Sant Bartomeu a Ferreries

Avui us ho diem amb temps per tal que pugueu reservar ben aviat per aquest proper cap de setmana del 24 d’agost. I us descobrim un secret molt ben guardat. Avui ens plau parlar-vos d’unes festes al paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a viure les festes de Sant Bartomeu a Ferreries, un petit poblet de l’illa de Menorca. Per a nosaltres, com per a molts catalans, aquest tros de terra blanca envoltat per un mar turquesa és una petita pàtria. Un lloc del que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per les seves terres, les seves platges, els seus turons, recòrrer els pobles quiets al capvespre, és tornar a un temps de somni, que sovint, quan som lluny, creiem que mai no van existir. I perquè el dia de Sant Bartomeu a Ferreries?. Heu sentit a parlar de les festes de Sant Joan a Ciutadella?, boniques, però massificades. Voleu veure els cargols dels cavalls?. Voleu veure els caixers vestits de frac, dalt dels seus cavalls negres?. Voleu viure la festa més emocionat i bonica de la Mediterrània, però sense cap risc?. Voleu gaudir d’un dels espectacles més antics i bells de la Mediterrània sense presses, empentes, ofecs ni perills?. Doncs heu d’agafar el vaixell, o l’avió, i arribar-vos aquest proper cap de setmana a Ferreries de Menorca. Veureu el mateix que podríeu veure a Ciutadella per Sant Joan, però més petit, més cassolà, més a escala humana, com era abans de que les masses ho destrossessin. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la petita vila, que n’hi ha, o en cases de camp, cases rurals maravelloses, en espais dignes d’una pel·lícula. N’hi ha molts. Com ara l’hotel rural “Ses Sucreres”, senzill, coquetó, res de l’altre món, però molt blanc, polit. N’hi ha d’altres que lloguen habitacions o la casa sencera, com les Cases des Canaló, a tocar del bellíssim i intocat Barranc d’algendar, tel: 971 37 40 72. O la casa de Son Triay, tel: 971 15 50 78. O l’hisenda de Bini-Said, una casa de camp d’agroturisme, a la carretera que baixa de Ferreries a cala Galdana, al km. 4. tel: 971 35 23 03 / 971 36 22 99 / 971 15 50 63. O bé podeu allotjar-vos a la Cala Galdana mateix, arran d’aigua, en un dels grans hotels que hi ha. Teniu també un bonic i tranquil càmping, sense massa pretensions ni luxes, el Camping S’Atalaia, tel: 971 37 42 32. Aneu-hi, que aquí si no us espantarà la gent. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera que és l’illa blanca de Menorca, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques de pedra, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir fora de Ferreries us caldrà anar a Ciutadella. Si voleu quelcom poc conegut, molt de l’illa, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: l‘hotel Alfons III.  O bé l’Hostal Madrid, familiar, molt senzill. No son grans hotels, son petits, desconeguts, bàsics. Si voleu un bon aparthotel, uns apartaments o uns hotels més grans, en teniu a pilons, a internet o a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars de Ferreries, o bé als del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà baix. Consulteu la web de les Illes Balears  o a la web de Menorca. També a la web de turisme Visit Menorca. Naturalment nosaltres ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. Podem parlar molt sobre Menorca, tot i que és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem en les properes setmanes. Ara, de moment, quedeu-vos amb la cita de Sant Bartomeu a Ferreries que us permetrà de descobrir les seves platges. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, maca però molt explotada. I si us agrada caminar, no gaire, sereu fàcilmernt a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Cala Trebalúger. Tota una descoberta, salvatge i paradisíaca. Aneu a Menorca, que és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Feu unes curtes vacances a Menorca, aprofitant l’excusa de Sant Bartomeu a Ferreries i oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. La festa de Sant Bartomeu a Ferreries de Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca a las fiestas de San Bartolomé. Iguales que las de San Juan en Ciudadela pero mejores, sin peligro para los niños. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. Acordaros, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en Ferreries es posible, en el Hotel Les Sucreres y en pequeñas casas rurales. Hasta tienen allí un cámping. También pueden hacerlo en Ciutadella. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares de Ferreries, o a los del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, con la excusa de San Bartolomé y olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

Sant Joan a Ciutadella

Se’ns fa difícil parlar-vos objectivament de les Festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca. Son molts anys rebent l’estiu al port, a Es Pla, de tocar la panxa als cavalls, de viure ets cargols de Santa Clara, de veure els jocs, de sentir, una i altra vegada el toc de flabiol, insistent. De tastar la pomada, i el ginet. De veure s’homo d’es bè passejar, seguit d’un ramat de gent, pels carrers blancs de Ciutadella. De seguir els caixers, dalt dels seus cavalls, de casa en casa, de palau en palau. De tirar-nos avellanes, de pujar a Sant Joan de Missa, de embriagar-nos de festa i d’alegria en les nits suaus, tendres, sedoses de la Ciutadella embogida. Menorca és el paradís. Ciutadella la porta. Sant Joan l’anunci. L’anunci d’un estiu de somni. Si podeu arreplegar un vaixell, o un avió, si teniu fills o filles adolescents i voleu que us acompanyin a una festa que els marcarà per tota la vida, aneu a Menorca, a Ciutadella, per les festes de Sant Joan. La setmana abans podreu recòrrer la vila darrera l’Home d’es bè, que preludia l’aconteixement. Els dies de Sant Joan veureu els jocs medievals al Pla del Port, si la gentada us deixa, és clar. A la nit, al cas antic, als voltants de la catedral, a Ses Voltes, per Santa Clara, tocareu la panxa d’un cavall encabritat. Son els cargols. Us donarà sort. L’endemà tirareu i rebreu avellanes, mentre els caixers i els seus cavalls son a Sant Joan de Missa. En tornar, més gresca. Els matins, platja. Platges maravelloses, d’un blau increible. A la nit, festa, festa grossa, festa lliure. Com si el món s’acabés i no existís l’any vinent. Festa mediterrània. I si us ho perdeu aquest any, tranquils. L’any vinent existeix. I si mai no podeu viatjar a Menorca en aquestes dates… podeu provar amb un sucedani. Cada poble fa festes, semblants a les de Sant Joan, al llarg de l’estiu. Iguals no. Semblants. Perquè, creieu-nos: Sant Joan a Ciutadella és irrepetible. Tot i que serà difícil, encara esteu a temps de cercar allotjament a l’illa. Mireu-vos algun hostalet a Mercadal, Ferreries o Alaior.  A Ciutadella probeu en els hotels de tota la vida, com l’hotel Alfons III, o l’hostal Madrid. Hi ha càmpings. Per sopar aneu al mateix port de Ciutadella, a llocs com el cafè Balear per exemple.

