Més enllà de la Puglia: Grècia

Continuem somniant i en quarantena? Visca els somnis i la imaginació. Aquest dies us hem proposat d’anar a Roma, a la Campània, a Calàbria, a Sicília, a la Puglia i a la Basilicata! Tot això aprofitant els vaixells de Grimaldi que surten del port de Barcelona. Es pot sopar, dormir, esmorzar i dinar al vaixell. El bo d’això, que no teniu si aneu en avió, és que amb nosaltres viatja el nostre cotxe, sense cap control ni restricció de pes, ni equipatge. Aquesta vegada doblem l’aposta i us proposem anar a Grècia, conduint el vostre propi vehicle. I seran només 2500 kms. Com si anéssiu i tornéssiu de París o de Venècia. No us ho creieu? Llegiu, llegiu… Un cop arribats a Civittaveccia podeu anar a Roma, a dormir a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, com ja hem explicat. Sortim cap a Brindisi, via Nàpols. Potser parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Potser no fer res de tot això, perquè tenim molta pressa i pocs dies. Potser aprofitem per ceure Nàpols, i dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Com en el post d’ahir, fem el que fem, caldrà anar cap a Brindisi. I si us cal parar a dinar podeu fer-ho a Candela, a tocar d’autopista, al restaurant La Rosa dei Venti, pujant cap al poble. Senzill però bé i barat. Potser preferiu parar a la vila medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. Gran luxe, bon preu. D’allà potser voleu passar un parell de dies visitant la Puglia i banyant-vos a les seves platges, o no. Polignano al Mare és un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i amb bones cales rocoses. Alberobello és poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. Si us quedeu uns dies, després podeu seguir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa. Sortireu a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, encara que sigui ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi us esperarà i us prepararà un senzill i suculent sopar grec, encara que siguin més de les onze de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, però net. L’endemà us recomanem explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. podeu nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. A Parga podeu dinar, i dormir, al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte.

 

El dia següent podeu anar a Corfú. Agafeu el vaixell al mateix port d’Igoumenitsa. Perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure gaire cosa més. Però si de banyar-se en algunes de les fabuloses platges de l’illa. O bé reserveu un hotel i quedeu-vos uns dies. Podeu dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

Igoumenitsa també està comunicada amb l’illa de Paxi, molt petita i molt xula, amb platges verges encara. I també amb la seva veïna Antipaxi. Una altra possibilitat és pujar cap a la frontera albanesa, i fins i tot entrar-hi. Diuen que hi ha ciutats medievals molt maques. Nosaltres no ho hem fet. Igoumenitsa mateix te platges boniques, com per exemple la magnífica platja de Drepanos, si no voleu anar més lluny.

El dia següent serà l’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Travesseu la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, boniques platges, i potser dinareu a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travesseu el pont de Antirio i arribeu-vos al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

El sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys, és senzill però bé de preu i suculent. L’endemà podeu agafar els vaixells que van a les illes de Cefalonia o bé a Zakynthos.  Podeu anar a aquesta darrera illa i cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar a la seva sorra. Això és perquè no es pot. Cal anar a la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge, i des d’aquesta cala surten els vaixells al naufragi, però no us farà cap falta, Porto Vromi és el paradís!

A Porto Vromi o al Naufragi no hi ha restaurant i, per això cal pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turístic, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que podeu visitar, així com la catedral de Zante en tornar. Zakhintos te altres moltes platges, podreu triar i remenar. Cefalonia és més gran, més muntanyosa. Potser exigeix uns dies d’estada. I a tocar de Cefalònia teniu Ítaka…

Si vam escollir el resort Ionion Beach com a centre d’excursions i visites va ser per la seva proximitat al port de Loutra Killinis, d’on surten els vaixells que van a les illes Jòniques, però també perquè ofereix la possibilitat de visitar un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I no oblideu el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles. Per dinar podeu anar a un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Per banyar-nos abans i després de dinar.

  

Torna a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Ara anireu a Loutra Elenis, prop de Corint. Des d’allà podreu visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. I també Argo, que ara només és un poble gran. I Nauplia, amb el seu castell, el port i la fortalessa dins la badia. La vila antiga és molt maca, amb carrers divertits, però la platja està allunyada, al darrera del castell.

Loutra Elenis està molt ben situada per visitar aquesta part del Peloponès. I és un bon lloc per dinar i sopar Us recomanem la platja del poble, on hi ha el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

 

Per dormir podeu anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Podreu baixar a banyar-vos a la petita cala privada, sopar cada nit al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant-vos els peus i dormir en un preciós apartament, degustant l’endemà el deliciós desdejuni de la Sra. Anastàsia. El dia següent podeu marxar cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre. I un altre dia, o el mateix cap a l’illa de Poros. El teatre val la pena. Cal veure’l.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. L’illa te boniques platges, a la part salvatge, darrera Poros Vila. Agafeu el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar podeu fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Des de Loutra Elenis podeu anar a Atenes, en cotxe, o en tren! Nosaltres vam fer una barreja, vam anar en cotxe fins l’estació i en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa, a Atenes. Aneu a veure l’Acròpolis i l’església de la Metamòrfosi, i l’antiga àgora, i el museu Aqueològic, i l’estadi de marbre!.

