Festa Major i del vi de Calonge

La vila de Calonge, en la zona més bonica de la Costa Brava, entre Platja d’Aro i Palamós, celebra aquest cap de setmana proper la Festa del Vi Nou i també la seva Festa Major de Sant Martí. Entre les novetats d’aquest any, interessants per a les famílies amb nens, trobareu visitar les vinyes de la població, que son moltes, en carruatge. També maridar l’excel·lent, i massa desconegut vi que produeixen, amb els embotits ibèrics, els formatges i els foie que trobareu a la fira gastronòmica. Els infants podran aprendre a empeltar vinya o aixafar raïm. De fet és impossible enumerar totes activitats d’aquesta festa a Calonge, perquè el programa complert abasta més de 60 activitats, sempre relacionades amb el món de la vinya i el vi. Pels grans hi ha cates, cursos de cuina amb vi, o tallers. Per acabar-ho d’arrodonir podreu visitar un mercat d’artesania, veure exposicions i fer visites guiades al poble i a cellers. Ah!. I no us perdèssiu pas l’encetada de les bótes del vi nou, que tindrà lloc diumenge al migdia. Tot un espectacle!. Per dinar heu de saber que els restaurants del municipi ofereixen un menú del vi, i que els bars del poble proposen un dinar de tapes elaborades amb vi.  I si fes sol podreu remullar-vos en qualsevol de les magnífiques platges de la magnífica badia de Calonge, perquè sou a l’Empordà, a la Costa Brava, recordeu: entre Palamós i Platja d’Aro. Platges bellíssimes, d’aigües netíssimes, de sorra gruixuda, acollidores, planes, pensades per famílies. I no us penseu que Calonge poble, pel fet d’estar a l’interior, un xic lluny de les seves paradisíaques cales, no és un lloc bonic de visitar. El poble de Calonge, amagat a la seva vall, és meravellós. Es encanten els carrers medievals, el castell, l’esglèsia, el nucli antic tot. Els afores, com ara la vall del molins, o les rutes per les Gavarres, conviden a la caminada pel bosc. Un bosc de pins i alzines sureres, mediterrànies, de flaires poderoses. No són tan plaents com les caletes de la seva costa, però són bonics. Per arribar fins Calonge ho teniu molt fàcil. Podeu fer via per Girona cap a La Bisbal d’Empordà per la C-31, i trobareu la desviació a la sortida de Palamós. També s’hi pot anar des de l’antiga N-II o la sortida 9 de l’A-7 per la C-35, passant per Vidreres i la variant de Platja d’Aro. Us esperem a Calonge, una vila encisadora que ha estat aquests darrers anys promocionant la represa de l’activitat vinícola, amb excel·lents resultats. A més de la fira, us recomanem dinar al Refugi de Pescadors, al Calonge de baix a mar. Cuina marinera. Peix i marisc. Al Calonge poble teniu el Samal, tel: 972.65.09.19. o Can Ramon, al carrer Balmes, 21, tel: 972.65.00.06. Si heu de dormir, l’hotel Rosa dels Vents és molt familiar, a primera línia de platja, amb restaurant. Potser, per passar uns dies, el millor serien els càmpings, que son d’altíssima qualitat i categoria. Us recomanem el Treumal, un clàssic. Bona festa del vi novell a Calonge!.

Os podríamos haber puesto una foto cualquiera, de cualquiera de las magníficas playas de la magnífica bahía de Calonge, en el Empordà, en la Costa Brava, entre Palamós y Platja d’Aro. Playas bellísimas, de aguas límpidas, de arena gruesa, acogedoras, pensadas para familias. Pero hoy queremos hablaros también de la otra Calonge. De la Calonge pueblo, la que está en el interior, mecida por las Gavarres, a unos kms. lejos de sus paradisíacas calas. El pueblo está escondido en el valle de Calonge, rodeado por la sierra de las Gavarres, abierto, vislumbrando el mar. El pueblo es maravilloso, con calles medievales, un castillo, la iglesia, el casco antiguo todo él, visitable al cien por cien. Las afueras, como el valle de los molinos, o las rutas por las Gavarres, invitan a la caminata por el bosque. Un bosque de pinos y alcornoques, mediterráneo, de aromas poderosos. No son tan placenteros como las calitas de su costa, pero son bonitos también. Para llegar hasta Calonge lo tenéis muy fácil. Pueden ir vía por Girona hacia La Bisbal d’Empordà por la C-31, y encontrarán la desviación a la salida de Palamós. También se puede ir desde la antigua N-II o la salida 9 de la A-7 por la C-35, pasando por Vidreres y la variante de Playa de Aro. Os proponemos ahora esta salida porque a mediados de noviembre se celebra allí la fiesta mayor pequeña, por Sant Martín. La villa se llena de actos para los más pequeños, ideales para las familias con niños. También coincide con la feria del vino nuevo, con más actos, y tenderetes. Calonge ha estado estos últimos años promocionando la reanudación de la actividad vinícola, con excelentes resultados. Para comer pueden ir al Refugio de Pescadores, en el Calonge de mar, Paseo Josep Mundet, 55, Tel: 972 65 06 64. Cocina marinera. Pescado y marisco. Si tienen que dormir, el hotel Rosa de los Vientos es muy familiar, en primera línea de playa, con restaurante. Quizá, para pasar unos días, lo mejor serían los campings, que son de altísima calidad y categoría. Os recomendamos el Treumal, un clásico.

