubre, villas medievales como La Malene, con un hotel y restaurante de campanillas, donde hemos comido muy bien, o bien Sante Enimie, uno de los más bellos pueblos de Francia.

Cova de l’Espluga


esplugacova

L’Espluga de Francolí és una bonica població de la Conca de Barberà, a tocar de Montblanc. La màxima atracció de l’Espluga, tot i que no està en el seu terme municipal, sinó en el de Vimbodí, és el monestir cistercenc de Poblet. El monestir en si ja val un viatge expressament. Potser per això, la gent, visita Poblet i, ben satisfeta, travessa l’Espluga sense parar-hi massa atenció. Una equivocació greu. L’Espluga te molts atractius. Museus, un casc medieval acceptable i el naixement del riu Francolí. Però el millor de tots és, sense cap mena de dubte, la Cova de la Font Major. Aquesta cova és una de les més grans de Catalunya, i del món. Te més de 3 kms, dels que es visiten els primers 400 mts. És una maravellosa cova natural excavada pel riu sota mateix del poble. Però amb la bellessa natural no acaba tot. Cal afegir-hi la cultural. La cova va ser habitada des dels primers temps. Avui dia, molt ben museitzada, ofereix a grans i minyons una visita agradable e instructiva. Un xic cara, això si. L’entrada pels adults pica. Pels infants millor portar el carnet de soci del Club Super 3!. Si us agrada l’aventura de veritat podeu demanar una ruta amb neoprens per les galeries inundades del llac interior. Només sota reserva, i per més grans de 10 anys. A més de la cova, L’Espluga ofereix altres punts d’interès, com ara la mateixa Font Major, el museu de la vida rural, el celler cooperatiu, el castell de Milmanda, amb els seus vins, o el desconegut el bosc de la Pena, darrera Poblet i, naturalment el monestir de Poblet. Podeu dormir a qualsevol dels magnífics hotels de les masies de Poblet, com ara la Masia del Cadet, o bé allotjar-vos a l’Alberg Jaume I, de la Generalitat. També és famós, el Casal. Però dins l’Espluga mateix teniu l’Ocell Francolí, que és una Casa Fonda, i per dormir i menjar, no te rival. En resum: l’Espluga és un destí perfecte per un cap de setmana diferent amb la família.

L’Espluga de Francolí es una bonita población de la Conca de Barberá, cerca de Montblanc. La máxima atracción de la Espluga, aunque no está en su término municipal, sino en el de Vimbodí, es el monasterio cisterciense de Poblet. El monasterio en sí ya merece un viaje expresamente. Quizá por eso, la gente, visita Poblet y, bien satisfecha, atraviesa la Espluga sin prestarle demasiada atención. Una equivocación grave. L’Espluga tiene muchos atractivos. Museos, un casco medieval aceptable y el nacimiento del río Francolí. Pero lo mejor de todos es, sin duda alguna, la Cueva de la Font Major. Esta cueva es una de las más grandes de Cataluña, y del mundo. Más de 3 kms, de los que se visitan los primeros 400 mts. Es una maravillosa cavidad natural excavada por el río debajo mismo del pueblo. Pero con la belleza natural no acaba todo. Hay que añadir la cultural. La cueva fue habitada desde los primeros tiempos. Hoy en día, muy bien arreglada, ofrece a mayores y pequeños una visita agradable e instructiva. Un poco cara, eso sí. La entrada para los adultos pica fuerte. Para los niños es mejor llevar el carné de socio del Club Super 3. Si os gusta la aventura de verdad podeis solicitar una ruta con neoprenos por las galerias inundadas del lago interior. Sólo bajo reserva, y para mayores de 10 años. Además de la cueva, L’Espluga ofrece otros puntos de interés, como la Font Major, el museo de la vida rural, la bodega cooperativa, el castillo de Milmanda, con sus vinos, o el desconocido el bosque de la Pena, cerca de Poblet y, naturalmente el propio monasterio de Poblet. Pueden dormir en cualquiera de los magníficos hoteles de las masías de Poblet, como la Masía del Cadet, o bien alojarse en el Albergue Jaume I, de la Generalitat. También es famoso el Casal. Pero dentro del Espluga mismo tienen l’Ocell Francolí, que es una Casa Fonda, y para dormir y comer, no tiene rival. En resumen: la Espluga es un destino perfecto para un fin de semana diferente con la familia.

La Couvertoirade


covertoirade

Si heu de pujar cap a París, o cap a la França del nord, o cap a Europa, eviteu la pesada ruta per la vall del Rhoine i la seva calor. Aneu per la nova autopista A-75, des de Beziers a Clermont Ferrand, passant pel viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. I si esteu un xic cansats pareu a l’àrea de Le Caylar. Un àrea modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I ja que heu parat a Le Caylar potser us agradarà fer un tomb per aquesta maravellosa ciutat fortificada medieval de La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Perque a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota la zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de botigues. Un bon lloc per descansar una mica del viatge, una parada recomfortant. I després no torneu pas a l’autopista. Baixeu fins Millau per Nant i Canteubre, passeu per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. No us defraudarà les espectatives.

Si han de subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, eviten la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados paren en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrá comer muy bien de precio. Y ya que ha parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños. Como en toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.

