Génova


Image00016

Génova és una ciutat gran, molt gran. Amb un port gran, molt gran. Dels més grans d’Europa. Està col·locada en semicercle davant del seu port, pujant els costers d’uns turons dels primers Apenins i els darrers Alps. És una ciutat vella, una mica bruta i un pèl trista. Però com totes les ciutats italianes està absolutament plena de monuments que la fan una parada indiscutible en una ruta per Itàlia. I, a banda i banda, la riviera ligur proposa platges, pobles mariners i mar absolutament encantadors, molt mediterranis. No us podeu perdre la catedral, i la petita església del Gesú, a costat seu. El palau ducal i la piazza Ferrari. Més enllà la via Garibaldi amb els seus increibles palaus. Li diuen la Milla d’Or d’Europa!. Encara més avall l’església de l’Annunciata, barroca, amb obres d’artistes de primera linia. I baixant cap al port un munt de petits carrers i carrerons fabulosos. Génova te un aquari esplèndit, al port mateix. I una xarxa de metro petita però suficient, amb un bitllet per 4 persones i un dia per 9 euros. Quan hi anem, en família dormim al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Bus a la porta. Metro a 10 minuts. Arribareu fàcil a Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Després podreu continuar camí cap a Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

 

Image00011

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Génova, uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero no debeis perderos el puerto, el duomo, la via Garibaldi con sus palacios uno al lado del otro y las iglesias. Porque Génova, una ciudad industrial y muy grande, tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo poco a poco. Si vais a Italia seguramente entrareis por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pues deben parar allí porque vale la pena verla. Pueden dormir en Génova, y con familia, sin dudarlo, el Novotel. Después podreis continuar camino de Florencia, para ver inexcusablemente Pisa y Lucca. ¡Buena estancia en Génova y en Italia, y atención al síndrome de Stendhal!.

Image00012

Bergamo, revisitada


bergamo

Hem tornat a parar a Bérgamo, una bellíssima ciutat medieval, al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem per on vam dinar nosaltres, a la mateixa via Colleoni, en ple centre de la ciutat antiga. El Da Mimmo. “Rien ne va plus” que dirien els francesos. Fantàstic, clàssic, ben servit, ben cuidat, cuina exquisida. Car i mòdic a la vegada. Des d’un menú apanyat, o una pizza no gaire cara, fins uns plats regionals de sucar-hi melindros, més el·laborats i més punyents per la butxaca, res exagerat. Terrassa guapíssima a l’estiu, interior acollidor si fa mal temps. Per quedar bé. pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!.  A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem una pizzeria que, paradoxalment es diu “Pizza Alta”, a la via Papa Leone XIII, número 5. Hi ha un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.

En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.

 

Bergamo


bergamo

Al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!.  A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.

En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.

 

