El Mèdol


medol

La pedrera romana del Mèdol està situada a uns 10 kms. de Tarragona ciutat, al nord, arribant per l’autopista AP7 o per la carretera N-340, passat Altafulla. El Mèdol és avui dia un gran forat de 200 metres de llargada i 40 d’amplada, completament tancat, inaccessible al públic, però molt ben museitzat en el seu perímetre, amb miradors, plaques explicatives, camins i recorreguts molt ben senyalitzats que permeten una visita fàcil i entenedora. Podreu veure els fonts d’extracció de la pedra, l’agulla de 16 metres d’alçada que ara marca la cota original del terreny abans d’extreure’n la roca, i la pròpia pedra, daurada, plena de petxines d’un mar prehistòric. Forma part del conjunt de la Tàrraco Romana, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Visitar-lo és gratuït i fàcil. Si aneu per l’autopista AP7, pareu a l’àrea del Mèdol, poc després de passar la sortida de Torredembarra i Altafulla. De l’àrea de servei mateix, sentit Tarragona, surt un camí amb dues files de xiprers que us portarà fins el jaciment. El camí és d’un km. i el podeu fer a peu també. Hi ha dies que no deixen passar cotxes. Si hi aneu per la N-340 cal esperar fins la rotonda de la platja de la Mora. Una de les entrades i sortides de la rotonda mateixa porta a un camí on es pot aparcar amb facilitat, a tocar de la rotonda. D’allà surt un camí que porta al que abans hem descrit, el dels xiprers. En aquest cas us caldrà fer a peu uns 600 mts. Cal anar ben calçat, amb aigua i barret pel sol. No és recomanable en dies de calor. Els pins que hi ha, pocs i dispersos, no tapen prou la llum. Encara que sembli estrany hi ha un horari de visites. Dilluns tancat, diumenges també. De dimarts a dissabte de 9 a 14 hores. No cal més, però tanquen perquè per entrar i sortir hi ha unes portes giratòries. El clot és bonic i la vegetació que hi creix interessant. A baix hi ha com un microclima especial, que imaginareu però no gaudireu. La veritat és que, de moment i que duri, tot està molt nou, net, polit i ben organitzat. I aprofitem per recomanar-vos que, ja que sou aquí, feu una banyada a la fabulosa cala de la Mora, una platja familiar com n’hi ha poques, amb tots els serveis, aigua cristal·lina i poc destrossada. Hi ha un bon restaurant allà: el racó de la Mora. Recomanable. Bon aparcament. I tot aquest sector de costa conserva, a més, un bon tros de litoral verge, molt poc conegut i gens explotat, amb bonics boscos de pi que arriben fins el mar. Hi ha cales verges, nudistes, sense cap servei, però també sense cap edificació. Només sorra, pins i platja. Destacarem entre totes la cala Fonda, esplèndida en el seu estat salvatge, a la que és molt fàcil d’arribar caminant, deu minuts, des de la Mora. També volem parlar-vos del castell de Tamarit, lloc on es va casar l’Iniesta, jugador del Barça. El castell és un hotel però a tocar hi ha una caleta petitona, sense gens d’aparcament, però molt cuca. Ben aprop teniu l’espai natural de la desembocadura del Gaià, amb un parell de bons càmpings. A més de veure el Mèdol i la platja de la Mora, també teniu la oportunitat de visitar els indrets declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO, a la Tarragona romana. La ciutat, a més, te un casc antic gòtic també admirable, amb una catedral guapíssima. A Tarragona trobareu bons restaurants per dinar. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor, o el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor anreu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, si decidiu quedar-vos el cap de setmana, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou, a tocar de Port-Aventura, una altra raó per baixar fins aquí amb la canalla. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. I si us calen més raons per arribar-vos fins el Mèdol, la Mora o Tarragona us donarem la idea d’unes petites vacances per fer una visita als monestirs que formen la ruta del Císter. A menys de 40 kms a la rodona, dos monestirs de primer ordre mundial. Aprofiteu que sou a Tarragona, al Camp, per comprar, a les cooperatives dels poblets, bon vi i bon olí, olives arbequines, ametlles i avellanes de primera qualitat. Per exemple a Nulles on, després de visitar la seva cooperativa modernista, i comprar el boníssim cava Adernats, podeu menjar al restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Molt recomanable. Visitar el Mèdol, una bona excusa per un cap de setmana a Tarragona!.