Vall de la Vezere


SaintLeon

El riu Vezéré és un petit i bonic riu del centre-sud de França. A nosaltres ens encanten aquests riuets tranquils i calmats, que flueixen en mig d’un paroxisme de verdor. Ens agrada fer-hi caiac, amb els nostres fills. Remar sense haver de lluitar contra la corrent. Descobrir-ne els paisatges i els petits poblets medievals. Com en el cas de la Dronne a Brantôme, o del Lot. Però la Vezéré, a més, és un a fita turística de primer ordre, sobretot si us agraden les excursions culturals. A les vores de la Vezére, a poc més de 400 kms. de Barcelona hi ha el més gran conjunt de jaciments prehistòrics del món. I no qualsevol cosa. Més de 147 abrics, i 25 coves, amb pintures rupestres del paleolític. La importància és tan gran que la Vall del Vezéré ha estat catalogada com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Prop del poble de Les Eyzes, trobareu noms mítics de la prehistòria, com l’abric de Cromagnon, la gruta de Lascaux, amb les seves famoses pintures, o la de La Madeleine, que dona nom al període Magdaleniense, són aquí. Si la prehistòria no us fa perdre el cap, llavors potser preferireu coses més senzilles, menys espectaculars, com l’esglèsia romànica del poblet de Saint Leon de Vezere, d’una puressa de línies fatalment colpidora, brutal. En aquesta esglèsia de la foto hem escoltat un dels concerts de música clàssica més corprenedors de la nostra vida. Bach en estat pur, durant el festival de música de cada estiu. Aquí teniu un bon hotelet: Le Relais de la cote de Jor, i un càmping fantàstic. Però tota la Vezere i les valls del costat estan plenes d’hotels maravellosos: Sarlat la Caneda, Brantome, Perigeux… només cal cercar-lo bé.

El río Vezere es un pequeño y hermoso río del centro-sur de Francia. A nosotros nos encantan estos riachuelos tranquilos y calmados, que fluyen en medio de un paroxismo de verdor. Nos gusta hacer en ellos kayak con nuestros hijos. Remar sin tener que luchar contra la corriente. Descubrir los paisajes y los pequeños pueblos medievales. Como en el caso de la Dronne en Brantôme, o del Lot. Pero la Vézére és, además, una meta turística de primer orden, sobre todo si os gustan las excursiones culturales. En los bordes de este rio, a poco más de 400 kms. de Barcelona se encuentra el mayor conjunto de yacimientos prehistóricos del mundo. Y no cualquier cosa. Más de 147 abrigos, y 25 cuevas con pinturas rupestres del Paleolítico. La importancia es tan grande que la Vezere ha sido catalogada como patrimonio de la humanidad por la UNESCO. Cerca del pueblo de Las Eyzes, encontrareis nombres míticos de la prehistoria, como el abrigo de Cromagnon, la gruta de Lascaux, con sus famosas pinturas, o la de La Madeleine, que da nombre al periodo Magdaleniense, todas están aquí. Si la prehistoria no les hace perder la cabeza, entonces podrían preferir cosas más sencillas, menos espectaculares, como la iglesia románica del pueblo de Saint Leon de Vezere, de una pureza de líneas fatalmente impresionante, brutal. En esta iglesia de la foto hemos escuchado uno de los conciertos de música clásica más sobrecogedores de nuestra vida. Bach en estado puro, durante el festival de música de cada verano. Aquí tenéis un buen hotelito: Le Relais de la cote de Jor, y un camping fantástico. Pero toda la Vezere y los valles del lado están llenas de hoteles maravillosos: Sarlat la Caneda, Brantôme, Perigeux … sólo hay que buscarlos bien.

Lestelle – Betharram


betharram

Lestelle-Betharram és un poble que s’alça a la vora del riu de Lourdes, uns kms. aigües avall d’aquesta localitat. És famós per les coves i per un santuari. Anem primer pel santuari. Es tracta d’un lloc de culte que resumeix la religiositat del segle XVIII. L’esglèsia i els edificis conventuals mereixen una detinguda visita, donat que és un exemplar quasi únic de barroc total al pirineu. Arquitectura, escultura i pintura. Si bé no cal anar expressament a Betharram per veure aquest convent, si aneu a Lourdes, dediqueu-hi uns minuts. Al mateix poble teniu unes famoses grutes. Estan bé, segons sembla, per a qui sigui aficionat a les cavernes i coves naturals. Nosaltres no hi hem entrat però es veu que tenen bona premsa i són prou espectaculars. Per dormir i menjar a Lourdes o a Argeles-Gazost. (Vegeu aquests posts en aquesta web).

Lestelle-Betharram es un pueblo que se alza a orillas del río de Lourdes, unos kms. aguas abajo de esta localidad. Es famoso por sus cuevas y por un santuario. Vamos primero por el santuario. Se trata de un lugar de culto que resume la religiosidad del siglo XVIII. La iglesia y los edificios conventuales merecen una detenida visita, ya que es un ejemplar casi único de barroco total en el pirineo francés. Teneis arquitectura, escultura y pintura. Si bien no hay que ir expresamente a Betharram para ver este convento, si vais a Lourdes, dedicadle unos minutos. En el mismo pueblo hay unas famosas grutas. Están bien, según parece, para quien sea aficionado a las cavernas y cuevas naturales. Nosotros no hemos entrado pero se ve que tienen buena prensa y son bastante espectaculares. Para dormir y comer en Lourdes o en Argeles-Gazost. (Véanse estos posts en esta web).

Lestelle-Betharram is a town  standing on the banks of the River of Lourdes, a few kms. of this place. It is famous for its caves and its sanctuary. The sanctuary summarizes the religiosity of the eighteenth century. The church and convent buildings worth a visit. If you go to Lourdes, take a few minutes to visit it. At the same town there are some famous caves. They are good, it seems. We have not entered to it but is having a good press and they are quite spectacular. Sleeping and eating is possible in Lourdes or Argeles-Gazost. (See these posts on this website).