Isole Borromee


A Itàlia, al mig del Llac Maggiore, davant de la bellíssima població de Stresa, a pocs kms. de Milano, trobareu aquestes delicuescents, decadents i romàntiques illes. Al segle XIX, el llac Maggiore, i sobretot la població de Stresa era el punt de trobada de la societat més elegant de l’època. Per això, avui dia, tota la riva del llac sembla extreta d’un altre temps. D’un temps de festes i balls, de balnearis, i de estiueig. Tots els pobles del llac tenen aquest aire retro. Amb els grans hotels, les villes amb jardí, els parcs, les zones de bany reservades… I davant la costa, perfectament a tocar de Stresa, les tres perles, les tres joies de l’estany. Les illes Borromees. És una visita turística clàssica. Es poden veure tres illes. Una, anomenada illa Mare, és un jardí. Un gran jardí amb milers de plantes. Un hort botànic. També hi han paons i altres animalons. El jardí és una passada. Un jardí senyorial de la familia dels Borromeus. Com és natural al jardí hi ha un palau. Un palau que també és de conte de fades, barroc, amb habitacions suntuoses, a la italiana. Una altra illa és la dels pescadors. En aquesta illa és on hi ha les cases dels antics pescadors del llac. Un poblet que és una delícia bucòlica. Restaurants, botigues, artesania… carrers estrets, melangiosos. La tercera illa es diu illa Bella. Aquesta illa no te un palau dins un jardí, sinó que és un palau tota ella. És el palau familiar del Borromeus. Sales i salons, habitacions i jardins d’un barroc espectacular, sobreactuat, cridaner. Per arribar-hi podeu agafar les barquetes que venen i van tot el dia. No fan gaire trajecte. Les illes estan a tocar de la costa del llac. Podeu fer hi cap des de Stresa mateix, des d’Invra o de Verbania. Hi ha vaixell cada mitja hora, en temporada alta. Aquesta és una sortida de tardor. Tot està quiet. La boira, la pluja, rellisquen entre la vegetació de les mansions, amb els arbres d’un groc llampant, d’un vermell encés o d’un grana rovellat. Els hotels ja han tancat. No hi ha ningú. També és una sortida de primavera. Amb la natura revivint, els pobles despertant, i el llac ple de nova vida. A l’hivern tot està calmat, sovint nevat. A l’estiu… a l’estiu és la bogeria més boja. No podreu passar per la carretera que voreja l’aigua. Cues, retencions, cotxes, gent, banyistes, turistes, iaes de balneari. Brugit, italià, desconcertant. Tot això està ben a prop de Milano, a uns 100 kms. escassos. Podeu fer unes vacances recorrent els Alps italians, els llacs: Garda, Iseo, Lugano, Como, Orta, Maggiore…  Fascinant, increible, bellíssim. Una obra d’art de la natura. Arribareu des de Milano per l’autopista A8 i A26. Millor sortir a Arona, per recòrrer la vora del llac fins Stressa. Recorregut panoràmic, turístic, lent i deliciós. A l’estiu una mica calvari, ja us ho hem dit. Si us agobieu, pugeu muntanya amunt per trobar l’autopista A26, la de Gravellona. Hi ha restaurants i hotels a cada poble. Hotels de cinc estrelles, balnearis per gent molt rica. Hotelets més senzills i restaurants més econòmics. Però no us enganyarem. És una zona molt cara. Nosaltres hi eren de visita. Vàrem dormir al Novotel de Milano, on teniem el cuartel general. Aquest Nadal, per Setmana Santa, a l’estiu, un pont de tardor, els llacs i les illes dels Alps us esperen!.