La Pela del Suro a Llofriu

A Llofriu, bonic poblet de l’Empordà, que pertany a Palafrugell, fan aquest proper dissabte de juny, una jornada de demostració de pela del suro. Aquesta zona visqué durant molts anys del cultiu i l’extracció del suro de les alzines sureres. A finals del XIX, i inicis del segle XX, el suro fou com l’or o el petroli del Baix Empordà. Fins una línia de tren fou bastida per portar el suro fins Sant Feliu de Guixols o Palamós, ports d’embarcada de la riquesa forestal de la comarca. Aquest és un ofici que, mal que bé, és manté, essent el suro un element cada dia més usat en noves i innovadores formes del disseny. Així doncs el dissabte, dia 21 de juny de 2014, podem anar al poble on visqué el immortal autor Josep Pla, veí de Llofriu, on encara podem veure’n el mas pairal. La diada comença a les 9 del matí, al Centre Cultural Bassa Rocas, amb una caminada per les Gavarres, d’unes 2 hores, totalment gratuïta. De 10 a 13 hores, a la sureda de Llofriu hi ha la demostració de la pela del suro, i un taller de manualitats a càrrec del Museu del Suro. Podeu esmorzar pa amb tomata i beguda per 4 €. També hi ha una ruta Josep Pla per Llofriu, gratuïta, i un dinar al restaurant La Sala Gran de Llofriu. (25 €). Més informació al web: www.fundaciojoseppla.cat. Així mateix podeu gaudir de diversos tallers del suro i de demostracions artesanals. I tot el dia, pels carrers del poble i a la plaça de l’església hi haurà un mercat de vins i formatges. Per dinar podeu afegir-vos al menú popular, amanida, paella mixta, pa, vi i postres. Preu: 13 €. Encàrrec dels tiquets al tel: 972 611 172, i a l’Oficina de Turisme de Palafrugell, tel. 972 300 228. A la tarda, de 17 a 19 hores, a la sureda, nova demostració de la pela del suro i taller de manualitats a càrrec del Museu del Suro. Es repetiran també al Centre Cultural Bassa Rocas els tallers de suro i demostracions artesanals. Hi haurà un espectacle infantil amb Jordi Tonietti, i en acabar, xocolatada per a tota la mainada. Es podrà sopar una botifarrada popular, per 6 euros. Venda anticipada als mateixos telèfons d’abans. La nit acabarà amb una cantada d’havaneres a càrrec del grup L’Arjau, a les 10 de la nit. A banda de tota la festa, volem dir-vos que Llofriu és molt bonic. Un redós de pau al mig de l’Empordà. Quatre cases pairals de pedra entorn d’una església. A tocar de les platges més boniques de la Costa Brava, de Calella de Palafrugell, d’es Castell, de Tamariu… Molt a prop dels jardins de Cap Roig. En la terra dels pobles medievals de Pals, Peratallada, Palau Sator… Amb això us volem donar motius per passar un cap de setmana a l’Empordà, amb l’excusa d’una diada del suró a Llofriu. Si voleu dinar fora dels meús populars proposats, us aconsellem llocs com ara el restaurant la Xicra, a Palafrugell poble, fantàstic. Més exòtic, un marroquí: el Xadó. Bon menú. Cuina ben feta. Molt recomanable. També interessant, de tota la vida, el Pa i Raïm. Si voleu quedar-vos a dormir a prop de Llofriu, i us agrada el càmping vora el mar, teniu el càmping Benelux, camí de Palamós. A Calella de Palafrugell el càmping La Siesta. Gran, piscines i espais increibles. A nosaltres ens encanta el Mas Patotxas, un magnífic càmping familiar. Si us van millor els hotels, a Calella teniu el Sant Roc, un lloc excepcional. També el Garbí, molt bo, o lHotel Alga, reformat. El Cypsela, a la platja de Pals, és avui dia quelcom més que un simple càmping. A Tamariu hi ha bons hotels i restaurants com ara l’Hostalillo. O com Es Furió, que a nosaltres ens agrada molt. D’apartaments n’hi ha a l’hotel Tamariu. També hi ha un càmping, el Tamariu. Bona estada a la maravellosa Costa Brava de Palafrugell, amb l’excusa de la pelada del suró!.

En Llofriu, bonito pueblo del Empordà, que pertenece a Palafrugell, hacen uno de estos sábados de mediados de junio, una jornada de demostración de la pelada del corcho. Esta zona vivió durante muchos años del cultivo y la extracción del corcho de los alcornoques. A finales del XIX, e inicios del siglo XX, el corcho fue como el oro o el petróleo del Baix Empordà. Hasta una línea de tren fue construida para llevar el corcho hasta Sant Feliu de Guixols o Palamós, puertos de embarque de la riqueza forestal de la comarca. Este es un oficio que, mal que bien, se mantiene, siendo el corcho un elemento cada día más usado en nuevas e innovadoras parcelas del diseño. Así pues el sábado podemos ir al pueblo donde vivió el inmortal autor Josep Pla, vecino de Llofriu, donde todavía podemos ver su masia señorial. Toda la mañana habrá fiesta. Empezaremos con un almuerzo popular de payés, con pan con tomate y buen embutido, a un precio simbólico. Habrá talleres para los niños. Demostración de oficios del corcho, en el alcornocal mismo, hasta donde los niños podrán ir con carros a caballo. Rutas con guía por los bosques, paseos literarios con Josep Pla como referente, descubierta Llofriu y las masías … Para comer, fideuá popular y, de sobremesa, un café concierto. (Previo pago de un ticket, naturalmente). Durante todo el día habrá servicio de bar, música y animación en directo, puestos de objetos artesanales y de gastronomía, bonsáis de alcornoques, y todo lo que es típico de las ferias. Aparte de todo esto, decir que Llofriu es muy bonito. Un abrigo de paz en medio de l’Empordà. Cuatro casas solariegas de piedra en torno a una iglesia. Cerca de las playas más bonitas de la Costa Brava, de Calella de Palafrugell, de Es Castell, de Tamariu … Muy cerca de los jardines de Cap Roig. En la tierra de los pueblos medievales de Pals, Peratallada, Palau Sator … Con esto queremos daros motivos para pasar un fin de semana en el Empordà, con la excusa de una fiesta del corcho en Llofriu. Si desean quedarse a dormir cerca de Llofriu, y os gusta el camping  junto al mar, tienen el camping Benelux, camino de Palamós. En Calella de Palafrugell el camping La Siesta. A nosotros nos encanta el mas Patotxas, un magnífico camping familiar. Si les van mejor los hoteles, en Calella tiene el Sant Roc, un lugar excepcional. También el Garbí, o el Alga, reformados. El Cypsela, en la playa de Pals, es hoy día algo más que un simple camping. En Tamariu hay buenos hoteles y restaurantes como el Hostalillo. O como Es Furió, que a nosotros nos gusta mucho. De apartamentos los hay en el hotel Tamariu. También hay allí un camping, el Tamariu.

