Fira de Santa Caterina a Arbeca


La vila d’Arbeca està situada dalt d’un turó, en mig de les terres fermes de Lleida, a la comarca de les Garrigues, tocant ja amb la comarca de l’Urgell. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola, una agricultura basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu de les olives arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. Ara d’aquell castell-palau poderós en queda l’estructura de planta quadrada. A les afores de la vila trobareu el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edifici, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra aquest cap de setmana de novembre, si bé el dia fort és el diumenge. Aquesta celebració es remunta a l’any 1504 quan el rei Ferran I d’Aragó va concedir al poble el privilegi de celebrar-la. La Fira de Santa Caterina engloba dins seu la Fira del Gos Caçador i la Fira de l’Oliva Arbequina. Hi trobareu tallers, degustacions de cervesa artesana, de licors casolans i de postres. També representacions teatrals, concursos canins, esmorzar popular, tot tipus de parades, sarau nocturn el dissabte, exposicions… A Arbeca recomanem un hostal nou, ben muntat, amb un restaurant de categoria, que també recomanem. Es tracta de La Placeta. Bones habitacions, i bona teca. A Les Borges Blanques teniu l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida ciutat trobareu tota mena d’hotels i serveis. Bona fira de Santa Catalina!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Pero con dos ferias satélites: la del perro cazador, y la feria de la aceituna Arbequina. Lo encontraréis todo en la Plaza, en la Avenida Portals y la calle del Pou. Comenzará la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. A mediodía exhibición de deportes vascos. Por la tarde baile con orquesta. En Arbeca hay un bar-restaurante, A Arbeca hi ha un bar-restaurant, también hostal, La Placeta. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Fira de Santa Caterina a Arbeca


La vila d’Arbeca està situada dalt d’un turó, en mig de les terres fermes de Lleida, a la comarca de les Garrigues, tocant ja amb la comarca de l’Urgell. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola, una agricultura basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu de les olives arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. Ara d’aquell castell-palau poderós en queda l’estructura de planta quadrada. A les afores de la vila trobareu el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edifici, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra el darrer cap de setmana de novembre, si bé el dia fort és el diumenge. Aquesta celebració es remunta a l’any 1504 quan el rei Ferran I d’Aragó va concedir al poble el privilegi de celebrar-la. La Fira de Santa Caterina engloba dins seu la Fira del Gos Caçador i la Fira de l’Oliva Arbequina. Hi trobareu tallers, degustacions de cervesa artesana, de licors casolans i de postres. També representacions teatrals, concursos canins, esmorzar popular, tot tipus de parades, sarau nocturn el dissabte, exposicions… A Arbeca recomanem un hostal nou, ben muntat, amb un restaurant de categoria, que també recomanem. Es tracta de La Placeta. Bones habitacions, i bona teca. Al poble del costat, Belianes, trobareu Cal Menut, un bon lloc per menjar i dormir, i que recomanem també, i sobretot, perquè ens ho ha recomanat la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Molt recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida ciutat trobareu tota mena d’hotels i serveis. Bona fira de Santa Catalina!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Pero con dos ferias satélites: la del perro cazador, y la feria de la aceituna Arbequina. Lo encontraréis todo en la Plaza, en la Avenida Portals y la calle del Pou. Comenzará la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. A mediodía exhibición de deportes vascos. Por la tarde baile con orquesta. En Arbeca hay un bar-restaurante, A Arbeca hi ha un bar-restaurant, también hostal, La Placeta. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Mercat Medieval a Arbeca


La vila d’Arbeca està situada dalt d’un turó, en mig de les terres fermes de Lleida, a la comarca de les Garrigues, tocant ja amb la comarca de l’Urgell. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola, una agricultura basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu de les olives arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. Ara d’aquell castell-palau poderós en queda l’estructura de planta quadrada. A les afores de la vila trobareu el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edifici, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar el nou Mercat Medieval del Duc, en la seva segona edició. No sabem com anirà. Sí que sabem que serà els dies 7 i 8 d’abril de 2018. I que omplirà els carrers d’Arbeca. Hi haurà parades de productes artesans, músics i joglars, contacontes i trovadors. Per dinar, a Arbeca recomanem un hostal nou, ben muntat, amb un restaurant de categoria, que també recomanem. Es tracta de La Placeta. Bones habitacions, i bona teca. Al poble del costat, Belianes, trobareu Cal Menut, un bon lloc per menjar i dormir, i que recomanem també, i sobretot, perquè ens ho ha recomanat la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Molt recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida ciutat trobareu tota mena d’hotels i serveis. Bon mercat medieval!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar el nuevo mercado medieval del Duque, que este año celebrarà su segunda edición este sábado y domingo 7 y 8 de abril de 2018. No tenemos ni idea de què se ofrecerá, aunque el año pasado unas 4.000 personas llenaron las calles. No faltaran paradas con productos artesanos y de proximidad, en un mercado que abrió sus puertas a las 11 de la mañana y cerró la jornada a las 10 de la noche, el sábado. Los espectáculos se desarrollaron en el centro histórico, en concreto, en la plaza Major, en la plaza de la Església y la calle Sant Jaume. Habrá músicos y juglares, cuentacuentos y trobadores. Además se podrá contemplar el patrimonio histórico de la población desde las 11 de la mañana del domingo, con la reapertura del mercado y hasta las 9 de la noche. Para comer en Arbeca hay un bar-restaurante, también hostal, La Placeta. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

