Coca i llonganissa a Prats de Lluçanès


fira_coca_llonganissa

A Prats de Lluçanès, al cor de la bellíssima comarca del Lluçanès, un indret molt poc conegut del gran turisme i molt bonic, hi fan una fira. És la Fira de la Coca i la Llonganissa que tindrà lloc el proper dissabte, 14 de novembre de 2015. Aquesta fira omplirà els carrers del poble amb parades de coca, llonganissa i artesania alimentària. A més, també hi haurà diferents activitats pensades per a tots els públics. Per exemple, a les 11 del matí, al Centre de dia-Espai Social, els més menuts podran viatjar amb l’actriu Lali Barenys gràcies al viatge de la Cocallonga. I, a la tarda, a les 18:00 hores, a la plaça Nova, teniu el berenar de coca i llonganissa per a tothom, i el ball de la Cocallonga amb el Txiki. Per descomptat trobareu un munt de parades de coca i llonganissa pels carrers del centre. Prats de Lluçanès és la capital virtual, amb permís d’Olost, d’una comarca que existeix, però encara no és prou reconeguda. Una comarca bellíssima. Per això us recomanem que la visiteu, amb l’excusa de la fira, o amb qualsevol altra. La fira de Prats és la típica fira entranyable del cor de Catalunya. De la Catalunya agrícola. Mireu-vos el programa a la web de l’ajuntament. Segur que us farà el pes. I no oblideu d’aprofitar per rondar la comarca. Santa Maria de Lluçà, per exemple. Un desconegut monestir romànic, amb unes pintures fabuloses. O la riera de Merlés i els seus entorns. Arribareu a Prats per Vic. En poc més d’una hora, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat en BBC. (Bodes, bateigs i comunions). Hi cap molta gent i tenen traça a manejar-la. És força especial perquè fan i serveixen només un menú, sobretot els festius. A més, és un pèl car, però de bona qualitat, això si. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És al·lucinògen i contracultural, però us agradarà segur. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert el vostre allotjament rural preferit?.

En Prats de Lluçanès, en el corazón del Lluçanès, hay una feria de coca y embutidos este sábado 14 de noviembre de 2015. Os recomendamos que visiten, con la excusa de la feria, o con cualquier otra excusa, la vbella comarca del Lluçanès. La feria de Prats es la típica muestra entrañable del corazón de Cataluña. De la Cataluña agrícola. Vean el programa en la web del ayuntamiento. Seguro que os gustará algo. Y no olvideis de aprovechar para rondar por la comarca. Santa Maria de Lluçà, por ejemplo. Un desconocido monasterio románico, con unas pinturas fabulosas. O la riera de Merlés y sus entornos. Llegará a Prats por Vic. En poco más de una hora, por la autovía de l’Ametlla. Para comer les recomendamos dos lugares muy diferentes, pero en los que hemos disfrutado. En Prats, en las afueras, tiene Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado en BBC. (Bodas, bautizos y comuniones). Cabe mucha gente y tienen traza en manejarla. Es bastante especial porque hacen y sirven sólo un menú, sobre todo los festivos. Además, es un poco caro, pero de buena calidad, eso sí. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontrareis en la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Hay Baum” y hotel rural con encanto: el hotelito. El segundo restaurante que les recomendaremos está fuera de Prats. Pero les recomendamos muy vivamente que vayan o que reserven, mejor. És un restaurante bien atípico: La Primitiva. Está justo delante de la iglesia románica de Lluçà. Telf: 93 8530075. Es alucinógeno y contracultural, pero os gustará seguro. Ved sus habitaciones en la web. ¿Es posible que hayamos descubierto vuestro alojamiento rural preferido?.

