León: la ciutat.

León és una de les ciutats més boniques de Castella i Lleó, d’Espanya i d’Europa. Així de fàcil. La seva catedral és magnífica, espectacular, altíssima, molt diferent de la resta de catedrals de la península. És una catedral plenament europea, del nord d’Europa, francesa o alemana. D’un gòtic internacional. Els seus vitralls són inaudits, preciosos, maravellosos. Sense rival a Espanya. Més antiga que la catedral teniu una joia del romànic, única, fabulosa, és la Basílica de San Isidoro, amb unes pintures que mereixen el sobrenom de Capella Sixtina del romànic. Així de fastuoses són. Podeu continuar el recorregut veient el claustre de San Marcos i el Palau dels Guzmanes, dues maravelles del renaixement. Podeu visitar León com a part del Camí de Sant Jaume. Camí de Galícia, o en el curs d’un recorregut per Castella i Lleó. Prop de la ciutat el santuari de la Verge del Camí mostra la seva portada moderna amb les grans escultures en ciment. Per dinar us recomanem restaurants com ara el Zuloaga, cèntric, clàssic, com també ho és el Alfonso Valderas. Tots dos amb molt prestigi, menú i carta. Bona teca. També ens agrada, i molt El Cenador Rua Nova. Ambient i encant. La Gitana és un bar amb apartat de restaurant. Digne de considerar. Plats sense sorpreses. Un grec al mateix carrer del Cenador: Sabor de Grècia. Molt bo. Fora del centre una pizzeria molt xula: Sapori di Nàpoli. Nosaltres sempre dormim, si podem, en els hotels AC, com el San Antonio de León. O en un NH com el Plaza Mayor. Però també hem vist el Infantas de León, molt bonic. Si aneu cap a Galícia, o us moveu per Espanya, no oblideu León!.

León es una de las ciudades más bonitas de Castilla y León, de España y de Europa. Así de fácil. Su catedral es magnífica, espectacular, altísima, muy diferente del resto de catedrales de la península. Es una catedral plenamente europea, como del norte de Europa, francesa o alemana. De un gótico internacional. Sus vitrales son inauditos, preciosos, maravillosos. Sin rival en España. Más antigua que la catedral tienen una joya del románico, única, fabulosa, es la Basílica de San Isidoro, con unas pinturas que merecen el sobrenombre de Capilla Sixtina del románico. Así de fastuosas son. Pueden seguir el recorrido viendo el claustro de San Marcos y el Palacio de los Guzmanes, dos maravillas del renacimiento. Podéis visitar León como parte del Camino de Santiago. Camino de Galicia, o en el curso de un recorrido por Castilla y León. Cerca de la ciudad está el santuario de la Virgen del Camino que muestra su portada moderna con las grandes esculturas en cemento. Nosotros siempre dormimos, si podemos, en los hoteles AC, como el San Antonio de León. Pero también hemos visto muy bién el Infantas de León, muy bonito.

Baiasca

Baiasca és un llogarret perdut, ignorat, en mig de les muntanyes del Pallars Sobirà. Penjat literalment del vessant assoleiat d’un munt de cims que passen dels 2000 metres. En aquest indret remot es conserven les úniques pintures romàniques originals de tot el pirineu català. No son, ni de bon tros, tan maravelloses com les de la Vall de Boí. No tenen el poder de crida del pantocrator de Sant Climent de Taüll que podeu veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Però estan on han d’estar. Al seu lloc. En el temple per al qual foren concebudes. No en un museu asèptic i edulcorat, sinó entre cases de pedra, en una vella església tronada, entre la natura més agreste. Aquest és el seu valor. Això les fa úniques. Si bé, cal dir-ho, arribar-hi és ja tota una aventura. Us caldrà pujar fins el Pallars. Sempre bé de gust fer aquesta tradicional sortida familiar. Passat Sort i Llavorsí, per la carretera C-13 en direcció Esterri d’Àneu i Vielha, a uns 5 kms. de Llavorsí, trobareu, a mà esquerra, el trencall que porta a Arestui i Baiasca. Son 7 kms. de carretera veïnal, estreta, en pujada, amb moltes corves, i en un estat deplorable, malgrat estar, presuntament, asfaltada. Semblen 14 kms. Al final es veu el poble amuntegat davant vostre, al altre costat del petit riu de Baiasca. Aparqueu a l’espai habilitat a l’entrada del caseriu. No intenteu pujar. Els carrers son costeruts. Demaneu pel senyor Marcel·lí Carrera, o per qui tingui ara la clau del temple. Amb bon humor i sense presses, la gent de muntanya no compta el temps com nosaltres, us obriran la porta. D’entrada res no es veu. Però, amagades darrera un retaure barroc, apareix la maravella de l’absis de Baiasca. No estan complertes, l’estat de conservació és justet, però la impressió que tindreu és comparable a la dels grans descobriments arqueològics. Us sentireu com Howard Carter amb Tutankamó. Llàstima del cap del crist al pantocràtor. Però els àngels i els apòstols son magnífics. I la petita cripta, sense cap pintura, una cucada. No heu de deixar perdre l’oportunitat de pujar fins Baiasca en el curs d’unes vacances pel Pirineu de Lleida. En un cap de setmana o un pont per les Valls d’Àneu, o de Cardós. En una jornada d’esquí a Espot o Port-Ainé. Desvieu-vos de la ruta per gaudir d’aquest indret salvatge. Cap mena de serveis allà dalt. Però tots els que vulgueu a Llavorsi, per exemple. Un bon hotelet de muntanya, Hotel de Rei. Un de més senzill, amb menjar cassolà, i habitacions netes: Hostal La Noguera. També podeu mirar-vos el Castellarnau d’Escaló, el poble següent. Un bon hotel. Si us agrada el càmping, a Llavorsí n’hi ha un de ben bonic: el Riberies. Al costat un hotel d’alt estànding, amb el mateix nom, que no us hem recomanat perquè resulta força car, prohibitiu. Baiasca, una aventura al nostre propi país!.

