Torino, una altra volta


Torí, Turín, Torino, la ciutat te un nom en cada idioma, és la capital de l’antic regne del Piemont. L’orgull de la casa dels Saboia. Avui dia es presenta al visitant com una gran ciutat pulcra, oberta, ordenada, educada, mil·limètrica. Us sentireu com a casa a Torino si sou d’aquelles i aquells a qui els agraden les coses clares, amb ordre i el silenci dominant els carrers. Els espais, les avingudes, totes porticades, estan tirats a esquadra. Grans avingudes, rectes, molt llargues. Els carrers estan molt nets, els del centre son peatonals. La vila és neoclàssica, i això es veu, se sent, es nota. La gran plaça de Sant Carles, amb soportals, és el cor de Torí. Juvara, el gran arquitecte dels reis de Saboia, va dissenyar-la, amb les seves dues esglèsies quasi bessones. Sant Carles i, al seu costat, Santa Cristina. Preneu el tramvia, baratíssim, i feu un volt per la ciutat.

No podeu deixar de veure el magnífic museu Egipci, dels millors del món. Un museu amb peces, sobretot escultures, increibles. De les que surten als manuals d’art. Volteu pel palau reial, pels jardins, pel Duomo, on hi ha el suposat sudari mortuori de Crist. Per dormir teniu un Novotel fantàstic, el Giulio Cesare, amb boníssima comunicació amb el centre de Torino. Nosaltres hi dormim sovint. També ens agrada molt l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació de Porta Nova. Per menjar, desenes de bons restaurants, pizzeries i trattories. Solem sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, proper a l’hotel Crystal, molt bé. Si feu centre a Torí podreu visitar en el curs d’unes petites vacances, o un pont, els fascinants Alps Italians. Les regions d’Aosta, amb els seus valls, que són molt a prop de Torí.

Turín, Torino, la capital del antiguo reino del Piamonte, de la casa de los Saboya, es una gran ciudad pulcra, abierta, ordenada, educada, milimétrica. Se sentirán como en casa en Torino si son Vds. de aquellas personas a quienes les gustan las cosas claras, con orden. Silencio por las calles. Espacios tirados a escuadra. Grandes avenidas, calles limpias, peatonales. La villa es neoclásica, y eso se ve, se siente, se nota. La gran plaza de San Carlos, con soportales, es el corazón de Turín. Juvara, el gran arquitecto de los reyes de Saboya, diseñó, sus dos iglesias casi gemelas. (En la foto la de San Carlos, junto a ella está la de Santa Cristina). Tomad el tranvía, baratísimo, y dad una vuelta por la ciudad. No pueden dejar de ver el magnífico museo Egipcio, de los mejores del mundo. Un museo con piezas, sobretodo esculturas, increíbles. De las que salen en los manuales de arte. Alcancen el palacio real, los jardines, el Duomo, donde está el supuesto sudario mortuorio de Cristo. Para dormir tienen un Novotel fantástico, el Giulio Cesare, con buenísima comunicación con el centro de Torino. Para comer, decenas de buenos restaurantes, pizzerías y trattorias. Si hacen su centro en Turín podrán visitar en el curso de unas pequeñas vacaciones, o un puente, los fascinantes Alpes Italianos. Las regiones de Aosta, con sus valles, están muy cerca de Turín.

Volterra, de nou


Image00068

Hi ha una Toscana amagada, una Toscana diferent. Una Toscana dura, poc agraïda, poc turística, allunyada de les corrents de ramats d’admiradors poc crítics de l’art. Una Toscana potent, senzilla, autèntica, dura, pelada, nua, forta. On la terra no s’assembla gens als turons ondulats que rodejen Florència. Aquesta Toscana te per centre la ciutat de Volterra. Una vila medieval i renaixentista de primer ordre, penjada dalt d’un turó, oberta a tots els vents. Una vila contundent, directa, sense maquillatge. Una vila que conserva tot el sabor dels seus palaus, dels seus carrers. Nosaltres hi hem anat de nou aquest Nadal, i no ens ha fallat. Tan bonica com sempre. Hem dinat al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Arribareu fàcilment a Volterra des de Florència per Certaldo, per Sant Gimigniano, bé des de Siena, o des de Pisa, per Pontedera. Incloueu-la en la vostra ruta per la Toscana. Així anireu més enllà de les edulcorades i manides guies de sempre. Visiteu Florència, naturalment. Impossible no fer-ho. Arribeu-vos fins a Sant Gimigniano, meca de qualsevol turista toscà. Pugeu fins Siena perquè s’ho val, però no deixeu de banda Volterra. I si s’us posa a l’abast mireu-vos també Certaldo, amb la seva vila alta, o Monteriggioni i les seves muralles, o Colle di Val d’Elsa, un poblet ben simpàtic. De Volterra us sorpendrà la fantàstica conservació d’allò que en podríem dir l’ambient, l’esperit medieval. Manté perfectes les muralles i nombroses portes. Imponent és el palau dels Priors, cor de la ciutat, que dialoga amb la signoria, (a la foto), en una plaça fantàstica, escenogràfica. I en una placeta més allunyada, el Duomo, i  el baptisteri, petitó, una cucada. El carrer dei Servi, amb els seus palaus. En resum una vila típicament toscana, cinematogràfica. Si visiteu la maravellosa Toscana penseu en aquesta parenta pobra, però molt bonica: Volterra us espera. Podeu dormir a Florència on hi ha hotels de totes les cadenes familiars, com ara un Novotel, o bé a Siena, a l’hotel Italia, fantàstic.

Image00067

Hay una Toscana escondida, una Toscana diferente. Una Toscana dura, poco agradecida, poco turística, alejada de las corrientes de admiradores poco críticos del arte. Una Toscana potente, sencilla, auténtica, dura, pelada, desnuda, fuerte. Donde la tierra no se parece en nada a los cerros ondulados que rodean Florencia. Esta Toscana tiene por centro la ciudad de Volterra. Una villa medieval y renacentista de primer orden, colgada sobre una colina, abierta a todos los vientos. Una villa contundente, directa, sin maquillaje. Una villa que conserva todo el sabor de sus palacios, de sus calles. Llegarán fácilmente a Volterra desde Florencia por Certaldo, o por San Gimigniano, o bien desde Siena. Incluirla en su ruta por la Toscana será una buena decisión. Así iréis más allá de las edulcoradas y manidas guías de siempre. Vereis más ala de las bellísimas ciudades de toda la vida. Visitad Florencia, naturalmente. Imposible no hacerlo. Acercaos hasta Sant Gimigniano, meca de cualquier turista toscano que se precie. Subid hasta Siena porque se lo merece, pero no dejeis de lado Volterra. Os sorprenderá la fantástica conservación de lo que podríamos llamar el ambiente, el espíritu medieval. Mantiene perfectas las murallas y numerosas puertas. Imponente es el Palacio de los Priores, corazón de la ciudad, que dialoga con el Duomo, el baptisterio y unos cuantos palacios en el mismo espacio público. Una puesta en escena típicamente toscana, cinematográfica. Si visitáis la maravillosa Toscana pensad en esta parienta pobre, pero muy bonita: Volterra os espera. Pueden dormir en la villa, en el mismo centro, en hoteles tan bonitos como La Locanda, o bien en los pueblos esparcidos por los campos. Busquen en la web. También puede hacer centro en Florencia donde hay hoteles de todas las cadenas familiares, como un Novotel.