En Italia, en medio del Lago Maggiore, frente a la bellísima población de Stresa, a pocos kms. de Milano, encontrarán estas delicuescentes, decadentes y románticas islas. En el siglo XIX, el lago Maggiore, y sobre todo la población de Stresa era el punto de encuentro de la sociedad más elegante de la época. Por eso, hoy en día, toda la orilla del lago parece extraída de otro tiempo. De un tiempo de fiestas y bailes, de balnearios, y de veraneo. Todos los pueblos del lago tienen ese aire retro. Con los grandes hoteles, las villas con jardín, los parques, las zonas de baño reservadas … Y frente a la costa, perfectamente junto a Stresa, las tres perlas, las tres joyas del lago. Las islas Borromeas. Es una visita turística clásica. Se pueden ver tres islas. Una, llamada isla Madre, es un jardín. Un gran jardín con miles de plantas. Un huerto botánico. También hay pavos y otros animales. El jardín es una pasada. Un jardín señorial de la familia de los Borromeo. Como es natural en el jardín hay un palacio. Un palacio que también es de cuento de hadas, barroco, con habitaciones suntuosas, a la italiana. Otra isla es la de los pescadores. En esta isla es donde están las casas de los antiguos pescadores del lago. Un pueblo que es una delicia bucólica. Restaurantes, tiendas, artesanía … calles estrechas, melancólicas. La tercera isla se llama isla Bella. Esta isla no tiene un palacio en un jardín, sino que es un palacio toda ella. Es el palacio familiar de los Borromeos. Salas y salones, habitaciones y jardines de un barroco espectacular, sobreactuado, llamativo. Para llegar se pueden tomar las barquitas que vienen y van todo el día. No hacen mucho trayecto. Las islas están muy cerca de la costa del lago. Pueden llegar desde Stresa mismo, desde Invra o de Verbania. Hay barco cada media hora, en temporada alta. Esta es una salida de otoño. Todo está quieto. La niebla, la lluvia, resbalan entre la vegetación de las mansiones, con los árboles de un amarillo chillón, de un rojo encendido o de un grana oxidado. Los hoteles ya han cerrado. No hay tráfico. También es salida de primavera. Con la naturaleza reviviendo, los pueblos despertando, y el lago lleno de nueva vida. En invierno todo está calmado, a menudo nevado. En verano … en verano es la locura más loca. No podrán pasar por la carretera que bordea el agua. Colas, retenciones, coches, gente, bañistas, turistas, abuelas de balneario. Italiano, movido, desconcertante. Todo esto está muy cerca de Milano, a unos 100 kms. escasos. Puede recorrerlo en unas vacaciones por los Alpes italianos, con sus lagos: Garda, Iseo, Lugano, Como, Orta, Mayor … Fascinante, increíble, bellísimo. Una obra de arte de la naturaleza. Llegarán desde Milano por la autopista A8 y A26. Mejor salir en Arona, para recorrer la orilla del lago hasta Stressa. Recorrido panorámico, turístico, lento y delicioso. En verano un poco calvario, ya os lo hemos dicho. Si se llegan a agobiar, no hay más que subir montaña arriba para encontrar la autopista A26, la de Gravellona. Hay restaurantes y hoteles en cada pueblo. Hoteles de cinco estrellas, balnearios para gente muy rica. Hotelitos más sencillos y restaurantes más económicos. Pero no nos engañemos. Es una zona muy cara. Nosotros estábamos solo de visita. Dormimos en el Novotel de Milano, donde teníamos el cuartel general.

Llac d’Orta


El llac d’Orta està situat al Piamont, a tocar del llac Maggiore, a Itàlia, al peu dels Alps. És un llac petit, el més petit de tots els magnífics llacs italians alpins de les rodalies de Milano. Podeu arribar-hi des de Torino, anant cap a Novara, i d’aquí camí de Domodossola. També des de Milano per l’autopista A8 i A26 seguint sempre la direcció Gravellona Toce, sortida Borgomanero i seguint cap a Gozzano, que es la primera vila que trobareu al sud del llac. També podeu fer la riva del llac Maggiore fins Stresa, anar cap a Gravellona, i d’allà a Omegna. Llavors podreu fer el llac d’Orta de tornada cap a Milano o Torino. Un dia complert. Son uns 140 kms. des de Torino, 70 kms. des de Milano i 42 kms des de l’aeroport de Malpensa. El llac te una illa al mig, a tocar d’Orta, la població que dona li dona nom. Es tracta de l’Isola di San Giulio, d’una bellessa arrebatadora, romàntica. L’illa és una fita cultural, religiosa, sacra i d’art. Hi ha una comunitat de monges benedictines que regenten el monestir que domina l’enclau. La Basilica de l’illa, romànica del segle XI, conté magnífiques escultures del XV, i fresos a les parets del segles XV, XVI i XVIII. La resta de l’illa, i de les rives, està plena de casetes de pescadors i de vil·les d’estiueig, tot i que en menor mesura que les vores del llac Maggiore. Si hi aneu a la primavera trobareu poca gent, i una natura en ple despertar. A l’estiu hi ha més gent, tot i que mai tanta com al Maggiore. Us podreu banyar i anar al festival de música antiga. A la tardor el llac i els boscos, els Alps tots ells, s’omplen de color increibles. Els arbres perden les fulles i la neu cobreix els cims. La boira campa per les aigües quietes. Bucòlic, oi?. Als pobles de la vora del llac hi ha molts hotels que ens van semblar preciosos, i alguns càmpings molt bonics. Nosaltres, però, vàrem dormir al Novotel Milano Malpensa, a l’aeroport, on vam centrar el nostre campament. Bé de preu i admeten 2 infants dormint i esmorzant gratis a l’habitació dels pares. No us perdeu el llac d’Orta, el seu veï llac Maggiore, i els de Garda, Iseo i Lugano. Una destinació ineludible en un viatge pels Alps Italians.