La Fira de Santa Caterina a Arbeca


catalina_arbeca

La vila d’Arbeca està situada dalt d’un turó, en mig de les terres fermes de Lleida, a la comarca de les Garrigues, tocant ja amb la comarca de l’Urgell. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola, una agricultura basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu de les olives arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. Ara d’aquell castell-palau poderós en queda l’estructura de planta quadrada. A les afores de la vila trobareu el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edifici, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra el darrer cap de setmana de novembre, si bé el dia fort és el diumenge. Aquesta celebració es remunta a l’any 1504 quan el rei Ferran I d’Aragó va concedir al poble el privilegi de celebrar-la. La Fira de Santa Caterina engloba dins seu la Fira del Gos Caçador i la Fira de l’Oliva Arbequina. Hi trobareu tallers, degustacions de cervesa artesana, de licors casolans i de postres. També representacions teatrals, concursos canins, esmorzar popular, tot tipus de parades, sarau nocturn el dissabte, exposicions… A Arbeca recomanem un hostal nou, ben muntat, amb un restaurant de categoria, que també recomanem. Es tracta de La Placeta. Bones habitacions, i bona teca. Al poble del costat, Belianes, trobareu Cal Menut, un bon lloc per menjar i dormir, i que recomanem també, i sobretot, perquè ens ho ha recomanat la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Molt recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida ciutat trobareu tota mena d’hotels i serveis. Bona fira de Santa Catalina!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Pero con dos ferias satélites: la del perro cazador, y la feria de la aceituna Arbequina. Lo encontraréis todo en la Plaza, en la Avenida Portals y la calle del Pou. Comenzará la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. A mediodía exhibición de deportes vascos. Por la tarde baile con orquesta. En Arbeca hay un bar-restaurante, A Arbeca hi ha un bar-restaurant, también hostal, La Placeta. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Fira de Santa Caterina a Arbeca


catalina_arbeca

La vila d’Arbeca està situada dalt d’un turó, en mig de les terres fermes de Lleida, a la comarca de les Garrigues, tocant ja amb la comarca de l’Urgell. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola, una agricultura basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu de les olives arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. Ara d’aquell castell-palau poderós en queda l’estructura de planta quadrada. A les afores de la vila trobareu el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edifici, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra el darrer cap de setmana de novembre, si bé el dia fort és el diumenge. Aquesta celebració es remunta a l’any 1504 quan el rei Ferran I d’Aragó va concedir al poble el privilegi de celebrar-la. La Fira de Santa Caterina engloba dins seu la Fira del Gos Caçador i la Fira de l’Oliva Arbequina. Hi trobareu tallers, degustacions de cervesa artesana, de licors casolans i de postres. També representacions teatrals, concursos canins, esmorzar popular, tot tipus de parades, sarau nocturn el dissabte, exposicions… A Arbeca recomanem un hostal nou, ben muntat, amb un restaurant de categoria, que també recomanem. Es tracta de La Placeta. Bones habitacions, i bona teca. Al poble del costat, Belianes, trobareu Cal Menut, un bon lloc per menjar i dormir, i que recomanem també, i sobretot, perquè ens ho ha recomanat la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Molt recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida ciutat trobareu tota mena d’hotels i serveis. Bona fira de Santa Catalina!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Pero con dos ferias satélites: la del perro cazador, y la feria de la aceituna Arbequina. Lo encontraréis todo en la Plaza, en la Avenida Portals y la calle del Pou. Comenzará la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. A mediodía exhibición de deportes vascos. Por la tarde baile con orquesta. En Arbeca hay un bar-restaurante, A Arbeca hi ha un bar-restaurant, también hostal, La Placeta. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Santa Caterina d’Arbeca


arbeca_fira

La vila d’Arbeca està situada dalt d’un turó, en mig de les terres fermes de Lleida, a la comarca de les Garrigues, tocant ja amb la comarca de l’Urgell. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola, una agricultura basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu de les olives arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. Ara d’aquell castell-palau poderós en queda l’estructura de planta quadrada. A les afores de la vila trobareu el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edifici, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra el darrer cap de setmana de novembre, si bé el dia fort és el diumenge. Aquesta celebració es remunta a l’any 1504 quan el rei Ferran I d’Aragó va concedir al poble el privilegi de celebrar-la. La Fira de Santa Caterina engloba dins seu la Fira del Gos Caçador i la Fira de l’Oliva Arbequina. Hi trobareu tallers, degustacions de cervesa artesana, de licors casolans i de postres. També representacions teatrals, concursos canins, esmorzar popular, tot tipus de parades, sarau nocturn el dissabte, exposicions… A Arbeca recomanem un hostal nou, ben muntat, amb un restaurant de categoria, que també recomanem. Es tracta de La Placeta. Bones habitacions, i bona teca. Al poble del costat, Belianes, trobareu Cal Menut, un bon lloc per menjar i dormir, i que recomanem també, i sobretot, perquè ens ho ha recomanat la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Molt recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida ciutat trobareu tota mena d’hotels i serveis. Bona fira de Santa Catalina!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Pero con dos ferias satélites: la del perro cazador, y la feria de la aceituna Arbequina. Lo encontraréis todo en la Plaza, en la Avenida Portals y la calle del Pou. Comenzará la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. A mediodía exhibición de deportes vascos. Por la tarde baile con orquesta. En Arbeca hay un bar-restaurante, A Arbeca hi ha un bar-restaurant, también hostal, La Placeta. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

