Génova


Image00016

Génova és una ciutat gran, molt gran. Amb un port gran, molt gran. Dels més grans d’Europa. Està col·locada en semicercle davant del seu port, pujant els costers d’uns turons dels primers Apenins i els darrers Alps. És una ciutat vella, una mica bruta i un pèl trista. Però com totes les ciutats italianes està absolutament plena de monuments que la fan una parada indiscutible en una ruta per Itàlia. I, a banda i banda, la riviera ligur proposa platges, pobles mariners i mar absolutament encantadors, molt mediterranis. No us podeu perdre la catedral, i la petita església del Gesú, a costat seu. El palau ducal i la piazza Ferrari. Més enllà la via Garibaldi amb els seus increibles palaus. Li diuen la Milla d’Or d’Europa!. Encara més avall l’església de l’Annunciata, barroca, amb obres d’artistes de primera linia. I baixant cap al port un munt de petits carrers i carrerons fabulosos. Génova te un aquari esplèndit, al port mateix. I una xarxa de metro petita però suficient, amb un bitllet per 4 persones i un dia per 9 euros. Quan hi anem, en família dormim al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Bus a la porta. Metro a 10 minuts. Arribareu fàcil a Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Després podreu continuar camí cap a Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

 

Image00011

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Génova, uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero no debeis perderos el puerto, el duomo, la via Garibaldi con sus palacios uno al lado del otro y las iglesias. Porque Génova, una ciudad industrial y muy grande, tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo poco a poco. Si vais a Italia seguramente entrareis por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pues deben parar allí porque vale la pena verla. Pueden dormir en Génova, y con familia, sin dudarlo, el Novotel. Después podreis continuar camino de Florencia, para ver inexcusablemente Pisa y Lucca. ¡Buena estancia en Génova y en Italia, y atención al síndrome de Stendhal!.

Image00012

Anuncis

Vicenza, revisitada



Si mai aneu de Milà a Venecia, o feu una volta pel nord d’Italia. Si baixeu dels Alps, per Cortina d’Ampezzo, després de fer una esquiada. Si esteu fent un volt pels llacs magnífics prop de la imponent ciutat medieval de Verona. O si aneu, tot travessant els Apenins, de la rient Florència toscana a la planura infinita del Po, per visitar Bolonya, Mantua, Parma, Ferrara o Ravenna. Qualsevol que sigui la vostra ruta heu de deixar un dia, un matí, una tarda, encara que només siguin un parell d’hores escasses per recórrer la simpàtica, petita, jovial, alegre i recoleta Vicenza. Sepultada entre la magnificència i poder de Verona i Venècia, els viatgers passen per Vicenza a tota velocitat. És només un rètol. I Vicenza, la perla amagada, no els pot oferir els seus encants. Dir Vicenza és dir Palladio. I dir Palladio és anomenar l’arquitecte més exquisit de tot el renaixement. Vicenza és la ciutat natal de Palladio, i no només això. Vicenza és la ciutat de Palladio. Les seves obres ocupen la vila i els voltants. El primer que cal admirar és el grandiós, imponent i majestuós Palau de les Regions, a la foto. Un compendi de l’obra palladiana. Després podreu visitar el teatre Olímpic, i els meravellosos palaus dins els murs de la ciutat, i els que estan fora els murs, com Vil·la Capra. I, més tard, les vil·les dels camps de Vicenza. Tot plegat patrimoni de la humanitat. Naturalment. Si teniu temps acabeu visitant la catedral, les esglésies plenes d’obres d’art, les torres medievals, les places i mercats. La ciutat de Vicenza viu un ambient elegant i tranquil. Us contagiareu de la seva serena bellesa. Del seu aire distingit. Nosaltres no ens hem allotjat mai a Vicenza, però heu de saber que hi ha un hotel fantàstic de la cadena AC hoteles. Vam dinar, molt bé de veritat, al restaurant Bar Borsa, un lloc on al migdia fan un menú molt xulo, a dins de la mateixa basílica de Palladio.