Cefalú


cefalu

Cefalú és una bonica ciutat, molt turística, potser la més plena de turistes de Sicilia, si deixem de banda Taormina, situada a la ruta entre Palerm i Messina, al nord de l’illa, just a mig camí. És una parada inevitable, perquè és preciosa. Però està impossible. Impossible aparcar, difícil entrar-hi… massa gent. I malgrat tot no us la podeu perdre. Te una platja bellíssima, llarga i, al final, tancant la perspectiva, teniu la vila de Cefalú enfilada dalt d’un turó abocat al mar, amb la catedral sobresortint entre els terrats de les cases. Potser haureu de fer cua al sortir de l’autopista i també en entrar a la ciutat per la carretera general. Una bon idea pot ser aparcar en un dels pàrquings prop de la platja, encara que la majoria estan força lluny del centre i no son més que grans extensions de terreny sorrenc sense cap servei. Però si el que voleu fer primer és banyar-vos és una bona alternativa. Cobren un preu fixe per dia, no molt car. També hi ha un pàrquing públic prop de l’estació, i uns quants de privats, realment pocs. El casc antic és peatonal. No s’hi pot entrar en cotxe ni en broma. Carrers estrets, sovint amb escales ho desaconsellen. També podeu aparcar al port nou, just a l’altra costat del penyal que suporta el poble, però teniu un parell de kms. caminant fins el duomo. Dit tot això, els carrers de Cefalú respiren mediterrània en estat pur, cases blanques, preciós. I la platja és pura meravella, aigua neta, blau turquesa, d’ensomni. I el duomo, d’estil normand, és guapíssim i conserva uns mosaics fantàstics. El front de mar de la vila és esplèndid, amb les cases de pedra, i la muralla, reflectint-se en les aigües del Tirrè. I el carrer principal, anomenat Corso Ruggero està ple de palaus i esglésies renaixentistes i barroques. No us podeu perdre, de cap manera, Cefalú si aneu a fer un volt per Sicília. Per dinar us aconsellarem bons llocs, tots al casc antic que és el què coneixem. La Locanda del Marinaio, bon restaurant de peix i d’especialitats sicilianes i italianes, és recomanable. Està al carrer Porpora 5. Molt bé Le Brace, fabulós, dels millors de l’illa. Al carrer d’accés al barri antic, Via 25 Novembre 1856, número 10. Una mica més enllà teniu, al número 17, Le Chat Noir, bo també. Al front de mar teniu Il covo del Pirata, a la Via Vittorio Emanuele, 59. I al Lungomare, a la platja, allunyats del centre, però prop d’on potser haureu aparcat, hi ha Al Gabbiano, molt bonic, clàssic, Lungomare Giuseppe Giardina, 17. I a tocar el popular i desenfadat Da Nino, típic restaurant de platja.

Cefalú es uno de los pueblos más visitados por los turistas en Sicilia. Su frente marítimo, su playa, larga y dorada, con el peñon que aguanta la villa medieval sobre el agua es delicioso. Cierto que está imposible de coches y gente, que hareis cola para entrar y salir, y que no aparcareis fácilmente. Pero os emocionaran sus largas playas, sus murallas frente al mar, su catedral normanda del siglo XII, la calle principal del casco viejo donde se alinean iglesias barrocas y palacios, el puerto viejo o la Porta de Pescara, una de las puertas del siglo XVII. Admirad el Duomo, con sus mosaicos, el monasterio de Santa Caterina, ahora ayuntamiento, el Palacio Episcopal i el palacio Piraino. Recorred sin prisa las estrechas callejuelas medievales empedradas hasta encontrar el mar o la catedral. No dejeis de ver Cefalú, aunque esté llena a rebosar de viajeros. Lo merece, es muy bonita.

El Vilazari de Vilassar de Dalt


Cartell_Vilazzari_2016

Vilassar de Dalt és un bonic poble del Maresme, no lluny de la platja, però més aviat a muntanya, un xic allunyat del mar. És bessó del seu homònim de la costa del Maresme. Podeu arribar-hi des de Barcelona per l’autopista de Mataró, la C-32, sortida de Cabrils. En sortir gireu cap a muntanya, seguint els rètols. Vilassar de Dalt te un bell parc, Can Rafart, on passar una bona estona amb la canalla. Els primers diumenges de mes, obren un museu del cargol, en una casa del mateix poble.  També te un teatre fet per Guastavino i un castell, d’ús residencial, que només podreu veure per fora. També és fantàstic el parc natural del Sant Mateu, dins les serres que rodegen el poblet. Una zona ideal per anar-hi les famílies. Doncs bé, del l’1 al 3 de juliol, l’època medieval torna a florir a través del festival Vilazari que girarà entorn l’any Llull. Els actes començaran divendres 1 de juliol al vespre amb la presentació de l’Arxiu Històric de Vilassar on hi destaca el fons de pergamins digitalitzats del castell. I al voltant de l’arxiu històric es donarà el tret de sortida, dissabte 2 de juliol al matí, al primer Simposi In Maritima dedicat a estudiar l’època medieval del Maresme. A la tarda, Vilassar reconeixerà com a fill predilecte de la Vila a Toti Soler qui, ja entrada la nit, oferirà un concert als jardins del castell. Enguany el festival compta amb la col·laboració d’una nova edició de Lletres de Nit del Casal Popular dedicat a l’obra de Llull. No hi faltaran les vistes al castell els dies 1,2 i 3 de juliol. Vilassar de Dalt us espera, no lluny de Barcelona. Boníssims racons per fer picnic, fonts i masies al parc del Sant Mateu, a la serralada de Marina. Un entorn fantàstic per fer rutes a peu o en bicicleta. Un paradís per passar un bon dia de camp. I amb platges de sorra gruixuda a un pas. Un dia complert. Si voleu un restaurant us recomanem La Taverna de les Sedes, o bé El Racó de Can Feliu al capdemunt de la vila. Un italià: La Locanda d’Oro, o La Fenice una pizzeria.

Vilassar de Dalt es un bonito pueblo del Maresme, no lejos de la playa, pero en la montaña, un poco alejado del mar. Es gemelo de su homónimo de la costa del Maresme. Pueden llegar desde Barcelona por la autopista de Mataró, la C-32, salida de Cabrils. Vilassar de Dalt tiene un hermoso parque, Can Rafart, donde pasar un buen rato con los niños. Los primeros domingos de mes, abren un museo del caracol, en una casa del mismo pueblo. También tiene un teatro hecho por Guastavino y un castillo, de uso residencial, que sólo podrán ver por fuera. También es fantástico el parque natural del San Mateo, dentro de las sierras que rodean la aldea. Una zona ideal para ir con la familia. Pues bien, en Vilassar, este próximo fin de semana hacen un mercado medieval y una serie de actividades familiares muy chulas. Vilassar de Dalt os espera, no lejos de Barcelona. Buenísimos rincones para hacer picnic, fuentes y masías en el parque del San Mateo, en la cordillera de Marina. Un entorno fantástico para hacer rutas a pie o en bicicleta. Un paraíso para pasar un buen día de campo. Y con playas de arena gruesa a un paso. Un día completo. Si quieren un restaurante recomendamos La Taberna de las Sedas, o bien El Racó de Can Feliu. Un italiano: La Locanda de Oro, o La Fenice, una pizzería.

Festa Marinera a Sant Feliu de Guixols


fira_sant_feliu_guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Fira marinera, una de les més emblemàtiques a la Costa Brava. Serà del 20 al 22 de maig de 2016, i hi haurà un munt d’activitats per a la canalla i per a totes les edats. és la IV Fira marinera i la II Festa del Mar. Teniu un mercat mariner, espai de jocs infantils, concerts, tallers, trobada de vehicles clàssics i motos, exposició de modelisme naval, cercavila musical amb els musics mariners i el Pirata amb el canó, havaneres amb les Anxovetes, i cremat popular, hora del conte amb el pirata, passeig en barca,  sardanes… Un munt de coses!. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa marinera a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta marinera. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta marinera en la Costa Brava!.