Se nos hace difícil hablar objetivamente de las Fiestas de San Juan en Ciutadella de Menorca. Son muchos años recibiendo el verano en el puerto, en Es Pla, de tocar la barriga a los caballos, de vivir los Cargols de Santa Clara, de ver los juegos, de sentir, una y otra vez el toque de flauta, insistente. De probar la pomada, y el gin. De ver s’Homo de Bè pasear, seguido de un rebaño de gente, por las calles blancas de Ciutadella. De seguir a los cajeros, y sus caballos, de casa en casa, de palacio en palacio. De tirarnos avellanas, de subir a Sant Joan de Missa, de embriagarnos de fiesta y de alegría en las noches suaves, tiernas, sedosas de la Ciutadella enloquecida. Menorca es el paraíso. Ciudadela la puerta. San Juan el anuncio. El anuncio de un verano de ensueño. Si pueden coger un barco, o un avión, si tienen hijos o hijas adolescentes y quieren que les acompañen a una fiesta que los marcará para toda la vida, vayan a Menorca, a Ciutadella, por las fiestas de San Juan. La semana antes podrán recorrer la villa tras el Hombre del Cordero, que preludia el acontecimiento. Los días de San Juan verán los juegos medievales en el llano del puerto, si la multitud le deja, claro. Por la noche, en el caso antiguo, en los alrededores de la catedral, en Ses Voltes, por Santa Clara, tocaran la barriga de un caballo encabritado. Son los Cargols (caracoles). Les dará suerte. Al día siguiente tiraran y recibirán avellanas, mientras los cajeros y sus caballos van a Sant Joan de Missa. Al volver, más juerga. Las mañanas, playa. Playas maravillosas, de un azul increíble. Por la noche, fiesta, fiesta, fiesta libre. Como si el mundo se acabara y no existiera el próximo año. Fiesta mediterránea. Y si os lo perdeis este año, tranquilos. El año próximo realmente existe. Y si nunca pueden viajar a Menorca en estas fechas … pueden probar con un sucedáneo. Cada pueblo monta sus fiestas, similares a las de San Juan, a lo largo del verano. Iguales no. Similares. Porque, creednos: Sant Joan en Ciutadella es irrepetible. Aunque será difícil, aún estáis a tiempo de buscar alojamiento en la isla. Ved algún hostalillo en Mercadal, Ferreries o Alaior. En Ciutadella prueben en los hoteles de toda la vida, como el hotel Alfonso III, o el hostal Madrid. Hay campings. Para cenar vayan al mismo puerto de Ciutadella, a lugares como el café Balear por ejemplo.

Camí dels cavalls

El Camí dels Cavalls es un camí que, en principi, us hauria de permetre donar tota la volta a la illa maravellosa de Menorca. No se sap del cert des de quan està obert, però és més que evident que el seu moment de més ús fou durant les ocupacions i desocupacions anglesa, francesa i espanyola de l’illa, durant els segles XVII i XVIII. Nasqué com a pas militar de vigilància de les costes. El Mediterrà estava ple de corsaris, pirates, turcs i berberiscs, de amenaces marítimes que no podien obviar-se. La gent de Menorca l’ha fet servir sempre. L’ha cuidat i l’ha sentit com quelcom molt seu. Però amb el temps, els interessos particulars s’anaren imposant sobre els col·lectius i, poc a poc, parts del camí foren presa de la malesa, altres dels especuladors i, finalment molts trams es tancaren amb murs. Amb l’arribada de nous aires, la gent ha tornat a defensar el que era seu, del poble. Sorgiren moviments contraris a l’ocupació il·legal del domini públic. Grups ecologistes, defensors de la terra, entitas excursionistes plantejaren conflictes amb amos dels terrenys vedats. S’obrí el pas i s’inicià el procés de recuperació. El Consell insular, darrerament, s’hi ha volcat, senyalitzant tot el recorregut, o quasi. Són uns 18o kilómetres. Evidentment no us estem proposant que el feu tot, com si es tractés del camí de Sant Jaume de Compostela. Però si que tingueu ben present les oportunitats que presenta per viatges familiars. Permet fer-lo a trams, des de les cales més urbanitzades, a peu. Les famílies poden arribar fent-lo servir, a cales verges, d’aigues blau cel, en pocs kms. i poc temps. Fàcilment. Serveixi d’exemple el fet d’anar de Cala Galdana, on podeu deixar el cotxe, fins Macarella i Macarelleta, a la dreta, en mitja hora escassa. O bé, a l’esquerra, fins Mitjana, en 20 minuts o Trebalúger, en tres quarts d’hora. També és ideal per fer una volta a l’illa en bici. Aquesta és una excursió que no podem deixar de recomanar-vos. És, potser, de les que més bon record ens ha deixat de totes les que hem fet. No cal donar la volta sencera. La sensació de llibertat, de pau, de plenitud en arribar a una cala de la que no saps el nom, al travessar les tanques, en creuar un bosc, en mullar els peus en el pou d’un barranc és indescriptible. Naturalment, a peu, és el mateix. O a cavall. La historia, la geografia, la natura, us acompanyaran en el camí: una torre de defensa, una alqueria, un mur de pedra seca, la cala, la platja, els pins. Cada pas és aventura al Camí dels Cavalls. Hi ha guies editades sobre el recorregut. I una bona web, amb mapes. Menorca és d’un altre planeta. Tornaríem sempre a l’illa. Però no a les urbanitzacions, ni platges turístiques. La veritable Menorca, us l’endureu per sempre al cor en les caminades, curtes o llargues, que fareu per aquest camí, paral·lel al mar. Allotjeu-vos als poblets, en hostalets petitons de Mitjorn, Ferreries, Mercadal o Alaior.  O bé a Ciutadella, en hotelets de tota la vida, gens turístics. D’aquells que ja existien abans de l’onada invasora, com l’hotel Alfons III.  O bé l’hostal Madrid, familiars, senzills. O bé en càmpings. Per dianr o sopar aneu als bars i restaurants dels poblets centrals, o als del port de Ciutadella, com ara el cafè Balear per exemple, un lloc de sempre.

