Trujillo, revisitat


Hem tornat, després d’uns quants anys, a Trujillo, una bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. Aquesta vegada va ser una visita llampec, perquè només vam poder parar mitja hora llarga a la gran plaça major. Trujillo és una de les fites turístiques, monumentals i històriques més importants d’Extremadura, i d’Espanya. Extremadura tota, i Trujillo no pot faltar-hi, és un destí ideal per unes vacances de Setmana Santa, o de tardor. La volta per Trujillo pot començar per la seva soberbia Plaza Mayor, que sense cap mena de dubte és un conjunt històric i monumental esplèndit. (A la foto). Una plaça a dos nivells, amb l’església a dalt, i l’estatua de Francisco Pizarro, gran conqueridor, al mig. Trujillo conserva en el seu casc antic un munt de casonas blasonades, amb escuts que ocupen literalment tota la façana, que salten damunt d’un balcó, o cobreixen una cantonada sencera. Cal resseguir els carrers medievals i renaixentistes per pujar a la ciutadella i abastar l’Alcazaba àrab, per carrers amb noms tant suggerents com ara Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Un cop vist el panorama, podem recòrrer la vila sencera, degustant blasons, palaus, cases nobles, convents… i tot això rodejat per unes muralles perfectament conservades. Menció a banda mereixen les esglésies i els convents. Cada racó de la vila en te una, o varies. Temples com San Martín, Santiago… i tantes d’altres. O bé els museus, com el del formatge i el vi, el del traje o el de Pizarro. Aneu a Trujillo en el curs d’una visita a Extremadura. Està molt ben comunicada amb Barcelona, Madrid, Badajoz, Mérida i Cáceres per autovia gratuita. Tota aquesta zona te escenaris que encongeixen el cor, de la pura bellessa. De vegades naturals, com el valle del Jerte, las Hurdes, Monfragüe o la vall i paisatges del Tajo. Altres culturals, humans, com Guadalupe, amb el seu monestir, impressionant, o bé la ciutat antiga de Cáceres, patrimoni de la humanitat, una de les més boniques ciutats medievals d’Europa. O potser la maravella romana de Mérida, amb el teatre i el Museu. Plasencia, Coria, amb les catedrals, o Alcántara i el seu pont. Ja veieu que una visita a Extremadura està esdevenint imprescindible. A Trujillo, com a tota la regió, dormireu com prínceps i menjareu com reis. En lloc tan bonics com el Francisco de Orellana, un altre conqueridor nascut a Trujillo. O bé la Posada Dos Orillas és un hotelet amb encant, i un bon restaurant. Tots aquests hotels tenen restaurant també, però el lloc més típic de dinar és a la plaça major, en restaurants de prestigi, com Pillete, Troya o Pizarro. Extremadura és un món per a descobrir, afanyeu-vos!.

