La font dels Castanyers


A la font dels Castanyers no n’hi ha ni un de castanyer. N’hi havia hagut, fa molts anys, uns quants de molt grossos, que van morir per una malaltia rara. Ara només se’n poden veure les soques. I de fet, a la font, tampoc no hi ha gaire aigua. La majoria de vegades raja poquet o no raja gens. El que si que hi ha a la font dels Castanyers és un merendero, un restaurant tronat, com tret pel túnel del temps d’altres èpoques. Un lloc on fins fa no gaire s’hi havia embotellat l’aigua d’una mina, una mena de petit balneari. De tot allò només queden unes construccions rònegues, maltractades pel pas del temps, en mig d’un bosc urbanitzat que lluita per recuperar el seu espai. I us preguntareu… llavors per quina raó recomanem aquesta sortida?. Doncs bé, perquè la font dels Castanyers te un punt entre bucòlic i desballestat, com una relíquia històrica vinguda a menys. I també perquè l’entorn, la Conreria entre Badalona i Sant Fost de Campcentelles, és un paratge molt interessant, convenient per fer llargues passejades travessant un dels boscos d’obaga més ben conservats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. De fet és un dels parcs naturals de Catalunya, i és molt proper a Barcelona. Ideal per anar en bici, a buscar bolets, a fer cames o per deixar trotar la mainada per dins del bosc. S’hi pot anar molt fàcilment des de Barcelona, agafant les autopistes C-32, o la B-20, fins la sortida Badalona Nord – Mollet. Un cop a Badalona prendrem la carretera B-500, la que va cap a Mollet. Pujarem fins el coll que separa Barcelonés, Maresme i Vallés, i just allà, agafarem el desviament a mà esquerra, passant per devant de la gran casa de colònies que fou un seminari. El camí cap a la font i el restaurant dels Castanyers està ben indicat, amb grans cartells i amb senyals. Anuncien 5 minuts però en trigareu ben bé 15, si aneu en cotxe, perquè a peu hi teniu una hora. La carretera és bona els primers kms. Després travessa una urbanització, i finalment acaba essent un camí de terra, prou ample, i en bon estat, això si, sobretot si no ha plogut gaire. A la font hi ha bon aparcament. Podeu donar-vos un gust i prendre quelcom, fan bons esmorzars de forquilla, i bones tapes, o fins dinar al restaurant. Atenció: no és un àrea de pic-nic. Es tracta d’un indret amb taules de fusta i estovalles de quadres, sota una teulada d’uralita, al mig del bosc. És a dir, un lloc casolà, sense complicacions, amb plats contundents. Bona brasa de llenya d’alzina, on us hi cuinaran tota mena de carns, i fins bolets i calçots, quan sigui el temps. Podeu veure cuinar la vostra vianda, allà mateix. Es pot passar el dia rondant per la Conreria, us ho passareu molt bé. Aparqueu a l’entrada de la casa de colònies, prop de la carretera, i feu un tros del GR-92. Vistes fabuloses de la plana de Barcelona, el Maresme i el Vallés. Podeu enfilar-vos fins el Turó de Fra Rafel, molt proper. Si esteu cansats de visitar Collserola, canvieu de bosc i veniu a la Conreria de Badalona!. Si el restaurant dels Castanyers fos massa rupestre per a vosaltres, llavors us recomanem dinar al restaurant El Cau, al mateix coll de la B-500, al km.6, agafant el camí que puja fort a mà dreta. Si teniu el cotxe a la casa de colònies no cal tocar-lo. Si no, també hi ha bon aparcament. Un lloc rústic però no tant com els Castanyers. Molt popular entre la gent de la zona, de servei amable i molt familiar. Amanides molt complertes, boníssima carn a la brasa. Des d’allà podeu seguir la descoberta de banda dreta de la Conreria i caminar fins el turó d’en Galzeran, (el que te la torre de guaita contra incendis) i fins arribar a la llunyana Font d’en Gurri. De fet podríeu anar fins el coll que separa Alella de Vallromanes, fins Tiana, o fins Martorelles. Els camins del cantó de mar són molt pelats, però fàcils, planers i amb vistes esplèndides sobre el Maresme. Els camins del cantó del Vallès són ferèstecs, ombrívols i plens de vegetació. D’alzines ben crescudes, marfull, bruc i fins i tot roures. Si us agrada caminar més i molt fort, aneu fins el Turó Ruf i trobeu el dòlmen amagat. Bones passejades o pedalades per la Conreria!.

En la fuente de los Castaños no hay ni un castaño. Había habido, hace muchos años, unos cuantos de muy grandes, que murieron por una enfermedad rara. Ahora sólo se pueden ver las cepas. Y de hecho, en la fuente, tampoco hay mucha agua. La mayoría de veces mana poco o no mana nada. Lo que si que hay en la fuente de los Castaños es un merendero, un restaurante como llegado por el túnel del tiempo de otras épocas. Un lugar donde hasta hace no mucho se había embotellado el agua de una mina, una especie de pequeño balneario. De todo aquello sólo quedan unas construcciones maltratadas por el paso del tiempo, en medio de un bosque urbanizado que lucha por recuperar su espacio. Y os preguntaréis … ¿entonces por qué razón recomendamos esta salida?. Pues bien, será porqué la fuente de los Castaños tiene un punto entre bucólico y freaky, como una reliquia histórica venida a menos. Y también porque el entorno, la Conreria entre Badalona y Sant Fost de Campcentelles, es un paraje muy interesante, conveniente para dar largos paseos atravesando uno de los bosques de umbría mejor conservados del Área Metropolitana de Barcelona. De hecho es uno de los parques naturales de Cataluña, y está muy cercano a Barcelona. Ideal para ir en bici, a buscar setas o para dejar trotar los niños por el bosque. Se puede ir muy fácilmente desde Barcelona, ​​cogiendo las autopistas C-32, o la B-20, hasta la salida Badalona Norte – Mollet. Una vez en Badalona tomaremos la carretera B-500, la que va hacia Mollet. Subiremos hasta el collado que separa Barcelonés, Maresme y Vallés, y justo allí, cogeremos el desvío a mano izquierda, pasando por delante de la gran casa de colonias que fue un seminario. El camino hacia la fuente y el restaurante de los Castaños está bien indicado, con grandes carteles y con señales. Anuncian 5 minutos pero en tardaréis exactamente 15, si vais en coche, porque a pie tenéis una hora. La carretera es buena los primeros kms. Después atraviesa una urbanización, y finalmente acaba siendo un camino de tierra, bastante ancho, y en buen estado, eso si, sobre todo si no ha llovido mucho. En la fuente hay buen aparcamiento. Pueden darse un gusto y tomar algo, hacen buenos desayunos de tenedor, y buenas tapas, o hasta comer en el restaurante. Atención: no es un área de pic-nic. Se trata de un lugar con mesas de madera y manteles de cuadros, bajo un tejado de uralita, en medio del bosque. Es decir, un lugar casero, sin complicaciones, con platos contundentes. Buena brasa de leña de encina, donde os cocinarán todo tipo de carnes, y hasta setas y calçots, cuando sea el tiempo. Pueden ver cocinar su vianda, allí mismo. Se puede pasar el día rondando por la Conreria, os lo pasaréis muy bien. Aparcad en la entrada de la casa de colonias, cerca de la carretera, y haced un trozo del GR-92. Vistas fabulosas de la llanura de Barcelona, ​​el Maresme y el Vallés. Pueden subir hasta el Cerro de Fray Rafael, muy cercano. Si estáis cansados ​​de visitar Collserola, ¡cambiad de bosque y venid a la Conreria de Badalona!. Si el restaurante de los Castaños fuera demasiado rupestre para vosotros, entonces os recomendamos comer en el restaurante El Cau, al mismo coll de la B-500, en el km.6, tomando el camino que sube fuerte a mano derecha. Si tienen el coche en la casa de colonias no es necesario tocarlo. Si no, también hay buen aparcamiento. Un lugar rústico pero no tanto como los Castaños. Muy popular entre la gente de la zona, de servicio amable y muy familiar. Ensaladas muy completas, buenísima carne a la brasa. Desde allí podéis seguir el descubrimiento de lado derecho de la Conreria y caminar hasta la colina de Galzeran, (el que tiene la torre de vigilancia contra incendios) y hasta llegar a la lejana Font d’en Gurri. De hecho se podría ir hasta el coll que separa Alella de Vallromanes, hasta Tiana, o hasta Martorelles. Los caminos del lado de mar son muy pelados, pero fáciles, llanos y con vistas espléndidas sobre el Maresme. Los caminos del lado del Vallés son agrestes, sombríos y llenos de vegetación. De encinas bien crecidas, durillo, brezo e incluso robles. Si os gusta caminar más y muy fuerte, id hasta el Cerro Ruf y encontrad el dolmen escondido. ¡Buenos paseos o pedaladas por la Conreria!.

GR 83: La Casanova d’en Pibernat


casanova

El sender de gran recorregut GR-83 recorre mitja Catalunya, des de Mataró fins la muntanya sagrada del Canigó, en terres del nord, i Prada de Conflent. Però avui ens volem fixar només en un petit tros d’aquest magnífic camí. En un tros que no queda gaire lluny de Barcelona. En un tros que podeu fer a peu, en bici, o fins i tot en cotxe, en alguns trams. La porció de sender seria la surt de Collsacreu, a la carretera C-61. Aquesta carretera uneix Arenys de Mar amb Sant Celoni, passant per Arenys de Munt i Vallgorgina. A dalt mateix de la collada de Collsacreu surt el brancal del camí que puja cap a la Casanova de Pibernat. Aquest tram és excel·lent. Un camí de terra, però ben acondicionat us porta fins la Casanova en vint minuts. Podeu aparcar allà. La vista és magnífica sobre el Montseny i el Montalt. A prop de la Casanova teniu, en el sector d’obaga, un bonic bosc de castanyers. El més proper que podeu trobar a Barcelona. A la Casanova surten diferents camins, en diferent estat, que menen a Vallgorgina, baixant per un maravellós bosc de roures, alzina, pi i castanyer, o bé a Subirans, terme d’Arenys de Munt, o cap a Mataró. Si ja en teniu prou podeu tornar pel mateix camí després de passejar pel bosc. Sinó podeu continuar tot i que els cotxes més baixos s’ho passaran malament. La ruta corona el Pi d’en Buac, i la Creu de Rupit. Esplèndit panorama. Si continueu endavant, fer-ho en bici és espectacular, podeu decidir on voleu anar: fins a Mataró per l’àrea del parc forestal i Can Brugera, o per Sant Andreu de mata, o bé camí de Canyamars pel pou del glaç, o fins Sant Andreu de Llavaneres. També teniu a l’abast el Santuari del Corredor. Des de la Creu de Rupit tots aquests llocs són accessibles. Nosaltres però, que no sóm uns garns caminadors o ciclistes, ens hem conformat amb arribar-nos fins les perxades plenes de castanyes dels voltants de La Casanova de Pibernat. Un petit racó del Parc del Corredor. Segons on sigueu podeu dinar a diferents llocs. Si heu anat a petar a Subirans, camí d’Arenys de Munt, us direm que ens agrada el senzill restaurant que porta el nom de la vall: Subirans. Tel: 937.951.290. Carns a la brasa de somni. També al restaurant del mateix santuari del Corredor. O bé, si sou a Canyamars, al restaurant La Rectoria.