La Fira del Bolet a Vilassar de Dalt


Cartell_Fira_bolet

Ja us havíem parlat del poble de Vilassar de Dalt en ocasió de presentar-vos en aquest bloc el parc de Can Rafart, un bonic parc on passar una bona estona.  Vilassar de Dalt és un poble amb gràcia, a muntanya, un xic allunyat del mar i del seu homònim de la costa del Maresme. Podeu arribar-hi molt fàcilment des de Barcelona per l’autopista de Mataró, la C-32, sortida de Cabrils. En sortir gireu a munt, cap a la muntanya, seguint els rètols. Vilassar de Dalt és un poble amb atractius turístics. Els primers diumenges de mes, obren un singular museu del cargol, en una casa del mateix poble.  També te un teatre fet per Guastavino, el promotor de la volta catalana. I un castell, encara en ús residencial, que només veureu per fora. Vilassar de Dalt és una porta d’accés excel·lent al parc natural del Sant Mateu.  Per un camí de terra, però ample i molt bo. és un parc ideal per anar-hi les famílies. A finals d’octubre, teniu un motiu més per fer una matinal, o un dia sencer, a Vilassar de Dalt. És la seva Fira del Bolet i la Natura. A Vilassar, al parc del Sant Mateu, encara que no ho sembli, entre els pins centenaris, se n’hi fan molts de bolets. És un secret molt ben guardat per la gent del Maresme. I tant a tocar de Barcelona!. Si aneu a la fira, que estarà instal·lada al carrer Marquès de Barberà i al Museu Arxiu de can Banús, podreu veure, i degustar, molts bolets.  Hi haurà una exposició de fotografies de bolets de la zona, conferències i mostra de bolets. Però el que més agradarà la canalla seran les sortides en grup al bosc a buscar bolets. Un cop trobats, agafeu-los tots. Al Museu Arxiu de Vilassar, durant tot el dia, hi haurà algú per fer-vos distingir entre bons i dolents. Una lliçó pels infants, i pels adults. Per picar hi haurà platillos i tast de bolets, i botifarra, cuinats al mateix pati del Museu Arxiu. Dissabte a la tarda i diumenge al matí. El diumenge serà el dia més fort. Hi haurà parades de bolets per comprar, (si sou tan maldestres com nosaltres us farà falta), i també d’estris per anar a cercar bolets, com ara cistells, llibres, ganivets… També pels infants tallers divertits. Vilassar de Dalt i el meravellós parc natural del Sant Mateu no us decepcionaran. Una vila i un parc amables, familiars, casolans, interessants i desconeguts, amb boníssims racons per fer picnic, fonts i masies. Un parc fantàstic per fer rutes a peu o en bicicleta. Un paradís per passar un bon dia de camp. I amb unes vistes increibles!. Si voleu dinar de restaurant us recomanem La Taverna de les Sedes, un lloc amb molt d’encant prop de l’església. També El Racó de Can Feliu, anant cap al castell, al capdemunt de la vila. Un italià amb molta classe: La Locanda d’Oro. La iaia italiana ja cuinava en un restaurant del mateix nom al peu dels Alps.  I pizzes amb molta classe també a La Fenice Pizzeria. Bona fira del bolet a Vilassar de Dalt!.

Ya os habíamos hablado de Vilassar de Dalt con ocasión de presentar en este blog el parque de Can Rafart, un bonito parque donde pasar un buen rato. Vilassar de Dalt es un pueblo con gracia, en la montaña, un poco alejado del mar y de su homónimo de la costa del Maresme. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autopista de Mataró, la C-32, salida de Cabrils. Al salir giren hacia arriba, hacia la montaña. Vilassar de Dalt es un pueblo con bastantes atractivos turísticos. Los primeros domingos de mes, abren un singular museo del caracol, en una casa del mismo pueblo. También tienen un teatro hecho por Guastavino, el promotor de la bóveda catalana. Y un castillo, todavía en uso residencial, que sólo verán por fuera. Vilassar de Dalt es una puerta de acceso excelente al parque natural de Sant Mateu. Por un camino de tierra, pero ancho y muy bueno llegaran al corazón de este parque ideal para ir con la familia. A finales de octubre, tienen un motivo más para pasar una matinal, o un día entero, en Vilassar de Dalt. Es su Feria de la Seta y la Naturaleza. En Vilassar, en el parque del San Mateo, aunque no lo parezca, entre los pinos centenarios, se hacen mucho las setas. Es un secreto muy bien guardado por la gente del Maresme. ¡Y tan cerca de Barcelona!. Si vais a la feria podreis ver, y degustar, muchas setas. Habrá una exposición de fotografías de setas de la zona, conferencias y muestra de setas. Pero lo que más gustará los niños serán las salidas en grupo al bosque. Una vez encontradas bajenlas al pueblo. En el Museo Archivo de Vilassar, durante todo el día, habrá alguien para distinguir entre buenas y malas. Una lección para los niños, y los adultos. Para picar habrá platillos y degustación de setas y butifarra, cocinados en el mismo patio del Museo Archivo. El sábado por la tarde y el domingo por la mañana. El domingo será el día fuerte. Habrá paradas de setas para comprarlas, (si sois tan torpes como nosotros las necesitareis), y también paradas de utensilios para ir a buscar setas, como cestos, libros, cuchillos … También para los niños montaran talleres divertidos de cestería o cerámica. Completarán la jornada festiva las sardanas. Ya veis que será una cosa sencilla, una matinal agradable. Pero si queréis ampliar a todo el día os aseguramos que el Parque de San Mateo no os decepcionará. Un parque amable, familiar, casero pero muy interesante y desconocido, con buenísimos rincones para hacer picnic, fuentes y masías. Fantástico para hacer rutas a pie o en bicicleta. Un paraíso para pasar un buen día de campo. ¡Y con unas vistas increibles!. Si quieren comer de restaurante les recomendamos La Taberna de las Sedes, un lugar con mucho encanto cerca de la iglesia. También El Racó de Can Feliu, yendo hacia el castillo. Un italiano con mucha clase: La Locanda de Oro. La abuela italiana ya cocinaba en un restaurante del mismo nombre al pie de los Alpes. Y pizzas con mucha clase también en La Fenice Pizzeria.

Festa Major a Vilassar de Dalt


vilassar

Vilassar de Dalt és un bonic poble del Maresme, no lluny de la platja, però més aviat a muntanya, un xic allunyat del mar. És bessó del seu homònim de la costa del Maresme. Podeu arribar-hi des de Barcelona per l’autopista de Mataró, la C-32, sortida de Cabrils. En sortir gireu cap a muntanya, seguint els rètols. Vilassar de Dalt te un bell parc, Can Rafart, on passar una bona estona amb la canalla. Els primers diumenges de mes, obren un museu del cargol, en una casa del mateix poble.  També te un teatre fet per Guastavino i un castell, d’ús residencial, que només podreu veure per fora. També és fantàstic el parc natural del Sant Mateu, dins les serres que rodegen el poblet. Una zona ideal per anar-hi les famílies. Doncs bé, els propers dies celebra la Festa Major. Una Festa Major que comença el diumenge 23 al vespre, quan se servirà el tradicional Pa amb tomàquet a Plaça. Durant els quatre dies següents, la Plaça de la Vila serà escenari d’un munt  d’actes, com ara concerts i activitats familiars, del Tastet o el Correfoc, o la Sindriada. Aquest any, a més, hi haurà circ a les golfes a can Rafart, sardinada i havaneres, que tancaran la festa el dia 26 al vespre. Com a cita prèvia, els dies 21 i 22, el Parc de can Rafar acollirà la Vilabarraques, amb concerts a l’aire lliure. Vilassar de Dalt us espera, no lluny de Barcelona. Boníssims racons per fer picnic, fonts i masies al parc del Sant Mateu, a la serralada de Marina. Un entorn fantàstic per fer rutes a peu o en bicicleta. Un paradís per passar un bon dia de camp. I amb platges de sorra gruixuda a un pas. Un dia complert. Si voleu un restaurant us recomanem La Taverna de les Sedes, o bé El Racó de Can Feliu al capdemunt de la vila. Un italià: La Locanda d’Oro, o La Fenice una pizzeria. Bona festa major!.