El Camino de los Caballos es un camino que, en principio, nos debería permitir dar toda la vuelta a la isla maravillosa de Menorca. No se sabe a ciencia cierta desde cuándo está abierto, pero es más que evidente que su momento de mayor uso fue durante las ocupaciones y desocupaciones inglesa, francesa y española de la isla, durante los siglos XVII y XVIII. Nació como paso militar de vigilancia de las costas. El Mediterráneo estaba lleno de corsarios, piratas, turcos y berberiscos, de amenazas marítimas que no podían obviarse. La gente de Menorca lo ha utilizado siempre. Lo ha cuidado y lo ha sentido como algo muy suyo. Pero con el tiempo, los intereses particulares se fueron imponiendo sobre los colectivos y, poco a poco, partes del camino fueron presa de la maleza, otros de los especuladores y, finalmente muchos tramos se cerraron con muros. Con la llegada de nuevos aires, las personas han vuelto a defender lo que era suyo, del pueblo. Surgieron movimientos contrarios a la ocupación ilegal del dominio público. Grupos ecologistas, defensores de la tierra, entidades excursionistas plantearon conflictos con dueños de los terrenos acotados. Se abrió el paso y se inició el proceso de recuperación. El Consejo insular, últimamente, se ha volcado, señalizando todo el recorrido, o casi. Son unos 18O kilómetros. Evidentemente no estamos proponiendo que lo recorrais todo, como si se tratara del Camino de Santiago de Compostela. Pero si debeis tener bien presentes las magníficas oportunidades que presenta para vuestros viajes familiares. Permite hacer pequeños tramos, desde las calas más urbanizadas, a pie o en bici, hasta las más desconocidas. Las familias pueden llegar, usándolo, a calas vírgenes, de aguas azul cielo, en pocos kms. y en poco tiempo. Fácilmente. Sirva de ejemplo el hecho de ir desde Cala Galdana, donde podreis dejar el coche, hasta Macarella y Macarelleta, a la derecha, en media hora escasa. O bien, a la izquierda, hasta Mediana, en 20 minutos o hasta Trebalúger, en tres cuartos de hora. También es ideal para dar una vuelta a la isla en bici. Esta es una excursión que no podemos dejar de recomendaros. Es, quizás, de las que mejor recuerdo nos han dejado de todas las que hemos hecho. No hay que dar la vuelta entera. La sensación de libertad, de paz, de plenitud al llegar a una cala de la que no sabes el nombre, al cruzar las vallas, al atravesar un bosque, al mojar los pies en el pozo de un barranco, es indescriptible. Naturalmente, yendo a pie, es el mismo. O a caballo. La historia, la geografía, la naturaleza, os acompañará todo el camino: una torre de defensa, una alquería, un muro de piedra seca, la cala, la playa, los pinos. Cada paso es aventura en el Camino de los Caballos. Hay guías editadas sobre el recorrido. Y una buena web, con mapas. Menorca es de otro planeta. Volveríamos siempre a la isla. Pero no a las urbanizaciones, ni a las playas turísticas. La verdadera Menorca, os la llevaréis para siempre en el corazón en las caminatas, cortas o largas, que haréis por este camino, paralelo al mar. Alojarse en los pueblos, en hostales pequeños de Mitjorn, Ferreries, Mercadal o Alaior. O bien en Ciutadella, en hotelitos de toda la vida, nada turísticos. De aquellos que ya existían antes de la ola invasora, como el hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiares, sencillos. O bien en campings. Para comer o cenar vayan a los bares y restaurantes de los pueblos centrales de la isla, o a los del puerto de Ciutadella, como el café Balear por ejemplo, un sitio de los de siempre.

