El Vilazari de Vilassar de Dalt


Cartell_Vilazzari_2016

Vilassar de Dalt és un bonic poble del Maresme, no lluny de la platja, però més aviat a muntanya, un xic allunyat del mar. És bessó del seu homònim de la costa del Maresme. Podeu arribar-hi des de Barcelona per l’autopista de Mataró, la C-32, sortida de Cabrils. En sortir gireu cap a muntanya, seguint els rètols. Vilassar de Dalt te un bell parc, Can Rafart, on passar una bona estona amb la canalla. Els primers diumenges de mes, obren un museu del cargol, en una casa del mateix poble.  També te un teatre fet per Guastavino i un castell, d’ús residencial, que només podreu veure per fora. També és fantàstic el parc natural del Sant Mateu, dins les serres que rodegen el poblet. Una zona ideal per anar-hi les famílies. Doncs bé, del l’1 al 3 de juliol, l’època medieval torna a florir a través del festival Vilazari que girarà entorn l’any Llull. Els actes començaran divendres 1 de juliol al vespre amb la presentació de l’Arxiu Històric de Vilassar on hi destaca el fons de pergamins digitalitzats del castell. I al voltant de l’arxiu històric es donarà el tret de sortida, dissabte 2 de juliol al matí, al primer Simposi In Maritima dedicat a estudiar l’època medieval del Maresme. A la tarda, Vilassar reconeixerà com a fill predilecte de la Vila a Toti Soler qui, ja entrada la nit, oferirà un concert als jardins del castell. Enguany el festival compta amb la col·laboració d’una nova edició de Lletres de Nit del Casal Popular dedicat a l’obra de Llull. No hi faltaran les vistes al castell els dies 1,2 i 3 de juliol. Vilassar de Dalt us espera, no lluny de Barcelona. Boníssims racons per fer picnic, fonts i masies al parc del Sant Mateu, a la serralada de Marina. Un entorn fantàstic per fer rutes a peu o en bicicleta. Un paradís per passar un bon dia de camp. I amb platges de sorra gruixuda a un pas. Un dia complert. Si voleu un restaurant us recomanem La Taverna de les Sedes, o bé El Racó de Can Feliu al capdemunt de la vila. Un italià: La Locanda d’Oro, o La Fenice una pizzeria.

Vilassar de Dalt es un bonito pueblo del Maresme, no lejos de la playa, pero en la montaña, un poco alejado del mar. Es gemelo de su homónimo de la costa del Maresme. Pueden llegar desde Barcelona por la autopista de Mataró, la C-32, salida de Cabrils. Vilassar de Dalt tiene un hermoso parque, Can Rafart, donde pasar un buen rato con los niños. Los primeros domingos de mes, abren un museo del caracol, en una casa del mismo pueblo. También tiene un teatro hecho por Guastavino y un castillo, de uso residencial, que sólo podrán ver por fuera. También es fantástico el parque natural del San Mateo, dentro de las sierras que rodean la aldea. Una zona ideal para ir con la familia. Pues bien, en Vilassar, este próximo fin de semana hacen un mercado medieval y una serie de actividades familiares muy chulas. Vilassar de Dalt os espera, no lejos de Barcelona. Buenísimos rincones para hacer picnic, fuentes y masías en el parque del San Mateo, en la cordillera de Marina. Un entorno fantástico para hacer rutas a pie o en bicicleta. Un paraíso para pasar un buen día de campo. Y con playas de arena gruesa a un paso. Un día completo. Si quieren un restaurante recomendamos La Taberna de las Sedas, o bien El Racó de Can Feliu. Un italiano: La Locanda de Oro, o La Fenice, una pizzería.

La Fira de Sant Andreu a Torroella


Cartell_Fira_torroella

La fira de Sant Andreu, a la bonica població empordanesa de Torroella de Montgrí, a la nostra anyorada Girona, és tot un esdeveniment al poble, i a la comarca. Un esdeveniment que arriba enguany a la seva 622 edició, que està ben aviat dit!. Però aquesta magna exposició és un referent històric de primera magnitud. Una fira que ocupa un poble sencer, i que n’engloba diverses dins seu. Els actes, doncs, son inacabables. Perquè a Torroella, amb l’excusa de  Sant Andreu, hi podreu visitar una fira de gossos d’atura, una fira de mostres com les d’abans, un seguit de mostres i trobades, una fira del cavall i del carruatge,  dels coloms i múltiples exposicions. I amb tot un seguit d’actes i d’activitats que la fan molt adequada pels nostres infants. Teatre de carrer, passejades en carruatges i en poni, actuacions musicals… i moltíssimes coses més. Serà el darrer cap de setmana de novembre, aquest any 2014, els dies 28 i  29 de novembre de 2015. Escolliu del completíssim programa de la fira, a la web de l’ajuntament. A més Torroella és una població magnífica, amb fira o sense. La plaça de la Vila és el cor de la vila medieval. Porticada, irregular, però graciosa. Podeu passejar per Torroella, sense fira o amb fira, per veure les restes de la muralla, amb el portal de Santa Caterina, la torre de les Bruixes, o bé arribar-vos fins la gran esglèsia gòtica de Sant Genís, amb el seu peculiar campanar. Dalt del Montgrí, desafiant els vents i el temps veureu sempre el castell de Montgri. La pujada no és apta per minyons, però si per bons excursionistes familiars. Podeu fer-hi cap a través de la vall de l’ermita de Santa Caterina, on s’hi fa un aplec molt lluit al novembre. Són notables també algunes cases de Torroella, com la Casa Pastors o la del Metge al carrer Major. Torroella ocupa la vall final del Ter i està molt a prop de poblets que cal visitar, com ara Verges o Ullà, o més lluny Peratallada o Pals. A 7 kms. trobareu el mar, amb platges molt boniques, i amb un bon port, l’Estartit, des d’on surten les barques que us portaran a les illes Medes i a donar un volt pels penyasegats de la costa. excursió familiar inoblidable. Ja ho sabeu: Torroella, amb fira on sense, us espera. Per menjar i dormir, a banda del que us ofereixi la fira, teniu la Fonda Mitjà, de tota la vida. Bona cuina cassolana i bones habitacions. Molt més modern i sofisticat, de disseny i per bones butxaques, l’hotel Molí del Mig, us ofereix cuina elaborada i habitacions superiors. De restaurants simples n’hi ha un munt. El millor és el Portal de Mar, selecte, agradable, molt cuidat. Preu en consonància. Bona fira a Torroella!.

Cuando una feria llega a la 621 edición es que podemos hablar de una feria consolidada. La feria de Sant Andreu, en Torroella de Montgrí, es una feria muy consolidada. Y no nos extraña. No es habitual que una feria ocupe todo un pueblo, una villa grande, como Torroella. Y tampoco es habitual que haya más de una feria en un día. En Torroella hay varias: feria de perros pastores, feria de muestras, encuentros, feria del caballo, exposiciones. Y con toda una serie de actos y actividades que la hacen muy adecuada para nuestros niños. Teatro de calle, paseos en carruajes y en pony, actuaciones musicales … y muchísimas cosas más. Elija el completísimo programa de la feria, en la web del ayuntamiento. Además Torroella es una ciudad magnífica, con feria o sin ella. La plaza de la Vila es el corazón de la villa medieval. Porticada, irregular, pero graciosa. Puede pasear por Torroella, sin feria o con feria, para ver los restos de la muralla, con el portal de Santa Catalina, la torre de las Brujas, o bien acercaros hasta la gran iglesia gótica de Sant Genís, con su peculiar campanario. Arriba del Montgrí, desafiando los vientos y el tiempo, verá siempre el castillo de Montgrí. La subida no es apta para niños de pecho, pero si por buenos excursionistas familiares. Puede hacerse a través del valle de la ermita de Santa Catalina, donde se celebra una romería muy bella en noviembre. Son notables también algunas casas de Torroella, como la Casa Pastors o la del Médico en la calle Mayor. Torroella ocupa el valle final del Ter y está muy cerca de pueblos que hay que visitar, como Verges o Ullà, o más lejos Peratallada o Pals. A 7 kms. encontrará el mar, con playas muy bonitas, y con un buen puerto, l’Estartit, desde donde salen las barcas que les llevarán a las islas Medas,  y a dar una vuelta por los acantilados de la costa. Una excursión familiar del todo inolvidable. Ya lo sabéis: Torroella, con feria donde sin ella, os espera. Para comer y dormir, aparte del que les ofrezca la feria, tiene la Fonda Mitjà, de las de toda la vida. Buena cocina casera y buenas habitaciones. Mucho más moderno y sofisticado, de diseño y para bolsillos potentes, teneis el hotel Molí del Mig, que ofrece cocina elaborada y habitaciones superiores.

