Bergamo, revisitada


bergamo

Hem tornat a parar a Bérgamo, una bellíssima ciutat medieval, al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem per on vam dinar nosaltres, a la mateixa via Colleoni, en ple centre de la ciutat antiga. El Da Mimmo. “Rien ne va plus” que dirien els francesos. Fantàstic, clàssic, ben servit, ben cuidat, cuina exquisida. Car i mòdic a la vegada. Des d’un menú apanyat, o una pizza no gaire cara, fins uns plats regionals de sucar-hi melindros, més el·laborats i més punyents per la butxaca, res exagerat. Terrassa guapíssima a l’estiu, interior acollidor si fa mal temps. Per quedar bé. pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!.  A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem una pizzeria que, paradoxalment es diu “Pizza Alta”, a la via Papa Leone XIII, número 5. Hi ha un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.

En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.

 

Bergamo


bergamo

Al nord d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a una quarentena de kms per l’autopista A4, camí de Venècia, una petita ciutat mereix una aturada. No és Florència, ni és Roma, però és una cucada. Es tracta de Bergamo, una població de mida mitjana, que te una vila alta preciosa, una perla medieval. Un casc antic històric, penjat dalt d’un acantilat rocòs dominant la planura padana de la Llombardia. Una encantadora vila medieval, rodejada de muntanyes, amurallada, plena de carrers seductors, placetes cuques, palaus evocadors, esglésies i monuments magnífics. Podeu arribar-hi perfectament en cotxe des de Milà, si esteu fent una volta pel nord d’Itàlia o aneu cap a Venècia per l’autopista. Bon aparcament a l’entrada de la ciutat alta, a l’esquena de les muralles, prop del castell. També fàcil amb tren, o bus des de Milà, i agafar després el funicular fins la ciutat alta. Des de Barcelona podeu fer una escapada de cap de setmana, barateta, volant amb Ryanair fins Bergamo, que te un aeroport a tocar de la ciutat, que et venen com alternatiu a Milà, i que es diu Orio al Serio. Servei de bus fins Bergamo cada mitja hora des de l’aeroport mateix. Dalt la vila alta us espera una preciosa plaça amb la seva tradicional torre cívica, el palau comunal, el Palazzo del Podestà, el Duomo, però sobretot l’esplèndida basílica de Santa María la Maggiore, plena d’obres d’art increibles, i la fantàstica Capella Colleoni, on està enterrat aquest militar i la seva filla Medea. A tocar un graciós baptisteri. Les vistes son meravelloses i ens va agradar d’allò més passejar per la via Colleoni fins el castell, un carrer ple de botigues i restaurants molt bonics. No deixeu passar l’ocasió de visitar Bergamo amb la família si en teniu l’oportunitat. val la pena. Incloeu-la en un pla de fi de setmana visitant Milà al mateix temps, o en unes vacances junt amb Monza, els Alps, Brescia, Piacenza o Cremona. Per dinar teniu un munt de llocs super guapos. Comencem pels més cars. Boníssim i caríssim el Colleoni dell’Angelo, a la plaça cívica mateix. Fastuós. Més car i més al·lucinant encara el Sant Lorenzo, a tocar del castell, un hotel amb Spa i un restaurant moderníssim envoltat de les ruines de la ciutat romana. Preus terribles, prestacions altes. Fantàstic, i millor de preu, un restaurant de tota la vida, cuina italiana molt cuidada, en una travesia de la popular via Colleoni: L’alimentaria. Molt més popular l’Osteria della Birra, una cerveseria amb plats per picar, boníssima. Peculiar… però estem a Itàlia!: la Vinieria Cozzi!.  A Bergamo hi ha bons hotels. A la ciutat baixa us recomanem un NH de tota la vida, funcional i agradable. A la vila alta hi ha un petit hotel, molt mono, amb habitacions molt cuidades que ens agrada molt: el Gombit. Bona parada, o estada a Bergamo!.