Fira de la Coca i la llonganissa a Prats de Lluçanès


FIRA_COCA_LLONGANISSA

A Prats de Lluçanès, al cor de la bellíssima comarca del Lluçanès, un indret molt poc conegut del gran turisme i molt bonic, hi fan una fira. És la Fira de la Coca i la Llonganissa que tindrà lloc el proper dissabte, 14 de març. Tothom hi trobarà parades de coca i llonganissa pels carrers del centre i tot tipus d’activitats dirigides a nens i nenes, petits i grans, de totes les edats. La fira, nascuda el 2013 amb la intenció de promoure els productes locals d’artesania alimentària, començarà a les 10 del matí i s’allargarà fins a les 20 hores. El primer acte dirigit al públic infantil serà a les 11 del matí, en que tots els nens i nenes podran participar al conte i taller familiar Fem la Cocallonga, una activitat portada a terme per la Lali Barenys i La Maleta del Lleure. També s’oferiran dues degustacions culinàries a càrrec dels restaurants Cal Quico i Cal Baumer del mateix Prats. La primera serà a la plaça Can Claus a les 11:30 hores i la segona, a la plaça de l’Església a les 13 hores. A més, els restaurants del poble oferiran menús i plats especials. A la tarda els Gegants i els Bastoners de Prats de Lluçanès seran els encarregats d’una cercavila que començarà a les 16:30 hores al Passeig del Lluçanès i que recorrerà el centre del poble. Seguidament, a la plaça Nova, tindrà lloc un berenar de coca i llonganissa per només 50 cèntims i en Ferran Chacón, ‘Tkiki’, farà ballar a totes les persones assistents amb el Ball de la Cocallonga. Ja al vespre, a les 19 hores, la Sala Cal Bach serà el testimoni de La cuina de l’àvia, una visita teatrelitzada a una exposició que estarà oberta al públic del dissabte 14 de març fins al dijous 26 de març. Hi haurà també un concurs de fotografia Instagram de la Fira de la Coca i la Llonganissa en què les tres persones guanyadores s’emportaran diferents premis. Prats de Lluçanès és la capital virtual, amb permís d’Olost, d’una comarca que existeix, però encara no és prou reconeguda. Una comarca bellíssima. Per això us recomanem que la visiteu, amb l’excusa de la fira, o amb qualsevol altra. La fira de Prats és la típica fira entranyable del cor de Catalunya. De la Catalunya agrícola. Mireu-vos el programa a la web de l’ajuntament. Segur que us farà el pes. I no oblideu d’aprofitar per rondar la comarca. Santa Maria de Lluçà, per exemple. Un desconegut monestir romànic, amb unes pintures fabuloses. O la riera de Merlés i els seus entorns. Arribareu a Prats per Vic. En poc més d’una hora, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat en BBC. (Bodes, bateigs i comunions). Hi cap molta gent i tenen traça a manejar-la. És força especial perquè fan i serveixen només un menú, sobretot els festius. A més, és un pèl car, però de bona qualitat, això si. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És al·lucinògen i contracultural, però us agradarà segur. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert el vostre allotjament rural preferit?.

En Prats de Lluçanès, en el corazón del Lluçanès, hay una feria de coca y embutidos este sábado 14 de marzo de 2015. Os recomendamos que visiten, con la excusa de la feria, o con cualquier otra excusa, la vbella comarca del Lluçanès. La feria de Prats es la típica muestra entrañable del corazón de Cataluña. De la Cataluña agrícola. Vean el programa en la web del ayuntamiento. Seguro que os gustará algo. Y no olvideis de aprovechar para rondar por la comarca. Santa Maria de Lluçà, por ejemplo. Un desconocido monasterio románico, con unas pinturas fabulosas. O la riera de Merlés y sus entornos. Llegará a Prats por Vic. En poco más de una hora, por la autovía de l’Ametlla. Para comer les recomendamos dos lugares muy diferentes, pero en los que hemos disfrutado. En Prats, en las afueras, tiene Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado en BBC. (Bodas, bautizos y comuniones). Cabe mucha gente y tienen traza en manejarla. Es bastante especial porque hacen y sirven sólo un menú, sobre todo los festivos. Además, es un poco caro, pero de buena calidad, eso sí. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontrareis en la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Hay Baum” y hotel rural con encanto: el hotelito. El segundo restaurante que les recomendaremos está fuera de Prats. Pero les recomendamos muy vivamente que vayan o que reserven, mejor. És un restaurante bien atípico: La Primitiva. Está justo delante de la iglesia románica de Lluçà. Telf: 93 8530075. Es alucinógeno y contracultural, pero os gustará seguro. Ved sus habitaciones en la web. ¿Es posible que hayamos descubierto vuestro alojamiento rural preferido?.