Festa Major a Vilassar de Dalt


vilassar

Vilassar de Dalt és un bonic poble del Maresme, no lluny de la platja, però més aviat a muntanya, un xic allunyat del mar. És bessó del seu homònim de la costa del Maresme. Podeu arribar-hi des de Barcelona per l’autopista de Mataró, la C-32, sortida de Cabrils. En sortir gireu cap a muntanya, seguint els rètols. Vilassar de Dalt te un bell parc, Can Rafart, on passar una bona estona amb la canalla. Els primers diumenges de mes, obren un museu del cargol, en una casa del mateix poble.  També te un teatre fet per Guastavino i un castell, d’ús residencial, que només podreu veure per fora. També és fantàstic el parc natural del Sant Mateu, dins les serres que rodegen el poblet. Una zona ideal per anar-hi les famílies. Doncs bé, els propers dies celebra la Festa Major. Una Festa Major que comença el diumenge 23 al vespre, quan se servirà el tradicional Pa amb tomàquet a Plaça. Durant els quatre dies següents, la Plaça de la Vila serà escenari d’un munt  d’actes, com ara concerts i activitats familiars, del Tastet o el Correfoc, o la Sindriada. Aquest any, a més, hi haurà circ a les golfes a can Rafart, sardinada i havaneres, que tancaran la festa el dia 26 al vespre. Com a cita prèvia, els dies 21 i 22, el Parc de can Rafar acollirà la Vilabarraques, amb concerts a l’aire lliure. Vilassar de Dalt us espera, no lluny de Barcelona. Boníssims racons per fer picnic, fonts i masies al parc del Sant Mateu, a la serralada de Marina. Un entorn fantàstic per fer rutes a peu o en bicicleta. Un paradís per passar un bon dia de camp. I amb platges de sorra gruixuda a un pas. Un dia complert. Si voleu un restaurant us recomanem La Taverna de les Sedes, o bé El Racó de Can Feliu al capdemunt de la vila. Un italià: La Locanda d’Oro, o La Fenice una pizzeria. Bona festa major!.

Vilassar de Dalt es un bonito pueblo del Maresme, no lejos de la playa, pero en la montaña, un poco alejado del mar. Es gemelo de su homónimo de la costa del Maresme. Pueden llegar desde Barcelona por la autopista de Mataró, la C-32, salida de Cabrils. Vilassar de Dalt tiene un hermoso parque, Can Rafart, donde pasar un buen rato con los niños. Los primeros domingos de mes, abren un museo del caracol, en una casa del mismo pueblo. También tiene un teatro hecho por Guastavino y un castillo, de uso residencial, que sólo podrán ver por fuera. También es fantástico el parque natural del San Mateo, dentro de las sierras que rodean la aldea. Una zona ideal para ir con la familia. Pues bien, en Vilassar, este próximo fin de semana hacen su fiesta mayor, con una serie de actividades familiares muy chulas. Vilassar de Dalt os espera, no lejos de Barcelona. Buenísimos rincones para hacer picnic, fuentes y masías en el parque del San Mateo, en la cordillera de Marina. Un entorno fantástico para hacer rutas a pie o en bicicleta. Un paraíso para pasar un buen día de campo. Y con playas de arena gruesa a un paso. Un día completo. Si quieren un restaurante recomendamos La Taberna de las Sedas, o bien El Racó de Can Feliu. Un italiano: La Locanda de Oro, o La Fenice, una pizzería.

Vilazari 978 a Vilassar de Dalt


VILAZARI_2015

Vilassar de Dalt és un bonic poble del Maresme, no lluny de la platja, però més aviat a muntanya, un xic allunyat del mar. És bessó del seu homònim de la costa del Maresme. Podeu arribar-hi des de Barcelona per l’autopista de Mataró, la C-32, sortida de Cabrils. En sortir gireu cap a muntanya, seguint els rètols. Vilassar de Dalt te un bell parc, Can Rafart, on passar una bona estona amb la canalla. Els primers diumenges de mes, obren un museu del cargol, en una casa del mateix poble.  També te un teatre fet per Guastavino i un castell, d’ús residencial, que només podreu veure per fora. També és fantàstic el parc natural del Sant Mateu, dins les serres que rodegen el poblet. Una zona ideal per anar-hi les famílies. Doncs bé, els propers 3, 4 i 5 de juliol Vilassar de Dalt tornarà a acollir el Festival Vilazari 978, on el visitant podrà descobrir de l’origen medieval de la vila de Vilassar a través de les visites guiades al Castell i d´un seguit d’activitats per a tots els públics. El Vilazari 978 compleix quatre anys i presenta un programa engrescador articulat al voltant de més de 50 activitats pensades per un públic familiar. Demostracions comentades sobre cavalleria medieval, visites guiades teatralitzades, campaments medievals i demostració d´armament i lluita de cavallers, teatre al carrer, concerts, activitats infantils, jocs de taula, fira d´artesans i un gran sopar i torneig de cavallers nocturn que converteixen aquesta  festa en una cita imprescindible pels amants de la història i el món medieval. Vilassar de Dalt us espera, no lluny de Barcelona. Boníssims racons per fer picnic, fonts i masies al parc del Sant Mateu, a la serralada de Marina. Un entorn fantàstic per fer rutes a peu o en bicicleta. Un paradís per passar un bon dia de camp. I amb platges de sorra gruixuda a un pas. Un dia complert. Si voleu un restaurant us recomanem La Taverna de les Sedes, o bé El Racó de Can Feliu al capdemunt de la vila. Un italià: La Locanda d’Oro, o La Fenice una pizzeria.

Vilassar de Dalt es un bonito pueblo del Maresme, no lejos de la playa, pero en la montaña, un poco alejado del mar. Es gemelo de su homónimo de la costa del Maresme. Pueden llegar desde Barcelona por la autopista de Mataró, la C-32, salida de Cabrils. Vilassar de Dalt tiene un hermoso parque, Can Rafart, donde pasar un buen rato con los niños. Los primeros domingos de mes, abren un museo del caracol, en una casa del mismo pueblo. También tiene un teatro hecho por Guastavino y un castillo, de uso residencial, que sólo podrán ver por fuera. También es fantástico el parque natural del San Mateo, dentro de las sierras que rodean la aldea. Una zona ideal para ir con la familia. Pues bien, en Vilassar, este próximo fin de semana hacen un mercado medieval y una serie de actividades familiares muy chulas. Vilassar de Dalt os espera, no lejos de Barcelona. Buenísimos rincones para hacer picnic, fuentes y masías en el parque del San Mateo, en la cordillera de Marina. Un entorno fantástico para hacer rutas a pie o en bicicleta. Un paraíso para pasar un buen día de campo. Y con playas de arena gruesa a un paso. Un día completo. Si quieren un restaurante recomendamos La Taberna de las Sedas, o bien El Racó de Can Feliu. Un italiano: La Locanda de Oro, o La Fenice, una pizzería.

Fira de Sant Andreu de Torroella


fira_sant_andreu

La fira de Sant Andreu, a la bonica població empordanesa de Torroella de Montgrí, a la nostra anyorada Girona, és tot un esdeveniment al poble, i a la comarca. Un esdeveniment que arriba enguany a la seva 621 edició, que està ben aviat dit!. Però aquesta magna exposició és un referent històric de primera magnitud. Una fira que ocupa un poble sencer, i que n’engloba diverses dins seu. Els actes, doncs, son inacabables. Perquè a Torroella, amb l’excusa de  Sant Andreu, hi podreu visitar una fira de gossos d’atura, una fira de mostres com les d’abans, un seguit de mostres i trobades, una fira del cavall i del carruatge,  dels coloms i múltiples exposicions. I amb tot un seguit d’actes i d’activitats que la fan molt adequada pels nostres infants. Teatre de carrer, passejades en carruatges i en poni, actuacions musicals… i moltíssimes coses més. Serà el darrer cap de setmana de novembre, aquest any 2014, els dies 29 i  30 de novembre. Escolliu del completíssim programa de la fira, a la web de l’ajuntament. A més Torroella és una població magnífica, amb fira o sense. La plaça de la Vila és el cor de la vila medieval. Porticada, irregular, però graciosa. Podeu passejar per Torroella, sense fira o amb fira, per veure les restes de la muralla, amb el portal de Santa Caterina, la torre de les Bruixes, o bé arribar-vos fins la gran esglèsia gòtica de Sant Genís, amb el seu peculiar campanar. Dalt del Montgrí, desafiant els vents i el temps veureu sempre el castell de Montgri. La pujada no és apta per minyons, però si per bons excursionistes familiars. Podeu fer-hi cap a través de la vall de l’ermita de Santa Caterina, on s’hi fa un aplec molt lluit al novembre. Són notables també algunes cases de Torroella, com la Casa Pastors o la del Metge al carrer Major. Torroella ocupa la vall final del Ter i està molt a prop de poblets que cal visitar, com ara Verges o Ullà, o més lluny Peratallada o Pals. A 7 kms. trobareu el mar, amb platges molt boniques, i amb un bon port, l’Estartit, des d’on surten les barques que us portaran a les illes Medes i a donar un volt pels penyasegats de la costa. excursió familiar inoblidable. Ja ho sabeu: Torroella, amb fira on sense, us espera. Per menjar i dormir, a banda del que us ofereixi la fira, teniu la Fonda Mitjà, de tota la vida. Bona cuina cassolana i bones habitacions. Molt més modern i sofisticat, de disseny i per bones butxaques, l’hotel Molí del Mig, us ofereix cuina elaborada i habitacions superiors. De restaurants simples n’hi ha un munt. El millor és el Portal de Mar, selecte, agradable, molt cuidat. Preu en consonància. Bona fira a Torroella!.

