La Passió de Cervera


Cervera és un dels conjunts medievals més importants de Catalunya. La gent ara ja no hi passa, no s’hi atura, com ho feiem bans, camí de Lleida, perquè la moderna autovia passa a les afores de la vila. Molt mal fet. Perquè Cervera és una població molt atractiva. Una de les ciutats més importants de les terres interiors de Catalunya. A més, és la capital de La Segarra, una comarca bonica, amb atractius turístics molt importants. Plena de monuments, com ara l’esglèsia gòtica de Santa Maria, la Universitat, el carreró de les bruixes, el carrer major i les cases nobles i burgueses, algunes convertides en bonics museus. I, a més, està molt ben comunicada. S’hi pot arribar des d’arreu del país. L’autovia A-2, l’antiga carretera N-II, la deixen a poc més d’una hora llarga des de Barcelona, pels túnels del Bruc. La B-25, el modern eix transversal, també us deixa a les portes de Cervera, si veniu de la Catalunya interior o de Girona. Avui us volem donar un motiu més per visitar aquesta vila i, de passada, fer una visita a la Segarra. Es tracta de la representació de La Passió. Un espectacle majestuós, fantàstic, una obra de teatre descomunal que no us podeu perdre. Aquest any la fan el 22 d’abril, en horari de tarda de 16 a 20 hores, amb un descans de 25 minuts. Les entrades valen 22 €, gratuites per menors de 12 anys, i amb descomptes variats. Truqueu al 608 78 10 12 (de 18 a 22 hores) per més informació. O bé consulteu el web de la passió de Cervera. Allà teniu tot el que us cal saber sobre aquesta magna obra sacra. Nosaltres l’hem gaudit molt, tot i que és un tema religiós, complicat, per a nois i noies grans, i una representació que dura tres o quatre hores, amb descansos. Per dinar, i dormir, a la vila hi ha molt on escollir. Com ara l’Hostal Bonavista, un referent, al centre, amb bon restaurant i habitacions.  O L’Antic Forn, en un raconet de la plaça major, 18. 973 53 31 52. Teniu també Cal Guim, a l’avinguda de Catalunya,192. Tel: 973 53 04 94. No lluny hi ha Les Forques, avinguda Catalunya, 4. Tel: 973 53 15 22‎. El Bona Teca està a l’avenida Mil·lenari, 49, tel: 973 53 19 16. El Marinada el trobareu al carrer Victòria 9, telèfons: 973 533 324  /  627 422 011. Cal Lluis està a la Rambla Lluís Sanpere, 18 i el seu telèfon és el 973 530 942. També hi ha el Fiol, o el mateix bar del Casal, on us faran alguna cosa de menjar. No hi ha grans hotels a dins mateix de Cervera, però si alguna casa rural amb molt d’encant, com ara La Casa de Baix, una preciositat, encantadora. Hi alguna més per la Segarra, com l’Hostal La Savina. Bona passió a Cervera!.

Quizás no habéis parado en Cervera, o habéis parado poco, sin prestar demasiada atención. Mal hecho. Porque Cervera es una bonita población. Una de las ciudades más importantes de las tierras interiores de Cataluña, de Lleida. Cervera es la capital de La Segarra, una comarca bonita, con atractivos muy importantes. Cervera es una villa muy antigua. Llena de monumentos. Se pasa siempre cerca de esta ciudad, para ir al Pirineo, para ir a Madrid. La autovía A-2, la antigua carretera N-II, y hasta la B-25, el moderno eje transversal, se dan cita en las puertas de Cervera. Está muy bien comunicada, ya lo podéis ver, pero poca gente para en Cervera. Hoy os daremos un motivo para visitar esta villa y, de paso, hacer una visita a la Segarra. La celebración de las representaciones de la pasión de Jesús, que este año cumplen su 75 aniversario. Un gran espectáculo. Más información en el web de la pasión de Cervera. Para comer hay mucho donde elegir. Como el Hostal Bonavista, un referente, en el centro de la villa, con buen restaurante y habitaciones. También el Fiol o el mismo bar del Casal. No hay grandes hoteles en el centro de Cervera, pero si alguna casa rural bién bonita y acogedora, como La Casa de Baix. Y alguna otra en los alrededores y por la Segarra, como el Hostal La Savina.