Vallferosa


Vallferosa és un poble medieval que va morir. Un poble instal·lat des del segle IX, quan la frontera entre la Catalunya Cristiana i la Musulmana passava per aquí, al costat d’una important via romana que anava de Tarragona a Solsona. Un grup de gent, sense res a perdre, edificà un petit poble, amb un molí de blat, a tocar de l’aigua de la riera de Vallferosa. Era un indret ferèstec, solitari, com avui encara ho és. Protegia l’assentament, de les escomeses dels àrabs, una torre, qui sap si també d’orígen romà o àrab. En aquestes precàries condicions, el poblet es feu gran, i el comte d’Urgell reedificà la torre, l’alça encara més cap al cel i instaurà una baronia. El poble ja no existeix. Vora la riera, trobareu les restes, escasses i difícils d’interpretar. L’esglèsia, reformada i engrandida al segle XVII, tombà en ruines. Avui, sense teulada, les seves pareds recorden aquelles de Belchite. Però la torre…, la torre segueix intacta, altanerosa, soberbia, impassible, sorprenent, desafiant el pas dels anys. Naturalment això no hauria estat possible sense un ajuntament sensible i una iniciativa popular forta. Sense uns veïns, i simpatitzants, que units en una associació d’amics de Vallferosa, lluitaren i aconseguiren la inversió de les administracions.  El resultat, magnífic, del seu esforç, és la preservació per les futures generacions d’una maravella com la torre medieval de guaita de Vallferosa. Sense cap mena de dubte la millor de Catalunya, una de les millors d’Europa. Trobareu la torre de Vallferosa a uns 11 kms. de la vila de Torà, anant per la carretera que va de Torà a Solsona, la LV-3005a. Atenció: no és la nova carretera que va de Biosca a Solsona, sinó la sinuosa estreta i malmesa carretera que surt de Torà, passa per Fontanet i puja cap a l’Hostal Nou. A mig camí trobareu a mà dreta la desviació, en baixada, per una pista de terra molt arreglada. Si tot va bé, trobareu el cancell i la barrera oberts, i podreu aparcar al peu de la torre. Vol dir que és diumenge, festiu o pont. Hi ha un guarda que us deixarà pujar a la torre, i us cobrarà l’entrada. Si no està obert, haureu de deixar el cotxe, baixar a peu, i visitar la torre per fora, l’esglèsia i el poble. Pujar a la torre és una experiència digna del turisme d’aventura més espectacular. Es tracta d’enfilar-se al capdemunt per un seguit d’escales de paleta, emparedats entre les dues torres concèntriques que formen l’edifici. Per ajudar-vos, unes cordes i ferros estratègicament situats. Difícil de veritat. Pels qui tenen vertígen, impossible. Per infants de + de 7 anys, agossarats, el paradís. Com diuen a la guia Michelin, aquesta torre, mereix una desviació. Si l’ajunteu amb altres bellesses de la comarca, val el viatge. Podeu anar fins Vallfera en el curs d’una descoberta del Solsonès més autèntic, en els límits amb la Segarra més desconeguda. No us perdeu l’esglèsia de Sant Miquel de Fontanet, romànic recollit i pur. O Pinós, on podeu visitar el Santuari, o el poble d’Ardèvol, amb una altra torre medieval ben bonica. Per l’altra banda teniu Cardona, amb la seva colegiata, dins el castell més poderós del país, amb la mina de sal i el poble medieval. El recòndit poblet medieval de Su, o el barroc esplèndit del Santuari del Miracle, el monestir del Solsonés. I, naturalment Solsona, ciutat bisbal, amb les seves places i carrers, el Museu Episcopal, ple d’art. I altres petits tresors, com ara els dòlmens, les rieres, les tombes troglodites, el pobles… i el paisatge. Evidentment podeu entrar i arribar a Vallferosa per dalt, per Solsona, baixant cap a Torà per l’Hostal Nou. O bé per Cardona, via Su i el Miracle, arribant també a l’Hostal Nou. En qualsevol cas , la torre i la terra, us deixaran ben bocabadats. Per dinar us recomanem la cuina senzilla, i molt bé de preu, de l’Hostal Nou, a la mateixa carretera de Torà a Solsona, Tel. 973 48 02 53. Menú molt cuidat, servei esmerat i dinàmic, per poquíssims diners. O bé Can Jaumet a Torà, un clàssic a la comarca, amb bona cuina i bones habitacions. Per dormir a la zona, innombrables cases rurals, molt boniques, algunes amb restaurant, com Cal Miramunt, a Claret. Teniu també un Vilar Rural, a Cardona, on també hi ha bons hotels i restaurants, com el Bremon. O bé l’Hospederia del Miracle, a preus monacals, apartaments familiars amb tres habitacions, bany i cuina.