¿Piensan ir a Venecia, o quizás dar una vuelta por el norte de Italia?. ¿Subiréis hasta los Alpes, a Cortina d’Ampezzo, por ejemplo, para hacer una esquiada?. ¿Visitareis, posiblemente, los magníficos lagos entre Milán y Verona?. ¿Atravesareis los Apeninos, de la riente Florencia toscana hasta la llanura infinita del Po, haciendo parada en Bolonia y Ferrara?. Cualquiera que sea su ruta debe dejar un día, una mañana, una tarde, aunque sólo sean un par de horas escasas, para recorrer la simpática, pequeña, jovial, alegre y recoleta Vicenza. Sepultada entre la magnificiència y poder de Verona y Venecia, los viajeros pasan por Vicenza a toda velocidad. Es sólo un rótulo. Y Vicenza, la perla escondida, no les puede ofrecer sus encantos. Decir Vicenza es decir Palladio. Y decir Palladio es decir el arquitecto más exquisito de todo el renacimiento. Vicenza es la ciudad natal de Palladio, y no sólo eso. Vicenza es la ciudad de Palladio. Sus obras ocupan la villa y sus alrededores. Lo primero que hay que admirar es el grandioso, imponente y majestuoso Palacio de las Regiones, en la foto. Un compendio de la obra palladiana. Entonces pueden ya visitar los palacios dentro de los muros, y los que están fuera de los muros, como Villa Capra. Y, más tarde, las villas de los campos de Vicenza. Todo ello patrimonio de la humanidad. Naturalmente. Si tienen tiempo acabaran visitando la Catedral, las iglesias llenas de obras de arte, las torres medievales, las plazas, plazoletas y mercados. La ciudad de Vicenza vive un ambiente elegante y tranquilo. Os contagiará su serena belleza. Su aire distinguido. Y ya no será como antes. Nosotros no nos hemos alojado nunca en Vicenza, pero hay un hotel, fantástico, de la cadena AC hoteles. Para una buena comida o cena, o para ir de ambiente, vayan a La Borsa, un buen restaurante.

Verona, una altra volta


verona2

Verona és una molt bonica ciutat del nord d’Itàlia, a mig camí entre Milá i Venecia. Te de tot: un castell medieval, unes tombes medievals fantàstiques al mig d’un carrer, un amfiteatre romà colosal, un munt de palaus, un piló de places molt boniques, com ara la del mercat, anomenada “delle Erbe”, uns carrers molt romàntics i, sobretot, el balcó de Romeo i Julieta, allà on tots els enamorats han d’anar en pelegrinatge una vegada a la vida i deixar la seva signatura a la paret del portal d’accés al jardí de Julieta, on entre la multitud podreu veure el balconet gòtic de la dama. Verona mereix una aturada en la vostra ruta. Té bons hotels i bons restaurants. A Verona hi hem menjat de conya, bé de preu, i en llocs xulos. Per exemple ens agrada un munt Peperino, informal, alegre i suculent… pizzes, pasta i altres especialitats italianes. Molt més informal encara un buffet lliure, però de certa qualitat, gens arrossegat, on per un preu ridícul podreu menjar tota mena de coses, dignes, de cuina típica italiana. Es diu Al Cerchio dei Golosi i està al camí entre el pàrquing on aparcareu el cotxe, al centre de la ciutat, que serà l’aparcament de la Ciutadella o el de l’Arena, i l’amfiteatre romà d’aquest mateix nom. I passareu per davant: carrer Ponte Cittadella, 3. Sota unes voltes modernes. No gaire lluny del Peperino, de fet al davant per davant. Nastro Azzurro és una altra cosa. Un ristorante trattoria italià de tota la vida, gens informal. Bona cuina, no lluny dels altres dos, a l’Arena també. No us perdeu Verona si aneu de Venezia a Torino, a Milano o cap a Bologna o Firenze. No hi hem dormit a la ciutat, però ens agrada passar-hi unes hores, parar-hi, dinar-hi i contemplar-la. És fàcil sortir de l’autopista, arribar al centre, aparcar i gaudir de l’art, increïble que atresora. No us perdeu Verona!.