En el norte de Italia, no lejos de Milán, a una cuarentena de kms por la autopista A4, camino de Venecia, una pequeña ciudad merece una parada. No es Florencia, ni es Roma, pero es una cucada. Se trata de Bergamo, una población de tamaño medio, que tiene una villa alta preciosa, una perla medieval. Un casco antiguo histórico, colgado encima de un acantilado rocoso que domina la llanura padana de Lombardía. Una encantadora villa medieval, rodeada de montañas, amurallada, llena de calles seductoras, plazoletas y palacios evocadores, iglesias y monumentos magníficos. Allí os espera una preciosa plaza mayor con su tradicional torre cívica, el palacio comunal, el Palazzo del Podestá, el Duomo, pero sobre todo la espléndida basílica de Santa María la Mayor, llena de obras de arte increíbles, y la fantástica Capilla Colleoni, donde está enterrado este militar y su hija Medea. A su lado un gracioso baptisterio. Las vistas son maravillosas y nos gustó de lo más pasear por la vía Colleoni hasta el castillo, con una calle llena de tiendas muy cucas. No dejen pasar la ocasión de visitar Bergamo con la familia si tienen la oportunidad porque vale la pena. Incluyan la ciudad en un plan de fin de semana visitando Milán al mismo tiempo, o en unas vacaciones junto a Monza, los Alpes, Brescia, Piacenza o Cremona. Bergamo es una pequeña joya, una ciudad que no defrauda.

 

Pavia


pavia2

Pavia és una bellissima ciutat mitjana d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a només 35 km al sud d’aquesta capital europea de la moda. Però Pavia és molt diferent de Milà. És una ciutat universitària, petitona, cuca, amb una gran universitat que li dona un ambient especial, jove. Pavia està situada en una riba del riu alpí Ticino, que baixa de les muntanyes amb ímpetu. I el primer, o el darrer que veureu d’aquesta vila serà l’impressionant pont cobert renaixentista que creua el riu. Una passada de l’enginyeria medieval. Des del pont un carrer ample puja cap al castell. A banda i banda del carrer, altres carrerons porten a places on s’aixequen obres d’art monumentals, com ara l’església románica de Sant Miquel, amb una façana molt primitiva, però guapíssima. I un interior també molt interessant amb una cripta esplèndida. A l’altra banda trobareu la catedral, el Duomo, obra de Bramante i Leonardo da Vinci, impressionant. La cúpula més alta del renaixement italià. Un espai aeri, diàfan, genial, sorprenent, us deixarà bocabadats. La plaça comunal, amb palaus de tota època. Ací i allà s’aixequen torres medievals afegides a les cases de les famílies nobles que, com en el cas de Bologna, competien en alçada. Passareu pel davant dels edificis de la universitat, grans, immensos, pati darrera pati, fins arribar a la part alta de la vila antiga on, en un gran parc, s’aixeca el castell dels Visconti. Naturalment, si aparqueu al castell, la ruta serà a la inversa, baixant fins el pont damunt el Ticino. No gaire lluny de Pavia ciutat no us perdeu un dels monuments més famosos de tota Itàlia, la famosíssima Certosa di Pavia, una cartoixa situada als afores, monument incommensurable del gòtic tardà, fet tot de marbre. Tampoc no estaria de més, si passeu uns dies per la zona, en el curs d’una ruta per Itàlia, o d’un cap de setmana o pont, fer una ullada a Milà, i a les magnífiques ciutats medievals veïnes de Cremona i Piacenza, dues altres perles plenes de palaus, amb doumo i obres d’art a dojo. Podeu dinar molt bé a Pavia. Des de ristorantes tan típics com l’Osteria della Madonna, típic ambient i menjar italià, fins als boníssims i modestos paninni ripienni de l’Alvolo, trobareu molts llocs super interessants. Ens agraden, per exemple, la Locanda del Carmine, a la plaça d’aquesta bella església, local típic de bona taula tradicional, o la vinateria L’Infernot, on a més de bons vins, podreu picar plats tan actuals com el propi local. Per dormir us recomanem, dins de la ciutat, no lluny del centre, L’Aurora, un hotelet molt digne. I fora, en ple camp, el Cascina Scova, modern, trencador, amb Spa, una molt bona opció si aneu motoritzats. Bona estada a Pavia!.