Cuando una feria llega a la 621 edición es que podemos hablar de una feria consolidada. La feria de Sant Andreu, en Torroella de Montgrí, es una feria muy consolidada. Y no nos extraña. No es habitual que una feria ocupe todo un pueblo, una villa grande, como Torroella. Y tampoco es habitual que haya más de una feria en un día. En Torroella hay varias: feria de perros pastores, feria de muestras, encuentros, feria del caballo, exposiciones. Y con toda una serie de actos y actividades que la hacen muy adecuada para nuestros niños. Teatro de calle, paseos en carruajes y en pony, actuaciones musicales … y muchísimas cosas más. Elija el completísimo programa de la feria, en la web del ayuntamiento. Además Torroella es una ciudad magnífica, con feria o sin ella. La plaza de la Vila es el corazón de la villa medieval. Porticada, irregular, pero graciosa. Puede pasear por Torroella, sin feria o con feria, para ver los restos de la muralla, con el portal de Santa Catalina, la torre de las Brujas, o bien acercaros hasta la gran iglesia gótica de Sant Genís, con su peculiar campanario. Arriba del Montgrí, desafiando los vientos y el tiempo, verá siempre el castillo de Montgrí. La subida no es apta para niños de pecho, pero si por buenos excursionistas familiares. Puede hacerse a través del valle de la ermita de Santa Catalina, donde se celebra una romería muy bella en noviembre. Son notables también algunas casas de Torroella, como la Casa Pastors o la del Médico en la calle Mayor. Torroella ocupa el valle final del Ter y está muy cerca de pueblos que hay que visitar, como Verges o Ullà, o más lejos Peratallada o Pals. A 7 kms. encontrará el mar, con playas muy bonitas, y con un buen puerto, l’Estartit, desde donde salen las barcas que les llevarán a las islas Medas,  y a dar una vuelta por los acantilados de la costa. Una excursión familiar del todo inolvidable. Ya lo sabéis: Torroella, con feria donde sin ella, os espera. Para comer y dormir, aparte del que les ofrezca la feria, tiene la Fonda Mitjà, de las de toda la vida. Buena cocina casera y buenas habitaciones. Mucho más moderno y sofisticado, de diseño y para bolsillos potentes, teneis el hotel Molí del Mig, que ofrece cocina elaborada y habitaciones superiores.

L’Aplec a Santa Brígida d’Amer


aple_Santa_brigida_amer

El poble d’Amer, a la fantàstica comarca de la Selva, està estratègicament situat entre Les Guilleries, la Serra de Rocacorba i de Finestres, els darrers contraforts del Collsacabra i la plana alta del Ter, a la zona de Susqueda. És al mig del camí entre el mar i la Garrotxa, un xic més amunt de Santa Coloma de Farnés i Anglès, però abans d’arribar a Olot, a la C-63. La manera més fàcil d’arribar-hi és anar fins a Sils per la C-32, i allà pendre la mateixa C-63 en direcció Santa Coloma i Anglès. O bé anar a Anglès de cop, des de Girona, per la N-141. Us volem convidar a visitar Amer en ocasió d’un altre d’aquests aplecs gironins que tan ens agraden. D’aquestes trobades de germanor que fa la gent de Girona, en llocs fantàstics, en ermites maravelloses, on es dina en bona companyonia i on els infants campen en total llibertat. Un lloc així és la ben espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increible espadat, que per ell sol ja mereix una ullada. Al mig del bosc, en un paratge molt bonic, literalment penjada damunt la vall d’Amer. L’edifici no és gran cosa. Els voltants són fabulosos. En els cingles propers els escaladors practiquen el seu esport arriscat. No n’hi ha per menys. Les alçades són completament verticals. La festa comença el primer dissabte de febrer, a la tarda, amb uns focs d’artifici, i sense artifici, davant l’ermita. Però el dia fort és el primer diumenge, aquest any serà el dia 2 de febrer. De bon matí surten de la plaça del poble els vilatans amb bicicleta, o a peu. En bici de muntanya, és clar. No apte per no iniciats. L’ermita no és lluny d’Amer, però la pujada és potent. També podeu intentar pujar en cotxe, per un camí de terra ample que surt d’Amer, però no podreu arribar fins dalt de tot, i pot estar molt ple i costar d’aparcar. Durant el matí diversos actes festius, concursos i altres. Missa solemne i cant dels goigs. Un divertit concurs de lloances. Dinar pels voltants, en colla, i a la tarda sardanes i el cant dels adéus, per acabar. Estremidor de veritat. Una diada de camp, de gresca sana, en un paratge natural sorprenent. Amer és una vila bonica de veure. Te l’església, que fou la d’un antic monestir romànic, dissortadament arruïnat, amb els absis i absidioles ben conservats. La resta és barroc. La plaça de la Vila, porxada, és la més gran de Catalunya. El nucli antic conserva el sabor medieval, sense més. Els amants de la bicicleta, a més de pujar a l’ermita, poden fer part de la via verda de l’antic ferrocarril Girona-Olot, fins el Pasteral o Sant Genís Sacosta. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recòrrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de picnic, a l’aplec, amb tothom, en família o en colla. Però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. I bons hotels, amb restaurant, com La masia d’Amer, just al camí de Santa Brígida, i amb excel·lents vistes sobre l’ermita, ideal per passar-hi el cap de setmana!. També molt bé, més tradicional i clàssic, l’Hostal Sant Marçal, amb bona cuina. Animeu-vos a passar una diada divertida, o un cap de setmana, perquè no!. Tots a l’aplec!.

El pueblo de Amer, en la fantástica comarca de la Selva, está estratégicamente situado entre las Guilleries, la Sierra de Rocacorba y los últimos contrafuertes del Collsacabra, en la llanura alta del Ter, en la zona de Susqueda. Está a medio camino entre el mar y la Garrotxa, un poco más al norte de Santa Coloma de Farnés y Anglés, pero antes de llegar a Olot, en la C-63. La manera más fácil de llegar allí es ir hasta Sils por la C-32, y tomar la misma C-63 en dirección Santa Coloma y Anglés. O bien ir hasta Anglés de golpe, desde Girona, por la N-141. Os queremos invitar a visitar Amer en ocasión de otro de esos encuentros gerundenses que tanto nos gustan. De estos encuentros de hermandad que hace la gente de Girona, en lugares fantásticos, en ermitas maravillosas, donde se come en buena camaradería y donde los niños campan en total libertad. Un lugar así es la muy espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increíble acantilado, que por sí solo ya merece un vistazo. En medio del bosque, en un paraje muy bonito, literalmente colgada sobre el valle de Amer. El edificio no es gran cosa. Los alrededores son fabulosos. En los riscos cercanos los escaladores practican su deporte arriesgado. No es para menos. Las alturas son completamente verticales. La fiesta comienza el primer sábado de febrero, por la tarde, con unos fuegos artificiales, y sin artificio, ante la ermita. Pero el día fuerte es el primer domingo. Por la mañana salen de la plaza del pueblo los lugareños en bicicleta, o a pie. En bici de montaña, claro. No apto para no iniciados. La ermita no está lejos de Amer, pero la subida es potente. También se puede intentar subir en coche, por un camino de tierra ancho que sale de Amer, pero no podrán llegar hasta arriba de todo, y puede estar muy lleno y costará aparcar. Durante la mañana hay diversos actos festivos, concursos y otros. Luego una misa solemne y un divertido concurso de alabanzas. Comida por los alrededores, en grupo, y por la tarde sardanas y el canto de los adioses, para acabar. Estremecedor de verdad. Una fiesta de campo, de juerga sana, en un paraje natural sorprendente. Amer es una villa bonita. Tienen la iglesia, que fue la de un antiguo monasterio románico, desgraciadamente arruinado, con los ábsides y absidiolos bien conservados. El resto es barroco. La plaza de la Vila, con sus arcadas,  es la más grande de Cataluña. El núcleo antiguo conserva el sabor medieval, sin más. Los amantes de la bicicleta, además de subir a la ermita, pueden hacer parte de la vía verde del antiguo ferrocarril Girona-Olot, hasta el Pasteral o Sant Genís Sacosta. También pueden ir hasta la famosa Fuente Picante de Amer, aguas con gas, o recorrer los bucólicos paisajes del río Brugent. También se puede hacer una ruta de masías y casas fuertes, muy abundantes alrededor de Amer, como la Torre de San Clemente, del siglo XIII, o los grandes masías de Palou, Gallissà y Can Ter. O hacer una ruta, también muy bonita, por las ermitas del término. Además de Santa Brígida tienen San Clemente, o San Agustín de Lloret Salvaje, románicas, más o menos transformadas. No dejen de visitar Sant Martí Sacalm, bajo los acantilados de Sau, para ver el paraje, solitario, rural a más no poder, y las masías que hay por allí. Lo normal será comer de picnic, en la romería, con todo el mundo, en familia o en grupo. Pero en Amer hay buenos restaurantes, como el Giralt, en la plaza de San Miguel, 5. Tel: 972.43.00.45

Fira de Sant Andreu a Torroella


fira de sant andreu torroella de montgri

La fira de Sant Andreu, a la bonica població empordanesa de Torroella de Montgrí, a la nostra anyorada Girona, és tot un esdeveniment al poble, i a la comarca. Un esdeveniment que arriba enguany a la seva 62o edició, que està ben aviat dit!. Però aquesta magna exposició és un referent històric de primera magnitud. Una fira que ocupa un poble sencer, i que n’engloba diverses dins seu. Els actes, doncs, son inacabables. Perquè a Torroella, amb l’excusa de  Sant Andreu, hi podreu visitar una fira de gossos d’atura, una fira de mostres com les d’abans, un seguit de mostres i trobades, una fira del cavall i del carruatge,  dels coloms i múltiples exposicions. I amb tot un seguit d’actes i d’activitats que la fan molt adequada pels nostres infants. Teatre de carrer, passejades en carruatges i en poni, actuacions musicals… i moltíssimes coses més. Escolliu del completíssim programa de la fira, a la web de l’ajuntament. A més Torroella és una població magnífica, amb fira o sense. La plaça de la Vila és el cor de la vila medieval. Porticada, irregular, però graciosa. Podeu passejar per Torroella, sense fira o amb fira, per veure les restes de la muralla, amb el portal de Santa Caterina, la torre de les Bruixes, o bé arribar-vos fins la gran esglèsia gòtica de Sant Genís, amb el seu peculiar campanar. Dalt del Montgrí, desafiant els vents i el temps veureu sempre el castell de Montgri. La pujada no és apta per minyons, però si per bons excursionistes familiars. Podeu fer-hi cap a través de la vall de l’ermita de Santa Caterina, on s’hi fa un aplec molt lluit al novembre. Són notables també algunes cases de Torroella, com la Casa Pastors o la del Metge al carrer Major. Torroella ocupa la vall final del Ter i està molt a prop de poblets que cal visitar, com ara Verges o Ullà, o més lluny Peratallada o Pals. A 7 kms. trobareu el mar, amb platges molt boniques, i amb un bon port, l’Estartit, des d’on surten les barques que us portaran a les illes Medes i a donar un volt pels penyasegats de la costa. excursió familiar inoblidable. Ja ho sabeu: Torroella, amb fira on sense, us espera. Per menjar i dormir, a banda del que us ofereixi la fira, teniu la Fonda Mitjà, de tota la vida. Bona cuina cassolana i bones habitacions. Molt més modern i sofisticat, de disseny i per bones butxaques, l’hotel Molí del Mig, us ofereix cuina elaborada i habitacions superiors. De restaurants simples n’hi ha un munt. El millor és el Portal de Mar, selecte, agradable, molt cuidat. Preu en consonància. Bona fira a Torroella!.