Anuncis

Passió a Cervera


passiocervera2016

Cervera és un dels conjunts medievals més importants de Catalunya. La gent ara ja no hi passa, no s’hi atura, com ho feiem bans, camí de Lleida, perquè la moderna autovia passa a les afores de la vila. Molt mal fet. Perquè Cervera és una població molt atractiva. Una de les ciutats més importants de les terres interiors de Catalunya. A més, és la capital de La Segarra, una comarca bonica, amb atractius turístics molt importants. Plena de monuments, com ara l’esglèsia gòtica de Santa Maria, la Universitat, el carreró de les bruixes, el carrer major i les cases nobles i burgueses, algunes convertides en bonics museus. I, a més, està molt ben comunicada. S’hi pot arribar des d’arreu del país. L’autovia A-2, l’antiga carretera N-II, la deixen a poc més d’una hora llarga des de Barcelona, pels túnels del Bruc. La B-25, el modern eix transversal, també us deixa a les portes de Cervera, si veniu de la Catalunya interior o de Girona. Avui us volem donar un motiu més per visitar aquesta vila i, de passada, fer una visita a la Segarra. Es tracta de la representació de La Passió. Un espectacle majestuós, fantàstic, una obra de teatre descomunal que no us podeu perdre. Aquest any la fan el 3, 10, 16 i 24 d’abril. Per a més informació, truqueu: 608 78 10 12 de 18 a 22 hores, escriviu a info@lapassiodecervera.com, o bé consulteu el web de la passió de Cervera. Allà teniu tot el que us cal saber sobre aquesta magna obra sacra. Nosaltres l’hem gaudit molt, tot i que és un tema religiós, complicat, per a nois i noies grans, i una representació que dura tres o quatre hores, amb descansos. Per dinar, i dormir, a la vila hi ha molt on escollir. Com ara l’Hostal Bonavista, un referent, al centre, amb bon restaurant i habitacions.  O L’Antic Forn, en un raconet de la plaça major, 18. 973 53 31 52. Teniu també Cal Guim, a l’avinguda de Catalunya,192. Tel: 973 53 04 94. No lluny hi ha Les Forques, avinguda Catalunya, 4. Tel: 973 53 15 22‎. El Bona Teca està a l’avenida Mil·lenari, 49, tel: 973 53 19 16. El Marinada el trobareu al carrer Victòria 9, telèfons: 973 533 324  /  627 422 011. Cal Lluis està a la Rambla Lluís Sanpere, 18 i el seu telèfon és el 973 530 942. També hi ha el Fiol, o el mateix bar del Casal, on us faran alguna cosa de menjar. No hi ha grans hotels a dins mateix de Cervera, però si alguna casa rural amb molt d’encant, com ara La Casa de Baix, una preciositat, encantadora. Hi alguna més per la Segarra, com l’Hostal La Savina. Bona passió a Cervera!.

 

 

Quizás no habéis parado en Cervera, o habéis parado poco, sin prestar demasiada atención. Mal hecho. Porque Cervera es una bonita población. Una de las ciudades más importantes de las tierras interiores de Cataluña, de Lleida. Cervera es la capital de La Segarra, una comarca bonita, con atractivos muy importantes. Cervera es una villa muy antigua. Llena de monumentos. Se pasa siempre cerca de esta ciudad, para ir al Pirineo, para ir a Madrid. La autovía A-2, la antigua carretera N-II, y hasta la B-25, el moderno eje transversal, se dan cita en las puertas de Cervera. Está muy bien comunicada, ya lo podéis ver, pero poca gente para en Cervera. Hoy os daremos un motivo para visitar esta villa y, de paso, hacer una visita a la Segarra. La celebración de las representaciones de la pasión de Jesús, que este año cumplen su 75 aniversario. Un gran espectáculo. Más información en el web de la pasión de Cervera. Para comer hay mucho donde elegir. Como el Hostal Bonavista, un referente, en el centro de la villa, con buen restaurante y habitaciones. También el Fiol o el mismo bar del Casal. No hay grandes hoteles en el centro de Cervera, pero si alguna casa rural bién bonita y acogedora, como La Casa de Baix. Y alguna otra en los alrededores y por la Segarra, como el Hostal La Savina.

Passió a Cervera


passio_cervera

Cervera és un dels conjunts medievals més importants de Catalunya. La gent ara ja no hi passa, no s’hi atura, com ho feiem bans, camí de Lleida, perquè la moderna autovia passa a les afores de la vila. Molt mal fet. Perquè Cervera és una població molt atractiva. Una de les ciutats més importants de les terres interiors de Catalunya. A més, és la capital de La Segarra, una comarca bonica, amb atractius turístics molt importants. Plena de monuments, com ara l’esglèsia gòtica de Santa Maria, la Universitat, el carreró de les bruixes, el carrer major i les cases nobles i burgueses, algunes convertides en bonics museus. I, a més, està molt ben comunicada. S’hi pot arribar des d’arreu del país. L’autovia A-2, l’antiga carretera N-II, la deixen a poc més d’una hora llarga des de Barcelona, pels túnels del Bruc. La B-25, el modern eix transversal, també us deixa a les portes de Cervera, si veniu de la Catalunya interior o de Girona. Avui us volem donar un motiu més per visitar aquesta vila i, de passada, fer una visita a la Segarra. Es tracta de la representació de La Passió. Un espectacle majestuós, fantàstic, una obra de teatre descomunal que no us podeu perdre. Per a més informació, truqueu: 608 78 10 12 / 973 532 661, o bé consulteu el web de la passió de Cervera. Allà teniu tot el que us cal saber sobre aquesta magna obra sacra. Nosaltres l’hem gaudit molt, tot i que és un tema religiós, complicat, per a nois i noies grans, i una representació que dura tres o quatre hores, amb descansos. Per dinar, i dormir, a la vila hi ha molt on escollir. Com ara l’Hostal Bonavista, un referent, al centre, amb bon restaurant i habitacions.  O L’Antic Forn, en un raconet de la plaça major, 18. 973 53 31 52. Teniu també Cal Guim, a l’avinguda de Catalunya,192. Tel: 973 53 04 94. No lluny hi ha Les Forques, avinguda Catalunya, 4. Tel: 973 53 15 22‎. El Bona Teca està a l’avenida Mil·lenari, 49, tel: 973 53 19 16. El Marinada el trobareu al carrer Victòria 9, telèfons: 973 533 324  /  627 422 011. Cal Lluis està a la Rambla Lluís Sanpere, 18 i el seu telèfon és el 973 530 942. També hi ha el Fiol, o el mateix bar del Casal, on us faran alguna cosa de menjar. No hi ha grans hotels a dins mateix de Cervera, però si alguna casa rural amb molt d’encant, com ara La Casa de Baix, una preciositat, encantadora. Hi alguna més per la Segarra, com l’Hostal La Savina. Bona passió a Cervera!.