La cantera romana del Mèdol está situada a unos 10 kms. de Tarragona ciudad, al norte, llegando por la autopista AP7 o por la carretera N-340, pasado Altafulla. El Mèdol es hoy en día un gran agujero de 200 metros de largo y 40 de ancho, completamente cerrado, inaccesible al público, pero muy bien museizado en su perímetro, con miradores, placas explicativas, caminos y recorridos muy bien señalizados que permiten una visita fácil y comprensible. Pueden ver los frentes de extracción de la piedra, la aguja de 16 metros de altura que ahora marca la cota original del terreno antes de extraer la roca, y la propia piedra, dorada, llena de conchas de un tiempo prehistórico. Forma parte del conjunto de la Tarraco Romana, declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco. Visitarlo es gratuito y fácil. Si vais por la autopista AP7, parad en el área del Mèdol, poco después de pasar la salida de Torredembarra y Altafulla. Del área de servicio mismo, sentido Tarragona, sale un camino con dos filas de cipreses que les llevará hasta el yacimiento. El camino es de un km. y se puede hacer a pie también. Hay días que no dejan pasar coches. Si vais por la N-340 hay que esperar hasta la rotonda de la playa de la Mora. Una de las entradas y salidas de la rotonda lleva a un camino donde se puede aparcar con facilidad, junto a la rotonda. De allí sale otro camino que lleva hasta el antes hemos descrito, el de los cipreses. En este caso necesitarán hacer a pie unos 600 mts. Hay que ir bien calzado, con agua y sombrero para el sol. No es recomendable en días de calor. Los pinos que hay, pocos y dispersos, no tapan bastante la luz. Aunque parezca extraño hay un horario de visitas. Lunes cerrado, domingos también. De martes a sábado de 9 a 14 horas. Cierran porque para entrar y salir hay unas puertas giratorias. El hoyo en si es bonito y la vegetación que crece interesante. Abajo hay como un microclima especial, que imaginaréis pero no lo disfrutareis. La verdad es que, de momento, y que dure, todo está muy nuevo, limpio, y bien organizado. Y aprovechamos para recomendaros que, ya que estáis aquí, hagais una bañada en la fabulosa cala de la Mora, una playa familiar como pocas, con todos los servicios, agua cristalina y poco destrozada. Hay un buen restaurante allí: el rincón de la Mora. Recomendable. Buen aparcamiento. Y todo este sector de costa conserva, además, un buen trozo de litoral virgen, muy poco conocido y nada explotado, con hermosos bosques de pino que llegan hasta al mar. Hay calas vírgenes, nudistas, sin ningún servicio, pero también sin ninguna edificación. Sólo arena, pinos y playa. Destacaremos entre todas la cala Fonda, espléndida en su estado salvaje, a la que es muy fácil de llegar andando, diez minutos, desde la Mora. También queremos hablaros del castillo de Tamarit, lugar donde se casó el Iniesta, jugador del Barça. El castillo es un hotel pero a tocar hay una calita pequeña, sin nada de aparcamiento, pero muy cuca. Muy cerca tienen el espacio natural de la desembocadura del Gaià, con un par de buenos campings. Además de ver el Mèdol y la playa de la Mora, también tienen la oportunidad de visitar los lugares declarados patrimonio de la humanidad por la UNESCO, en la Tarragona romana. La ciudad, además, tiene un casco antiguo gótico también admirable, con una catedral guapísima. En Tarragona encontrarán buenos restaurantes para comer. Nos gustan el Rincón del Abad, gótico, no defrauda nunca. Gótico también es el Palacio del Barón, que es más extraño, y muy grande. Mejor ir a La Cuineta, en la Calle Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantástico, o al Quim y Quima, sencillo, pero bueno, o el restaurante AQ, un lugar caro, de diseño total. Interesante el Bauhaus, del colegio de arquitectos. En Tarragona también tiene muy buenos hoteles, si decide quedarse el fin de semana, como el AC Tarragona o bien el Ciudad de Tarragona. Y también puede disponer de los de Salou, junto a Port-Aventura, otra razón para bajar hasta aquí con los niños. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo bien a las familias. Y si necesita más razones para llegar hasta el Mèdol, la Mora o Tarragona les daremos la idea de unas pequeñas vacaciones para hacer una visita a los monasterios que forman la ruta del Císter. A menos de 40 kms a la redonda, dos monasterios de primer orden mundial. Aprovechad que estáis en Tarragona, en el Camp de Tarragona, para comprar, en las cooperativas de los pueblos, buen vino y buen aceite, aceitunas arbequinas, almendras y avellanas de primera calidad. Por ejemplo en Nulles donde, después de visitar su cooperativa modernista, y comprar el buenísimo cava Adernats, se puede comer en el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Muy recomendable. Visitar el Mèdol, una buena excusa para un fin de semana en Tarragona !.

 

