Génova


Image00016

Génova és una ciutat gran, molt gran. Amb un port gran, molt gran. Dels més grans d’Europa. Està col·locada en semicercle davant del seu port, pujant els costers d’uns turons dels primers Apenins i els darrers Alps. És una ciutat vella, una mica bruta i un pèl trista. Però com totes les ciutats italianes està absolutament plena de monuments que la fan una parada indiscutible en una ruta per Itàlia. I, a banda i banda, la riviera ligur proposa platges, pobles mariners i mar absolutament encantadors, molt mediterranis. No us podeu perdre la catedral, i la petita església del Gesú, a costat seu. El palau ducal i la piazza Ferrari. Més enllà la via Garibaldi amb els seus increibles palaus. Li diuen la Milla d’Or d’Europa!. Encara més avall l’església de l’Annunciata, barroca, amb obres d’artistes de primera linia. I baixant cap al port un munt de petits carrers i carrerons fabulosos. Génova te un aquari esplèndit, al port mateix. I una xarxa de metro petita però suficient, amb un bitllet per 4 persones i un dia per 9 euros. Quan hi anem, en família dormim al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Bus a la porta. Metro a 10 minuts. Arribareu fàcil a Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Després podreu continuar camí cap a Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

 

Image00011

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Génova, uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero no debeis perderos el puerto, el duomo, la via Garibaldi con sus palacios uno al lado del otro y las iglesias. Porque Génova, una ciudad industrial y muy grande, tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo poco a poco. Si vais a Italia seguramente entrareis por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pues deben parar allí porque vale la pena verla. Pueden dormir en Génova, y con familia, sin dudarlo, el Novotel. Después podreis continuar camino de Florencia, para ver inexcusablemente Pisa y Lucca. ¡Buena estancia en Génova y en Italia, y atención al síndrome de Stendhal!.

Image00012

El petit Sant Bernat


petit_sant_bernat

El coll de muntanya del Petit Sant Bernat, als Alps, és un d’aquells llocs mítics on un dia heu d’anar. Connecta la meravellosa Val d’Aosta, a Itàlia, amb la no menys bonica Savoia francesa, per la zona d’Albertville. Les vistes damunt el massís del MontBlanc, i sobre es muntanyes del Parc Natural de la Vanoise a França, son senzillament espectaculars, i no només des del propi pas, sinó des de tota la carreera, ja des dels seus inicis a Courmayeur, a Itàlia. Està obert de maig a Novembre, depenent de la quantitat de neu, que son ser molta. Ideal per una ruta panoràmica entre Bourg Sanint Maurice, a França, venint des de Grenoble, fins a Aosta, Torino o Milano, a Itàlia. Fantàstic com a ruta alternativa de Barcelona a Venezia, o com a part d’uan excursió familiar als Alps, a l’estiu, o a l’hivern. L’arribada a Itàlia es fa per l’estació d’esquí de Pre Saint Didier, amb unes vistes impagables al Mont-Blanc. El darrer poble del cantó italià és La Thuile, una bona estació d’esquí. La carretera és bona durant tot el recorregut, però amb unes corbes impossibles, retorçades a més no poder, que van numerades a la part italiana, per desesperació dels conductors. No en va parlem d’un port de muntanya de més de 2.180 metres!. A dalt del coll, desolat, un petit llac, cims que semblen lunars, una botiga de records plena de gossets Sant Bernat de peluix, un petit restaurant anomenat precisament San Bernardo, just davant del llac, a la vessant italina, i que no està gens malament. També hi ha, disseminats aquí i allà, uns quants monòlits que recorden efemèrides i epopeies passades, de les que la collada és ben rica. Com ara l’estàtua de Sant Bernat, o un monuments que commemora les víctimes de moltes guerres. Pel Petit Sant Bernat hi han passat més de dos milions de soldats al llarg de dos mil·lennis. Ara bé, els monuments que més agradarà a la canalla segur que seran els grans animals de fibra de vidre de reclam. La cabra, el gos, la marmota… No marxeu sense una foto!. Pel cantó francès el darrer poble abans del coll és La Rosiere, una estació d’esquí d’altitud on ens agrada parar-nos per dinar. Ho fem sempre al simpàtic bar que regenta l’amic Renaud amb maestria. Està situat a l’Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, un hotelet de muntanya amb encant, que cal tenir en compte, i amb un restaurant molt interessant. Perque al bar trobareu només una petita carta, amb hamburgueses fabuloses, amanides i pizzes, plats de formatges i embotits sense compromís. A nosaltres ens és suficient. Us serviran sigui l’hora que sigui, del matí fins a les 7 de la tarda. No deixeu d’assaborir com a postres les copes de gelat artesà i els pastissos de fruits del bosc. Gaudiu de la seva terrassa florida oberta a tots els vents, i a tots els cims. Bona travessa del Petit Sant Bernat!.