Menorca

Avui ens plau parlar-vos del paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a Menorca. Naturalment ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. No havíem fet un post sobre Menorca, potser perquè és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem. De Menorca podríem parlar de les seves platges. De les cales agradables de la costa sud de Ciutadella. Són les que més ens agraden. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella… S’hi pot anar en cotxe, o en bici, des de Ciutadella per l’ermita de Sant Joan de Missa. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, i caminant a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Trebalúger. Tota una descoberta. Des des Mitjorn Gran podeu banyar-vos a la Platja de Santo Tomàs, platja llarga, tirada. Però caminant fareu cap a Fustam i Escorxada, dues perles desconegudes. (A la foto: Cala Fustam). Platja llarga també ho és Son Bou, la veïna de Santo Tomàs, a on s’hi va des de Alaior. Més enllà les cales i platges perden interès. La costa nord, en canvi, és agreste, dura, llunar. Des de Ciutadella us recomanem arribar-vos fins Algaiarencs. Si us deixen passar, una platjola deliciosa, cales i caletes, pins arran d’aigua. De Mercadal podeu arribar-vos a Fornells, poblet que fou pescador, ara venut al turisme de la llagosta i la caldereta. Anant cap a Maó des de Fornells trobareu s’Arenal de’s Castell, una conxa magnífica. Prop de Ciutadella hi ha cales més urbanes, on podeu anar en bus: Santandría, Blanca, Bosch… o Forcat. Si parlem de caps i vistes, de roques caient sobre un mar impetuós, llavors parlem de Punta Natí, de Cala Morell, amb les seves coves prehistòriques, del far de Cavalleria, o de Favaritx. Si de natura, del Port d’Addaia, o d’es Grau, albufera i maresmes. Aneu fins el Monte Toro, amb el seu santuari, des de Mercadal. Veureu tota l’illa, sencera. Repassem ara els pobles: Ciutadella, voltes blanques, catedral, barri antic, palaus, el port, la ciutat renaixentista, la Menorca en estat pur. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, poblets del centre de l’illa, blancs, de carrers estrets, lluminosos. Alaior, una petita joia, amb el pati de la lluna. Parlem de la gran Maó, la capital, penjada damunt el més espectacular port natural del Mediterrani, Santorini a banda. De l’orgue de la seva església. O d’es Castell o de Sant Lluís, poblet de gust francés. Parlem de monuments. De poblats talaiòtics. De la naveta dels Tudons, de la Torralba d’en Salort… i tants d’altres. Menorca també són les seves festes. Cavalls, música, ginet, pomada, gresca, molta gresca. Teniu cavalls a Menorca, amb els seus cargols, i el seu flabiol, des de Sant Joan, al juny, a Ciutadella, fins la verge de Gràcia, pel setembre a Maó. Cada setmana un poble. Per exemple, Ferreries, el 24 d’agost, per Sant Bartomeu. Menorca és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Allotjeu-vos a Ciutadella. Rebutgeu altres destins. En un hotel de tota la vida, gens turístic. L’hotel Alfons III.  O bé l’hostal Madrid, familiar, senzill. Si voleu aparthotel, apartaments i hotels més grans, en teniu a pilons, a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà. Feu unes vacances a Menorca, oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. No habíamos hecho un post sobre Menorca, quizá porque es imposible resumir la isla en un post, pero lo intentaremos. De Menorca podríamos hablar de sus playas. De las calas agradables de la costa sur de Ciutadella. Son las que más nos gustan. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella … Se puede ir en coche, o en bici, desde Ciutadella por la ermita de Sant Joan de Missa. Calas idílicas, de un agua azul turquesa y una arena blanca, indescriptible. Desde Ferreries pueden llegarse hasta Galdana, y caminando, de allí a Macarella y Mitjana. Nos gusta Cala Mitjana, porque es bonita y poco conocida. Y caminando un poco más llegareis a Trebalúger. Todo un descubrimiento. Des desde Mitjorn Gran pueden bañarse en la Playa de Santo Tomás, una playa larga. Pero caminando llegareis a Fustam y Escorxada, dos perlas desconocidas. (En la foto: Cala Fustam). Una playa larga también lo es Son Bou, justo la vecina de Santo Tomás, a donde se va desde Alaior. Más allá las calas y playas pierden interés. La costa norte, en cambio, es agreste, dura, lunar. Desde Ciutadella os recomendamos acercaros hasta Algaiarencs. Si os dejan pasar, descubrireis una cala deliciosa, pinos junto al agua. De Mercadal pueden llegar a Fornells, pueblo que fue pescador, ahora vendido al turismo de la langosta y la caldereta. Yendo hacia Maó desde Fornells, encontrareis el Arenal de’s Castell, una concha magnífica. Cerca de Ciutadella hay calas más urbanas, a donde se puede ir en bus: Santandria, Blanca, Bosch … o Forcat. Si hablamos de vistas, de rocas cayendo sobre un mar impetuoso, entonces hablamos de Punta Nati, de Cala Morell, con sus cuevas prehistóricas, del faro de Cavalleria, o de Favaritx. Si de naturaleza, del Puerto de Addaia, o de Es Grau, albufera y marismas. Id hasta el Monte Toro, con su santuario, desde Mercadal. Vereis toda la isla, entera. Repasemos ahora los pueblos: Ciutadella, calles blancas, catedral, barrio antiguo, palacios, el puerto, la ciudad renacentista, la Menorca en estado puro. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, pueblos del centro de la isla, blancos, de calles estrechas, luminosos. Alaior, una pequeña joya, con el patio de la luna. Hablamos de la gran Mahón, la capital, colgada sobre el más espectacular puerto natural del Mediterráneo, Santorini aparte. Del órgano de su iglesia. O de Es Castell o de San Luis, pueblo de gusto francés. Hablamos de monumentos. De poblados talayóticos. De la Naveta des Tudons, de la Torralba d’en Salord … y tantos otros. Menorca también son sus fiestas. Caballos, música, jinetes, pomada, juerga, mucha juerga. Tienen la fiesta eterna de los caballos en Menorca, con sus cargols y su sonido de flauta, desde San Juan, en junio, en Ciutadella, hasta la Virgen de Gracia, en septiembre, en Maó. Cada semana un pueblo. Por ejemplo, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en cuenta en Ciutadella. Rechaza otros destinos. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