Trujillo es uno de los hitos turísticos, monumentales e históricos más importantes de Extremadura. Esta región es muy desconocida para los viajeros. Las rutas turísticas pasan de largo, la ignoran. Quizá por su clima duro, austero, que no permite visitarla en verano sin morirse de calor, ni en invierno sin pelarse de frío. Pero Trujillo, y Extremadura toda, es un destino ideal para unas vacaciones de Semana Santa, o de otoño. La vuelta por Trujillo puede empezar por su soberbia Plaza Mayor, que sin lugar a dudas es un conjunto histórico y monumental espléndido. Una plaza a dos niveles, con la iglesia arriba, y la estatua de Francisco Pizarro, gran conquistador, en medio. Trujillo conserva en su casco antiguo un montón de casonas blasonadas, con escudos que ocupan literalmente toda la fachada, que saltan sobre un balcón, o cubren una esquina entera. Hay seguir las calles medievales y renacentistas para subir a la ciudadela y abarcar la Alcazaba árabe, por calles con nombres tan sugerentes como Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Una vez visto el panorama, podemos recorrer la villa entera, degustando blasones, palacios, casas nobles, conventos … y todo ello rodeado por unas murallas perfectamente conservadas. Mención aparte merecen las iglesias y los conventos. Cada rincón de la villa en tiene una, o varias. Templos como San Martín, Santiago … y tantas otros. O bien los museos, como el del queso y el vino, el del traje o el de Pizarro. Vayan a Trujillo en el curso de una visita a Extremadura. Esta región tiene escenarios que encogen el corazón, de la pura belleza. A veces naturales, como el valle del Jerte, las Hurdes o ciertos paisajes del Tajo y sus parques naturales. Otros culturales, humanos, como Guadalupe, con su monasterio, impresionante, o bien la ciudad antigua de Cáceres, patrimonio de la humanidad, una de las más bonitas ciudades medievales de Europa. O quizá la maravilla romana de Mérida, con el teatro y el Museo. O Alcántara y su puente. Ya veis que una visita a Extremadura se está convirtiendo en imprescindible. En Trujillo, como en toda la región, dormirán como príncipes y comeréis como reyes. En lugares tan bonitos como el Francisco de Orellana, el otro conquistador nacido en Trujillo. La Posada Dos Orillas es un hotelito con encanto, y un buen restaurante. Todos estos hoteles tienen restaurante también, pero el lugar más típico para una comida es en la plaza mayor, en restaurantes de prestigio, como Pillete, Troya o Pizarro.

Nous sommes revenus, après quelques années, à Trujillo, belle ville de la Renaissance, pleine de palais et d’églises, berceau de grands conquérants du nouveau monde, comme Francisco de Pizarro. Cette fois c’était une visite éclair, car nous ne pouvions nous arrêter qu’une demi-heure sur la grande place. Trujillo est l’un des monuments touristiques, monumentaux et historiques les plus importants de l’Estrémadure et de l’Espagne. Extremadura tout, et Trujillo ne peut pas le manquer, c’est une destination idéale pour des vacances à Pâques, ou en automne. Le retour pour Trujillo peut commencer avec sa superbe Plaza Mayor, qui est sans aucun doute un splendide complexe historique et monumental. (Sur la photo). Une place à deux niveaux, avec l’église au-dessus, et la statue de Francisco Pizarro, un grand conquérant, au milieu. Trujillo conserve dans son vieux quartier un grand nombre de demeures décorées, avec des boucliers qui occupent littéralement toute la façade, qui sautent par-dessus un balcon ou couvrent un coin entier. Il est nécessaire de suivre les rues médiévales et Renaissance pour atteindre la citadelle et couvrir l’Alcazaba arabe, à travers des rues aux noms suggestifs tels que Ballesteros ou la Cuesta de la Sangre. Une fois que vous avez vu le panorama, nous pouvons parcourir toute la ville, en dégustant des blasons, des palais, des maisons nobles, des couvents … et tous entourés de murs magnifiquement conservés. Les églises et les couvents méritent une mention de côté. Chaque coin de la ville en a un ou plusieurs. Des temples comme San Martín, Santiago … et tant d’autres. Ou des musées, tels que le fromage et le vin, le costume ou Pizarro. Aller à Trujillo lors d’une visite à l’Estrémadure. Il est très bien relié à Barcelone, Madrid, Badajoz, Mérida et Cáceres par l’autoroute libre. Toute cette zone a des scènes qui brillent votre coeur, de la beauté pure. Parfois naturel, comme la vallée de Jerte, les Hurdes, Monfragüe ou la vallée et les paysages du Tage. D’autres cultures, humaines, comme Guadalupe, avec son monastère, impressionnant, ou l’ancienne ville de Cáceres, un site du patrimoine mondial, l’une des plus belles villes médiévales d’Europe. Ou peut-être la merveille romaine de Mérida, avec le théâtre et le musée. Plasencia, Coria, avec les cathédrales, ou Alcántara et son pont. Vous voyez qu’une visite en Estrémadure devient indispensable. À Trujillo, comme dans toute la région, vous dormirez comme des princes et vous mangerez comme des rois. En place aussi belle que Francisco de Orellana, un autre conquérant né à Trujillo. Ou Posada Dos Orillas est un hôtel charmant et un bon restaurant. Tous ces hôtels ont aussi un restaurant, mais le restaurant le plus typique se trouve sur la place principale, dans des restaurants prestigieux tels que Pillete, Troya ou Pizarro. L’Estrémadure est un monde à découvrir, dépêchez-vous!