El puerto de montaña del Pequeño San Bernardo, entre la región de la Saboya, en Francia, y el Valle de Aosta, en Italia, ofrece vista espectaculares sobre las montañas de la Vanoise y sobre el macizo del Mont-Blanc. És una ruta de más de 2180 mts, llena de curvas, pero muy recomendable para ir de Grenoble a Milan por los Alpes, lo que quiere decir ir de Barcelona a Venecia sin seguir la calurosa autopista de la costa. Para comer, y para dormir, os recomendamos el Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, sobretodo su bar, donde podreis comer de manera informal pero suculenta.

 

Bergamo, revisitada


bergamo

Hem tornat a parar a Bérgamo, una bellíssima ciutat medieval, al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem per on vam dinar nosaltres, a la mateixa via Colleoni, en ple centre de la ciutat antiga. El Da Mimmo. “Rien ne va plus” que dirien els francesos. Fantàstic, clàssic, ben servit, ben cuidat, cuina exquisida. Car i mòdic a la vegada. Des d’un menú apanyat, o una pizza no gaire cara, fins uns plats regionals de sucar-hi melindros, més el·laborats i més punyents per la butxaca, res exagerat. Terrassa guapíssima a l’estiu, interior acollidor si fa mal temps. Per quedar bé. pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!.  A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem una pizzeria que, paradoxalment es diu “Pizza Alta”, a la via Papa Leone XIII, número 5. Hi ha un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.

En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.

 

Brescia


brescia

Brescia és una ciutat mitjana d’Itàlia, situada a mig camí entre Milano i Venezia, dues grans fites turístiques del país, i entre Bergamo i Verona, altres dos viles d’art imponents. Totes elles a peu de l’autopista A4, sense pèrdua. Brescia no és la ciutat més bonica d’Itàlia, ni pot competir amb Roma o Firenze, però si passeu prop d’ella, pareu-hi una hora, val la pena. Brescia fou una importantíssima colònia romana i queden moltes restes d’aquesta època. Entre elles el fòrum, el teatre i un temple. Romànica és la catedral vella, anomenada la Rotonda, pel seu pla circular, estrany. Al costat teniu la catedral nova, neoclàsica, sense més història. A dues passes una genial plaça del comú, amb una logia palladiana, alguns bellíssims palaus i una torre del rellotge veneciana. Tot força escenogràfic. Els museus son l’altre punt fort de la ciutat, el de l’Edat Cristiana i el de Santa Júlia, patrimoni de la humanitat, contenen peces i obres d’art des de Roma a l’edat mitja, fantàstiques. I res és ens pot oferir Brescia, vila romana i medieval, senzilla, poc aparatosa però molt cuca, com totes les ciutats d’Itàlia. Si obrim el ventall i fem de Brescia el centre d’una setmana de vacances llavors la cosa canvia una mica. A menys de 100 kms. teniu, al voltant, ciutats com Mantova, Parma, Verona, Bergamo, Piacenza, Cremona o Milano, per exemple, que mereixen una visita totes elles. Si parlem de natura no podeu deixar de veure els llacs alpins de Garda i el d’Iseo, blaus, purs, preparats per banyar-s’hi. Per dinar a Brescia us recomanem, a la plaça del Duomo, la vinateria Dolcevite, jove, informal, delirant, amb pizzas, foccacias, pannini… bons vins, és clar!. Per preus ridículs. No és un ristorante, evidentment… però la gent de Brescia l’omple, i no ens estranya. El Mangiafuoco és una trattoria italiana com la imaginem, de pel·lícula, fantàstica. Bona opció. Molt més clàssica la Colonna, de sempre, tradicional, bona cuina. D’hotels familiars no en falten: per exemple el Novotel Brescia, on els nens menors de 16 anys no paguen. O l’AC Brescia, d’aquesta cadena internacional, o el NH Brescia, molt interessant també. Brescia, cal pensar-hi si passeu prop d’ella!.