Baiasca es una aldea perdida, ignorada, en medio de las montañas del Pallars Sobirà. Colgada literalmente la vertiente soleada de un montón de cumbres que pasan de los 2000 metros. En este lugar remoto se conservan las únicas pinturas románicas originales de todo el pirineo catalán. No son, ni mucho menos, tan maravillosas como las de la Vall de Boí. No tienen el poder del pantocrator de Sant Climent de Taüll que podéis ver en el Museo Nacional de Arte de Cataluña. Pero están donde deben estar. En su lugar. En el templo para el que fueron concebidas. No en un museo aséptico y edulcorado, sino entre casas de piedra, en una vieja iglesia, entre la naturaleza más agreste. Este es su valor. Esto las hace únicas. Si bien, hay que decirlo, llegar es ya toda una aventura. Hará falta subir hasta el Pallars. Siempre apetece hacer esta tradicional salida familiar. Pasado Sort y Llavorsí, por la carretera C-13 en dirección Esterri d’Àneu y Vielha, a unos 5 kms. de Llavorsí, encontraréis, a mano izquierda, el desvío que lleva a Arestui y Baiasca. Son 7 kms. de carretera vecinal, estrecha, en constante subida, con muchas curvas, y en un estado deplorable, pese a estar, presuntamente, asfaltada. Parecen 14 kms. Al final se ve el pueblo agolpado delante de vosotros, al otro lado del pequeño río de Baiasca. Aparquen en el espacio habilitado en la entrada del caserío. No intenten subir. Las calles son empinadas. Pidan por el señor Marcelino Carrera, o por quien tenga ahora la clave del templo. Con buen humor y sin prisas, la gente de montaña no cuenta el tiempo como nosotros, se os abrirá la puerta. De entrada nada se ve. Pero, escondidas detrás de un retablo barroco, aparece la maravilla del ábside de Baiasca. No están completas, el estado de conservación es justito, pero la impresión que se tendrá es comparable a la de los grandes descubrimientos arqueológicos. Se sentirán como Howard Carter con Tutankamó. Lástima de la cabeza del cristo al pantocrátor. Pero los ángeles y los apóstoles son magníficos. Y la pequeña cripta, sin pintura, una cucada. No deben dejar perder la oportunidad de subir hasta Baiasca en el curso de unas vacaciones por el Pirineo de Lleida. En un fin de semana o un puente por los Valles d’Àneu, o de Cardós. En una jornada de esquí en Espot o Port-Ainé. Sálganse de la ruta para disfrutar de este lugar salvaje. Ningún tipo de servicios allí arriba. Pero todos los que queráis en Llavorsi, por ejemplo. Un buen hotelito de montaña, Hotel de Rey. Uno más sencillo, con comida casera, y habitaciones limpias: Hostal La Noguera. También el Castellarnau de Escaló, en el pueblo siguiente. Un buen hotel. Si os gusta el camping, en Llavorsí hay uno muy bonito: el Riberies. Junto a él un hotel de alto standing, con el mismo nombre, que no os hemos recomendado porque resulta bastante caro, prohibitivo.