We have returned, after a few years, to Trujillo, a beautiful Renaissance city, full of palaces and churches, a cradle of great conquerors of the new world, such as Francisco de Pizarro. This time it was a lightning visit, because we could only stop half an hour long at the big square. Trujillo is one of the most important tourist, monumental and historic landmarks of Extremadura, and of Spain. Extremadura all, and Trujillo can not miss it, it is an ideal destination for a holiday in Easter, or in autumn. The return for Trujillo can begin with its superb Plaza Mayor, which without a doubt is a splendid historic and monumental complex. (In the picture). A square at two levels, with the church above, and the statue of Francisco Pizarro, a great conqueror, in the middle. Trujillo preserves in its old quarter a large number of emblazoned mansions, with shields that literally occupy the entire facade, which jump over a balcony, or cover an entire corner. It is necessary to follow medieval and Renaissance streets to reach the citadel and cover the Arab Alcazaba, through streets with suggestive names such as Ballesteros or the Cuesta de la Sangre. Once you have seen the panorama, we can travel the whole town, tasting blazons, palaces, noble houses, convents … and all surrounded by beautifully preserved walls. The churches and convents deserve a mention aside. Each corner of the town has one, or several. Temples like San Martín, Santiago … and so many others. Or museums, such as cheese and wine, the costume or Pizarro’s. Go to Trujillo during a visit to Extremadura. It is very well connected to Barcelona, ​​Madrid, Badajoz, Mérida and Cáceres by free motorway. All this area has scenes that shine your heart, of the pure beauty. Sometimes natural, like the valley of Jerte, the Hurdes, Monfragüe or the valley and landscapes of the Tagus. Other cultural, human, such as Guadalupe, with its monastery, impressive, or the ancient city of Cáceres, a world heritage site, one of the most beautiful medieval cities in Europe. Or maybe the Roman marvel of Merida, with the theater and the Museum. Plasencia, Coria, with the cathedrals, or Alcántara and its bridge. You see that a visit to Extremadura is becoming indispensable. In Trujillo, as in the whole region, you will sleep like princes and you will eat like kings. In place as beautiful as Francisco de Orellana, another conqueror born in Trujillo. Or Posada Dos Orillas is a charming hotel, and a good restaurant. All these hotels have a restaurant as well, but the most typical lunch place is in the main square, in prestigious restaurants, such as Pillete, Troya or Pizarro. Extremadura is a world to discover, hurry !.

 

Anuncis

Missa polifònica a Pedralbes


De nou un cicle de misses polifòniques a Barcelona. Aquest diumenge, Diumenge, 21 de maig de 2017 a les 12.00 hores, al Monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona teniu la “Missa a 4 veus” de William Byr. No us perdeu aquesta matinal musical de qualitat en el marc preciós del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes. Ja ho sabeu!. No us la deixeu passar!.

Un grupo de buena gente, intelectuales, empresarios, profesores, amantes todos ellos de la música, expertos viajeros, gente de mundo, elucubraron durante una cena de amigos, la posibilidad de hacer en Barcelona lo que ya se hace toda la Europa más civilizada. Una serie de misas polifónicas para disfrute del alma, el espíritu y el oído. Se celebran en el Real Monasterio de Pedralbes. La próxima este domingo, 21 de mayo de 2017 a las 12.00 horas, como hemos dicho en el Monasterio de Santa Maria de Pedralbes. Se ofrece la “Missa a 4 voces” de William Byr. Siempre a las doce del mediodia. ¡Tardaréis en volver a escuchar algo tan divino!.