Per dinar feu cap a Plaka. Aneu fins el restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki! Allà podeu veure el Theseion, bonic temple grec ben conservat, les esglésies i la catedral. Tornada en tren a Loutra Elenis.

De tornada a Igoumenitsa, per agafar el vaixell cap a Itàlia, podeu parar a Ionina, una bonica població d’ambient oriental, situada al costat d’un llac, que fou musulmana fins el 1927. Encara es conserven dues precioses mesquites i carrers que us recordaran Bagdag.

Abans d’anar a Igoumenitsa també us pot donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

 

I també podreu tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Fet això ja podreu embarcar cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

En arribar a Brindisi enllaçarem amb la ruta proposada ahir: anar a Lecce, meravellosa ciutat barroca. Banyar-nos a la costa del Mar Adriàtic, prop la bella ciutat medieval d’Otranto o bé al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli. Us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. Allà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Seguirem fins arribar a Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Per menjar aneu al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. A Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica. A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Roma: Puglia i Basilicata

Continuem somniant i complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar els somnis i la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, a Calàbria i fins i tot a Sicília! Però potser aquestes rutes utilitzant el vaixell de Grimaldi que surt del port de Barcelona, no us han agradat prou. Modifiquem el dest´?. Doncs anem cap a la Puglia i la Basilicata! Sortim del port de Barcelona amb Grimaldi. Sopem al vaixell. Portem amb nosaltres el nostre cotxe, cap restricció de pes ni equipatge. Dormim en camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia. Parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Dormim on dormim, cal anar cap a Nàpols de nou, per agafar la carretera cap a Benevento i, passada aquesta ciutat, cap a Bari. Potser caldrà parar a dinar abans d’arribar-hi. Podeu fer-ho a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguiu cap a Bari i després cap a Brindisi. A pocs kms. trobareu la ciutat medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. És de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, i està molt ben situada per fer una visita a tota la regió. No està a la mateixa costa, sinó 7 kms. terra endins. Hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

La primera excursió que cal fer és a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Podeu continuar cap al nord per visitar Bari, una ciutat gran, però molt bonica.

El dia següent aneu cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. I continuant cap al sud podeu visitar pobles blancs, semblants als d’Andalucia, com ara Ostuni. Seguint la ruta dels pobles blancs podeu anar encara més al sud i arribar a les platges bellíssimes que hi ha al golf de Tarento. Per exemple la platja de San Petro in Bevagna, i dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

L’endemà podeu partir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, dels que parlarem demà. Però Brindisi no te res d’especial. Millor acabar de baixar fins Lecce, una meravellosa ciutat barroca. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Des de Lecce podem anar a banyar-nos. O bé a la costa del Mar Adriàtic, cap a la bella ciutat medieval d’Otranto i les platges que l’envolten, bé cap al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli, una altra meravellosa ciutat antiga dalt d’un itsme, banyada pels dos costats. Si aneu cap al mar Tirrè, a banyar-nos una mica i a dinar, us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. llà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Des de Lecce també podeu anar a Taranto, i a un seguit de pobles blancs, si no els heu fet des de Conversano.

Quan esteu farts de la Puglia aneu cap a la Basilicata. Feu centre a la magnífica, inaudita i fantàstica ciutat rupestre i troglodita de Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, podeu tornar a recòrrer els carrers de la vila, aquesta vegada de nit.

Des de Matera son fàcilment accessibles les platges del golf de Taranto, i també les platges de la Calabria, com ara les de Tropea, magnífica ciutat penjada damunt del mar, o les de Capo Vaticano. Potser podeu fer una ruta mixta amb la que ahir us explicàvem!. Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. Recordeu que a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, teniu el restaurant l’Angolo Massuccio, de cuidada cuina. I que a Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

I que, potser, el mateix dia que surt el vaixell, podeu pujar cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Si ho feu, us recomanem de dinar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Una altra possibilitat fora passar el dia a la platja. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica.

A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Campània i Calàbria: Sicília

Continuem somniant tancats a casa complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, i fins i tot a la Calabria! Ara ampliarem les vacances fins a Sicília! Sortim del port de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi. Sopem al mateix vaixell i anem amb el cotxe, sense restriccions de pes ni equipatge. Dormim en els bons camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia i parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. O bé, camí de Calàbria, les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Baixeu ara a la Calabria, parant a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione. I feu nit a Scilla, un poble molt bonic. O a Tropea i aprofiteu una banyada a les bellíssimes cales del Capo Vaticani, molt desconegudes. El dia següent travessareu l’estret amb les naus de la companyia Caronte, ràpid i fàcil, per tocar terra siciliana a Messina, ciutat de poc interès. Millor baixeu cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i amb accés a les millors platges de l’est de Sicília.