Vallferosa es un pueblo medieval que murió. Un pueblo instalado aquí desde el siglo IX, cuando la frontera entre la Cataluña Cristiana y la Musulmana pasaba junto a una importante vía romana que iba de Tarragona a Solsona. Un grupo de gente, sin nada que perder, edificó un pequeño pueblo, con un molino de trigo, en las inmediaciones del agua de la riera de Vallferosa. Era un lugar salvaje, solitario, como hoy lo es aún. Protegía el asentamiento de las acometidas de los árabes, una torre, quién sabe si también en origen romano o árabe también. En estas precarias condiciones, el pueblo se hizo grande, y el conde de Urgell reedificó la torre, la alzó hacia el cielo e instauró una baronía. El pueblo ya no existe. Junto a la riera, encontrarán los restos, escasos y difíciles de interpretar. La iglesia, reformada y ampliada en el siglo XVII, cayó en ruinas. Hoy, sin tejado, sus paredes recuerdan aquellas de Belchite. Pero la torre …, la torre sigue intacta, soberbia, impasible, sorprendente, desafiando el paso de los años. Naturalmente esto no habría sido posible sin un ayuntamiento sensible y una iniciativa popular fuerte. Sin unos vecinos, y simpatizantes, que unidos en una asociación de amigos de Vallferosa, lucharon y consiguieron la inversión de las administraciones. El resultado, magnífico, de su esfuerzo, es la preservación para las futuras generaciones de una maravilla como la torre medieval de vigía de Vallferosa. Sin lugar a dudas la mejor de Cataluña, una de las mejores de Europa. Encontrarán la torre de Vallferosa a unos 11 kms. de la villa de Torà, yendo por la carretera que va de Torà hacia Solsona, la LV-3005a. Atención: no es la nueva carretera que va de Biosca a Solsona, sino la sinuosa estrecha y deteriorada carretera que sale de Torà, pasa por Fontanet y sube hacia el Hostal Nou. A medio camino encontrarán, a mano derecha, la desviación, en fuerte bajada, por una pista de tierra arreglada. Si todo va bien, encontrarán el cancel y la barrera abiertos, y podrán aparcar al pie de la torre. Quiere decir que es domingo, festivo o puente. Hay un guarda que les dejará subir a la torre, y les cobrará la entrada. Si no está abierto, tendrán que dejar el coche, bajar a pie, y visitar la torre por fuera, la iglesia y el pueblo. Subir a la torre es una experiencia digna del turismo de aventura más espectacular. Se trata de subir por una serie de escaleras de albañil, emparedados entre las dos torres concéntricas que forman el edificio. Para ayudarles, unas cuerdas y hierros estratégicamente situados. Difícil de verdad. Para los que tienen vértigo, imposible. Para niños + de 7 años, valientes, el paraíso. Como dicen en la guía Michelin, esta torre, merece una desviación. Si la mezcláis con otras bellezas de la comarca, vale el viaje. Pueden ir hasta Vallferosa en el curso de una ruta de  descubrimiento del Solsonès más auténtico, en los límites con la Segarra más desconocida. No os perdáis la iglesia de San Miguel de Fontanet, románico recogido y puro. O Pinós, donde podrán visitar el Santuario, y comer en el hostal más antiguo de Catalunya. O el pueblo de Ardèvol, con otra torre medieval bien bonita. Por el otro lado tienen Cardona, con su colegiata, dentro del castillo más poderoso del país, con la mina de sal y el pueblo medieval. El recóndito pueblecito medieval de Su, o el barroco espléndido del Santuario del Miracle, el monasterio del Solsonés. Y, naturalmente Solsona, ciudad obispal, con sus plazas y calles, el Museo Episcopal, lleno de arte. Y otros pequeños tesoros, como los dólmenes, los arroyos, las tumbas trogloditas, los pueblos … y el paisaje. Evidentemente podéis entrar y llegar a Vallferosa por arriba, por Solsona, bajando hacia Torá camino del Hostal Nou. O bien por Cardona, vía Su y el Miracle, llegando también al Hostal Nou. En cualquier caso, la torre y la tierra, os dejarán bien boquiabiertos. Para comer os recomendamos la cocina sencilla, y muy bien de precio, del Hostal Nou, en la misma carretera de Torà en Solsona, Tel. 973 48 02 53. Menú muy cuidado, servicio esmerado y dinámico, por poquísimos dinero. O bien Can Jaumet en Torà, un clásico en la comarca, con buena cocina y buenas habitaciones. Para dormir en la zona, innumerables casas rurales, muy bonitas, algunas con restaurante, como Cal Miramunt, en Claret. Tienen también un Vilar Rural, en Cardona, donde también hay buenos hoteles y restaurantes, como el Bremon. O bien la Hospederia del Miracle, a precios monacales, apartamentos familiares con tres habitaciones, baño y cocina.