La fira de la locomoció de Fornells


FIRA

Aquest bonic i airòs campanar és el de Fornells de la Selva, una petita població propera, a tocar, de Girona capital. Fa uns anys era un poblet idílic. L’esglèsia, molt bonica, la plaça, i quatre carrers. Ara ha crescut molt i molt, però molt. S’ha fet gran i, pràcticament s’ha unit a Girona. Cases noves arreu. Avingudes, pisos, modernitat. Malgrat tot, Fornells manté encara poesia, un cert encant. A Fornells ja fa anys que hi fan una fira dedicada a la locomoció. Fornells te una estació de tren, de les antigues, vermelles, de totxo. D’aquelles estacions de la línia de Madrid-Zaragoza-Alicante.  Potser per això, perquè hi ha molta gent amant del tren, o peces de museu del ferrocaril aquí i allà, escampades arreu de la vila,  els trens s’han convertit en l’eix principal de la Fira de la Locomoció i l’Artesania que es celebra sempre a mitjans abril. Són un dissabte i un diumenge dedicats en cos i ànima al modelisme, sobretot ferroviari, però no només. També hi trobareu altres espais i actes, però seran els trens de vapor en viu, muntats per les associacions gironines d’amics del ferrocarril, el que més us agradarà. Podreu veure’ls en actiu sobre un circuit de vies de 5 i 7 ¼ polzades. Els vostres infants quedaran bocabadats amb les locomotores i vagons. Doneu una volta, el dissabte o el diumenge, per la fira de Fornells i gaudiu de la mostra de tuninng, dels quads, dels cotxes d’època, dels de radiocontrol, de l’exposició d’objectes antics d’estacions ferroviàries, de les maquetes de tren, del col·leccionisme, de l’intercanvi de les vostres plaques de cava, de mostra d’artesania, de les demostracions d’oficis, de la trobada de puntaires… no podem dir tot el que hi ha a la fira. Però per descomptat, i pels més menuts i menudes, hi haurà cercavila, animació de carrer i música. Ja veieu que a Fornells de la Selva hi passareu un cap de setmana, un dia, un matí o una tarda ben divertits, tota la família. A Fornells hi ha un parell de bars, com La Placeta, a la placeta, 5, Tel: 972 47 62 07, que us oferiran menjar. Naturalment, a la pròpia fira podreu degustar especialitats gironines, i d’arreu. També, a la sortida del poble, a l’antiga N-II, teniu el Fornells Park, un hotel especialitzat en banquets, de la cadena Husa. Nosaltres preferim els restaurants de Girona, aquell dia més tranquils, com Ca La Marieta, un clàssic de tota la vida.

Este bonito y airoso campanario es el de Fornells de la Selva, una pequeña población cercana, muy cercana a Girona capital. Hace unos años era un pueblo idílico. La iglesia, muy bonita, la plaza, y cuatro calles. Ahora ha crecido mucho, pero que muy mucho. Se ha hecho mayor y, prácticamente se ha unido a Girona. Casas nuevas por todas partes. Avenidas, pisos, modernidad. Sin embargo, Fornells mantiene todavía poesía, un cierto encanto. En Fornells ya hace años que tiene lugar una feria dedicada a la locomoción. Fornells tiene una estación de tren, de las antiguas, rojas, de ladrillo. De aquellas estaciones de la línea de Madrid-Zaragoza-Alicante. Tal vez por eso, porque hay mucha gente amante del tren, o piezas de museo del ferrocarril aquí y allá, esparcidas por toda la villa, los trenes se han convertido en el eje principal de la Feria de la Locomoción y la Artesanía que se celebra siempre a mediados abril. Son un sábado y un domingo dedicados en cuerpo y alma al modelismo, sobre todo ferroviario, pero no sólo eso. También encontrarán otros espacios y eventos, pero serán los trenes de vapor en vivo, montados por las asociaciones gerundenses de amigos del ferrocarril, los que más les gusten. Podrán verlos en activo sobre un circuito de vías de 5 y 7 ¼ pulgadas. Sus niños quedarán boquiabiertos con las locomotoras y vagones. Daros una vuelta, el sábado o el domingo, por la feria de Fornells y disfrutad de la muestra de tuninng, de los quads, los coches de época, los de radiocontrol, de la exposición de objetos antiguos de estaciones ferroviarias, de las maquetas de tren, del coleccionismo, del intercambio de sus placas de cava, de la muestra de artesanía, de las demostraciones de oficios, del encuentro de encajeras … no podemos deciros todo lo que habrá en la feria. Pero por supuesto, y para los más pequeños y pequeñas, habrá pasacalles, animación de calle y música. Ya veis que en Fornells de la Selva pasareis un fin de semana, un día entero, una mañana o una tarde bien divertidos, toda la familia. En Fornells hay un par de bares, como La Placeta, en la placeta, 5, Tel: 972 47 62 07, que les ofrecerán comida. Naturalmente, en la propia feria también podrán degustar especialidades de Girona, y de todos lados. A la salida del pueblo, en la antigua N-II, tienen el Fornells Park, un hotel especializado en banquetes, de la cadena Husa. Nosotros preferimos los restaurantes de Girona, aquel día más tranquilos, como Ca La Marieta, un clásico de toda la vida.

