Roussillon, revisitat

Roussillon és el típic i tòpic poblet provençal que tothom espera veure. Un poble de cases baixes pintades de colors d’ocre i terrosos amb finestres de color pastel. A l’estiu impossible ni tan sols pensar en aparcar prop de la vila. Autocars plens de turistes desembarquen a milers cada dia. Al sol de l’hivern, buit i desert, pot resultar senzillament preciós, encara que sigui com un decorat de teatre. Però si obvieu que les cases estan restaurades, que ningú viu realment aquí si no és en vacances o en cap de setmana, fer un volt admirant cada racó pot ser un exercici mental molt recomanable. Roussillon, a més, és un dels “plus beaux villages de France” i està situat en una regió plena de canteres d’ocre, on podeu fer rutes de senderisme per veure aquestes muntanyes plenes de colors. La regió que envolta Roussillon està farcida de petits pobles medievals preciosos, amb carrers de pedra, esglésies i castells. Podem recomanar Gordes, amb un castell molt impactant, situat damunt un esperó rocós, Menerbes, Bonnieux o Lacoste. A tocar teniu el fenomen natural de la fontaine de la Vaucluse, on neix la Sorgue. I les abadies de Senanque i Silvacane, dos monestirs cistercens guapíssims. Per la gent que estima la natura i la muntanya ofereixen els cims del Mont Ventoux, omnipresent i les petites muntanyes del Luberon, plenes d’encant. Prop del poble hi ha el famós colorado de Rustrel, o la “Chaussée des géants”, un lloc on les “cheminées de fées” i les canteres d’ocre explotades des dels romans ofereixen tonalitats que abarquen tots els colors de la terra. Pugeu a Roussillon, aparqueu el cotxe en un dels molts espais habilitats que son de pagament de l’abril al novembre, lliures a l’hivern. Passegeu en pau i calma pels carrers adoquinats, treient el nas les les escales, racons i carrerons pintorescos, contemplant les façanes de colors. Un bàlsam per l’esperit.

A Roussillon podeu dormir i menjar molt bé. Per exemple l’Hotel de la Maison des Ocres, molt maco, o l’Hotel Les Ambres, més senzill però bo, o La Clef des champs, deliciós, al mig dels camps, amb piscina. També xulo Le Clos de la Glycine o Les Sables d’ocre. Tots bons, cap dolent. Només diferents en la proposta i els preus. Hi ha un camping: L’Arc en ciel, i diverses cases rurals guapes, com ara L’Esquirou, o la Burliere, o la Pitchoune, o bé Lavandine. Per dinar o sopar teniu diversos restaurants, alguns dels seus propis hotels, com el Clos de la glycine que es diu el David. Altres com Le Petit Gourmand estan oberts tot l’any. Ens van parlar molt bé de Le Piquebaure, La Grappe de Raisin o la Treille, que sembla son molt recomanables. Entre els bars destaquem le Café des couleurs a la Place de la Mairie.

           

Roussillon no está en el Rosellón, está en la Provenza. Está al norte de la Provenza, en un paisaje que nunca habéis visto. Un paisaje hecho de canteras de dónde se extrae el ocre que los pintores usan, que las industries necesitan. Tonos amarillos, marrones, naranjas, rojos, tiñen los cerros de este bello pueblo provenzal, de calles medievales estrechas. Tonos como los de las casas de Rousillon, que evocan el mejor y más conocido poster de la Provenza y el Mediterráneo.