Cuando una feria llega a la 619 edición es que podemos hablar de una feria consolidada. La feria de Sant Andreu, en Torroella de Montgrí, es una feria muy consolidada. Y no nos extraña. No es habitual que una feria ocupe todo un pueblo, una villa grande, como Torroella. Y tampoco es habitual que haya más de una feria en un día. En Torroella hay varias: feria de perros pastores, feria de muestras, encuentros, feria del caballo, exposiciones. Y con toda una serie de actos y actividades que la hacen muy adecuada para nuestros niños. Teatro de calle, paseos en carruajes y en pony, actuaciones musicales … y muchísimas cosas más. Elija el completísimo programa de la feria, en la web del ayuntamiento. Además Torroella es una ciudad magnífica, con feria o sin ella. La plaza de la Vila es el corazón de la villa medieval. Porticada, irregular, pero graciosa. Puede pasear por Torroella, sin feria o con feria, para ver los restos de la muralla, con el portal de Santa Catalina, la torre de las Brujas, o bien acercaros hasta la gran iglesia gótica de Sant Genís, con su peculiar campanario. Arriba del Montgrí, desafiando los vientos y el tiempo, verá siempre el castillo de Montgrí. La subida no es apta para niños de pecho, pero si por buenos excursionistas familiares. Puede hacerse a través del valle de la ermita de Santa Catalina, donde se celebra una romería muy bella en noviembre. Son notables también algunas casas de Torroella, como la Casa Pastors o la del Médico en la calle Mayor. Torroella ocupa el valle final del Ter y está muy cerca de pueblos que hay que visitar, como Verges o Ullà, o más lejos Peratallada o Pals. A 7 kms. encontrará el mar, con playas muy bonitas, y con un buen puerto, l’Estartit, desde donde salen las barcas que les llevarán a las islas Medas,  y a dar una vuelta por los acantilados de la costa. Una excursión familiar del todo inolvidable. Ya lo sabéis: Torroella, con feria donde sin ella, os espera. Para comer y dormir, aparte del que les ofrezca la feria, tiene la Fonda Mitjà, de las de toda la vida. Buena cocina casera y buenas habitaciones. Mucho más moderno y sofisticado, de diseño y para bolsillos potentes, teneis el hotel Molí del Mig, que ofrece cocina elaborada y habitaciones superiores.

Torroella i la fira


La fira de Sant Andreu, a la bonica població empordanesa de Torroella de Montgrí, a la nostra anyorada Girona, és tot un esdeveniment al poble, i a la comarca. Un esdeveniment que arriba enguany a la seva 619 edició, que està ben aviat dit!. Però aquesta magna exposició és un referent històric de primera magnitud. Una fira que ocupa un poble sencer, i que n’engloba diverses dins seu. Els actes, doncs, son inacabables. Perquè a Torroella, amb l’excusa de  Sant Andreu, hi podreu visitar una fira de gossos d’atura, una fira de mostres com les d’abans, un seguit de mostres i trobades, una fira del cavall i del carruatge,  dels coloms i múltiples exposicions. I amb tot un seguit d’actes i d’activitats que la fan molt adequada pels nostres infants. Teatre de carrer, passejades en carruatges i en poni, actuacions musicals… i moltíssimes coses més. Escolliu del completíssim programa de la fira, a la web de l’ajuntament. A més Torroella és una població magnífica, amb fira o sense. La plaça de la Vila és el cor de la vila medieval. Porticada, irregular, però graciosa. Podeu passejar per Torroella, sense fira o amb fira, per veure les restes de la muralla, amb el portal de Santa Caterina, la torre de les Bruixes, o bé arribar-vos fins la gran esglèsia gòtica de Sant Genís, amb el seu peculiar campanar. Dalt del Montgrí, desafiant els vents i el temps veureu sempre el castell de Montgri. La pujada no és apta per minyons, però si per bons excursionistes familiars. Podeu fer-hi cap a través de la vall de l’ermita de Santa Caterina, on s’hi fa un aplec molt lluit al novembre. Són notables també algunes cases de Torroella, com la Casa Pastors o la del Metge al carrer Major. Torroella ocupa la vall final del Ter i està molt a prop de poblets que cal visitar, com ara Verges o Ullà, o més lluny Peratallada o Pals. A 7 kms. trobareu el mar, amb platges molt boniques, i amb un bon port, l’Estartit, des d’on surten les barques que us portaran a les illes Medes i a donar un volt pels penyasegats de la costa. excursió familiar inoblidable. Ja ho sabeu: Torroella, amb fira on sense, us espera. Per menjar i dormir, a banda del que us ofereixi la fira, teniu la Fonda Mitjà, de tota la vida. Bona cuina cassolana i bones habitacions. Molt més modern i sofisticat, de disseny i per bones butxaques, l’hotel Molí del Mig, us ofereix cuina elaborada i habitacions superiors. Bona fira a Torroella!.

Cuando una feria llega a la 619 edición es que podemos hablar de una feria consolidada. La feria de Sant Andreu, en Torroella de Montgrí, es una feria muy consolidada. Y no nos extraña. No es habitual que una feria ocupe todo un pueblo, una villa grande, como Torroella. Y tampoco es habitual que haya más de una feria en un día. En Torroella hay varias: feria de perros pastores, feria de muestras, encuentros, feria del caballo, exposiciones. Y con toda una serie de actos y actividades que la hacen muy adecuada para nuestros niños. Teatro de calle, paseos en carruajes y en pony, actuaciones musicales … y muchísimas cosas más. Elija el completísimo programa de la feria, en la web del ayuntamiento. Además Torroella es una ciudad magnífica, con feria o sin ella. La plaza de la Vila es el corazón de la villa medieval. Porticada, irregular, pero graciosa. Puede pasear por Torroella, sin feria o con feria, para ver los restos de la muralla, con el portal de Santa Catalina, la torre de las Brujas, o bien acercaros hasta la gran iglesia gótica de Sant Genís, con su peculiar campanario. Arriba del Montgrí, desafiando los vientos y el tiempo, verá siempre el castillo de Montgrí. La subida no es apta para niños de pecho, pero si por buenos excursionistas familiares. Puede hacerse a través del valle de la ermita de Santa Catalina, donde se celebra una romería muy bella en noviembre. Son notables también algunas casas de Torroella, como la Casa Pastors o la del Médico en la calle Mayor. Torroella ocupa el valle final del Ter y está muy cerca de pueblos que hay que visitar, como Verges o Ullà, o más lejos Peratallada o Pals. A 7 kms. encontrará el mar, con playas muy bonitas, y con un buen puerto, l’Estartit, desde donde salen las barcas que les llevarán a las islas Medas,  y a dar una vuelta por los acantilados de la costa. Una excursión familiar del todo inolvidable. Ya lo sabéis: Torroella, con feria donde sin ella, os espera. Para comer y dormir, aparte del que les ofrezca la feria, tiene la Fonda Mitjà, de las de toda la vida. Buena cocina casera y buenas habitaciones. Mucho más moderno y sofisticado, de diseño y para bolsillos potentes, teneis el hotel Molí del Mig, que ofrece cocina elaborada y habitaciones superiores.

Festa Medieval a Sant Genís dels Agudells


No sabeu on para Sant Genís dels Agudells?. Tranquils. És molt habitual. Abans que Barcelona es convertís en un monstre que va menjar-se la resta de municipis del Pla, Sant genís dels Agudells era un llogarret diminut, perdut a la falda del Tibidabo. Així doncs, Sant Genís és a Barcelona. Concretament al darrera de l’Hospital de la Vall d’Hebró, per sobre de la Ronda de Dalt, amagat, engolit. Sant Genís te ganes de ser poble. I per això organitza una fira medieval, aquest primer cap de setmana d’abril. Encara conserva un petit nucli antic amb l’església parroquial, de traces romàniques, molt antiga, el cementiri i la casa rectoral, i Can Safont, al costat. Era propietat del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i per aquesta raó, a la festa medieval hi apareixen monjos jerònims. Si voleu tota la informació sobre el barri i la festa, mireu-vos la web del Mercadal de Sant Genís, on trobareu tota la informació. Us animem a pujar-hi per gaudir d’una jornada familiar ben bonica. Sense anar més lluny que al peu de la Serra de Collserola. Un mercat medieval ben ambientat aprofitant el petit nucli que us hem descrit abans. L’anomenen Mercadal i està organitzat per  l’A.VV. de Sant Genís dels Agudells i els artistes son dels de La Tritona, una veritable companyia de saltimbanquis, joglars del segle XXI. Hi haurà paradetes, és clar, i bons espectacles de carrer. Personatges recorreran la fira, hi trobareu lluites, cavallers, judicis, mags, danses orientals… Els monjos de Sant Jeroni arriben dissabte al vespre, envoltats de torxes. Si vols ser un dels monjos et conviden a participar-hi. Et vestiran de dalt a baix i disfrutaràs com un camell, o camella. En cas d’acceptar el convit cal enviar un correu a avsantgenis@gmail.com. Cal dir  nom, edat i telèfon de contacte, indicant al títol: Mercadal. Si aneu disfressats amb vestits o parracs de l’època medieval a la paradeta de l’A.VV. et faran un regalet. La gana i la sed la podreu fer passar a la taverna medieval. Atenció: amb espectacle inclós!. Els infants tindran un espai reservat amb un carrousel medieval, una escola de cavallers i tallers de tir amb arc, de fletxes i de maquillatge, entre d’altres. Organitzen un sopar, dissabte a la nit, acompanyats pel Senyor dels Agudells. Preus populars pero caldrà reservar.