L’Hort del Tona


hort del Tona

Al poblet de Figuerola del Camp, a la comarca tarragonina de l’Alt Camp, hi ha una bonica àrea de pícnic amb barbacoes per fer-hi una bona carn a la brasa o uns calçots de la terra. Figuerola del Camp és petit, molt petit, i està isolat, perdut, als peus de la vessant marítima de la serra de Miramar, que separa la Conca de Barberà, capital Montblanc, de l’Alt Camp, capital Valls. La millor manera d’arribar-hi és agafar l’autopista AP-2, la de peatge que va cap a Lleida, i deixar-la a la sortida 10, al Pla de Santa Maria. Agafeu en direcció Valls i a l’arribar al Pla trobareu una rotonda. Està indicat Cabra del Camp i Sarral per la carretera T-2004, que voreja el poble. Preneu aquesta direcció. A la sortida del Pla, veureu, a mà esquerra, la indicació de Figuerola del Camp en un trencall. Agafeu aquesta carretera. Passareu al costat de la magnífica església de Sant Ramon, romànica, preciosa, visiteu-la. Val la pena. Seguiu per la TV-2001 cap a Figuerola. Son pocs kms. En arribar a Figuerola seria prudent demanar als veïns per la zona de pícnic. Amb el cotxe podreu arribar a l’aparcament que queda al darrera l’església i que està proper a l’anomenada Font de la Vila. De fet està ben indicat si us hi fixeu: “Font de la Vila” o demaneu per la zona d’aparcament municipal. D’allà, baixant unes escales, arribareu fàcilment al pícnic. És una àrea molt ben cuidada, només la coneixen els veïns i la gent de la comarca, com nosaltres. Hi ha taules de fusta, les barbacoes, i també una pila d’artefactes per petits i nens, com ara una taula de ping pong, pista de patanca, gronxadors, tobogan, taula de jocs, una font d’aigua potable, (l’anomenada font de la vila, a l’entrada), amb uns arbres i bancs de pedra. Hi ha rètols orientadors, no us podeu perdre. La zona és seca, però com de mitja muntanya, bonica, diferent. El poblet agradable, tot i que no te res, excepte una torre medieval als afores, anant cap a Miramar. Aquest agregat, Miramar, si que mereix una petita explicació. Es tracta d’un grup de cases enfilades dalt la serra de Miramar. Si pot arribar fàcilment en cotxe des de Figuerola per una carretera estreta però asfaltada. La millor manera de fer-ho és sortir de Figuerola pel costat contrari a on heu entrat, anant cap a Montblanc i Valls, camí de N-240. Al cap de 4 kms. trobareu la N-240. Agafeu-la en sentit Montblanc, (obligatori, no es pot girar), i pocs metres més amunt trobareu la pista asfaltada que us porta a Miramar. Admireu les vistes fins el mar. Des de Miramar una pista de terra, en bon estat, puja fins el Tossal Gros, on hi ha un repetidor de TV. Es pot fer a peu, 2 kms. en pujada, on en cotxe. Vistes panoràmiques de mitja Catalunya, del Pirineu al Mar. No us ho perdeu. Al poble veï del Pla de Santa Maria no deixeu de visitar la ja mencionada església romànica de Sant Ramon, magnífica, o de voltar per la ruta de les cabanes de pedra seca. Per dormir al mateix poble hi ha una bonica casa rural anomenada Mas Sans. Al Pla teniu Ca la Lola, telèfon: 977631840, Cal Vidal, telèfon: 605013369, La Placeta, telèfon: 977631124, o la Masia del Pla. A Valls, l’Hotel Class. Bona Barbacoa!.

En el Alt Camp, en Tarragona, está el pequeño pueblo de Figuerola del Camp, con un área de pícnic con barbacoas muy familiar y interesante. Buén aparcamiento cercano, mesas, barbacoas y juegos para los chiquillos. Entorno muy cuidado. Posibilidad de bonitas excursiones a Miramar, la sierra que cierra la vista al norte y al Pla de Santa María donde se puede visitar la iglesia románica de Sant Ramon, magnífica, o ir de turismo por la ruta de las cabañas de piedra seca. Llegaran fácilmente a esta bonita área de pícnic desde Barcelona por la AP-7, la autopista de Lleida, salida 10, El Pla, para seguir luego por la carretera que va a Sarral y Cabra del Camp. A la izquierda desvio para Figuerola. Un centenar escaso de kilómetros, una hora larga sin correr.

La Fuliola: segar i batre!