Pavía es una bellísima ciudad de Italia, no lejos de Milán, a sólo 35 km al sur de esta capital europea de la moda. Pero Pavia es muy diferente de Milán. Es una ciudad universitaria, pequeñita, con una gran universidad que le da un ambiente especial, joven. Pavia está situada en una orilla del río alpino Ticino, que baja de las montañas con ímpetu. Y lo primero, o lo último que verán de esta villa será el impresionante puente cubierto renacentista que cruza el río. Desde el puente una calle ancha sube hacia el castillo. A ambos lados de la calle, otros callejones llevan a plazas donde se levantan obras de arte monumentales, como la iglesia románica de San Miguel, con una fachada muy primitiva, pero guapísima. Y un interior también muy interesante con una cripta espléndida. Al otro lado se encuentra la catedral, el Duomo, obra de Bramante y Leonardo da Vinci, impresionante. La cúpula más alta del renacimiento italiano. Un espacio aéreo, diáfano, genial, sorprendente, os dejará boquiabiertos. La plaza comunal, con palacios de toda época. Aquí y allá se levantan torres medievales añadidas a las casas de las familias nobles que, como en el caso de Bologna, competían en altura. Pasaréis por delante de los edificios de la universidad, grandes, inmensos, patio trás patio, hasta llegar a la parte alta de la villa antigua donde, en un gran parque, se levanta el castillo de los Visconti. Naturalmente, si aparcais cerca del castillo, la ruta será a la inversa, bajando hasta el puente sobre el Ticino. No muy lejos de Pavia ciudad no se pierdan uno de los monumentos más famosos de toda Italia, la famosísima Certosa di Pavia, una cartuja situada en las afueras, monumento inconmensurable del gótico tardío, hecho todo de mármol. Tampoco estaría de más, si pasáis unos días por la zona, en el curso de una ruta por Italia, o de un fin de semana o puente, echar un vistazo a Milán, y las magníficas ciudades medievales vecinas de Cremona y Piacenza , otras dos perlas llenas de palacios, con Douma y obras de arte a raudales. Pueden comer muy bien a Pavia. Desde Ristoranti tan típicos como la Osteria della Madonna, típico ambiente y comida italiana, hasta los buenísimos y modestos paninni ripienni del Alvolos, encontrarán muchos lugares super interesantes. Nos gustan, por ejemplo, la Locanda del Carmine, en la plaza de esta bella iglesia, local típico de buena mesa tradicional, o la vinatería El Infernot, donde además de buenos vinos, podrán picar platos tan actuales como el propio local . Para dormir os recomendamos, dentro de la ciudad, no lejos del centro, La Aurora, un hotelito muy digno. Y fuera, en pleno campo, el Cascina Scova, moderno, rompedor, con Spa, una muy buena opción si van motorizados. ¡Buena estancia en Pavía !.