Santuari del Gresolet


gresolet

Si sou d’aquell tipus de família a qui els agrada la natura, si us agobia la gran ciutat, si esteu a punt de rebentar, us convé pujar fins aquest espai meravellós del també desconegut i meravellós Parc Natural del Cadí-Moixeró. Des de Barcelona s’hi arriba per la C-18, per Sabadell, Terrassa i Manresa, anat cap al túnel del Cadí. Cal girar però passat Berga, abans d’arribar a Guardiola de Berguedà, cap a la carretera B-400, la que va al magnífic Pedraforca, en direcció al poblet muntanyenc de Saldes. Heu de passar de llarg Maçaners i arribar fins una gasolinera, que deixareu a la vostra esquerra. Allà, just abans de passar el pont damunt el riu de Saldes, i abans d’arribar al poble, cal agafar una pista a mà dreta, que segueix el marge esquerra del riu de Saldes, tot ben indicat. Surt just al davant de la gasolinera que us hem dit, una mica més enllà. Son 8 km. de pista forestal, una mica irregular, però practicable si no ha plogut molt. Arribeu tot seguit al santuari i refugi del Gresolet, amb una àrea de pícnic i barbacoes fabulosa, la millor que hem vist pel què fa al paisatge i l’entorn natural. Veureu boscos i rius magnífics, l’obaga feréstega de Gresolet, i fareu deliciosos banys gelats a l’estiu. Gaudireu d’indrets fantàstics al santuari de Gresolet. Deixareu enrere les cabòries i gaudireu de la natura en família!. Vistes increïbles de la cara nord del Pedraforca. La zona de lleure disposa de vuit taules molt mones, amb teulada particular molt cuca, per si us cau un xàfec o per protegir del sol de muntanya. És fàcil veure-les: la pista forestal passa pel mig. Disposa de pocs serveis, encara que hi ha WC i una font abeurador. Si els WC estan tancats o si necessiteu quelcom, pregunteu al refugi. Perquè el Santuari de Gresolet té un refugi enganxat al i fins bonic jardí. També s’hi pot arribar per Gisclareny fent una ruta circular, i anar a sortir a Bagà, per la pista del riu Bastareny. Però és molt més llarg, uns 18 kms. i fa molta pujada i és una pista més perillosa pel cotxe. Tot i això, fer aquesta volta circular és una de les rutes de muntanya en cotxe més boniques de Catalunya. El Pedraforca té una força tel·lúrica, secular. Penetrareu en una vall poc visitada, un món ferreny, salvatge. Aneu fins a Saldes. Remunteu fins a Gòsol. Pugeu fins el refugi Lluís Estasen i fins el Mirador del Gresolet, on veureu el santuari a vista d’ocell. La vista és aèria. No apte per qui pateix vertígen. Si sou atrevits podeu pujar el Pedraforca. No és impossible fer-ho amb canalla ja una mica gran. Feu una ruta per Saldes i Gòsol, disfruteu la Vall del Pedraforca. Podeu menjar a molts i bons restaurants, com el Cruse, o el del càmping Susen.  Per dinar i dormir podeu anar a l’Hostal Pedraforca, tot un clàssic, o si us agraden els càmpings aneu al Repòs del Pedraforca. Son molt boniques també les cases rurals que hi ha per la zona com ara La Vilella o bé Cal Peró. Visiteu tot l’Alt Berguedà, i perquè no, tot el Berguedà. Paisatges i llocs fantàstics son al vostre abast fent centre a Saldes, a Bagà o Berga. I tot a menys de 100 kms. de Barcelona!. Si voleu passar uns dies podeu dormir a molts llocs. Si us agrada el càmping, o els bungalows, al Berga Resort. Tot en un. Ideal per infants. Si voleu hotels més tradicionals, de tota la vida, teniu L’Estel, un bon hotel amb un restaurant coquetó. Modern, de cadena, el HCC Ciutat de Berga, també està molt bé. De restaurants, si no voleu anar a fer un pícnic, ens agrada, una mica allunyat del centre de la ciutat de Berga, i amb habitacions, Cal Nen. A nosaltres ens va agradar molt. Romàntic, diferent. Al centre de Berga teniu bons llocs per menjar. Com el Sala, per exemple. O un xic més allunyats, La Cabana, que està molt bé, o L’Estany Clar, cuina moderna, creativa. També podeu baixar a la bonica vila de Bagà. És una destinació ideal per passar-hi un cap de setmana, amb establiments fantàstics per menjar i dormir al poble i a la comarca. Com ara  l’hotel del Blat, magnífic i modern. O l’Hostal Batista, molt casolà, com ho és també l’hotel Pineda. Finalment recomanar-vos també Ca l’Amagat, de tota la vida. O el Niu Nou, un hotelet molt bonic. Si teniu prou temps encara podem aconsellar-vos que aneu un xic més lluny. Per exemple fins els jardins Artigas, a les fonts del riu Llobregat, a la mina de petroli de Riutort, o la fàbrica de ciment del Clot del Moro, pujant amb el trenet. També interessants les antigues mines de carbó de Sant Corneli, no gaire lluny de Saldes. Bona barbacoa al Pirineu!.

El Berguedà, en pleno pirineo, es bonito todo el año. Y que mejor manera de conocerlo es subir hasta allí para hacer un buen pícnic o barbacoa con la familia o los amigos. Y que mejor sitio para eso que la zona de mesas y barbacoas que hay al lado del Santuario de Gresolet, en medio de una naturaleza desbordante, a los pies de la mítica montaña del Pedraforca. No os perdais este rincón maravilloso de los Pirineos.