Fuliola_segar_batre

La Fuliola és un petit poble de l’Urgell, a les terres de ponent, entre Tàrrega i Balaguer. Terres de cereal, de secà, i de fruita, de regadiu, però sempre terres pageses, camperoles, d’horitzons amples i cel ras. Allà, en mig d’aquells paratges sense límit, infinits, batuts pel sol, s’hi organitza una curiosa festa, molt didàctica i pedagògica. Es tracta de les festes del segar, i el batre. Es fan en dos caps de setmana diferents. Primer segar, a finals de juny, aquest any 2014 el dia 29 de juny, més tard batre, a inicis de juliol, aquest any el 13 de juliol. A les 8 del matí hi ha la trobada dels segadors a l’era. S’esmolen les dalles i preparen els menats de vencills i els garrots per començar a segar amb la dalla. A les 9 del matí missa de campanya a l’espai de l’era i esmorzar sota els xops, amb diferents productes típics, com la coca d’escalivada amb arengada, els entrepans de pa amb tomàquet i pernil, arengada o llonganissa del tupí, acompanyats de ceba i olives arbequines. A 2/4 d’11 del matí teniu l’exhibició de la gabelladora i de la lligadora, fer garbes i la garbera, passada del diable i entrada de les espigadores. A les 2 del migdia donarem per acabada la festa de la sega, fins al cap de quinze dies, que les espigues estaran al punt per batre. Si esteu interessats a participar en els treballs dels segadors, podreu fer-ho dintre de l’espai de l’era. La festa del batre encara és més lluida. Comença també a les 8 del matí, amb la trobada de batedors a l’era per començar la tasca, preparar la batuda, enganxar els animals al carro d’escalada, anar al tros a buscar les garbes i portar-les a l’era, estendre la batuda, esparpillar les garbes i fer la primera tanda. De nou els batedors faran un respir amb l’esmorzar típic. Durant tota la diada, hi haurà parades artesanes i gastronòmiques a l’entorn de l’era, amb embotits, formatges, licors, sabons o bijuteria. Es vendrà també pa fet amb blat xeixa, artesà de la Cooperativa “La Garbiana pagesa” de Tarroja de Segarra. A les 12 ballada de gegants del nostre poble, amb els sons del grup de grallers de La Fuliola, i demostració i posada en marxa de la màquina de batre de l’any 1925. Més tard farem les bales de palla amb la premsa. A la tarda se separarà la palla del gra i farem colls. Si la marinada acompanya, seguirem separant el boll del gra, el traspalarem i, després de passar el gra per l’arera i la ventiladora, ensacarem el blat per deixar el sac ben lligat. Seguidament, a les 6 de la tarda hi haurà passejades amb ponis per a tota la mainada, i hi haurà ball a l’era com a fi de festa. Per arribar a La Fuliola us cal anar cap a Lleida per l’autovia A2 i, passat Tàrrega, agafar la C-53, que des de l’autovia A2 de Barcelona – Lleida, va cap a Balaguer i la Vall d’Aran, sortint al nord de Tàrrega. Per dinar al poble hi ha un parell de bons llocs com ara el restaurant 2007, molt modern, o La Placeta de Cal Tossut, a l’Avinguda de Catalunya, 30. Tel: 973 570 420. També n’hi ha als pobles del costat. Com l’hotel senzill de Cal Modest, a Ivars d’Urgell, l’Amoca de Linyola o el Celler del Tarròs. De tota la vida, un clàssic que no falla mai: El restaurant del Carme, a l’antiga carretera N-II, a Vilagrassa. Menú interessant al bar, bons àpats al restaurant, de cert regust francés, i habitacions a disposar. Mireu-vos també Cal Rotes, a Linyola. Un bon hotel rural amb tota mena de comoditats i serveis. Podeu fer una visita a l’estany d’Ivars i Vilasana un lloc preciós on observar aus. Bones festes del segar i el batre!.

En La Fuliola, un pequeño pueblo del Urgell, en las tierras de poniente, se organiza una curiosa fiesta, muy didáctica y pedagógica. Se trata de las fiestas del segar y el batir. Se hacen en dos fines de semana diferentes. Primero segar, a finales de junio, y más tarde batir, a inicios del mes de julio. Cada año, y ya hace unos cuantos, se invitan grupos de segadores y batedores de otros pueblos, comarcas o regiones. Como los de Avià, o los de Castroviejo en La Rioja. Hasta gente del Mali en África. A menudo encontrarán allí alguna personalidad ilustre, o conciertos de música, con grupos del momento, o de música clásica. También habrá diversas exposiciones, y las típicas ferias de artesanos y gastronómicas. El día de segar es más corto. Comienza la siega a las 8 de la mañana, en la era, donde los segadores afilan las herramientas y desayunan. Habrá coca de escalivada, bocadillos de pan con jamón, arenque o longaniza del tupí, todo bien acompañado de ensalada de cebolla y aceitunas. A media mañana exhibición de la gabelladora y de la atadora, para acabar a mediodía. El día del batir la fiesta dura toda la jornada. Se inicia el domingo bién de mañana, en la misma era. Hay que preparar la batida, y unir los animales al carro, ir a buscar las gavillas y hacer la primera tanda. Naturalmente habrá también el desayuno típico. A mediodía se pone en marcha de la máquina antigua de batir. Habrá también un encuentro de encajeras y juegos tradicionales para los niños. Por la tarde se separa la paja del grano. Finalmente el trigo irá al saco. Con el trabajo acabado llegará la hora del baile en la propia era. Como veis una fiesta muy diferente y divertida para los niños. Llegareis hasta La Fuliola por la carretera C-53, que desde la autovía A2 de Barcelona – Lleida, va hacia Balaguer y la Vall d’Aran, saliendo de Tàrrega. En el pueblo hay un par de buenos lugares para comer como el restaurante La Placeta de Cal Tossut, en la Avenida de Cataluña, 30. Tel: 973 570 420. También los hay en los pueblos de al lado. Como el Celler del Tarròs. De toda la vida, un clásico que nunca falla: El restaurante del Carmen, en la antigua carretera N-II, en Vilagrassa. Menú interesante en el bar, buenas comidas en el restaurante, de cierto regusto francés, y habitaciones a disponer.