Roussillon c’est un des plus beaux villages de France, situé au cœur du plus important gisement d’ocre au monde. Un feu d’artifice de couleurs et de lumières dans un écrin de verdure, entre Ventoux et Luberon. Ce village ne ressemble à aucun autre avec son site grandiose sculpté par l’eau, le vent et la main de l’homme et son étonnante palette de couleurs flamboyantes qui passe du presque blanc, au jaune d’or, rouge sang pour finir au violet foncé. Découvrez le sentier des ocres qui vous conduira à la “Chaussée des géants” et au milieu des cheminées de fées, vous en verrez de toutes les couleurs…  Roussillon est un lieu magique, un lieu de rendez-vous animés sur la place de la mairie où locaux et visiteurs se retrouvent. Parcourez les ruelles du village, les escaliers pittoresques qui rejoignent les différents niveaux, tous les coins et recoins en contemplant les façades colorées.

Oppede le Vieux

Al bell mig de la Provença eterna, en aquesta terra beneïda pels Deus, s’alça la vila d’Oppede le Vieux. Anar fins a Oppede, per veure aquest petit poblet medieval enrunat i ensorrat, no val la pena. Però si la visita a aquest interessant jaciment arqueològic romà i de l’edat mitjana val la pena és perquè es troba en un racó bellíssim de la Mediterrània, en el que seria un equivalent de la Toscana o del nostre Empordà. Definitivament, la Provença és una petita pàtria. Però avui volem explicar-vos com és el “castrum” d’Oppede le Vieux. Es tracta d’un dels anomenats pobles penjats de la comarca del Luberon. Està situat dalt d’un turó, coronat per les restes d’un castell. Sembla que els seus habitants el varen abandonar abans d’ahir i, en canvi, manté intacte tot el sabor dels seus costeruts carrerons, que conserven l’empedrat original de fa 700 anys. A banda i banda, cases del segle XIV mostren la seva senzillessa descarnada, apretades contra la roca, a l’ombra de la fortalessa. Els carrers i les mansions fan una basarda melanconiosa, oblidats, perduts en el temps. Només hi ha restaurades la seva col·legiata del XII, la torre d’accés al conjunt, i unes quantes cases de pedra, on ara estiuegen la gent de ciutat. Hi ha bon aparcament, a tocar del casc antic, en mig d’uns agradables jardins de plantes aromàtiques i arbres olorosos. Podeu incloure Oppede en una ruta de ciutats romanes que passi per Nimes, Orange i Arles, totes elles amb magnífics amfiteatres, o teatres. i també viles més petites, com ara Vaison-la-Romane o Salon de Provence. O visitar-la també tot fent una ruta dels magnífics espais naturals de Provença, amb parcs bellíssims com la Camarga, el Luberon o el Mont Ventoux. Però la ruta que més escau a una visita a Oppede és la de les petites viles medievals o renaixentistes, la dels poblets penjats dalt de turons, amb els seus carrers estrets. Viles com Rousillon, o Gordes, Lacoste, Menerbes, Bonnieu, Lourmarin i tantes d’altres. Terres on hi ha els monestirs amagats en valls ferèstegues i recòndites. Abadies romàniques, joies del císter, com Senanque, Sylvacane, Thoronet, Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. En aquests poblets també els castells són espectaculars: Lourmarin, Tarascon o l’increïble ciutadella de Les Baux. Finalment hi ha les altres ciutats i vil·les més modernes i poderoses, com la superba Avignon, amb el palau dels papes, el Rhone, i les muralles, la cortesana Aix-en-Provence, plena de palaus, o el port d’Aigües Mortes. Oppede le Vieux, en la Provença més autèntica és un destí ideal per les famílies per unes petites vacances, un pont llarg o unes grans vacances. Per dormir en família per pocs diners us aconsellem la cadena B&B o, un xic més cars, però molt millors, els hotels familiars de  Novotel. Nosaltres hem dormit als Novotels de Avignon Centre, Nord i al All Seasons. També al Novotel de Nimes, de Marsella i al de Le Grau du Roi. Tots excel·lents. Hem menjat molt bé a molts llocs però us donarem alguns bons noms. Per exemple la pizzeria Nonni, a Lourmarin. Espectaculars pizzas al forn de llenya. Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. O a Gordes, a l’ombra del seu castell, el petit Bistrot La Cannelle, d’en Miquel i l’Aurora, pizzas, amanides i delicatessen, en un local minúscul. Tel: 0490720786. Gaudiu de la Provença, a només 400 kms. de Barcelona, 5 hores per l’autopista AP-7 i A-9, via Girona, Narbonne i Montpellier.  Aneu fins Oppede per gaudir del Luberón més encantador. Ideal pel pont!.