A Taormina podeu dinar al Da Cristina, a la Via Strabone 2. Per dormir proposem Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), no exempt d’encant. Teniu allà l’hotel l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. I per sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs. O bé el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable.

L’endemà visiteu Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Podreu estar hores aparcats per un parell d’euros en un lloc cèntric, amb el cotxe vigilat. Admireu la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Un altre dia tocarà pujar a l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, si no en trobeu cap d’altre, aquest és una mica per oblidar.

Feu camí cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visiteu la catedral, els carrers i dineu, molt bé, a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. No deixeu de banyar-nos al peu de les muralles.

La següent destinació és una preciosa vila barroca: Noto, una joia del barroc mundial, amb la seva catedral i els palaus. No desaprofiteu la bonica platja de la Marina di Noto. I no gaire lluny teniu Ragusa, una altra bellíssima vila barroca.

Continueu cap a Agrigento i els seus magnífics temples grecs. Una passada. Travesseu ara l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar a la ciutat de Piazza Armerina i veure les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un turó al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

 

A Palermo, una ciutat espectacular, dormiu a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Cal recórrer de cap a cap la bellessa d’aquesta vila única: la Capella palatina, la Martorana, els oratoris… increible. Art arreu!.

 

Una tarda aneu fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. Per sopar teniu la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable també és l’antiga Foccaceria de San Francesco. Es tracta d’un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida, per els locals.

Des de Palermo podeu anar a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, i també a Segesta, on hi ha un bonic temple grec. No oblideu Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim. Bona la platja de San Vito lo Capo, que no està gaire lluny d’aquesta zona. Per menjar, a Erice, teniu Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

Deixeu Palermo camí de Milazzo, amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Ature-vos a la meravellosa platja de Tíndari que s’estén, ben solitària, a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Després de la banyada, aneu cap a Milazzo, un gran poble amb boniques platges, des d’on surten els vaixells cap a les illes Eòlies.

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Hi ha diverses illes. Us recomanem Stromboli, molt al·lucinant amb el seu volcà actiu, o bé Vulcano, amb aigües sulfuroses marines, o la quieta Lípari, que sembla grega. Per dinar a Vulcano aneu a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. A MIlazzo, per menjar bé, podeu anar al Tritone, una pizzeria, un bon restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Per dormir teniu Le Formiche, que és un híbrid entre casa rural i un hotel amb encant.

 

Serà ara ja l’hora de deixar Sicília i emprendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, i tornarem a Nàpols, o a Roma, parant a dinar a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Nàpols, o a Salerno, potser al Novotel, i potser per menjar a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, que ja sabeu que està molt bé. Si preferiu estar-vos a Nàpols, podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Si fos Roma, recordeu el Novotel la Rustica. I per dinar hi ha una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica. També recomanable al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

De Roma haureu d’anar a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, però recordeu de fer una petita parada a Tarquínia, a la necròpolis etrusca, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

Més enllà de Roma i Campània: Calàbria

Donat que continuem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus, sense cap activitat en família a l’aire obert, deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Ahir parlàvem d’una anada a les belles terres de la Campània. Avui anem més enllà, cap al sud, a Calabria! Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Sopem al mateix vaixell, al self-service. Portem el cotxe amb nosaltres, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge potser es fan llargues, però ja estem acostumats, gràcies a la quarantena! Arribem a Civittavecchia i parem a Roma. Visitem la ciutat eterna, o no. Podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores, que és un bon hotel per a les famílies, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma. Camí de la Campània, abans de veure Nàpols podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. No deixeu de veure Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs.  En lloc de dormir a Nàpols, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat moguda, divertida, una mica canalla. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Sopeu a la pizzeria La Smorfia, molt bé, molt recomanable. O en un típic ristorante de la Campània, especialitats regionals, fabulòs: l’Angolo Massuccio. Podeu visitar la meravellosa costiera amalfitana, que ja vam explicar en el nostre article anterior, o bé Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, Nàpols, una ciutat que enganxa, Sorrento i la illa de Capri. I, ja camí de Calàbria, el Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum i banyar-vos en les platges fantàstiques de Santa Maria de Castellabbate, una xulada. Dineu al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar, guapíssim, inoblidable.

I, l’endemà continuem camí, cap a la Calabria. Autopista cap al sud! Pareu a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione, bons plats regionals, sobretot peix i marisc, preparat amb cura per la senyora de la casa, una veritable mamma!. Continueu ruta per fer nit a Scilla, un poble molt bonic dalt d’un penyal, a l’estret de Messina. Aigües blau turquesa, carrers estrets, una delicia intocada pel turisme. L’Hotel Scilla, sense estar malament, no va complir les nostres espectatives. El poble sí!.