La Font de l’Alzina i el Puig Castellar

Avui us proposem una ruta senzilla i familiar que, des del barri de Singuerlin i les Oliveres de Santa Coloma de Gramanet, ens portarà a un bonic lloc de picnic, un agradable indret situat dins el Parc de la Serralada de marina. A més d’arbres, taules i una font, tota la ruta constitueix un mirador fantàstic damunt Barcelona. Y, si es vol, es pot caminar fins a les restes del poblat iber del Puig Castellar un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya. En cotxe podeu arribar-hi si aneu per la sortida de la B-20 de Santa Coloma de Gramenet. Un cop dins el casc urbà caldrà girar a mà esquerra, per agafar la carretera de La Roca i, des de Singerlin, desviar-se a mà dreta per pujar muntanya amunt, per carrers plens de pisos,  fins el final del barri de les Oliveres. Allà podeu deixar el vostre cotxe, o bé continuar per una pista de terra, un km. i mig, fins al restaurant de la Font de l’Alzina, o l’àrea de picnic del mateix nom. De tota manera, en estar dins un parc natural, aquestes instruccions poden no ser certes, poden haver tancat amb cadenes l’accés, o prohibit el pas de vehícles. Si aneu a peu, podeu agafar el metro fins l’estació de Singuerlín de la línea 9, color carbassa, o fins l’estació de Santa Coloma de la línea 1, la vermella. El millor, però, serà baixar al pont de Santa Coloma i, a l’avinguda Francesc Macià agafar l’autobús B30. Cal baixar a la parada més propera al parc de bombers. Allà surt el camí de terra que ja hem citat i que, en poc més de 15 minuts, fins i tot a pas lent, us porta fins la font de l’Alzina. En aquest indret bucòlic hi trobareu tota mena de serveis, com ara aparcament, un bar, i taules de pedra per fer picnic. No hi ha barbacoes, però. Res de carn a la brasa. Si voleu continuar l’excursió, a partir d’allà el camí està sempre tancat als vehicles. Passada la cadena, trobem, una mica més enllà, la font de l’Alzina, en un indret molt bonic, amb força vegetació. Des de la font podem continuar fins pujar tota la muntanya fins el cim, on hi ha el poblat ibèric de Puig Castellar i unes vistes fabuloses de tota la comarca del Besòs, i fins Montserrat, però això ja és una excursió més seriosa, sempre en pujada, i d’una mitjà hora de durada. Tampoc res de l’altre món, però si aneu amb canalla petita cal pensar-s’ho bé. Per menjar alguna cosa teniu al camí de la font de l’Alzina, a tocar de l’àrea de picnic, un restaurant, telèfon 93 392 93 53, que obre de 13 a 18 hores cada dia, i a la nit de 20 a 23 hores. Divendres, i caps de setmana fins la matinada. Dilluns tancat.  Podeu fer moltes activitats a Santa Coloma, a més de visitar la font de l’alzina i pujar a Turó del Pollo, (Puig Castellar). Per exemple caminar una mica més per la serralada de marina, o baixar del turó pel paratge natural del Torrent de les Bruixes, molt desconegut. O bé aprofitar que ja heu pujat molt amunt per baixar fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, que està camí de Badalona. O anar a veure la increiblement bella Torre Pallaresa, un palauet renaixentista maravellós, que està al mateix camí de Sant Jeroni. Teniu també el museu Torre Balldovina, al centre de Santa Coloma, no lluny del riu Besós, camí de Sant Adrià. Si voleu tancar el dia més aviat amb un passeig agradable, a peu o en bici, baixeu fins el riu. Les vores del Besós, condicionades amb gespa, són un lloc idoni per rematar la jornada, el matí amb els infants. Si voleu dinar bé a Santa Coloma, cerqueu restaurants darrera l’ajuntament, pels carrers estrets del que fou, fa molts anys, un petit nucli antic. Trobareu llocs com la pizzeria Pulcinella, al carrer Doctor Ferran, 2. Tel: 933 92 11 05. Bones pizzes. O bé el restaurant Lluerna, una aposta segura. També recomanem Can Armengol, un clàssic. O el petit local del Cinc, al carrero de la Plaça, 5. Tel: 934 66 64 73 . Italià interessant, La Tarantella, al carrer de Sant Jeroni, 75. Tel: 934 68 05 41, o el Pizzicatom, al carrer de Josep Anselm Clavé, 22. Tel: 934 66 58 37.  Aquesta excursió l’heu de fer, perquè és ideal per fer un picnic sense foc. O per passar una matinal xula!.

Este itinerario sale des del barrio de Les Oliveres, en Santa Coloma de Gramanet, y sube por un camino amplio de tierra hasta un restaurante, y un área de picnic, sin barbacoas. A partir del restaurante el camino está cerrado por una cadena que impide el paso a los coches. Un poco más arriba llegamos a la Font de l’Alzina, un lugar frondoso, fresco y muy agradable para correr con la família. Si seguimos subiendo la montaña hacia arriba siempre guiados por las marcas, llegaremos a la llamada Placeta dels Llops, donde hay otra fuente. En la cima de la colina existe un bonito poblado ibérico, y un fantástico mirador con vistas inolvidables sobre Barcelona. Para comer, y pasar el dia con la família, os recomendamos las mesas del área de picnic de la Font

de l’Alzina. También teneis cerca de allí el restaurante del mismo nombre. Podeis pedir información y reservar al teléfono 93 392 93 53. Abren todos los dias, excepto los lunes,

de 13 a 18 horas y de 20 a 23 horas. Los Viernes, los Sábados y los Domingos, de 20 a 1 de la madrugada. No dejeis de dar este agradable paseo hasta la fuente de la encina, y si hay ganas, hasta el poblado ibérico que hay en la cumbre del Puig Castellar. Es una buena excursión familiar.

Festa del vi a Calonge

La vila de Calonge, en la zona més bonica de la Costa Brava, entre Platja d’Aro i Palamós celebra aquest cap de setmana proper la Festa del Vi Nou i també la seva Festa Major de Sant Martí. Entre les novetats d’aquest any, interessants per a les famílies amb nens, trobareu visitar les vinyes de la població, que son moltes, en carruatge. També maridar l’excel·lent, i massa desconegut vi que produeixen, amb els embotits ibèrics, els formatges i els foie que trobareu a la fira gastronòmica. Els infants podran aprendre a empeltar vinya o aixafar raïm. De fet és impossible enumerar totes activitats d’aquesta festa a Calonge, perquè el programa complert abasta més de 60 activitats, sempre relacionades amb el món de la vinya i el vi. Pels grans hi ha cates, cursos de cuina amb vi, o tallers. Per acabar-ho d’arrodonir podreu visitar un mercat d’artesania, veure exposicions i fer visites guiades al poble i a cellers. Ah!. I no us perdèssiu pas l’encetada de les bótes del vi nou, que tindrà lloc diumenge al migdia. Tot un espectacle!. Per dinar heu de saber que els restaurants del municipi ofereixen un menú del vi, i que els bars del poble proposen un dinar de tapes elaborades amb vi.  I si fes sol podreu remullar-vos en qualsevol de les magnífiques platges de la magnífica badia de Calonge, perquè sou a l’Empordà, a la Costa Brava, recordeu: entre Palamós i Platja d’Aro. Platges bellíssimes, d’aigües netíssimes, de sorra gruixuda, acollidores, planes, pensades per famílies. I no us penseu que Calonge poble, pel fet d’estar a l’interior, un xic lluny de les seves paradisíaques cales, no és un lloc bonic de visitar. El poble de Calonge, amagat a la seva vall, és meravellós. Es encanten els carrers medievals, el castell, l’esglèsia, el nucli antic tot. Els afores, com ara la vall del molins, o les rutes per les Gavarres, conviden a la caminada pel bosc. Un bosc de pins i alzines sureres, mediterrànies, de flaires poderoses. No són tan plaents com les caletes de la seva costa, però són bonics. Per arribar fins Calonge ho teniu molt fàcil. Podeu fer via per Girona cap a La Bisbal d’Empordà per la C-31, i trobareu la desviació a la sortida de Palamós. També s’hi pot anar des de l’antiga N-II o la sortida 9 de l’A-7 per la C-35, passant per Vidreres i la variant de Platja d’Aro. Us esperem a Calonge, una vila encisadora que ha estat aquests darrers anys promocionant la represa de l’activitat vinícola, amb excel·lents resultats. A més de la fira, us recomanem dinar al Refugi de Pescadors, al Calonge de baix a mar. Cuina marinera. Peix i marisc. Al Calonge poble teniu el Samal, tel: 972.65.09.19. o Can Ramon, al carrer Balmes, 21, tel: 972.65.00.06. Si heu de dormir, l’hotel Rosa dels Vents és molt familiar, a primera línia de platja, amb restaurant. Potser, per passar uns dies, el millor serien els càmpings, que son d’altíssima qualitat i categoria. Us recomanem el Treumal, un clàssic. Bona festa del vi novell a Calonge!.