El pessebre vivent a Canyelles


Pessebre_vivent_canyelles

Canyelles, una bonica població del Garraf, a tocar de Sitges, i gens lluny de Barcelona, prepara un espectacular Pessebre Vivent amb més de 200 figurants. Aquest acte és celebrarà només els propers dissabte 20 i diumenge 21 a la tarda, de 6 a 9 de la nit. Pocs dies hi haurà per veure aquesta maravella, i el fan els veïns i les veïnes del mateix poble de manera voluntària. En total, hi ha 9 quadres que mostren un mercat popular, oficis antics, l’anunciació de la Verge, el naixement, el vell savi, el bé i el mal, el Cèsar, cercant la posada o els pastors. Tot ambientat dins els propis carrers del magnífic nucli antic de la vila, a la plaça de l’església, carrer major o les places. El preu de l’entrada és de 3 euros i es podran adquirir a la Sala Multicultural els mateixos dies de la representació, a les 5 de la tarda. Amb l’entrada, l’organització regala un got de caldo calent. Per més informació truqueu al telèfon 938 973 011 o bé al 672 160 624. Recordeu: només aquest proper cap de setmana. A més, la població de Canyelles és un poble molt pintoresc, situat entre el mar i la muntanya, just a l’altre costat dels túnels del Garraf, a tocar de Siges, i molt a prop dels parcs naturals d’Olèrdola i del Garraf. El poble és coquetó. Te un castell i una església, i està situat dalt d’un turó. El nucli antic de Canyelles, on es farà el pessebre, és molt graciós, amb aires romàntics.  Hi ha algunes masies curioses, com Can Sàbat (del XVIII) i Can Faló (del XVI) dins en mateix nucli urbà.  Arribareu fàcilment a Canyelles per l’autopista C-32 direcció Tarragona, prenent la sortida en direcció Vilafranca del Penedès, per agafar la carretera C-15.  També podeu anar-hi per dalt, (una mica més de volta), per l’autopista A-7, en direcció Tarragona,  agafant sortida número 29 i prenent la C-15 cap a Sitges.  Si us cal menjar alguna cosa recomanem Cal Tano, a l’avinguda del Raval, 50, T.  93 897 30 37.  O a La Cava, al carrer del Pou, 1. T. 93 818 88 38. O bé La Taverneta, a la Carretera de Vilafranca a Vilanova, 6. T. 93 818 86 40. Al Pou Nou, carrer del Pou Nou, 2.  T. 93 897 30 32. Finalment La Pedrera, també a la Carretera de Vilafranca, 7, T. 93 818 81 94. Si us calgués dormir, perquè heu decidit visitar el poblat iber fortificat d’Olèrdola, on sempre fan activitats, heu de saber que el poble disposa de cases rurals, ressenyades a la web. I, naturalment, teniu molts i bon hotels a Sitges, Vilanova o Sant Pere de Ribes, que són a tocar. Bon pessebre vivent!.

El próximo domingo y sábado, a partir de las 18 horas y hasta las 21, se abre el magnífico pesebre viviente de Canyelles en el marco incomparable de su núcleo antíguo. Canyelles és un muy pueblo pintoresco, situado entre el mar y la montaña, justo al otro lado de los túneles del Garraf, cerca de Siges, y muy cerca de los parques naturales de Olèrdola y del Garraf. El pueblo es coqueto. Tiene un castillo y una iglesia, y está situado sobre una colina. El núcleo antiguo de Canyelles, donde tienen lugar las representaciones del pesebre viviente es gracioso, con aires románticos. Hay algunas masías curiosas, como Can Sàbat (del XVIII) y Can Falo (del XVI) dentro en mismo casco urbano. Llegarán fácilmente a Canyelles por la autopista C-32, en dirección Tarragona, tomando la salida dirección Vilafranca del Penedès, para coger la carretera C-15. También se puede ir por arriba, (algo más de vuelta), por la autopista A-7, en dirección Tarragona, tomando la salida número 29 y luego la C-15 hacia Sitges. Para comer, si os hace falta, podeis ir a buenos sitios, como por ejemplo: Cal Tano, en la Avenida del Raval, 50, T. 93897 30 37. O la Cava, en la calle del Pou, 1. T. 93818 88 38. O bien La Taverneta, en la Carretera de Vilafranca a Vilanova, 6. T. 93818 86 40. El Pou Nou está en la calle del Pou Nou, 2. T. 93897 30 32. Finalmente La Pedrera, también en la Carretera de Vilafranca, 7, T. 93818 81 94. Por fuera necesario dormir, porque habéis decidido visitar Olèrdola, donde siempre hacen actividades, debéis saber que el pueblo dispone de casas rurales, reseñadas en la web. Y, naturalmente, teneis muchos y buenos hoteles en Sitges, Vilanova o Sant Pere de Ribes, que estan muy cerca.