Verona es una bellisima ciudad del norte de Italia, a medio camino entre Milán y Venecia. Lo tiene todo: Un castillo medieval, un anfiteatro romano, palacios, plazas como esta “delle Erbe”, calles románticas y, sobre todo, el balcón de Romeo y Julieta, allá donde todos los enamorados han de ir en peregrinaje. Merece una parada en vuestra ruta. Tiene buenos hoteles y muy buenos restaurantes, es fácil llegar, aparcar, comer y pasear. No os perdais Verona.

Brescia


brescia

Brescia és una ciutat mitjana d’Itàlia, situada a mig camí entre Milano i Venezia, dues grans fites turístiques del país, i entre Bergamo i Verona, altres dos viles d’art imponents. Totes elles a peu de l’autopista A4, sense pèrdua. Brescia no és la ciutat més bonica d’Itàlia, ni pot competir amb Roma o Firenze, però si passeu prop d’ella, pareu-hi una hora, val la pena. Brescia fou una importantíssima colònia romana i queden moltes restes d’aquesta època. Entre elles el fòrum, el teatre i un temple. Romànica és la catedral vella, anomenada la Rotonda, pel seu pla circular, estrany. Al costat teniu la catedral nova, neoclàsica, sense més història. A dues passes una genial plaça del comú, amb una logia palladiana, alguns bellíssims palaus i una torre del rellotge veneciana. Tot força escenogràfic. Els museus son l’altre punt fort de la ciutat, el de l’Edat Cristiana i el de Santa Júlia, patrimoni de la humanitat, contenen peces i obres d’art des de Roma a l’edat mitja, fantàstiques. I res és ens pot oferir Brescia, vila romana i medieval, senzilla, poc aparatosa però molt cuca, com totes les ciutats d’Itàlia. Si obrim el ventall i fem de Brescia el centre d’una setmana de vacances llavors la cosa canvia una mica. A menys de 100 kms. teniu, al voltant, ciutats com Mantova, Parma, Verona, Bergamo, Piacenza, Cremona o Milano, per exemple, que mereixen una visita totes elles. Si parlem de natura no podeu deixar de veure els llacs alpins de Garda i el d’Iseo, blaus, purs, preparats per banyar-s’hi. Per dinar a Brescia us recomanem, a la plaça del Duomo, la vinateria Dolcevite, jove, informal, delirant, amb pizzas, foccacias, pannini… bons vins, és clar!. Per preus ridículs. No és un ristorante, evidentment… però la gent de Brescia l’omple, i no ens estranya. El Mangiafuoco és una trattoria italiana com la imaginem, de pel·lícula, fantàstica. Bona opció. Molt més clàssica la Colonna, de sempre, tradicional, bona cuina. D’hotels familiars no en falten: per exemple el Novotel Brescia, on els nens menors de 16 anys no paguen. O l’AC Brescia, d’aquesta cadena internacional, o el NH Brescia, molt interessant també. Brescia, cal pensar-hi si passeu prop d’ella!.