El lago de Orta está situado en el Piamonte, cerca del lago Maggiore, en Italia, al pie de los Alpes. Es un lago pequeño, el más pequeño de todos los magníficos lagos italianos alpinos de los alrededores de Milano. Pueden llegar desde Torino, yendo hacia Novara, y de ahí camino de Domodossola. También desde Milano por la autopista A8 y A26 siguiendo siempre la direcció Gravellona Toce, salida Borgomanero y siguiendo hacia Gozzano, que es la primera villa que se encuentra al sur del lago. También pueden subir por la orilla del lago Maggiore hasta Stresa, ir luego hacia Gravellona, y de allí a Omegna. Entonces podrán dar el lago de Orta de vuelta a milano o Torino. Un día completo. Son unos 140 kms. desde Torino, 70 kms. desde Milano y 42 kms desde el aeropuerto de Malpensa. El lago tiene una isla en medio, al lado de Orta, la población que da le da nombre. Se trata de la Isola di San Giulio, de una belleza arrebatadora, romántica. La isla es un hito cultural, religioso, sacro y de arte. Hay una comunidad de monjas benedictinas que regentan el monasterio que domina el enclave. La Basílica de la isla, románica del siglo XI, contiene magníficas esculturas del XV, y fresos en las paredes de los siglos XV, XVI y XVIII. El resto de la isla, y de las riberas, está llena de casitas de pescadores y de villas de veraneo, aunque en menor medida que las orillas del lago Maggiore. Si vais en primavera encontrareis poca gente, y una naturaleza en pleno despertar. En verano hay más gente, aunque nunca tanta como en el lago Mayor. Os podréis bañar e ir al festival de música antigua. En otoño el lago y los bosques, los Alpes todos ellos, se llenan de colores increíbles. Los árboles pierden las hojas y la nieve cubre las cimas. La niebla campa por las aguas quietas. Bucólico, ¿verdad?. En los pueblos de la orilla del lago hay muchos hoteles que nos parecieron preciosos, y algunos campings muy bonitos. Nosotros, sin embargo, dormimos en el Novotel Milano Malpensa, el del aeropuerto, donde centramos nuestro campamento. Bien de precio y admiten 2 niños durmiendo y desayunando gratis en la habitación de los padres. No os perdáis el lago de Orta, su vecino el lago Maggiore, y los de Garda, Iseo y Lugano. Un destino ineludible en un viaje por los Alpes Italianos.