Brescia es una ciudad de Italia, situada a medio camino entre Milano y Venezia, dos grandes hitos turísticos del país, y entre Bergamo y Verona, otros dos villas de arte imponentes. Todas ellas a pie de la autopista A4, sin pérdida. Brescia no es la ciudad más bonita de Italia, ni puede competir con Roma o Firenze, pero si pasáis cerca de ella, parad allí una hora, vale la pena. Brescia fue una importantísima colonia romana y quedan muchos restos de esta época. Entre ellas el foro, el teatro y un templo. Románica es la catedral vieja, llamada la Rotonda, por su plano circular, extraño. Junto a ella tenéis la catedral nueva, neoclásica, sin más historia. A dos pasos una genial plaza del común, con una logia palladiana, algunos bellísimos palacios y una torre del reloj veneciana. Todo muy escenográfico. Los museos son otro punto fuerte de la ciudad, el de la Edad Cristiana y el de Santa Julia, patrimonio de la humanidad, contienen piezas y obras de arte desde Roma a la edad media, fantásticas. Y eso os puede ofrecer Brescia, ciudad romana y medieval, sencilla, poco aparatosa pero muy cuca, como todas las ciudades de Italia. Si abrimos el abanico y hacemos de Brescia el centro de una semana de vacaciones entonces la cosa cambia un poco. A menos de 100 kms. tienen, alrededor, ciudades como Mantua, Parma, Verona, Bergamo, Piacenza, Cremona o Milano, por ejemplo, que merecen una visita todas ellas. Si hablamos de naturaleza no pueden dejar de ver los lagos alpinos de Garda y el de Iseo, azules, puros, preparados para bañarse. Para comer en Brescia destacamos en la plaza del Duomo, la vinatería Dolcevite, joven, informal, delirante, con pizzas, foccacias, Pannini … buenos vinos, claro. Precios ridículos. No es un ristorante, evidentemente … pero la gente de Brescia lo llena, y no nos extraña. El Mangiafuoco es una trattoria italiana como la imaginamos, de película, fantástica. Buena opción. Mucho más clásica la Colonna, de siempre, tradicional, buena cocina. De hoteles familiares no faltan: por ejemplo el Novotel Brescia, donde los niños menores de 16 años no pagan. O el AC Brescia, de esta cadena internacional, o el NH Brescia, muy interesante también. ¡Brescia, hay que pensar en ella!.

Bergamo


bergamo

Al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!.  A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.

En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.

 