Brescia es una ciudad de Italia, situada a medio camino entre Milano y Venezia, dos grandes hitos turísticos del país, y entre Bergamo y Verona, otros dos villas de arte imponentes. Todas ellas a pie de la autopista A4, sin pérdida. Brescia no es la ciudad más bonita de Italia, ni puede competir con Roma o Firenze, pero si pasáis cerca de ella, parad allí una hora, vale la pena. Brescia fue una importantísima colonia romana y quedan muchos restos de esta época. Entre ellas el foro, el teatro y un templo. Románica es la catedral vieja, llamada la Rotonda, por su plano circular, extraño. Junto a ella tenéis la catedral nueva, neoclásica, sin más historia. A dos pasos una genial plaza del común, con una logia palladiana, algunos bellísimos palacios y una torre del reloj veneciana. Todo muy escenográfico. Los museos son otro punto fuerte de la ciudad, el de la Edad Cristiana y el de Santa Julia, patrimonio de la humanidad, contienen piezas y obras de arte desde Roma a la edad media, fantásticas. Y eso os puede ofrecer Brescia, ciudad romana y medieval, sencilla, poco aparatosa pero muy cuca, como todas las ciudades de Italia. Si abrimos el abanico y hacemos de Brescia el centro de una semana de vacaciones entonces la cosa cambia un poco. A menos de 100 kms. tienen, alrededor, ciudades como Mantua, Parma, Verona, Bergamo, Piacenza, Cremona o Milano, por ejemplo, que merecen una visita todas ellas. Si hablamos de naturaleza no pueden dejar de ver los lagos alpinos de Garda y el de Iseo, azules, puros, preparados para bañarse. Para comer en Brescia destacamos en la plaza del Duomo, la vinatería Dolcevite, joven, informal, delirante, con pizzas, foccacias, Pannini … buenos vinos, claro. Precios ridículos. No es un ristorante, evidentemente … pero la gente de Brescia lo llena, y no nos extraña. El Mangiafuoco es una trattoria italiana como la imaginamos, de película, fantástica. Buena opción. Mucho más clásica la Colonna, de siempre, tradicional, buena cocina. De hoteles familiares no faltan: por ejemplo el Novotel Brescia, donde los niños menores de 16 años no pagan. O el AC Brescia, de esta cadena internacional, o el NH Brescia, muy interesante también. ¡Brescia, hay que pensar en ella!.

