Aquest Nadal, camí d’Itàlia, travessant la bella Provença, no hem resistit la tentació i ens hem aturat de nou al petit monestir del Thoronet, una joia de l’art cistercenc, de línies imperturbables, de pedra sola, nua. I us en possarem moltes fotos, perquè no es pot explicar amb simples paraules tanta bellessa.
Com deiem, el Thoronet és una abadia de la Provença. Una abadia romànica cistercenca. D’una bellessa corprenedora, estoradora, inexplicable. La puressa de les seves línies, la indescriptible sutilitat dels espais no podem transcriure-les només en paraules. S’han de veure, o encara millor, s’han de sentir. El claustre atípic, potent però lleuger, tancat i recollit. La font, delicada, màgica, un indret que no sembla d’aquest món, d’una pau atordidora. L’esglèsia senzilla, nua, perfecta, d’una sonoritat celestial. I tot això en un racó amagat de la Provença més lluminosa, més bonica. Un monestir envoltat de boscos de pins on, a l’estiu, canten dia i nit les cigarres, la tardor posa colors, l’hivern, de vegades neu, i la primavera flors. Envoltat d’un mur antic, iniciàtic… un clos telúric. No es poden definir les sensacions d’extrema beatitud que s’experimenten en recòrrer aquest silenciosos murs, aquestes arestes nítides de pedra blanca i pura.
Arribeu-vos a l’abadia del Thoronet si mai hi passeu camí d’Itàlia. O bé si us endinseu en aquesta terra encisadora i mítica que és la Provença. Un destí de vacances que es farà inoblidable. Podeu recòrrer les seves terres a finals de la primavera, quan els camps de lavanda són en flor i l’aire s’omple de flaires maravelloses, a l’estiu per gaudir de la calor seca del lloc, i sentir cantar les cigarres, a la tardor, moment màgic dels boscos de colors, o a l’hivern, quan la neu pot cobrir els teulats. Si voleu fer la feina complerta, prop del Thoronet, a la Provença mítica, en un radi de 100 kms, altres abadies germanes us esperen. Son Senanque o Sylvacane. Dues joies tan boniques com la que us expliquem. I ciutats medievals com Les Baux, enfilada dalt del seu turó fortificat. O Aigües Mortes, extreta de l’edat mitjana. Petits pobles penjats del Luberon, com ara Rousillon. Curiositats naturals com La Vaucluse. Parcs naturals tan magnífics com La Camargue, amb els seus bous, cavalls, platges. Ciutats plenes d’història, com Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provença està allà, per vosaltres. I l’abadia del Thoronet no n’és la joia més petita. De vegades costa una mica de trobar. El millor és anar per l’autopista A 8, passat Aix en Provence, i deixar-la a la sortida 35, a tocar de Cannet des Maures, (també possible per la N 7). Allà prendre la D 79 fins el poble de Thoronet i després fins la pròpia Abadia del Thoronet. Hi ha bon lloc per aparcar, a la sombra, i un petit bar, força car, on fan quatre plats i tenen begudes. No hem dormit mai prop del Thoronet, però als pobles del costat hi ha restaurants i hotels que ens van semblar agradables.
El Thoronet es una abadía de la Provenza. Una abadía románica cisterciense. De una belleza sobrecogedora, inexplicable. La pureza de sus líneas, la indescriptible sutilidad de los espacios, que no podemos transcribir en palabras porque son cosas que se han de ver, o mejor aún, que deben sentirse. El claustro, atípico, potente pero ligero, és a la vez abierto y recogido. La fuente, delicada, mágica, un lugar que no parece de este mundo, de una paz indefinible. La iglesia sencilla, desnuda, perfecta, de una sonoridad celestial. Y todo ello en un rincón escondido de la Provenza más luminosa, más bonita. Un monasterio rodeado de bosques de pinos donde cantan día y noche las cigarras. Rodeado de un muro antiguo, iniciático… un cercado telúrico. No se pueden definir las sensaciones de extrema beatitud que se experimentan al recorrer estos silenciosos muros, estas aristas nítidas de piedra blanca y pura. Acercaos a la abadía del Thoronet si alguna vez pasáis camino de Italia. O bien si os adentrais en esta tierra encantadora y mítica que es la Provenza. Un destino de vacaciones que se os hará inolvidable. Pueden recorrer sus tierras a finales de la primavera, cuando los campos de lavanda estan en flor y el aire se llena de aromas maravillosos. Cerca del Thoronet hay otras abadías hermanas que os esperan. Senanque o Sylvacane. Dos joyas tan bonitas como la que les indicamos. Ciudades medievales como Les Baux o Aguas Muertas. Pueblos colgados del Luberon, como Rousillon. Curiosidades naturales como La Vaucluse. Parques naturales tan magníficos como La Camargue. Ciudades llenas de historia, como Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provenza está allí, está por vosotros. Y la abadía del Thoronet no es la joya más pequeña. A veces cuesta un poco de encontrar. Lo mejor es ir por la autopista A8, pasando Aix en Provence, y dejarla en la salida 35, cerca de Cannet les Maures, (también és posible ir por la N7). Allí tomar la D 79 hasta el pueblo de Thoronet y después hasta la propia Abadía del Thoronet. Hay un buen lugar para estacionar, a la sombra, y un pequeño bar, bastante caro, donde hacen cuatro platos combinados y tienen bebidas. No hemos dormido nunca cerca del Thoronet, pero en el pueblo hay restaurantes y hoteles que nos parecieron agradables.
@ Sortides familiars 
You must be logged in to post a comment.