Quizás no habéis parado en Cervera, o habéis parado poco, sin prestar demasiada atención. Mal hecho. Porque Cervera es una bonita población. Una de las ciudades más importantes de las tierras interiores de Cataluña, de Lleida. Cervera es la capital de La Segarra, una comarca bonita, con atractivos muy importantes. Cervera es una villa muy antigua. Llena de monumentos. Se pasa siempre cerca de esta ciudad, para ir al Pirineo, para ir a Madrid. La autovía A-2, la antigua carretera N-II, y hasta la B-25, el moderno eje transversal, se dan cita en las puertas de Cervera. Está muy bien comunicada, ya lo podéis ver, pero poca gente para en Cervera. Hoy os daremos un motivo para visitar esta villa y, de paso, hacer una visita a la Segarra. La celebración de las representaciones de la pasión de Jesús, que este año cumplen su 75 aniversario. Un gran espectáculo. Más información en el web de la pasión de Cervera. Para comer hay mucho donde elegir. Como el Hostal Bonavista, un referente, en el centro de la villa, con buen restaurante y habitaciones. También el Fiol o el mismo bar del Casal. No hay grandes hoteles en el centro de Cervera, pero si alguna casa rural bién bonita y acogedora, como La Casa de Baix. Y alguna otra en los alrededores y por la Segarra, como el Hostal La Savina.

La dansa de la mort de Verges


Quan nosaltres anàvem a veure la processó de Verges, fa ja uns anys, encara era una cosa familiar, poc coneguda. Tot i així, sovint havíem d’aparcar el cotxe a un bon parell de kilòmetres del casc urbà. Hi anàvem perquè hi cantava en Lluís Llach, fill de la vila. Era com una endevinalla descobrir sota de quin personatge s’amagava. També hi anàvem per veure la dança de la mort. La dansa de la mort de Verges és un vestigi, un fòsil, un llegat medieval únic a Catalunya. Ve des de la nit dels temps. Com un regal. No ens cansàvem mai d’anar-hi. Llavors veure la dansa de la mort era grauït. I es feia abans que la representació de la passió a la plaça, sobre les 10 de la nit. La passió sí que era de cobrament. Però aquesta corprenedora dansa va morir d’èxit. Les cues de vehicles que omplien l’Empordà eren literalment interminables. El poble quedava invadit per una generació sense límits, desmesurada, surrealista. Per això va caler prendre mesures. Avui dia ja no és un espectacle infantil. Tot i que, si voleu, i amb menys gentada, podeu anar a veure l’anomenada processó dels petits, que te lloc el dissabte de Setmana Santa, durant la tarda. Aquell dia, els vailets i les noies del poble representen el mateix que els grans el dijous. Ja ho sabeu!. Però les famílies amb vailets i noies una mica grans heu d’anar a veure-la, ni que sigui una vegada. Perquè la fantàstica dansa medieval de la mort, any rera any representada a Verges, la nit del Dijous Sant, és un acte cultural que no podeu deixar passar. A les 5 de la tarda podreu contemplar la desfilada de Manaies, soldats romans que recorren el poble per a recollir les imatges de la Processó. A les 10 de la nit s’inicia, a la plaça, la representació de la Passió. Per gaudir-ne us caldrà haver adquirit una entrada. Podeu reservar-la a través de Caixa de Girona, o comprar-la a la guixeta de l’ajuntament, a la Plaça 11 de Setembre, durant tot el Dijous Sant. No serà fins les 12 de la nit que comencarà la processó pels carrers del poble, just en el moment en que, a l’obra Jesús és comdemnat a la crucifixió i a arrossegar la creu. S’hi han afegit, al llarg dels anys, escenes teatrals que no existien, com ara la curació del cec, caigudes, la Verònica… i molts mitjans tècincs de so i il·luminació. El vestuari s’ha renovat, així com el cant, sota la batuta d’en Llach. El millor moment, tot i que és difícil gaudir-ne per la gentada, és quan la comitiva travessa un carreró estret, anomenat dels Cargols. Totes les parets de les cases estan cobertes de closques de cargol bover plenes d’olí, amb un ble, que fan una llum ultraterrenal i màgica. La Dansa de la Mort forma part de la processó, n’és una escena més. Cinc esquelets dancen a la llum de torxes. Un porta un rellotge sense busques: la mort pot venir tothora, inesperada. L’altre un rellotge de sorra: el temps s’acabarà quan menys s’espera. Un plat amb cendres ens recorda la mortalitat humana, i la dalla, que la vida penja d’un fil, fràgil, que pot tallar-se ara mateix. Sorprenent vestigi de les pors medievals d’una població abocada a una vida de tenebres. Verges és un municipi bellíssim, en una comarca, com l’Empordà, bellíssima. Podeu passar-hi la Setmana Santa en algun poblet de la comarca, en hotelets amb encant, o en cases rurals d’ensomni. Trieu la vostra. A Verges hi ha un parell de restaurants només, però a tot l’Empordà, la gastronomia és senzillament fastuosa, indescriptible. Per això us recomanem que, si decidiu acostar-vos fins a Verges i veure la Dança de la Mort, el Dijous Sant a la nit, ho feu sense cap mena de pressa. Arribeu al matí i deixeu el cotxe. Passejeu o pedaleu per aquesta plana divina descobrint poblets, camps, rierols i monuments. A Verges mateix podeu fer-hi una detinguda visita. De l’època medieval es conserva un tros de la muralla, la plaça Major, i una porta d’entrada al poble. També veureu l’església, carrerons i places, com el de Ribossà o el de l’Església. I el rec, un espai molt bucòlic. Podeu anar fins el riu Ter, o bé fins el paratge de la Vall, espais naturals deliciosos. Bona Setmana Santa a Verges!.