El dia següent podeu visitar Tropea, on també podeu allotjar-vos. I fer un volt i una banyada per les bellíssimes cales del Capo Vaticani, encara desconegudes del gran públic, però senzillament impressionants. O bé baixar fins Reggio Calabria, la capital, per veure el seu muse. I veure com els transbordadors viatgen a Sicília, i Messina a l’altre costat, a Sicília, una terra que serà el nostre post de demà. De tornada de la Calàbria cap a Roma, pareu a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. Fresca assegurada. Podeu dormir-hi. Aquest parc natural no te l’esperes aquí baix, en mig de la Calabria!. De nou podem parar a Salerno, de nou podem parar a Nàpols, i podeu aprofitar per veure les darreres coses que encara no hagueu vist, com ara el Cristo velato, Santa Chiara, Gesú Novo, Spaca Napoli… i podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. I continuem viatge a Roma, on potser de tornada si que us ve de gust passar un parell de dies allotjats al Novotel la Rustica o a Frascati. Si ho feu aneu a dinar a una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica, o bé dinant al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

De Roma a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, amb parada a Tarquínia, la bella ciutat amb la necròpolis etrusca més xula del món, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

Ruta per la Campània

Ara que estem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus i, per tant, sense poder sortir a gaudir de cap activitat en família, és un bon exercici pensar en els dies que vindran, un cop passat el mal tràngol, en que podrem tornar a sortir amb els nostres fills i filles. Per això deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Per exemple una anada a les belles terres de la Campània, que podem fer sencer, com el relatem, o només en alguna part. Somniem que sortim de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Podem sopar al mateix vaixell, en el self-service o en el restaurant, tot i que molt més car. Ens emportem el cotxe amb nosaltres, carregat de maletes i tota mena d’estris que necessitem per passar unes bones vacances, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha bons camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge es fan llargues. Arribem a Civittavecchia i anem a l’hotel a Roma. L’endemà podeu visitar la ciutat eterna, o no, o potser fer-ho a la tornada. Si penseu que podeu esmerçar un dia o dos a Roma, llavors podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores de la ciutat eterna, un bon hotel per a les famílies. O bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma, fresc i amb tren directe a la capital d’Itàlia. A Frascati hi ha molts bons llocs per dinar i sopar. En acabat de veure Roma podeu sortir camí de Nàpols i també visitar aquesta encisadora i perillosa ciutat. Una passada!. Barris que fan por, carrers que corprenen, gent amable, art arreu. I una circulació d’infart!  Camí de la Campània, abans de veure Nàpols, podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. O banyar-vos a les platges d’Anzio, molt xules.

Abans d’entrar a la capital de la Campània, feu una aturada a Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs. Caserta és molt bonic i s’hi menja bé, amb menús molt arreglats, preu per qualitat.

En lloc de fer centre de visita a Nàpols, que és una ciutat caòtica i molt sorollosa, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat una mica diferent, tot i que també moguda, però molt divertida, una mica canalla. Salern ens encanta i ens agrada, encara més que Nàpols. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, un hotel modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Els dies següents podeu dedicar-los a visitar la Campània. Us recomanem començar per la meravellosa costiera amalfitana, que és realment tan bonica com diuen. Ciutats com Ravello, amb la catedral normanda i el palau normands, un lloc deliciós per les vistes. O Amalfi, ciutat marinera medieval, amb la seva catedral, el claustre del paradís, romànic exòtic, i el seu casc antic. A Amalfi podeu dinar en una divertida pizzeria i trattoria del poble antic, en un dels carrers blancs de calç, amb voltes i túnels. Es diu Al Teatro. Ens va agradar. No oblideu arribar fins Positano, un altre lloc esplèndid. De fet, tots els pobles de la Costiera son molt bonics, i tenen platges molt maques. Atenció: la carretera és estreta, amb moltes voltes i plena de gent. De vegades, a l’estiu, te sentit únic. Tipus costa del Garraf!

I el dia següent potser podeu anar a Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, molt ben conservades, que son més que unes simples ruïnes. Estan força intactes, com si acabessin de ser destruïdes pel Vesubi. Vam dinar a Herculano, en una trattoria propera a les excavacions, anomenada Tubba Cattuba, molt bona!.

I, malgrat tot el que us hagin pogut dir, deixeu un dia o més per anar a Nàpols, una ciutat que enganxa, encara que és plena de brutícia, i amb un ambient sòrdid, fins i tot perillós. Però, a canvi, si sou valents, coneixereu una ciutat molt festiva, mediterrània, diferent, molt original, plena de grans monuments, palaus, esglésies…

    

L’endemà, si us queden dies, podeu anar a Sorrento i, des d’allà agafar la barca cap a la illa de Capri. Una illa molt maca, amb paisatges d’ensomni. Per dinar teniu, a la mateixa plaça del poble, prop de la parada del bus, el restaurant Casa Isidoro, al mateix Capri centre, a Via Roma, 17.  Per tornar al port us recomanem baixar a peu, entre els patis de tarongers i llimoners, pel camí estret i humit que fa drecera. Una delícia!.