Cala Conta a Eivissa

Quasi mai no queden vols, en ple estiu, per anar a Mallorca, i menys encara per anar a Menorca. Però, en canvi, sempre hi ha ofertes de darrera hora per arribar-se a Eivissa. Potser perquè la illa te més allotjaments. Potser perquè no hi ha tanta demanda. No ho sabem. Però si que es cert que Eivissa, a primera vista, no sembla un destí tan familiar com Mallorca, ni tan exclusiu com Menorca. Eivissa va associada a bogeria col·lectiva, jovent, disco, platja i gresca. Però això només és veritat a mitjes. Potser per certes zones de Sant antoni o de la capital. Però no per reductes ben bonics, com Sant Miquel, Sant Josep o Santa Eulària. Eivissa te cales guapíssimes, solitàries, com del Carib. Com ara aquesta maravella de Cala Conta, a la costa est, no molt lluny del mateix Sant Antoni. Per una família pot sortir molt bé de preu, molt millor que altres illes, un vol econòmic i llogar un partament a Eivissa, a qualsevol lloc d’Eivissa, i un cotxe. Llavors, per pocs diners, allunyant-vos de la multitud, recòrrer les cales verges. Com Conta, Corral, Molí, Tarida, Ses Salines, Es canar, Llonga, Caletes, Portinax, Vedella, Port de Sant Miquel, Vidal, Santa Agnés… i moltes més que amb un bon mapa de l’illa no trigareu a trobar. Cala Conta és la nostra preferida. No està amagada. És molt gran, una platja. Davant seu l’illa del Bosc i, al fons, Conillera. Aigües blau turquesa. Un paradís. Des de Sant Antoni, aneu per la carretera de Cala Bassa, i seguiu fins el mar, sempre a l’est. No us donem llocs per dormir ni per menjar, seria impossible.

Casi nunca quedan vuelos, en pleno verano, para ir a Mallorca, y menos aún para ir a Menorca. Pero, en cambio, siempre hay ofertas de última hora para llegarse a Ibiza. Quizás porque és la isla con más alojamientos. Quizás porque no hay tanta demanda. No lo sabemos. Pero si que es cierto que Ibiza, a primera vista, no parece un destino tan familiar como Mallorca, ni tan exclusivo como Menorca. Ibiza va asociada a locura colectiva, juventud, disco, playa y juerga. Pero esto sólo es verdad a medias. Quizá solo para ciertas zonas de Sant Antoni o de la capital. Pero no para reductos bien bonitos, como Sant Miquel, Sant Josep o Santa Eulalia. Ibiza tiene calas guapísimas, solitarias, como del Caribe. Como esta maravilla de Cala Conta, en la costa este, no muy lejos del mismo Sant Antoni. Para una familia puede salir muy bien de precio ir a Ibiza, mucho mejor que a otras islas. Un vuelo económico y alquilar un Departamento en Ibiza, en cualquier lugar de Ibiza, y un coche. Entonces, por poco dinero, alejándose de la multitud, podeis recorrer las calas vírgenes. Como Conta, Corral, Molí, Tarida, Ses Salines, Es Canar, Llonga, Caleta, Portinax, Vedella, Port de Sant Miquel, Vidal, Santa Agnés … y muchas más que con un buen mapa de la isla no os llevará mucho tiempo encontrar. Cala Conta es nuestra preferida. No está escondida. Es muy grande, una playa. Ante sí la isla del Bosque y, al fondo, Conillera. Aguas azul turquesa. Un paraíso. Desde Sant Antoni, vayan por la carretera de Cala Bassa, y sigan hasta el mar, siempre al este. No les damos lugares para dormir ni para comer, sería imposible.

Santa Eulàlia del Riu

El lloc de la foto és el Puig de Missa, a Santa Eulàlia del Riu, a Eivissa. El Puig de Missa és un turó que domina la població i els entorns. Hi ha quatre cases, blanques, molt blanques, enlairades i fortificades aquí dalt, per por dels pirates. Ara, una d’elles és un museu, el museu Barrau. Barrau és un pintor que pintà mil vegades les cases blanques d’Eivissa. També hi trobareu el Museu Etnogràfic, naturalment blanc. En una casa eivissenca cent per cent, anomenada Cal Ros. I un cementiri, blanc i marí, com el de Beaudelaire, amb vistes esplèndides damunt el mar, com ha de ser. I també s’hi alça una maravellosa esglèsia. Una esglèsia forta i rotunda, quasi troglodita, de parets blanques i gruixudes, encalades una vegada i una altra, fins esdevenir d’un blanc universal i blavós. Amb un porxo, (a la foto), que és una declaració d’intencions contra el sol beligerant de l’estiu. Esglèsies com la de Santa Eulàlia n’hi ha moltes per tot Eivissa: Sant Miquel, Jesús, Sant Josep… i totes són tan boniques com aquesta. Però Santa Eulàlia te un quelcom ben especial. Potser el seu porxo, frescal i ombrívol?. Potser perquè, com hem dit, des de la seva alçada senyoregem un ampli panorama de cases blanques i platges de somni?. Eivissa està feta d’esglèsies blanques, de cases blanques, de platges de sorra blanca i aigües turquesa. Eivissa és un paradís tot temps, a l’estiu també. Les nits d’Eivissa, a poc que marxeu de la capital o de Sant Antoni de Portmany, són màgiques i no les trobareu enlloc més. Eivissa és un destí ideal per canalla si us allunyeu de la moguda. Santa Eulàlia, com Sant Miquel, com altres poblets, està lluny de la moguda. Les seves platges són tropicals, amables, acollidores. I, a més, te un riu, l’únic riu de l’illa. Si aneu a Eivissa no deixeu de incloure el Puig de Missa de Santa Eulàlia a la vostra ruta. Una esglèsia com aquesta, dalt d’un puig com aquest, només els trobareu a Grècia.