Vilassar de Dalt es un bonito pueblo del Maresme, no lejos de la playa, pero en la montaña, un poco alejado del mar. Es gemelo de su homónimo de la costa del Maresme. Pueden llegar desde Barcelona por la autopista de Mataró, la C-32, salida de Cabrils. Vilassar de Dalt tiene un hermoso parque, Can Rafart, donde pasar un buen rato con los niños. Los primeros domingos de mes, abren un museo del caracol, en una casa del mismo pueblo. También tiene un teatro hecho por Guastavino y un castillo, de uso residencial, que sólo podrán ver por fuera. También es fantástico el parque natural del San Mateo, dentro de las sierras que rodean la aldea. Una zona ideal para ir con la familia. Pues bien, en Vilassar, este próximo fin de semana hacen su fiesta mayor, con una serie de actividades familiares muy chulas. Vilassar de Dalt os espera, no lejos de Barcelona. Buenísimos rincones para hacer picnic, fuentes y masías en el parque del San Mateo, en la cordillera de Marina. Un entorno fantástico para hacer rutas a pie o en bicicleta. Un paraíso para pasar un buen día de campo. Y con playas de arena gruesa a un paso. Un día completo. Si quieren un restaurante recomendamos La Taberna de las Sedas, o bien El Racó de Can Feliu. Un italiano: La Locanda de Oro, o La Fenice, una pizzería.

La Festa Major de Sant Feliu de Guixols


festa_major_guixols

La bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols celebra la seva Festa Major, una de les més emblemàtiques dels estius a la Costa Brava. Serà del 31 de juliol al 4 d’agost, per bé que hi ha activitats com la fira s’allarguen més dies. No dubteu a arribar-vos fins aquest meravellós racó de Catalunya, prop del mar, a la Costa Brava, on hi ha molt per triar per passar bons moments amb la família. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. A Sant Feliu, a més de gaudir de la festa, hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona festa major a la Costa Brava!.

La hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols se dispone a celebrar su fiesta mayor. Una fiesta familiar y divertida, cerca del mar, en la Costa Brava. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena fiesta mayor en la Costa Brava!.

Vilazari 978 a Vilassar de Dalt


VILAZARI_2015

Vilassar de Dalt és un bonic poble del Maresme, no lluny de la platja, però més aviat a muntanya, un xic allunyat del mar. És bessó del seu homònim de la costa del Maresme. Podeu arribar-hi des de Barcelona per l’autopista de Mataró, la C-32, sortida de Cabrils. En sortir gireu cap a muntanya, seguint els rètols. Vilassar de Dalt te un bell parc, Can Rafart, on passar una bona estona amb la canalla. Els primers diumenges de mes, obren un museu del cargol, en una casa del mateix poble.  També te un teatre fet per Guastavino i un castell, d’ús residencial, que només podreu veure per fora. També és fantàstic el parc natural del Sant Mateu, dins les serres que rodegen el poblet. Una zona ideal per anar-hi les famílies. Doncs bé, els propers 3, 4 i 5 de juliol Vilassar de Dalt tornarà a acollir el Festival Vilazari 978, on el visitant podrà descobrir de l’origen medieval de la vila de Vilassar a través de les visites guiades al Castell i d´un seguit d’activitats per a tots els públics. El Vilazari 978 compleix quatre anys i presenta un programa engrescador articulat al voltant de més de 50 activitats pensades per un públic familiar. Demostracions comentades sobre cavalleria medieval, visites guiades teatralitzades, campaments medievals i demostració d´armament i lluita de cavallers, teatre al carrer, concerts, activitats infantils, jocs de taula, fira d´artesans i un gran sopar i torneig de cavallers nocturn que converteixen aquesta  festa en una cita imprescindible pels amants de la història i el món medieval. Vilassar de Dalt us espera, no lluny de Barcelona. Boníssims racons per fer picnic, fonts i masies al parc del Sant Mateu, a la serralada de Marina. Un entorn fantàstic per fer rutes a peu o en bicicleta. Un paradís per passar un bon dia de camp. I amb platges de sorra gruixuda a un pas. Un dia complert. Si voleu un restaurant us recomanem La Taverna de les Sedes, o bé El Racó de Can Feliu al capdemunt de la vila. Un italià: La Locanda d’Oro, o La Fenice una pizzeria.

Vilassar de Dalt es un bonito pueblo del Maresme, no lejos de la playa, pero en la montaña, un poco alejado del mar. Es gemelo de su homónimo de la costa del Maresme. Pueden llegar desde Barcelona por la autopista de Mataró, la C-32, salida de Cabrils. Vilassar de Dalt tiene un hermoso parque, Can Rafart, donde pasar un buen rato con los niños. Los primeros domingos de mes, abren un museo del caracol, en una casa del mismo pueblo. También tiene un teatro hecho por Guastavino y un castillo, de uso residencial, que sólo podrán ver por fuera. También es fantástico el parque natural del San Mateo, dentro de las sierras que rodean la aldea. Una zona ideal para ir con la familia. Pues bien, en Vilassar, este próximo fin de semana hacen un mercado medieval y una serie de actividades familiares muy chulas. Vilassar de Dalt os espera, no lejos de Barcelona. Buenísimos rincones para hacer picnic, fuentes y masías en el parque del San Mateo, en la cordillera de Marina. Un entorno fantástico para hacer rutas a pie o en bicicleta. Un paraíso para pasar un buen día de campo. Y con playas de arena gruesa a un paso. Un día completo. Si quieren un restaurante recomendamos La Taberna de las Sedas, o bien El Racó de Can Feliu. Un italiano: La Locanda de Oro, o La Fenice, una pizzería.

Barbacoes a Sant Feliu de Guixols


sant_feliu_picnic

Des de finals de l’any 2011 la bella vila marinera de Sant Feliu de Guixols disposa d’una zona de pícnic nova, amb sis barbacoes de disseny i 6 taules de fusta just a l’entrada de la població. La zona de lleure està instal·lada, una mica descuradament , en una pineda sense cap mena de sotabosc, en realitat una plantació de pins blancs, rodejada d’altres descampats, i també d’habitatges, carreteres i avingudes, en una zona d’eixample de la ciutat. Ja us ho imagineu. No es tracta d’un bosc, ni d’un parc natural. Més aviat és una mena de parc urbà, de fet una franja de terra amb uns pins en renglera, en uns terrenys on s’està construint, on la ciutat avança i creix. Però és que en aquesta zona, prop del mar, a la Costa Brava, hi ha molt poca cosa on triar. Ara bé, us entendrem si ens dieu que no és la millor àrea de pícnic de Catalunya. Cert, una mica desangelat, però sempre està ple de gent!. Per arribar-hi heu d’anar fins Maçanet de la Selva per l’autopista AP-7, o per l’antiga N_II, i allà prendre l’autovia C-65, cap a Sant Feliu. Al cap d’uns 25 kms. deixeu-la a la sortida indicada com Sant Feliu de Guixols, que correspon a Santa Cristina d’Aro Sud. Aneu direcció Sant Feliu, cap a mar. Deixareu a mà dreta el Càmping Santa Cristina. Poc després entrareu en una altra rotonda, completament rodejada de pinedes. És on heu de fer tres quarts de volta, per agafar a l’esquerra una ampla avinguda, anomenada pomposament Ronda Nord, girant a l’esquerra. Ara teniu a la vostra dreta l’àrea d’oci. Veureu ja les barbacoes, les taules en mig dels pins. Res no tapa la vista. Podeu aparcar, girant a mà dreta per l’Avinguda de Catalunya, en uns grans descampats o en els amples carrers adjacents. Hi ha una petita àrea de jocs infantils, i una solitària taula de ping pong. Més enllà dels pins trobareu un gran camp de fubol, a més de la pista encimentada. Hi ha un vídeo que ho explica molt bé, (cliqueu aquí). A Sant Feliu hi podeu anar a banyar-vos en la seva badia, ampla i familiar, protegida per l’espigó del port. Una platja urbana però bonica, amb tota mena de serveis. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. És aquí, també, on la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. És el magnífic Espai Carmen Thyssen, que ocupa el que fou palau de l’Abat. Ofereix sovint mostres de pintura i val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa. Si la Badia de Sant Feliu no us agrada prou, evidentment, Sant Feliu te altres platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda, sortint de dinar, podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. També teniu a tocar Platja d’Aro, amb la seva gran i magnífica platja de sorra gruixuda, d’aigües netes, llarga, molt llarga, que és una de les viles més turístiques de la Costa Brava. Molta gent objectarà, ben encertadament, que la línia de costa ha estat fatalment venuda al turisme, amb edificis altíssims, bars, hotels, apartaments, locals d’oci nocturn, discoteques… Però la platja continua essent preciosa, netíssima, i als extrems de la bestial urbanització, camí de Calonge, per exemple, podeu trobar cales i caletes ben cuques on la pineda arriba al mar. I si no us agrada dinar de pícnic, o està ple, sempre podreu dinar al poble, en un bon restaurant. Aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador o al Sa Marinada. I, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, si us calgués, teniu l’Hotel Sant Pol, amb bon restaurant, com també és molt bo l’Hotel i restaurant del Mar. Senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bon pícnic a la Costa Brava!.