Pessebre vivent de Canyelles


pessebre_vivent_canyelles

Canyelles, una bonica població del Garraf, a tocar de Sitges, i gens lluny de Barcelona, prepara un espectacular Pessebre Vivent amb més de 200 figurants. Aquest acte és celebrarà només els propers dissabte 21 i diumenge 22 a la tarda, pocs dies hi haurà per veure aquesta maravella, i el fan els veïns i les veïnes del mateix poble de manera voluntària. En total, hi ha 9 quadres que mostren un mercat popular, oficis antics, l’anunciació de la Verge, el naixement, el vell savi, el bé i el mal, el Cèsar, cercant la posada o els pastors. Tot ambientat dins els propis carrers del magnífic nucli antic de la vila, a la plaça de l’església, carrer major o les places. El preu de l’entrada és de 3 euros i es podran adquirir a la Sala Multicultural els mateixos dies de la representació, a les 5 de la tarda. Amb l’entrada, l’organització regala un got de caldo calent. Per més informació truqueu al telèfon 938 973 011 o bé al 672 160 624. Recordeu: només aquest proper cap de setmana de desembre 2013, dies 21 i 22, de les 18 a les 21 hores. A més, la població de Canyelles és un poble molt pintoresc, situat entre el mar i la muntanya, just a l’altre costat dels túnels del Garraf, a tocar de Siges, i molt a prop dels parcs naturals d’Olèrdola i del Garraf. El poble és coquetó. Te un castell i una església, i està situat dalt d’un turó. El nucli antic de Canyelles, on es farà el pessebre, és molt graciós, amb aires romàntics.  Hi ha algunes masies curioses, com Can Sàbat (del XVIII) i Can Faló (del XVI) dins en mateix nucli urbà.  Arribareu fàcilment a Canyelles per l’autopista C-32 direcció Tarragona, prenent la sortida en direcció Vilafranca del Penedès, per agafar la carretera C-15.  També podeu anar-hi per dalt, (una mica més de volta), per l’autopista A-7, en direcció Tarragona,  agafant sortida número 29 i prenent la C-15 cap a Sitges.  Si us cal menjar alguna cosa recomanem Cal Tano, a l’avinguda del Raval, 50, T.  93 897 30 37.  O a La Cava, al carrer del Pou, 1. T. 93 818 88 38. O bé La Taverneta, a la Carretera de Vilafranca a Vilanova, 6. T. 93 818 86 40. Al Pou Nou, carrer del Pou Nou, 2.  T. 93 897 30 32. Finalment La Pedrera, també a la Carretera de Vilafranca, 7, T. 93 818 81 94. Si us calgués dormir, perquè heu decidit visitar el poblat iber fortificat d’Olèrdola, on sempre fan activitats, heu de saber que el poble disposa de cases rurals, ressenyades a la web. I, naturalment, teniu molts i bon hotels a Sitges, Vilanova o Sant Pere de Ribes, que són a tocar. Bon pessebre vivent!.

El próximo domingo y sábado, a partir de las 18 horas y hasta las 21, se abre el magnífico pesebre viviente de Canyelles en el marco incomparable de su núcleo antíguo. Canyelles és un muy pueblo pintoresco, situado entre el mar y la montaña, justo al otro lado de los túneles del Garraf, cerca de Siges, y muy cerca de los parques naturales de Olèrdola y del Garraf. El pueblo es coqueto. Tiene un castillo y una iglesia, y está situado sobre una colina. El núcleo antiguo de Canyelles, donde tienen lugar las representaciones del pesebre viviente es gracioso, con aires románticos. Hay algunas masías curiosas, como Can Sàbat (del XVIII) y Can Falo (del XVI) dentro en mismo casco urbano. Llegarán fácilmente a Canyelles por la autopista C-32, en dirección Tarragona, tomando la salida dirección Vilafranca del Penedès, para coger la carretera C-15. También se puede ir por arriba, (algo más de vuelta), por la autopista A-7, en dirección Tarragona, tomando la salida número 29 y luego la C-15 hacia Sitges. Para comer, si os hace falta, podeis ir a buenos sitios, como por ejemplo: Cal Tano, en la Avenida del Raval, 50, T. 93897 30 37. O la Cava, en la calle del Pou, 1. T. 93818 88 38. O bien La Taverneta, en la Carretera de Vilafranca a Vilanova, 6. T. 93818 86 40. El Pou Nou está en la calle del Pou Nou, 2. T. 93897 30 32. Finalmente La Pedrera, también en la Carretera de Vilafranca, 7, T. 93818 81 94. Por fuera necesario dormir, porque habéis decidido visitar Olèrdola, donde siempre hacen actividades, debéis saber que el pueblo dispone de casas rurales, reseñadas en la web. Y, naturalmente, teneis muchos y buenos hoteles en Sitges, Vilanova o Sant Pere de Ribes, que estan muy cerca.

La pedrera fa 100 anys!


La Pedrera, insigne i magnífica obra de Gaudí al cor de Barcelona, compleix cent anys. La Fundació CatalunyaCaixa ha organitzat una sèrie d’activitats molt interessants per a la canalla i les seves famílies. Son propostes culturals i artístiques relacionades amb l’edifici. Entre les que queden destacarem el taller familiar del dissabte 24 de novembre o la festa familiar del diumeng 25 de novembre. El 28 de novembre hi ha un concert d’en Jordi Savall. El dia 1 de desembre i el 17 de desembre hi ha encara més activitats. Anem pel dissabte 24 de novembre. A les 11 hores hi trobareu un taller que, a través de jocs i representacions, vestits els infants amb indumentària pròpia de l’època, recrearan la Barcelona del 1900. Preus no gaire elevats per una activitat d’indubtable qualitat. Cal reservar. Informeu-vos-en millor al telèfon 93.484.51.64 o escriviu al correu: reserveslapedrera@oscatalunyacaixa.com. Parlem ara del diumenge 25 de novembre. De les 11 a les 19 hores hi haurà la festa de l’arquitectura, dedicada als més petits de l casa. Trobareu moltes activitats educatives i lúdiques, com ara tallers, contes, espectacles i jocs en família, durant tot el dia. Encara que no hi hagi festa, la Pedrera és bonica de visitar amb la família. Tot l’any, de dilluns a diumenge i de 9 a 18.30 hores, excepte Nadal i una setmana al gener, podeu fer la visita a l’obra de Gaudí. Hi ha dos museus: l’Espai Gaudí i El Pis de la Pedrera. També es recorren els patis i el terrat. L’Espai Gaudí, situat a les golfes, ens presenta la vida i obra de Gaudí. Al Pis de La Pedrera s’ha recreat el pis i la vida d’una família burgesa barcelonina del segle XX. La visita complerta és força cara, però als infants els fan descompte, i si son més petits de 7 anys entren gratis. No us caldrà dinar per allà, però heu de saber que a la mateixa Pedrera hi ha un bon lloc on menjar bé, descansar o prendre alguna cosa: El café de la Pedrera. Cuina catalana cuidada feta amb productes de proximitat, conreats a casa. Pa amb tomàquet amb embotits, anxoves o formatges artesans. Però també plats molt més elaborats com ara brandada de bacallà, sípia amb mandonguilles, o canelons. Tot això a la Pedrera i el seu caf, al Passeig de Gràcia, 92. Reserveu: 93 488 01 76. Obert de dilluns a diumenge de 9 a 24 hores. Bona festa a la Pedrera!.