I, per acabar, si encara us queden alguns dies, baixeu de Salerno cap al Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum. Un munt de temples grecs perfectament conservats. Millor que a Grècia. I prop d’allà les platges fantàstiques de Castellabbate, una xulada. De tornada a Roma, quan ja acabeu el vostre viatge, en ruta cap al port de Civittaveccia, per prendre el vaixell cap a Barcelona, podeu parar un moment a dinar a Montecassino, i pujar fins l’abadia benedictina. Edifici barroc, molt restaurant, interessant però no bonic. Al poble de Cassino teniu el restaurant de l’Hotel Alba, a l’Antica Trattoria de Mario, a la Via Vagni, just a l’entrada.

I no oblideu de parar també a la bella ciutat medieval d’Anagni, amb una catedral romànica i una cripta plena de frescos, impressionant!.

Arribats a Roma, podeu tornar a dormir a Frascati, o a la mateixa ciutat eterna, o arribar-vos fins a Tarquínia amb belles restes etrusques. O fer nit a Viterbo, una ciutat medieval, rodejada de paratges naturals molt bonics, amb boscos i llacs, i palaus renaixentistes. No està lluny de Civittavecchia. En arribar a aquest port italià només us quedarà agafar el vaixell de Grimaldi i, a la tarda del dia següent ja sereu a Barcelona!.

Brescia

Brescia és una ciutat mitjana d’Itàlia, situada a mig camí entre Milano i Venezia, dues grans fites turístiques del país, i entre Bergamo i Verona, altres dos viles d’art imponents. Totes elles a peu de l’autopista A4, sense pèrdua. Brescia no és la ciutat més bonica d’Itàlia, ni pot competir amb Roma o Firenze, però si passeu prop d’ella, pareu-hi una hora, val la pena. Brescia fou una importantíssima colònia romana i queden moltes restes d’aquesta època. Entre elles el fòrum, el teatre i un temple. Romànica és la catedral vella, anomenada la Rotonda, pel seu pla circular, estrany. Al costat teniu la catedral nova, neoclàsica, sense més història. A dues passes una genial plaça del comú, amb una logia palladiana, alguns bellíssims palaus i una torre del rellotge veneciana. Tot força escenogràfic. Els museus son l’altre punt fort de la ciutat, el de l’Edat Cristiana i el de Santa Júlia, patrimoni de la humanitat, contenen peces i obres d’art des de Roma a l’edat mitja, fantàstiques. I res és ens pot oferir Brescia, vila romana i medieval, senzilla, poc aparatosa però molt cuca, com totes les ciutats d’Itàlia. Si obrim el ventall i fem de Brescia el centre d’una setmana de vacances llavors la cosa canvia una mica. A menys de 100 kms. teniu, al voltant, ciutats com Mantova, Parma, Verona, Bergamo, Piacenza, Cremona o Milano, per exemple, que mereixen una visita totes elles. Si parlem de natura no podeu deixar de veure els llacs alpins de Garda i el d’Iseo, blaus, purs, preparats per banyar-s’hi. Per dinar a Brescia us recomanem, a la plaça del Duomo, la vinateria Dolcevite, jove, informal, delirant, amb pizzas, foccacias, pannini… bons vins, és clar!. Per preus ridículs. No és un ristorante, evidentment… però la gent de Brescia l’omple, i no ens estranya. El Mangiafuoco és una trattoria italiana com la imaginem, de pel·lícula, fantàstica. Bona opció. Molt més clàssica la Colonna, de sempre, tradicional, bona cuina. D’hotels familiars no en falten: per exemple el Novotel Brescia, on els nens menors de 16 anys no paguen. O l’AC Brescia, d’aquesta cadena internacional, o el NH Brescia, molt interessant també. Brescia, cal pensar-hi si passeu prop d’ella!.