Barbacoes a Gósol


torrentsenta

Per pujar fins a Gósol, bellíssim poblet en mig del Cadí, al Pirineu més pregon, el millor és fer-ho des Barcelona per la C-16 fins a Berga. Continuar en direcció al túnel del Cadí. Abans d’arribar a Guardiola agafar la carretera B-400 en direcció Saldes i Gósol, just a Guardiola de Berguedà, just passat un túnel que la C-16, en direcció al Túnel del Cadí, travessa una mica abans d’arribar a aquesta població. Tot just sortir del túnel ja podeu agafar la desviació que indica Saldes, a mà esquerra. La carretera s’enfila i entra a la vall del Pedraforca, la muntanya màgica de Catalunya, que presidirà tot l’itinerari. La carretera serpenteja deixant ara ja Saldes enfonsat i pujant a Gósol. Passeu un petit coll i ja sereu a la Vall de Gósol. El poble està als peus d’un turó que te un castell a dalt. En la primera rotonda, en la que veureu un bar, restaurant, i hostal, anomenat Francisco, no seguiu cap el poble, sinó cap on indica Molí de Gósol i Càmping, però atenció… en la primera bifurcació que trobeu deixeu estar el càmping i pugeu a mà dreta per damunt del camí del cementeri i el càmping. Trieu la pista estreta però asfaltada que surt a mà dreta, no la de l’esquerra. Donareu la volta al turó del castell per l’esquena, tot descrivint un cercle, per arribar a un encreuament de camins, on hi ha el dipòsit municipal de runa. El de la dreta torna al poble. El de l’esquerra segueix un torrent i va cap a l’àrea de lleure, i cap al Molí. No hi ha grans indicadors, sinó petits panells verds. Potser haureu de baixar del cotxe per llegir-los. Deixeu estar ara els indicadors del molí de Gósol i seguiu la pista fins la zona d’oci, que us quedarà a mà dreta. Ja us diem que no és gaire fàcil de trobar aquesta àrea de pícnic. En cas de dubte pregunteu al poble. Si seguiu la pista més amunt, arribareu a un paratge d’interès natural, on neix el riu d’aigua de Valls, a la foto el teniu. És la Torrentsenta. Les aigües son molt bones i fresques, la gent aprofita per pujar-hi a dinar a l’estiu i també recull aigua per portar a casa. Picasso mateix va visitar el lloc als anys 20 del segle passat. Si seguíssiu el camí forestal més enllà, us animem a fer-ho a peu des de la zona de pícnic, arribaríeu al Forat de Torrentsenta, un curiós estret entre muntanyes, i si seguíssiu més encara, faríeu cap a la borda del Tinent. Des de l’àrea de lleure son deu minuts. En el prat on hi ha el berenador teniu unes quantes taules i barbacoes, en dues esplanades diferents. No us quedeu a la primera que trobareu. A la segona hi ha més taules. També trobareu una glorieta d’informació turística que explica la visita de Picasso al lloc, entre altres coses, en diferents idiomes. Hi ha força espai per córrer i jugar i aparcament suficient. Al costat del pícnic hi passa el riu Torrentsenta. Tota la zona és idíl·lica per fer-hi passejades amb bones vistes del Pedraforca. També Gósol és un poble bonic de veure, i tot el Berguedà. Si voleu passar uns dies per Gósol teniu un càmping, que ja sabeu on és. També sabeu on és l’Hostal Francisco. Bon lloc per menjar i dormir. Molt acollidor també l’alberg del Molí de Gósol que imaginem ja sabeu on és també. Un restaurant de poble, amb habitacions senzilles: Cal Triuet. Hi ha boniques cases rurals, com ara Cal Puxica o bé Cal Esteve. Per dinar teniu bons restaurants com ara El Forn, o bé podeu acudir als bars del poble, que n’hi ha uns quants. Si hi esteu uns dies per aquesta zona podeu visitar Saldes, o remunteu fins el refugi Lluís Estasen i el Mirador del Gresolet, on veureu aquest santuari a vista d’ocell. La vista és aèria. No apte per qui pateix vertígen. Si sou atrevits podeu pujar el Pedraforca. No és impossible fer-ho amb canalla ja una mica gran. A Saldes també hi ha bons llocs per dinar o dormir, com ara el Cruse, o el càmping Susen. Més tradicional és l’Hostal Pedraforca, tot un clàssic, o si us agraden els càmpings aneu al Repòs del Pedraforca. Son molt boniques també les cases rurals que hi ha per la zona de Saldes, com ara La Vilella o bé Cal Peró. Visiteu  des de Gósol tot el Berguedà. Paisatges i llocs fantàstics son al vostre abast fent centre a Gósol, a Saldes, a Bagà o Berga. I tot a menys de 100 kms. de Barcelona. Bon pícnic i bona barbacoa a Gósol!.