Isole Borromee


A Itàlia, al mig del Llac Maggiore, davant de la bellíssima població de Stresa, a pocs kms. de Milano, trobareu aquestes delicuescents, decadents i romàntiques illes. Al segle XIX, el llac Maggiore, i sobretot la població de Stresa era el punt de trobada de la societat més elegant de l’època. Per això, avui dia, tota la riva del llac sembla extreta d’un altre temps. D’un temps de festes i balls, de balnearis, i de estiueig. Tots els pobles del llac tenen aquest aire retro. Amb els grans hotels, les villes amb jardí, els parcs, les zones de bany reservades… I davant la costa, perfectament a tocar de Stresa, les tres perles, les tres joies de l’estany. Les illes Borromees. És una visita turística clàssica. Es poden veure tres illes. Una, anomenada illa Mare, és un jardí. Un gran jardí amb milers de plantes. Un hort botànic. També hi han paons i altres animalons. El jardí és una passada. Un jardí senyorial de la familia dels Borromeus. Com és natural al jardí hi ha un palau. Un palau que també és de conte de fades, barroc, amb habitacions suntuoses, a la italiana. Una altra illa és la dels pescadors. En aquesta illa és on hi ha les cases dels antics pescadors del llac. Un poblet que és una delícia bucòlica. Restaurants, botigues, artesania… carrers estrets, melangiosos. La tercera illa es diu illa Bella. Aquesta illa no te un palau dins un jardí, sinó que és un palau tota ella. És el palau familiar del Borromeus. Sales i salons, habitacions i jardins d’un barroc espectacular, sobreactuat, cridaner. Per arribar-hi podeu agafar les barquetes que venen i van tot el dia. No fan gaire trajecte. Les illes estan a tocar de la costa del llac. Podeu fer hi cap des de Stresa mateix, des d’Invra o de Verbania. Hi ha vaixell cada mitja hora, en temporada alta. Aquesta és una sortida de tardor. Tot està quiet. La boira, la pluja, rellisquen entre la vegetació de les mansions, amb els arbres d’un groc llampant, d’un vermell encés o d’un grana rovellat. Els hotels ja han tancat. No hi ha ningú. També és una sortida de primavera. Amb la natura revivint, els pobles despertant, i el llac ple de nova vida. A l’hivern tot està calmat, sovint nevat. A l’estiu… a l’estiu és la bogeria més boja. No podreu passar per la carretera que voreja l’aigua. Cues, retencions, cotxes, gent, banyistes, turistes, iaes de balneari. Brugit, italià, desconcertant. Tot això està ben a prop de Milano, a uns 100 kms. escassos. Podeu fer unes vacances recorrent els Alps italians, els llacs: Garda, Iseo, Lugano, Como, Orta, Maggiore…  Fascinant, increible, bellíssim. Una obra d’art de la natura. Arribareu des de Milano per l’autopista A8 i A26. Millor sortir a Arona, per recòrrer la vora del llac fins Stressa. Recorregut panoràmic, turístic, lent i deliciós. A l’estiu una mica calvari, ja us ho hem dit. Si us agobieu, pugeu muntanya amunt per trobar l’autopista A26, la de Gravellona. Hi ha restaurants i hotels a cada poble. Hotels de cinc estrelles, balnearis per gent molt rica. Hotelets més senzills i restaurants més econòmics. Però no us enganyarem. És una zona molt cara. Nosaltres hi eren de visita. Vàrem dormir al Novotel de Milano, on teniem el cuartel general. Aquest Nadal, per Setmana Santa, a l’estiu, un pont de tardor, els llacs i les illes dels Alps us esperen!.

En Italia, en medio del Lago Maggiore, frente a la bellísima población de Stresa, a pocos kms. de Milano, encontrarán estas delicuescentes, decadentes y románticas islas. En el siglo XIX, el lago Maggiore, y sobre todo la población de Stresa era el punto de encuentro de la sociedad más elegante de la época. Por eso, hoy en día, toda la orilla del lago parece extraída de otro tiempo. De un tiempo de fiestas y bailes, de balnearios, y de veraneo. Todos los pueblos del lago tienen ese aire retro. Con los grandes hoteles, las villas con jardín, los parques, las zonas de baño reservadas … Y frente a la costa, perfectamente junto a Stresa, las tres perlas, las tres joyas del lago. Las islas Borromeas. Es una visita turística clásica. Se pueden ver tres islas. Una, llamada isla Madre, es un jardín. Un gran jardín con miles de plantas. Un huerto botánico. También hay pavos y otros animales. El jardín es una pasada. Un jardín señorial de la familia de los Borromeo. Como es natural en el jardín hay un palacio. Un palacio que también es de cuento de hadas, barroco, con habitaciones suntuosas, a la italiana. Otra isla es la de los pescadores. En esta isla es donde están las casas de los antiguos pescadores del lago. Un pueblo que es una delicia bucólica. Restaurantes, tiendas, artesanía … calles estrechas, melancólicas. La tercera isla se llama isla Bella. Esta isla no tiene un palacio en un jardín, sino que es un palacio toda ella. Es el palacio familiar de los Borromeos. Salas y salones, habitaciones y jardines de un barroco espectacular, sobreactuado, llamativo. Para llegar se pueden tomar las barquitas que vienen y van todo el día. No hacen mucho trayecto. Las islas están muy cerca de la costa del lago. Pueden llegar desde Stresa mismo, desde Invra o de Verbania. Hay barco cada media hora, en temporada alta. Esta es una salida de otoño. Todo está quieto. La niebla, la lluvia, resbalan entre la vegetación de las mansiones, con los árboles de un amarillo chillón, de un rojo encendido o de un grana oxidado. Los hoteles ya han cerrado. No hay tráfico. También es salida de primavera. Con la naturaleza reviviendo, los pueblos despertando, y el lago lleno de nueva vida. En invierno todo está calmado, a menudo nevado. En verano … en verano es la locura más loca. No podrán pasar por la carretera que bordea el agua. Colas, retenciones, coches, gente, bañistas, turistas, abuelas de balneario. Italiano, movido, desconcertante. Todo esto está muy cerca de Milano, a unos 100 kms. escasos. Puede recorrerlo en unas vacaciones por los Alpes italianos, con sus lagos: Garda, Iseo, Lugano, Como, Orta, Mayor … Fascinante, increíble, bellísimo. Una obra de arte de la naturaleza. Llegarán desde Milano por la autopista A8 y A26. Mejor salir en Arona, para recorrer la orilla del lago hasta Stressa. Recorrido panorámico, turístico, lento y delicioso. En verano un poco calvario, ya os lo hemos dicho. Si se llegan a agobiar, no hay más que subir montaña arriba para encontrar la autopista A26, la de Gravellona. Hay restaurantes y hoteles en cada pueblo. Hoteles de cinco estrellas, balnearios para gente muy rica. Hotelitos más sencillos y restaurantes más económicos. Pero no nos engañemos. Es una zona muy cara. Nosotros estábamos solo de visita. Dormimos en el Novotel de Milano, donde teníamos el cuartel general.