Brescia es una ciudad de Italia, situada a medio camino entre Milano y Venezia, dos grandes hitos turísticos del país, y entre Bergamo y Verona, otros dos villas de arte imponentes. Todas ellas a pie de la autopista A4, sin pérdida. Brescia no es la ciudad más bonita de Italia, ni puede competir con Roma o Firenze, pero si pasáis cerca de ella, parad allí una hora, vale la pena. Brescia fue una importantísima colonia romana y quedan muchos restos de esta época. Entre ellas el foro, el teatro y un templo. Románica es la catedral vieja, llamada la Rotonda, por su plano circular, extraño. Junto a ella tenéis la catedral nueva, neoclásica, sin más historia. A dos pasos una genial plaza del común, con una logia palladiana, algunos bellísimos palacios y una torre del reloj veneciana. Todo muy escenográfico. Los museos son otro punto fuerte de la ciudad, el de la Edad Cristiana y el de Santa Julia, patrimonio de la humanidad, contienen piezas y obras de arte desde Roma a la edad media, fantásticas. Y eso os puede ofrecer Brescia, ciudad romana y medieval, sencilla, poco aparatosa pero muy cuca, como todas las ciudades de Italia. Si abrimos el abanico y hacemos de Brescia el centro de una semana de vacaciones entonces la cosa cambia un poco. A menos de 100 kms. tienen, alrededor, ciudades como Mantua, Parma, Verona, Bergamo, Piacenza, Cremona o Milano, por ejemplo, que merecen una visita todas ellas. Si hablamos de naturaleza no pueden dejar de ver los lagos alpinos de Garda y el de Iseo, azules, puros, preparados para bañarse. Para comer en Brescia destacamos en la plaza del Duomo, la vinatería Dolcevite, joven, informal, delirante, con pizzas, foccacias, Pannini … buenos vinos, claro. Precios ridículos. No es un ristorante, evidentemente … pero la gente de Brescia lo llena, y no nos extraña. El Mangiafuoco es una trattoria italiana como la imaginamos, de película, fantástica. Buena opción. Mucho más clásica la Colonna, de siempre, tradicional, buena cocina. De hoteles familiares no faltan: por ejemplo el Novotel Brescia, donde los niños menores de 16 años no pagan. O el AC Brescia, de esta cadena internacional, o el NH Brescia, muy interesante también. ¡Brescia, hay que pensar en ella!.

Las Edades del Hombre: Passió

Les Edats de l’Home és una magna exposició anual que ens mostra, any rere any, cada any, el riquíssim patrimoni que posseeixen les onze diòcesis de Castella i Lleó. Es localitza sempre en una capital o vila important, en una de les catedrals o colegiates de Castella. Cada nova temporada l’afluència de visitants supera l’anterior i ja són més de deu milions de persones les que han visitat, alguna vegada, en algun lloc de Castella, en alguna de les magnífiques esglésies i catedrals de la regió, una de les quinze primeres edicions de les Edats de l’Home. I no ens sorprèn gens ni mica, perquè aquesta iniciativa, que va sorgir el 1988, ha assolit cotes d’altíssim valor cultural i artístic. El títol de la XVI edició de les Edats de l’Home és PASSIO (en llatí significa això exactament “Passió”). Aquest és el lema, i el tema, al voltant del qual gira la mostra d’aquest any: la representació de la passió de Crist en l’art de Castella i Lleó. L’exposició resultant s’obre pel maig del 2011 i durarà uns set mesos, fins novembre. Les seus d’aquesta meravellosa experiència seran l’Església de Santiago dels Cavallers, a Medina de Rioseco, i l’Església de Santiago el Real, a Medina del Campo. L’Església de Santiago Apòstol, coneguda com a Santiago dels Cavallers, de Medina de Rioseco (Valladolid) és un temple de grans proporcions construït entre els segles XVI i XVII, amb un fastuós retaule major. L’Església de Sant Jaume el Major de Medina del Campo, és d’estil renaixentista herrerià, del XVI. És obligada la visita de la famosa capella del reliquiari. Passió reuneix 180 obres mestres de l’art castellà dels segles X al XX. Les obres no han estat mai abans exposades en cap altre certamen. Una excusa ideal per fer una passejada per les ciutats de Castella, amb els seus nuclis antics plens de castells, esglésies, convents, palaus i casalots. A més de les bellíssimes Medinas, teniu bé aprop Valladolid, amb els seus museus, o Tordesillas, Olmedo, Arévalo, Palència, Toro y Zamora. També les abundants fortaleses de la zona: La Mota, Torrelobatón, Cuellar, Peñafiel, Fuensaldaña, Montealegre … Aprofitem l’ocasió per recomanarvos la visita al Monestir de Santa Maria de Valbuena, seu permanent de la Fundació “Les Edats de l’Home”. Aquest cenobi és un dels conjunts cistercencs més ben conservats d’Espanya, amb l’església, d’una puresa de línies esglaiadora, el claustre, o la capella de Sant Pere, amb les seves fenomenals pintures al fresc gòtiques. En aquesta seu permanent de les Edats de l’Home es poden contemplar diverses exposicions temporals, que van variant. A Medina menjareu molt bé. Al restaurant Pasos Enlace, al mateix carrer Major, amb els seus porxos. Tel: 983 70 10 02. Al costat teniu el restaurant Astúries, i el La RuaLa Rua, una mica més enllà, a la carretera. Bé també Els Arcs, al carrer d’Armes, 4. Tel: 983 72 00 43. Al mateix carrer Major molts bars ofereixen menús del dia. Si voleu dormir a Rioseco, podeu provar a l’Hotel Vittoria Colonna, amb bon restaurant, o en el singular, i exclusiu, Hotel Los Almirantes, de luxe. Té SPA i un altre bon restaurant. Si us agraden més les cases rurals, mireu l’ India Chica. A Valladolid, a mig camí entre les dues Medinas, i per a ús i gaudi de les famílies, l’aposta segura i econòmica és Novotel, entre els millors d’Europa en aquesta cadena. La Passió us espera!.