Os podríamos haber puesto una foto cualquiera, de cualquiera de las magníficas playas de la magnífica bahía de Calonge, en el Empordà, en la Costa Brava, entre Palamós y Platja d’Aro. Playas bellísimas, de aguas límpidas, de arena gruesa, acogedoras, pensadas para familias. Pero hoy queremos hablaros también de la otra Calonge. De la Calonge pueblo, la que está en el interior, mecida por las Gavarres, a unos kms. lejos de sus paradisíacas calas. El pueblo está escondido en el valle de Calonge, rodeado por la sierra de las Gavarres, abierto, vislumbrando el mar. El pueblo es maravilloso, con calles medievales, un castillo, la iglesia, el casco antiguo todo él, visitable al cien por cien. Las afueras, como el valle de los molinos, o las rutas por las Gavarres, invitan a la caminata por el bosque. Un bosque de pinos y alcornoques, mediterráneo, de aromas poderosos. No son tan placenteros como las calitas de su costa, pero son bonitos también. Para llegar hasta Calonge lo tenéis muy fácil. Pueden ir vía por Girona hacia La Bisbal d’Empordà por la C-31, y encontrarán la desviación a la salida de Palamós. También se puede ir desde la antigua N-II o la salida 9 de la A-7 por la C-35, pasando por Vidreres y la variante de Playa de Aro. Os proponemos ahora esta salida porque a mediados de noviembre se celebra allí la fiesta mayor pequeña, por Sant Martín. La villa se llena de actos para los más pequeños, ideales para las familias con niños. También coincide con la feria del vino nuevo, con más actos, y tenderetes. Calonge ha estado estos últimos años promocionando la reanudación de la actividad vinícola, con excelentes resultados. Para comer pueden ir al Refugio de Pescadores, en el Calonge de mar, Paseo Josep Mundet, 55, Tel: 972 65 06 64. Cocina marinera. Pescado y marisco. Si tienen que dormir, el hotel Rosa de los Vientos es muy familiar, en primera línea de playa, con restaurante. Quizá, para pasar unos días, lo mejor serían los campings, que son de altísima calidad y categoría. Os recomendamos el Treumal, un clásico.

La font dels Castanyers

A la font dels Castanyers no n’hi ha ni un de castanyer. N’hi havia hagut, fa molts anys, uns quants de molt grossos, que van morir per una malaltia rara. Ara només se’n poden veure les soques. I de fet, a la font, tampoc no hi ha gaire aigua. La majoria de vegades raja poquet o no raja gens. El que si que hi ha a la font dels Castanyers és un merendero, un restaurant tronat, com tret pel túnel del temps d’altres èpoques. Un lloc on fins fa no gaire s’hi havia embotellat l’aigua d’una mina, una mena de petit balneari. De tot allò només queden unes construccions rònegues, maltractades pel pas del temps, en mig d’un bosc urbanitzat que lluita per recuperar el seu espai. I us preguntareu… llavors per quina raó recomanem aquesta sortida?. Doncs bé, perquè la font dels Castanyers te un punt entre bucòlic i desballestat, com una relíquia històrica vinguda a menys. I també perquè l’entorn, la Conreria entre Badalona i Sant Fost de Campcentelles, és un paratge molt interessant, convenient per fer llargues passejades travessant un dels boscos d’obaga més ben conservats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. De fet és un dels parcs naturals de Catalunya, i és molt proper a Barcelona. Ideal per anar en bici, a buscar bolets, a fer cames o per deixar trotar la mainada per dins del bosc. S’hi pot anar molt fàcilment des de Barcelona, agafant les autopistes C-32, o la B-20, fins la sortida Badalona Nord – Mollet. Un cop a Badalona prendrem la carretera B-500, la que va cap a Mollet. Pujarem fins el coll que separa Barcelonés, Maresme i Vallés, i just allà, agafarem el desviament a mà esquerra, passant per devant de la gran casa de colònies que fou un seminari. El camí cap a la font i el restaurant dels Castanyers està ben indicat, amb grans cartells i amb senyals. Anuncien 5 minuts però en trigareu ben bé 15, si aneu en cotxe, perquè a peu hi teniu una hora. La carretera és bona els primers kms. Després travessa una urbanització, i finalment acaba essent un camí de terra, prou ample, i en bon estat, això si, sobretot si no ha plogut gaire. A la font hi ha bon aparcament. Podeu donar-vos un gust i prendre quelcom, fan bons esmorzars de forquilla, i bones tapes, o fins dinar al restaurant. Atenció: no és un àrea de pic-nic. Es tracta d’un indret amb taules de fusta i estovalles de quadres, sota una teulada d’uralita, al mig del bosc. És a dir, un lloc casolà, sense complicacions, amb plats contundents. Bona brasa de llenya d’alzina, on us hi cuinaran tota mena de carns, i fins bolets i calçots, quan sigui el temps. Podeu veure cuinar la vostra vianda, allà mateix. Es pot passar el dia rondant per la Conreria, us ho passareu molt bé. Aparqueu a l’entrada de la casa de colònies, prop de la carretera, i feu un tros del GR-92. Vistes fabuloses de la plana de Barcelona, el Maresme i el Vallés. Podeu enfilar-vos fins el Turó de Fra Rafel, molt proper. Si esteu cansats de visitar Collserola, canvieu de bosc i veniu a la Conreria de Badalona!. Si el restaurant dels Castanyers fos massa rupestre per a vosaltres, llavors us recomanem dinar al restaurant El Cau, al mateix coll de la B-500, al km.6, agafant el camí que puja fort a mà dreta. Si teniu el cotxe a la casa de colònies no cal tocar-lo. Si no, també hi ha bon aparcament. Un lloc rústic però no tant com els Castanyers. Molt popular entre la gent de la zona, de servei amable i molt familiar. Amanides molt complertes, boníssima carn a la brasa. Des d’allà podeu seguir la descoberta de banda dreta de la Conreria i caminar fins el turó d’en Galzeran, (el que te la torre de guaita contra incendis) i fins arribar a la llunyana Font d’en Gurri. De fet podríeu anar fins el coll que separa Alella de Vallromanes, fins Tiana, o fins Martorelles. Els camins del cantó de mar són molt pelats, però fàcils, planers i amb vistes esplèndides sobre el Maresme. Els camins del cantó del Vallès són ferèstecs, ombrívols i plens de vegetació. D’alzines ben crescudes, marfull, bruc i fins i tot roures. Si us agrada caminar més i molt fort, aneu fins el Turó Ruf i trobeu el dòlmen amagat. Bones passejades o pedalades per la Conreria!.