Certosa di Pavia


Aquesta vegada us volem prevenir: el que ara descriurem pot provocar el síndrome de Sthendal, com la Toscana o com Florència. És una de les grans fites d’Itàlia. És patrimoni de la humanitat. És valorat amb la màxima qualificació a totes les guies. I malgrat tot això és una perfecta desconeguda. La cartoixa de Pavia, al nord d’Itàlia, al nord de Pavia i al sud de Milà, a tocar de Pavia i de Milà, és un indret, una joia que poquíssima gent ha visitat. Fins arribar-hi és difícil. Malgrat estar situada ben a prop de la carretera, i de l’autopista, que uneix Milà i Pavia, la manca de rètols, i d’indicacions, us abocarà al fracàs. Aneu amb compte. Un cop la trobeu us sorpendrà la deixadessa, la pols i la poca cura de l’entorn. Hi ha un parking, amb bona ombra, una font i uns menjadors per fer picnic que més aviat semblen sortits d’una pel·lícula dels anys 50. Pageu a l’encarregat i aneu cap a la porta principal. Res en l’exterior no fa pensar en l’art que acumulen aquestes pedres. Un cop passat el portal, l’impacte. La façana, bellíssima, de marbres de colors, val una estona de veure-la pausadament. (A la foto). Entreu a l’esglèsia. Res no ho impedeix. La visita és gratuïta. Magnificiència arreu. Fantàstica. I és una cartoixa!. Més enllà el claustre, on podeu visitar, com a la cartoixa catalana d’Scala Dei, una cel·la monacal. Tota una lliçó d’història. Abans de sortir, un monjo, us demanarà la voluntat. Perquè aquesta cartoixa encara te vida espiritual. És un valor afegit. No us perdeu, si feu una volta per Itàlia, la visita a aquesta monumental obra d’art. No us en penedireu. Dormir i menjar a Milà. Diversos Novotel. O bé en algun hotel de la zona com l’Itàlia, proper a l’abadia.

Esta vez les queremos prevenir: lo que ahora describiremos puede provocar el síndrome de Sthendal, como la Toscana o como Florencia. Es uno de los grandes hitos de Italia. Es patrimonio de la humanidad. Está valorado con la máxima calificación en todas las guías. Y a pesar de todo esto es una perfecta desconocida. La cartuja de Pavía, al norte de Italia, al norte de Pavía y al sur de Milán, cerca de Pavía y de Milán, es un lugar, una joya, que poquísima gente ha visitado. Hasta llegar a ella es difícil. A pesar de estar situada muy cerca de la carretera, y de la autopista, que une Milán y Pavía, la falta de rótulos, y de indicaciones, os llevará al fracaso. Tengan cuidado. Una vez la encuentren les sorprenderá el abandono, el polvo y el poco cuidado del entorno. Hay un parking, con buena sombra, una fuente y unos comedores para hacer picnic que más bien parecen salidos de una película de los años 50. Pagad al encargado y vayan hacia la puerta principal. Nada en el exterior hace pensar en el arte que acumulan estas piedras. Una vez pasado el portal, el impacto. La fachada, bellísima, de mármoles de colores, vale un rato de verla pausadamente. (En la foto). Entrad en la iglesia. Nada lo impide. La visita es gratuita. Magnificencia por todas partes. Fantástica. ¡Y es una cartuja!. Más allá el claustro, donde podrá visitar, como en la cartuja catalana de Scala Dei, una celda monacal. Toda una lección de historia. Antes de salir, un monje, les pedirá la voluntad. Porque esta cartuja aún tiene vida espiritual. Es un valor añadido. No os la perdáis, si dais una vuelta por Italia, la visita a esta monumental obra de arte. No os arrepentiréis. Dormir y comer en Milán. Varios Novotel. O bien en algún hotel de la zona como el Italia, cercano a la abadía