Aranser – Aransa


Des de Martinet de Cerdanya podreu assolir fàcilment un dels racons més bonics de la Cerdanya. Es tracta de les pistes d’esquí nòrdic d’Aransa. Molta neu a l’hivern i un espai natural preciós a l’estiu. A més fàcil d’arribar-hi. Sortim de Martinet cap a LLes i Arànser. Deixem la carretera que puja a Lles, a mà dreta, i agafem la de mà esquerra, que porta al poblet d’Arànser. Podem parar a visitar aquest llogarret deliciós. Un cop vist, podeu seguir per la pista estreta, però asfaltada, que porta a Aransa. Haureu fet una vintena de kms. Bon aparcament. Bona neu per anar-hi amb raquetes, per tirar-se amb trineu o per esquiar en família. Hi trobareu tota mena de serveis, com ara lloguer de material, bar i un refugi restaurant: El Fornell, Tel: 973293051 – 660328754. Boscos de pi negre us envoltaran, i les vistes són magnífiques. També, al poble, teniu bonics restaurants amb habitacions, com l’Hostal del Pas de la Pera, o la Fonda Fuxet. O, si us agraden més, acollidores cases rurals, com ara Cal Síndic, o Ca l’Escolà, preciosa. Si sou bons caminadors heu de saber que la pista encara us portaria al Prat Miró, i continuant, als estanys de la Pera. Però allà ja no hi arribaríeu en cotxe. Us caldría una hora ben bona de caminada, des d’on hauríeu de deixar el vehicle. Si sou més de fer turísme poc cansat, us recomanem que feu un volt pels bonics pobles de la zona, com ara Músser. Aquest lloc diminut està aturat al segle XIX. És autèntic de veritat. Allà podreu comprar formatge artesà de Ca l’Orri i veure la seva esglèsia romànica. També podeu complementar la ruta pujant fins a LLes, i de allà al Cap de Rec. Un lloc molt espectacular i agradable, sobretot pels infants. Natura verge. I un bon refugi amb restaurant. A Músser us recomanem vivament l’hotel Campí. Un clàssic familiar, com estar a casa. A lles també teniu un allotjament amb molt d’encant: Cal Rei. Ja ho sabeu, la Cerdanya més bella us espera.