El lugar de la foto es el Puig de Missa, en Santa Eulàlia del Riu, Ibiza. El Puig de Misa es una colina que domina la población y los entornos. Hay cuatro casas, blancas, muy blancas, levantadas y fortificadas aquí arriba, por miedo a los piratas. Ahora, una de ellas es un museo, el Museo Barrau. Barrau fue un pintor que pintó mil veces las casas blancas de Ibiza. También encontrará el Museo Etnográfico, naturalmente blanco. En una casa ibicenca cien por cien, llamada Cal Ros. Y un cementerio, blanco y marino, como el de Beaudelaire, con vistas espléndidas sobre el mar, como debe ser. Y también se alza una maravillosa iglesia. Una iglesia fuerte y rotunda, casi troglodita, de paredes blancas y gruesas, encaladas una y otra vez, hasta convertirse en un blanco universal y azulado. Con un porche, (en la foto), que es una declaración de intenciones contra el sol beligerante del verano. Iglesias como la de Santa Eulàlia hay muchas por todo Ibiza: Sant Miquel, Jesús, Sant Josep … y todas son tan bonitas como esta. Pero Santa Eulàlia tiene un algo muy especial. ¿Quizás su porche, fresco y sombrío?. ¿Quizás porque, como hemos dicho, desde su altura dominamos un amplio panorama de casas blancas y playas de ensueño?. Ibiza está hecha de iglesias blancas, de casas blancas, de playas de arena blanca y aguas turquesa. Ibiza es un paraíso en todo tiempo, en verano también. Las noches de Ibiza, a poco que vaya lejos de la capital o de Sant Antoni de Portmany, son mágicas y no las encontrará en ningún otro lugar. Ibiza es un destino ideal para niños si se alejan de la movida. Santa Eulàlia, como Sant Miquel, como otros pueblos, está lejos de la movida. Sus playas son tropicales, amables, acogedoras. Y, además, tiene un río, el único río de la isla. Si vais a Ibiza no deje de incluir el Puig de Missa de Santa Eulàlia a su ruta. Una iglesia como ésta, lo alto de un monte como éste, sólo los encontrarán en Grecia.

Formentor

Us ho dic de tot cor. Mai no he vist un paisatge tan brutal, tan bestial, tan corprenedor, tan tel·lúric, tan esplèndit, tan grandiòs com el que es veu a Formentor. Mai, cap paisatge m’ha deixat tan bocabadat com el que vaig veure des del mirador de Formentor, (a la foto). Penyals gegants caient al mar profund, d’un blau intens, d’un blau oceànic, des d’alçades inabastables. Penyasegats de vertígen, vertical, perpenticulars a la làmina aquàtica del mediterrà. Pins arrelats en el no res, penjats de la roca viva, subsistint, com diu el poema, de l’aire que els envolta. I quan, ebri de llum i de sensacions, acabeu de fer els pocs kilòmetres que us porten al peu de la muralla pètria, descobriu tot l’encant d’una platja semiverge, d’una natura molt poc agredida, d’un entorn privilegiat. Un lloc on s’hi recomforten caps d’estat d’arreu del món. Hi ha un únic hotel enterrat entre els pins i el mar. Un luxe fora del nostre abast, a la mà de molt pocs. Formentor no està al final del món, sinó ben a prop de casa. Està a Mallorca. S’hi arriba des de Pollença i el Port de Pollença, per una recargolada carretera que escala el cap de Formentor, per després baixar a la seva platja, només en una desena de kilòmetres. No cap en cap fotografia la grandiositat d’aquesta mola de roca penetrant el mar. Preneu-ne la bona voluntat.

Os lo digo de todo corazón. Nunca he visto un paisaje tan brutal, tan bestial, tan telúrico, tan espléndido, tan grandioso como el que se ve en Formentor. Nunca, ningún paisaje me ha dejado tan boquiabierto como el que vi desde el mirador de Formentor, (en la foto). Peñascos gigantes cayendo a un mar profundo, de un azul intenso, de un azul oceánico, desde alturas inalcanzables. Acantilados de vértigo, verticales, perpenticulares a la lámina acuática del mediterráneo. Pinos arraigados en la nada, colgados de la roca viva, subsistiendo, como dice el poema, del aire que los rodea. Y cuando, ebrio de luz y de sensaciones, acaba de hacer los pocos kilómetros que os llevan al pie de la muralla pétrea, descubrireis todo el encanto de una playa semivirgen, de una naturaleza muy poco agredida, de un entorno privilegiado . Un lugar donde se reconfortan jefes de estado de todo el mundo. Allí hay un único hotel enterrado entre los pinos y el mar. Un lujo fuera de nuestro alcance, reservado para muy pocos. Formentor no está al final del mundo, sino muy cerca de casa. Está en Mallorca. Se llega desde Pollença y el Port de Pollença, por una sinuosa carretera que escala el cabo de Formentor, para luego bajar a su playa, en sólo una decena de kilómetros. No cabe en ninguna foto la grandiosidad de esta mole de roca penetrando el mar. Ruego buena voluntad.

Soller

L’anada de Palma de Mallorca a Soller amb el tren de fusta http://www.trendesoller.com/  serà un aconteixement que tota la família recordarà com un dels més plaents de la seva vida de viatges. Arribats a Soller, després de travessar tota la plana de Mallorca a 40 kms hora, i les muntanyes del nord per un túnel de vertígen, podreu admirar les flors d’aquesta vall beneïda pels Déus. Llavors serà l’hora d’agafar el tramvia fins el Port de Soller, baixant encara més lentament, per un mar de tarongers, llimoners i vinyes, fins el mar blau que ens espera. La tornada cal fer-la igual, però a l’inversa. Un dia sense agafar el cotxe a Mallorca. Una experiència molt bonica. http://www.sollerturisme.com/