La Catedral de Tarazona

Tarazona és una gran vila aragonesa, als límits de Castella, propera a Tudela, i a la Rioja. Tarazona te una catedral esplèndida, tot just reinaugurada fa uns mesos, després d’una restauració que ha durat més de 30 anys. Tan llarga espera ha valgut la pena. L’edifici que podem veure avui, potser no és el temple més gran d’Espanya, però sense cap mena de dubte és una de les més boniques i autèntiques. Els treballs n’han consolidat la f’àbrica, gòtica, i han tret a la llum la excepcional decoració, renaixentista, de les voltes del presbiteri, i de la llanterna del creuer. Unes pintures de grisalla, representant sibil·lès i éssers mitològics. De veritat que val la pena programar una aturada en la nostra ruta cap a Logroño i La Rioja, cap a Bilbao, o cap a Sòria, per veure-la perquè s’ho mereix. O, encara millor, programeu un cap de setmana, un petit pont, per poder descobrir aquesta joia que retorna a nosaltres després de tants anys, la ciutat que l’acull, una altra joia, amb un barri alt medieval, jueu, morisc, que recorda Cuenca o, fins i tot,  algunes ciutats italianes de la Umbria. I que us direm dels seus voltants, del Parc Nacional del Moncayo, fresc a l’estiu, gemat en primavera, acolorit a la tardor, amb espais naturals únics. I amb un territori ple fites artístiques i culturals maravelloses, com ara les viles de Tudela, amb la catedral i el barri antic fastuosos, Cascante, el monestir puríssim de Veruela, d’un Císter que corprén, o la Vila d’Ágreda, soriana, o Borja, amb els seus vins, que ben aviat es faran un nom al mercat. Per dinar a Tarazona us recomanarem diferents restaurants. El més car i sofisticat es diu Saboya 21. Cuina d’autor a preus elevats, però possibilitat de menú. D’estrella Michelin. Una bona pizzeria: Via Veneto. Un restaurant més casolà, El Galeón, a l’Avd. de la Paz, 1, tel: 976 642 965. Per dormir ens ha agradat el La Merced de la Concòrdia, molt nou, bonic i original, i també el Condes de Visconti, càlid i acollidor i molt ben decorat, amb mobles d’època que fan ambient. Hem estat molt ben atesos a Tudela, que només està a uns 30 kms de Tarazona, en concret a l’Hotel AC, instal·lat en antic hospital barroc al centre de la vila. Arribar a Tarazona us comportarà unes 4 hores en cotxe. Son al voltant de 400 kms. des de Barcelona, via Lleida i Saragossa per la AP-2, per agafar allà la AP-68 que va cap a Logroño, i deixar-la per pendre  la N-122 que va a Sòria, via Borja i Tarazona. De veritat que no podeu perdre-us la catedral de Tarazona recién restaurada!.

Tarazona tiene una catedral espléndida, apenas reinaugurada hace unos meses, después de una restauración que ha durado más de 30 años. Tan larga espera ha valido la pena. El edificio que podemos ver hoy, quizá no es el templo más grande de España, pero sin lugar a dudas es una de las iglesias gótico-renacentista más bonitas y auténticas. Los trabajos han consolidado la f’àbrica, gótica, y han sacado a la luz la excepcional decoración, renacentista, de las bóvedas del presbiterio, y de la linterna del crucero. Unas pinturas de grisalla, representando sibilas y seres mitológicos. De verdad que vale la pena programar una parada en nuestra ruta hacia Logroño y La Rioja, hacia Bilbao, o hacia Soria, para verla porque se lo merece. O, mejor aún, programar un fin de semana, un pequeño puente, para poder descubrir esta joya que vuelve a nosotros después de tantos años. Y la ciudad que la acoge, otra joya, con un barrio alto medieval, judío, morisco, que recuerda Cuenca o, incluso, algunas ciudades italianas de la Umbria. Y que os diremos que sus alrededores son de fábula, con el Parque Nacional del Moncayo, fresco en verano, bellísimo en primavera, coloreado en otoño, con espacios naturales únicos. Y con un territorio lleno de hitos artísticos y culturales maravillosos, como las villas de Tudela, con la catedral y el barrio antiguo, fastuosos, Cascante, el monasterio purísimo de Veruela, de un Císter que cautiva, o la Villa de Ágreda, soriana y poderosa, o Borja, con sus vinos, que pronto se harán un nombre en el mercado mundial. Para comer en Tarazona les recomendaremos diferentes restaurantes. El más caro y sofisticado se llama Saboya 21. Cocina de autor a precios elevados, pero posibilidad de menú. De estrella Michelin. Un restaurante más casero, El Galeón, en la Avd. de la Paz, 1, tel: 976 642 965. Para dormir id a La Merced de la Concòrdia, nuevo y original, o al Condes de Visconti, cálido y acogedor, decorado con muebles de época. También hemos sido muy bien atendidos en Tudela, a unos 30 kms de Tarazona, en el Hotel AC, instalado en antiguo hospital barroco en el centro de la villa. Llegar a Tarazona les comportará unas 4 horas en coche. Son alrededor de 400 kms. desde Barcelona, vía Lleida y Zaragoza por la AP-2, para coger allí la AP-68 que va hacia Logroño, y dejarla para tomar la N-122 que va a Soria, vía Borja y Tarazona.