Llac d’Orta


El llac d’Orta està situat al Piamont, a tocar del llac Maggiore, a Itàlia, al peu dels Alps. És un llac petit, el més petit de tots els magnífics llacs italians alpins de les rodalies de Milano. Podeu arribar-hi des de Torino, anant cap a Novara, i d’aquí camí de Domodossola. També des de Milano per l’autopista A8 i A26 seguint sempre la direcció Gravellona Toce, sortida Borgomanero i seguint cap a Gozzano, que es la primera vila que trobareu al sud del llac. També podeu fer la riva del llac Maggiore fins Stresa, anar cap a Gravellona, i d’allà a Omegna. Llavors podreu fer el llac d’Orta de tornada cap a Milano o Torino. Un dia complert. Son uns 140 kms. des de Torino, 70 kms. des de Milano i 42 kms des de l’aeroport de Malpensa. El llac te una illa al mig, a tocar d’Orta, la població que dona li dona nom. Es tracta de l’Isola di San Giulio, d’una bellessa arrebatadora, romàntica. L’illa és una fita cultural, religiosa, sacra i d’art. Hi ha una comunitat de monges benedictines que regenten el monestir que domina l’enclau. La Basilica de l’illa, romànica del segle XI, conté magnífiques escultures del XV, i fresos a les parets del segles XV, XVI i XVIII. La resta de l’illa, i de les rives, està plena de casetes de pescadors i de vil·les d’estiueig, tot i que en menor mesura que les vores del llac Maggiore. Si hi aneu a la primavera trobareu poca gent, i una natura en ple despertar. A l’estiu hi ha més gent, tot i que mai tanta com al Maggiore. Us podreu banyar i anar al festival de música antiga. A la tardor el llac i els boscos, els Alps tots ells, s’omplen de color increibles. Els arbres perden les fulles i la neu cobreix els cims. La boira campa per les aigües quietes. Bucòlic, oi?. Als pobles de la vora del llac hi ha molts hotels que ens van semblar preciosos, i alguns càmpings molt bonics. Nosaltres, però, vàrem dormir al Novotel Milano Malpensa, a l’aeroport, on vam centrar el nostre campament. Bé de preu i admeten 2 infants dormint i esmorzant gratis a l’habitació dels pares. No us perdeu el llac d’Orta, el seu veï llac Maggiore, i els de Garda, Iseo i Lugano. Una destinació ineludible en un viatge pels Alps Italians.