La ida de Palma de Mallorca a Soller con el tren de madera http://www.trendesoller.com/ será un acontecimiento que toda la familia recordará como uno de los más placenteros de su vida de viajes. Llegados a Soller, tras atravesar toda la llanura de Mallorca a 40 kms hora, y las montañas del norte por un túnel de vertígo, podréis admirar las flores de este valle bendito por los Dioses. Entonces será la hora de coger el tranvía hasta el Puerto de Soller, bajando todavía más lentamente, por un mar de naranjos, limoneros y viñas, hasta el mar azul que nos espera. El retorno hace falta hacerlo igual, pero a la inversa. Un día sin coger el coche en Mallorca. Una experiencia muy guapa. http://www.sollerturisme.com/

Valldemossa

La Cartoixa de Valldemossa aixeca el seu airòs edifici en una vall encantadora de l’illa de Mallorca. És una apoteosi de la mediterrània: tarongers, llimones, flors. El monestir, reconvertit en museu, ofereix un deliciòs recorregut per les cel·les on Chopin i Sand passejaren el seu amor i la música. Els jardinets són un bombonet. Acompanya el cenobi un poblet magnífic, perdut en el temps i l’espai, de carrers estrets i romàntics, amb el convit d’una marxa lenta i calma. Valldemosa és una d’aquelles excursions que no podeu obviar a Mallorca. La ruta sencera ha d’incloure Deià i Soller, una carretera penjada sobre el mar que no heu de deixar de recòrrer. http://www.sacartoixa.es/

La Cartuja de Valldemossa levanta su airoso edificio en un valle encantador de la isla de Mallorca. Es una apoteosi de lo mediterráneo: naranjos, limones, flores. El monasterio, reconvertido en museo, ofrece un delicioso recorrido por las celdas donde Chopin y Sand pasearon su amor y la música. Los jardines son un bombon. Acompaña al cenobio un pueblo magnífico, perdido en el tiempo y el espacio, de calles estrechas y románticos rincones, invitando a una marcha lenta y calma. Valldemosa es una de aquellas excursiones que no podéis obviar en Mallorca. La ruta entera ha de incluir Deià y Soller, una carretera colgada sobre el mar que no debéis dejar de recòrrer. http://www.sacartoixa.es/

Macarella

Si hi ha una platja de postal aquesta és Macarella, a Menorca. L’aigua és tan clara, tan blava, la sorra tan blanca que les barques semblen flotar en l’espai buit. Els pins arriben fins a flor d’aigua. tanqueu els ulls, penseu en una platja: és Macarella. Aneu en cotxe o bus fins a Cala Galdana. Allà, mirant al mar, agafeu a la vostra dreta un camí que surt just al final de la gran cala. Travessareu boscos olorosos i, en uns vint minuts, un parell llarg de kilómetres, sereu a Macarella. Podeu dinar al xiringuito de la platja. Si encara voleu veure quelcom més verge, camineu un xic més fins Macarelleta, la cala veïna. No penseu que somnieu, és real!. També és accesible des de Ciutadella, pel camí que va a Sant Joan de Missa, Turqueta i Arenal d’es Comte. Atenció: possible peatge per passar o aparcar.  http://www.menorcadigital.com/macarella.htm

Si hay una playa de postal esta es Macarella, en Menorca. El agua es tan clara, tan azul, la arena tan blanca que las barcas parecen flotar en el espacio vacío. Los pinos llegan hasta flor de agua. Cerráis los ojos, pensáis en una playa: es Macarella. Vais en coche hasta Cala Galdana. Allá, mirando al mar, cogéis a vuestra derecha un camino que sale justo al final de la gran cala. Atravesaréis bosques olorosos y, en unos veinte minutos, un par largo de kilómetres, estareis en Macarella. Podéis comer en el chiringuito de la playa. Si todavía quereis ver algo más virgen, andad un poco más hasta Macarelleta, la cala vecina. No penseis que soñáis, es real!. También es accesible desde Ciutadella, por el camino que va a Sant Joan de Misa, Turqueta y Arenal del Conde. Atención: posible peaje por pasar o aparcar. http://www.menorcadigital.com/macarella.htm

Ciutadella de Menorca

Ciutadella és una petita pàtria. Una ciutat de la que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per ses voltes al capvespre, pels volts de la catedral, pels carrers plens de palaus és tornar a un temps de somni, que mai no van existir. Baixar fins es born i fer un volt pel port, ja a la nit, i sopar arran d’aigua, per exemple al cafe Balear, o qualque d’altre, veient les barques gronxar-se i les llums ballar a la mediterrània. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la ciutat, n’hi molts. Aneu-hi, si no us espanta la gent, per Sant Joan. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols de Santa Clara, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir, en el mateix centre de Ciutadella, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: http://www.hotelalfons.com/   Ara bé, si preferiu apartament o hotel a peu de platja trieu, n’hi ha molts: http://www.illesbalears.es/   http://www.menorca.org/   http://www.visitmenorca.com/   

Ciutadella es una pequeña patria. Una ciudad de la que nunca querrías marchar. Se te mete dentro el alma, te domina. Pasear por ses Voltes al atardecer, por los alrededores de la catedral, por las calles llenas de palacios es volver a un tiempo de sueño, que nunca existió. Bajar hasta Es Born y dar una vuelta por el puerto, ya de noche, y cenar al lado del agua, por ejemplo en el cafe Balear, o en cualquier otro, viendo las barcas columpiarse y las luces bailar en la mar mediterránea. No hay placer más grande, creedme. Alojaos en cualquier pensión o hotel de dentro la ciudad, hay muchos. Id, si no os asusta la gente, por San Juan. Viviréis unas fiestas que se pierden en la noche de los tiempos. Disfrutaréis de los caracoles de Santa Clara, de la “pomada” fresca, del sonido del flautín, de los caballos. Y acabando con la ciudad, salid al campo de esta reserva de la biosfera, id a sus calas y playas, a las masías blancas, con las vallas, las vacas y su queso. Vividla. Para dormir, en el mismo centro de Ciudadela id al hotel Alfonso III. El de toda la vida: http://www.hotelalfons.com/    Si preferis los apartamentos u hoteles en una playa, tranquilos, hay muchos. http://www.illesbalears.es/     http://www.menorca.org/     http://www.visitmenorca.com/