León

León és una de les ciutats més boniques de Castella i Lleó, d’Espanya i d’Europa. Així de fàcil. La seva catedral és magnífica, espectacular, altíssima, molt diferent de la resta de catedrals de la península. És una catedral plenament europea, del nord d’Europa, francesa o alemana. D’un gòtic internacional. Els seus vitralls són inaudits, preciosos, maravellosos. Sense rival a Espanya. Més antiga que la catedral teniu una joia del romànic, única, fabulosa, és la Basílica de San Isidoro, amb unes pintures que mereixen el sobrenom de Capella Sixtina del romànic. Així de fastuoses són. Podeu continuar el recorregut veient el claustre de San Marcos i el Palau dels Guzmanes, dues maravelles del renaixement. Podeu visitar León com a part del Camí de Sant Jaume. Camí de Galícia, o en el curs d’un recorregut per Castella i Lleó. Prop de la ciutat el santuari de la Verge del Camí mostra la seva portada moderna amb les grans escultures en ciment. Nosaltres sempre dormim, si podem, en els hotels AC, com el San Antonio de León. Però també hem vist el Infantas de León, molt bonic.

León es una de las ciudades más bonitas de Castilla y León, de España y de Europa. Así de fácil. Su catedral es magnífica, espectacular, altísima, muy diferente del resto de catedrales de la península. Es una catedral plenamente europea, como del norte de Europa, francesa o alemana. De un gótico internacional. Sus vitrales son inauditos, preciosos, maravillosos. Sin rival en España. Más antigua que la catedral tienen una joya del románico, única, fabulosa, es la Basílica de San Isidoro, con unas pinturas que merecen el sobrenombre de Capilla Sixtina del románico. Así de fastuosas son. Pueden seguir el recorrido viendo el claustro de San Marcos y el Palacio de los Guzmanes, dos maravillas del renacimiento. Podéis visitar León como parte del Camino de Santiago. Camino de Galicia, o en el curso de un recorrido por Castilla y León. Cerca de la ciudad está el santuario de la Virgen del Camino que muestra su portada moderna con las grandes esculturas en cemento. Nosotros siempre dormimos, si podemos, en los hoteles AC, como el San Antonio de León. Pero también hemos visto muy bién el Infantas de León, muy bonito.

Vall de la Vezere

El riu Vezéré és un petit i bonic riu del centre-sud de França. A nosaltres ens encanten aquests riuets tranquils i calmats, que flueixen en mig d’un paroxisme de verdor. Ens agrada fer-hi caiac, amb els nostres fills. Remar sense haver de lluitar contra la corrent. Descobrir-ne els paisatges i els petits poblets medievals. Com en el cas de la Dronne a Brantôme, o del Lot. Però la Vezéré, a més, és un a fita turística de primer ordre, sobretot si us agraden les excursions culturals. A les vores de la Vezére, a poc més de 400 kms. de Barcelona hi ha el més gran conjunt de jaciments prehistòrics del món. I no qualsevol cosa. Més de 147 abrics, i 25 coves, amb pintures rupestres del paleolític. La importància és tan gran que la Vall del Vezéré ha estat catalogada com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Prop del poble de Les Eyzes, trobareu noms mítics de la prehistòria, com l’abric de Cromagnon, la gruta de Lascaux, amb les seves famoses pintures, o la de La Madeleine, que dona nom al període Magdaleniense, són aquí. Si la prehistòria no us fa perdre el cap, llavors potser preferireu coses més senzilles, menys espectaculars, com l’esglèsia romànica del poblet de Saint Leon de Vezere, d’una puressa de línies fatalment colpidora, brutal. En aquesta esglèsia de la foto hem escoltat un dels concerts de música clàssica més corprenedors de la nostra vida. Bach en estat pur, durant el festival de música de cada estiu. Aquí teniu un bon hotelet: Le Relais de la cote de Jor, i un càmping fantàstic. Però tota la Vezere i les valls del costat estan plenes d’hotels maravellosos: Sarlat la Caneda, Brantome, Perigeux… només cal cercar-lo bé.