Itàlia


Des d’aquí volem convidar-vos a fer una volta per Itàlia un d’aquests estius, o una Setmana Santa, o un Nadal. Una primera volta de reconeixement, amb una ruta bàsica. Evidentment us deixareu moltes coses, però ja se sap, en 8 o 10 dies no podeu fer tota Itàlia. Perquè aquest país te tants monuments, tant d’¡art, que és millor fer-lo per regions, en petits trossets. Però, és clar, si no hi heu anat mai, o si teniu infants adolescents, que comencen a descobrir la cultura, us demanaran un “complert”. Itàlia és molt asequible, per les distàncies i per les condicions de vida, tan semblants a les nostres. Si nosaltres tornèssim a fer tota Itàlia segurament entraríem per Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Podeu dormir a Gènova la primera nit. No és una ciutat bonica però hi ha bons hotels. En família, sense dubtar-ho, el Novotel. Després camí de Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. A Pisa ens agrada el Camping Torre Pendente. Pura nostàlgia. També hi ha bons hotels. I la torre, naturalment. Però no només la torre inclinada val la pena. El baptisteri i la catedral, el casc antic… tot és bonic. Lucca és una cucada. Un bombonet. Esglèsies precioses, carrers encantadors. Florència mereix una bona visita. No explicarem aquí tot Florència, impossible. Us caldran un parell de dies, o més, si feu un tomb per la Toscana. De la Toscana propera a Florència us recomanem, no pot ser d’altra manera, Sant Gimigniano, poblet medieval absolutament turístic i bonic, i Siena, una de les ciutats més belles de la regió i del país. Però si hi ha temps feu també Certaldo, Volterra, Arezzo, Pienza, Montepulciano o Cortona. Actrius secundàries però mereixedores d’un Òscar. Novotels a Florència. AC Hotels a moltes ciutats toscanes. Bons càmpings arreu. Podeu fer aquestes bellesses, o algunes d’elles, mentre us dirigiu a la Umbria. Una regió molt injustament desconeguda. Podeu visitar-la anat cap a Roma, o tornant de Roma. Així podreu vistar totes les seves viles. Com ara Perugia, la capital, o Assís, pàtria de sant Francesc, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impressionants. Ara ja sereu a mig camí de Roma. Pareu-vos a Orvieto, amb una sobèrbia catedral, Viterbo o Montefiascone. Roma és Roma. La seu del món. No podeu fer totes les Romes. Ens encanta la barroca, i el Vaticà. Ens agòbia una mica la romana. Nosaltres no  baixaríem més avall, a no ser que tingueu molts dies de vacances. Nàpols és bonic, tot i que molt i molt caòtic, la costa Amalfitana, divina. Inexplicable. Sicília un univers en ella mateixa. És un destí per fer sol. La Pulla, Campània, Calàbria… molt lluny. Preferim retornar de Roma, cap al nord, travessant els Apenins per la Umbria, o bé podeu-los per l’Aquila, de camí cap a Urbino. En tot cas no heu de deixar de cap manera de veure Ravenna. L’antiga capital bizantina, molt poc explorada turísticament, us deixarà bocabadats amb els seus mosaics. De Ravenna podeu anar a Venecia, tot recte. Però també podeu anar-hi per Bologna, la vila vermella, amb les seves torres al·lucinants. I no oblideu Ferrara. Ens encanta Ferrara, una vila petita vila, una joia. Amb el seu hotel Europa. D’aquí a Venecia. La foto l’hem escollit d’aquesta ciutat, la més bonica del món. Ja està dit!. L’esglèsia paladiana de Sant Giorgio serveix d’exemple: canals, vaporetto, art. Feu-vos-la  vostra amb calma, incloent-hi les seves illes: Murano, Burano, Torcello. De Venecia retornarem a casa. Per Vicenza, Verona, Lago di Garda amb Sirmione, Milano. La ruta clàssica. Hi ha alternatives, però. Podeu fer una ruta molt menys coneguda: Mantua, amb el fastuós palau Gonzaga. Cremona, Piacenza, Pavia i la seva cartoixa. I Milano. O no fer MIlano. De tota manera, quina pena no visitar la seva catedral. Tornaríem després per Torino, al peu dels Alps, per entrar a França via Briançon, veient la Sacra de Sant Michelle, o bé via Chamonix, pel túnel del Montblanc, o per Saint Jean de Modane, per gaudir de la frescor dels Alps. Ens deixem moltes coses, moltes. Escollir és triar. Ja se sap. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Italia uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero ya se sabe, en 8 ó 10 días no puede conocer toda Italia. Porque este país tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo por regiones, en pequeños trocitos. Pero, claro, si no habéis ido nunca, o si teneis adolescentes en casa, gente que empieza a descubrir la cultura, suponemos que os pedirán un “completo”. Italia es muy asequible, por las distancias y por las condiciones de vida, tan parecidas a las nuestras. Si nosotros volviéramos a hacer toda Italia seguramente entraríamos por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pueden dormir en Génova la primera noche. No es una ciudad bonita pero hay buenos hoteles. En familia, sin dudarlo, el Novotel. Después camino de Florencia, hay que ver inexcusablemente Pisa y Lucca. De Pisa nos gusta el Camping Torre Pendente. Pura nostalgia. También hay buenos hoteles. Y la torre, naturalmente. Pero no sólo la torre inclinada vale la pena. El baptisterio y la catedral, el casco antiguo … todo es bonito. Lucca es una cucada. Un bomboncito. Iglesias preciosas, calles encantadoras. Florencia merece una buena visita. No explicaremos aquí todo Florencia, imposible. Necesitarán un par de días, o más, si os dais un paseo por la Toscana. De la Toscana cercana a Florencia les recomendamos, no puede ser de otra manera, San Gimigniano, pueblo medieval absolutamente turístico y bonito, y Siena, una de las ciudades más bellas de la región y del país. Pero si hay tiempo suban también a Certaldo, a Volterra, a Arezzo, a Pienza, a Montepulciano o Cortona. Són actrices secundarias pero merecedoras de un Oscar. Hay Novotel en Florencia. AC Hoteles en muchas ciudades toscanas. Buenos campings en todas partes. Pueden pasar por todas estas bellezas, o algunas de ellas, mientras se dirigen a la Umbria. Una región muy injustamente desconocida. Pueden visitarla yendo a Roma, o volviendo de Roma. Así podrán ver todas sus villas. Como Perugia, la capital, o Asís, patria de san Francisco, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impresionantes. Ahora ya estarán a medio camino de Roma. Parad en Orvieto, con una soberbia catedral, en Viterbo y Montefiascone. Roma es Roma. La sede del mundo. No puede hacer todas las Romas. Nos encanta la barroca, y el Vaticano. Nos agobia un poco la romana. Nosotros no bajaríamos más abajo, a no ser que tengais muchos días de vacaciones. Nápoles es bonito, aunque muy, muy caótico, la costa Amalfitana, divina. Inexplicable. Sicilia un universo en sí misma. Es un destino para hacerlo solo. La Apulia, Campania, Calabria … están muy lejos. Preferimos volver de Roma, hacia el norte, atravesando los Apeninos por la Umbria, o bien por el Aquila, de camino hacia Urbino. En todo caso no deben dejar de ninguna manera de ver Rávena. La antigua capital bizantina, muy poco explorada turísticamente, os dejará boquiabiertos con sus mosaicos. De Rávena pueden ir a Venecia, todo recto. Pero también pueden ir por Bologna, la villa roja, con sus torres alucinantes. Y no olviden Ferrara. Nos encanta Ferrara, una ciudad, una pequeña villa, una joya. Finalmente Venecia. La foto la hemos escogido de esta ciudad, la más bonita del mundo. ¡Ya está dicho!. La iglesia paladiana de San Giorgio sirve de ejemplo: canales, vaporetto, arte. Hay que ir con calma, incluyendo sus islas: Murano, Burano, Torcello. De Venecia volveremos a casa por Vicenza, Verona, Lago di Garda con Sirmione y Milano. La ruta clásica. Hay alternativas. Hay una ruta mucho menos conocida: Mantua, con el fastuoso palacio Gonzaga. Cremona, Piacenza, Pavía y su cartuja. Y Milano. O no Milano. De todos modos, qué pena no visitar su catedral. Volveríamos después por Torino, al pie de los Alpes, para entrar a Francia vía Briançon, viendo la Sacra de San Michelle, o bien vía Chamonix, por el túnel del Montblanc, o por Saint Jean de Modane, para disfrutar de la frescura de los Alpes. Nos dejamos muchas cosas, muchas. Elegir es escoger. Ya se sabe. Todas estas ciudades estan descritas en entradas de nuestro blog. Es una ruta iniciática, que tendrán que hacer alguna vez antes de dejar esta vida. ¡Y atención al síndrome de Stendhal!.