¿No sabéis dónde para Sant Genís dels Agudells?. Tranquilos. Es muy habitual. Antes de que Barcelona se convirtiera en un monstruo que se comió el resto de municipios de su entorno, San Genís dels Agudells era una aldea diminuta, perdida en la falda del Tibidabo. Así pues, Sant Genís está en Barcelona. Concretamente detrás del Hospital de la Vall d’Hebron, por encima de la Ronda de Dalt, escondido, engullido. Sant Genís tiene ganas de ser pueblo. Y por eso organiza una feria medieval, este primer fin de semana de abril. Todavía conserva un pequeño casco antiguo con la iglesia parroquial, de trazas románicas, muy antigua, el cementerio y la casa rectoral, y Can Safont al lado. Era propiedad del monasterio de San Jeronimo de la Vall d’Hebron, y por esta razón, en la fiesta medieval aparecen monjes jerònimos. Si desean toda la información sobre el barrio y la fiesta, consulten la web del Mercadal de Sant Genís, donde encontrarán toda la información. Os animamos a subir para disfrutar de una jornada familiar muy bonita. Sin ir más lejos que al pie de la Sierra de Collserola. Un mercado medieval bien ambientado aprovechando el pequeño núcleo que os hemos descrito antes. La llaman Mercadal y está organizado por la A. VV. de Sant Genís dels Agudells y los artistas son los de La Tritona, una verdadera compañia de saltimbanquis, juglares del siglo XXI. Habrá paradas, claro, y buenos espectáculos de calle. Diversos personajes recorrerán la feria, y encontrarán luchas, caballeros, juicios, magos, danzas orientales … Los monjes de San Jerónimo llegan sábado por la noche, rodeados de antorchas. Si quieren ser uno de los monjes os invitan a participar. Os vestirán de arriba abajo y disfrutarán como un camello, o camella. En caso de aceptar el convite hay que enviar un correo a avsantgenis@gmail.com. Hay que decir nombre, edad y teléfono de contacto, indicando en el título: Mercadal. Si vais disfrazados con trajes o harapos, de la época medieval en la parada de la A. VV. os harán un regalito. El hambre y la sed se curarán en la taberna medieval. ¡Atención: con espectáculo incluido!. Los niños tendrán un espacio reservado con un carrusel medieval, una escuela de caballeros y talleres de tiro con arco, de flechas y de maquillaje, entre otros. Organizan una cena, el sábado por la noche, acompañados por el Señor de los Agudells. Precios populares pero habrá que reservar.

Processó dels Dolors a Perelada


La vila de Perelada, a l’Empordà etern, no necessita gaires actes de promoció. És una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Comencem pel seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, interessantíssima, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceramica i disfrutareu de la visita als cellers i les caves. El poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènech, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. També podeu passar-hi un cap de setmana, per exemple el de Rams. El divendres al vespre hi ha la tradicional Processó dels Dolors, molt semblant a la que podeu veure a Bellpuig, prop de Lleida. És, potser, l’acte més rellevant de la Setmana Santa a Peralada, amb una antiguitat de 800 anys. Es tracta d’una processó silenciosa pels carrers del nucli antic. A l’Empordà és espectacular també la processó del poble de Verges, un xic lluny de Peralada. Deixant els actes pietosos, a tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances: la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alçen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses, amb les seves platges familiars. Si voleu dormir per aquí, estareu de fàbula a l’Hotel Mediterráneo, a l’entrada de Roses, a uns 10 kms. de Perelada. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies, platges de somni… Ja ho veieu, podeu començar per la processó dels Dolors i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. El pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras esta semana santa, cosa que fuera o fuese una muy buena idea, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, por ejemplo el del Domingo de  Ramos. El viernes por la noche habrá en Perelada la tradicional Procesión de los Dolores, muy parecida a la que podéis ver en Bellpuig, cerca de Lleida. Es, quizás, el acto más relevante de la Semana Santa, con una antigüedad de 800 años. Se trata de una procesión silenciosa por las calles del casco antiguo. En el Empordà es espectacular también la procesión del pueblo de Verges, aunque un poco lejos de Peralada. Dejando los actos piadosos, muy cerca de Perelada tienen destinos más que suficientes para pasar unas buenas vacaciones: la villa de Vilabertran es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses, con sus playas familiares. Si quieren dormir por allí, estarán de fábula en el Hotel Mediterráneo, a la entrada de Roses, a unos 10 kms. de Perelada. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por la procesión de los Dolores y, ¡ya veremos como acabamos!.

Festa Major de Vilassar de Dalt


Vilassar de Dalt és un bonic poble del Maresme, no lluny de la platja, però més aviat a muntanya, un xic allunyat del mar. És bessó del seu homònim de la costa del Maresme. Podeu arribar-hi des de Barcelona per l’autopista de Mataró, la C-32, sortida de Cabrils. En sortir gireu cap a muntanya, seguint els rètols. Vilassar de Dalt te un bell parc, Can Rafart, on passar una bona estona amb la canalla. Els primers diumenges de mes, obren un museu del cargol, en una casa del mateix poble.  També te un teatre fet per Guastavino i un castell, d’ús residencial, que només podreu veure per fora. També és fantàstic el parc natural del Sant Mateu, dins les serres que rodejen el poblet. Una zona ideal per anar-hi les famílies. Doncs bé, a Vilassar, per Sant Genís, fan festa grossa. La festa major d’estiu, a finals d’agost. Dimecres hi trobareu cercaviles, gegants, sopar i ball. Dijous, ofici solemne de Festa Major, amb sardanes a la sortida. A la tarda Sindriada, ball popular, i ball de nit, com està manat. Divendres al matí a la plaça de la Vila, xocolatada infantil per a tots els nens i nenes i, a continuació festa de l’escuma. A la tarda, al parc Rafart, mercadet musical. Una proposta lúdica molt divertida.  A les 10 del vespre hi haurà un correfoc i ball amb orquestra. El dissabte, a les 12, baixada d’andròmines i carretons. A la tarda, de nou al parc de Can Rafart, la tradicional gegantarda, amb els geganters, correaigua, (no calen gaires explicacions més), i més ballada popular. També hi haurà diversos actes com sardinades, sopars populars, passejades històriques, exposicions, tallers, inflables, partits de costellada… Vilassar de Dalt us espera, no lluny de Barcelona. Boníssims racons per fer picnic, fonts i masies al parc del Sant Mateu, a la serralada de Marina. Un entorn fantàstic per fer rutes a peu o en bicicleta. Un paradís per passar un bon dia de camp. I amb platges de sorra gruixuda a un pas. Un dia complert. Si voleu un restaurant us recomanem La Taverna de les Sedes, o bé El Racó de Can Feliu al capdemunt de la vila. Un italià: La Locanda d’Oro, o La Fenice una pizzeria.

Vilassar de Dalt es un bonito pueblo del Maresme, no lejos de la playa, pero en la montaña, un poco alejado del mar. Es gemelo de su homónimo de la costa del Maresme. Pueden llegar desde Barcelona por la autopista de Mataró, la C-32, salida de Cabrils. Vilassar de Dalt tiene un hermoso parque, Can Rafart, donde pasar un buen rato con los niños. Los primeros domingos de mes, abren un museo del caracol, en una casa del mismo pueblo. También tiene un teatro hecho por Guastavino y un castillo, de uso residencial, que sólo podrán ver por fuera. También es fantástico el parque natural del San Mateo, dentro de las sierras que rodean la aldea. Una zona ideal para ir con la familia. Pues bien, en Vilassar, por Sant Genís, hacen fiesta. La fiesta mayor de verano, a finales de agosto. El miércoles encontraréis pasacalles, gigantes, cena y baile. El jueves, oficio solemne de Fiesta Mayor, con sardanas a la salida. Por la tarde Sindriada, baile popular, y baile de noche. El viernes por la mañana en la plaza de la Vila, chocolatada infantil para todos los niños y niñas y, a continuación fiesta de la espuma. Por la tarde, en el parque Rafart, mercadillo musical. Una propuesta lúdica muy divertida. A las 10 de la noche habrá un correfoc y baile con orquesta. El sábado, a las 12, bajada de trastos y carretillas. Por la tarde, de nuevo en el parque de Can Rafart, la tradicional gegantarda, con los gigantes, correagua, (no hacen falta muchas explicaciones más), y más baile popular. También habrá diversos actos como sardinadas, cenas populares, paseos históricos, exposiciones, talleres, hinchables, partidos de fútbol… Vilassar de Dalt os espera, no lejos de Barcelona. Buenísimos rincones para hacer picnic, fuentes y masías en el parque del San Mateo, en la cordillera de Marina. Un entorno fantástico para hacer rutas a pie o en bicicleta. Un paraíso para pasar un buen día de campo. Y con playas de arena gruesa a un paso. Un día completo. Si quieren un restaurante recomendamos La Taberna de las Sedas, o bien El Racó de Can Feliu. Un italiano: La Locanda de Oro, o La Fenice, una pizzería.