En medio de la Provenza eterna se alza la villa de Oppede le Vieux. Ir hasta Oppede, para ver este pequeño pueblo medieval en ruinas y derrumbado, no vale la pena. Pero si la visita a este interesante yacimiento arqueológico romano y de la edad media se justifica es porque se encuentra en un rincón bellísimo del Mediterráneo, en lo que sería un equivalente de la Toscana o de nuestro Empordà. Definitivamente, la Provenza es una pequeña patria. Pero hoy queremos explicaros cómo es el “castrum” de Oppede le Vieux. Se trata de uno de los llamados pueblos colgados de la comarca del Luberon. Está situado sobre una colina, coronado por los restos de un castillo. Parece que sus habitantes lo abandonaron antes de ayer y, en cambio, mantiene intacto todo el sabor de sus empinadas callejuelas, que conservan el empedrado original de hace 700 años. A ambos lados, casas del siglo XIV muestran su sencillez descarnada, apretadas contra la roca, a la sombra de la fortaleza. Las calles y las mansiones estan olvidadas, perdidas en el tiempo. Sólo está restaurada su colegiata del XII, la torre de acceso al conjunto, y unas cuantas casas de piedra, donde ahora veranea la gente de ciudad. Hay buen aparcamiento, junto al casco antiguo, en medio de unos agradables jardines de plantas aromáticas y árboles olorosos. Puede incluir Oppede en una ruta de ciudades romanas que pase por Nimes, Orange y Arles, todas ellas con magníficos anfiteatros, o teatros. y también villas más pequeñas, como Vaison-la-Romane o Salon de Provence. O visitarla también haciendo una ruta de los magníficos espacios naturales de Provenza, con parques bellísimos como la Camarga, el Luberon o el Mont Ventoux. Pero la ruta que más se corresponde a una visita a Oppede es la de las pequeñas villas medievales o renacentistas, la de los pueblos colgados en las colinas, con sus calles estrechas. Villas como Rousillon, o Gordes, Lacoste, Ménerbes, Bonnieux, Lourmarin y tantas otras. Tierras donde están los monasterios escondidos en valles agrestes y recónditos. Abadías románicas, joyas del cister, como Senanque, Sylvacane, Thoronet, Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. En estos pueblos también los castillos son espectaculares: Lourmarin, Tarascon o la increíble ciudadela de Les Baux. Finalmente están las otras ciudades y villas más modernas y poderosas, como la soberbia Avignon, con el palacio de los papas, el Rhone, y las murallas, la cortesana Aix-en-Provence, llena de palacios, o el puerto de Aigües Mortes. Oppede le Vieux, en la Provenza más auténtica es un destino ideal para las familias para unas pequeñas vacaciones, un puente largo o unas grandes vacaciones. Para dormir en familia por poco dinero aconsejamos la cadena B & B o, un poco más caros, pero mucho mejores, los hoteles familiares de Novotel. Nosotros hemos dormido en los Novotel de Avignon Centro, Norte y al All Seasons. También en Novotel de Nimes, en el de Marsella y el de Le Grau du Roi. Todos excelentes. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero os daremos algunos buenos nombres. Por ejemplo la pizzería Nonno, en Lourmarin. Espectaculares pizzas al horno de leña. Calle Albert Camus, 2. Tel: 0490682333. O en Gordes, a la sombra de su castillo, el pequeño Bistrot La Cannelle, de Miguel y la Aurora, con pizzas, ensaladas y delicatessen, en un local minúsculo. Tel: 0490720786. Disfruten de la Provenza, a sólo 400 kms. Barcelona, ​​5 horas por la autopista AP-7 y A-9, vía Gerona, Narbonne y Montpellier. Id hasta Oppede para disfrutar del Luberon más encantador.