Las Edades del Hombre és una magna exposición anual que nos muestra, año a año, cada año, el riquísimo patrimonio que poseen las once diócesis de Castilla y León. Se localiza en una capital o villa importante, en una de las catedrales o colegiatas de Castilla. Cada nueva temporada la afluencia de visitantes supera a la anterior y ya son más de diez millones de personas las que han visitado, alguna vez, en algun lugar de Castilla, en alguna de las magníficas iglesias y catedrales de la región, una de las quince primeras ediciones de Las Edades del Hombre. Y no nos sorprende lo más mínimo, porque esta iniciativa, que surgió en 1988, ha alcanzado cotas de altísimo valor cultural y artístico. El título de la XVI edición de las Edades del Hombre es PASSIO (en latín significa “Pasión”). Este és el lema, y el tema, alrededor del cual gira la muestra de este año: la representación de la pasión de Cristo en el arte de Castilla y León. La exposición resultante va a exhibirse unos siete meses, entre los meses de mayo y noviembre de 2010. Las sedes de esta maravillosa experiéncia van ha ser la Iglesia de Santiago de los Caballeros, en Medina de Rioseco, y la Iglesia de Santiago el Real, en Medina del Campo. La Iglesia de Santiago Apóstol, conocida como Santiago de los Caballeros, de Medina de Rioseco (Valladolid) es un templo de grandes proporciones construido entre los siglos XVI y XVII, con un fastuoso retablo mayor. La Iglesia de Santiago el Mayor de Medina del Campo, és de estilo renacentista herreriano, del XVI. És obligada la visita de la famosa capilla del relicario. Passio reúne 180 obras maestras del arte castellano de los siglos X al XX. Las obras no han estado antes expuestas en certámen alguno. Una excusa ideal para dar un paseo por las ciudades de Castilla, con sus cascos antiguos llenos de castillos, iglesias, conventos, palacios y casonas. Además de las bellísimas Medinas vallisoletanas, teneis bién cerca Valladolid, con sus museos, Tordesillas, Olmedo, Arévalo, Palencia o Zamora. También las abundantes fortalezas de la zona: La Mota, Torrelobatón, Cuellar, Peñafiel, Fuensaldaña, Montealegre… Aprovechamos la ocasión para recomendar la visita al Monasterio de Santa María de Valbuena, sede permanente de la Fundación “Las Edades del Hombre”. Este cenobio és uno de los conjuntos cistercienses mejor conservados de España, con la iglesia, de una pureza de línias sobrecogedora, el claustro, o la capilla de San Pedro, con sus fenomenales frescos góticos. En esta sede permanente de las Edades del Hombre se pueden contemplar diversas exposiciones temporales, que van variando. En Medina comereis muy bién. En el restaurante Pasos Enlace, en la calle Mayor, con sus soportales. Tel: 983 70 10 02. Al lado teneis el restaurante Astúrias, y el La Rua, un poco más allá, en la carretera. Bueno Los Arcos, en la calle de Armas, 4. Tel: 983 72 00 43. En la misma calle Mayor muchos bares ofrecen menús del dia. Si quereis dormir en Rioseco, podeis probar en el Hotel Vittoria Colonna, con buén restaurante, o en el singular, y exclusivo, Hotel Los Almirantes, de lujo. Tiene SPA y otro buén restaurante. Si os gustan más las casas rurales, mirad la India Chica. En Valladolid, a medio camino entre las dos Medinas, y para uso y disfrute de las famílias, la apuesta segura y económica és el Novotel, entre los mejores de Europa en esta cadena.