Palma de Mallorca

Palma de Mallorca mereix per si sola una visita que justifica agafar el vaixell o l’avió i anar a l’illa. Imagineu-vos, doncs, que bonica és. La catedral, el castell de S’Almudaina, els barris dins sa murada, el castell de Bellver, els parcs, el passeig de mar. Com la Meca per tot bon musulmà, tot viatger que es vanti de ser-ho ha de fer un tomb per Palma. Obvieu els hotels abarrotats i adotzenats, les platges plenes de gent i cerqueu, com un pacient investigador, aquells racons de Santa Eulàlia o d’es Born, on encara perviu el caràcter illenc. I quan acabeu amb Palma, penseu que encara us queda tota una illa. Soller, Valldemosa, Alcúdia, Pareis, Formentor… Mallorca té això. No te l’acabes. http://www.illesbalears.es/

Palma de Mallorca merece por si sola una visita que justifica coger el barco o el avión e ir a la isla. Imaginaos, pues, que guapa es. La catedral, el castillo de la Almudaina, los barrios dentro de Sa Murada, el castillo de Bellver, los parques, el paseo de mar. Como la Meca para todo buen musulmán, todo viajero que se precie de serlo debe hacer un viaje a Palma. Olvidaros de los hoteles abarrotados y adocenados, de las playas llenas de gente y buscad como un paciente investigador, aquellos rincones de Santa Eulàlia o de Es Born, dónde todavía pervive el carácter isleño. Y cuando acabeis con Palma, pensad que todavía os queda toda una isla. Soller, Valldemosa, Alcúdia, Pareis, Formentor… Mallorca tiene esto. No té la acabas. http://www.illesbalears.es/

Formentera

Formentera és el paradís. Així, tal cual. I com en qualsevol paradís hi ha lloc per a tothom. Si arribeu al petit port de la Sabina, ja podeu començar a definir el vostre: bicicleta, bus, a peu, en moto, o un cotxe. Després podeu pensar, si us va la marxa, en les nits càlides i boges de Es Pujols, la Sodoma i Gomorra particular. O bé la familiar platja de migjorn, amb les seves onades amables i la sorra blanca. O les increibles aigües de s’Espalmador o Illetes (a la foto), un mar virginal, d’un turquesa inoblidable. O Sant Francesc Xavier, la metròpoli de l’illa, on podeu dormir a cases particulars per pocs diners i dutxar-vos amb aigua de pluja. Pujeu a la Mola a veure tota Formentera a vista d’ocell i, des del far del fi del món, abastar l’oceà. O cala Sahona, amagada i reservada pels escollits. No us perdeu la veritable Formentera però. La Formentera de les figueres, amples i plenes de potes, on les ovelles i cabres cerquen l’ombra. La Formentera pagesa de les masies blanques. És una altra història. http://www.guiaformentera.com/

Formentera es el paraíso. Así, tal cual. Y como en cualquier paraíso hay lugar para todo el mundo. Si llegáis al pequeño puerto de la Sabina, ya podéis empezar a definir el vuestro: bicicleta, bus, a pie, en moto, o un coche. Después podéis pensar, si os va la marcha, en las noches cálidas y locas de Es Pujols, la Sodoma y Gomorra particular. O bien la familiar playa de mediodía, con sus olas amables y la arena blanca. O las increibles aguas de Espalmador o Illetas (en la foto), un mar virginal, de un turquesa inolvidable. O Sant Francesc Xavier, la metrópoli de la isla, dónde podéis dormir en casas particulares por poco dinero y ducharos con agua de lluvia. Subid a la Mola para ver toda Formentera a vista de pájaro y, desde el faro del fin del mundo, abarcar el océano. O id a la cala Sahona, escondida y reservada solo para escogidos. No os perdais la verdadera Formentera. La Formentera de las higueras, anchas y llenas de patas, dónde las ovejas y cabras buscan la sombra. La Formentera labradora de las masías blancas. Es otra historia. http://www.guiaformentera.com/

Eivissa

Eivissa és diferent. És molt diferent. És un altre món. No s’assembla ni a Menorca ni a Mallorca. És ideal per joves desvagats, per amants del sol i platja, d’acord. Però Eivissa té, encara avui, racons amagats per qui els sàpiga trobar. La pròpia capital, amb els seus encantadors carrerons del Dalt la Vila, plens d’artesans i botiguetes, tancat per la murada. O les cales mig desconegudes, com ara Contra o Ses Salines, els petits poblets amb esglèsies tretes de l’Egeu, com el Puig de Missa de Santa Eularia del Riu o Sant Miquel. Agafeu un mapa d’Eivissa, oblideu sant Antoni de Portmany, i ressegiu tots els camins de l’illa. Trobareu el vostre tresor.  http://www.toteivissa.com/

Ibiza es diferente. Es muy diferente. Es otro mundo. No se asemeja en nada ni a Menorca ni a Mallorca. Es ideal para los jóvenes desvagados, para los amantes del sol y la playa, de acuerdo. Pero Ibiza tiene, todavía hoy, rincones escondidos esperando a quienes sepan encontrarlos. La propia capital, con sus encantadores callejones del Dalt Vila, rebosantes de artesanos, cercado por la muralla. O las calas medio desconocidas, como por ejemplo Contra o Ses Salines, o los pequeños pueblos blancos sacados del Egeo, como Puig de Misa de Santa Eularia del Río o Sant Miquel. Cogéis un mapa de Eivissa, os olvidáis de San Antonio, y seguiendo todos los caminos de la isla, encontraréis vuestro tesoro.  http://www.toteivissa.com/