Aplec de Santa Brígida d’Amer


El poble d’Amer, a la fantàstica comarca de la Selva, està estratègicament situat entre Les Guilleries, la Serra de Rocacorba i de Finestres, els darrers contraforts del Collsacabra i la plana alta del Ter, a la zona de Susqueda. És al mig del camí entre el mar i la Garrotxa, un xic més amunt de Santa Coloma de Farnés i Anglès, però abans d’arribar a Olot, a la C-63. La manera més fàcil d’arribar-hi és anar fins a Sils per la C-32, i allà pendre la mateixa C-63 en direcció Santa Coloma i Anglès. O bé anar a Anglès de cop, des de Girona, per la N-141. Us volem convidar a visitar Amer en ocasió d’un altre d’aquests aplecs gironins que tan ens agraden. D’aquestes trobades de germanor que fa la gent de Girona, en llocs fantàstics, en ermites maravelloses, on es dina en bona companyonia i on els infants campen en total llibertat. Un lloc així és la ben espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increible espadat, que per ell sol ja mereix una ullada. Al mig del bosc, en un paratge molt bonic, literalment penjada damunt la vall d’Amer. L’edifici no és gran cosa. Els voltants són fabulosos. En els cingles propers els escaladors practiquen el seu esport arriscat. No n’hi ha per menys. Les alçades són completament verticals. La festa comença el primer dissabte de febrer, a la tarda, amb uns focs d’artifici, i sense artifici, davant l’ermita. Però el dia fort és el primer diumenge. De bon matí surten de la plaça del poble els vilatans amb bicicleta, o a peu. En bici de muntanya, és clar. No apte per no iniciats. L’ermita no és lluny d’Amer, però la pujada és potent. També podeu intentar pujar en cotxe, per un camí de terra ample que surt d’Amer, però no podreu arribar fins dalt de tot, i pot estar molt ple i costar d’aparcar. Durant el matí diversos actes festius, concursos i altres. Missa solemne i cant dels goigs. Un divertit concurs de lloances. Dinar pels voltants, en colla, i a la tarda sardanes i el cant dels adéus, per acabar. Estremidor de veritat. Una diada de camp, de gresca sana, en un paratge natural sorprenent. Amer és una vila bonica de veure. Te l’església, que fou la d’un antic monestir romànic, dissortadament arruïnat, amb els absis i absidioles ben conservats. La resta és barroc. La plaça de la Vila, porxada, és la més gran de Catalunya. El nucli antic conserva el sabor medieval, sense més. Els amants de la bicicleta, a més de pujar a l’ermita, poden fer part de la via verda de l’antic ferrocarril Girona-Olot, fins el Pasteral o Sant Genís Sacosta. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recòrrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de picnic, a l’aplec, amb tothom, en família o en colla. Però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. Animeu-vos a passar una diada divertida!

El pueblo de Amer, en la fantástica comarca de la Selva, está estratégicamente situado entre las Guilleries, la Sierra de Rocacorba y los últimos contrafuertes del Collsacabra, en la llanura alta del Ter, en la zona de Susqueda. Está a medio camino entre el mar y la Garrotxa, un poco más al norte de Santa Coloma de Farnés y Anglés, pero antes de llegar a Olot, en la C-63. La manera más fácil de llegar allí es ir hasta Sils por la C-32, y tomar la misma C-63 en dirección Santa Coloma y Anglés. O bien ir hasta Anglés de golpe, desde Girona, por la N-141. Os queremos invitar a visitar Amer en ocasión de otro de esos encuentros gerundenses que tanto nos gustan. De estos encuentros de hermandad que hace la gente de Girona, en lugares fantásticos, en ermitas maravillosas, donde se come en buena camaradería y donde los niños campan en total libertad. Un lugar así es la muy espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increíble acantilado, que por sí solo ya merece un vistazo. En medio del bosque, en un paraje muy bonito, literalmente colgada sobre el valle de Amer. El edificio no es gran cosa. Los alrededores son fabulosos. En los riscos cercanos los escaladores practican su deporte arriesgado. No es para menos. Las alturas son completamente verticales. La fiesta comienza el primer sábado de febrero, por la tarde, con unos fuegos artificiales, y sin artificio, ante la ermita. Pero el día fuerte es el primer domingo. Por la mañana salen de la plaza del pueblo los lugareños en bicicleta, o a pie. En bici de montaña, claro. No apto para no iniciados. La ermita no está lejos de Amer, pero la subida es potente. También se puede intentar subir en coche, por un camino de tierra ancho que sale de Amer, pero no podrán llegar hasta arriba de todo, y puede estar muy lleno y costará aparcar. Durante la mañana hay diversos actos festivos, concursos y otros. Luego una misa solemne y un divertido concurso de alabanzas. Comida por los alrededores, en grupo, y por la tarde sardanas y el canto de los adioses, para acabar. Estremecedor de verdad. Una fiesta de campo, de juerga sana, en un paraje natural sorprendente. Amer es una villa bonita. Tienen la iglesia, que fue la de un antiguo monasterio románico, desgraciadamente arruinado, con los ábsides y absidiolos bien conservados. El resto es barroco. La plaza de la Vila, con sus arcadas,  es la más grande de Cataluña. El núcleo antiguo conserva el sabor medieval, sin más. Los amantes de la bicicleta, además de subir a la ermita, pueden hacer parte de la vía verde del antiguo ferrocarril Girona-Olot, hasta el Pasteral o Sant Genís Sacosta. También pueden ir hasta la famosa Fuente Picante de Amer, aguas con gas, o recorrer los bucólicos paisajes del río Brugent. También se puede hacer una ruta de masías y casas fuertes, muy abundantes alrededor de Amer, como la Torre de San Clemente, del siglo XIII, o los grandes masías de Palou, Gallissà y Can Ter. O hacer una ruta, también muy bonita, por las ermitas del término. Además de Santa Brígida tienen San Clemente, o San Agustín de Lloret Salvaje, románicas, más o menos transformadas. No dejen de visitar Sant Martí Sacalm, bajo los acantilados de Sau, para ver el paraje, solitario, rural a más no poder, y las masías que hay por allí. Lo normal será comer de picnic, en la romería, con todo el mundo, en familia o en grupo. Pero en Amer hay buenos restaurantes, como el Giralt, en la plaza de San Miguel, 5. Tel: 972.43.00.45

Sant Andreu de Sureda


A l’altre costat de la Serra de les Alberes, tot just acabada de passar la ratlla fronterera entre Espanya i França, però encara en terres ben catalanes, hi trobareu un seguit d’esglésies romàniques. Son temples petitons, sense grans pretensions ni volada, però molt molt bonics, com petits joiells. Avui us parlarem de Sant Andreu de Sureda. El trobareu al bell mig del poble de Saint André, a la dreta de la carretera que va des de El Voló fins Colliute, prop d’Elna. El primer que crida l’atenció en veure-la és la seva esplèndida portada romànica, d’una finor inaudita. Us passaríeu hores contemplant aquestes figures tan naif. L’interior tampoc defrauda. Sever, auster, massís, denota la por i la poca traça d’aquells pagesos que la van bastir al segle XI. Hi ha una ruta familiar clara a fer per aquestes terres, tot resseguint l’art romànic. Només travessar la frontera, teniu Sant Martí del Fenollar, a peu de la carretera nacional, i de la sortida de l’autopista de El Voló. Maravellosos frescos i pintures us esperen. Obert només els caps de setmana, i a la tarda!. Ben a prop del Fenollar, anant camí de Colliure, hi ha, a mà dreta el poble de Saint-Genís des Fontaines. L’antic monestir de Sant Genís de les Fonts presenta un dintell romànic d’infart. Una joia increible. L’escultura romànica, diuen els entesos, més antiga de Catalunya. Allà, davant vostre, fantàstica. Si voleu veure l’esglèsia per dins haureu de tenir sort. Recordeu l’horari francès universal de visita als seus monuments: de 10 a 12 i de 14 a 17. Ja podeu espavilar!. Ara el dintell està disponible, al carrer, tothora. Uns kms. més endevant, trobareu Sant Andreu de Sureda, ja descrita. Aquestes són les tres joies romàniques que vàrem lograr veure. A la zona també teniu la catedral d’Elna, amb el seu claustre magnífic, amb uns capitells que us deixaran bocabadats, i el petit monestir del Camp, al poblet de Passa, prop de El Voló també, amb un claustre del primer gòtic. I encara ens deixem alguna esglèsia i abadia menor, com Brulla, prop d’Elna, o el fris del mestre de Cabestany, un Miquel Àngel del segle XII, que es guarda a l’esglèsia del poble de Cabestany, avui en la pràctica un barri de Perpinyà. Creueu les Alberes per veure el Romànic de la Catalunya Nord. No us en penedireu. Per dinar podeu anar a Perpinyà. Som fans d’una pizzeria anomenada “Le Napoli”, boníssima, que fa també pasta i carn, uns lats de veritable gourmet. Servei exquisit, preus molt ajustats. La trobareu a la Plaça Catalunya, 3, en ple centre de la ciutat. Tel: 04 68 51 25 02. Parquing subterrani públic allà mateix. Per dormir teniu dos Novotel: un a les afores i un al centre mateix de la ciutat. Atenció a l’esmorzar del Novotel Suites: escassíssim!. A Colliure mireu-vos Les Templiers, que és una casa fonda, també amb habitacions. Us avisem: molt originals i peculiars.