En la fuente de los Castaños no hay ni un castaño. Había habido, hace muchos años, unos cuantos de muy grandes, que murieron por una enfermedad rara. Ahora sólo se pueden ver las cepas. Y de hecho, en la fuente, tampoco hay mucha agua. La mayoría de veces mana poco o no mana nada. Lo que si que hay en la fuente de los Castaños es un merendero, un restaurante como llegado por el túnel del tiempo de otras épocas. Un lugar donde hasta hace no mucho se había embotellado el agua de una mina, una especie de pequeño balneario. De todo aquello sólo quedan unas construcciones maltratadas por el paso del tiempo, en medio de un bosque urbanizado que lucha por recuperar su espacio. Y os preguntaréis … ¿entonces por qué razón recomendamos esta salida?. Pues bien, será porqué la fuente de los Castaños tiene un punto entre bucólico y freaky, como una reliquia histórica venida a menos. Y también porque el entorno, la Conreria entre Badalona y Sant Fost de Campcentelles, es un paraje muy interesante, conveniente para dar largos paseos atravesando uno de los bosques de umbría mejor conservados del Área Metropolitana de Barcelona. De hecho es uno de los parques naturales de Cataluña, y está muy cercano a Barcelona. Ideal para ir en bici, a buscar setas o para dejar trotar los niños por el bosque. Se puede ir muy fácilmente desde Barcelona, ​​cogiendo las autopistas C-32, o la B-20, hasta la salida Badalona Norte – Mollet. Una vez en Badalona tomaremos la carretera B-500, la que va hacia Mollet. Subiremos hasta el collado que separa Barcelonés, Maresme y Vallés, y justo allí, cogeremos el desvío a mano izquierda, pasando por delante de la gran casa de colonias que fue un seminario. El camino hacia la fuente y el restaurante de los Castaños está bien indicado, con grandes carteles y con señales. Anuncian 5 minutos pero en tardaréis exactamente 15, si vais en coche, porque a pie tenéis una hora. La carretera es buena los primeros kms. Después atraviesa una urbanización, y finalmente acaba siendo un camino de tierra, bastante ancho, y en buen estado, eso si, sobre todo si no ha llovido mucho. En la fuente hay buen aparcamiento. Pueden darse un gusto y tomar algo, hacen buenos desayunos de tenedor, y buenas tapas, o hasta comer en el restaurante. Atención: no es un área de pic-nic. Se trata de un lugar con mesas de madera y manteles de cuadros, bajo un tejado de uralita, en medio del bosque. Es decir, un lugar casero, sin complicaciones, con platos contundentes. Buena brasa de leña de encina, donde os cocinarán todo tipo de carnes, y hasta setas y calçots, cuando sea el tiempo. Pueden ver cocinar su vianda, allí mismo. Se puede pasar el día rondando por la Conreria, os lo pasaréis muy bien. Aparcad en la entrada de la casa de colonias, cerca de la carretera, y haced un trozo del GR-92. Vistas fabulosas de la llanura de Barcelona, ​​el Maresme y el Vallés. Pueden subir hasta el Cerro de Fray Rafael, muy cercano. Si estáis cansados ​​de visitar Collserola, ¡cambiad de bosque y venid a la Conreria de Badalona!. Si el restaurante de los Castaños fuera demasiado rupestre para vosotros, entonces os recomendamos comer en el restaurante El Cau, al mismo coll de la B-500, en el km.6, tomando el camino que sube fuerte a mano derecha. Si tienen el coche en la casa de colonias no es necesario tocarlo. Si no, también hay buen aparcamiento. Un lugar rústico pero no tanto como los Castaños. Muy popular entre la gente de la zona, de servicio amable y muy familiar. Ensaladas muy completas, buenísima carne a la brasa. Desde allí podéis seguir el descubrimiento de lado derecho de la Conreria y caminar hasta la colina de Galzeran, (el que tiene la torre de vigilancia contra incendios) y hasta llegar a la lejana Font d’en Gurri. De hecho se podría ir hasta el coll que separa Alella de Vallromanes, hasta Tiana, o hasta Martorelles. Los caminos del lado de mar son muy pelados, pero fáciles, llanos y con vistas espléndidas sobre el Maresme. Los caminos del lado del Vallés son agrestes, sombríos y llenos de vegetación. De encinas bien crecidas, durillo, brezo e incluso robles. Si os gusta caminar más y muy fuerte, id hasta el Cerro Ruf y encontrad el dolmen escondido. ¡Buenos paseos o pedaladas por la Conreria!.

Recordeu: Santa Eulàlia a Hortsavinyà

Una matinal agradable pel dia 8 de desembre? A Hortsavinyà, el fantàstic programa “Viu el parc“ de la Diputació de Barcelona, organitza l’anomenada Festa Major de Santa Eulàlia. A les 11.30 hores hi ha un contacontes: El lladre de guants blancs, i a les 12.30 hores ball de música tradicional amb La Sonsoni als prats de l’Hostal. Gaudiu del maravellós paisatge de boscos i prats, de l’esglèsia, i del centre d’informació del Parc Natural del Montnegre, on podreu veure un audiovisual i visitar un petit museu. Hortsavinyà és un indret sorprenentment proper a Barcelona, bellíssim, i força desconegut. Ideal per campar tot el dia per allà. En mig d’una natura increible. Desde Barcelona per l’autopista C-32 hi ha 50 kms. Podeu pujar-hi des de Tordera: bona pista. Heu d’agafar la carretera que va cap a Fogars de Tordera i Hostalric, la BV-5122. Poc després de sortir de Tordera cal que agafeu el camí asfaltat, durant uns 4 kms. que indica Hortsavinyà. Després es torna pista de terra. Seguiu sempre en direcció Hortsavinyà i Calella. També des de Calella podeu pujar a Hortsavinyà. Cal agafar la carretera BV-5126, al costat mateix de l’hospital de Calella. Son 12km, 5 de carretera asfaltada i 7  de terra. S’ha de seguir sempre la pista gran. Un paradís per les famílies amb infants. Moltes possibilitats de fer rutes després de ballar. En aquesta zona hi ha alguns dels arbres més monumentals de Catalunya, com ara l’alzina de Can Portell. Bon lloc per fer pic-nic, anar en bici, o passejar. Per dormir hi ha moltes cases rurals. Com per exemple Can Pica. Amb bones habitacions familiars. Com a restaurant teniu Can Portell. Un matí agradable a dues pases de casa!.