Pavia


pavia2

Pavia és una bellissima ciutat mitjana d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a només 35 km al sud d’aquesta capital europea de la moda. Però Pavia és molt diferent de Milà. És una ciutat universitària, petitona, cuca, amb una gran universitat que li dona un ambient especial, jove. Pavia està situada en una riba del riu alpí Ticino, que baixa de les muntanyes amb ímpetu. I el primer, o el darrer que veureu d’aquesta vila serà l’impressionant pont cobert renaixentista que creua el riu. Una passada de l’enginyeria medieval. Des del pont un carrer ample puja cap al castell. A banda i banda del carrer, altres carrerons porten a places on s’aixequen obres d’art monumentals, com ara l’església románica de Sant Miquel, amb una façana molt primitiva, però guapíssima. I un interior també molt interessant amb una cripta esplèndida. A l’altra banda trobareu la catedral, el Duomo, obra de Bramante i Leonardo da Vinci, impressionant. La cúpula més alta del renaixement italià. Un espai aeri, diàfan, genial, sorprenent, us deixarà bocabadats. La plaça comunal, amb palaus de tota època. Ací i allà s’aixequen torres medievals afegides a les cases de les famílies nobles que, com en el cas de Bologna, competien en alçada. Passareu pel davant dels edificis de la universitat, grans, immensos, pati darrera pati, fins arribar a la part alta de la vila antiga on, en un gran parc, s’aixeca el castell dels Visconti. Naturalment, si aparqueu al castell, la ruta serà a la inversa, baixant fins el pont damunt el Ticino. No gaire lluny de Pavia ciutat no us perdeu un dels monuments més famosos de tota Itàlia, la famosíssima Certosa di Pavia, una cartoixa situada als afores, monument incommensurable del gòtic tardà, fet tot de marbre. Tampoc no estaria de més, si passeu uns dies per la zona, en el curs d’una ruta per Itàlia, o d’un cap de setmana o pont, fer una ullada a Milà, i a les magnífiques ciutats medievals veïnes de Cremona i Piacenza, dues altres perles plenes de palaus, amb doumo i obres d’art a dojo. Podeu dinar molt bé a Pavia. Des de ristorantes tan típics com l’Osteria della Madonna, típic ambient i menjar italià, fins als boníssims i modestos paninni ripienni de l’Alvolo, trobareu molts llocs super interessants. Ens agraden, per exemple, la Locanda del Carmine, a la plaça d’aquesta bella església, local típic de bona taula tradicional, o la vinateria L’Infernot, on a més de bons vins, podreu picar plats tan actuals com el propi local. Per dormir us recomanem, dins de la ciutat, no lluny del centre, L’Aurora, un hotelet molt digne. I fora, en ple camp, el Cascina Scova, modern, trencador, amb Spa, una molt bona opció si aneu motoritzats. Bona estada a Pavia!.

Pavía es una bellísima ciudad de Italia, no lejos de Milán, a sólo 35 km al sur de esta capital europea de la moda. Pero Pavia es muy diferente de Milán. Es una ciudad universitaria, pequeñita, con una gran universidad que le da un ambiente especial, joven. Pavia está situada en una orilla del río alpino Ticino, que baja de las montañas con ímpetu. Y lo primero, o lo último que verán de esta villa será el impresionante puente cubierto renacentista que cruza el río. Desde el puente una calle ancha sube hacia el castillo. A ambos lados de la calle, otros callejones llevan a plazas donde se levantan obras de arte monumentales, como la iglesia románica de San Miguel, con una fachada muy primitiva, pero guapísima. Y un interior también muy interesante con una cripta espléndida. Al otro lado se encuentra la catedral, el Duomo, obra de Bramante y Leonardo da Vinci, impresionante. La cúpula más alta del renacimiento italiano. Un espacio aéreo, diáfano, genial, sorprendente, os dejará boquiabiertos. La plaza comunal, con palacios de toda época. Aquí y allá se levantan torres medievales añadidas a las casas de las familias nobles que, como en el caso de Bologna, competían en altura. Pasaréis por delante de los edificios de la universidad, grandes, inmensos, patio trás patio, hasta llegar a la parte alta de la villa antigua donde, en un gran parque, se levanta el castillo de los Visconti. Naturalmente, si aparcais cerca del castillo, la ruta será a la inversa, bajando hasta el puente sobre el Ticino. No muy lejos de Pavia ciudad no se pierdan uno de los monumentos más famosos de toda Italia, la famosísima Certosa di Pavia, una cartuja situada en las afueras, monumento inconmensurable del gótico tardío, hecho todo de mármol. Tampoco estaría de más, si pasáis unos días por la zona, en el curso de una ruta por Italia, o de un fin de semana o puente, echar un vistazo a Milán, y las magníficas ciudades medievales vecinas de Cremona y Piacenza , otras dos perlas llenas de palacios, con Douma y obras de arte a raudales. Pueden comer muy bien a Pavia. Desde Ristoranti tan típicos como la Osteria della Madonna, típico ambiente y comida italiana, hasta los buenísimos y modestos paninni ripienni del Alvolos, encontrarán muchos lugares super interesantes. Nos gustan, por ejemplo, la Locanda del Carmine, en la plaza de esta bella iglesia, local típico de buena mesa tradicional, o la vinatería El Infernot, donde además de buenos vinos, podrán picar platos tan actuales como el propio local . Para dormir os recomendamos, dentro de la ciudad, no lejos del centro, La Aurora, un hotelito muy digno. Y fuera, en pleno campo, el Cascina Scova, moderno, rompedor, con Spa, una muy buena opción si van motorizados. ¡Buena estancia en Pavía !.