Festa de la Torrada al Pla del Penedès


La festa de les torrades, al petit municipi del Pla del Penedés, es celebra cada any el matí del diumenge de Carnestoltes. És una trobada que te lloc al voltant d’una foguera gegantina, on es torren centenars de llesques de pa de pagès. Cadascú la seva, és clar. És un a trobada divertida. Un acte social molt primitiu i autèntic. No estareu sols, això si. Moltíssima gent d’arreu de la comarca s’h dona cita. I tot i la gentada, no ha perdut el caliu i la germanor que el caracteritzen des dels seus orígens. Actualment la festa es celebra a la gran esplanada que hi ha al costat del Poliesportiu, entrant al poble. Ja de bon matí els Grallers desperten la població. A quarts de deu s’encenen les fogueres i a les deu comencen a torrar-se les torrades. Hi ha bon oli per amanir-les, alls i sardines. També vi, el bon vi del Penedés. Poc a poc altres actes han anat afegint-se a l’agenda, com ara un mercadet d’intercanvi de plaques de cava que te lloc a la plaça de l’Ajuntament. O bé un mercat d’oficis tradicionals i productes naturals o artesans. En resum, un bon lloc per menjar torrades en companyia, en un ambient festiu, on els infants trobaran amics per jugar, i tots una gresca sana. Ideal per passar un matí no gaire lluny de Barcelona. Sobretot!. No marxessiu pas del poble sense visitar alguna de les moltes caves familiars que hi ha. Caves boníssims, d’edició limitada. Caves com ara Alsina-Sardà, que te un allotjament rural propi, o Capità-Vidal, o bé Parató. Si voleu quedar-vos a la tarda heu de saber que teniu un parell de bars que fan menjars. També uns quants allotjaments rurals, com ara Cal Manou. Torrades, cava, mercat… no podeu dir que no us cuidem!.

La fiesta de las tostadas, en el pequeño municipio del Pla del Penedés, se celebra cada año la mañana del domingo de Carnaval. Es un encuentro que tiene lugar alrededor de una hoguera gigantesca, donde se tuestan cientos de rebanadas de pan de payés. Cada uno la suya, claro. Es un encuentro divertido. Un acto social primitivo y auténtico. No estaréis solos, eso sí. Muchísima gente de toda la comarca se da cita aquí. Y a pesar de la multitud, no ha perdido el calor y la hermandad que lo caracterizan desde sus orígenes. Actualmente la fiesta se celebra en la gran explanada que hay junto al Polideportivo, entrando al pueblo. Ya de madrugada los Grallers despiertan la población. A las 10 se encienden las hogueras y empiezan a asarse las tostadas. Hay buen aceite para aliñarlas, ajos y sardinas. También vino, el buen vino del Penedés. Poco a poco otros actos han ido añadiendo a la agenda, como un mercadillo de intercambio de placas de cava que tiene lugar en la plaza del Ayuntamiento. O bien un mercado de oficios tradicionales y productos naturales o artesanales. En resumen, un buen lugar para comer tostadas en compañía, en un ambiente festivo, donde los niños encontrarán amigos para jugar, y todos una juerga sana. Ideal para pasar una mañana no muy lejos de Barcelona. ¡Sobre todo!. No os fuerais del pueblo sin visitar alguna de las muchas cavas familiares que hay. Cavas buenísimos, de edición limitada. Cavas como Alsina-Sardà, que tiene un alojamiento rural propio, o Capità-Vidal, o bien Parató. Si desean quedarse por la tarde deben saber que tienen un par de bares donde hacen comidas. También varios alojamientos rurales, como Cal Manou. Tostadas, cava, mercado … ¡no pueden decir que no les cuidamos!.