Desde finales del año 2011 la hermosa villa marinera de Sant Feliu de Guixols dispone de una zona de picnic nueva, con seis barbacoas de diseño y 6 mesas de madera justo en la entrada de la población. La zona de ocio está instalada, algo descuidadamente, en un pinar sin ningún tipo de sotobosque, en realidad una plantación de pinos blancos, rodeada de otros descampados, y también de viviendas, carreteras y avenidas, en una zona de ensanche de la ciudad. Ya os lo imagináis. No se trata de un bosque, ni de un parque natural. Más bien es una especie de parque urbano, de hecho una franja de tierra con unos pinos en hilera, en unos terrenos donde se está construyendo, donde la ciudad avanza y crece. Pero es que en esta zona, cerca del mar, en la Costa Brava, hay muy poco donde elegir. Ahora bien, no es la mejor área de picnic de Cataluña. Cierto, algo desangelado, pero siempre está lleno de gente. Para llegar hay que ir hasta Maçanet de la Selva por la autopista AP-7, o por la antigua N_II, y allí tomar la autovía C-65, hacia Sant Feliu. Al cabo de unos 25 kms. dejarla en la salida indicada como Sant Feliu de Guixols, que corresponde a Santa Cristina de Aro Sur. Vayan dirección Sant Feliu, hacia en el mar. Dejaréis a mano derecha el Camping Santa Cristina. Poco después entraréis en otra rotonda, completamente rodeada de pinares. Es donde debeis dar tres cuartos de vuelta, para coger a la izquierda una ancha avenida, llamada pomposamente Ronda Norte, girando a la izquierda. Ahora tienen justo a su derecha el área de ocio. Veréis ya las barbacoas, las mesas en medio de los pinos. Nada tapa la vista. Pueden aparcar, girando a la derecha por la Avenida de Cataluña, en unos grandes descampados o en las anchas calles adyacentes. Hay una pequeña área de juegos infantiles, y una solitaria mesa de ping pong. Más allá de los pinos encontrarán un gran campo de fubol, además de la pista de cemento. Hay un video que lo explica muy bien, (clicad aquí). En Sant Feliu podéis ir a bañar  a su bahía, ancha y familiar, protegida por el espigón del puerto. Una playa urbana pero bonita, con todo tipo de servicios. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Es aquí también donde la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, dicha ferrata, y muy poco más. Es el magnífico Espacio Carmen Thyssen, que ocupa lo que fue palacio del Abad. Ofrece a menudo muestras de pintura y vale la pena ir a ver cualquier cosa. Si la Bahía de Sant Feliu no les gusta lo suficiente, evidentemente, Sant Feliu tiene otras playas de fábula. Yendo hacia el sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tiene calas de ensueño, como la del señor Ramon o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Playa de Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de San Telmo, donde fue bautizada la Costa Brava. Por la tarde, saliendo de comer, pueden ir a vísperas en el monasterio cisterciense de Solius, paz espiritual a tope. También tienen cerca Playa de Aro, con su gran y magnífica playa de arena gruesa, de aguas limpias, larga, muy larga, que es una de las villas más turísticas de la Costa Brava. Mucha gente objetará, bien acertadamente, que la línea de costa ha sido fatalmente vendida al turismo, con edificios altísimos, bares, hoteles, apartamentos, locales de ocio nocturno, discotecas … Pero la playa sigue siendo preciosa, limpísima, y los extremos de la bestial urbanización, camino de Calonge, por ejemplo, pueden encontrar calas y calitas bien lindas, donde el pinar llega al mar. Y si no os gusta la comida de picnic, o está lleno, siempre se podrá comer en el pueblo, en un buen restaurante. Vayan a Cal Julián, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador o el Sa Marinada. Y, por último, se recomienda un italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, por si fuera necesario, tienen el Hotel San Polo, con buen restaurante, como también es muy bueno el Hotel y restaurante del Mar. Sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario curativo de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buen picnic en la Costa Brava!.

 

 

Pavia


pavia2

Pavia és una bellissima ciutat mitjana d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a només 35 km al sud d’aquesta capital europea de la moda. Però Pavia és molt diferent de Milà. És una ciutat universitària, petitona, cuca, amb una gran universitat que li dona un ambient especial, jove. Pavia està situada en una riba del riu alpí Ticino, que baixa de les muntanyes amb ímpetu. I el primer, o el darrer que veureu d’aquesta vila serà l’impressionant pont cobert renaixentista que creua el riu. Una passada de l’enginyeria medieval. Des del pont un carrer ample puja cap al castell. A banda i banda del carrer, altres carrerons porten a places on s’aixequen obres d’art monumentals, com ara l’església románica de Sant Miquel, amb una façana molt primitiva, però guapíssima. I un interior també molt interessant amb una cripta esplèndida. A l’altra banda trobareu la catedral, el Duomo, obra de Bramante i Leonardo da Vinci, impressionant. La cúpula més alta del renaixement italià. Un espai aeri, diàfan, genial, sorprenent, us deixarà bocabadats. La plaça comunal, amb palaus de tota època. Ací i allà s’aixequen torres medievals afegides a les cases de les famílies nobles que, com en el cas de Bologna, competien en alçada. Passareu pel davant dels edificis de la universitat, grans, immensos, pati darrera pati, fins arribar a la part alta de la vila antiga on, en un gran parc, s’aixeca el castell dels Visconti. Naturalment, si aparqueu al castell, la ruta serà a la inversa, baixant fins el pont damunt el Ticino. No gaire lluny de Pavia ciutat no us perdeu un dels monuments més famosos de tota Itàlia, la famosíssima Certosa di Pavia, una cartoixa situada als afores, monument incommensurable del gòtic tardà, fet tot de marbre. Tampoc no estaria de més, si passeu uns dies per la zona, en el curs d’una ruta per Itàlia, o d’un cap de setmana o pont, fer una ullada a Milà, i a les magnífiques ciutats medievals veïnes de Cremona i Piacenza, dues altres perles plenes de palaus, amb doumo i obres d’art a dojo. Podeu dinar molt bé a Pavia. Des de ristorantes tan típics com l’Osteria della Madonna, típic ambient i menjar italià, fins als boníssims i modestos paninni ripienni de l’Alvolo, trobareu molts llocs super interessants. Ens agraden, per exemple, la Locanda del Carmine, a la plaça d’aquesta bella església, local típic de bona taula tradicional, o la vinateria L’Infernot, on a més de bons vins, podreu picar plats tan actuals com el propi local. Per dormir us recomanem, dins de la ciutat, no lluny del centre, L’Aurora, un hotelet molt digne. I fora, en ple camp, el Cascina Scova, modern, trencador, amb Spa, una molt bona opció si aneu motoritzats. Bona estada a Pavia!.