Al otro lado de la Sierra de la Albera, apenas recién pasada la raya fronteriza entre España y Francia, pero todavía en tierras bien catalanas, encontraréis una serie de iglesias románicas. Son templos pequeños, sin grandes pretensiones ni vuelo, pero muy muy bonitos, como pequeñas joyas. Hoy os hablaremos de Saint-André. Lo encontraréis en el centro del pueblo de Saint André, a la derecha de la carretera que va desde El Voló hasta Colliute, cerca de Elna. Lo primero que llama la atención al verla es su espléndida portada románica, de una finura inaudita. Os pasaríais horas contemplando estas figuras tan naif. El interior tampoco defrauda. Severo, austero, macizo, denota el miedo y la torpeza de aquellos campesinos que la construyeron en el siglo XI. Hay una ruta familiar clara a hacer por estas tierras, siguiendo el arte románico. Sólo cruzar la frontera, tienen San Martín del Fenollar, a pie de la carretera nacional, y de la salida de la autopista de Le Boulou. Maravillosos frescos y pinturas os esperan. Abierto sólo los fines de semana, y ¡por la tarde!. Muy cerca del Fenollar, yendo camino de Colliure, está, a mano derecha el pueblo de Saint-Genís des Fontaines. El antiguo monasterio de Sant Genís presenta un dintel románico de infarto. Una joya increible. La escultura románica, dicen los entendidos, más antigua de Cataluña. Allí, ante vosotros, fantástica. Si quieres ver la iglesia por dentro debereis tener suerte. Recuerdad el horario francés universal de visita a sus monumentos: de 10 a 12 y de 14 a 17. ¡Ya se pueden espabilar!. Ahora bién, el dintel está disponible, en la calle, en todo momento. Unos kms. más adelante, encontrará Saint-André, ya descrita. Estas son las tres joyas románicas que logramos ver. En la zona también tienen la catedral de Elna, con su claustro magnífico, con unos capiteles que os dejarán boquiabiertos, y el pequeño monasterio del Camp, en la aldea de Pasa, cerca de Le Boulou también, con un claustro del primer gótico. Y aún nos dejamos alguna iglesia y abadía menor, como Brulla, cerca de Elna, o el friso del maestro de Cabestany, un Miguel Ángel del siglo XII, que se guarda en la iglesia del pueblo de Cabestany hoy, en la práctica, un barrio de Perpiñán. Crucen las Alberas para ver el Románico de la Cataluña Norte. No se arrepentirán. Para comer puede ir a Perpiñán. Somos fans de una pizzería llamada “Le Napoli”, buenísima, que hace también pasta y carne, unos platos de verdadero gourmet. Servicio exquisito, precios muy ajustados. La encontraréis en la Plaza Catalunya, 3, en pleno centro de la ciudad. Tel: 04 68 51 25 02. Parquing subterráneo público allí mismo. Para dormir tienen dos Novotel: uno en las afueras y uno en el centro mismo de la ciudad. Atención al desayuno del Novotel Suites: ¡escasísimo!. En Colliure vayan a Les Templiers, que es una casa fonda, con habitaciones. Os avisamos: son muy originales y peculiares.

Ruta pel Rosselló


El Rosselló, una de les comarques de la Catalunya nord, en terres ara de França, és una esplèndida font de sortides familiars per un pont, un cap de setmana ben aprofitat o unes petites vacances. El Rosselló ho te tot.  Mar i muntanya, platges bellíssimes, una costa d’ensomni, turons i serres altíssimes, frescals i maravelloses. Podem començar la visita per Perpinyà, però de fet, comença abans. Comença amb les precioses esglésies romàniques de Sant Martí de Fenollar, amb els seus frescos, Sant Andreu de Sureda, i de Sant Genís les Fonts, d’un romànic primitiu, que trobareu només creuar la ratlla fronterera, a l’altra cantó de la cadena de les Alberes, a tocar del Voló. O potser entrareu per la fantàstica costa vermella, cosa que pot ser una idea excel·lent. Us esperen pobles mariners com Cervera de la Marenda, amb penyasegats gegantins, que s’alternen amb cales i platges, en un marc realment bonic, ple de mar, de sol, i molt mediterrani. La carretera volta muntanya amunt i avall fins a Banyuls, entre vinyes i masos. Seguint la costa arribem també a Port-Vendres, un port molt actiu, i per acabar la maravellosa Cotlliure. Quin plaer recòrrer els carrers vora el mar, visitar el castell o caminar per la platja, amb la seva esglèsia marinera. O pujar al cementiri a rendir tribut al poeta Machado. Podem dinar en els restaurants del petit port, ran de la riera i el castell. Mireu-vos el típic Les Templiers, que és una casa fonda, amb habitacions, si més no, molt originals. Després podeu fer cap a Elna, que us ve de pas, amb la seva catedral romànica, amb un claustre que és una joia del romànic europeu, la maternitat, museus… Perpinyà és allà mateix i mereix detinguda visita, amb la seva catedral, el castell dels reis de Mallorca i el barri antic, amb els seus palaus i llotjes, ara una àrea comercial moguda. Mireu la seva web. A l’oest teniu Castellnou, prop de Thuir, un poble medieval molt bonic. I, més enllà, dues valls precioses, que ja no són Roselló, però que són catalanes. La vall del Vallespir, amb Ceret i els seus museus (www.musee-ceret.com), i Arles i el seu monestir. Més amunt les Gorges de la Fou, un espectacle natural increible, i Prats de Molló. Per aquí podeu entrar i sortir del Roselló per Camprodón. L’altra vall catalana a l’oest de Perpinyà és el Conflent. Maravellosa vall. Amb els monestir de Cuixà, prop de la vila de Prades, mireu la seva web: http://www.prades-tourisme.com, o la del poble de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situat als peus de la muntanya del Canigó, amb bons hotels, i on comença la ruta d’accés al monestir i la serra del Canigó. O el maravellós i desconegut priorat de Serrabona, amb uns capitells d’infart. Amb la vila medieval de Vilafranca de Conflet, i les seves muralles, aturades en el temps, i la gruta de les Canaletes, per a qui agradin les coves. Poblets rurals i tranquils, com Èvol, Mosset, Marcevol, Eus… catalans, que estan dins els més bonics de tota França. Si pugueu fins dalt de tot, sortireu camí de Puigcerdà, o hi entrareu. També podeu dedicar un dia a gaudir del tren groc, un trenet propietat de la SNCF, que fa la ruta entre La Tor de Querol, a pocs kms. de Puigcerdà, en mig de la Cerdanya, fins a Vilafranca de Conflent. A l’est de Perpinyà trobareu les platges de sorra fina d’Argeles, on van patir tants republicans, i els estanys de Leucata, paisatge original, amb el castell de Salses, bonica visita també, al nord, tancant la terra de llengua catalana. Ja veieu que podeu fer una bona visita, carregada de paisatge i de cultura, molt a prop de Barcelona, a uns 200 kms. només. Per dormir us recomanem els Novotel, hotels familiars. A Perpinyà n’hi ha dos. O bé dormir al Pradotel, a Prada de Conflent, senzillet però acollidor. Si no voleu gastar tant, i aneu amb infants, teniu sempre els econòmics però dignes, B&B Hotels. Us els recomanem. Per dinar o sopar us donarem tres noms, imprescindibles, fantàstics. A Perpinyà “Le Napoli”, una pizzeria boníssima, que fa també pasta i carn, de gourmet. Servei exquisit, preus ajustats. Podeu demanar més?. A la Plaça Catalunya, 3, en ple centre de la ciutat. Tel: 04 68 51 25 02.  A Prades teniu l’hotel Hostalrich al 156, de l’avinguda Général de Gaulle, també al centre, Tel. 04 68 96 05 38. Menú senzill i habitacions molt senzilles, però super barates. Podeu mirar també el restaurant “Le Meridienne”, al 20, de la rue des Marchands. Prop de Cuixà ens va encantar, al poblet de Codalet, L’Hostal de Nogarols, al Chemin Nougarols, s/n. Tel. : 04 68 96 24 57.

El Rosellón, una de las comarcas de la Cataluña norte, en tierras ahora de Francia, es una espléndida fuente de salidas familiares para un puente, un fin de semana bien aprovechado o unas pequeñas vacaciones. El Rosellón lo tiene todo. Mar y montaña, playas bellísimas, una costa de ensueño, colinas y sierras altísimas, frescas y maravillosas. Podemos empezar la visita por Perpiñán, pero de hecho, empieza antes. Comienza con las preciosas iglesias románicas de Sant Martí de Fenollar, con sus frescos, Saint-André, y de Sant Genís les Fonts, de un románico primitivo, que se encuentra sólo cruzar la raya fronteriza, en el otro lado de la cadena de las Alberes, junto a Le Boulú. O quizás entraréis por la fantástica costa roja, lo que puede ser una idea excelente. Os esperan pueblos marineros como Cerbère, con acantilados gigantescos, que se alternan con calas y playas, en un marco realmente bonito, lleno de mar, de sol, y muy mediterráneo. La carretera corre montaña arriba y abajo hasta Banyuls, entre viñas y caseríos. Siguiendo la costa llegamos también a Port-Vendres, un puerto muy activo, y para acabar, a la maravillosa Cotlliure. Qué placer recorrer las calles junto al mar, visitar el castillo o caminar por la playa, con su iglesia marinera. O subir al cementerio a rendir tributo al poeta Machado. Podemos comer en los restaurantes del pequeño puerto, cerca de la riera y el castillo. Observad el típico Les Templiers, que es una casa fonda, con habitaciones, al menos, muy originales. Después pueden visitar Elna, que os viene de paso, con su catedral románica, con un claustro que es una joya del románico europeo, la maternidad, museos … Perpiñán está allí mismo y merece una detenida visita, con su catedral, el castillo de los reyes de Mallorca y el barrio antiguo, con sus palacios y lonjas, ahora un área comercial movida. Vean su web. Al oeste tienen Castellnou, cerca de Thuir, un pueblo medieval muy bonito. Y, más allá, dos valles preciosos, que ya no son Roselló, pero que son catalanes. El valle del Vallespir, con Ceret y sus museos (www.musee-ceret.com), y Arles y su monasterio. Más arriba las Gargantas de la Fou, un espectáculo natural increíble, y Prats de Molló. Por aquí puede entrar y salir del Rosellón por Camprodón. El otro valle catalana al oeste de Perpiñán es el Conflent. Maravillosa valle. Con los monasterios de Cuixà, cerca de la villa de Prades, vea su web: http://www.prades-tourisme.com, o la del pueblo de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situado a los pies de la montaña del Canigó, con buenos hoteles, y donde comienza la ruta de acceso al monasterio y la sierra del Canigó. O el maravilloso y desconocido priorato de Serrabona, con unos capiteles de infarto. Con la villa medieval de Vilafranca de Conflet, y sus murallas, paradas en el tiempo, y la gruta de las Canaletas, para quienes gusten de las cuevas. Pueblos rurales y tranquilos, como Evol, Mosset, Marcevol, Eus … catalanes, pero que están dentro de los más bellos de toda Francia. Si subís hasta arriba del todo, saldreis del valle camino de Puigcerdà, o entraréis por allí. También pueden dedicar un día a disfrutar del tren amarillo, un tren propiedad de la SNCF, que hace la ruta entre La Tor de Querol, a pocos kms. de Puigcerdà, en medio de la Cerdanya, hasta Vilafranca de Conflent. Al este de Perpignan encontrarán las playas de arena fina de Argeles, donde sufrieron tantos republicanos, y los lagos de Leucata, paisaje original, con el castillo de Salses, bonita visita también, ya muy al norte, cerrando la tierra de lengua catalana . Ya veis que puede hacer una buena visita, cargada de paisaje y de cultura, muy cerca de Barcelona, a unos 200 kms. sólo. Para dormir os recomendamos los Novotel, hoteles familiares. En Perpiñán hay dos. O bien dormir en Pradotel, en Prada de Conflent, sencillito pero acogedor. Si no quieren gastar tanto, y viajan con niños, tienen los siempre económicos pero dignos, B & B Hotels. Los recomendamos. Para comer o cenar os daremos tres nombres, imprescindibles, fantásticos. En Perpiñán “Le Napoli”, una pizzería buenísima, donde hacen también pasta y carne, de gourmet. Servicio exquisito, precios ajustados. ¿Se puede pedir más?. En la Plaza Catalunya, 3, en pleno centro de la ciudad. Tel: 04 68 51 25 02. En Prades tienen el hotel Hostalrich en el 156, de la avenida Général de Gaulle, también en el centro, Tel. 04 68 96 05 38. Menú sencillo y habitaciones muy sencillas, pero super baratas. Pueden mirar también el restaurante “Le Meridienne”, en el 20, de la rue des Marchand. Cerca de Cuixà nos encantó, en la aldea de Codalet, El Hostal de Nogarola, el Chemin Nougarols, s / n. Tel. : 04 68 96 24 57.

Ceret


Ceret és una vila catalana del sud de França. Està propera a la frontera, just uns kms. més enllà. Per arribar-hi heu de prendre l’autopista A-7, per Girona i Figueres, passar La Jonquera, i sortir per la primera sortida en terres administrativament franceses, al Voló (Le Boulu). D’allà us serà fàcil seguir les indicacions que us portaran a Ceret. Aquest poblet és un lloc apacible, calmat, relaxant, fins diriem refrescant. Te un patrimoni notable, tan històric com artístic, i un aura cultural que supera les dimensions i la importància real de la ciutat. Aquí treballaren i visqueren artistes cabdals en l’art del segle XX, i s’hi respira aquest ambient bohemi. Conserva un casc antic petitó, mediterrani, sense grans monuments, amb dues portes de l’antiga muralla. La Porte d’Espagne, i la de France. L’església de Sant Pere, la font dels nou brocs, els caputxins, l’hospital amb la Capelleta, el Pont del Diable… formen un conjunt a veure, en agradable passejada. Si hi aneu pel temps de les cireres us sorpendrà el paisatge florit que us espera. Fa anys que la pagesia de la zona cultiva cirerers. És l’arbre emblemàtic del poble. Però Ceret destaca pel seu museu d’art modern, fruit de la intensa relació dels artistes amb la vila. Allà han deixat la seva obra genis de la mida de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris… Aquí es creà el moviment cubista. Menció a banda mereix la col·lecció de gravats de la sèrie la Tauromàquia, d’en Picasso. Perquè Ceret és una ciutat taurina, amb un festival de toros molt notable. Podeu veure horaris i informació a la web: www.musee-ceret.com. No hem dormit ni dinat mai a Ceret. Hem preferit fer-ho sempre a la Catalunya del Sud. La raó és que no compartim el gust particular que tenen els hotels francesos pel que fa a la decoració, ni els preus dels seus restaurants. Naturalment és una opinió discutible. Preferim, per exemple, dormir a Roses, al Mediterraneo Park. O bé a Figueres, a Can Duran, que està a mitja hora i on es dina i dorm de fábula. O bé a Perpinyà, en un Novotel. O al Pradotel de Prada de Conflent, un Bed & Breakfast senzillet. Però si cal recomanar un parell d’hotels a la vila ho fem: La Terrasse au Soleil, te un aire descuidadament, anys 60. Està decorat amb tons blancs i de colors, força naif. Els preus son molt elevats. El Mas Trilles, també és de gust molt francés.  Dins Ceret, hi ha l’Hotel Vidal, amb restaurant, molt més modest.  Podeu aprofitar un cap de setmana a la Catalunya nord per visitar les esglèsies romàniques de Sant Genís les fonts, de Sureda, de Cabestany o la catedral d’Elna, amb el seu claustre. També, naturalment Perpinyà. Els pobles medievals de Colliure, arran de mar, de Castellnou, prop de Thuir, o els de Prada i Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol són imprescindibles. El Canigó ofereix excursions a peu i en cotxe, en plena natura.  Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona són monestirs romànics de primer ordre. El Vallespir ofereix, a més de Ceret, Arles, les gorges de la Fou o Prats de Molló. Ja veieu que no faltaran motius per arribar-se a Ceret.

Ceret es una villa catalana del sur de Francia. Está muy cercana a la frontera, justo unos kms. más allá. Para llegar deben tomar la autopista A-7, por Girona y Figueres, pasar La Jonquera, y salir por la primera salida en tierras administrativamente francesas, en Le Boulu. De allí hay que seguir las indicaciones que les llevarán a Ceret. Este pueblo es un lugar apacible, calmado, relajante, hasta diríamos refrescante. Tiene un patrimonio notable, tanto histórico como artístico, y un aura cultural que supera las dimensiones y la importancia real de la ciudad. Aquí trabajaron y vivieron artistas capitales en el arte del siglo XX, y las casas y calles de Ceret respiran este ambiente bohemio. Conserva un casco antiguo pequeño, mediterráneo, sin grandes monumentos, con dos puertas de la antigua muralla. La Porte d’Espagne, y la de France. La iglesia de San Pedro, la fuente de los nueve caños, los capuchinos, el hospital con la Capelleta, el Puente del Diablo … forman un conjunto agradable de ver. Si vais por el tiempo de las cerezas os sorprenderá el paisaje florido. Hace años que en la zona se cultivan cerezos. Es el árbol emblemático del pueblo. Pero Ceret destaca por su museo de arte moderno, fruto de la intensa relación de los artistas con la villa. Allí han dejado su obra genios del tamaño de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris … Aquí se creó el movimiento cubista. Mención aparte merece la colección de grabados de la serie la Tauromaquia, de Picasso. Porque Ceret es una ciudad taurina, con un festival de toros muy notable. Podéis ver horarios e información en la web: www.musee-ceret.com. No hemos dormido ni comido nunca en Ceret. Hemos preferido hacerlo siempre en la Cataluña del Sur. La razón es que no compartimos el gusto que tienen los hoteles franceses con respecto a la decoración, ni los precios de sus restaurantes. Naturalmente es una opinión discutible. Preferimos, por ejemplo, dormir en Roses, en el Mediterraneo Park. O bien en Figueres, en Can Duran, que está a media hora y donde se come y duerme de fábula. O bien en Perpiñán, en un Novotel. O en Pradotel de Prades, un Bed & Breakfast sencillito. Pero nos han recomendado un par de hoteles en la villa y se los citamos. Son la Terrasse au Soleil, con un aire mediterráneo, de tonos blancos y coloreados, muy naif. Precios muy elevados. O el Mas Trilles, también de gusto francés. O, dentro Ceret, el Hotel Vidal, con restaurante, mucho más modesto. Pueden aprovechar un fin de semana en la Cataluña norte para visitar las iglesias románicas de Sant Genís Des Fontaines, Sureda, Cabestany o la catedral de Elna, con su claustro. También, naturalmente Perpiñán. Los pueblos medievales de Colliure, junto al mar, de Castellnou, cerca de Thuir, o los de Prada y Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol son imprescindibles. El Canigó ofrece excursiones a pie y en coche, en plena naturaleza. Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona son monasterios románicos de primer orden. El Vallespir ofrece, además de Ceret, Arles, las gargantas de la Fou o Prats de Molló. Ya veis que no os faltarán motivos para llegaros a Ceret.