Vicenza


Penseu anar a Venecia, o potser donar una volta pel nord d’Itàlia?. Pujareu fins als Alps, a Cortina d’Ampezzo, per exemple, per fer una esquiada?. Visitareu, possiblement, els magnífics llacs entre Milà i Verona?. Pujareu, tot travessant els Apenins, de la rient Florència toscana a la planura infinita del Po, fent parada a Bolonya i Ferrara?. Qualsevol que sigui la vostra ruta heu de deixar un dia, un matí, una tarda, encara que només siguin un parell d’hores escasses per recòrrer la simpàtica, petita, jovial, alegre i recoleta Vicenza. Sepultada entre la magnificiència i poder de Verona i Venecia, els viatgers passen per Vicenza a tota velocitat. És només un rètol. I Vicenza, la perla amagada, no els pot oferir els seus encants. Dir Vicenza és dir palladio. I dir Palladio és dir l’arquitecte més exquisit de tot el renaixement. Vicenza és la ciutat natal de palladio, i no només això. Vicenza és la ciutat de Palladio. Les seves obres ocupen la vila i els voltants. El primer que cal admirar és el grandiós, imponent i majestuós Palau de les Regions, a la foto. Un compendi de l’obra palladiana. Després podreu visitar els palaus dins els murs, i els que estan fora els murs, com Vil·la Capra. I, més tard, les vil·les dels camps de vicenza. Tot plegat patrimoni de la humanitat. Naturalment. Si teniu temps acabeu visitant la catedral, les esglèsies plenes d’obres d’art, les torres medievals, les places, placetes i mercats. La ciutat de Vicenza viu un ambient elegant i tranquil. Us contagiareu de la seva serena bellessa. Del seu aire distingit. I ja no sereu com abans. Nosaltres ens allotjarem a l’hotel Vergilius, molt bé i molt maco, però heu de saber que ara, a Vicenza hi ha un hotel fantàstic de la cadena AC hoteles. Per un bon sopar aneu a La Pausa. Ristorante Pizzeria La Pausa al viale S. Lazzaro, 65, tel: 0444562407. Una pizzeria, trattoria amb especialitats napolitanes.