San Clemente


san_clemente

La Manxa és una regió d’Espanya injustament menyspreada i poc coneguda. Però a nosaltres és un dels llocs on més ens agrada passar un cap de setmana llarg o unes petites vacances. És ben cert que a l’hivern fa molt fred, i massa calor a l’estiu, però és un destí familiar molt clar de primavera i, una mica menys de tardor. A la primavera, a La Manxa, hi ha de tot: ocells, vegetació, aigua i bon temps. Els monuments, com els parcs naturals, i son tot l’any. I d’un poble monumental, excepcional, increible, volem parlar-vos avui. Es tracta de San Clemente, una vila renaixentista, idealment situada per servir de parada en una anada de València a Madrid, o en una ruta de Barcelona a Andalusia. Perquè San Clemente està al peu de l’autovia A-43, la que va del poble d’Alarcón a Manzanares. Aquesta autovia, doncs, connecta València amb Ciutad Real, i és una drecera molt recomanable si penseu anar a Andalusia. Uns 200 kms. menys que passant via Madrid o Múrcia. I per quina raó parar en aquest racó perdut de món?. Fàcil. La vila te un seguit de monuments que podem contar entre els millors de l’estat en l’art renaixentista. la plaça major, per exemple, amb l’esplèndit ajuntament vell, (a la foto), o les portes d’accés. O l’església, també de l’època. No son pocs, a més, els palaus, les cases senyorials i els convents que adornen, amb les seves portades i blasons els carrers de la ciutat. Tot plegat un bonic conjunt. Tot ell declarat monument artístic nacional. Per si això fora poc aquest edifici citat alberga en el seu interior un museu d’obra gràfica recollida per l’Antonio Pérez amb làmines de primeres figures de l’art contemporani, com ara Brossa, Miralles, Saura, Equipo Crónica… S’ha de veure!. El museu de l’objecte trobat és un altre reclam del poble. Per pocs diners els veureu tots dos. La gastronomia del lloc és fabulosa. La Manxa dona bones carns i bona horta. A costat de l’ajuntament vell, en plena plaça, un allotjament amb restaurant senzill, net, correcte, com els d’abans, sense pretensions. Bona cuina i habitacions amb bany. Es tracta de l’antiga Posada del Reloj. Molt interessant. L’Hostal Milan és un altre d’aquests establiments senzills, cuidats, però sense luxes, que trobareu en aquestes terres. De la mateixa família l’Hotel Milan te més pretensions, a preus de riure. Bona teca i bones habitacions, entre elles una familiar. La Casa de los Acacio és un d’aquells antics palaus nobles amb portalada i escut dels que us hem parlat. Allotjament luxós i restaurant recomanat i recomanable, sense que us hagueu de quedar a rentar els plats. Si sou colla i preferiu una casa rural, també n’hi ha unes quantes de ben boniques, com ara Alcañiz, o bé El Tesorillo, bonica i estratègicament situada, o La Aldea, més que una casa una maravella. I què més es pot fer a la zona?. Doncs visitar el castell i el poble de Belmonte, molt proper, o els molins de vent de Campo de Criptana, Mota del Cuervo i altres pobles manxecs, o les llacunes d’aquesta terra, com ara les de Ruidera, o les de Pedro Muñoz. O viure la seva setmana santa, i les festes del dilluns de pasqua o de pentacosta en que la imatge de la verge de Rus, que dona nom al riu i l’ermita va i ve, amunt i avall. O fer la ruta de Don Quijote, per Tomelloso, Argamasilla, El Toboso o Puerto Lápice. Descobrireu una terra amigable, acollidora i gens massificada.