Pavía es una bellísima ciudad de Italia, no lejos de Milán, a sólo 35 km al sur de esta capital europea de la moda. Pero Pavia es muy diferente de Milán. Es una ciudad universitaria, pequeñita, con una gran universidad que le da un ambiente especial, joven. Pavia está situada en una orilla del río alpino Ticino, que baja de las montañas con ímpetu. Y lo primero, o lo último que verán de esta villa será el impresionante puente cubierto renacentista que cruza el río. Desde el puente una calle ancha sube hacia el castillo. A ambos lados de la calle, otros callejones llevan a plazas donde se levantan obras de arte monumentales, como la iglesia románica de San Miguel, con una fachada muy primitiva, pero guapísima. Y un interior también muy interesante con una cripta espléndida. Al otro lado se encuentra la catedral, el Duomo, obra de Bramante y Leonardo da Vinci, impresionante. La cúpula más alta del renacimiento italiano. Un espacio aéreo, diáfano, genial, sorprendente, os dejará boquiabiertos. La plaza comunal, con palacios de toda época. Aquí y allá se levantan torres medievales añadidas a las casas de las familias nobles que, como en el caso de Bologna, competían en altura. Pasaréis por delante de los edificios de la universidad, grandes, inmensos, patio trás patio, hasta llegar a la parte alta de la villa antigua donde, en un gran parque, se levanta el castillo de los Visconti. Naturalmente, si aparcais cerca del castillo, la ruta será a la inversa, bajando hasta el puente sobre el Ticino. No muy lejos de Pavia ciudad no se pierdan uno de los monumentos más famosos de toda Italia, la famosísima Certosa di Pavia, una cartuja situada en las afueras, monumento inconmensurable del gótico tardío, hecho todo de mármol. Tampoco estaría de más, si pasáis unos días por la zona, en el curso de una ruta por Italia, o de un fin de semana o puente, echar un vistazo a Milán, y las magníficas ciudades medievales vecinas de Cremona y Piacenza , otras dos perlas llenas de palacios, con Douma y obras de arte a raudales. Pueden comer muy bien a Pavia. Desde Ristoranti tan típicos como la Osteria della Madonna, típico ambiente y comida italiana, hasta los buenísimos y modestos paninni ripienni del Alvolos, encontrarán muchos lugares super interesantes. Nos gustan, por ejemplo, la Locanda del Carmine, en la plaza de esta bella iglesia, local típico de buena mesa tradicional, o la vinatería El Infernot, donde además de buenos vinos, podrán picar platos tan actuales como el propio local . Para dormir os recomendamos, dentro de la ciudad, no lejos del centro, La Aurora, un hotelito muy digno. Y fuera, en pleno campo, el Cascina Scova, moderno, rompedor, con Spa, una muy buena opción si van motorizados. ¡Buena estancia en Pavía !.

Fira del bolet de Vilassar de Dalt


FIRA_DEL_BOLET_2014

Ja us havíem parlat del poble de Vilassar de Dalt en ocasió de presentar-vos en aquest bloc el parc de Can Rafart, un bonic parc on passar una bona estona.  Vilassar de Dalt és un poble amb gràcia, a muntanya, un xic allunyat del mar i del seu homònim de la costa del Maresme. Podeu arribar-hi molt fàcilment des de Barcelona per l’autopista de Mataró, la C-32, sortida de Cabrils. En sortir gireu a munt, cap a la muntanya, seguint els rètols. Vilassar de Dalt és un poble amb atractius turístics. Els primers diumenges de mes, obren un singular museu del cargol, en una casa del mateix poble.  També te un teatre fet per Guastavino, el promotor de la volta catalana. I un castell, encara en ús residencial, que només veureu per fora. Vilassar de Dalt és una porta d’accés excel·lent al parc natural del Sant Mateu.  Per un camí de terra, però ample i molt bo. és un parc ideal per anar-hi les famílies. A finals d’octubre, teniu un motiu més per fer una matinal, o un dia sencer, a Vilassar de Dalt. És la seva Fira del Bolet i la Natura. A Vilassar, al parc del Sant Mateu, encara que no ho sembli, entre els pins centenaris, se n’hi fan molts de bolets. És un secret molt ben guardat per la gent del Maresme. I tant a tocar de Barcelona!. Si aneu a la fira, que estarà instal·lada al carrer Marquès de Barberà i al Museu Arxiu de can Banús, podreu veure, i degustar, molts bolets.  Hi haurà una exposició de fotografies de bolets de la zona, conferències i mostra de bolets. Però el que més agradarà la canalla seran les sortides en grup al bosc a buscar bolets. Un cop trobats, agafeu-los tots. Al Museu Arxiu de Vilassar, durant tot el dia, hi haurà algú per fer-vos distingir entre bons i dolents. Una lliçó pels infants, i pels adults. Per picar hi haurà platillos i tast de bolets, i botifarra, cuinats al mateix pati del Museu Arxiu. Dissabte a la tarda i diumenge al matí. El diumenge serà el dia més fort. Hi haurà parades de bolets per comprar, (si sou tan maldestres com nosaltres us farà falta), i també d’estris per anar a cercar bolets, com ara cistells, llibres, ganivets… També pels infants tallers divertits de cistelleria o ceràmica. Completaran la diada festiva les sardanes. Ja veieu que serà cosa senzilla, planera, de matinal agradable.

Us deixem el programa complert:

Dissabte 25 de 18 a 21, i diumenge 26 d’11 a 20 hores: 25ª Exposició de bolets. Veniu a conèixer una gran varietat d’espècies de bolets. Us ajudarem a identificar els bolets comestibles i els tòxics. No porteu més de tres exemplars de cada bolet i així contribuirem a la conservació de les espècies i del bosc. Recordeu que, si som respectuosos amb el bosc, tots en sortirem beneficiats.

Dissabte 25 de 18 a 21 h, i diumenge 26 de 10.30 a 15 hores: Tastet de bolets. Degustació de la típica Cassoleta de bolets amb botifarra esparracada —cuinada en directe a l’era del Museu Arxiu pels Amics dels Bolets— acompanyada d’una llesca de pa i un got de vi. Tiquet: 4 €.

Diumenge 26 de 10 a 20 hores: 15ª Fira del Bolet i la Natura. Parades de bolets frescos i assecats, cistells, llibres, taller de cistelleria, embotits de bolets, melmelades i patés de bolets, etc. A les 11 h: Inaguració oficial de la Fira.

Diumenge 26 a les 13 hores: 18è Bolet d’or. Proclamació de la persona guardonada i lliurament del Bolet d’Or a un vilassarenc o vilassarenca que s’hagi distingit en la seva dedicació al nostre poble en les activitats culturals, esportives o socials.

Acabarem l’article tornat a insistir que ni Vilassar de Dalt ni el parc natural del Sant Mateu no us decepcionaran. Una vila i un parc amables, familiars, casolans, interessants i desconeguts, amb boníssims racons per fer picnic, fonts i masies. Un parc fantàstic per fer rutes a peu o en bicicleta. Un paradís per passar un bon dia de camp. I amb unes vistes increibles!. Si voleu dinar de restaurant us recomanem La Taverna de les Sedes, un lloc amb molt d’encant prop de l’església. També El Racó de Can Feliu, anant cap al castell, al capdemunt de la vila. Un italià amb molta classe: La Locanda d’Oro. La iaia italiana ja cuinava en un restaurant del mateix nom al peu dels Alps.  I pizzes amb molta classe també a La Fenice Pizzeria. Bona fira del bolet a Vilassar de Dalt!.