¿Una matinal agradable para el dia 8 de diciembre? Os daremos ideas. Por ejemplo, en Hortsavinyà, el programa “Vive el parque”, organiza un encuentro, un encuentro de música tradicional, y cuentos para los crios. És la fiesta de Santa Eulalia. A las 11,30 cuentacuentos, a las 12,30, en los prados del Hostal música. Allí, en medio del bosque, junto a la iglesia y el centro de información del parque natural del Montnegre. Porque Hortsavinyà es un lugar cercano a Barcelona, bellísimo, y desconocido. Parece mentira que haya un lugar tan bonito tan cerca de la gran ciudad. Ideal para campar todo el día. En medio de una naturaleza increíble. Hortsavinyà se encuentra en pleno Parque Natural del Montnegre. Y sólo a unos 50 kms. de Barcelona por la autopista C-32. Pueden subir desde Tordera: buena pista. Tenéis que coger la carretera que va hacia Fogars de Tordera y Hostalric, BV-5122. Poco después, coger el camino asfaltado, durante unos 4 kms. y seguir la indicación Hortsavinyà. Después se convierte en una pista de tierra. Siganla siempre en dirección Hortsavinyà y Calella. También desde Calella pueden subir a Hortsavinyà. Hay que coger la carretera BV-5126, al lado mismo del hospital de Calella. Son 12km, 5 de carretera asfaltada y 7 de tierra. Hay que seguir siempre la pista grande. Un paraíso para las familias con niños. Muchas posibilidades de hacer rutas después de bailar. O de ver el bonito audiovisual del centro de interpretación. En esta zona hay algunos de los árboles más monumentales de Cataluña, como la encina de Can Portell. Buen lugar para hacer pic-nic. Para dormir hay muchas casas rurales. Como por ejemplo Can Pica. Con buenas habitaciones familiares. Como restaurante tienen Can Portell.

Fira de la Carbonera

El poblet de Cànoves i Samalús, es troba a la comarca del Vallès Oriental, al peu del Montseny, prop de Sant Pere de Vilamajor i Cardedeu, des d’on hi podeu arribar per bona carretera, o també des de La Garriga, per l’autovia de l’Ametlla. Una bona part del terme es situa dins el Parc Natural del Montseny, tot i que en la seva vessant menys espectacular i més asolellada. Es un territori rural, amb boscos d’alzines i cases de segona residència. La part més salvatge és la de la riera de Vallforners, zona molt desconeguda i ferèstega del Montseny que mereix una visita. Cànoves te la bonica església romànica de Sant Muç, i algunes cases antigues, però no gaires atractius turístics més. Malgrat tot és un poble molt agradable, no gens lluny de Barcelona, amb notables festes familiars al llarg de l’any, entre les que destacaríem el tradicional aplec de Sant Salvador de Terrades, la fira de Sant Ponç i la festa de la Carbonera. Samalús s’arreplega al voltant de la seva esglèsia de Sant Andreu, (a la foto). També son interessants les masies esparses pel terme, com l’anomenat castell de Can Bori o bé castell de Samalús.  Però avui us parlem d’aquest joliu poble amb motiu dels actes de la Carbonera, organitzats per El Sui, que començen a finals de febrer i s’estenen tot el mes de març, depenent de l’any, cada dos anys, els anys senars. Així, el primer cap de setmana es procedeix a la construcció d’una barraca de carboners, ofici molt abundant en aquestes contrades. Després s’apila la llenya i es fa la carbonera, que s’encén el següent cap de setmana. Aquest és el més recomanable per les famílies amb infants perquè hi ha unes interessants rutes guiades dels carboners, (cal apuntar-se), el tradicional sopar de carboners, amb concert, jocs tradicionals, xocolatada i tallers infantils. Finalment, el següent cap de setamna podreu gaudir d’una trobada de carboners, bastoners, i cercavila. Tot molt casolà, molt senzill, gens aparatós, molt d’estar per casa. Tot un mes de festa!

El pueblo de Cànoves i Samalús, se encuentra en la comarca del Vallés Oriental, al pie del Montseny, cerca de Sant Pere de Vilamajor y Cardedeu, desde donde se puede llegar por buena carretera, o también desde La Garriga, por la autovía de la Ametlla. Una buena parte del término se sitúa dentro del Parque Natural del Montseny, aunque en su vertiente menos espectacular y más soleada. Es un territorio rural, con bosques de encinas y casas de segunda residencia. La parte más salvaje es la de la riera de Vallforners, zona muy desconocida y salvaje del Montseny que merece una visita. Cànoves tiene la bonita iglesia románica de Sant Muç, y algunas casas antiguas, pero no muchos atractivos turísticos más. Sin embargo es un pueblo muy agradable, nada lejos de Barcelona, con notables fiestas familiares a lo largo del año, entre las que destacaríamos el tradicional encuentro de Sant Salvador de Terrades, la feria de Sant Ponç y la fiesta de la Carbonera. Samalús se recoge alrededor de su iglesia de San Andrés, (en la foto). También son interesantes las masías dispersas por el término, como el llamado castillo de Can Bori o castillo de Samalús. Pero hoy os hablamos de este lindo pueblo con motivo de los actos de la Carbonera, organizados por El Sui, que empiezan a finales de febrero y se extienden a lo largo de todo el mes de marzo, dependiendo del año, cada dos años, los años impares. Así, el primer fin de semana se procede a la construcción de una barraca de carboneros, oficio muy abundante en estas tierras. Después se apila la leña y se hace la carbonera, que se enciende el siguiente fin de semana. Este es el más recomendable para las familias con niños porque hay unas interesantes rutas guiadas de los carboneros, (hay que apuntarse), la tradicional cena de carboneros, con concierto, juegos tradicionales, chocolatada y talleres infantiles. Finalmente, el siguiente fin de semana se podrá disfrutar de un encuentro de carboneros, bastoners, y de un pasacalles. Todo muy casero, muy sencillo, nada aparatoso, muy de andar por casa.

Festa petita a Calonge

Us podríem haver posat una foto qualsevol, de qualsevol de les magnífiques platges de la magnífica badia de Calonge, a l’Empordà, a la Costa Brava, entre Palamós i Platja d’Aro. Platges bellíssimes, d’aigües netíssimes, de sorra gruixuda, acollidores, planes, pensades per famílies. Però avui volem parlar-vos també de l’altra Calonge. De la Calonge poble, la que està a l’interior, bressolada per les Gavarres, a uns kms. lluny de les seves paradisíaques cales. El poble està amagat a la vall de Calonge, rodejat per la serra de les Gavarres, obert però, albirant el mar. El poble és meravellós, amb carrers medievals, un castell, l’esglèsia, el nucli antic tot, visitables al cent per cent. Les afores, com ara la vall del molins, o les rutes per les Gavarres, conviden a la caminada pel bosc. Un bosc de pins i alzines sureres, mediterrànies, de flaires poderoses. No són tan plaents com les caletes de la seva costa, però són bonics. Per arribar fins Calonge ho teniu molt fàcil. Podeu fer via per Girona cap a La Bisbal d’Empordà per la C-31, i trobareu la desviació a la sortida de Palamós. També s’hi pot anar des de l’antiga N-II o la sortida 9 de l’A-7 per la C-35, passant per Vidreres i la variant de Platja d’Aro. Us proposem ara aquesta sortida perquè a mitjans novembre s’escau la festa major petita de calonge, per Sant Martí. La vila s’omple d’actes pels més petits, ideals per les famílies amb infants. També coincideix amb la fira del vi novell, amb més actes, i paradetes. Calonge ha estat aquests darrers anys promocionant la represa de l’activitat vinícola, amb excel·lents resultats. Per dinar podeu anar al Refugi de Pescadors, al Calonge de baix a mar, Passeig Josep Mundet, 55, Tel: 972 65 06 64. Cuina marinera. Peix i marisc. Si heu de dormir, l’hotel Rosa dels Vents és molt familiar, a primera línia de platja, amb restaurant. Potser, per passar uns dies, el millor serien els càmpings, que son d’altíssima qualitat i categoria. Us recomanem el Treumal, un clàssic.