La Mancha es una región de España injustamente despreciada y poco conocida. Pero a nosotros es uno de los lugares donde más nos gusta pasar un fin de semana largo o unas pequeñas vacaciones. Es cierto que en invierno hace mucho frío, y demasiado calor en verano, pero es un destino familiar muy claro de primavera y, algo menos, de otoño. En primavera, en La Mancha, hay de todo: pájaros, vegetación, agua y buen tiempo. Los monumentos, como los parques naturales, son de todo el año. Y disfrutareis de un pueblo monumental, excepcional, increíble, del que queremos hablaros hoy. Se trata de San Clemente, una villa renacentista, idealmente situada para servir de parada en una ida de Valencia a Madrid, o en una ruta de Barcelona a Andalucía. Porque San Clemente está al pie de la autovía A-43, la que va del pueblo de Alarcón en Manzanares. Esta autovía, pues, conecta Valencia con Ciutad Real, y es un atajo muy recomendable si piensas ir a Andalucía. Unos 200 kms. menos que pasando vía Madrid o Murcia. ¿Y por qué razón parar en este rincón perdido del mundo?. Fácil. La villa tiene una serie de monumentos que podemos contar entre los mejores del estado en el arte renacentista. la plaza mayor, por ejemplo, con el espléndido ayuntamiento viejo, (en la foto), o las puertas de acceso. O la iglesia, también de la época. No son pocos, además, los palacios, las casas señoriales y los conventos que adornan, con sus portadas y blasones las calles de la ciudad. Todo ello un bonito conjunto. Todo él declarado monumento artístico nacional. Por si esto fuera poco este edificio citado alberga en su interior un museo de obra gráfica recogida por Antonio Pérez con láminas de primeras figuras del arte contemporáneo, como Brossa, Miralles, Saura, Equipo Crónica … Hay que verlo. El museo del objeto encontrado es otro reclamo del pueblo. Por poco dinero veréis ambos. La gastronomía del lugar es fabulosa. La Mancha ofrece buenas carnes y buena huerta. A lado del ayuntamiento viejo, en plena plaza, un alojamiento con restaurante sencillo, limpio, correcto, como los de antes, sin pretensiones. Buena cocina y habitaciones con baño. Se trata de la antigua Posada del Reloj. Muy interesante. El Hostal Milan es otro de estos establecimientos sencillos, cuidados, pero sin lujos, que se encuentran en estas tierras. De la misma familia, el Hotel Milan tiene más pretensiones, a precios de risa. Buena comida y buenas habitaciones, entre ellas una familiar. La Casa de los Acacio es uno de esos antiguos palacios nobles con portada y escudo de los que os hemos hablado. Alojamiento lujoso y restaurante recomendado y recomendable, sin que os hayáis quedar a lavar los platos. Si sois grupo y preferís una casa rural, también hay unas cuantas de bien bonitas, como Alcañiz, o bien El Tesorillo, bonita y estratégicamente situada, o La Aldea, más que una casa una maravilla. ¿Y qué más se puede hacer en la zona?. Pues visitar el castillo y el pueblo de Belmonte, muy cercano, o los molinos de viento de Campo de Criptana, Mota del Cuervo y otros pueblos manchegos, o las lagunas de esta tierra, como las de Ruidera, o las de Pedro Muñoz . O vivir su Semana Santa, y las fiestas del lunes de pascua o de Pentecostés en que la imagen de la virgen de Rus, que da nombre al río y la ermita, va y viene, arriba y abajo. O hacer la ruta de Don Quijote, por Tomelloso, Argamasilla, El Toboso o Puerto Lápice. Descubriréis una tierra amigable, acogedora y nada masificada.