El lago de Orta está situado en el Piamonte, cerca del lago Maggiore, en Italia, al pie de los Alpes. Es un lago pequeño, el más pequeño de todos los magníficos lagos italianos alpinos de los alrededores de Milano. Pueden llegar desde Torino, yendo hacia Novara, y de ahí camino de Domodossola. También desde Milano por la autopista A8 y A26 siguiendo siempre la direcció Gravellona Toce, salida Borgomanero y siguiendo hacia Gozzano, que es la primera villa que se encuentra al sur del lago. También pueden subir por la orilla del lago Maggiore hasta Stresa, ir luego hacia Gravellona, y de allí a Omegna. Entonces podrán dar el lago de Orta de vuelta a milano o Torino. Un día completo. Son unos 140 kms. desde Torino, 70 kms. desde Milano y 42 kms desde el aeropuerto de Malpensa. El lago tiene una isla en medio, al lado de Orta, la población que da le da nombre. Se trata de la Isola di San Giulio, de una belleza arrebatadora, romántica. La isla es un hito cultural, religioso, sacro y de arte. Hay una comunidad de monjas benedictinas que regentan el monasterio que domina el enclave. La Basílica de la isla, románica del siglo XI, contiene magníficas esculturas del XV, y fresos en las paredes de los siglos XV, XVI y XVIII. El resto de la isla, y de las riberas, está llena de casitas de pescadores y de villas de veraneo, aunque en menor medida que las orillas del lago Maggiore. Si vais en primavera encontrareis poca gente, y una naturaleza en pleno despertar. En verano hay más gente, aunque nunca tanta como en el lago Mayor. Os podréis bañar e ir al festival de música antigua. En otoño el lago y los bosques, los Alpes todos ellos, se llenan de colores increíbles. Los árboles pierden las hojas y la nieve cubre las cimas. La niebla campa por las aguas quietas. Bucólico, ¿verdad?. En los pueblos de la orilla del lago hay muchos hoteles que nos parecieron preciosos, y algunos campings muy bonitos. Nosotros, sin embargo, dormimos en el Novotel Milano Malpensa, el del aeropuerto, donde centramos nuestro campamento. Bien de precio y admiten 2 niños durmiendo y desayunando gratis en la habitación de los padres. No os perdáis el lago de Orta, su vecino el lago Maggiore, y los de Garda, Iseo y Lugano. Un destino ineludible en un viaje por los Alpes Italianos.

Certosa di Pavia


Aquesta vegada us volem prevenir: el que ara descriurem pot provocar el síndrome de Sthendal, com la Toscana o com Florència. És una de les grans fites d’Itàlia. És patrimoni de la humanitat. És valorat amb la màxima qualificació a totes les guies. I malgrat tot això és una perfecta desconeguda. La cartoixa de Pavia, al nord d’Itàlia, al nord de Pavia i al sud de Milà, a tocar de Pavia i de Milà, és un indret, una joia que poquíssima gent ha visitat. Fins arribar-hi és difícil. Malgrat estar situada ben a prop de la carretera, i de l’autopista, que uneix Milà i Pavia, la manca de rètols, i d’indicacions, us abocarà al fracàs. Aneu amb compte. Un cop la trobeu us sorpendrà la deixadessa, la pols i la poca cura de l’entorn. Hi ha un parking, amb bona ombra, una font i uns menjadors per fer picnic que més aviat semblen sortits d’una pel·lícula dels anys 50. Pageu a l’encarregat i aneu cap a la porta principal. Res en l’exterior no fa pensar en l’art que acumulen aquestes pedres. Un cop passat el portal, l’impacte. La façana, bellíssima, de marbres de colors, val una estona de veure-la pausadament. (A la foto). Entreu a l’esglèsia. Res no ho impedeix. La visita és gratuïta. Magnificiència arreu. Fantàstica. I és una cartoixa!. Més enllà el claustre, on podeu visitar, com a la cartoixa catalana d’Scala Dei, una cel·la monacal. Tota una lliçó d’història. Abans de sortir, un monjo, us demanarà la voluntat. Perquè aquesta cartoixa encara te vida espiritual. És un valor afegit. No us perdeu, si feu una volta per Itàlia, la visita a aquesta monumental obra d’art. No us en penedireu. Dormir i menjar a Milà. Diversos Novotel. O bé en algun hotel de la zona com l’Itàlia, proper a l’abadia.