Os podríamos haber puesto una foto cualquiera, de cualquiera de las magníficas playas de la magnífica bahía de Calonge, en el Empordà, en la Costa Brava, entre Palamós y Platja d’Aro. Playas bellísimas, de aguas límpidas, de arena gruesa, acogedoras, pensadas para familias. Pero hoy queremos hablaros también de la otra Calonge. De la Calonge pueblo, la que está en el interior, mecida por las Gavarres, a unos kms. lejos de sus paradisíacas calas. El pueblo está escondido en el valle de Calonge, rodeado por la sierra de las Gavarres, abierto, vislumbrando el mar. El pueblo es maravilloso, con calles medievales, un castillo, la iglesia, el casco antiguo todo él, visitable al cien por cien. Las afueras, como el valle de los molinos, o las rutas por las Gavarres, invitan a la caminata por el bosque. Un bosque de pinos y alcornoques, mediterráneo, de aromas poderosos. No son tan placenteros como las calitas de su costa, pero son bonitos también. Para llegar hasta Calonge lo tenéis muy fácil. Pueden ir vía por Girona hacia La Bisbal d’Empordà por la C-31, y encontrarán la desviación a la salida de Palamós. También se puede ir desde la antigua N-II o la salida 9 de la A-7 por la C-35, pasando por Vidreres y la variante de Playa de Aro. Os proponemos ahora esta salida porque a mediados de noviembre se celebra allí la fiesta mayor pequeña, por Sant Martín. La villa se llena de actos para los más pequeños, ideales para las familias con niños. También coincide con la feria del vino nuevo, con más actos, y tenderetes. Calonge ha estado estos últimos años promocionando la reanudación de la actividad vinícola, con excelentes resultados. Para comer pueden ir al Refugio de Pescadores, en el Calonge de mar, Paseo Josep Mundet, 55, Tel: 972 65 06 64. Cocina marinera. Pescado y marisco. Si tienen que dormir, el hotel Rosa de los Vientos es muy familiar, en primera línea de playa, con restaurante. Quizá, para pasar unos días, lo mejor serían los campings, que son de altísima calidad y categoría. Os recomendamos el Treumal, un clásico.

Pela del Suro a Llofriu

A Llofriu, bonic poblet de l’Empordà, que pertany a Palafrugell, fan un dissabte de mitjans de juny, una jornada de demostració de pela del suro. Aquesta zona visqué durant molts anys del cultiu i l’extracció del suro de les alzines sureres. Afinals del XIX, i inicis del segle XX, el suro fou com l’or o el petroli del Baix Empordà. Fins una línea de tren fou bastida per portar el suro fins Sant Feliu de Guixols o Palamós, ports d’embarcada de la riquessa forestal de la comarca. Aquest és un ofici que, mal que bé, és manté, essent el suró un element cada dia més usat en noves i innovadores parceles del disseny. Així doncs el dissabte podem anar al poble on visqué el inmortal autor Josep Pla, veí de llofriu, on encara podem veure’n el mas pairal. Tot el matí hi haurà festa. Començarem amb un esmorzar popular de pagés, amb pa amb tomata i bon embotit, a un preu simbòlic. Hi haurà tallers per la canalla. Demostració d’oficis del suró, a la sureda mateix, on els infants podran anar amb carros a cavall. Rutes amb guia pels boscos, passejades literàries amb Josep Pla com a referent, descoberta de Llofriu i els masos… Per dinar, fideuada popular i, de sobretaula, un cafè concert. (Previ pagament d’un tiquet, naturalment). Durant tot el dia hi haurà servei de bar, música i animació en directe, paradetes d’objectes artesanals i de gastronomia, bonsais d’alzines sureres, i tot el que és típic de les fires. A banda de tot això, dir-vos que Llofriu és molt bonic. Un redós de pau al mig de l’Empordà. Quatre cases pairals de pedra entorn d’una església. A tocar de les platges més boniques de la Costa Brava, de Calella de Palafrugell, d’es Castell, de Tamariu… Molt a prop dels jardins de Cap Roig. En la terra dels pobles medievals de Pals, Peratallada, Palau Sator… Amb això us volem donar motius per passar un cap de setmana a l’Empordà, amb l’excusa d’una diada del suró a Llofriu. Si voleu quedar-vos a dormir a prop de llofriu, i us agrada el càmping vora el mar, teniu el càmping Benelux, camí de Palamós. A Calella de Palafrugell el càmping La Siesta. A nosaltres ens encanta el mas Patotxas, un magnífic càmping familiar. Si us van millor els hotels, a Calella teniu el Sant Roc, un lloc excepcional. També el Garbí, o l’Alga, reformat. El Cypsela, a la platja de Pals, és avui dia quelcom més que un simple càmping. A Tamariu hi ha bons hotels i restaurants com ara l’Hostalillo. O com Es Furió, que a nosaltres ens agrada molt. D’apartaments n’hi ha a l’hotel Tamariu. També hi ha un càmping, el Tamariu.