La Pedrera, insigne y magnífica obra de Gaudí en el corazón de Barcelona, ​​cumple cien años. La Fundación CatalunyaCaixa ha organizado una serie de actividades muy interesantes para los niños y sus familias. Son propuestas culturales y artísticas relacionadas con el edificio. Entre las que aun quedan destacaremos el taller familiar del sábado 24 de noviembre o la fiesta familiar del domingo 25 de noviembre. El 28 de noviembre hay un concierto de Jordi Savall. El día 1 de diciembre y el 17 de diciembre hay aún más actividades. Vamos a por el sábado 24 de noviembre. A las 11 horas tienen un taller que, a través de juegos y representaciones, vestidos los niños con indumentària propia de la época, recrearán la Barcelona de 1900. Precios no muy elevados para una actividad de indudable calidad. Hay que reservar. Infórmense mejor en el teléfono 93.484.51.64 o escriban al correo: reserveslapedrera@oscatalunyacaixa.com. Hablemos ahora del domingo 25 de noviembre. De las 11 a las 19 horas habrá la fiesta de la arquitectura, dedicada a los más pequeños de la casa. Encontrarán muchas actividades educativas y lúdicas, como talleres, cuentos, espectáculos y juegos en familia, durante todo el día. Aunque no haya fiesta, la Pedrera es bonita de visitar con la familia. Todo el año, de lunes a domingo y de 9 a 18.30 horas, excepto Navidad y una semana en enero, se puede hacer la visita a la obra de Gaudí. Hay dos museos: el Espacio Gaudí y El Piso de la Pedrera. También se recorren los patios y la azotea. El Espacio Gaudí, situado en el desván, nos presenta la vida y obra de Gaudí. En el Piso de La Pedrera se ha recreado el piso y la vida de una familia burguesa barcelonesa del siglo XX. La visita completa es bastante cara, pero a los niños les hacen descuento, y si son menores de 7 años entran gratis. No necesitarán comer por allí, pero deben saber que en la misma Pedrera hay un buen lugar donde comer bien, descansar o tomar algo: El café de la Pedrera. Cocina catalana cuidada hecha con productos de proximidad, cultivados en casa. Pan con tomate con embutidos, anchoas o quesos artesanos. Pero también platos mucho más elaborados como brandada de bacalao, sepia con albóndigas, o canelones. Todo ello en la Pedrera y su café, en el Paseo de Gracia, 92. Reserven: 93 488 01 76. Abierto de lunes a domingo de 9 a 24 horas. ¡Buena fiesta en la Pedrera!.