Cuando nosotros íbamos a ver la procesión de Verges, hace ya unos cuantos años, era algo muy familiar, poco conocido. Sin embargo, a menudo, teníamos que aparcar el coche a un par de kilómetros del casco urbano. Íbamos porque cantaba en Lluís Llach, que és hijo de la villa. Era como una adivinanza descubrir debajo de qué personaje se escondía. También íbamos para ver la danza de la muerte. La danza de la muerte de Verges es un vestigio, un fósil, un legado medieval único en Cataluña. Viene desde la noche de los tiempos. Como un regalo. No nos cansábamos nunca de ir. Entonces, ver la danza de la muerte era grauito. Y como se hacía antes de la representación de la pasión en la plaza, se iniciaba pronto, sobre las 10 de la noche. La pasión sí que era de pago. Pero esta cautivadora danza murió de éxito. Las colas de vehículos que llenaban el Empordà eran literalmente interminables. El pueblo quedaba invadido por una generación sin límites, desmedida, surrealista. Por eso hubo que tomar medidas. Hoy en día ya no es un espectáculo infantil. Pero las familias con chicos y chicas un poco mayores deben de ir a verla, aunque sea una vez solo, la fantástica danza medieval de la muerte, que año tras año se representa en Verges, la noche del Jueves Santo. Es un acto cultural que no pueden dejar pasar. A las 5 de la tarde podréis contemplar el desfile de los Manaies, soldados romanos que recorren el pueblo para recoger las imágenes de la Procesión. A las 10 de la noche se inicia, en la plaza, la representación de la Pasión. Para disfrutarla será necesario haber adquirido una entrada. Pueden reservarla a través de Caixa de Girona, o comprarla en la taquilla del ayuntamiento, en la Plaza 11 de Septiembre, durante todo el Jueves Santo. No será hasta las 12 de la noche cuando comenzará la procesión por las calles del pueblo, justo en el momento en que, en la obra, Jesús es condenado a la crucifixión y arrastrar la cruz. Se han añadido, a lo largo de los años, escenas teatrales que no existían, como la curación del ciego, caídas, la Verónica … y muchos medios tècnicos de sonido e iluminación. El vestuario se ha renovado, así como el canto, bajo la batuta de Llach. El mejor momento, aunque es difícil disfrutar, por el gentío, es cuando la comitiva atraviesa un callejón estrecho, llamado de los Caracoles. Todas las paredes de las casas están cubiertas de conchas de caracol común llenas de aceite, con una mecha, que dan una luz ultraterrena y mágica. La Danza de la Muerte forma parte de la procesión, es una escena más. Cinco esqueletos danzan a la luz de antorchas. Uno porta un reloj sin agujas: la muerte puede venir siempre, inesperada. El otro un reloj de arena: el tiempo acabará cuando menos se espera. Un plato con cenizas nos recuerda la mortalidad humana, y la guadaña, que la vida pende de un hilo, frágil, que puede cortar ahora mismo. Sorprendente vestigio de los miedos medievales de una población abocada a una vida de tinieblas. Verges es un municipio bellísimo, en una comarca, como el Empordà, bellísima. Pueden pasar la Semana Santa en algún pueblo cercano, en hotelitos con encanto, o en casas rurales de ensueño. Elijan la suya. En Verges hay un par de restaurantes sólo, pero en todo el Empordà, la gastronomía es sencillamente fastuosa, indescriptible. Por eso les recomendamos que, si deciden acercarse hasta Verges y ver la Danza de la Muerte, el Jueves Santo por la noche, lo hagan sin prisa. Lleguen por la mañana y dejen el coche. Pasear o ir sobre pedales descubriendo aldeas, campos, arroyos y monumentos és mucho más aconsejable. En Verges mismo pueden hacer una detenida visita. De la época medieval se conserva un trozo de la muralla, la plaza Mayor, y una puerta de entrada al pueblo. También veran la iglesia, los callejones y plazas, como el de Ribossà o el de la Iglesia. Y el rec, un espacio muy bucólico. Puede ir hasta el río Ter, o bien hasta el paraje del Vall, dos espacios naturales deliciosos.