¿Piensan ir a Venecia, o quizás dar una vuelta por el norte de Italia?. ¿Subiréis hasta los Alpes, a Cortina d’Ampezzo, por ejemplo, para hacer una esquiada?. ¿Visitareis, posiblemente, los magníficos lagos entre Milán y Verona?. ¿Atravesareis los Apeninos, de la riente Florencia toscana hasta la llanura infinita del Po, haciendo parada en Bolonia y Ferrara?. Cualquiera que sea su ruta debe dejar un día, una mañana, una tarde, aunque sólo sean un par de horas escasas, para recorrer la simpática, pequeña, jovial, alegre y recoleta Vicenza. Sepultada entre la magnificiència y poder de Verona y Venecia, los viajeros pasan por Vicenza a toda velocidad. Es sólo un rótulo. Y Vicenza, la perla escondida, no les puede ofrecer sus encantos. Decir Vicenza es decir Palladio. Y decir Palladio es decir el arquitecto más exquisito de todo el renacimiento. Vicenza es la ciudad natal de Palladio, y no sólo eso. Vicenza es la ciudad de Palladio. Sus obras ocupan la villa y sus alrededores. Lo primero que hay que admirar es el grandioso, imponente y majestuoso Palacio de las Regiones, en la foto. Un compendio de la obra palladiana. Entonces pueden ya visitar los palacios dentro de los muros, y los que están fuera de los muros, como Villa Capra. Y, más tarde, las villas de los campos de Vicenza. Todo ello patrimonio de la humanidad. Naturalmente. Si tienen tiempo acabaran visitando la Catedral, las iglesias llenas de obras de arte, las torres medievales, las plazas, plazoletas y mercados. La ciudad de Vicenza vive un ambiente elegante y tranquilo. Os contagiará su serena belleza. Su aire distinguido. Y ya no será como antes. Nosotros nos alojamos en el hotel Vergilius, muy bien, muy bonito, pero deben saber que ahora, en Vicenza hay un hotel fantástico de la cadena AC hoteles. Para una buena cena vayan a La Pausa. Ristorante Pizzería La Pausa en viale S. Lazzaro, 65, tel: 0444562407. Una pizzería, trattoria con especialidades napolitanas.

Verona


Verona és una molt bonica ciutat del nord d’Itàlia, a mig camí entre Milá i Venecia. Te de tot: Un castell medieval, un amfiteatre romà, palaus, places decadents, com aquesta “delle Erbe”, carrers romàntics i, sobretot, el balcó de Romeo i Julieta, allà on tots els enamorats han d’anar en pelegrinatge. Mereix una aturada en la vostra ruta. Té bons hotels.   http://www.tourism.verona.it/

Verona es una bellisima ciudad del norte de Italia, a medio camino entre Milán y Venecia. Lo tiene todo: Un castillo medieval, un anfiteatro romano, palacios, plazas decadentes, como esta “delle Erbe”, calles románticas y, sobre todo, el balcón de Romeo y Julieta, allá donde todos los enamorados han de ir en peregrinaje. Merece una parada en vuestra ruta. Tiene buenos hoteles. http://www.tourism.verona.it/