Ya os habíamos hablado de Vilassar de Dalt con ocasión de presentar en este blog el parque de Can Rafart, un bonito parque donde pasar un buen rato. Vilassar de Dalt es un pueblo con gracia, en la montaña, un poco alejado del mar y de su homónimo de la costa del Maresme. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autopista de Mataró, la C-32, salida de Cabrils. Al salir giren hacia arriba, hacia la montaña. Vilassar de Dalt es un pueblo con bastantes atractivos turísticos. Los primeros domingos de mes, abren un singular museo del caracol, en una casa del mismo pueblo. También tienen un teatro hecho por Guastavino, el promotor de la bóveda catalana. Y un castillo, todavía en uso residencial, que sólo verán por fuera. Vilassar de Dalt es una puerta de acceso excelente al parque natural de Sant Mateu. Por un camino de tierra, pero ancho y muy bueno llegaran al corazón de este parque ideal para ir con la familia. A finales de octubre, tienen un motivo más para pasar una matinal, o un día entero, en Vilassar de Dalt. Es su Feria de la Seta y la Naturaleza. En Vilassar, en el parque del San Mateo, aunque no lo parezca, entre los pinos centenarios, se hacen mucho las setas. Es un secreto muy bien guardado por la gente del Maresme. ¡Y tan cerca de Barcelona!. Si vais a la feria podreis ver, y degustar, muchas setas. Habrá una exposición de fotografías de setas de la zona, conferencias y muestra de setas. Pero lo que más gustará los niños serán las salidas en grupo al bosque. Una vez encontradas bajenlas al pueblo. En el Museo Archivo de Vilassar, durante todo el día, habrá alguien para distinguir entre buenas y malas. Una lección para los niños, y los adultos. Para picar habrá platillos y degustación de setas y butifarra, cocinados en el mismo patio del Museo Archivo. El sábado por la tarde y el domingo por la mañana. El domingo será el día fuerte. Habrá paradas de setas para comprarlas, (si sois tan torpes como nosotros las necesitareis), y también paradas de utensilios para ir a buscar setas, como cestos, libros, cuchillos … También para los niños montaran talleres divertidos de cestería o cerámica. Completarán la jornada festiva las sardanas. Ya veis que será una cosa sencilla, una matinal agradable. Pero si queréis ampliar a todo el día os aseguramos que el Parque de San Mateo no os decepcionará. Un parque amable, familiar, casero pero muy interesante y desconocido, con buenísimos rincones para hacer picnic, fuentes y masías. Fantástico para hacer rutas a pie o en bicicleta. Un paraíso para pasar un buen día de campo. ¡Y con unas vistas increibles!. Si quieren comer de restaurante les recomendamos La Taberna de las Sedes, un lugar con mucho encanto cerca de la iglesia. También El Racó de Can Feliu, yendo hacia el castillo. Un italiano con mucha clase: La Locanda de Oro. La abuela italiana ya cocinaba en un restaurante del mismo nombre al pie de los Alpes. Y pizzas con mucha clase también en La Fenice Pizzeria.

Espai Carmen Thyssen


thyssen

L’Espai Carmen Thyssen està situat a Sant Feliu de Guixols, una bellíssima població catalana que no pot mancar en una sortida familiar. Sant Feliu és Costa Brava en estat pur. Una vila senyorial, amb cases del XIX guapíssimes, mansions d’indianos. Amb una badia de luxe, un port important, i un passeig marítim dels que creen addicció. Doncs bé, en aquest marc mariner incomparabl, la baronesa Thyssen ha tingut el bon gust d’instal·lar-hi un espai d’exposicions. I no en un lloc qualsevol del municipi, sinó en el que fou un antic cenobi benedictí, malhauradament perdut, del que es conserva la porta, dita ferrada, i molt poca cosa més. L’Espai Carmen Thyssen ocupa el que fou palau de l’Abat, i allà ofereix mostres de pintura. val la pena anar-hi a veure qualsevol cosa, però fins l’octubre hi ha una exposició molt maca de quadres impressionistes i del segle XX. Molt interessant. Preus populars. Oberta cada dia d’11 a 21 hores, durant la temporada d’estiu, i a partir del 16 de setembre de 10 a 13  i de 16 a 19 hores. Podeu fer reserves al correu turisme@guixols.cat. Arribareu a Sant Feliu per l’autopista AP-7 fins la sortida 9. Cal continuar per C 35 i C 65, que també son vies ràpides, fins a Sant Feliu de Guíxols sud. Preneu la Ronda de Llevant fins al mateix monestir. També possible en tren Renfe fins l’estació Caldes de Malavella o millor Girona, on hi ha connexió amb autobús de la companya Teisa, o bé des de Barcelona, en bus, de la Sarfa. Evidentment Sant Feliu te unes platges de fàbula. Anant cap a sur, per la costa, camí de Tossa, per la carretera amb més revolts d’Europa, teniu cales de somni, com la del senyor Ramon o Giverola, per citar-ne només dues. I cap al nord hi ha S’Agaró i Platja d’Aro, a més de les pròpies platges de Sant Feliu, és clar. Les vistes son fabuloses. No us perdeu les que ofereix l’ermita de Sant Elm, on fou batejada la Costa Brava. A la tarda podeu anar a vespres al monestir cistercenc de Solius, pau espiritual a tope. Per dinar al poble aneu a Cal Julià, menú, tradicional, casolà. Està a la Rambla d’Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. També ens agrada, al passeig, el Bahia. L’Hotel del Mar és un senzill establiment, molt senzill, amb bon restaurant. ‎Ca l’Isern és un restaurant de tota la vida, molt i molt recomanable. Per menjar peix aneu al Cau del Pescador i, per acabar, us recomanem un italià de luxe, fantàstic: La Locanda di Nonna Flo. Per dormir, senzillet també, l’Hotel Noray. Un balneari curatiu d’aigua marina, com els del segle XIX, luxe total: L’Hipòcrates. Bona banyada cultural!.

El Espacio Carmen Thyssen, esta situado en Sant Feliu de Guixols, una bellísima población catalana que no puede faltar en una salida familiar. Sant Feliu es Costa Brava en estado puro. Una villa señorial, con casas del XIX guapísimas, mansiones de indianos. Con una bahía de lujo, un puerto importante, y un paseo marítimo de los que crean adicción. Pues bien, en este marco marinero incomparable, la baronesa Thyssen ha tenido el buen gusto de instalar allí un espacio de exposiciones. Y no en un lugar cualquiera del municipio, sino en lo que fue un antiguo cenobio benedictino, desgraciadamente perdido, del que se conserva la puerta, llamada ferrata, y muy poca cosa más. El Espacio Carmen Thyssen ocupa lo que fue palacio del Abad, y allí ofrece muestras de pintura. vale la pena ir a ver cualquier cosa, pero hasta octubre hay una exposición muy bonita de cuadros impresionistas y del siglo XX. Muy interesante. Precios populares. Abierta todos los días de 11 a 21 horas, durante la temporada de verano, y a partir del 16 de septiembre, de 10 a 13 y de 16 a 19 horas. Puede hacer reservas al correo turisme@guixols.cat. Llegarán a Sant Feliu por la autopista AP-7 hasta la salida 9. Hay que seguir por C 35 y C 65, que también son vías rápidas, hasta Sant Feliu de Guíxols sur. Tomen la Ronda de Levante hasta el mismo monasterio. También posible en tren Renfe hasta la estación Caldes de Malavella o mejor Gerona, donde hay conexión en autobús de la compañía Teisa, o bien desde Barcelona, ​​en bus, de la Sarfa. Evidentemente Sant Feliu tiene unas playas de fábula. Yendo hacia sur, por la costa, camino de Tossa, por la carretera con más curvas de Europa, tienen calas de ensueño, como la del señor Ramón o Giverola, por citar sólo dos. Y hacia el norte hay S’Agaró y Platja d’Aro, además de las propias playas de Sant Feliu, claro. Las vistas son fabulosas. No se pierdan las que ofrece la ermita de Sant Elm, donde fue bautizada la Costa Brava. Para comer en el pueblo vayan a Cal Julià, menú, tradicional, casero. Está en la Rambla de Antoni Vidal, 46, tel: 972 32 42 09. También nos gusta, en el paseo, el Bahia. El Hotel del Mar es un sencillo establecimiento, muy sencillo, con buen restaurante. Ca l’Isern es un restaurante de toda la vida, muy recomendable. Para comer pescado vayan al Cau del Pescador y, por último, se recomienda un Italiano de lujo, fantástico: La Locanda di Nonna Flo. Para dormir, sencillito también, el Hotel Noray. Un balneario de agua marina, como los del siglo XIX, lujo total: El Hipócrates. ¡Buena bañada cultural!.