En Llofriu, bonito pueblo del Empordà, que pertenece a Palafrugell, hacen uno de estos sábados de mediados de junio, una jornada de demostración de la pelada del corcho. Esta zona vivió durante muchos años del cultivo y la extracción del corcho de los alcornoques. A finales del XIX, e inicios del siglo XX, el corcho fue como el oro o el petróleo del Baix Empordà. Hasta una línea de tren fue construida para llevar el corcho hasta Sant Feliu de Guixols o Palamós, puertos de embarque de la riqueza forestal de la comarca. Este es un oficio que, mal que bien, se mantiene, siendo el corcho un elemento cada día más usado en nuevas e innovadoras parcelas del diseño. Así pues el sábado podemos ir al pueblo donde vivió el inmortal autor Josep Pla, vecino de Llofriu, donde todavía podemos ver su masia señorial. Toda la mañana habrá fiesta. Empezaremos con un almuerzo popular de payés, con pan con tomate y buen embutido, a un precio simbólico. Habrá talleres para los niños. Demostración de oficios del corcho, en el alcornocal mismo, hasta donde los niños podrán ir con carros a caballo. Rutas con guía por los bosques, paseos literarios con Josep Pla como referente, descubierta Llofriu y las masías … Para comer, fideuá popular y, de sobremesa, un café concierto. (Previo pago de un ticket, naturalmente). Durante todo el día habrá servicio de bar, música y animación en directo, puestos de objetos artesanales y de gastronomía, bonsáis de alcornoques, y todo lo que es típico de las ferias. Aparte de todo esto, decir que Llofriu es muy bonito. Un abrigo de paz en medio de l’Empordà. Cuatro casas solariegas de piedra en torno a una iglesia. Cerca de las playas más bonitas de la Costa Brava, de Calella de Palafrugell, de Es Castell, de Tamariu … Muy cerca de los jardines de Cap Roig. En la tierra de los pueblos medievales de Pals, Peratallada, Palau Sator … Con esto queremos daros motivos para pasar un fin de semana en el Empordà, con la excusa de una fiesta del corcho en Llofriu. Si desean quedarse a dormir cerca de Llofriu, y os gusta el camping  junto al mar, tienen el camping Benelux, camino de Palamós. En Calella de Palafrugell el camping La Siesta. A nosotros nos encanta el mas Patotxas, un magnífico camping familiar. Si les van mejor los hoteles, en Calella tiene el Sant Roc, un lugar excepcional. También el Garbí, o el Alga, reformados. El Cypsela, en la playa de Pals, es hoy día algo más que un simple camping. En Tamariu hay buenos hoteles y restaurantes como el Hostalillo. O como Es Furió, que a nosotros nos gusta mucho. De apartamentos los hay en el hotel Tamariu. También hay allí un camping, el Tamariu.

Hortsavinyà

Hortsavinyà és un indret desconegut per molta, molta gent. I tanmateix està proper a Barcelona, i molt. Sembla mentida que hi hagi un indret tan bonic tan a prop de la gran ciutat. És tan ferèstec, tan natural i autèntic, que un grup de neorurals s’hi va instal·lar. Fins i tot van obrir una escola. Ho entenem només que hi arribem, perquè el lloc val la pena. Ideal per campar un matí, o tot un dia, amb la canalla. Es troba al bell mig del Parc Natural del Montnegre. A uns 50 kms. de Barcelona per l’autopista C-32. Podeu pujar-hi des de Tordera: bona pista. Heu d’agafar la carretera que va cap a Fogars de Tordera i Hostalric, BV-5122. Poc després agafeu el camí asfaltat, durant uns 4 kms. que indica Hortsavinyà. Després es torna pista de terra. Seguiu sempre en direcció Hortsavinyà i Calella. També des de Calella podeu pujar a Hortsavinyà. Cal agafar la carretera BV-5126, al costat mateix de l’hospital de Calella. Son 12km, 5 de carretera asfaltada i 7  de terra. S’ha de seguir sempre la pista gran. També podeu anar-hi des de Pineda de Mar. Està indicat si hi aneu per la N-II (ara C-31). Pista dolenta. Millor per fer-la a peu o en bici. El centre del lloc és l’esglèsia de Sant Llop d’Hortsavinyà, (a la foto). També podeu arribar-hi, fent una senyora travessa, des de Sant Celoni. Pugeu fins Sant martí del Montnegre i continueu endavant. Ideal per amants dels rallies tipus París-Dakar, tot i que la pista no és impossible de fer amb cotxe convencional. Emocions fortes assegurades. Són uns 25 kms. I encara ho podeu probar des de Sant Cebrià de Vallalta, per les urbanitzacions, o des de Vallgorgina, prenent la pista del Montnegre. Això si que requereix instint salvatge i molt sentit de l’aventura. Evidentment també podeu fer-ho en bicicleta. Per experts. Un cop allà aneu a l’oficina del Parc Natural. Us ensenyaran moltes rutes a peu per indrets maravellosos, com l’ermita de l’Erola, Can Portell, Santa Eulàlia o Santa Maria. Bosc arreu. un paradís per les famílies amb infants. Natura a tope.  Alguns dels arbres més monumentals de Catalunya es troben a Hortsavinyà, com l’alzina de Can Portell. Per dormir hi ha moltes cases rurals. Com per exemple Can Pica. Amb bones habitacions familiars. Com a restaurant teniu Can Portell.

Hortsavinyà es un lugar desconocido para mucha, mucha gente. Y sin embargo está cercano a Barcelona, y mucho. Parece mentira que haya un lugar tan bonito tan cerca de la gran ciudad. Es tan salvaje, tan natural y auténtico, que hasta un grupo de neorrurales se instaló. Incluso abrieron una escuela. Lo entendemos sólo llegamos, porque el lugar vale la pena. Ideal para pasar una mañana, o todo un día, con los niños. Se encuentra en pleno Parque Natural del Montnegre. A unos 50 kms. de Barcelona por la autopista C-32. Pueden subir desde Tordera: buena pista. Debe tomar la carretera que va hacia Fogars de Tordera y Hostalric, BV-5122. Poco después coger el camino asfaltado, durante unos 4 kms, que indica Hortsavinyà. Después se vuelve pista de tierra. Sigan siempre en dirección Hortsavinyà y Calella. También desde Calella pueden subir a Hortsavinyà. Hay que coger la carretera BV-5126, al lado mismo del hospital de Calella. Son 12km, la mitad de carretera asfaltada y la otra de tierra. Hay que seguir siempre la pista ancha.  También pueden ir desde Pineda de Mar. Está indicado si vais por la N-II (ahora C-31). Pista mala. Mejor para hacerla a pie o en bici. El centro del lugar es la iglesia de Sant Llop d’Hortsavinyà, (en la foto). También pueden llegar, haciendo una señora travesía, desde Sant Celoni. Suban hasta Sant martí del Montnegre y continuen. Ideal para amantes de los rallies tipo París-Dakar, aunque la pista no es imposible de hacer en coche convencional. Emociones fuertes aseguradas. Son unos 25 kms. Y aún lo pueden probar desde Sant Cebrià de Vallalta, por las urbanizaciones, o desde Vallgorgina, tomando la pista del Montnegre. Eso si que requiere instinto salvaje y mucho sentido de la aventura. Evidentemente también puede hacerse en bicicleta. Para expertos. Una vez allí lo mejor es ir a la oficina del Parque Natural. Os enseñarán muchas rutas a pie por lugares maravillosos, como la ermita de l’Erola, Can Portell, Santa Eulalia o Santa Maria. Bosque, un paraíso para las familias con niños. Naturaleza a tope. Algunos de los árboles más monumentales de Cataluña se encuentran en Hortsavinyà, como la encina de Can Portell. Para dormir hay muchas casas rurales. Como por ejemplo Can Pica. Con buenas habitaciones familiares. Como restaurante tiene Can Portell.