Congosto de Ventamillo


Ventamillo

El congosto del Ventamillo dona accés a la Vall de Benasque. Ja només per això és digne de figurar en un bloc on s’aconsellen sortides en família. Però, a més, el congost en si, val una detinguda visita. Aprofiteu per pujar de Lleida, cap a Graus i d’aquesta bellíssima població aragonesa cap a Castejon de Sos i Benasque. Feu-ho pel Ventamillo abans que una legió de camions obrin una nova carretera i la ruta perdi tot el seu encant. Encara podreu disfrutar d’una natura en estat decimonònic. D’una carretera estreta que s’adapta a les formes de la muntanya i que no permet presses. Corbes tancades, sense visibilitat. Llocs on amb feines i treballs passen dos cotxes. Llocs on la penya es tanca damunt vostre. Una ruta que ressegueix el riu Èssera, límpid, cristal·lí. Amb racons d’una bellessa quasi lírica, on l’aigua demana a crits que pareu el vehicle i baixeu a donar-vos un bon bany. D’aquí a molt poc temps, sense cap mena de dubte, volaran la roca per obrir una sèrie de túnels i el Congost del Ventamillo quedarà quiet i oblidat. Millor per les aus i els animalons. Millor pels conductors que podran còrrer més i amb més seguretat. Però els veritables viatgers, que ja hem perdut els Collegats i el Terradets, anyorarem per sempre els revolts i els punts de vista inigualables. Anyorarem el conduir lent i pausat disfrutant de les verticals parets, recobertes de vegetació, que no deixen passar la llum del sol. Anyorarem les raconades idíliques i fresques on parar el motor i posar els peus i la panxa, si cal, en remull. I els jocs dels infants que tiren pedres al riu i diuen, ohhh!!!, a cada nova sorpresa que la natura ens depara. Aneu-hi ara que encara hi sou a temps. I el premi, a més del congosto, serà la Vall de Benasque, al final d’aquesta muralla imponent, al darrera d’aquesta porta sublim. Benasque, el Pirineu en estat pur, els cims altius i les valls verdes. Allotgeu-vos a La Solana, a Benasque mateix. Familiar, bonic i bé de preu. S’hi menja de fábula. O a Casa Ciria, un luxe, o al final del Vall, a los Llanos del Hospital, natura salvatge, un racó càlid de món.

El desfiladero del Ventamillo da acceso a la Val de Benasque. Ya sólo por eso es digno de figurar en un bloque donde se aconsejan salidas en familia. Pero, además, el desfiladero en sí, merece una detenida visita. Aproveche para subir de Lérida, hacia Graus y de esta bellísima población aragonesa hacia Castejon de Sos y Benasque. Hágalo por Ventamillo antes que una legión de camiones abran una nueva carretera y la ruta pierda todo su encanto. Todavía podrá disfrutar de una naturaleza en estado decimonónico. Por una carretera estrecha que se adapta a las formas de la montaña y que no permite prisas. Curvas cerradas, sin visibilidad. Lugares donde con penas y trabajos pasan dos coches. Lugares donde la peña se cierra sobre si. Una ruta que recorre el río Ésera, límpido, cristalino. Con rincones de una belleza casi lírica, donde el agua pide a gritos que se pare el vehículo y bajarse a  darse un buen baño. Dentro de muy poco tiempo, sin duda, volarán la roca para abrir una serie de túneles y el Congosto del Ventamillo quedará quieto y olvidado. Mejor para las aves y los animalitos. Mejor para los conductores que podrán correr más y con más seguridad. Pero los verdaderos viajeros, los que ya hemos perdido Collegats y Terradets, hecharemos a faltar para siempre las curvas y los puntos de vista inigualables. El conducir lento y pausado disfrutando de las verticales paredes, recubiertas de vegetación, que no dejan pasar la luz del sol.  Los rincones idílicos y frescos donde parar el motor y poner los pies y la barriga, si es necesario, en remojo. Y los juegos de los niños que tiran piedras al río y dicen, ohhh!, a cada nueva sorpresa que la naturaleza nos depara. Id ahora que todavía estais a tiempo. Y el premio, además del desfiladero, será la Val de Benasque, al final de esta muralla imponente, detrás de esta puerta sublime. Benasque, el Pirineo en estado puro, las cimas y los valles verdes. Alojaros en Benasque en La Solana, donde también comeréis muy bien, o en Casa Ciria. O al final del valle, en los Llanos del Hospital.

Àger


ager

Àger, magnífica vila medieval presidida per la imponent col·legiata romànica de Sant Pere, domina des de fa segles la seva magnífica vall als peus del Montsec. La vall d’Àger fou durant molts anys lloc de pas obligat de totes les rutes que, des del Pallars i l’Aran, baixaven a les planes de Lleida i al mar. Els vescomptes d’Àger fortificaren la seva capital i l’embelliren amb obres d’art i edificis ben notables. Dissortadament, després d’amys d’abandonament, avui només tenim les pedres i el paisatge. Però això ja és suficient per rendir un viatge a la Vall d’Àger. La col·legiata Agustiniana de Sant Pere, en procés de restauració, és una joia del romànic d’aquestes terres. La vila conserva tot l’aire medieval. Dalt les muntanyes us esperen ermites i castells. Aquí la natura se’ns mostra viva i potent. L’espadat del Montsec ofereix la seva presència aclaparadora als amants de l’excursionisme i del vol sense motor. La ruta del congost de Montrebei, al límit d’Aragó, penjada sobre les aigües turquesa del pantà de Santa Anna, emocions fortes als amants del senderisme, del kaiac, o simplement, a les persones que estimin la natura i vulguin gaudir d’un paisatge inoblidable. Aneu fins Àger per la nova carretera que des de Balaguer s’enfila cap a Òs de Balaguer i les Avellanes. Pareu-vos a visitar el poble de les campanes i el bonic monestir on reposen els comtes de l’Urgell. Al Monestir de les Avellanes, a més de delitar-vos amb el seu art gòtic, podreu dinar i dormir. Un bon lloc per fer-lo centre de la vostra visita a la vall. Si disposeu de més dies podeu remuntar el riu, passar el congost de Terradets i visitar l’antiquíssim castell de Mur. En tot cas, uns dies diferents en un indret diferent i poc visitat. A la vall trobareu infinitat de cases rurals i bons hotelets. També un càmping especialitzat en esports d’aventura.

Àger, magnífica villa medieval presidida por la imponente colegiata románica de Sant Pere, domina desde hace siglos su magnífico valle a los pies del Montsec. La Vall d’Àger fue durante muchos años lugar de paso obligado de todas las rutas que, desde el Pallars y el Aran, bajaban a los llanos de Lérida y al mar. Los vescomptes de Àger fortificaron su capital y la embellecieron con obras de arte y edificios muy notables. Desgraciadamente, después de años de abandono, hoy sólo tenemos las piedras y el paisaje. Pero eso ya es suficiente para rendir un viaje a la Vall d’Àger. La colegiata Agustiniana de Sant Pere, en proceso de restauración, es una joya del románico de estas tierras. La villa conserva todo el aire medieval. En sus montañas os esperan ermitas y castillos. Aquí la naturaleza se muestra viva y potente. El farallón del Montsec ofrece su presencia abrumadora a los amantes del excursionismo y del vuelo sin motor. La ruta del desfiladero de Montrebei, en el límite de Aragón, colgada sobre las aguas turquesa del pantano de Santa Anna, brinda emociones fuertes a los amantes del senderismo, del kaiac, o simplemente, a las personas que amen la naturaleza y quieran disfrutar de un paisaje inolvidable. Bajad hasta Àger por la nueva carretera que desde Balaguer sube hacia Os de Balaguer y les Avellanes. Pararos a visitar el pueblo de las campanas y el bonito monasterio donde reposan los condes de Urgell. El Monasterio de les Avellanes, además de su arte gótico, ofrece un buen lugar donde comer y dormir. Podeis hacerlo el centro de su visita a todo el valle. Si tiene más días puede remontar el río, pasar el desfiladero de Terradets y visitar el antiguo castillo de Mur. En todo caso, unos días diferentes en un lugar diferente y poco visitado. En el valle encontraréis infinidad de casas rurales y buenos hotelitos. También un camping especializado en deportes de aventura.

Monestir de les Avellanes


avellanes

El monestir de Santa Maria de les Avellanes era, antigament, una parada obligatòria en la ruta de Barcelona a la Vall d’Aran. Situat a pocs kms. al nord de Balaguer, camí d’Àger i Tremp, restà oblidat molts anys, allunyat de la nova carretera que ja no passava per la bonica Vall d’Àger. Però ara, tot ha canviat. La carretera Balaguer-Àger torna ha estar en òptimes condicions i Avellanes pot ser una parada en aquesta ruta redescoberta. Els germans Maristes s’encarregaren de restaurar completament l’antic monestir gòtic, que avui dia llueix les seves millors gales. Allà hi trobareu la magnífica esglèsia gòtica on estan sepultats els comtes d’Urgells, en sepulcres que són rèplica dels originals, que són a New York. També el Claustre, (a la foto) i les dependències monàstiques. I si no aneu de passada, sinó que heu vingut a fer un cap de setmana esteu de sort. Podeu allotjar-vos a les senzilles però netes cel·les que el monestir us proposa. Tota mena de serveis imaginables, i també bon menjar. Des d’Avellanes la Vall d’àger està al vostre abast: el poble amb la col·legiata romànica de Sant Pere, els carrers i les seves esglèsies i ermites, el maravellós Montsec i els seus paratges, el congost de Montrebei, tan espectacular. I si hi aneu a l’abril, podeu pujar a Ós de Balaguer a sentir tocar campanes!. Teniu també un centre d’esports d’aventura, vols en ala delta i parapent, un bon càmping i bons hotels. Els responsables del monestir disposen d’un bloc on hi penjen les darreres noves. Feu-hi una ullada.

El monasterio de Santa Maria de les Avellanes era, antiguamente, una parada obligatoria en la ruta de Barcelona a la Vall d’Aran. Situado a pocos kms. al norte de Balaguer, camino de Àger y Tremp, quedó olvidado muchos años, alejado de la nueva carretera que ya no pasaba por la preciosa Vall d’Àger. Pero ahora, todo ha cambiado. La carretera Balaguer-Àger vuelve ha estar en óptimas condiciones y Avellanas puede ser una parada en esta ruta redescubierta. Los hermanos Maristas se encargaron de restaurar completamente el antiguo monasterio gótico, que hoy luce sus mejores galas. Allí se encuentra la magnífica iglesia gótica donde están sepultados los condes de Urgell, en sepulcros que son réplica de los originales, que estan en New York. También el Claustro, (en la foto) y las dependencias monásticas. Y si no va de paso, sino que ha venido para un fin de semana, está de suerte. Pueden alojarse en las sencillas pero limpias celdas que el monasterio les propone. Todo tipo de servicios imaginables, y también buena comida. Desde Avellanas toda la Vall d’Àger está a su alcance: el pueblo con la colegiata románica de Sant Pere, las calles y sus iglesias y ermitas, el maravilloso Montsec y sus parajes, el desfiladero de Montrebei, tan espectacular . Y si van en abril, pueden subir a Os de Balaguer a oír tocar campanas. Tienen también un centro de deportes de aventura, vuelos en ala delta y parapente, un buen camping y buenos hoteles. Los responsables del monasterio editan un bloc con las últimas notícias. Dadle una mirada.