Festa Major de Vilassar de Dalt


Vilassar de Dalt és un bonic poble del Maresme, no lluny de la platja, però més aviat a muntanya, un xic allunyat del mar. És bessó del seu homònim de la costa del Maresme. Podeu arribar-hi des de Barcelona per l’autopista de Mataró, la C-32, sortida de Cabrils. En sortir gireu cap a muntanya, seguint els rètols. Vilassar de Dalt te un bell parc, Can Rafart, on passar una bona estona amb la canalla. Els primers diumenges de mes, obren un museu del cargol, en una casa del mateix poble.  També te un teatre fet per Guastavino i un castell, d’ús residencial, que només podreu veure per fora. També és fantàstic el parc natural del Sant Mateu, dins les serres que rodejen el poblet. Una zona ideal per anar-hi les famílies. Doncs bé, a Vilassar, per Sant Genís, fan festa grossa. La festa major d’estiu, a finals d’agost. Dimecres hi trobareu cercaviles, gegants, sopar i ball. Dijous, ofici solemne de Festa Major, amb sardanes a la sortida. A la tarda Sindriada, ball popular, i ball de nit, com està manat. Divendres al matí a la plaça de la Vila, xocolatada infantil per a tots els nens i nenes i, a continuació festa de l’escuma. A la tarda, al parc Rafart, mercadet musical. Una proposta lúdica molt divertida.  A les 10 del vespre hi haurà un correfoc i ball amb orquestra. El dissabte, a les 12, baixada d’andròmines i carretons. A la tarda, de nou al parc de Can Rafart, la tradicional gegantarda, amb els geganters, correaigua, (no calen gaires explicacions més), i més ballada popular. També hi haurà diversos actes com sardinades, sopars populars, passejades històriques, exposicions, tallers, inflables, partits de costellada… Vilassar de Dalt us espera, no lluny de Barcelona. Boníssims racons per fer picnic, fonts i masies al parc del Sant Mateu, a la serralada de Marina. Un entorn fantàstic per fer rutes a peu o en bicicleta. Un paradís per passar un bon dia de camp. I amb platges de sorra gruixuda a un pas. Un dia complert. Si voleu un restaurant us recomanem La Taverna de les Sedes, o bé El Racó de Can Feliu al capdemunt de la vila. Un italià: La Locanda d’Oro, o La Fenice una pizzeria.

Vilassar de Dalt es un bonito pueblo del Maresme, no lejos de la playa, pero en la montaña, un poco alejado del mar. Es gemelo de su homónimo de la costa del Maresme. Pueden llegar desde Barcelona por la autopista de Mataró, la C-32, salida de Cabrils. Vilassar de Dalt tiene un hermoso parque, Can Rafart, donde pasar un buen rato con los niños. Los primeros domingos de mes, abren un museo del caracol, en una casa del mismo pueblo. También tiene un teatro hecho por Guastavino y un castillo, de uso residencial, que sólo podrán ver por fuera. También es fantástico el parque natural del San Mateo, dentro de las sierras que rodean la aldea. Una zona ideal para ir con la familia. Pues bien, en Vilassar, por Sant Genís, hacen fiesta. La fiesta mayor de verano, a finales de agosto. El miércoles encontraréis pasacalles, gigantes, cena y baile. El jueves, oficio solemne de Fiesta Mayor, con sardanas a la salida. Por la tarde Sindriada, baile popular, y baile de noche. El viernes por la mañana en la plaza de la Vila, chocolatada infantil para todos los niños y niñas y, a continuación fiesta de la espuma. Por la tarde, en el parque Rafart, mercadillo musical. Una propuesta lúdica muy divertida. A las 10 de la noche habrá un correfoc y baile con orquesta. El sábado, a las 12, bajada de trastos y carretillas. Por la tarde, de nuevo en el parque de Can Rafart, la tradicional gegantarda, con los gigantes, correagua, (no hacen falta muchas explicaciones más), y más baile popular. También habrá diversos actos como sardinadas, cenas populares, paseos históricos, exposiciones, talleres, hinchables, partidos de fútbol… Vilassar de Dalt os espera, no lejos de Barcelona. Buenísimos rincones para hacer picnic, fuentes y masías en el parque del San Mateo, en la cordillera de Marina. Un entorno fantástico para hacer rutas a pie o en bicicleta. Un paraíso para pasar un buen día de campo. Y con playas de arena gruesa a un paso. Un día completo. Si quieren un restaurante recomendamos La Taberna de las Sedas, o bien El Racó de Can Feliu. Un italiano: La Locanda de Oro, o La Fenice, una pizzería.

Torcello


Venecia és un somni. Venecia enamora a primera vista. A tothom, grans, petits i mitjans. Però si aneu a Venecia i només veieu Venecia us perdreu una cosa molt important. Unes illes petites i bufones que suren en mig de la llacuna. Si aneu a Venecia només un dia o dos, llavors el pecat és venial, petit. Però si aneu a Venecia més dies, llavors és imperdonable. Perquè a escassa distància de la ciutat dels canals, amagades entre les brumes de la llacuna, hi ha una munió d’illes. Tres d’elles són molt visitables. Són Murano, Burano i Torcello. Avui us volem parlar d’aquesta darrera, Torcello. Perquè és la més llunyana, perqué és la menys turística i perquè és la més diferent. S’hi arriba en vaporetto molt fàcilment. Amb els vaporettos venecians de tota la vida. Hi ha una línia especial que fa les tres illes. És una travessia llarga, plàcida, divertida, de vistes maravelloses, deliqüescents, nostàlgiques i serenes damunt les aigües plàcides. Una travessia que, de ben segur, encantarà als vostres infants. El principal atractiu de l’illa és l’illa mateixa. Tranquil·la, plana, allunyada del brugit de Venecia. Però un cop allà bé caldrà fer alguna cosa, oi?. Doncs us recomanem que visiteu el Duomo de l’Assumpta, (a la foto), amb el seu campanile torçat. Un edifici bizanti amb reformes a cada segle que ha viscut. Bonics mosaics. Una altra esglèsia bonica a l’illa és Santa Fosca, amb el seu museu i els palaus que li fan costat. En general és una illa per passejar i contemplar. Contemplar com les dones més grans fan una mena de randes, o puntes de coixí, que venen als turistes. Contemplar la pau que s’hi respira. Si tanta calma és massa per vosaltres i els vostres infants, llavors podeu fer les tres illes en una jornada, incloent en la visita la singular Burano, de les casetes de colors, o la turística Murano, tota plena de botigues de souvenirs, especialment de vidre, del famós cristall de murano, també tot de coloraines!. Per dinar o dormir a Torcello només podem recomanar un lloc: la Locanda Cipriani. Un clàssic. Caret però autèntic. Itàlia en estat pur. Aneu a Torcello, sempre anyorareu tornar-hi!

Venecia es un sueño. Venecia enamora a primera vista. A todo el mundo, grandes, pequeños y medianos. Pero si vais a Venecia y sólo veis Venecia os perdereis algo muy importante. Unas islas pequeñas y lindas que flotan en medio de la laguna. Si vais a Venecia sólo un día o dos, entonces el pecado es venial, pequeño. Pero si vais a Venecia más días, entonces es imperdonable. Porque a escasa distancia de la ciudad de los canales, escondidas entre las brumas de la laguna, hay una multitud de islas. Tres de ellas son muy visitables. Son Murano, Burano y Torcello. Hoy os queremos hablar de esta última, Torcello. Porque es la más lejana, porque es la menos turística y porque es la más diferente. Se llega en vaporetto muy fácilmente. Con los vaporettos venecianos de toda la vida. Hay una línea especial que hace las tres islas. Es una travesía larga, plácida, divertida, de vistas maravillosas, delicuescentes, nostálgicas y serenas sobre las aguas plácidas. Una travesía que, a buen seguro, encantará a sus niños. El principal atractivo de la isla es la isla misma. