Lliga’t a la Terra a Santa Eulàlia de Ronçana

Santa Eulàlia és un petit municipi, no volem emprar la paraula poble, de la comarca del Vallès, proper a l’Ametlla. El travessa el riu Tenes, el que cau en cascada a Sant Miquel del Fai. Santa Eulàlia te un paisatge bucòlic i amable, fet de turons suaus, plens de xalets i urbanitzacions, camps de conreu, plens de boniques i velles masies. De fet no hi ha un nucli urbà clar, només la parròquia on s’hi celebraven els actes més importants de la vila. Hi arribareu si aneu per la carretera C17, l’autovia de l’Ametlla, en direcció Vic. Preneu la sortida direcció en direcció Lliçà d’Amunt, travesseu-lo i continueu cap a Begues i l’Ametlla.  Allà fan aquest dissabte la Fira de la pagesia, de 9 del matí a 7 la tarda. Seran moltes les activitats que es durant a terme al recinte de La Fàbrica i espais del voltant. Mireu més informació al web www.llavorsorientals.cat. Si aquest dissabte no teniu pla… cap a Santa Eulàlia de Ronçana!.

Santa Eulalia es un pequeño pueblo, de la comarca del Vallés, cercano a L’Ametlla. Lo atraviesa el río Tenes, el mismo que cae en la cascada de Sant Miquel del Fai. Santa Eulalia tiene un paisaje bucólico y amable, hecho de colinas suaves, llenas de chalets y urbanizaciones, campos de cultivo, llenos de hermosas y viejas masías. De hecho no hay un núcleo urbano claro, sólo la parroquia donde se celebraban los actos más importantes de la villa. Llegareis si vais por la carretera C17, la autovía de la Ametlla, en dirección Vic. Tomad la salida dirección en dirección Lliçà d’Amunt, y continúad hacia Begues y L’Ametlla. Este sábado hay allí un mercado de la planta. Si miráis el programa vereis muchas actividades interesantes para la família. Si el sábado no sabéis donde ir, hacia Santa Eulàlia de Ronçana, debeis de ir.

Aplec a Sant Sebastià de Montmajor

Sant Sebastià de Montmajor és un petit poblet que es troba a uns 12 km de Caldes de Montbui, a la vessant nord del cim del Farell. Un lloc isolat, petit i perdut, rodejat de muntanyes, ple de solitud i de pau. En aquests paratges rústics i romàntics hi podeu admirar la seva església romànica, amb pintures modernes d’Antoni Vila Arrufat, amb el seu absis de planta quadrada, i la coqueteria de la construcció al mig dels camps circumdants. Sant Sebastià està envoltat de boscos de pins i alzines, on s’hi poden trobar delicioses fonts i gaudir de magnífiques vistes panoràmiques dels cims de la serra del Farell. Hi ha diversos recorreguts que neixen o passen per Sant Sebastià. Caminant per allà podreu descobrir diversos masos que van ser abandonats temps enrere. En resum, una natura idíl·lica que us recomanemcom a magnífica descoberta o excursió familiar. I si hi ha un dia assenyalat per pujar-hi podria ser el proper divendres 1 de maig, si no us espanta la gent. Perquè cada 1 de maig famílies senceres pugen a Sant Sebastià a passar el dia en el tradicional aplec, a dinar i a participar en les activitats que s’hi organitzen. Sempre hi ha missa, ballada de sardanes i dinar en germanor. Tot plegat en un ambient ben familiar i festiu. El jovent sol pujar-hi la nit anterior, acampar i passar la nit fent fogueres. L’Ajuntament de Caldes de Montbui, però, recorda que cal autorització per acampar a Sant Sebastià l’1 de maig. Es pot sol·licitar a la Policia Local. També va bé saber que la carretera que puja fins el Farell estarà tancada al trànsit tota la nit del 30 d’abril, fins les 7 hores de l’1 de maig. Per dinar al bonic paratge de Sant Sebastià de Montmajor, dalt de les cingleres, hi ha La Rectoria, a l’antiga parròquia del poblet. Una sortida senzilla i divertida. Hi arribareu des de Caldes de Montbui, seguint la carretera BV-1243. Animeu-vos a anar-hi. Amb aplec o sense la vall de Sant Sebastià conserva tot l’encant de la naturalesa verge. Completeu el dia visitant Caldes de Montbui poble, que és una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat moltes vegades com a sortida ideal per a les famílies. Hi ha un munt d’hotels termals, i balnearis per passar-hi el cap de setmana i està tot a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una autovia que surt des de l’entrada de Mollet. Hi ha unes termes romanes i un magnífic museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, també te sales amb molta obra de Manolo Hugué i Picasso. Si us cal dinar a Caldes, heu tingut sort. Hi ha restaurants preciosos, com el Robert de Nola, de categoria i gourmande, el Remei, prop de la ermita, al cap de munt del poble, o els que pertanyen als hotels i balnearis. També recomanem altres bons restaurants, com ara el Bàsic, un lloc excel·lent on menjar, o bé l’exclusiu Mirko Carturan, cuina d’autor. Molt modern i fresc, cuina de qualitat, teniu la Carbonera.

Caldes de Montbui es una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto muchas veces como salida ideal para las familias. Hoy os proponemos ir hasta un pequeño pueblo agregado suyo, situado en plena montaña, en plena naturaleza, a 12 kms. El pueblecito se llama Sant Sebastià de Montmajor, y tiene una iglesia románica de fábula, preciosa y un entorno natural de vértigo. Allí hacen cada primero de mayo una romeria muy chula, que os recomendamos. Ambiente familiar. Barcelona está a sólo 40 km. por una autovía que sale desde la entrada de Mollet. Caldes de Montbui mismo también es muy bonito. Vale la pena visitarlo. Hay unas termas romanas y un magnífico museo, llamado Thermàlia que, a pesar de estar dedicado al agua, también tiene salas con mucha obra de Manolo Hugué y Picasso. Acercaos hasta Caldes de Montbui para participar del aplec de Sant Sebastià de Montmajor y ver mucha naturaleza virgen. Un día bién familiar y bien completo. Si quereis comer allí, teneis restaurantes preciosos, como La Rectoria, que fué la rectoria del pueblo, de campanillas. Y en Caldas están el Robert de Nola, de categoria y gourmande, el Remei, cerca de la ermita del mismo nombre, o los de los hoteles y balnearios. ¡Feliz romeria!.

El pessebre vivent a Canyelles

Canyelles, una bonica població del Garraf, a tocar de Sitges, i gens lluny de Barcelona, prepara un espectacular Pessebre Vivent amb més de 200 figurants. Aquest acte és celebrarà només els propers dissabte 20 i diumenge 21 a la tarda, de 6 a 9 de la nit. Pocs dies hi haurà per veure aquesta maravella, i el fan els veïns i les veïnes del mateix poble de manera voluntària. En total, hi ha 9 quadres que mostren un mercat popular, oficis antics, l’anunciació de la Verge, el naixement, el vell savi, el bé i el mal, el Cèsar, cercant la posada o els pastors. Tot ambientat dins els propis carrers del magnífic nucli antic de la vila, a la plaça de l’església, carrer major o les places. El preu de l’entrada és de 3 euros i es podran adquirir a la Sala Multicultural els mateixos dies de la representació, a les 5 de la tarda. Amb l’entrada, l’organització regala un got de caldo calent. Per més informació truqueu al telèfon 938 973 011 o bé al 672 160 624. Recordeu: només aquest proper cap de setmana. A més, la població de Canyelles és un poble molt pintoresc, situat entre el mar i la muntanya, just a l’altre costat dels túnels del Garraf, a tocar de Siges, i molt a prop dels parcs naturals d’Olèrdola i del Garraf. El poble és coquetó. Te un castell i una església, i està situat dalt d’un turó. El nucli antic de Canyelles, on es farà el pessebre, és molt graciós, amb aires romàntics.  Hi ha algunes masies curioses, com Can Sàbat (del XVIII) i Can Faló (del XVI) dins en mateix nucli urbà.  Arribareu fàcilment a Canyelles per l’autopista C-32 direcció Tarragona, prenent la sortida en direcció Vilafranca del Penedès, per agafar la carretera C-15.  També podeu anar-hi per dalt, (una mica més de volta), per l’autopista A-7, en direcció Tarragona,  agafant sortida número 29 i prenent la C-15 cap a Sitges.  Si us cal menjar alguna cosa recomanem Cal Tano, a l’avinguda del Raval, 50, T.  93 897 30 37.  O a La Cava, al carrer del Pou, 1. T. 93 818 88 38. O bé La Taverneta, a la Carretera de Vilafranca a Vilanova, 6. T. 93 818 86 40. Al Pou Nou, carrer del Pou Nou, 2.  T. 93 897 30 32. Finalment La Pedrera, també a la Carretera de Vilafranca, 7, T. 93 818 81 94. Si us calgués dormir, perquè heu decidit visitar el poblat iber fortificat d’Olèrdola, on sempre fan activitats, heu de saber que el poble disposa de cases rurals, ressenyades a la web. I, naturalment, teniu molts i bon hotels a Sitges, Vilanova o Sant Pere de Ribes, que són a tocar. Bon pessebre vivent!.

El próximo domingo y sábado, a partir de las 18 horas y hasta las 21, se abre el magnífico pesebre viviente de Canyelles en el marco incomparable de su núcleo antíguo. Canyelles és un muy pueblo pintoresco, situado entre el mar y la montaña, justo al otro lado de los túneles del Garraf, cerca de Siges, y muy cerca de los parques naturales de Olèrdola y del Garraf. El pueblo es coqueto. Tiene un castillo y una iglesia, y está situado sobre una colina. El núcleo antiguo de Canyelles, donde tienen lugar las representaciones del pesebre viviente es gracioso, con aires románticos. Hay algunas masías curiosas, como Can Sàbat (del XVIII) y Can Falo (del XVI) dentro en mismo casco urbano. Llegarán fácilmente a Canyelles por la autopista C-32, en dirección Tarragona, tomando la salida dirección Vilafranca del Penedès, para coger la carretera C-15. También se puede ir por arriba, (algo más de vuelta), por la autopista A-7, en dirección Tarragona, tomando la salida número 29 y luego la C-15 hacia Sitges. Para comer, si os hace falta, podeis ir a buenos sitios, como por ejemplo: Cal Tano, en la Avenida del Raval, 50, T. 93897 30 37. O la Cava, en la calle del Pou, 1. T. 93818 88 38. O bien La Taverneta, en la Carretera de Vilafranca a Vilanova, 6. T. 93818 86 40. El Pou Nou está en la calle del Pou Nou, 2. T. 93897 30 32. Finalmente La Pedrera, también en la Carretera de Vilafranca, 7, T. 93818 81 94. Por fuera necesario dormir, porque habéis decidido visitar Olèrdola, donde siempre hacen actividades, debéis saber que el pueblo dispone de casas rurales, reseñadas en la web. Y, naturalmente, teneis muchos y buenos hoteles en Sitges, Vilanova o Sant Pere de Ribes, que estan muy cerca.

Fira de l’oli novell a Santa Bàrbara

Santa Bàrbara és un poble de les Terres de l’Ebre, a la comarca del Montsià, situat entre Tortosa i Amposta. Hi arribareu per l’autopista AP-7, sortint a Tortosa i agafant la T-331, o bé sortint a Amposta i prenent la T-350. Fàcil en qualsevol cas. És un poble típic del sur, amb carrers amples, creuats en angle recte, cases baixes i blanques i molt de sol i vent. El paisatge també és el que podíem esperar. Camps de secà. Oliveres fins on es perd la vista, i tarongers. Roca nua, camps sense gespa, i darrera la població les aspres muntanyes dels Ports aixecant al cel els seus cims poderosos i austers. Santa Bàrbara te una cooperativa oleícola molt important. A les Terres de l’Ebre, l’agricultura és el sector econòmic més important. Per això, en aquesta vila sudenca organitzent una senyora fira de l’Oli Novell, dels Cítrics i Comerç. El que tenen, ni més ni menys. Hi haurà, és clar, una fira. Amb els típics stands d’expositors, amb productes rurals i gastronòmics de qualitat, però també activitats de tota mena i per a totes les edats. Ens interessen les infantils: passejades en carro des del museu Àngel Fibla, tallers, mostra d’artesania…  Amb motiu de la fira, els restaurants de la zona oferiran menús basats en la cuina de l’oli. Santa Bàrbara, a més, te alguns atractius turístics que podeu visitar en familía, com per exemple la seva església, el museu del pàges d’Àngel Fibla, o les famoses masades, masies, dels entorns. Pel fet d’estar situada a prop de Tortosa, de l’Ebre, dels seu Delt,a i dels Ports, és un bon centre d’excursions per la zona. Així podeu rodar per la capital de l’Ebre, la seva catedral, el castell, o bé arribar-vos al Delta, a passejar amb la barca. O admirar les pintures llevantines, declarades patrimoni de la humanitat. Les de l’Ermita per exemple. O visitar un molí d’oli, com el Molí de la Creu, a La Galera, a tocar de Santa Bàrbara, amb els seus camps d’oliveres centenàries. O fer senderisme pel Mont Caro, pels barrancs de La Galera, o resseguir la via verda que remunta l’Ebre. Uns dies d’esbarjo per aquesta terra dura i inhòspita, tan diferent de casa nostra. Paradoxalment, malgrat el que poguèssiu pensar, a Santa Bàrbara menjareu i dormireu de fàbula. Un poble petit que te unes infraestructures que ja voldríen ciutats de major importància. Mireu-vos l’Hotel Diego, amb un restaurant encara millor. Molt recomanable. No està gens malament l’Hostal Arasa, amb restaurant i habitacions molt correctes. També molt bo el restaurant Com Tú. Modern i desenfadat. L’Hostal dels Frares ofereix natura i un restaurant interessant. Molt més senzillet, La Venta de la Punta ofereix també taula i llits, al carrer Major, 226, Tel: 977 71 90 95. Al tennis del poble també hi ha servei de bar, i quelcom més. També teniu els hotels i restaurants de Tortosa, o bé els de les poblacions de costa, com Sant Carles de la Ràpita o Alcanar, on hi ha tota mena de serveis.

Santa Bárbara es un pueblo de las Tierras del Ebro, en la comarca del Montsià, situado entre Tortosa y Amposta. Llegarán por la autopista AP-7, saliendo en Tortosa y tomando la T-331, o bien saliendo en Amposta y tomando la T-350. Fácil en cualquier caso. Es un pueblo típico del sur, con calles anchas, cruzadas en ángulo recto, casas bajas y blancas y mucho sol y viento. El paisaje también es lo que podíamos esperar. Campos de secano. Olivos hasta donde se pierde la vista, y naranjos. Roca desnuda, campos sin hierba, y detrás de la población las ásperas montañas de los Ports levantando al cielo sus cumbres poderosos y austeros. Santa Bárbara tiene una cooperativa oleícola muy importante. En las Tierras del Ebro, la agricultura es el sector económico más importante. Por ello, esta villa organiza una señora feria del Aceite, los Cítricos y el Comercio. Lo que tienen, ni más ni menos. Habrá, claro, una feria. Con los típicos stands de expositores, con productos rurales y gastronómicos de calidad, pero también actividades de todo tipo y para todas las edades. Nos interesan las infantiles: paseos en carro desde el museo Ángel Fibla, talleres, muestra de artesanía … Con motivo de la feria, los restaurantes de la zona ofrecerán menús basados ​​en la cocina del aceite. Santa Bárbara, además, tiene algunos atractivos turísticos que se pueden visitar en familía, como por ejemplo su iglesia, el museo del campesino de Ángel Fibla, o las famosas masías de los entornos. Por estar situada cerca de Tortosa, del Ebro, de su Delta, y de los Puertos de Beceite, es un buen centro de excursiones por la zona. Así pueden llegarse hasta la capital del Ebro, con su catedral, el castillo, o bien al Delta, a pasear con la barca. O admirar las pinturas levantinas, declaradas patrimonio de la humanidad. Las de la Ermita por ejemplo. O visitar un molino de aceite, como el Molino de la Cruz, en La Galera, junto a Santa Bárbara, con sus campos de olivos centenarios. O hacer senderismo por Mont Caro, por los barrancos de La Galera, o seguir la vía verde que remonta el Ebro. Unos días de recreo en esta tierra dura e inhóspita, tan diferente de nuestra casa. Paradójicamente, pese a lo que pudiéramos pensar, en Santa Bárbara comeréis y dormiréis de fábula. Un pueblo pequeño que tiene unas infraestructuras que ya desearían ciudades de mayor importancia. Como el Hotel Diego, con un restaurante aún mejor. El Hostal los Frailes, que ofrece naturaleza y un restaurante interesante. Mucho más sencillito, La Venta de la Punta ofrece también mesa y camas, en la calle Mayor, 226, Tel: 977 71 90 95. En el tenis del pueblo también hay servicio de bar, y algo más. También tienen a mano los hoteles y restaurantes de Tortosa, o bien los de las poblaciones de costa, como San Carlos de la Rápita o Alcanar.

La Gleva 1714

Aquest dissabte 15 de febrer de 2014, al poble de Sant Hipòlit de Voltregà, al municipi osonenc de Les Masies de Voltregà, faran un homenatge als soldats que van morir a mans de les tropes borbòniques defensant el santuari del Voltreganès. Comença tot a les 10 del matí, quan obren un Mercat dels Fets de la Gleva al centre de Sant Hipòlit de Voltregà. També trobareu una exposició anomenada Memorial 1714, a l’Ateneu de Sant Hipòlit. A partir de les 11 del matí desfilada de Miquelets i del regiment de cavalleria fins el bonic santuari de la Gleva. Tot seguit inauguració del Monument dels Fets de La Gleva. A la tarda, a les 17.30 hores, hi ha una cercavila de trabucaires, gegants i capgrossos pel centre del poble de Sant Hipòlit, i s’inaugura un monument. Acaba l’acte amb una marxa de torxes fins a la Gleva. El poble, a més de la festa, te altres atractius. Bon embotit, com a tot Osona, i el famós Santuari de la Gleva, on es faran molts dels actes, barroc, enlairat dalt d’un petit turó, dominant la comarca. També un seguit d’esglésies romàniques, com ara la de Vinyoles, o Sant Miquel d’Ordeig. No lluny teniu Gurb, i la Creu de Gurb, promontori que domina tota la comarca, magnifica caminada familiar, que passa per un camí ple de fòssils. També hi ha per allà Orís, amb la seva rectoria, i les restes del castell, escapada fàcil. Vic o Ripoll no estan lluny, per completar el dia visitant el monestir romànic o la catedral i el seu museu. Aquesta terra és bellíssima, plena de masies encantadores, verda a la primavera, rural i bucòlica. Per dinar podeu anar al restaurant del mateix santuari de la Gleva, especialitzat en carns d’animals exòtics. O bé al Restaurant Dorca, a Sant Hipòlit de Voltrega mateix. Bona Gleva!. 

Este sábado 15 de febrero de 2014 , en el pueblo de Sant Hipòlit de Voltregà , en el municipio de Osona de Les Masies de Voltregà , harán un homenaje a los soldados que murieron a manos de las tropas borbónicas defendiendo el santuario del Voltreganès . Empieza todo a las 10 de la mañana , cuando abren un Mercado de los Hechos de la Gleva en el centro de Sant Hipòlit de Voltregà . También encontrarán una exposición llamada Memorial 1714 , en el Ateneo de San Hipólito. A partir de las 11 de la mañana desfile de Migueletes y del regimiento de caballería hasta el bonito santuario de la Gleva . Seguidamente inauguración del Monumento de los Hechos de La Gleva . Por la tarde , a las 17.30 horas , hay un pasacalles de trabucaires , gigantes y cabezudos por el centro del pueblo de San Hipólito , y se inaugura un monumento . Termina el acto con una marcha de antorchas hasta la Gleva . El pueblo , además de la fiesta , tiene otros atractivos . Buen embutido , como todo Osona , y el famoso Santuario de la Gleva , donde se harán muchos de los actos , barroco , elevado sobre una pequeña colina , dominando la comarca. También una serie de iglesias románicas , como la de Vinyoles , o San Miguel de Ordeig . No lejos tienen Gurb , y la Cruz de Gurb , promontorio que domina toda la comarca , magnifica caminata familiar , que pasa por un camino lleno de fósiles . También está por allí Orís , con su rectoría , y los restos del castillo , escapada fácil . Vic o Ripoll no están lejos , para completar el día visitando el monasterio románico o la catedral y su museo . Esta tierra es bellísima , llena de casas encantadoras, verde en primavera , rural y bucólica . Para comer pueden ir al restaurante del mismo santuario de la Gleva , especializado en carnes de animales exóticos . O bien al Restaurante Dorca , en Sant Hipòlit de Voltrega mismo . ¡Buena Gleva ! .

Pessebre vivent de Canyelles

Canyelles, una bonica població del Garraf, a tocar de Sitges, i gens lluny de Barcelona, prepara un espectacular Pessebre Vivent amb més de 200 figurants. Aquest acte és celebrarà només els propers dissabte 21 i diumenge 22 a la tarda, pocs dies hi haurà per veure aquesta maravella, i el fan els veïns i les veïnes del mateix poble de manera voluntària. En total, hi ha 9 quadres que mostren un mercat popular, oficis antics, l’anunciació de la Verge, el naixement, el vell savi, el bé i el mal, el Cèsar, cercant la posada o els pastors. Tot ambientat dins els propis carrers del magnífic nucli antic de la vila, a la plaça de l’església, carrer major o les places. El preu de l’entrada és de 3 euros i es podran adquirir a la Sala Multicultural els mateixos dies de la representació, a les 5 de la tarda. Amb l’entrada, l’organització regala un got de caldo calent. Per més informació truqueu al telèfon 938 973 011 o bé al 672 160 624. Recordeu: només aquest proper cap de setmana de desembre 2013, dies 21 i 22, de les 18 a les 21 hores. A més, la població de Canyelles és un poble molt pintoresc, situat entre el mar i la muntanya, just a l’altre costat dels túnels del Garraf, a tocar de Siges, i molt a prop dels parcs naturals d’Olèrdola i del Garraf. El poble és coquetó. Te un castell i una església, i està situat dalt d’un turó. El nucli antic de Canyelles, on es farà el pessebre, és molt graciós, amb aires romàntics.  Hi ha algunes masies curioses, com Can Sàbat (del XVIII) i Can Faló (del XVI) dins en mateix nucli urbà.  Arribareu fàcilment a Canyelles per l’autopista C-32 direcció Tarragona, prenent la sortida en direcció Vilafranca del Penedès, per agafar la carretera C-15.  També podeu anar-hi per dalt, (una mica més de volta), per l’autopista A-7, en direcció Tarragona,  agafant sortida número 29 i prenent la C-15 cap a Sitges.  Si us cal menjar alguna cosa recomanem Cal Tano, a l’avinguda del Raval, 50, T.  93 897 30 37.  O a La Cava, al carrer del Pou, 1. T. 93 818 88 38. O bé La Taverneta, a la Carretera de Vilafranca a Vilanova, 6. T. 93 818 86 40. Al Pou Nou, carrer del Pou Nou, 2.  T. 93 897 30 32. Finalment La Pedrera, també a la Carretera de Vilafranca, 7, T. 93 818 81 94. Si us calgués dormir, perquè heu decidit visitar el poblat iber fortificat d’Olèrdola, on sempre fan activitats, heu de saber que el poble disposa de cases rurals, ressenyades a la web. I, naturalment, teniu molts i bon hotels a Sitges, Vilanova o Sant Pere de Ribes, que són a tocar. Bon pessebre vivent!.

El próximo domingo y sábado, a partir de las 18 horas y hasta las 21, se abre el magnífico pesebre viviente de Canyelles en el marco incomparable de su núcleo antíguo. Canyelles és un muy pueblo pintoresco, situado entre el mar y la montaña, justo al otro lado de los túneles del Garraf, cerca de Siges, y muy cerca de los parques naturales de Olèrdola y del Garraf. El pueblo es coqueto. Tiene un castillo y una iglesia, y está situado sobre una colina. El núcleo antiguo de Canyelles, donde tienen lugar las representaciones del pesebre viviente es gracioso, con aires románticos. Hay algunas masías curiosas, como Can Sàbat (del XVIII) y Can Falo (del XVI) dentro en mismo casco urbano. Llegarán fácilmente a Canyelles por la autopista C-32, en dirección Tarragona, tomando la salida dirección Vilafranca del Penedès, para coger la carretera C-15. También se puede ir por arriba, (algo más de vuelta), por la autopista A-7, en dirección Tarragona, tomando la salida número 29 y luego la C-15 hacia Sitges. Para comer, si os hace falta, podeis ir a buenos sitios, como por ejemplo: Cal Tano, en la Avenida del Raval, 50, T. 93897 30 37. O la Cava, en la calle del Pou, 1. T. 93818 88 38. O bien La Taverneta, en la Carretera de Vilafranca a Vilanova, 6. T. 93818 86 40. El Pou Nou está en la calle del Pou Nou, 2. T. 93897 30 32. Finalmente La Pedrera, también en la Carretera de Vilafranca, 7, T. 93818 81 94. Por fuera necesario dormir, porque habéis decidido visitar Olèrdola, donde siempre hacen actividades, debéis saber que el pueblo dispone de casas rurales, reseñadas en la web. Y, naturalmente, teneis muchos y buenos hoteles en Sitges, Vilanova o Sant Pere de Ribes, que estan muy cerca.

Festa indiana a Badalona

El Centre Cívic Can Cabanyes, situat al barri de Lloreda de  Badalona, no lluny del centre de la ciutat, serà l’escenari aquest proper dissabte 25 de maig de la primera Festa Indiana. Aquesta celebració vol ser una trobada familiar, amb tallers, activitats, mostra gastronòmica, actuacions musicals o un mercat indià. Tot començarà amb una sèrie d’actes previs, la tarda del divendres 24 de maig. Hi ha una representació d’un conte sobre l’Àfrica a càrrec del Teatre Infantil Ubuntu i una xerrada sobre la masia de Can Cabanyes. A més, al propi Centre Cívic de Can Cabanyes es pot visitar l’exposició “Les masies de Badalona”. El dissabte 25 de maig, a les 10 del matí, s’obre el Mercat Indià. Cal dir que els beneficis del mateix aniran destinats a l’Obra Social de Sant Joan de Deu. Després hi haurà una demostració de puntes de coixí, un seguit de tallers infantils, com ara el de disfresses o de maquillatge, un contacontes amb percussió i danses africanes. També podeu aprendre a ballar salsa, bachata o merengue. Per la tarda hi ha nous tallers infantils de manualitats, una xerrada sobre com menjaven els indians i tot un seguit de quadres de ball que actuaran des de les 17.15 hores i fins a les 20.30. Hi participaran els grups Tacón del Duende; Joan Miró; Grup de Ball Can Cabanyes; AV Fondo Sistrells; AV Nova Lloreda Nord; la cantautora Diana; AV Complex Catalunya; Hierbabuena y Azabache del Centro Cultural la Esperanza; Juan de Araceli i Sanacay, de la Casa de Huelva de Badalona; Esencia Rociera de Badalona; i el Coro Rociero Raíces de la Esperanza, pertanyent a ACRA Ciudad de Badalona. Un cop acabades les actuacions, sobre les 20.30 hores, s’iniciarà un dels moments més esperats de la Festa Indiana: la degustació de tripa amb cigrons, un sopar popular, amb un preu de 2 euros, a càrrec de les entitats del districte i el Centre Cívic Can Cabanyes. Ja veieu que serà una diada ben entretinguda, sobretot pels més menuts i menudes. Can Cabanyes es veu des de l’autopista A-32, al seu pas per Badalona. És fàcil arribar-hi i aparcar pels carrers del barri de Lloreda. Arribar a Badalona és molt senzill, amb el tren de la línia C-1, combinant amb un bus de l’empresa TUBSGAL, que para davant de l’estació. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Us caldrà caminar, o agafar un bus. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i, just sortir, passeu per l’autopista en direcció muntanya. El barri que trobareu és Lloreda i passareu, literalment, pel costat de la masia de Can Cabanyes. Si us decidiu a passar tot el dia a la ciutat amb la família, us volem recordar que hi ha una platja molt bonica. Per dinar podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. De tota manera heu de saber que està just a l’altre costat de la ciutat. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, La piccola Roma i La Gondola, bons llocs tots dos. Una proposta fresca: L’Envelat. Un bar amb molts ambients i moltes possibilitats. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar, o al Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir de la tripa, cigrons, degustació, festa indiana!.

El Centro Cívico Can Cabanyes, situado en el barrio de Lloreda de Badalona, ​​no lejos del centro de la ciudad, será el escenario este próximo sábado 25 de mayo de la primera Fiesta Indiana. Esta celebración quiere ser un encuentro familiar, con talleres, actividades, muestra gastronómica, actuaciones musicales o un mercado indiano. Todo comenzará con una serie de actos previos, la tarde del viernes 24 de mayo. Hay una representación de un cuento sobre África a cargo del Teatro Infantil Ubuntu y una charla sobre la masía de Can Cabanyes. Además, en el propio Centro Cívico de Can Cabanyes se puede visitar la exposición “Las masías de Badalona”. El sábado 25 de mayo, a las 10 de la mañana, se abre el Mercado Indiano. Hay que decir que los beneficios del mismo irán destinados a la Obra Social de San Juan de Dios. Después habrá una demostración de encaje de bolillos, una serie de talleres infantiles, como el de disfraces o de maquillaje, un cuentacuentos con percusión y danzas africanas. También puede aprender a bailar salsa, bachata o merengue. Por la tarde hay nuevos talleres infantiles de manualidades, una charla sobre cómo comían los indios y toda una serie de cuadros de baile que actuarán desde las 17.15 horas y hasta las 20.30. Participarán los grupos Tacón del Duende; Joan Miró; Grupo de Baile Can Cabanyes; AV Fondo Sistrells; AV Nova Lloreda Norte; la cantautora Diana; AV Complejo Cataluña; Hierbabuena y Azabache del Centro Cultural la Esperanza; Juan de Araceli y Sanacay, de la Casa de Huelva de Badalona; Esencia Rociera de Badalona, ​​y el Coro Rociero Raíces de la Esperanza, perteneciente a ACRA Ciudad de Badalona. Una vez terminadas las actuaciones, sobre las 20.30 horas, se iniciará uno de los momentos más esperados de la Fiesta Indiana: la degustación de callos con garbanzos, una cena popular, con un precio de 2 euros, a cargo de las entidades del distrito y el Centro Cívico Can Cabanyes. Ya ven que será una fiesta bien entretenida, sobre todo para los más pequeños y pequeñas. Can Cabanyes se ve desde la autopista A-32, a su paso por Badalona. Es fácil llegar y aparcar. ¡Buena fiesta!.

Castellfollit de Poblet

L’Àrea recreativa de Castellfollit de Poblet està situada molt a tocar del bonic monestir de Poblet, joia de Catalunya, en l’entorn natural de les Muntanyes de Prades,  una mena de Montseny al sud de Catalunya, que és un espai protegit molt desconegut. Hi porta una pista forestal, asfaltada però estreta i plena de bonys, forats i pedres, que va construir l’antic Icona fa més de 40 anys. Arriba en pocs kms, uns set, a la casa forestal de Castellfollit, construïda en una vall molt ferèstega, però molt bonica, frescal i remota, oberta per la riera de Castellfollit, normalment un pedregar, però que de temps en temps porta aigua. A la vora de la riera hi ha unes quantes taules de pedra, amb bancs de pedra, rodones, a l’ombra d’imponents alzines. Un prat de gespa on jugar, uns tobogans de ferro d’època franquista i una font completen un conjunt decadent, vingut a menys, issolat i remot, que sembla haver sortit de la nit dels temps, intacte, de finals del segle XX. El bosc de Poblet, que ho envolta tot, ofereix excursions interessants. El fet d’estar proper a Poblet, un motiu per a la visita. Un bon lloc per fer picnic si aneu a passar el dia per aquesta zona. Un bon lloc on remullar-se els peus, i fins i tot banyar-se si ha plogut prou l’any que hi aneu. Seguit riera de Castellfollit amunt, i avall, trobareu alguns gorgs bonics. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a l’Espluga de Francolí, ben indicat, seguiu la carretera que porta a l’Abadia de Poblet, també ben indicada. Davant l’entrada del monestir surt la carretera cap a Prades, la T-700, molt ben indicada també. En uns tres kms. passareu un pont sobre la riera de Castellfollit, seca i plena de pedres. Acabat el pont, a mà esquerra, estigueu atents, trobareu l’entrada de la pista forestal que porta a Castellfollit seguint la riera amunt. Si passeu uns dies per allà podeu arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles, plens de bolets i castanyers. La tardor allà és multicolor. Si voleu fer càmping aneu al poblet de Vilanova de Prades. Bons bungalows. La vila medieval de Prades també té alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. També dormireu bé, i menjareu bé, a l’Espluga de Francolí, un bon lloc per voltar la desconeguda comarca de la Conca de Barberà. Visiteu l’Espluga, el seu Museu de la Vida Rural, la seva increible cova prehistòria, amb riu inclòs. Arriveu-vos fins Vimbodí, el poble veï, a veure el seu museu del vidre. Visiteu Montblanc, a 8 kms. amb les seves muralles imponents. Arribeu-vos a peu, si voleu, al castell de Milmanda, on veureu com es cultiva la vinya, s’elabora el vi. Com veieu, hi ha un munt de coses a fer als voltants de Poblet, el seu bosc i l’àrea de lleure de Castellfollit. Si us decidiu a passar un cap de setmana a l’Espluga, nosaltres us recomanem anar a l’Ocell Francolí. Una fonda de les de sempre. També al costat del Casal teniu l’Hostal del Senglar, un lloc ben tradicional, potser un xic anticuat. O a tocar de poblet la masia del Cadet, un “Relais du Silence“, taula de categoria. O mireu-vos l’Alberg Jaume I, i els hotels de les Masies de Poblet. Atenció: propera a aquesta àrea de picnic, a la carretera que porta a Prades, teniu la de la Font de la Teula, possiblement més ben condicionada i més amable, però definitivament més concorreguda i menys agreste. Bona costellada!.

El Área recreativa de Castellfollit de Poblet está situada muy cerca del hermoso monasterio de Poblet, joya de Cataluña, en el entorno natural de las Montañas de Prades, una especie de Montseny en el sur de Cataluña, que es un espacio protegido muy desconocido. Lleva hasta allí una pista forestal, asfaltada pero estrecha y llena de agujeros y piedras, que construyó hace más de 40 años. Llega en pocos kms, unos siete, a la casa forestal de Castellfollit, construida en un valle muy agreste. La riera de Castellfollit, normalmente un pedregal, pasa por allí. En tiempo de lluvia puede llevar agua. Al borde del torrente hay unas cuantas mesas de piedra, con bancos de piedra, redondas, a la sombra de imponentes encinas. Un prado de césped donde jugar, unos toboganes de hierro de época franquista y una fuente completan un conjunto decadente, venido a menos, solo, y remoto, que parece haber salido de la noche de los tiempos, intacto, de finales del siglo XX. El bosque de Poblet, que lo envuelve todo, ofrece excursiones interesantes. El hecho de estar cercano a Poblet, és ya un motivo para la visita. Un buen lugar para hacer picnic si vais a pasar el día por esta zona. Un buen lugar donde remojarse los pies, e incluso bañarse, si ha llovido suficiente el año que vayáis. Si és así, en la riera de Castellfollit, hacia arriba o hacia abajo, encontrarán algunas pozas bonitas. Se llega allí siguiendo la autopista AP-2, camino de Lleida. Salid de ella en Montblanc para coger la N-240, también en sentido Lleida. Llegando a la Espluga de Francolí, bien indicado, sigan la carretera que les lleva a la Abadía de Poblet, también bien indicada. Delante de la entrada del monasterio sale la carretera hacia Prades, la T-700, muy bien indicada también. En unos tres kms. pasaréis un puente sobre la riera de Castellfollit, seca y llena de piedras. Terminado el puente, a mano izquierda, estad atentos, encontrareis la entrada de la pista forestal que os lleva a Castellfollit siguiendo la riera arriba. Si pasáis unos días por allí id hasta la villa roja de Prades que es espléndida. Atravesaréis bosques increíbles, llenos de setas y castaños. El otoño es multicolor. Si deseais hacer camping id al pueblo de Vilanova de Prades. Buenos bungalows. La villa medieval de Prades también tiene algunos hostales donde se puede dormir y comer muy bien. Os recomendamos el Hostal Espasa, bueno y casero. También dormiréis y comereis bien en L’Espluga de Francolí, un buen lugar para pasear por la desconocida comarca de la Conca de Barberà. Visiten la Espluga, su Museo de la Vida Rural, su increíble cueva prehistoria, con río incluido. Llegaros a Vimbodí, el pueblo vecino, a ver su museo del vidrio. Visitad Montblanc, a 8 kms. con sus murallas imponentes. Lleguense a pie, si se quiere, al castillo de Milmanda, donde veréis como se cultiva la vid y se elabora el vino. Como veis, hay un montón de cosas que hacer en los alrededores de Poblet, su bosque y el área de ocio de Castellfollit. Si os decidís a pasar un fin de semana en L’Espluga, nosotros les recomendamos ir a l’Ocell Francolí. Una fonda de las de siempre. También junto al Casal tienen el Hostal del Senglar, un lugar muy tradicional, quizás un poco anticuado. O la masía del Cadet, un “Relais du Silence”, mesa de categoría. O el Albergue Jaume I, y los hoteles de Les Masies de Poblet. Atención: cercana a esta área de picnic, en la carretera que lleva a Prades, tenéis la de la Fuente de la Teja, posiblemente mejor acondicionada y más amable, pero definitivamente más concurrida y menos agreste. ¡Buena barbacoa!

La Font de la Teula

A la Conca de Barberà, dins del desconegudíssim espai natural del Bosc de Poblet, trobareu l’àrea de lleure i de picnic de la Font de la Teula. Us sorpendrà el paratge. Un indret verd i frondós en un territori que imaginàveu de secà, quasi desèrtic, al sur de Catalunya. Res més lluny de la realitat. Les muntanyes de Poblet i de Prades us envolten. Una fondalada preciosa, amb espais a l’ombra i lloc per jugar i còrrer. A pocs kilòmetres de Poblet, amb el seu magnífic monestir del Císter, la joia més important d’aquesta mena que hi ha a Catalunya, a Espanya i a Europa. Una abadia viva, amb els seus monjos, en un entorn monumental. I ara te hospederia, molt moderna, amb una cuina molt cuidada. També heu de passejar pel maravellós bosc de Poblet, un espai natural dels menys coneguts de Catalunya. Molt injust, perque és preciós, diferent i únic. Per arribar a aquest paratge tan bonic us caldrà agafar l’autopista AP-2, la que porta a Lleida per Vilafranca del Penedés, sortida Montblanc. A la rotonda preneu la N-240 en direcció a Lleida. A vuit kms. desviació, ben senyalitzada, a la dreta, per anar a l’Espluga i Poblet. Atenció amb el radar just en aquest enllaç d’entrada al poble, en el sentit contrari. Vigileu-lo al sortir. Un cop esteu arribant al monestir de Poblet, o després de visitar-lo, us cal agafar la carretera T-700 en direcció a Prades. A uns 4 kms, just abans d’iniciar la pujada, plena de corbes cap a Prades, veureu l’àrea de picnic de la font de la teula a la vostra esquerra. Hi trobareu bancs i taules de pedra, font i barbacoes. Per acabar de passar el dia a la zona, hi ha molts indrets a visitar, a més dels que ja us hem citat. Pobles amb molts recursos turístics, com l’Espluga de Francolí. Visiteu el seu Museu de la Vida Rural, preciós i molt interessant. Visiteu la seva increible cova prehistòria, amb riu inclòs. També podeu acabar de fer els 15 kms. de carretera qu us falten i pujar fins a la vila vermella de Prades que és molt bonica. Travessareu així els boscos de castanyers, que són una maravella. És com un Montseny al sud de Catalunya. Podreu parar a recollir castanyes i bolets, si és l’època. Si ja coneixeu tota Catalunya us recomanem aquestes serres del sud. Descobriu-ne la frescor, i la tardor multicolor. Si us queda temps  aneu fins Vimbodí, el poble al qual pertany aquesta font. Allà podeu veure el també molt desconegut museu del vidre. Visiteu Montblanc, a 8 kms. amb les seves muralles imponents. Arribeu-vos a peu, si voleu, al castell de Milmanda, on veureu com es cultiva la vinya, s’elabora el vi. Com veieu, hi ha un munt de coses a fer als voltants de l’àrea de lleure de la Font de la Teula. Si heu pensat que tanta maravella mereix, com a mínim, un cap de setmana, llavors necessitareu llocs alternatius on dinar, i on dormir bé. A la vora de la font i de Poblet us recomanem anar a l’Ocell Francolí. Una fonda de les de sempre. També teniu l’Hostal del Senglar, un lloc ben tradicional, potser un xic anticuat. O a la masia del Cadet, un “Relais du Silence“, taula de categoria, a les Masies de Poblet. En aquest llogarret hi ha un munt d’hotels de tota categoria i raça. En mig d’ells trobareu l’Alberg Jaume I, un alberg juvenil de la Generalitat, com un cuartel antic, però renovat, un lloc molt gran, apte per famílies molt grans, o per a grups d’amics.  També podeu dormir, i dinar, al magnífic càmping de Vilanova de Prades. Una opció a tenir molt en compte per visitar aquestes terres durant un cap de setmana o vacances. Bons bungalows. A la vila medieval de Prades també té alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hotel Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Com ja us hem dit, la Conca de Barberà us espera amb totes les seves atraccions, que per sort no son poques!.

En la Conca de Barberà, dentro del desconocido espacio natural del Bosque de Poblet, encontrarán el área de ocio y de picnic de la Fuente de la Teja. Os sorprenderá el paraje. Un lugar verde y frondoso en un territorio que os imaginabais de secano, casi desértico, al sur de Cataluña. Nada más lejos de la realidad. Las montañas de Poblet y de Prades os rodean. Una hondonada preciosa, con espacios a la sombra y lugar para jugar y correr. A pocos kilómetros de Poblet, con su magnífico monasterio del Císter, la joya más importante de este tipo que hay en Cataluña, en España y en Europa. Una abadía viva, con sus monjes, en un entorno monumental. Y ahora tiene hospedería, muy moderna, con una cocina muy cuidada. También debeis pasear por maravilloso bosque de Poblet, un espacio natural de los menos conocidos de Cataluña. Muy injusto, porque es precioso, diferente y único. Para llegar a este paraje tan bonito necesitarán coger la autopista AP-2, la que lleva a Lleida por Vilafranca del Penedés, salida Montblanc. En la rotonda hay que tomar la N-240 en dirección a Lleida. A ocho kms. desviación, bien señalizada, a la derecha, para ir a la Espluga y Poblet. Cuidado con el radar justo en este enlace de entrada al pueblo, en el sentido contrario. Vigilenlo al salir. Una vez estáis llegando al monasterio de Poblet, o después de visitarlo, necesitais tomar la carretera T-700 en dirección a Prades. A unos 4 kms, justo antes de iniciar la subida, llena de curvas, hacia Prades, vereis el área de picnic de la fuente de la teja a la izquierda. Encontraréis bancos y mesas de piedra, fuente y barbacoas. Para acabar de pasar el día en la zona, hay muchos lugares a visitar, además de los que ya os hemos citado. Pueblos con muchos recursos turísticos, como L’Espluga de Francolí. Visiten su Museo de la Vida Rural, precioso y muy interesante. Id hasta Vimbodí, el pueblo al que pertenece esta fuente. Allí se puede ver el también muy desconocido museo del vidrio. Visiten Montblanc, a 8 kms. con sus murallas imponentes. Lleguense al castillo de Milmanda, donde veréis como se cultiva la vid, y como se elabora el vino. Como veis, hay un montón de cosas que hacer en los alrededores del área recreativa de la Fuente de la Teja. Si habeis pensado que tanta maravilla merece, como mínimo, un fin de semana, entonces necesitareis lugares alternativos donde comer, y donde dormir bien. Os recomendamos ir al Ocell Francolí. Una casa fonda de las de siempre. También tenéis el Hostal del Senglar, un lugar muy tradicional, quizás un poco anticuado. O a la masía del Cadete, un “Relais du Silence”, mesa de categoría, en Les Masies de Poblet. En esta aldea hay un montón de hoteles de toda categoría y raza. En medio de ellos encontrareis el Albergue Jaume I, un albergue juvenil de la Generalitat, como un cuartel antiguo, pero renovado, un lugar muy grande, apto para familias o para grupos de amigos. Como ya os hemos dicho, la Conca de Barberà os espera con todas sus atracciones, que por suerte no son pocas.

Pacs del Penedès

Pacs del Penedés és un petit poble situat a tocar de Vilafranca del Penedés, a menys d’una hora de cotxe per l’autopista AP-7 i AP-2, des de Barcelona. Situada al bell mig de la comarca del vi per excel·lència, Pacs és la seu de moltes i rellevants empreses dedicades a l’enologia. Per això no és gens extrany que facin una festa de la verema, a finals de novembre. Si hi aneu, a més de música, gresca i altres actes festius, podreu visitar el nucli antic de Pacs, situat al barri de la Rectoria, amb la plaça Major, d’aire medieval. Però sense cap mena de dubte el millor de Pacs son les seves bodegues. Com les del petit cava Colet, refinat i deliciós, o el encara menys conegut Xarmada o el fresc i agradable Pares i Baltà. Però si hi aneu en família, la bodega estrella serà  la casa Torres, arxiconeguda. Que te la seu central a Pacs, (a la foto), precisament. Organitzen una visita guiada, amb un audiovisual interessant, sobre la historia de la família Torres i del celler, i es passà després per un túnel multimèdia després, i s’acaba muntats a dalt d’un trenet, (que farà les delícies de la canalla), tot recorrent les vinyes del Mas La Plana. Per descomptat hi ha visita a les instal·lacions i una copa de vi, pels pares i mares, avis i tiets. Dura una hora, i no és gratuïta. Arriveu-vos a Pacs aquest cap de setmana, i si no voleu veure la festa de la verema, ni les bodegues del poble, escolliu una altra destinació dins les terres mediterrànies de l’Alt Penedés, que amb la tardor i les vinyes daurades estan magnífiques. Podeu dormir a Cal Santi, una casa rural excepcional, o triar-ne qualsevol altre de les moltes Masies del Penedés. De restaurants n’hi ha un munt també. A Pacs, dalt d’un turonet, el Cim, per exemple, amb bona anomenada. Una bona opció de sortida familiar!.

Pacs del Penedés es un pequeño pueblo situado cerca de Vilafranca del Penedés, a menos de una hora de coche por la autopista AP-7 y AP-2, desde Barcelona. Está en el centro de la comarca del vino por excelencia. Pacs es la sede de muchas y relevantes empresas dedicadas a la enología. Por eso no es nada raro que hagan una fiesta de la vendimia, a finales de noviembre. Si vais, además de música, jolgorio y otros actos festivos, podreis visitar el casco antiguo de Pacs, situado en el barrio de la Rectoría, con la plaza Mayor, de aire medieval. Pero sin duda lo mejor de Pacs son sus bodegas. Como las del pequeño cava Colet, refinado y delicioso, o el menos conocido Xarmada o el fresco y agradable Pares y Baltà. Pero si vais en familia, la bodega estrella será la casa Torres, archiconocida. Que tiene su sede central en Pacs, (en la foto), precisamente. Organizan una visita guiada, con un audiovisual interesante, sobre la historia de la familia Torres y de la bodega, pasando después por un túnel multimedia y acabando montados en un trenecito, (que hará las delicias de los niños), recorriendo las viñas del Mas La Plana. Por supuesto hay visita a las instalaciones y una copa de vino, para los padres y madres, abuelos y tíos. Dura una hora, y no es gratuita. Todo eso en Pacs este fin de semana. Y si no desea ver la fiesta de la vendimia, ni las bodegas del pueblo, elijan otro destino dentro de las tierras mediterráneas del Alto Penedés, que con el otoño, las viñas doradas están magníficas. Pueden dormir en Cal Santi, una casa rural excepcional, o elegir cualquier otro sitio de las muchas Masías del Penedés. De restaurantes hay un montón también. En Pacs, sobre una colina, está el Cim, por ejemplo, con buena reputación.

Fira de l’oli a Santa Bàrbara

Santa Bàrbara és un poble de les Terres de l’Ebre, a la comarca del Montsià, situat entre Tortosa i Amposta. Hi arribareu per l’autopista AP-7, sortint a Tortosa i agafant la T-331, o bé sortint a Amposta i prenent la T-350. Fàcil en qualsevol cas. És un poble típic del sur, amb carrers amples, creuats en angle recte, cases baixes i blanques i molt de sol i vent. El paisatge també és el que podíem esperar. Camps de secà. Oliveres fins on es perd la vista, i tarongers. Roca nua, camps sense gespa, i darrera la població les aspres muntanyes dels Ports aixecant al cel els seus cims poderosos i austers. Santa Bàrbara te una cooperativa oleícola molt important. A les Terres de l’Ebre, l’agricultura és el sector econòmic més important. Per això, en aquesta vila sudenca organitzent una senyora fira de l’Oli Novell, dels Cítrics i Comerç. El que tenen, ni més ni menys. Hi haurà, és clar, una fira. Amb els típics stands d’expositors, amb productes rurals i gastronòmics de qualitat, però també activitats de tota mena i per a totes les edats. Ens interessen les infantils: passejades en carro des del museu Àngel Fibla, tallers, mostra d’artesania…  Amb motiu de la fira, els restaurants de la zona oferiran menús basats en la cuina de l’oli. Santa Bàrbara, a més, te alguns atractius turístics que podeu visitar en familía, com per exemple la seva església, el museu del pàges d’Àngel Fibla, o les famoses masades, masies, dels entorns. Pel fet d’estar situada a prop de Tortosa, de l’Ebre, dels seu Delt,a i dels Ports, és un bon centre d’excursions per la zona. Així podeu rodar per la capital de l’Ebre, la seva catedral, el castell, o bé arribar-vos al Delta, a passejar amb la barca. O admirar les pintures llevantines, declarades patrimoni de la humanitat. Les de l’Ermita per exemple. O visitar un molí d’oli, com el Molí de la Creu, a La Galera, a tocar de Santa Bàrbara, amb els seus camps d’oliveres centenàries. O fer senderisme pel Mont Caro, pels barrancs de La Galera, o resseguir la via verda que remunta l’Ebre. Uns dies d’esbarjo per aquesta terra dura i inhòspita, tan diferent de casa nostra. Paradoxalment, malgrat el que poguèssiu pensar, a Santa Bàrbara menjareu i dormireu de fàbula. Un poble petit que te unes infraestructures que ja voldríen ciutats de major importància. Mireu-vos l’Hotel Diego, amb un restaurant encara millor. L’Hostal dels Frares ofereix natura i un restaurant interessant. Molt més senzillet, La Venta de la Punta ofereix també taula i llits, al carrer Major, 226, Tel: 977 71 90 95. Al tennis del poble també hi ha servei de bar, i quelcom més. També teniu els hotels i restaurants de Tortosa, o bé els de les poblacions de costa, com Sant Carles de la Ràpita o Alcanar, on hi ha tota mena de serveis.

Santa Bárbara es un pueblo de las Tierras del Ebro, en la comarca del Montsià, situado entre Tortosa y Amposta. Llegarán por la autopista AP-7, saliendo en Tortosa y tomando la T-331, o bien saliendo en Amposta y tomando la T-350. Fácil en cualquier caso. Es un pueblo típico del sur, con calles anchas, cruzadas en ángulo recto, casas bajas y blancas y mucho sol y viento. El paisaje también es lo que podíamos esperar. Campos de secano. Olivos hasta donde se pierde la vista, y naranjos. Roca desnuda, campos sin hierba, y detrás de la población las ásperas montañas de los Ports levantando al cielo sus cumbres poderosos y austeros. Santa Bárbara tiene una cooperativa oleícola muy importante. En las Tierras del Ebro, la agricultura es el sector económico más importante. Por ello, esta villa organiza una señora feria del Aceite, los Cítricos y el Comercio. Lo que tienen, ni más ni menos. Habrá, claro, una feria. Con los típicos stands de expositores, con productos rurales y gastronómicos de calidad, pero también actividades de todo tipo y para todas las edades. Nos interesan las infantiles: paseos en carro desde el museo Ángel Fibla, talleres, muestra de artesanía … Con motivo de la feria, los restaurantes de la zona ofrecerán menús basados ​​en la cocina del aceite. Santa Bárbara, además, tiene algunos atractivos turísticos que se pueden visitar en familía, como por ejemplo su iglesia, el museo del campesino de Ángel Fibla, o las famosas masías de los entornos. Por estar situada cerca de Tortosa, del Ebro, de su Delta, y de los Puertos de Beceite, es un buen centro de excursiones por la zona. Así pueden llegarse hasta la capital del Ebro, con su catedral, el castillo, o bien al Delta, a pasear con la barca. O admirar las pinturas levantinas, declaradas patrimonio de la humanidad. Las de la Ermita por ejemplo. O visitar un molino de aceite, como el Molino de la Cruz, en La Galera, junto a Santa Bárbara, con sus campos de olivos centenarios. O hacer senderismo por Mont Caro, por los barrancos de La Galera, o seguir la vía verde que remonta el Ebro. Unos días de recreo en esta tierra dura e inhóspita, tan diferente de nuestra casa. Paradójicamente, pese a lo que pudiéramos pensar, en Santa Bárbara comeréis y dormiréis de fábula. Un pueblo pequeño que tiene unas infraestructuras que ya desearían ciudades de mayor importancia. Como el Hotel Diego, con un restaurante aún mejor. El Hostal los Frailes, que ofrece naturaleza y un restaurante interesante. Mucho más sencillito, La Venta de la Punta ofrece también mesa y camas, en la calle Mayor, 226, Tel: 977 71 90 95. En el tenis del pueblo también hay servicio de bar, y algo más. También tienen a mano los hoteles y restaurantes de Tortosa, o bien los de las poblaciones de costa, como San Carlos de la Rápita o Alcanar.

Turó de Montgrós

A la primavera sempre bé molt de gust pujar al Montseny. O bé a l’estiu, que s’hi està fresc, o a la tardor, que tot és de colors, o a l’hivern, sobretot si està nevat… conclusió: el Montseny és bonic tot l’any. Doncs bé, us volem proposar una visita a un racó que potser no coneixeu. Es tracta del poblat ibèric del turó de Montgrós. Està molt proper a la gran esplanada de El Brull al cor del maravellós Parc Natural del Montseny.  Hi podeu arribar molt fàcilment per la C-17, en direcció Vic i girar cap a Seva just en arribar a Tona. Des de Seva seguirem la carretera que porta cap al Coll Formic. O bé podeu pujar també des de Sant Celoni cap al Coll Formic, i baixar una mica en direcció cap a Seva. En arribar-hi alucinareu amb la gran plana de gespa verda, preciosa, i amb l’esglèsia romànica. No lluny, dalt d’un petit turó, hi ha les restes del castell. Allà mateix trobareu l’ajuntament, l’oficina del parc i un restaurant que us recomanem vivament: El Castell. S’hi menja molt bé però cal reservar perquè sempre està molt ple: Tf. 938 840 063.  Si us parlem del Brull, a més de ser molt bonic, és perquè alguns caps de setmana s’organitzen visites guiades per arqueòlegs al poblat ibèric del Montcau. És aquesta una excursió familiar, de uns dos kms. llargs de recorregut, una mitja hora ben bona o més, que us portarà fins aquesta fortificació amb el seu fossat. Tots els dissabtes i festius s’inicia la ruta, des del Brull mateix, on hi ha molt bon aparcament, a les 11 del matí i a la 1 del migdia. El preu és econòmic. El camí és molt bonic, i passa per masies com la Sala y el Boix. Per més dades dirigiu-vos al centre d’informació instal·lat a la rectoria del Brull, telèfon: 938 840 692. O bé per correu: p.montseny.brull@diba.cat. L’excursió val la pena, culturalment i paisagística. El poblat ocupa un cingle damunt l’afrau del Montanyà, i l’ocupació humana va de l’any 1000 aC fins l’època medieval. Ja veieu que és una proposta molt engrescadora. I tornant de la visita, cansats de l’excursió, a dinar i a passar la tarda fent l’indi en la praderia fantàstica del Brull. Us agradarà!

En primavera siempre bien de gusto subir al Montseny. O bien en verano, que se está fresco, o en otoño, en que todo es de colores, o en invierno, sobre todo si está nevado … conclusión: el Montseny es bonito todo el año. Pues bien, os queremos proponer una visita a un rincón que quizá no conoceis. Se trata del poblado ibérico de Montgrós. Está muy cercano a la gran explanada de El Brull en el corazón del maravilloso Parque Natural del Montseny. Se puede llegar muy fácilmente por la C-17, en dirección Vic y girar hacia Seva justo al llegar a Tona. Desde Seva seguiremos la carretera que lleva hacia el Coll Formic. O bien se puede subir también desde Sant Celoni hacia el Coll Formic, y bajar un poco en dirección a Seva. Al llegar alucinareis con la gran llanura de césped verde, preciosa, y con la iglesia románica. No lejos, sobre una pequeña colina, se encuentran los restos del castillo. Allí mismo vereis el ayuntamiento, la oficina del parque y un restaurante que os recomendamos vivamente: El Castillo. Se come muy bien pero hay que reservar porque siempre está muy lleno: Tf. 938 840 063. Si os hablamos de El Brull, además de ser muy bonito, es porque algunos fines de semana se organizan visitas guiadas por arqueólogos hasta el poblado ibérico del Montcau. Es esta una excursión familiar, de unos dos kms. largos de recorrido, una media hora buena o más, que os llevará hasta esta fortificación con su foso. Todos los sábados y festivos se inicia la ruta, desde el Brull mismo, donde hay muy buen aparcamiento, a las 11 de la mañana ya la 1 del mediodía. El precio es económico. El camino es muy bonito, y pasa por masías como la Sala y el Boix. Para más datos hay que dirigirse al centro de información instalado en la rectoría del Brull, teléfono: 938 840 692. O bien por correo: p.montseny.brull @ diba.cat. La excursión merece la pena, cultural y paisajísticamente. El poblado ocupa un risco sobre el abismo del Montanyà, y la ocupación humana va del año 1000 aC hasta la época medieval. Ya veis que es una propuesta muy atractiva. Y volviendo de la visita, cansados ​​de la excursión, a comer, y a pasar la tarde haciendo el indio en la pradera fantástica del Brull.

Xató i motor a Canyelles

El proper diumenge 20 de març de 2011 es farà a Canyelles una xatonada i una fira del motor. Es tracta d’una parada més de la ruta de xató, una ruta festiva que va passant per diversos pobles de les comarques del Penedès i Garraf. Durant tot l’hivern, de novembre a l’abril, hi han xatonades. Una xatonada és una festa gastronòmica al voltant d’una amanida, boníssima, feta amb una salsa extarordinària. Entreu a la web de la Ruta del Xató, on hi ha tota la informació. Recordeu que podeu viure la festa de la xatonada a Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Cubelles, Canyelles, Calafell, Cunit i Sitges. Just per aquest ordre. Si finalment escolliu anar a Canyelles haureu fet una bona elecció. És un poble pintoresc, situat entre el mar i la muntanya, just a l’altre costat dels túnels del Garraf, a tocar de Siges, i molt a prop dels parcs naturals d’Olèrdola i del Garraf. El poble és coquetó. Te un castell i una església, i està situat dalt d’un turó. El nucli antic de Canyelles és graciós, amb aires romàntics.  Hi ha algunes masies curioses, com Can Sàbat (del XVIII) i Can Faló (del XVI) dins en mateix nucli urbà.  Arribareu fàcilment a Canyelles per l’autopista C-32 direcció Tarragona, prenent la sortida en direcció Vilafranca del Penedès, per agafar la carretera C-15.  També podeu anar-hi per dalt, (una mica més de volta), per l’autopista A-7, en direcció Tarragona,  agafant sortida número 29 i prenent la C-15 cap a Sitges.  A més de la xatonada també podreu disfrutar d’una Fira del Motor, que a partir de les nou del matí i fins les tres de la tarda, omplirà el Casc Antic de la vila. Hi haurà exposició de cotxes i motos antics, concentració de Harleys, concurs de Tuning, exposició de vehicles, exposició d’andròmines, exhibició de MotoCross, passejades en quads, carruatges pels infants, i exhibició de maquetisme, inclosos helicòpters i avions. I segur que encara ens deixem alguna cosa. Bé, un cap de setmana ben ple d’esdeveniments!. Tots els restaurants de Canyelles col·laboren en la Xatonada i la Fira del Motor. I n’hi ha de bons. Si amb el que tastareu a la fira no en teniu prou, aneu a alguna de les adreces gastronòmiques de Canyelles. Com per exemple: Cal Tano, a l’Avinguda del Raval, 50, T.  93 897 30 37.  O a La Cava, al carrer del Pou, 1. T. 93 818 88 38. O bé La Taverneta, a la Carretera de Vilafranca a Vilanova, 6. T. 93 818 86 40. Al Pou Nou, carrer del Pou Nou, 2.  T. 93 897 30 32. Finalment La Pedrera, també a la Carretera de Vilafranca, 7, T. 93 818 81 94. Si us calgués dormir, perquè heu decidit visitar Olèrdola, on sempre fan activitats, heu de saber que el poble disposa de cases rurals, ressenyades a la web. I, naturalment, teniu molts i bon hotels a Sitges, Vilanova o Sant Pere de Ribes, que són a tocar. Bona xatonada i bona fira del motor!

El próximo domingo 20 de marzo de 2011 se hará en Canyelles una xatonada y una feria del motor. Se trata de una parada más de la ruta de xató, una ruta festiva que va pasando por varios pueblos de las comarcas del Penedès y Garraf. Durante todo el invierno, de noviembre hasta abril hay xatonadas. Una xatonada es una fiesta gastronómica en torno a una ensalada, buenísima, hecha con una salsa extarordinària. Entrad en la web de la Ruta del Xató, donde está toda la información. Recordad que se puede vivir la fiesta de la xatonada en Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, El Vendrell, Cubelles, Canyelles, Calafell, Cunit y Sitges. Justo por este orden. Si finalmente eligen ir a Canyelles, habréis hecho una buena elección. Es un pueblo pintoresco, situado entre el mar y la montaña, justo al otro lado de los túneles del Garraf, cerca de Siges, y muy cerca de los parques naturales de Olèrdola y del Garraf. El pueblo es coqueto. Tiene un castillo y una iglesia, y está situado sobre una colina. El núcleo antiguo de Canyelles es gracioso, con aires románticos. Hay algunas masías curiosas, como Can Sàbat (del XVIII) y Can Falo (del XVI) dentro en mismo casco urbano. Llegarán fácilmente a Canyelles por la autopista C-32, en dirección Tarragona, tomando la salida dirección Vilafranca del Penedès, para coger la carretera C-15. También se puede ir por arriba, (algo más de vuelta), por la autopista A-7, en dirección Tarragona, tomando la salida número 29 y luego la C-15 hacia Sitges. Además de la xatonada también podrán disfrutar de una Feria del Motor, que a partir de las nueve de la mañana y hasta las tres de la tarde, llenará el Casco Antiguo de la villa. Habrá exposición de coches y motos antiguos, concentración de Harleys, concurso de Tuning, exposición de vehículos, exposición de trastos, exhibición de MotoCross, paseos en quads, carruajes para los niños, y exhibición de maquetismo, incluidos helicópteros y aviones. Y seguro que aún nos dejamos algo. Bueno, ¡un fin de semana lleno de eventos!. Todos los restaurantes de Canyelles colaboran en la Xatonada y la Feria del Motor. Y los hay muy buenos. Si con lo que degustarán en la feria no es suficiente, vayan a alguna de las direcciones gastronómicas de Canyelles. Como por ejemplo: Cal Tano, en la Avenida del Raval, 50, T. 93897 30 37. O la Cava, en la calle del Pou, 1. T. 93818 88 38. O bien La Taverneta, en la Carretera de Vilafranca a Vilanova, 6. T. 93818 86 40. El Pou Nou está en la calle del Pou Nou, 2. T. 93897 30 32. Finalmente La Pedrera, también en la Carretera de Vilafranca, 7, T. 93818 81 94. Por fuera necesario dormir, porque habéis decidido visitar Olèrdola, donde siempre hacen actividades, debéis saber que el pueblo dispone de casas rurales, reseñadas en la web. Y, naturalmente, teneis muchos y buenos hoteles en Sitges, Vilanova o Sant Pere de Ribes, que estan muy cerca.

Vall de Bianya

Un cap de setmana amb sol, un dia ideal per pujar a la Vall de Bianya. Per veure romànic de Girona. Simple, rural, amagat, desconegut… maravellós. En un entorn natural de fàbula. Si és l’estiu, podreu campar per prats i boscos, sense passar calor. Si és primavera tot florirà al vostre pas. Si la tardor acompanya els vostres passos per la vall, veureu una gama de colors inaudita: fagedes, rouredes… aladerns, aurons, mil arbres i tons. A l’hivern, neu. I si no hi ha neu, melangia d’un món adormit, com mort. Un paisatge magnífic, com correspon a una part de la Garrotxa, l’anomenada Alta Garrotxa, un trosset poc conegut d’aquesta bellíssima comarca, amb els seus boscos i volcans. Però el que ens atrau més d’aquesta terra és la seva ruralitat intacta. Els poblets, escampats, amagats dins el territori. I les masies, grans, poderoses, esplèndides. I els molins vora els torrents. I les esglésies, les magnífiques ermites i temples romànics, símbol viu d’un temps en que aquestes contrades eren plenes de vida i de gent. Avui, solitàries, parròquies sense ramat. Temples com ara Sant Andreu de Porreres, a la ferèstega Vall de Bac, que prometem un dia descobrir-vos en aquest mateix bloc. Per arribar-hi cal seguir des de Sant Pau de Segúries la pista, asfaltada, que s’endinsa al Bac. A la mateixa vall, Santa Maria de Sacot, a tocar de l’Hostal de Bac, un lloc on fan bona carn a la brasa. Sant Feliu de Bac i Santa Magdalena del Coll, són dues altres esglésies, d’accés fàcil des de la carretera C-153, des del coll de Capsacosta, o bé seguint per la pista que travessa la vall de Bac. Sant Miquel de la Torre, en canvi, està més amagada. A l’altra cantó del mapa hi ha Sant Andreu de Socarrats, que  es troba molt a prop d’Olot, i de la carretera dels túnels de Capsacosta, al llogaret de Llocalou. També des de Llocalou, seguint la carretera de Capsec, trobareu Sant Martí de Capsec. Preciós. Recomanable. Un xic més a munt, seguint per la carretera C-153, trobareu indicat Sant Martí del Clot. De l’Hostalnou podeu fer cap a Santa Margarida de Bianya. També a la mateixa C-153 trobareu l’indicador per anar a Sant Martí de Solamal i Sant Pere Despuig. Al nucli urbà més gran de la vall, que són quatre cases mal contades, s’alça Sant Salvador de Bianya. (A la foto). Un temple molt bonic. I encara ens en deixem unes quantes. Demaneu a quines hores podeu visitar-les, perquè moltes vegades les haureu de veure només per fora. Dormir o menjar a la Vall de Bianya és una experiència magnífica. Hi ha cases rurals encantadores. Mireu-vos la web de turisme de la Vall i escolliu la vostra. Arribareu a la Vall de Bianya si pugeu fins prop d’Olot, sense entrar-hi, via Girona, Banyoles i Besalú, per autopista, autovia i bona carretera. Preneu cap a Camprodón. Passat Sant Joan les Fonts sereu a la Vall. També possible per Granollers, Vic i els túnels de Bracons, llavors travessant Olot. O per Vic, fins Ripoll, i passant els túnels de Capsacosta, o millor, pujant fins Sant Pau de Segúries per veure la Vall de Bac, i baixant per la carretera C-153, l’antiga, pel coll. Moltes corbes però paisatge d’ensomni!.

Un fin de semana con sol, un día ideal para subir a la Vall de Bianya. Para ver el románico de Girona. Simple, rural, escondido, desconocido … maravilloso. En un entorno natural de fábula. Si es verano, podrán correr por prados y bosques, sin pasar calor. Si es primavera todo florecerá a vuestro paso. Si és el otoño, acompañaran sus pasos por el valle una gama de colores inaudita: hayedos, robledales, arces, mil árboles y tonos. En invierno, nieve. Y si no hay nieve, melancolía de un mundo dormido, como muerto. Un paisaje magnífico, como corresponde a una parte de la Garrotxa, la llamada Alta Garrotxa, un trocito poco conocido de esta bellísima comarca, con sus bosques y volcanes. Pero lo que nos atrae más de esta tierra es su ruralidad intacta. Los pueblos, esparcidos, escondidos dentro del territorio. Y las masías, grandes, poderosas, espléndidas. Y los molinos cerca de los torrentes. Y las iglesias, las magníficas ermitas y templos románicos, símbolo vivo de un tiempo en que estas tierras estaban llenas de vida y de gente. Hoy, solitarias, son parroquias sin grey. Templos como Sant Andreu de Porreres, en el agreste Valle de Bac, que prometemos un día descubrirte en este mismo blog. Para llegar hay que seguir desde Sant Pau de Segúries la pista, asfaltada, que se adentra en Bac. En el mismo valle, Santa María de Sacot, en las inmediaciones del Hostal de Bac, un lugar donde hacen buena carne a la brasa. Sant Feliu de Bac y Santa Magdalena del Coll, son otras dos iglesias, de fácil acceso desde la carretera C-153, desde el collado de Capsacosta, o bien siguiendo por la pista que atraviesa el valle de Bac. San Miguel de la Torre, en cambio, está más escondida. Al otro lado del mapa está Sant Andreu de Socarrats, que se encuentra muy cerca de Olot, y de la carretera de los túneles de Capsacosta, en la aldea de Llocalou. También desde Llocalou, siguiendo la carretera de Capsec, encontraréis Sant Martí de Capsec. Precioso. Recomendable. Un poco más arriba, siguiendo por la carretera C-153, encontrarán indicado Sant Martí del Clot. Del Hostalnou pueden llegar hasta Santa Margarida de Bianya. También en la misma C-153 encontrarán el indicador para ir a Sant Martí de Solamal y San Pedro Despuig. En el núcleo urbano más grande del valle, que son cuatro casas mal contadas, se alza San Salvador de Bianya. (En la foto). Un templo muy bonito. Y aún nos dejamos unas cuantas iglesias más. Consultad a qué horas pueden visitarlas, porque muchas veces las tendrán que ver sólo por fuera. Dormir o comer en la Vall de Bianya es una experiencia magnífica. Hay casas rurales encantadoras. Consulten la web de turismo del valle y elijan el suyo. Llegarán a la Vall de Bianya si suben hasta llegar cerca de Olot, pero sin entrar, vía Girona, Banyoles y Besalú, por autopista, autovía y buena carretera. Tomen luego hacia Camprodón. Pasado Sant Joan les Fonts ya entrais en el Valle. También posible acceder por Granollers, Vic y los túneles de Bracons, entonces llegareis atravesando Olot. O por Vic, hasta Ripoll, y pasando los túneles de Capsacosta, o mejor, subiendo hasta Sant Pau de Segúries para ver el Valle de Bac, y bajando por la carretera C-153, la antigua, por el collado. ¡Muchas curvas pero paisaje de ensueño!.

Beuda

El poblet de Beuda, quatre cases, està situat al Pirineu més aspre, a Girona, a la Garrotxa més muntanyosa, molt a prop de Besalú. S’hi arriba fàcilment per l’autovia que va de Girona a Olot. Només cal sortir a Besalú, i girar a la dreta per la carretera que porta a Figueres, i agafar, al cap de pocs metres, la desviació que porta a Beuda i Maià de Montcal. Beuda està arraulida, xafada, dominada, engolida pel altíssim i poderós massís del Mont, amb el seu Santuari prodigiós al damunt del cim. El poblet conserva al bell mig del seu casc antic una excepcional esglèsia d’origen romànic. La portada és molt bonica, i el campanar encara més. (Foto). Però no és aquesta la única joia del terme municipal. Els voltants estan plens de bons monuments, com ara uns quants castells, moltes cases pairals antiquíssimes, ermites romàniques com Lligordà o monestirs increibles com els de Palera. Totes aquestes maravelles fan molt aconsellable una visita a Beuda. Però si és la natura allò que apassiona la vostra família també esteu de sort. Beuda és pura natura. Boscos i paisatges bellíssims. Pugeu el Mont per la carretera estreta i sinuosa. A cada volta una vista més gran. Des de dalt mitja Catalunya i mig Pirineu al vostres peus. Bon restaurant i bona hospederia. Un hotelet amb molt d’encant. Les cases pairals de Beuda són de les millors de Catalunya.  Cases amb un poder imponent. Com el Noguer de Segueró. Diu la dita: “Si voleu saber qui són els més rics d’aquesta terra, (Catalunya), són el Sobirà de Santa Creu, el Noguer  de Segueró i l’Espona de Saderra”. Però també són impresionants les masies de Falgars, la casa forta de la Masó, Can Maholà, Mas Salvanera o Can Oliveres, per citar-ne només unes quantes. Si voleu dinar a Beuda mateix, doncs  aneu a Ca la Montserrat, a la plaça major, 3, telèfon 972 59 07 12. No podeu perdre’us, no hi ha carrers. Acabeu de fer la diada amb una visita a Besalú, que mai pot mancar. Si voleu passar tot el cap de setmana, cap problema. Poques comarques de Catalunya tan belles i amb tants atractius com la Garrotxa: volcans d’Olot, llac de Banyoles, coves de Serinyà, Castellfollit de la Roca, Sadernes, Oix… bé, no cabaríem mai. Per dormir us recomanem els hostals i hotels de Besalú. Una cucada. Des de la mateixa Fonda Siqués a hotels com el Tallaferro o Spa’s com Can Güell, tots del mateix amo: els de Cal Parent. O coses tan exclusives com el Sant Ferriol.

.                                                                                                                                                       .

El pueblo de Beuda, cuatro casas, está situado en el Pirineo más áspero, en Girona, en la Garrotxa más montañosa, muy cerca de Besalú. Se llega fácilmente por la autovía que va de Girona a Olot. Sólo hay que salir a Besalú, y girar a la derecha por la carretera que lleva a Figueres, y tomar, a los pocos metros, la desviación que lleva a Beuda y Maià de Montcal. Beuda está acurrucada, dominada, engullida por el altísimo y poderoso macizo del Mont, con su Santuario prodigioso encima de la cima. El pueblo conserva en el centro de su casco antiguo una excepcional iglesia de origen románico. La portada es muy bonita, y el campanario aún más. (Foto). Pero no es ésta la única joya del término municipal. Los alrededores están llenos de monumentos, como castillos, casas solariegas antiquísimas, ermitas románicas como Lligordà o monasterios increíbles como los de Palera. Todas estas maravillas hacen muy aconsejable una visita a Beuda. Pero si es la naturaleza lo que apasiona su familia también están de suerte. Beuda es pura naturaleza. Bosques y paisajes bellísimos. Subid al Mont por la carretera estrecha y sinuosa. En cada vuelta una vista mayor. Desde lo alto media Cataluña y medio Pirineo a sus pies. Buen restaurante y buena hospedería. Un hotelito con mucho encanto. Las casas solariegas de Beuda son de las mejores de Catalunya. Casas con un poder imponente. Como el Noguer de Segueró. Dice el dicho: “Si quiere saber quiénes son los más ricos de esta tierra, (Cataluña), son el Sobirà de Santa Creu, el Noguer de Segueró y Espona de Saderra”. Pero también son impresionantes las masías de Falgars, la casa fuerte de La Masó, Can Maholà, Mas Salvanera o Can Oliveres, por citar sólo unas cuantas. Si desean comer en Beuda mismo, pues vayan a Ca la Montserrat, en la plaza mayor, 3, teléfono 972 59 07 12. No pueden perder-se, no hay calles. Acabad de hacer el dia con una visita a Besalú, que nunca puede faltar. Si desean pasar todo el fin de semana, ningún problema. Pocas comarcas de Cataluña tan bellas y con tantos atractivos como la Garrotxa: volcanes de Olot, lago de Banyoles, cuevas de Serinyà, Castellfollit de la Roca, Sadernes, Oix … bien, no cabaríem nunca. Para dormir os recomendamos los hostales y hoteles de Besalú. Una cucada. Desde la misma Fonda Siqués a hoteles como el Tallaferro o Spa’s como Can Güell, todos del mismo dueño: los de Cal Parent. O cosas tan exclusivas como el Sant Ferriol.