Fira de Santa Llúcia a Prats


A Prats de Lluçanès, al cor del Lluçanès, hi fan una fira per Santa Llúcia, el diumenge després de la Puríssima. Prats és la capital virtual, amb permís d’Olost, d’una comarca que és, però no és reconeguda. Una comarca bellíssima. Per això us recomanem que la visiteu, amb l’excusa de la fira, o amb qualsevol altra. La fira de Prats és la típica fira entranyable del cor de Catalunya. De la Catalunya agrícola. Tractors i maquinària. Bestiar de tota mena. Vaques, ovelles, aviram i rucs. A més, s’hi sumen el mercat tradicional i un mercat especial de productes artesans. En una terra on el que abunda és l’autenticitat i la producció natural això és tota una garantia. Mireu-vos el programa a la web de l’ajuntament. Segur que us farà el pes. I no oblideu d’aprofitar per rondar la comarca. Santa Maria de Lluçà, per exemple. Un desconegut monestir romànic, amb unes pintures fabuloses. O la riera de Merlés i els seus entorns. Arribareu a Prats per Vic. En poc més d’una hora, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat en BBC. (Bodes, bateigs i comunions). Hi cap molta gent i tenen traça a manejar-la. És força especial perquè fan i serveixen només un menú, sobretot els festius. A més, és un pèl car, però de bona qualitat, això si. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És al·lucinògen i contracultural, però us agradarà segur. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert el vostre allotjament rural preferit?.

En Prats de Lluçanès, en el corazón del Lluçanès, hay una feria por Santa Lucía, el domingo después de la Purísima. Prats es la capital virtual, con permiso de Olost, de una comarca que existe, pero no está reconocida. Una comarca bellísima. Por ello le recomendamos que la visite, con la excusa de la feria, o con cualquier otra excusa. La feria de Prats es la típica muestra entrañable del corazón de Cataluña. De la Cataluña agrícola. Tractores y maquinaria. Ganado de todo tipo. Vacas, ovejas, gallinas y burros. Además, se le suman el mercado tradicional y un mercado especial de productos artesanos. En una tierra donde lo que abunda es la autenticidad y la producción natural esto es toda una garantía. Vea el programa en la web del ayuntamiento. Seguro que os gustará algo. Y no olvide de aprovechar para rondar por la comarca. Santa Maria de Lluçà, por ejemplo. Un desconocido monasterio románico, con unas pinturas fabulosas. O la riera de Merlés y sus entornos. Llegará a Prats por Vic. En poco más de una hora, por la autovía de l’Ametlla. Para comer les recomendamos dos lugares muy diferentes, pero en los que hemos disfrutado. En Prats, en las afueras, tiene Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado en BBC. (Bodas, bautizos y comuniones). Cabe mucha gente y tienen traza en manejarla. Es bastante especial porque hacen y sirven sólo un menú, sobre todo los festivos. Además, es un poco caro, pero de buena calidad, eso sí. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontrareis en la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Hay Baum” y hotel rural con encanto: el hotelito. El segundo restaurante que les recomendaremos está fuera de Prats. Pero les recomendamos muy vivamente que vayan o que reserven, mejor. És un restaurante bien atípico: La Primitiva. Está justo delante de la iglesia románica de Lluçà. Telf: 93 8530075. Es alucinógeno y contracultural, pero os gustará seguro. Ved sus habitaciones en la web. ¿Es posible que hayamos descubierto vuestro alojamiento rural preferido?.

Fira de la Castanya


firaviladrau

En arribar la tardor, arreu de Catalunya es celebren fires que tenen com a protagonista la castanya. Abans, extensos boscos de castanyers cobrien les muntanyes més humides del principat. El Montseny, Prades, Pirineu… Avui dia les nostres perxades estan abandonades, asilvestrades i decadents. Malgrat tot els castanyers continuen oferint-nos, en arribar l’octubre la seva deliciosa paleta de colors. Grocs, vermells, ocres, verds… Al nostre país són famoses la fira de la Castanya de Viladrau, i la més petita de Vilanova de Prades. A Viladrau fa molts i molts anys que s’hi celebra, a les darreries d’octubre, la Fira de la Castanya. Com hem dit, Viladrau és un lloc molt indicat per fer-ho. Perquè el  Montseny poseeix una gran part de les darreres perxades de castanyers de Catalunya. A més l’entorn és magnífic de veritat. Sempre aixeca l’ànim anar fins el nostre estimat Montseny. Però si ja heu pujat a Viladrau per viure la seva fira, podeu girar els vostres ulls al sur. Vilanova de Prades fa una fira senzilla, localista. És un poblet petit, poc conegut. Malgrat tot, les muntanyes de Prades estan esquitxades, ací i allà, de clapes de castanyers. Si no coneixeu la zona us assegurem que la gaudireu. Arribeu-vos a la fira de la Castanya de Viladrau. O bé aneu fins a Vilanova de Prades, a sobre de la vall del monestir de Poblet. Viureu una jornada diferent. A Viladrau podeu allotjar-vos molt bé a diversos hotels magnífics, on també podreu menjar molt bé. L’Hostal de la Glòria és un clàssic. També preciós La Coromina. Fora del poble, camí de Santa Fe del Montseny, l’ermita de Sant Marçal us ofereix el seu antic monestir en un ambient de pau. Paisatges increibles. El preu en consonància. Hi ha cases rurals d’ensomni: El mas Vilarmau o La Magnolia blanca. Si només voleu dinar, i bé de preu, nosaltres ho hem fet a La Fonda del Racó, al centre de Viladrau, carrer Pare Claret, 1. Tel: 938 849 061. Una típica fonda de poble. Menjar senzill però gustòs. Preus ajustats. Si aneu a Vilanova de Prades, teniu un càmping fantàstic, amb tots els serveis. I si voleu allotjar-vos o dinar amb més categoria penseu en arribar-vos a Prades, la vila medieval vermella. Allà teniu una casa fonda: l’Hostal Restaurant Espasa, a la plaça de Sant Roc,1 Tel: 977 868 023. També un bon càmping, a la sortida del poble, en plena natura.

Al llegar el otoño, en toda Cataluña se celebran ferias que tienen como protagonista a la castaña. Antes, extensos bosques de castaños cubrían las montañas más húmedas del principado. El Montseny, Prades, Pirineo … Hoy día nuestras perchadas están abandonadas, asilvestradas y decadentes. A pesar de todo, los castaños continúan ofreciéndonos, al llegar octubre, su deliciosa paleta de colores. Amarillos, rojos, ocres, verdes… En nuestro país son famosas la feria de la Castaña de Viladrau, y la más pequeña de Vilanova de Prades. En Viladrau hace muchos años que se celebra, a finales de octubre, la Feria de la Castaña. Como hemos dicho, Viladrau es un lugar muy indicado para hacerlo. Porque el Montseny posee una gran parte de las últimas perchadas de castaños de Cataluña. Además el entorno es magnífico de verdad. Siempre levanta el ánimo ir hasta nuestro querido Montseny. Pero si ya ha subido hasta Viladrau para vivir su feria, puede girar sus ojos al sur. Vilanova de Prades tiene una feria sencilla, localista. Es un pueblo pequeño, poco conocido. Sin embargo, las montañas de Prades están salpicadas, aquí y allá, de manchas de castaños. Si no conoce la zona les aseguramos que la disfrutará. Acercaos hasta la feria de la Castaña de Viladrau. O bien id hasta Vilanova de Prades, por encima del valle del monasterio de Poblet. Vivireis una jornada diferente. En Viladrau pueden alojarse muy bien en varios hoteles magníficos, donde también podréis comer a gusto. El Hostal de la Gloria es un clásico. También precioso La Coromina. Fuera del pueblo, camino de Santa Fe del Montseny, la ermita de Sant Marçal ofrece su antiguo monasterio en un ambiente de paz. Paisajes increibles. El precio en consonancia. Hay casas rurales de ensueño: El mas Vilarmau o La Magnolia blanca. Si sólo desean comer, y bien de precio, nosotros lo hemos hecho en La Fonda del Rincón, en el centro de Viladrau, calle Padre Claret, 1. Tel.: 938 849 061. Una típica fonda de pueblo. Para un comer sencillo pero sabroso. Precios ajustados. Si vais hasta Vilanova de Prades, teneis un camping fantástico, con todos los servicios. Y si deseais alojaros o comer con más categoría pensad en acercaros a Prades, la villa medieval roja. Allí tienen una casa fonda: el Hostal Restaurante Espasa, en la plaza de San Roque, 1 Tel.: 977 868 023. También un buen camping, a la salida del pueblo, en plena naturaleza.