El río Vezere es un pequeño y hermoso río del centro-sur de Francia. A nosotros nos encantan estos riachuelos tranquilos y calmados, que fluyen en medio de un paroxismo de verdor. Nos gusta hacer en ellos kayak con nuestros hijos. Remar sin tener que luchar contra la corriente. Descubrir los paisajes y los pequeños pueblos medievales. Como en el caso de la Dronne en Brantôme, o del Lot. Pero la Vézére és, además, una meta turística de primer orden, sobre todo si os gustan las excursiones culturales. En los bordes de este rio, a poco más de 400 kms. de Barcelona se encuentra el mayor conjunto de yacimientos prehistóricos del mundo. Y no cualquier cosa. Más de 147 abrigos, y 25 cuevas con pinturas rupestres del Paleolítico. La importancia es tan grande que la Vezere ha sido catalogada como patrimonio de la humanidad por la UNESCO. Cerca del pueblo de Las Eyzes, encontrareis nombres míticos de la prehistoria, como el abrigo de Cromagnon, la gruta de Lascaux, con sus famosas pinturas, o la de La Madeleine, que da nombre al periodo Magdaleniense, todas están aquí. Si la prehistoria no les hace perder la cabeza, entonces podrían preferir cosas más sencillas, menos espectaculares, como la iglesia románica del pueblo de Saint Leon de Vezere, de una pureza de líneas fatalmente impresionante, brutal. En esta iglesia de la foto hemos escuchado uno de los conciertos de música clásica más sobrecogedores de nuestra vida. Bach en estado puro, durante el festival de música de cada verano. Aquí tenéis un buen hotelito: Le Relais de la cote de Jor, y un camping fantástico. Pero toda la Vezere y los valles del lado están llenas de hoteles maravillosos: Sarlat la Caneda, Brantôme, Perigeux … sólo hay que buscarlos bien.

Santa Maria de Lluçà

El monestir romànic de Santa Maria de Lluçà està situat a Lluçà, a mig camí entre Gironella i Vic. És una petita joia del romànic més pur que pogueu trobar a Catalunya. Està en una comarca preciosa que no existeix: el Lluçanès. I és una llàstima perquè poques vegades la delimitació d’una terra es veu tan clara. És una subcomarca d’Osona, ara per ara, plena d’encants. Per exemple la riera de Merlès, amb els seus boscos, el seu riu. D’entre tots els encants d’aquesta terra antiga, el petit Llucà, amb el seu claustre, i les pintures murals, úniques a Catalunya o la seva petita església. No podeu deixar de fer un volt pel Lluçanès, ni deixar de visitar Santa Maria de Lluçà. I per dinar ho teniu molt fàcil: davant del monestir mateix, a l’altra costat de la carretera un petit restaurant exòtic, La Primitiva, que us ofereix la seva carta dins una ampolla. I no és la única sorpresa!. També te habitacions. Sigueu valents… Per dormir a l’aire lliure us recomanem el càmping de la vall de Merlès o el del Lluçanès.

El monasterio románico de Santa Maria de Lluçà está situado en Lluçà, a medio camino entre Gironella y Vic. Es una pequeña joya del románico más puro que pueda encontrar en Cataluña. Está en una comarca preciosa que no existe: el Lluçanès. Y es una lástima porque pocas veces la delimitación de una tierra se ve tan clara. Es una subcomarca de Osona, por ahora, llena de encantos. Por ejemplo la riera de Merlès, con sus bosques, su río. De entre todos los encantos de esta tierra antigua, el pequeño monasterio, con su claustro, y las pinturas murales, únicas en Cataluña o su pequeña iglesia. No puede dejar de dar una vuelta por el Lluçanès, ni dejar de visitar Santa Maria de Lluçà. Y para comer lo tiene muy fácil: delante del monasterio mismo, al otro lado de la carretera, un pequeño restaurante exótico, La Primitiva, ofrece su carta dentro de una botella. ¡Y no es la única sorpresa!. También tiene habitaciones. Sed valientes … Para dormir al aire libre le recomendamos el camping de la Vall de Merlès o del Lluçanès.