Museu d’Alcover


A la vila tarragonina d’Alcover hi ha un museu. I no és un museu qualsevol. És un museu molt interessant, molt ben muntat, i molt adient per èsser visitat per les famílies amb infants, i per tothom. Està instal·lat en una casa de burgesos del segle XIX que per ella sola ja mereix una visita: Cal Batistó. Una casa amb grans salons i alcobes de l’època dels revesavis, de sostres alts, parets pintades i llits de fusta d’Olot. Amb capella privada, bany d’estil regència i cuina econòmica de carbó. I, a més, totes aquestes estàncies estan plenes d’objectes antics, com ara mobles, gramòfons, gerros o altres andròmines, que faran les delícies de la vostra canalla, o dels avis si els porteu d’excursió. A la planta de dalt de tot el museu ofereix una inaudita i valuosa col·lecció de fòssils de peixos, crustàcis i altres bèsties marines, que han anat sortint entre les roques litogràfiques de les canteres properes al poble. Una mostra reduïda d’exemplars que avui dia estan a les vitrines dels millors museus de paleontologia del món. Quedareu bocabadats. Son poques peces però molt importants, didàctiques i ben mostrades i explicades. A més, a Alcover, s’hi celebren sovint festes populars i religioses, com la del Remei, o com la fira de Bandolers. I per si tot això fos encara poca cosa us direm que la vila te un casc antic encara amurallat, preciós. Amb torres, places, carrers, cases, les restes d’una església romànica i un temple renaixentista fantàstic. I per acabar-ho d’arrodonir us explicarem que els paratges que envolten Alcover son molt bonics. Que seguint el riu de la Glorieta, arribareu al Santuari barroc del Remei, mig ficat en una balma, lloc d’inici de rutes a peu, o en bici, per les muntanyes de Prades. I que seguint encara més amunt el riu Glorieta trobareu llocs idíl·lics on remullar-vos els peus i el cos sencer, en gorgs tan espectaculars com el niu de l’Àliga. Un petit llac d’aïgues cristal·lines que a l’estiu és un goig i un luxe. Arribareu fins Alcover seguint per la autopista AP2, camí de Lleida, sortint a Valls, i d’aquí a Alcover. O bé per la AP7, direcció València, sortint a Reus i, d’aquí a Alcover. Per dormir mireu-vos la casa de l’Hort de la Cinteta, al mig del poble antic, amb hort i piscina. Es bonica i cara però hi cap molta gent. Fora de la vila teniu una casa rural preciosa: Mas Corbella. Totes les comoditats, piscina inclosa també. També podeu mirar els hotels a Valls, com el Class, o Casa Felix on es menja molt bé. Si penseu en la zona per unes petites vacances fareu molt bé. La Tarragona imperial, patrimoni de la humanitat, està a tocar, amb les restes romanes impressionants. Port-Aventura no queda lluny, ni les platges de Cambrils o Salou tampoc. Reus i el seu modernisme estan a només 10 kms per autovia. Montblanc no gaire més lluny. Les muntanyes de Prades, amb pobles com Montral, Farena o Capafons, bellíssims, a tocar. Un munt de rutes a peu o en bici son possibles, descobrint racons fabulosos. Ja veieu que amb l’excusa del Museu d’Alcover us pot sortir un cap de setmana rodó. El museu d’Alcover: una bona idea!.

En la villa tarraconense de Alcover hay un museo. Y no es un museo cualquiera. Es un museo muy interesante, muy bien montado, y muy adecuado para ser visitado por las familias con niños, y por todos en general. Está instalado en una casa de burgueses del siglo XIX que por sí sola ya merece una visita: Cal Batistó. Una casa con grandes salones y alcobas de época, de techos altos, paredes pintadas y camas de madera de Olot. Con capilla privada, baño de estilo regencia y cocina económica de carbón. Y, además, todas estas estancias están llenas de objetos antiguos, como muebles, gramófonos, jarrones u otros cachivaches, que harán las delicias los que lleváis de excursión. En la planta de arriba de todo, el museo ofrece una inaudita y valiosa colección de fósiles de peces, crustáceos y otros animales marinos, que han ido saliendo entre las rocas litográficas de las canteras cercanas al pueblo. Una muestra reducida de ejemplares que hoy en día están en las vitrinas de los mejores museos de paleontología del mundo. Quedaréis boquiabiertos. Son pocas piezas pero muy importantes, didácticas y bien mostradas y explicadas. Además, en Alcover, se celebran con frecuencia fiestas populares y religiosas, como la del Remei, o como la feria de Bandoleros. Y por si todo esto fuera aún poco os diremos que la villa tiene un casco antiguo aún amurallado, precioso. Con torres, plazas, calles, casas, los restos de una iglesia románica y un templo renacentista fantástico. Y para acabarlo de redondear os explicaremos que los parajes que rodean Alcover son muy bonitos. Que siguiendo el río de la Glorieta, se llega al Santuario barroco del Remei, medio metido en una cueva, lugar de inicio de rutas a pie, o en bici, por las montañas de Prades. Y que siguiendo aún más arriba el río Glorieta encontrarán lugares idílicos donde remojar los pies y el cuerpo entero, en pozas tan espectaculares como el nido del Águila. Un pequeño lago de aguas cristalinas que en verano es un gozo y un lujo. Llegaréis hasta Alcover siguiendo por la autopista AP2, camino de Lleida, saliendo en Valls, y de ahí a Alcover. O bien por la AP7, dirección Valencia, saliendo en Reus y hacia Alcover. Para dormir, consulten la casa del Hort de la Cinteta, en medio del pueblo antiguo, con huerto y piscina. Muy bonita y cara pero cabe mucha gente. Fuera de la villa tienen una casa rural preciosa: Mas Corbella. Todas las comodidades, piscina incluida también. También pueden mirar los hoteles en Valls, como el Class, o Casa Felix donde se come muy bien. Si pensáis en la zona para unas pequeñas vacaciones haréis muy bien. La Tarragona imperial, patrimonio de la humanidad, está muy cerca, con los restos romanos impresionantes. Port-Aventura no queda lejos, ni las playas de Cambrils o Salou tampoco. Reus y su modernismo están a sólo 10 kms por autovía. Montblanc no mucho más lejos. Las montañas de Prades, con pueblos como Montral, Farena o Capafons, bellísimos, está a tocar. Un montón de rutas a pie o en bici son posibles, descubriendo rincones fabulosos. Ya veis que, con la excusa del Museo de Alcover, os puede salir un fin de semana redondo.