Medina de Rioseco

Medina de Rioseco és Castella en estat pur. La vila dels almiralls, situada al nord de Valladolid, irradia severitat pels quatre costats, perfecció, sobrietat. Però conté, dins una conxa adusta, perles del millor art. Esglésies maravelloses com Santa Maria de Mediavilla, de planta renaixentista, amb un retaure impressionant i amb la increible capella dels Benavente, obra mestra de l’art barroc a Espanya. També recomanem, sobretot aquest any 2011, la visita a la església de Santiago, on podreu gaudir d’una nova edició de l’exposició “Las Edades del Hombre“, sota el sugerent titol de “Passió”. El millor de la pintura i l’escultura de les catedrals de Castella reunit sota un mateix sostre. Tampoc no podeu perdreus el carrer major de la vila, amb els seus soportals. I, a la sortida, el fenomenal Museu de Art contingut dins del monestir de San Francisco. A l’altra banda de Medina trobareu algunes curiositats dignes de veure’s com la fábrica de farina, també museitzada i, just al costat la dársena del canal de Castella, faraónica i visionària obra de la il·lustració que pretenia obrir la meseta al mar. Si us queda temps aneu també a veure el Museu de Semana Santa, en una altra de les moltes esglésies que campen per la ciutat. A pocs llocs menjareu tan bé com a Rioseco. Se’ns farà difícil recomanar-vos un restaurant. Nosaltres vàrem dinar al restaurant Pasos Enlace, al final del carrer Major, aquí anomenat de Lázaro Alonso, 44. Tel: 983 70 10 02. Tot i que està situat entre dos altres establiments, la porta és petita i el nom canvia segons el rètol que mires, el trobareu. L’interior és amplíssim, decorat a la castellana, amb cadires de ferro i armadures. El menjar és tan contundent com la sala. Carta carota, però menú asequible. Vins de Ribera del Duero mortals de necessitat. Al costat està l’Astúries, del que ens van dir coses bones, com també ens recomanaren La Rua, a la carretera. També ens van parlar del Los Arcos, carrer de Armas, 4. Tel:  983 72 00 43. Encara hi ha alguns bars, al mateix carrer Major que fan menús del dia prou interessants. Per dormir ens va agradar l’Hotel Vittoria Colonna, al centre de Medina i amb bon restaurant.  Molt més sofisticat és un hotel molt singular, anomenat Los Almirantes, d’un luxe molt especial.  Amb SPA i restaurant. Quelcom més senzillet?. Teniu bons hostals, dels de tota la vida, com ara el Duque de Osuna. Hi ha una casa rural interessant, diferent i novedosa, a les afores, anomenada India Chica, i una de més tradicional a tocar del Canal de Castilla. Podeu fer de Medina de Rioseco centre d’una excursió per la comarca que us porti per la ruta dels castells, a Fuensaldaña, Torrelobatón o Montealegre, entre d’altres. O bé parar-hi en una ruta per Castella, quan passeu per Valladolid, Palència, Zamora… o a visitar, si hi aneu el 2011, la magnífica exposició de Las Edades del Hombre.

Medina de Rioseco es Castilla en estado puro. La villa de los almirantes, situada al norte de Valladolid, irradia severidad por los cuatro costados, perfección, sobriedad. Pero contiene, dentro de una concha adusta, perlas del mejor arte. Iglesias maravillosas como Santa María de Mediavilla, de planta renacentista, con un retablo impresionante y con la increíble capilla de los Benavente, obra maestra del arte barroco en España. También recomendamos, sobre todo este año 2011, la visita a la iglesia de Santiago, donde se podrá disfrutar de una nueva edición de la exposición “Las Edades del Hombre”, bajo el sugerente título de “Pasión”. Lo mejor de la pintura y la escultura de las catedrales de Castilla reunido bajo un mismo techo. Tampoco pueden perderse la calle mayor de la villa, con sus soportales. Y, a la salida, el fenomenal Museo de Arte contenido dentro del monasterio de San Francisco. Al otro lado de Medina encontrarán algunas curiosidades dignas de verse, como la fábrica de harina y, justo al lado, la dársena del canal de Castilla, faraónica y visionaria obra de la ilustración que pretendía abrir la meseta al mar. Si os queda tiempo id a ver el Museo de Semana Santa, en otra de las muchas iglesias que campan por la ciudad. En pocos lugares comeréis tan bien como Rioseco. Se nos hace difícil recomendaros un restaurante. Nosotros comimos en el Pasos Enlace, al final de la calle Mayor, aquí llamada de Lázaro Alonso, en el número 44. Tel: 983 70 10 02. Aunque está situado entre otros dos establecimientos, la puerta es pequeña y el nombre cambia según el rótulo que miras, lo encontraréis. El interior es amplísimo, decorado a la castellana, con sillas de hierro y armaduras. La comida es tan contundente como la sala. Carta cara, pero menú asequible. Vinos de Ribera del Duero, mortales de necesidad. Al lado está el Asturias, del que nos dijeron cosas buenas, como también nos recomendaron La Rua, en la carretera. También nos hablaron bién del Los Arcos, en la calle de Armas, 4. Tel: 983 72 00 43. Todavía hay algunos bares, en la misma calle Mayor que hacen menús del día bastante interesantes. Para dormir nos gustó el Hotel Vittoria Colonna, en el centro de Medina y con buen restaurante. Mucho más sofisticado es un hotel muy singular, llamado Los Almirantes, de un lujo muy especial. Con SPA y restaurante. ¿Algo más sencillito?. Tienen buenos hostales, de los de toda la vida, como el Duque de Osuna. Hay una casa rural interesante, diferente y novedosa, en las afueras, llamada India Chica, y una más tradicional junto al Canal de Castilla. Pueden hacer de Medina de Rioseco centro de una excursión por la comarca, que les lleve por la ruta de los castillos, hasta Fuensaldaña, Torrelobatón o Montealegre, entre otros. O bien agregarla a una ruta por Castilla, al pasar por Valladolid, Palencia, Zamora …  Si vais en 2011, la magnífica exposición de Las Edades del Hombre no puede perderse de vista.