En Gósol, un pequeño pueblo a los pies del Pedraforca, teneis una zona de pícnic, con barbacoas, en un entorno idílico del Pirineo más salvaje. Mesas, campo para correr y naturaleza. No se puede pedir más.

Tercer cicle de misses polifòniques


misses_polifoniques

Per tercera vegada, el mateix grup de bona gent que ja va organitzar el primer i segon cicle de misses polifòniques l’any passat, amb la pèrdua molt sensible de l’editor Jaume Vallcorba, ens proposa de repetir l’experiència. Son intel·lectuals, empresaris, professors, amants tots ells de la música, que ens han preparat aquest tercer cicle de misses polifòniques a Barcelona. Son experts viatgers, gent de món, que varen elucubrar, durant un sopar d’amics, la possibilitat de fer a Barcelona el que ja es fa arreu de l’Europa més civilitzada. Un seguit de misses polifòniques per a gaudi de l’ànima, l’esperit i l’orella. Per això ara projecten un nou torn de misses per aquest nou curs. Amants de la música, famílies melòmanes… no us ho podeu perdre. Aquí teniu el cicle complert. Aquest diumenge, 26 d’octubre de 2014 a les 12.00hores, al Reial Monestir de Pedralbes, interpreten de l’autor J. Ockeghem (1410-1497), la Missa Pro Defunctis. S’ha escollit aquesta obra precisament “In Memorian Jaume Vallcorba“, un home excepcional, un intel·lectual clàssic. Seguirant altres misses, com ara la del diumenge, 14 de desembre de 2014 a les 19.00 hores, a la Basílica dels Sants Just i Pastor, amb les fabuloses Vespres de la Mare de Déu (obres de  Palestrina, Victoria i Monteverdi). El diumenge, 22 de febrer del 2015 a les 12.00 hores, al Monestir de Pedralbes, de Cristobal de Morales (1500-1553), fan la seva Missa “Aspice Domine”. El diumenge, 29 de març del 2015, a les 19.00 hores, a la Basílica dels Sants Just i Pastor, toquen l’Ofici de Setmana Santa de Tomás Luis de Victoria (1548-1611) ¡, interpretant la “Passio secundum Joannem” i motets diversos. Acaben el diumenge, 14 de juny del 2015, a les 12.00 hores, al Monestir de Pedralbes, amb l’Igor Stravinsky (1882-1971) i la seva Missa. El conjunt vocal serà Barcelona Ars Nova, com sempre, amb la Mireia Barrera a la direcció. Fixeu-vos que la majoria de les misses, no totes, tenen com escenari, el marc preciós del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes. Altres es fan a la Basílica dels Sants Just i Pastor, en ple cor del barri gòtic. Normalment, si no hi ha contraordre son sempre a les 12 del migdia. Ja ho sabeu!. No us les deixeu passar!.

Un grupo de buena gente, intelectuales, empresarios, profesores, amantes todos ellos de la música, expertos viajeros, gente de mundo, elucubraron durante una cena de amigos, la posibilidad de hacer en Barcelona lo que ya se hace toda la Europa más civilizada. Una serie de misas polifónicas para disfrute del alma, el espíritu y el oído. Muchas, pero no todas, se celebran en el Real Monasterio de Pedralbes. Todo un ciclo de misas polifónicas organizado por Amigos de las Misas polifónicas, justamente. El objetivo del grupo es celebrar misas polifónicas con la condición de que se haga con una liturgia digna y de máxima calidad musical. La primera será este próximo domingo 26 de octubre de 2014.