Segar i batre a La Fuliola


fuliola

La Fuliola és un petit poble de l’Urgell, a les terres de ponent, entre Tàrrega i Balaguer. Terres de cereal, de secà, i de fruita, de regadiu, però sempre terres pageses, camperoles, d’horitzons amples i cel ras. Allà, en mig d’aquells paratges sense límit, infinits, batuts pel sol, s’hi organitza una curiosa festa, molt didàctica i pedagògica. Es tracta de les festes del segar, i el batre. Es fan en dos caps de setmana diferents. Primer segar, a finals de juny, aquest any 2013 el dia 30 de juny, més tard batre, a inicis de juliol, aquest any el 14 de juliol. A les 8 del matí hi ha la trobada dels segadors a l’era. S’esmolen les dalles i preparen els menats de vencills i els garrots per començar a segar amb la dalla. A les 9 del matí missa de campanya a l’espai de l’era i esmorzar sota els xops, amb diferents productes típics, com la coca d’escalivada amb arengada, els entrepans de pa amb tomàquet i pernil, arengada o llonganissa del tupí, acompanyats de ceba i olives arbequines. A 2/4 d’11 del matí teniu l’exhibició de la gabelladora i de la lligadora, fer garbes i la garbera, passada del diable i entrada de les espigadores. A les 2 del migdia donarem per acabada la festa de la sega, fins al cap de quinze dies, que les espigues estaran al punt per batre. Si esteu interessats a participar en els treballs dels segadors, podreu fer-ho dintre de l’espai de l’era. La festa del batre encara és més lluida. Comença també a les 8 del matí, amb la trobada de batedors a l’era per començar la tasca, preparar la batuda, enganxar els animals al carro d’escalada, anar al tros a buscar les garbes i portar-les a l’era, estendre la batuda, esparpillar les garbes i fer la primera tanda. De nou els batedors faran un respir amb l’esmorzar típic. Durant tota la diada, hi haurà parades artesanes i gastronòmiques a l’entorn de l’era, amb embotits, formatges, licors, sabons o bijuteria. Es vendrà també pa fet amb blat xeixa, artesà de la Cooperativa “La Garbiana pagesa” de Tarroja de Segarra. A les 12 ballada de gegants del nostre poble, amb els sons del grup de grallers de La Fuliola, i demostració i posada en marxa de la màquina de batre de l’any 1925. Més tard farem les bales de palla amb la premsa. A la tarda se separarà la palla del gra i farem colls. Si la marinada acompanya, seguirem separant el boll del gra, el traspalarem i, després de passar el gra per l’arera i la ventiladora, ensacarem el blat per deixar el sac ben lligat. Seguidament, a les 6 de la tarda hi haurà passejades amb ponis per a tota la mainada, i hi haurà ball a l’era com a fi de festa. Per arribar a La Fuliola us cal anar cap a Lleida per l’autovia A2 i, passat Tàrrega, agafar la C-53, que des de l’autovia A2 de Barcelona – Lleida, va cap a Balaguer i la Vall d’Aran, sortint al nord de Tàrrega. Per dinar al poble hi ha un parell de bons llocs com ara el restaurant 2007, molt modern, o La Placeta de Cal Tossut, a l’Avinguda de Catalunya, 30. Tel: 973 570 420. També n’hi ha als pobles del costat. Com l’hotel senzill de Cal Modest, a Ivars d’Urgell, l’Amoca de Linyola o el Celler del Tarròs. De tota la vida, un clàssic que no falla mai: El restaurant del Carme, a l’antiga carretera N-II, a Vilagrassa. Menú interessant al bar, bons àpats al restaurant, de cert regust francés, i habitacions a disposar. Mireu-vos també Cal Rotes, a Linyola. Un bon hotel rural amb tota mena de comoditats i serveis. Podeu fer una visita a l’estany d’Ivars i Vilasana un lloc preciós on observar aus. Bones festes del segar i el batre!.

En La Fuliola, un pequeño pueblo del Urgell, en las tierras de poniente, se organiza una curiosa fiesta, muy didáctica y pedagógica. Se trata de las fiestas del segar y el batir. Se hacen en dos fines de semana diferentes. Primero segar, a finales de junio, y más tarde batir, a inicios del mes de julio. Cada año, y ya hace unos cuantos, se invitan grupos de segadores y batedores de otros pueblos, comarcas o regiones. Como los de Avià, o los de Castroviejo en La Rioja. Hasta gente del Mali en África. A menudo encontrarán allí alguna personalidad ilustre, o conciertos de música, con grupos del momento, o de música clásica. También habrá diversas exposiciones, y las típicas ferias de artesanos y gastronómicas. El día de segar es más corto. Comienza la siega a las 8 de la mañana, en la era, donde los segadores afilan las herramientas y desayunan. Habrá coca de escalivada, bocadillos de pan con jamón, arenque o longaniza del tupí, todo bien acompañado de ensalada de cebolla y aceitunas. A media mañana exhibición de la gabelladora y de la atadora, para acabar a mediodía. El día del batir la fiesta dura toda la jornada. Se inicia el domingo bién de mañana, en la misma era. Hay que preparar la batida, y unir los animales al carro, ir a buscar las gavillas y hacer la primera tanda. Naturalmente habrá también el desayuno típico. A mediodía se pone en marcha de la máquina antigua de batir. Habrá también un encuentro de encajeras y juegos tradicionales para los niños. Por la tarde se separa la paja del grano. Finalmente el trigo irá al saco. Con el trabajo acabado llegará la hora del baile en la propia era. Como veis una fiesta muy diferente y divertida para los niños. Llegareis hasta La Fuliola por la carretera C-53, que desde la autovía A2 de Barcelona – Lleida, va hacia Balaguer y la Vall d’Aran, saliendo de Tàrrega. En el pueblo hay un par de buenos lugares para comer como el restaurante La Placeta de Cal Tossut, en la Avenida de Cataluña, 30. Tel: 973 570 420. También los hay en los pueblos de al lado. Como el Celler del Tarròs. De toda la vida, un clásico que nunca falla: El restaurante del Carmen, en la antigua carretera N-II, en Vilagrassa. Menú interesante en el bar, buenas comidas en el restaurante, de cierto regusto francés, y habitaciones a disponer.