El sendero de gran recorrido GR-83 recorre media Cataluña, desde Mataró hasta la montaña sagrada del Canigó, en tierras del norte, y de Prada de Conflent. Pero hoy nos queremos fijar sólo en un pequeño trozo de este magnífico camino. En un trozo que no queda muy lejos de Barcelona. En un trozo que puede hacer a pie, en bici, o incluso en coche, en algunos tramos. La porción de sendero sería la que sale de Collsacreu, en la carretera C-61. Esta carretera une Arenys de Mar con Sant Celoni, pasando por Arenys de Munt y Vallgorgina. Hay que subir la collada de Collsacreu desde donde sale el ramal del camino que sube hacia la Casanova de Pibernat. Este tramo es excelente. Un camino de tierra, pero bien acondicionado, lo llevará hasta la Casanova en veinte minutos. Puede aparcar allí. La vista es magnífica sobre el Montseny y el Montalt. Cerca de la Casanova tiene, en el sector de umbría, un bonito bosque de castaños. Lo más cercano que se puede encontrar de Barcelona. De la Casanova salen diferentes caminos, en diferente estado, que conducen a Vallgorgina, bajando por un maravilloso bosque de robles, encina, pino y castaño, o bien a Subirans, ya en término de Arenys de Munt, o que van hacia Mataró. Si ya tenéis bastante trote podeis volver por el mismo camino después de pasear por el bosque. Si no pueden continuar aunque los coches lo pasarán mal. La ruta corona el Pi d’en Buac, y la Creu de Rupit. Espléndido panorama. Si sigue adelante, hacerlo en bici es espectacular, puede decidir dónde quiere ir: hasta Mataró para el área del parque forestal y Can Brugera, o por Sant Andreu de Mata, o bien camino de Canyamars por el pozo del hielo, o hasta Sant Andreu de Llavaneres. También está disponible el Santuario del Corredor. Desde la Creu de Rupit todos estos lugares son accesibles. Nosotros sin embargo, que no somos unos grandes andarines ni ciclistas, nos hemos conformado con acercarnos hasta las perchadas llenas de castañas de la zona de La Casanova de Pibernat. Un pequeño rincón del Parque del Corredor. Según donde esté puede comer en diferentes lugares. Si ha ido a parar a Subirans, camino de Arenys de Munt, os diremos que nos gusta el sencillo restaurante que lleva el nombre del valle: Subirans. Tel.: 937.951.290. Carnes a la brasa de fábula. También comereis bién en el restaurante del mismo santuario del Corredor. O bien, si estais en Canyamars, en el restaurante La Rectoria.

Fira de la Castanya


firaviladrau

En arribar la tardor, arreu de Catalunya es celebren fires que tenen com a protagonista la castanya. Abans, extensos boscos de castanyers cobrien les muntanyes més humides del principat. El Montseny, Prades, Pirineu… Avui dia les nostres perxades estan abandonades, asilvestrades i decadents. Malgrat tot els castanyers continuen oferint-nos, en arribar l’octubre la seva deliciosa paleta de colors. Grocs, vermells, ocres, verds… Al nostre país són famoses la fira de la Castanya de Viladrau, i la més petita de Vilanova de Prades. A Viladrau fa molts i molts anys que s’hi celebra, a les darreries d’octubre, la Fira de la Castanya. Com hem dit, Viladrau és un lloc molt indicat per fer-ho. Perquè el  Montseny poseeix una gran part de les darreres perxades de castanyers de Catalunya. A més l’entorn és magnífic de veritat. Sempre aixeca l’ànim anar fins el nostre estimat Montseny. Però si ja heu pujat a Viladrau per viure la seva fira, podeu girar els vostres ulls al sur. Vilanova de Prades fa una fira senzilla, localista. És un poblet petit, poc conegut. Malgrat tot, les muntanyes de Prades estan esquitxades, ací i allà, de clapes de castanyers. Si no coneixeu la zona us assegurem que la gaudireu. Arribeu-vos a la fira de la Castanya de Viladrau. O bé aneu fins a Vilanova de Prades, a sobre de la vall del monestir de Poblet. Viureu una jornada diferent. A Viladrau podeu allotjar-vos molt bé a diversos hotels magnífics, on també podreu menjar molt bé. L’Hostal de la Glòria és un clàssic. També preciós La Coromina. Fora del poble, camí de Santa Fe del Montseny, l’ermita de Sant Marçal us ofereix el seu antic monestir en un ambient de pau. Paisatges increibles. El preu en consonància. Hi ha cases rurals d’ensomni: El mas Vilarmau o La Magnolia blanca. Si només voleu dinar, i bé de preu, nosaltres ho hem fet a La Fonda del Racó, al centre de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061. Una típica fonda de poble. Menjar senzill però gustòs. Preus ajustats. Si aneu a Vilanova de Prades, teniu un càmping fantàstic, amb tots els serveis. I si voleu allotjar-vos o dinar amb més categoria penseu en arribar-vos a Prades, la vila medieval vermella. Allà teniu una casa fonda: l’Hostal Restaurant Espasa, a la plaça de Sant Roc,1 Tel: 977 868 023. També un bon càmping, a la sortida del poble, en plena natura.

Al llegar el otoño, en toda Cataluña se celebran ferias que tienen como protagonista a la castaña. Antes, extensos bosques de castaños cubrían las montañas más húmedas del principado. El Montseny, Prades, Pirineo … Hoy día nuestras perchadas están abandonadas, asilvestradas y decadentes. A pesar de todo, los castaños continúan ofreciéndonos, al llegar octubre, su deliciosa paleta de colores. Amarillos, rojos, ocres, verdes… En nuestro país son famosas la feria de la Castaña de Viladrau, y la más pequeña de Vilanova de Prades. En Viladrau hace muchos años que se celebra, a finales de octubre, la Feria de la Castaña. Como hemos dicho, Viladrau es un lugar muy indicado para hacerlo. Porque el Montseny posee una gran parte de las últimas perchadas de castaños de Cataluña. Además el entorno es magnífico de verdad. Siempre levanta el ánimo ir hasta nuestro querido Montseny. Pero si ya ha subido hasta Viladrau para vivir su feria, puede girar sus ojos al sur. Vilanova de Prades tiene una feria sencilla, localista. Es un pueblo pequeño, poco conocido. Sin embargo, las montañas de Prades están salpicadas, aquí y allá, de manchas de castaños. Si no conoce la zona les aseguramos que la disfrutará. Acercaos hasta la feria de la Castaña de Viladrau. O bien id hasta Vilanova de Prades, por encima del valle del monasterio de Poblet. Vivireis una jornada diferente. En Viladrau pueden alojarse muy bien en varios hoteles magníficos, donde también podréis comer a gusto. El Hostal de la Gloria es un clásico. También precioso La Coromina. Fuera del pueblo, camino de Santa Fe del Montseny, la ermita de Sant Marçal ofrece su antiguo monasterio en un ambiente de paz. Paisajes increibles. El precio en consonancia. Hay casas rurales de ensueño: El mas Vilarmau o La Magnolia blanca. Si sólo desean comer, y bien de precio, nosotros lo hemos hecho en La Fonda del Rincón, en el centro de Viladrau, calle Padre Claret, 1. Tel.: 938 849 061. Una típica fonda de pueblo. Para un comer sencillo pero sabroso. Precios ajustados. Si vais hasta Vilanova de Prades, teneis un camping fantástico, con todos los servicios. Y si deseais alojaros o comer con más categoría pensad en acercaros a Prades, la villa medieval roja. Allí tienen una casa fonda: el Hostal Restaurante Espasa, en la plaza de San Roque, 1 Tel.: 977 868 023. También un buen camping, a la salida del pueblo, en plena naturaleza.

Boscos de Prades


pict0831.jpg

Els boscos de castanyers que rodejen la vila vermella de Prades són una maravella. És com un Montseny al sud de Catalunya. S’hi fan castanyes, naturalment, però també molts bolets. Si ja esteu farts de Pirineus i Guilleries, descobriu la frescor dels boscos de Prades, sobretot a la tardor. Ermites, fonts, passejades. I per dinar aneu a la vila medieval de Prades, que també té alguns hostals on podeu dormir, com l’Espasa, i fins i tot un càmping. Aneu-hi per l’autopista AP-2 fins l’Espluga de Francolí, passat Montblanc, i pugeu a Prades per Poblet. Veureu boscos increibles. Podeu visitar aquest bonic monestir de la ruta del Císter i continuar la ruta fins Prades. També podeu venir des d’Ulldemolins. O bé sortir de Prades per allà, dins una ruta que us porti fins el Priorat. Descobrireu un nou món!

Los bosques de castaños que rodea la villa roja de Prades son una maravilla. Es como un Montseny al sur de Cataluña. Se cogen castañas, naturalmente, pero también setas. Si ya estáis hartos de Pirineos y Guilleries, descubrid ahora la frescura de los bosques de Prades, sobre todo en otoño. Ermitas, fuentes, paseos. Y para comer id a la villa medieval de Prades, que también tiene algunos hostales donde poder dormir, como el Hostal Espasa, e incluso un camping. Id por la autopista AP-2 hasta l’Espluga de Francolí, pasado ya Montblanc, y subid a Prades por Poblet. Vereis bosques increibles. Pueden visitar este bonito monasterio de la ruta del Císter y continuar la ruta hasta Prades. También pueden venir desde Ulldemolins. O bien salir de Prades por allá, dentro de una ruta que les lleve hasta el Priorato. ¡Descubrireis un nuevo mundo!.