Las otras según este calendario:

MISSES POLIFÒNIQUES A BARCELONA
III TEMPORADA – 2014-2015

Diumenge, 26 d’octubre de 2014 a les 12.00h
Monestir de Pedralbes
J. Ockeghem (1410-1497) – Missa Pro Defunctis
In Memorian Jaume Vallcorba

Diumenge, 14 de desembre de 2014 a les 19.00h
Basílica dels Sants Just i Pastor
Vespres de la Mare de Déu (obres de  Palestrina, Victoria i Monteverdi)

Diumenge, 22 de febrer del 2015 a les 12.00h
Monestir de Pedralbes
Cristobal de Morales (1500-1553) – Missa “Aspice Domine”

Diumenge, 29 de març del 2015 a les 19.00h Basílica dels Sants Just i Pastor
Ofici de Setmana Santa
Tomás Luis de Victoria (1548-1611) – “Passio secundum Joannem” i motets

Diumenge, 14 de juny del 2015 a les 12.00h
Monestir de Pedralbes
Igor Stravinsky (1882-1971) – Missa

Barcelona Ars Nova
Mireia Barrera, direcció

 

Siempre a las doce del mediodia. ¡Tardaréis en volver a escuchar algo tan divino!.

Cuéllar


cuellar

La Vila de Cuellar, a la província de Segovia, és una d’aquelles poblacions ferrenyes que Castella ofereix al viatger. Potser el més destacable, el primer que el viatger veu, és el seu potent castell, un dels més bonics de la zona, salvetat feta de la joia mudejar del castell de Coca, que és una filigrana en totxo. O les muralles, perfectament conservada. Però és difícil enumerar tots els alicients que Cuellar ofereix a la família turista que estima la cultura i l’art. Només dir-vos que, a més del castell i la muralla que el rodeja, teniu la pròpia muralla de la ciutat, amb les seves portes monumentals. Perquè Cuéllar és, avui dia, una ciutat gran, però a l’edat mitjana ho era encara més. La vila moderna, molt dinàmica, està separada de la medieval, i aquesta, al seu torn, te una mena de ciutadella, dalt d’un turó, on hi ha la zona més monumental. I dins d’aquesta ciutadella trobareu monuments a dojo. Esglésies fantàstiques, del millor mudejar d’Espanya, com ara les de San Martín, San Andrés, San Pedro o l’absis de la de Santiago, obert als quatre vents. O la maravella de San Esteban, que no tinc paraules per a descriure, amb els seus absis d’un mudèjar corprenedor, o els bellíssims sepulcres del seu interior. Arreu, escampats, trobareu palaus i casones com les de l’ajuntament, la dels Daza, Rojas, Velazquez o el del propi rei Pedro I. Convents, racons, places i placetes, mansions, antics hospitals… renunciem a seguir. Ja us imagineu de què estem parlant, d’història detinguda en el temps. Aneu a l’oficina de turisme, personal eficient, professional, amable, que us donaran tots els detalls i us organitzaran una visita guiada, sovint teatralitzada, al castell, les muralles i les principals esglésies. Bon aparcament a la zona alta, a tocar del castell i el seu parc, però baixareu molt i, després, us tocarà pujar, i suar la cansalada. I per dinar, la millor gastronomia possible. Carns de bou, de vedella o de xai, brasa… llocs on sentar-se a taula és un plaer. Com ara el Rincón Castellano, típic mesón de tota la vida. També un bon hostal on dormir. Tope cèntric. Carn de bou, primera qualitat, bona brasa, tot això a La Braseria. A cinc kms. de Cuéllar poble, al mig del camp, s’alça el Santuari de l’Henar. Allà, a tocar, teniu el seu restaurant. Potser una mica BBC, (bodas, bautizos y comuniones), però està bé. El Mesón San Francisco està cèntric. Bon restaurant, habitacions senzilles. A peu d’autovia, a la sortida de la ciutat en direcció Segovia, trobareu el Florida. Bona cuina i habitacions que no estan malament. Cuéllar ha de ser parada obligatòria en una ruta per Castella, anant de Segovia a Valladolid, o desplaçant-vos cap a les fantàstiques hoces del rio Duratón, o si feu una ruta dels castells de la zona, com ara el de Coca, o el de Íscar. O bé si aneu d’esglésies mudèjars, com les d’Arévalo. O destí d’una escapada des de Madrid, de Segovia o de Valladolid. Molt bén comunicada amb aquestes tres ciutats gràcies a la nova autovia A-601. Bona estada a Cuéllar!.