Provença

La Provença és un tros del Mediterrà etern, una terra beneïda pels Deus. Un lloc on tothom hauria d’anar, al menys, una vegada a la vida. Una maravella equiparable a la Toscana, o a l’Empordà. Una petita pàtria. Potser no sapigueu qui és Alphonse Daudet, ni res del seu molí, però quan torneu de provença segur que tindreu més ganes de viure, plens com estareu de sol, de llum, de mar i de poblets maravellosos. En aquesta terra és fàcil viure, fàcil menjar, fàcil dormir i fàcil viatjar. En una volta per la Provença hi ha moltes rutes possibles. Per exemple la de les ciutats imperials. Ciutats romanes que conserven nombrosos monuments de l’època. Com ara Nimes, Orange o Arles, amb magnífics amfiteatres, o teatres. Viles més petites, com ara Vaison-la-Romane o Salon de Provence també ofereix construccions romanes. Hi ha la provença dels espais naturals, dels parcs com la Camarga, com el Luberon o el Mont Ventoux. Espais per fruïr del paisatge. Hi ha la Provença de les petites viles medievals o renaixentistes, dels poblets penjats dalt de turons, amb carrers estrets, com ara Rousillon, Gordes, Lacoste, Menerbes, Oppede, Bonnieux… Hi ha els monestirs amagats en valls ferèstegues i recòndites. Petites abadies romàniques, joies de línies pures. Les millors son Senanque, Sylvacane o Thoronet, però les petites també compten: Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. Els castells són espectaculars: Lourmarin, Tarascon o l’increïble ciutadella de Les Baux. Finalment hi ha les altres ciutats i vil·les, inconmensurables i inqualificables, com ara la superba Avignon, amb el palau dels papes, el Rhone, i les muralles, o la cortesana Aix-en-Provence, del bon Rei René, plena de palaus, o com la petita Aigües Mortes, que va quedar aturada quan la va deixar el bon Rei Lluís. Molts d’aquets llocs estan considerats, merescudament, entre els més bonics de França. La Provença és un destí ideal per les famílies per unes petites vacances, un pont llarg o unes grans vacances. Si hi aneu a finals de juny, per Sant Joan, o a primers de juliol, trobareu florits els camps de lavanda. És un espectacle digne de ser vist. També és l’època en què hi haurà més gent. A l’estiu fa calor, però les cigarres canten i tot és al·legria, mediterrà pur, puríssim. Aneua la Provença sense por. Trobareu un munt de petits hotels i restaurants arreu, disposats a acollir-vos, a seduir-vos. Recordeu que a la Provença, com a tota França, abunden les cadenes hoteleres de baix cost, que ofereixen habitacions decents i familiars per pocs diners com ara la cadena B&B, o els hotels familiars de tota la vida, com els Novotel. Nosaltres hem dormit als Novotels de Avignon Centre, Nord i al All Seasons. També al Novotel de Nimes, de Marsella i al de Le Grau du Roi. Tots excel·lents. Hem menjat molt bé a molts llocs però us donarem alguns bons noms. Per exemple la pizzeria Nonni, a Lourmarin. Espectaculars pizzas al forn de llenya. Carrer Albert camus, 2. Tel: 0490682333. O a Gordes, a l’ombra del seu castell, el petit Bistrot La Cannelle, d’en Miquel i l’Aurora, pizzas, amanides i delicatessen, en un local minúscul. Tel: 0490720786. Gaudiu de la Provença, a només 400 kms. de Barcelona, 5 hores per l’autopista AP-7 i A-9, via Girona, Narbonne i Montpellier. Atureu-vos un moment a la Provença anant o tornant d’Itàlia, o aneu-hi expressament, perquè és un destí que no us decepcionarà.