Esta vez les queremos prevenir: lo que ahora describiremos puede provocar el síndrome de Sthendal, como la Toscana o como Florencia. Es uno de los grandes hitos de Italia. Es patrimonio de la humanidad. Está valorado con la máxima calificación en todas las guías. Y a pesar de todo esto es una perfecta desconocida. La cartuja de Pavía, al norte de Italia, al norte de Pavía y al sur de Milán, cerca de Pavía y de Milán, es un lugar, una joya, que poquísima gente ha visitado. Hasta llegar a ella es difícil. A pesar de estar situada muy cerca de la carretera, y de la autopista, que une Milán y Pavía, la falta de rótulos, y de indicaciones, os llevará al fracaso. Tengan cuidado. Una vez la encuentren les sorprenderá el abandono, el polvo y el poco cuidado del entorno. Hay un parking, con buena sombra, una fuente y unos comedores para hacer picnic que más bien parecen salidos de una película de los años 50. Pagad al encargado y vayan hacia la puerta principal. Nada en el exterior hace pensar en el arte que acumulan estas piedras. Una vez pasado el portal, el impacto. La fachada, bellísima, de mármoles de colores, vale un rato de verla pausadamente. (En la foto). Entrad en la iglesia. Nada lo impide. La visita es gratuita. Magnificencia por todas partes. Fantástica. ¡Y es una cartuja!. Más allá el claustro, donde podrá visitar, como en la cartuja catalana de Scala Dei, una celda monacal. Toda una lección de historia. Antes de salir, un monje, les pedirá la voluntad. Porque esta cartuja aún tiene vida espiritual. Es un valor añadido. No os la perdáis, si dais una vuelta por Italia, la visita a esta monumental obra de arte. No os arrepentiréis. Dormir y comer en Milán. Varios Novotel. O bien en algún hotel de la zona como el Italia, cercano a la abadía

Milano


milan

Milà és una ciutat europea. Com ho són Barcelona, París, Berlín, Londres o Viena. Una ciutat amb majúscules, on es fa i desfà Europa, el seu art, el seu disseny o la seva cultura. Milà està molt ben comunicat, al nord d’Itàlia, i és molt possible anar-hi amb diversos transports, inclòs el cotxe. Si aneu a Milà no us perdeu la catedral, una autèntica joia del gòtic europeu. Una catedral esplèndida, gegantina. Tampoc no podeu deixar de donar una ullada a les galeries Vittorio Emmanuelle, a la foto, on hi ha la crema de les botigues de moda de la ciutat. També podeu fer un tomb pel castell Sforza i molts altres monuments interessants. Prop de Milà, la Llombardia us espera. Ciutats encantadores, com pavia i la seva cartoixa, o Cremona. Els Alps, amb els seus magnífics llacs alpins, són a tocar de Milà. Bé, com veieu una destinació a considerar. Per dormir, mireu-vos els Novotel, n’hi ha tres, que ja sabeu que admeten fins a dos infants compartints habitació amb els seus pares.

Milán es una ciudad europea. Como lo son Barcelona, París, Berlín, Londres o Viena. Una ciudad con mayúsculas, donde se hace y deshace Europa, su arte, su diseño o su cultura. Milán está muy bien comunicado, en el norte de Italia, y es muy posible llegar allí de variadas maneras, incluido el coche. Si vais a Milán no os perdáis la catedral, una auténtica joya del gótico europeo. Una catedral espléndida, gigantesca. Tampoco se puede dejar de dar un vistazo a las galerías Vittorio Emmanuelle, en la foto, donde está la crema de las tiendas de moda de la ciudad. También se puede dar una vuelta por el castillo Sforza y muchos otros monumentos interesantes. Cerca de Milán, Lombardía os espera. Ciudades encantadoras, como Pavía y su cartuja, o Cremona. Los Alpes, con sus magníficos lagos alpinos, están bién cerca de Milán. Para dormir, tenemos el Novotel, que ya sabéis que admite hasta dos niños compartiendo la habitación con sus padres.

Milan is a European city. Such Barcelona, Paris, Berlin, London or Vienna. A city where it is rolled back Europe, its art, its design or its culture. Milan is very well connected, in northern Italy, and it is very possible to get there with various transportation, including car. If you go to Milan do not miss the cathedral, a real jewel of European gothic. You also can look at the galleries Vittorio Emmanuelle, in the photo, where is the cream of the fashion shops in the city. You can also go to the Sforza Castle and many other interesting monuments. Near Milan, Lombardy waits for you. Charming cities, as Pavia and the Carthusian, or Cremona. The Alps, with its magnificent alpine lakes, are near Milan. To sleep, you see the Novotel, you already know that supports up to two children in the room with their parents.