La Villa de Cuellar, en la provincia de Segovia , es una de esas poblaciones severas que Castilla ofrece al viajero . Quizás lo más destacable , lo primero que el viajero ve , es su potente castillo, uno de los más bonitos de la zona , salvedad hecha de la joya mudejar del castillo de Coca , que es una filigrana en ladrillo. O las murallas , perfectamente conservadas. Pero es difícil enumerar todos los alicientes que Cuellar ofrece a la familia turista que ama la cultura y el arte . Sólo deciros que , además del castillo y la muralla que lo rodea , tienen allí la propia muralla de la ciudad , con sus puertas monumentales . Porque Cuéllar es , hoy en día , una ciudad grande , pero en la edad media lo era aún más. La villa moderna , muy dinámica , está separada de la medieval , y ésta, a su vez , tiene una especie de ciudadela , sobre una colina , donde está la zona más monumental . Y dentro de esta ciudadela encontrarán monumentos a raudales. Iglesias fantásticas, lo mejor mudejar de España , como las de San Martín , San Andrés , San Pedro o el ábside de la de Santiago , abierto a los cuatro vientos . O la maravilla de San Esteban , que no tengo palabras para describir , con sus ábsides de un mudéjar cautivador , o los bellísimos sepulcros de su interior . En todas partes, esparcidos por el casco antíguo, encontrarán palacios y casonas como las del ayuntamiento, la de los Daza , Rojas , Velazquez o el del propio rey Pedro I. Conventos , rincones , plazas y plazoletas , mansiones , antiguos hospitales … renunciamos a seguir. Ya se imaginan de qué estamos hablando , de historia detenida en el tiempo . Vayan a la oficina de turismo , personal eficiente, profesional , amable , que les dará todos los detalles y les organizará una visita guiada , a menudo teatralizada, del castillo , las murallas y las principales iglesias . Buen aparcamiento en la zona alta , cerca del castillo y su parque, pero bajaréis mucho y , después , os tocará subir, y sudar la gota gorda . Y para comer , la mejor gastronomía posible . Carnes de buey , de ternera o de cordero , brasa … lugares donde sentarse a la mesa es un placer . Como el Rincón Castellano , típico mesón de toda la vida . También un buen hostal donde dormir . Tope céntrico. Carne de buey , primera calidad , buena brasa , todo ello en La Brasería. A cinco kms . de Cuéllar pueblo , en medio del campo , se alza el Santuario del Henar . Allí, a tocar, tienen su restaurante . Quizá un poco BBC , ( bodas , bautizos y comuniones ) , pero está bien. El Mesón San Francisco está céntrico . Buen restaurante , habitaciones sencillas . A pie de autovía , a la salida de la ciudad en dirección Segovia , se encuentra el Florida . Buena cocina y habitaciones que no están mal. Cuéllar debe ser parada obligatoria en una ruta por Castilla , yendo de Segovia a Valladolid , o desplazándose hacia las fantásticas hoces del rio Duratón , o cuando se realiza una ruta de los castillos de la zona , como el de Coca , o el de Íscar . O bien si vas de iglesias mudéjares , como las de Arévalo . O destino de una escapada desde Madrid, Segovia o Valladolid . Muy bien comunicada con estas tres ciudades gracias a la nueva autovía A- 601. Buena estancia en Cuéllar ! .

Atenció!. Canvis en les misses polifòniques


missespolifoniques

Atenció al canvi en el segon torn de misses polifóniques. El concert del 15 de desembre del 2013, de Tomás Luis de Victoria es celebrarà a la Basílica dels Sants Just i Pastor, al barri gòtic de Barcelona, a tocar de la plaça Sant Jaume. Ho ha anunciat el mossén celebrant en la darrera Missa Polifónica del dia 17 de novembre. Així doncs, a Sant Just i Pastor, i no a Pedralbes, s’interpretarà la Missa “O magnum Mysterium”de Fra Tomás Luis de Victória. No us la deixeu passar!.

Canvio en la ubicación de la próxima misa polifónica del 15 de diciembre del 2013, de Tomás Luis de Victoria la Missa “O magnum Mysterium”. No tendrá lugar en el monasterio de Pedralbes, sinó en la Basílica de los Santos Justo y Pastor, en el barrio gótico de Barcelona. ¡Atentos pués!

Segon cicle de misses polifòniques


missespolifoniques2

Per segona vegada, el mateix grup de bona gent que ja va organitzar el primer cicle de misses polifòniques l’any passat, ens proposa de repetir l’experiència. Son intel·lectuals, empresaris, professors, amants tots ells de la música, que ens han preparat el segon cicle de misses polifòniques a Barcelona. Son experts viatgers, gent de món, que varen elucubrar, durant un sopar d’amics, la possibilitat de fer a Barcelona el que ja es fa arreu de l’Europa més civilitzada. Un seguit de misses polifòniques per a gaudi de l’ànima, l’esperit i l’orella. Per això ara projecten un segon torn de misses. Amants de la música, famílies melòmanes… no us ho podeu perdre. Aquí teniu el cicle complert. La majoria, no totes, tenen com escenari, el marc preciós del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes. La primera el 17 de novembre del 2013. De Johannes Ockeghem interpreten la Missa Mi-Mi, dita Missa Quarti Toni. El 15 de desembre del 2013, de Tomás Luis de Victoria es celebra la Missa “O magnum Mysterium”. Atenció, perquè aquesta es cantarà a la Basílica dels Sants Just i Pastor, en ple cor del barri gòtic. El 16 de març del 2014, de l’Orlando di Lasso hi ha la Missa “Tous les Regretz”. I l’11 de maig del 2014, de Joan Cererols, la Missa en primer to a quatre veus. Finalment, el 8 de juny del 2014, de Johann Sebastian Bach, la Missa Brevis en Fa M. BWV 233. Normalment, si no hi ha contraordre son sempre a les 12 del migdia. Ja ho sabeu!. No us les deixeu passar!.

Un grupo de buena gente, intelectuales, empresarios, profesores, amantes todos ellos de la música, expertos viajeros, gente de mundo, elucubraron durante una cena de amigos, la posibilidad de hacer en Barcelona lo que ya se hace toda la Europa más civilizada. Una serie de misas polifónicas para disfrute del alma, el espíritu y el oído. Muchas, pero no todas, se celebran en el Real Monasterio de Pedralbes. Todo un ciclo de misas polifónicas organizado por Amigos de las Misas polifónicas, justamente. El objetivo del grupo es celebrar misas polifónicas con la condición de que se haga con una liturgia digna y de máxima calidad musical. La primera será el 17 de noviembre del 2013. De Johannes Ockeghem, la Missa Mi-Mi, o Missa Quarti Toni. El 15 de diciembre del 2013, de Tomás Luis de Victoria la Missa “O magnum Mysterium”. El 16 de marzo del 2014, de l’Orlando di Lasso, la Missa “Tous les Regretz”. Y  el 11 de mayo del 2014, de Joan Cererols, la Missa en primer tono a cuatro voces. Finalmente, el 8 de junio del 2014, de Johann Sebastian Bach, la Missa Brevis en Fa M. BWV 233. Siempre a las doce del mediodia. ¡Tardaréis en volver a escuchar algo tan divino!.