La Provenza es un trozo del Mediterráneo eterno, una tierra bendecida, un lugar donde todo el mundo debería ir, al menos, una vez en la vida. Una maravilla equiparable a la Toscana, o el Empordà. Una pequeña patria. Quizás no sepáis quién es Alphonse Daudet, ni nada de su molino, pero cuando volvais de provenza seguro que tendréis más ganas de vivir, llenos como estaréis de sol, de luz, de mar y de pueblos maravillosos. En esta tierra es fácil vivir, fácil comer, fácil dormir y fácil viajar. En una vuelta por la Provenza hay muchas rutas posibles. Por ejemplo la de las ciudades imperiales. Ciudades romanes que conservan numerosos monumentos de la época. Como Nimes, Orange o Arles, con magníficos anfiteatros, o teatros. Villas más pequeñas, como Vaison-la-Romane o Salon de Provence también ofrecen construcciones romanas. Existe la provenza los espacios naturales, los parques como la Camarga, como el Luberon o el Mont Ventoux. Espacios para disfrutar del paisaje. Existe la Provenza de las pequeñas villas medievales o renacentistas, con los pueblos colgados en las colinas, de calles estrechas, como Rousillon, Gordes, Lacoste, Ménerbes, Oppede, Bonnieux … Hay monasterios escondidos en valles agrestes y recónditos. Pequeñas abadías románicas, joyas de líneas puras. Las mejores son Sénanque, Sylvacane o Thoronet, pero las pequeñas también cuentan: Frigolet, Montmajor o Sant Hilari. Los castillos son espectaculares: Lourmarin, Tarascon o el increíble ciudadela de Les Baux. Finalmente están las otras ciudades y villas, inconmensurables y incalificables, como la soberbia Avignon, con el palacio de los papas, el Rhone, y las murallas, o la cortesana Aix-en-Provence, del buen Rey René, llena de palacios, o como la pequeña Aigües Mortes, que quedó parada en el tiempo. Muchos de estos sitios están considerados, merecidamente, entre los más bellos de Francia. La Provenza es un destino ideal para las familias, fantástica para una pequeña escapada, un puente largo o unas grandes vacaciones. Si vais a finales de junio, por San Juan, o primeros de julio, encontrareis floridos los campos de lavanda. Es un espectáculo digno de ser visto. También es la época en que habrá más gente. En verano hace calor, pero las cigarras cantan y todo es alegría, mediterráneo puro, purísimo. Vayan hasta la Provenza sin miedo. Encontraréis un montón de pequeños hoteles y restaurantes en todas partes, dispuestos a acogeros y a seduciros. Recuerden que en la Provenza, como toda Francia, abundan las cadenas hoteleras de bajo coste, que ofrecen habitaciones decentes y familiares por poco dinero como la cadena B & B, o los hoteles familiares de toda la vida, como los Novotel. Nosotros hemos dormido en los Novotel de Avignon Centro, Norte y el All Seasons. También en el Novotel de Nimes, de Marsella y el de Le Grau du Roi. Todos excelentes. Hemos comido muy bien en muchos lugares pero les daremos algunos buenos nombres. Por ejemplo la pizzería Nonni, en Lourmarin. Espectaculares pizzas al horno de leña. Calle Albert Camus, 2. Tel.: 0490682333. O en Gordes, a la sombra de su castillo, el pequeño Bistrot La Cannelle, de Miguel y la Aurora, pizzas, ensaladas y delicatessen, en un local minúsculo. Tel.: 0490720786. Disfruten de la Provenza, a sólo 400 kms. Barcelona, ​​5 horas por la autopista AP-7 y A-9, vía Girona, Narbonne y Montpellier. También podeis deteneros por un momento en la Provenza yendo o volviendo de Italia, o ir allí expresamente, porque es un destino que no os decepcionará.