Itàlia


Des d’aquí volem convidar-vos a fer una volta per Itàlia un d’aquests estius, o una Setmana Santa, o un Nadal. Una primera volta de reconeixement, amb una ruta bàsica. Evidentment us deixareu moltes coses, però ja se sap, en 8 o 10 dies no podeu fer tota Itàlia. Perquè aquest país te tants monuments, tant d’¡art, que és millor fer-lo per regions, en petits trossets. Però, és clar, si no hi heu anat mai, o si teniu infants adolescents, que comencen a descobrir la cultura, us demanaran un “complert”. Itàlia és molt asequible, per les distàncies i per les condicions de vida, tan semblants a les nostres. Si nosaltres tornèssim a fer tota Itàlia segurament entraríem per Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Podeu dormir a Gènova la primera nit. No és una ciutat bonica però hi ha bons hotels. En família, sense dubtar-ho, el Novotel. Després camí de Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. A Pisa ens agrada el Camping Torre Pendente. Pura nostàlgia. També hi ha bons hotels. I la torre, naturalment. Però no només la torre inclinada val la pena. El baptisteri i la catedral, el casc antic… tot és bonic. Lucca és una cucada. Un bombonet. Esglèsies precioses, carrers encantadors. Florència mereix una bona visita. No explicarem aquí tot Florència, impossible. Us caldran un parell de dies, o més, si feu un tomb per la Toscana. De la Toscana propera a Florència us recomanem, no pot ser d’altra manera, Sant Gimigniano, poblet medieval absolutament turístic i bonic, i Siena, una de les ciutats més belles de la regió i del país. Però si hi ha temps feu també Certaldo, Volterra, Arezzo, Pienza, Montepulciano o Cortona. Actrius secundàries però mereixedores d’un Òscar. Novotels a Florència. AC Hotels a moltes ciutats toscanes. Bons càmpings arreu. Podeu fer aquestes bellesses, o algunes d’elles, mentre us dirigiu a la Umbria. Una regió molt injustament desconeguda. Podeu visitar-la anat cap a Roma, o tornant de Roma. Així podreu vistar totes les seves viles. Com ara Perugia, la capital, o Assís, pàtria de sant Francesc, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impressionants. Ara ja sereu a mig camí de Roma. Pareu-vos a Orvieto, amb una sobèrbia catedral, Viterbo o Montefiascone. Roma és Roma. La seu del món. No podeu fer totes les Romes. Ens encanta la barroca, i el Vaticà. Ens agòbia una mica la romana. Nosaltres no  baixaríem més avall, a no ser que tingueu molts dies de vacances. Nàpols és bonic, tot i que molt i molt caòtic, la costa Amalfitana, divina. Inexplicable. Sicília un univers en ella mateixa. És un destí per fer sol. La Pulla, Campània, Calàbria… molt lluny. Preferim retornar de Roma, cap al nord, travessant els Apenins per la Umbria, o bé podeu-los per l’Aquila, de camí cap a Urbino. En tot cas no heu de deixar de cap manera de veure Ravenna. L’antiga capital bizantina, molt poc explorada turísticament, us deixarà bocabadats amb els seus mosaics. De Ravenna podeu anar a Venecia, tot recte. Però també podeu anar-hi per Bologna, la vila vermella, amb les seves torres al·lucinants. I no oblideu Ferrara. Ens encanta Ferrara, una vila petita vila, una joia. Amb el seu hotel Europa. D’aquí a Venecia. La foto l’hem escollit d’aquesta ciutat, la més bonica del món. Ja està dit!. L’esglèsia paladiana de Sant Giorgio serveix d’exemple: canals, vaporetto, art. Feu-vos-la  vostra amb calma, incloent-hi les seves illes: Murano, Burano, Torcello. De Venecia retornarem a casa. Per Vicenza, Verona, Lago di Garda amb Sirmione, Milano. La ruta clàssica. Hi ha alternatives, però. Podeu fer una ruta molt menys coneguda: Mantua, amb el fastuós palau Gonzaga. Cremona, Piacenza, Pavia i la seva cartoixa. I Milano. O no fer MIlano. De tota manera, quina pena no visitar la seva catedral. Tornaríem després per Torino, al peu dels Alps, per entrar a França via Briançon, veient la Sacra de Sant Michelle, o bé via Chamonix, pel túnel del Montblanc, o per Saint Jean de Modane, per gaudir de la frescor dels Alps. Ens deixem moltes coses, moltes. Escollir és triar. Ja se sap. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Italia uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero ya se sabe, en 8 ó 10 días no puede conocer toda Italia. Porque este país tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo por regiones, en pequeños trocitos. Pero, claro, si no habéis ido nunca, o si teneis adolescentes en casa, gente que empieza a descubrir la cultura, suponemos que os pedirán un “completo”. Italia es muy asequible, por las distancias y por las condiciones de vida, tan parecidas a las nuestras. Si nosotros volviéramos a hacer toda Italia seguramente entraríamos por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pueden dormir en Génova la primera noche. No es una ciudad bonita pero hay buenos hoteles. En familia, sin dudarlo, el Novotel. Después camino de Florencia, hay que ver inexcusablemente Pisa y Lucca. De Pisa nos gusta el Camping Torre Pendente. Pura nostalgia. También hay buenos hoteles. Y la torre, naturalmente. Pero no sólo la torre inclinada vale la pena. El baptisterio y la catedral, el casco antiguo … todo es bonito. Lucca es una cucada. Un bomboncito. Iglesias preciosas, calles encantadoras. Florencia merece una buena visita. No explicaremos aquí todo Florencia, imposible. Necesitarán un par de días, o más, si os dais un paseo por la Toscana. De la Toscana cercana a Florencia les recomendamos, no puede ser de otra manera, San Gimigniano, pueblo medieval absolutamente turístico y bonito, y Siena, una de las ciudades más bellas de la región y del país. Pero si hay tiempo suban también a Certaldo, a Volterra, a Arezzo, a Pienza, a Montepulciano o Cortona. Són actrices secundarias pero merecedoras de un Oscar. Hay Novotel en Florencia. AC Hoteles en muchas ciudades toscanas. Buenos campings en todas partes. Pueden pasar por todas estas bellezas, o algunas de ellas, mientras se dirigen a la Umbria. Una región muy injustamente desconocida. Pueden visitarla yendo a Roma, o volviendo de Roma. Así podrán ver todas sus villas. Como Perugia, la capital, o Asís, patria de san Francisco, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impresionantes. Ahora ya estarán a medio camino de Roma. Parad en Orvieto, con una soberbia catedral, en Viterbo y Montefiascone. Roma es Roma. La sede del mundo. No puede hacer todas las Romas. Nos encanta la barroca, y el Vaticano. Nos agobia un poco la romana. Nosotros no bajaríamos más abajo, a no ser que tengais muchos días de vacaciones. Nápoles es bonito, aunque muy, muy caótico, la costa Amalfitana, divina. Inexplicable. Sicilia un universo en sí misma. Es un destino para hacerlo solo. La Apulia, Campania, Calabria … están muy lejos. Preferimos volver de Roma, hacia el norte, atravesando los Apeninos por la Umbria, o bien por el Aquila, de camino hacia Urbino. En todo caso no deben dejar de ninguna manera de ver Rávena. La antigua capital bizantina, muy poco explorada turísticamente, os dejará boquiabiertos con sus mosaicos. De Rávena pueden ir a Venecia, todo recto. Pero también pueden ir por Bologna, la villa roja, con sus torres alucinantes. Y no olviden Ferrara. Nos encanta Ferrara, una ciudad, una pequeña villa, una joya. Finalmente Venecia. La foto la hemos escogido de esta ciudad, la más bonita del mundo. ¡Ya está dicho!. La iglesia paladiana de San Giorgio sirve de ejemplo: canales, vaporetto, arte. Hay que ir con calma, incluyendo sus islas: Murano, Burano, Torcello. De Venecia volveremos a casa por Vicenza, Verona, Lago di Garda con Sirmione y Milano. La ruta clásica. Hay alternativas. Hay una ruta mucho menos conocida: Mantua, con el fastuoso palacio Gonzaga. Cremona, Piacenza, Pavía y su cartuja. Y Milano. O no Milano. De todos modos, qué pena no visitar su catedral. Volveríamos después por Torino, al pie de los Alpes, para entrar a Francia vía Briançon, viendo la Sacra de San Michelle, o bien vía Chamonix, por el túnel del Montblanc, o por Saint Jean de Modane, para disfrutar de la frescura de los Alpes. Nos dejamos muchas cosas, muchas. Elegir es escoger. Ya se sabe. Todas estas ciudades estan descritas en entradas de nuestro blog. Es una ruta iniciática, que tendrán que hacer alguna vez antes de dejar esta vida. ¡Y atención al síndrome de Stendhal!.