Camp de Mauthausen


A Austria, prop de la ciutat de Linz, al costat del plàcid i imponent riu Danubi, en un petit poblet oblidat, dalt d’un petit turó, s’alça el camp de Mauthausen. Sembla mentida que en aquesta vessant riallera al marge del gran riu d’Europa, que en aquesta vila apacible, tingués lloc tan d’horror. El camp nazi de Mathausen està edificat en un altiplà, damunt d’una pedrera de granit d’on sortiren els adoquins de la Viena imperial. Tot el camp és petri, granític. Recorda una mena de castell medieval, de fort. Muralles, portes, avingudes de pedra. Inhumà, dur, lleig. En arribar deixareu el cotxe en l’amplíssim aparcament, polsegòs, inauditament pedregòs i àrid, en el país dels verds i la vegetació. I pujareu fins la porta de la fortalessa. I entrareu, per l’àmplia avinguda, a banda i banda dels barracons, i veureu la ignomínia de les cambres de gas, més petites del que podíeu imaginar-vos. I veureu els forns crematoris, més sòrdits del que havíeu pensat. I baixareu pel camí, pels esglaons de pedra, fins la pedrera, en silenci, silent també l’aire. I veureu, ací i allà, desperdigats per la plana, per la gespa, els monuments que cada estat, que cada país, ha erigit als seus morts. Grandiloquents uns, senzills els altres. I entendreu que cal educar els fills per tal que no torni a passar mai. Acabada la visita, us proposem que retorneu a la vila, a la vila de Mathausen, vora el Danubi, que haurà de carregar pels segles amb aquest nom vergonyós, sense tenir-ne cap culpa. I allà veieu passar l’aigua, lenta, senyorial, eterna, despreocupada de les obres dels homes. O bé, per desintoxicar, i desengreixar l’ànima, us recomanem que visiteu la quieta abadia de Sant Florià, recer de pau, majestuosa, a pocs kms. del camp. Una joia del millor barroc, del millor barroc de Centre-Europa. Mathausen, el camp, val una visita si us moveu per aquesta zona d’Austria propera a Linz. Però el poble també és bonic. I l’abadia de Sant Florià encara més. Recordeu-ho. Per dinar podeu fer-ho molt bé a Mauthausen poble, a l’hostal Muehlviertlerhof, on ho vàrem fer nosaltres. Senzill, baratet. Una mica més enllà, teniu la Gasthof zur Traube, de més categoria. Tenen habitacions. Si no us fan el pes, sempre podeu dormir a l’Hotel All Seasons, un establiment bo, barat i familiar, a tocar de Linz, i ben comunicat en tramvia amb aquesta ciutat. Mauthausen no és una visita agradable, però potser si que és una visita necessària.

En Austria, cerca de la ciudad de Linz, junto al plácido e imponente río Danubio, en un pequeño pueblo olvidado, sobre una pequeña colina, se alza el campo de Mauthausen. Parece mentira que en esta vertiente risueña al margen del gran río de Europa, que en esta villa apacible, tuviera lugar tanto horror. El campo nazi de Mauthausen está edificado en una meseta, encima de una cantera de granito de donde salieron los adoquines de la Viena imperial. Todo el campo es pétreo, granítico. Recuerda una especie de castillo medieval, de fuerte. Murallas, puertas, avenidas de piedra. Inhumano, duro, feo. Al llegar dejaréis el coche en el amplísimo aparcamiento, polvoriento, inauditamente pedregoso y árido, en el país de los verdes campos y la vegetación. Y subiréis hasta la puerta de la fortaleza. Y entraréis, por la amplia avenida, a ambos lados de los barracones, y veréis la ignominia de las cámaras de gas, más pequeñas de lo que podíais imaginar. Y veréis los hornos crematorios, más sórdidos de lo que habíais pensado. Y bajaréis por el camino, por los peldaños de piedra, hasta la cantera, en silencio, silente también el aire. Y veréis, aquí y allá, desperdigados por la llanura, por el césped, los monumentos que cada estado, que cada país, ha erigido a sus muertos. Grandilocuentes unos, sencillos los otros. Y entenderéis que hay que educar a los hijos para que esto no vuelva a pasar nunca más. Terminada la visita, os proponemos volver a la villa, a la villa de Mathausen, junto al Danubio, que deberá cargar por los siglos con este nombre de vergüenza, sin tener ninguna culpa. Y allí veis pasar el agua, lenta, señorial, eterna, despreocupada de las obras de los hombres. O bien, para desintoxicar, y desengrasar el alma, os recomendamos que visiteis la quieta abadía de San Florián, remanso de paz, majestuosa, a pocos kms. del campo. Una joya del mejor barroco, del mejor barroco de Centro-Europa. Mauthausen, el campo, vale una visita si se mueven por esta zona de Austria cercana a Linz. Pero el pueblo también es bonito. Y la abadía de San Florián aún más. Recuerdenlo. Para comer pueden hacerlo muy bien en Mauthausen pueblo, en el hostal Muehlviertlerhof, donde lo hicimos nosotros. Sencillo, barato. Un poco más allá, tenéis la Gasthof zur Traube, de más categoría. Tienen habitaciones. Si no les convencen, siempre pueden dormir en el Hotel All Seasons, un establecimiento bueno, barato y familiar, junto a Linz, y bien comunicado en tranvía con esta ciudad. Mauthausen no es una visita agradable, pero quizás si que es una visita necesaria.