Segar i batre a La Fuliola


A La Fuliola, un petit poble de l’Urgell, a les terres de ponent, s’hi organitza una curiosa festa, molt didàctica i pedagògica. Es tracta de les festes del segar, i el batre. Es fan en dos caps de setmana diferents. Primer segar, a finals de juny, més tard batre, a inicis de juliol. Cada any, i ja en fa uns quants, es conviden colles de segadors i  batedors d’altres pobles, comarques o regions. Com ara d’Avià, o de Castroviejo a La Rioja. Fins del Mali a l’Àfrica. Sovint hi trobareu alguna personalitat il.lustre, o concerts de música, amb grups del moment, o clàssica. També diverses exposicions, fires d’artesans i gastronòmiques. El dia de segar és més curt. Comença la sega a les 8 del matí, a l’era, on els segadors esmolen les eines i esmorzen. Hi haurà coca d’escalivada, entrepans de pa amb pernil, arengada o llangonissa del tupí, tot ben acompanyat d’amanida de ceba i olives.  A mig matí exhibició de la gabelladora i de la lligadora, per acabar a migdia. El dia del batre la festa dura tota la jornada. S’inicia el diumenge de bon matí, a l’era. Cal preparar la batuda, enganxar els animals al carro, anar al tros a buscar les garbes i fer la primera tanda. Naturalment hi haurà també l’esmorzar tipic. A migdia es posa en marxa de la màquina antiga de batre. Hi haura també una trobada de puntaires i jocs tradicionals per la mainada. A la tarda caldrà separar la palla del gra i fer els colls. Finalment el blat anira al sac ben lligat. Amb la feina acabada arribarà l’hora del ball a l’era. Com veieu una festa ben diferent i divertida per la canalla. Arribareu a La Fuliola per la carretera C-53, que des de l’autovia A2 de Barcelona – Lleida, va cap a Balaguer i la Vall d’Aran, sortint de Tàrrega. Al poble hi ha un parell de bons llocs per dinar com ara el restaurant La Placeta de Cal Tossut, a l’Avinguda de Catalunya, 30. Tel: 973 570 420. També als pobles del costat. Com el Celler del Tarròs. De tota la vida, un clàssic que no falla mai: El restaurant del Carme, a l’antiga carretera N-II, a Vilagrassa. Menú interessant al bar, bons àpats al restaurant, de cert regust francés, i habitacions a disposar.

En La Fuliola, un pequeño pueblo del Urgell, en las tierras de poniente, se organiza una curiosa fiesta, muy didáctica y pedagógica. Se trata de las fiestas del segar y el batir. Se hacen en dos fines de semana diferentes. Primero segar, a finales de junio, y más tarde batir, a inicios del mes de julio. Cada año, y ya hace unos cuantos, se invitan grupos de segadores y batedores de otros pueblos, comarcas o regiones. Como los de Avià, o los de Castroviejo en La Rioja. Hasta gente del Mali en África. A menudo encontrarán allí alguna personalidad ilustre, o conciertos de música, con grupos del momento, o de música clásica. También habrá diversas exposiciones, y las típicas ferias de artesanos y gastronómicas. El día de segar es más corto. Comienza la siega a las 8 de la mañana, en la era, donde los segadores afilan las herramientas y desayunan. Habrá coca de escalivada, bocadillos de pan con jamón, arenque o longaniza del tupí, todo bien acompañado de ensalada de cebolla y aceitunas. A media mañana exhibición de la gabelladora y de la atadora, para acabar a mediodía. El día del batir la fiesta dura toda la jornada. Se inicia el domingo bién de mañana, en la misma era. Hay que preparar la batida, y unir los animales al carro, ir a buscar las gavillas y hacer la primera tanda. Naturalmente habrá también el desayuno típico. A mediodía se pone en marcha de la máquina antigua de batir. Habrá también un encuentro de encajeras y juegos tradicionales para los niños. Por la tarde se separa la paja del grano. Finalmente el trigo irá al saco. Con el trabajo acabado llegará la hora del baile en la propia era. Como veis una fiesta muy diferente y divertida para los niños. Llegareis hasta La Fuliola por la carretera C-53, que desde la autovía A2 de Barcelona – Lleida, va hacia Balaguer y la Vall d’Aran, saliendo de Tàrrega. En el pueblo hay un par de buenos lugares para comer como el restaurante La Placeta de Cal Tossut, en la Avenida de Cataluña, 30. Tel: 973 570 420. También los hay en los pueblos de al lado. Como el Celler del Tarròs. De toda la vida, un clásico que nunca falla: El restaurante del Carmen, en la antigua carretera N-II, en Vilagrassa. Menú interesante en el bar, buenas comidas en el restaurante, de cierto regusto francés, y habitaciones a disponer.