La pasió de Cervera


passio_cervera_2014

Cervera és un dels conjunts medievals més importants de Catalunya. La gent ara ja no hi passa, no s’hi atura, com ho feiem bans, camí de Lleida, perquè la moderna autovia passa a les afores de la vila. Molt mal fet. Perquè Cervera és una població molt atractiva. Una de les ciutats més importants de les terres interiors de Catalunya. A més, és la capital de La Segarra, una comarca bonica, amb atractius turístics molt importants. Plena de monuments, com ara l’esglèsia gòtica de Santa Maria, la Universitat, el carreró de les bruixes, el carrer major i les cases nobles i burgueses, algunes convertides en bonics museus. I, a més, està molt ben comunicada. S’hi pot arribar des d’arreu del país. L’autovia A-2, l’antiga carretera N-II, la deixen a poc més d’una hora llarga des de Barcelona, pels túnels del Bruc. La B-25, el modern eix transversal, també us deixa a les portes de Cervera, si veniu de la Catalunya interior o de Girona. Avui us volem donar un motiu més per visitar aquesta vila i, de passada, fer una visita a la Segarra. Es tracta de la representació de La Passió, que aquesta temporada 2014 fa els 75 anys. És un espectacle magne, que a Cervera tenen molt per la mà. En castellà podreu veure-la els dies 16, 23 i 30 de març. I en català el 6, 18 i 27 d’abril. L’horari és de matí de 10 a 14 hores, amb un descans de 25 minuts. El dia 18 d’abril, Divendres Sant, única sessió de tarda de 16 a 20h, també amb un descans. Entrades a 22 € els grans i 11 € els petits. Per a més informació, truqueu: 608 78 10 12 / 973 532 661, o bé consulteu el web de la passió de Cervera. Per dinar, i dormir, a la vila hi ha molt on escollir. Com ara l’Hostal Bonavista, un referent, al centre, amb bon restaurant i habitacions.  O L’Antic Forn, en un raconet de la plaça major, 18. 973 53 31 52. Teniu també Cal Guim, a l’avinguda de Catalunya,192. Tel: 973 53 04 94. No lluny hi ha Les Forques, avinguda Catalunya, 4. Tel: 973 53 15 22‎. El Bona Teca està a l’avenida Mil·lenari, 49, tel: 973 53 19 16. El Marinada el trobareu al carrer Victòria 9, telèfons: 973 533 324  /  627 422 011. Cal Lluis està a la Rambla Lluís Sanpere, 18 i el seu telèfon és el 973 530 942. També hi ha el Fiol, o el mateix bar del Casal, on us faran alguna cosa de menjar. No hi ha grans hotels a dins mateix de Cervera, però si alguna casa rural amb molt d’encant, com ara La Casa de Baix, una preciositat, encantadora. Hi alguna més per la Segarra, com l’Hostal La Savina. Bona passió a Cervera!.

Quizás no habéis parado en Cervera, o habéis parado poco, sin prestar demasiada atención. Mal hecho. Porque Cervera es una bonita población. Una de las ciudades más importantes de las tierras interiores de Cataluña, de Lleida. Cervera es la capital de La Segarra, una comarca bonita, con atractivos muy importantes. Cervera es una villa muy antigua. Llena de monumentos. Se pasa siempre cerca de esta ciudad, para ir al Pirineo, para ir a Madrid. La autovía A-2, la antigua carretera N-II, y hasta la B-25, el moderno eje transversal, se dan cita en las puertas de Cervera. Está muy bien comunicada, ya lo podéis ver, pero poca gente para en Cervera. Hoy os daremos un motivo para visitar esta villa y, de paso, hacer una visita a la Segarra. La celebración de las representaciones de la pasión de Jesús, que este año cumplen su 75 aniversario. Un gran espectáculo. Más información en el web de la pasión de Cervera. Para comer hay mucho donde elegir. Como el Hostal Bonavista, un referente, en el centro de la villa, con buen restaurante y habitaciones. También el Fiol o el mismo bar del Casal. No hay grandes hoteles en el centro de Cervera, pero si alguna casa rural bién bonita y acogedora, como La Casa de Baix. Y alguna otra en los alrededores y por la Segarra, como el Hostal La Savina.

Post Mortem a Badalona


post_mortem

Al Museu de Badalona podeu trobar una exposició ben particular. Es tracta de Post Mortem, una expo sobre els rituals funeraris dels segles XIX i XX. És a dir, dels nostres besàvis i avis. Estarà oberta del 10 d’octubre de 2013 al 12 de gener de 2014. I us preguntareu: una exposició sobre la mort, macabra i un punt morbosa, en un bloc dedicat a sortides familiars?. Vivim en un món on la mort s’amaga, a tothom, però sobretot als infants. I malgrat tot la viuen. Mort l’avi, la iaia, un conegut, el vellet de la plaça, la senyora gran que els donava un caramel. No és sa, no és higiènic, ni és ètic. No cal encarar-los amb la mort, ni fer-los una immersió forçada en el tema. Però podeu anar a visitar l’exposició, sobretot amb els vailets i xicotes més grans, però no unicament, i comentar el que els sorprengui, que serà molt, de com encaraven el darrer trànsit els nostres avanpassats. Segurament servirà per fer ben fet el dol d’una pèrdua familiar, o una amistat, quan s’esdevingui el moment. No cal, com si fòssim cartoixans, tenir dia i nit la calavera damunt la taula. Però no parlar mai de la vellessa i de la mort no és tampoc una opció. Aquells rituals han passat. Les modes han canviat. Alguns i algunes recordareu velles costums. Obert de dimarts a dissabte de 17 a 20 hores, i els diumenges al matí de 10 a 14 hores. A més hi ha activitats paral·leles que poden ser del vostre interès. Totes elles són gratuïtes, però les places són limitades. Per això us cal fer reserva prèvia. Així el diumenge 3 de novembre, a les 11 hores podeu fer una visita al Cementiri del Sant Crist, a càrrec de la Margarida Abras, historiadora. El dijous 7 de novembre, a les 19 hores hi ha una xerrada criminalística, a càrrec de Joan Villarroya, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. El dimecres 20 de novembre, a les 19 hores, en el marc de la Setmana de la Ciència, una xerrada tipus CSI pel Dr. Jose Antonio González Díaz, metge forense titular del partit judicial de Badalona. Els diumenges 1 i 12 de desembre, a les 11 hores, visita comentada. El dijous 5 de desembre, a les 19 hores, la mort i el catolicisme, xerrada a càrrec de l’eminent Joan Rosàs, historiador. Si no ho trobeu truculent, ja ho sabeu, veniu a passar el matí de diumenge a Badalona, a veure l’exposició “Post Mortem” i, si voleu, porteu-vos el banyador. Perquè la ciutat te una platja gran de sorra gruixuda i agua neta, interessant si fa calor. I potser podeu aprofitar que ja sou al museu municipal, per visitar les termes romanes del subsol, maravelloses, i el jardí de Quint Licini, i a les dues cases Domus excavades al carrer de Dalt. Heu de demanar hores de visita i condicions al mateix Museu de Badalona i reservar hora per la visita guiada, però val molt la pena. A Badalona s’hi arriba molt fàcilment en cotxe, 10 minuts de Barcelona, amb bon aparcament, per exemple, a la plaça Pompeu Fabra. O bé podeu venir en bus, agafant el B-25 a la plaça Urquinaona. També fantàstic el metro, de la línia 2, parada final a la plaça de Pompeu Fabra, no gens lluny del Museu. Veniu a Badalona a veure una exposició ben diferent!.

En el Museo de Badalona se puede encontrar una exposición muy particular. Se trata de Post Mortem , una expo sobre los rituales funerarios de los siglos XIX y XX . Es decir , de nuestros bisabuelos y abuelos . Estará abierta del 10 de octubre de 2013 al 12 de enero de 2014. Y os preguntaréis : ¿una exposición sobre la muerte , macabra y un punto morbosa , en un bloque dedicado a salidas familiares? . Vivimos en un mundo donde la muerte se esconde , a todos, pero sobre todo a los niños . Y a pesar de todo la viven . Muere el abuelo , la abuela, un conocido, el anciano de la plaza, la señora mayor que les daba un caramelo . No es sano , no es higiénico , ni es ético . No hay encararlos con la muerte , ni hacerles una inmersión forzada en el tema . Pero se puede ir a visitar la exposición , sobre todo con los muchachos y muchachas ya más mayores , pero no únicamente , y comentar lo que les sorprenda , que será mucho, sobre cómo encaraban el último tránsito nuestros antepasados ​​. Seguramente servirá para un futuro duelo de una pérdida familiar , o una amistad, cuando ocurra el momento . No es necesario, como si fuéramos cartujos , tener día y noche la calavera sobre la mesa. Pero no hablar nunca de la vejez y de la muerte no es tampoco una opción . Aquellos rituales han pasado . Las modas han cambiado . Algunos y algunas recordaréis viejas costumbres. Está abierto de martes a sábado de 17 a 20 horas, y los domingos por la mañana de 10 a 14 horas . Además hay actividades paralelas que pueden ser de su interés . Todas ellas son gratuitas , pero las plazas son limitadas . Por esto se requiere reserva previa. El jueves 7 de noviembre , a las 19 horas hay una charla criminalística , a cargo de Joan Villarroya , catedrático de Historia Contemporánea de la Universidad de Barcelona . El miércoles 20 de noviembre, a las 19 horas , en el marco de la Semana de la Ciencia , una charla tipo CSI por el Dr. . Jose Antonio González Díaz , médico forense titular del partido judicial de Badalona . Los domingos 1 y 12 de diciembre , a las 11 horas , visita comentada . El jueves 5 ​​de diciembre , a las 19 horas , la muerte y el catolicismo , charla a cargo del eminente Juan Rosàs , historiador . Si no lo encuentran truculento , ya lo sabn , vengan a pasar la mañana del domingo en Badalona , a ver la exposición “Post Mortem ” y, si desean , llevense el bañador . Porque la ciudad tiene una playa de arena gruesa y agua limpia, interesante si hace calor . Y ya que estan en el museo municipal aprovechen para visitar las termas romanas del subsuelo , maravillosas , y el jardín de Quinto Licinio , ya las dos casas Domus. Deben pedir horas de visita y condiciones en el mismo Museo de Badalona y reservar hora para la visita guiada , pero vale mucho la pena . En Badalona se llega muy fácilmente en coche , 10 minutos de Barcelona , con buen aparcamiento , por ejemplo en la misma plaza Pompeu Fabra. O bien pueden venir en bus , cogiendo el B -25 en la plaza Urquinaona . También fantástico el metro , de la línea 2 , parada final en la plaza de Pompeu Fabra , no lejos del Museo. ¡Venid a Badalona ! .

Dansa de la mort a Verges


Quan nosaltres anàvem a veure la processó de Verges, fa ja uns anys, encara era una cosa familiar, poc coneguda. Tot i així, sovint havíem d’aparcar el cotxe a un bon parell de kilòmetres del casc urbà. Hi anàvem perquè hi cantava en Lluís Llach, fill de la vila. Era com una endevinalla descobrir sota de quin personatge s’amagava. També hi anàvem per veure la dança de la mort. La dansa de la mort de Verges és un vestigi, un fòsil, un llegat medieval únic a Catalunya. Ve des de la nit dels temps. Com un regal. No ens cansàvem mai d’anar-hi. Llavors veure la dansa de la mort era grauït. I es feia abans que la representació de la passió a la plaça, sobre les 10 de la nit. La passió sí que era de cobrament. Però aquesta corprenedora dansa va morir d’èxit. Les cues de vehicles que omplien l’Empordà eren literalment interminables. El poble quedava invadit per una generació sense límits, desmesurada, surrealista. Per això va caler prendre mesures. Avui dia ja no és un espectacle infantil. Però les famílies amb vailets i noies una mica grans heu d’anar a veure-la, ni que sigui una vegada. Perquè la fantàstica dansa medieval de la mort, any rera any representada a Verges, la nit del Dijous Sant, és un acte cultural que no podeu deixar passar. A les 5 de la tarda podreu contemplar la desfilada de Manaies, soldats romans que recorren el poble per a recollir les imatges de la Processó. A les 10 de la nit s’inicia, a la plaça, la representació de la Passió. Per gaudir-ne us caldrà haver adquirit una entrada. Podeu reservar-la a través de Caixa de Girona, o comprar-la a la guixeta de l’ajuntament, a la Plaça 11 de Setembre, durant tot el Dijous Sant. No serà fins les 12 de la nit que comencarà la processó pels carrers del poble, just en el moment en que, a l’obra Jesús és comdemnat a la crucifixió i a arrossegar la creu. S’hi han afegit, al llarg dels anys, escenes teatrals que no existien, com ara la curació del cec, caigudes, la Verònica… i molts mitjans tècincs de so i il·luminació. El vestuari s’ha renovat, així com el cant, sota la batuta d’en Llach. El millor moment, tot i que és difícil gaudir-ne per la gentada, és quan la comitiva travessa un carreró estret, anomenat dels Cargols. Totes les parets de les cases estan cobertes de closques de cargol bover plenes d’olí, amb un ble, que fan una llum ultraterrenal i màgica. La Dansa de la Mort forma part de la processó, n’és una escena més. Cinc esquelets dancen a la llum de torxes. Un porta un rellotge sense busques: la mort pot venir tothora, inesperada. L’altre un rellotge de sorra: el temps s’acabarà quan menys s’espera. Un plat amb cendres ens recorda la mortalitat humana, i la dalla, que la vida penja d’un fil, fràgil, que pot tallar-se ara mateix. Sorprenent vestigi de les pors medievals d’una població abocada a una vida de tenebres. Verges és un municipi bellíssim, en una comarca, com l’Empordà, bellíssima. Podeu passar-hi la Setmana Santa en algun poblet de la comarca, en hotelets amb encant, o en cases rurals d’ensomni. Trieu la vostra. A Verges hi ha un parell de restaurants només, però a tot l’Empordà, la gastronomia és senzillament fastuosa, indescriptible. Per això us recomanem que, si decidiu acostar-vos fins a Verges i veure la Dança de la Mort, el Dijous Sant a la nit, ho feu sense cap mena de pressa. Arribeu al matí i deixeu el cotxe. Passejeu o pedaleu per aquesta plana divina descobrint poblets, camps, rierols i monuments. A Verges mateix podeu fer-hi una detinguda visita. De l’època medieval es conserva un tros de la muralla, la plaça Major, i una porta d’entrada al poble. També veureu l’església, carrerons i places, com el de Ribossà o el de l’Església. I el rec, un espai molt bucòlic. Podeu anar fins el riu Ter, o bé fins el paratge de la Vall, espais naturals deliciosos.

Cuando nosotros íbamos a ver la procesión de Verges, hace ya unos cuantos años, era algo muy familiar, poco conocido. Sin embargo, a menudo, teníamos que aparcar el coche a un par de kilómetros del casco urbano. Íbamos porque cantaba en Lluís Llach, que és hijo de la villa. Era como una adivinanza descubrir debajo de qué personaje se escondía. También íbamos para ver la danza de la muerte. La danza de la muerte de Verges es un vestigio, un fósil, un legado medieval único en Cataluña. Viene desde la noche de los tiempos. Como un regalo. No nos cansábamos nunca de ir. Entonces, ver la danza de la muerte era grauito. Y como se hacía antes de la representación de la pasión en la plaza, se iniciaba pronto, sobre las 10 de la noche. La pasión sí que era de pago. Pero esta cautivadora danza murió de éxito. Las colas de vehículos que llenaban el Empordà eran literalmente interminables. El pueblo quedaba invadido por una generación sin límites, desmedida, surrealista. Por eso hubo que tomar medidas. Hoy en día ya no es un espectáculo infantil. Pero las familias con chicos y chicas un poco mayores deben de ir a verla, aunque sea una vez solo, la fantástica danza medieval de la muerte, que año tras año se representa en Verges, la noche del Jueves Santo. Es un acto cultural que no pueden dejar pasar. A las 5 de la tarde podréis contemplar el desfile de los Manaies, soldados romanos que recorren el pueblo para recoger las imágenes de la Procesión. A las 10 de la noche se inicia, en la plaza, la representación de la Pasión. Para disfrutarla será necesario haber adquirido una entrada. Pueden reservarla a través de Caixa de Girona, o comprarla en la taquilla del ayuntamiento, en la Plaza 11 de Septiembre, durante todo el Jueves Santo. No será hasta las 12 de la noche cuando comenzará la procesión por las calles del pueblo, justo en el momento en que, en la obra, Jesús es condenado a la crucifixión y arrastrar la cruz. Se han añadido, a lo largo de los años, escenas teatrales que no existían, como la curación del ciego, caídas, la Verónica … y muchos medios tècnicos de sonido e iluminación. El vestuario se ha renovado, así como el canto, bajo la batuta de Llach. El mejor momento, aunque es difícil disfrutar, por el gentío, es cuando la comitiva atraviesa un callejón estrecho, llamado de los Caracoles. Todas las paredes de las casas están cubiertas de conchas de caracol común llenas de aceite, con una mecha, que dan una luz ultraterrena y mágica. La Danza de la Muerte forma parte de la procesión, es una escena más. Cinco esqueletos danzan a la luz de antorchas. Uno porta un reloj sin agujas: la muerte puede venir siempre, inesperada. El otro un reloj de arena: el tiempo acabará cuando menos se espera. Un plato con cenizas nos recuerda la mortalidad humana, y la guadaña, que la vida pende de un hilo, frágil, que puede cortar ahora mismo. Sorprendente vestigio de los miedos medievales de una población abocada a una vida de tinieblas. Verges es un municipio bellísimo, en una comarca, como el Empordà, bellísima. Pueden pasar la Semana Santa en algún pueblo cercano, en hotelitos con encanto, o en casas rurales de ensueño. Elijan la suya. En Verges hay un par de restaurantes sólo, pero en todo el Empordà, la gastronomía es sencillamente fastuosa, indescriptible. Por eso les recomendamos que, si deciden acercarse hasta Verges y ver la Danza de la Muerte, el Jueves Santo por la noche, lo hagan sin prisa. Lleguen por la mañana y dejen el coche. Pasear o ir sobre pedales descubriendo aldeas, campos, arroyos y monumentos és mucho más aconsejable. En Verges mismo pueden hacer una detenida visita. De la época medieval se conserva un trozo de la muralla, la plaza Mayor, y una puerta de entrada al pueblo. También veran la iglesia, los callejones y plazas, como el de Ribossà o el de la Iglesia. Y el rec, un espacio muy bucólico. Puede ir hasta el río Ter, o bien hasta el paraje del Vall, dos espacios naturales deliciosos.