Fira de la locomoció a Fornells


Aquest bonic i airòs campanar és el de Fornells de la Selva, una petita població propera, a tocar, de Girona capital. Fa uns anys era un poblet idílic. L’esglèsia, molt bonica, la plaça, i quatre carrers. Ara ha crescut molt i molt, però molt. S’ha fet gran i, pràcticament s’ha unit a Girona. Cases noves arreu. Avingudes, pisos, modernitat. Malgrat tot, Fornells manté encara poesia, un cert encant. A Fornells ja fa anys que hi fan una fira dedicada a la locomoció. Fornells te una estació de tren, de les antigues, vermelles, de totxo. D’aquelles estacions de la línia de Madrid-Zaragoza-Alicante.  Potser per això, perquè hi ha molta gent amant del tren, o peces de museu del ferrocaril aquí i allà, escampades arreu de la vila,  els trens s’han convertit en l’eix principal de la Fira de la Locomoció i l’Artesania que es celebra sempre a mitjans abril. Són un dissabte i un diumenge dedicats en cos i ànima al modelisme, sobretot ferroviari, però no només. També hi trobareu altres espais i actes, però seran els trens de vapor en viu, muntats per les associacions gironines d’amics del ferrocarril, el que més us agradarà. Podreu veure’ls en actiu sobre un circuit de vies de 5 i 7 ¼ polzades. Els vostres infants quedaran bocabadats amb les locomotores i vagons. Doneu una volta, el dissabte o el diumenge, per la fira de Fornells i gaudiu de la mostra de tuninng, dels quads, dels cotxes d’època, dels de radiocontrol, de l’exposició d’objectes antics d’estacions ferroviàries, de les maquetes de tren, del col·leccionisme, de l’intercanvi de les vostres plaques de cava, de mostra d’artesania, de les demostracions d’oficis, de la trobada de puntaires… no podem dir tot el que hi ha a la fira. Però per descomptat, i pels més menuts i menudes, hi haurà cercavila, animació de carrer i música. Ja veieu que a Fornells de la Selva hi passareu un cap de setmana, un dia, un matí o una tarda ben divertits, tota la família. A Fornells hi ha un parell de bars, com La Placeta, a la placeta, 5, Tel: 972 47 62 07, que us oferiran menjar. Naturalment, a la pròpia fira podreu degustar especialitats gironines, i d’arreu. També, a la sortida del poble, a l’antiga N-II, teniu el Fornells Park, un hotel especialitzat en banquets, de la cadena Husa. Nosaltres preferim els restaurants de Girona, aquell dia més tranquils, com Ca La Marieta, un clàssic de tota la vida.

Este bonito y airoso campanario es el de Fornells de la Selva, una pequeña población cercana, muy cercana a Girona capital. Hace unos años era un pueblo idílico. La iglesia, muy bonita, la plaza, y cuatro calles. Ahora ha crecido mucho, pero que muy mucho. Se ha hecho mayor y, prácticamente se ha unido a Girona. Casas nuevas por todas partes. Avenidas, pisos, modernidad. Sin embargo, Fornells mantiene todavía poesía, un cierto encanto. En Fornells ya hace años que tiene lugar una feria dedicada a la locomoción. Fornells tiene una estación de tren, de las antiguas, rojas, de ladrillo. De aquellas estaciones de la línea de Madrid-Zaragoza-Alicante. Tal vez por eso, porque hay mucha gente amante del tren, o piezas de museo del ferrocarril aquí y allá, esparcidas por toda la villa, los trenes se han convertido en el eje principal de la Feria de la Locomoción y la Artesanía que se celebra siempre a mediados abril. Son un sábado y un domingo dedicados en cuerpo y alma al modelismo, sobre todo ferroviario, pero no sólo eso. También encontrarán otros espacios y eventos, pero serán los trenes de vapor en vivo, montados por las asociaciones gerundenses de amigos del ferrocarril, los que más les gusten. Podrán verlos en activo sobre un circuito de vías de 5 y 7 ¼ pulgadas. Sus niños quedarán boquiabiertos con las locomotoras y vagones. Daros una vuelta, el sábado o el domingo, por la feria de Fornells y disfrutad de la muestra de tuninng, de los quads, los coches de época, los de radiocontrol, de la exposición de objetos antiguos de estaciones ferroviarias, de las maquetas de tren, del coleccionismo, del intercambio de sus placas de cava, de la muestra de artesanía, de las demostraciones de oficios, del encuentro de encajeras … no podemos deciros todo lo que habrá en la feria. Pero por supuesto, y para los más pequeños y pequeñas, habrá pasacalles, animación de calle y música. Ya veis que en Fornells de la Selva pasareis un fin de semana, un día entero, una mañana o una tarde bien divertidos, toda la familia. En Fornells hay un par de bares, como La Placeta, en la placeta, 5, Tel: 972 47 62 07, que les ofrecerán comida. Naturalmente, en la propia feria también podrán degustar especialidades de Girona, y de todos lados. A la salida del pueblo, en la antigua N-II, tienen el Fornells Park, un hotel especializado en banquetes, de la cadena Husa. Nosotros preferimos los restaurantes de Girona, aquel día más tranquilos, como Ca La Marieta, un clásico de toda la vida.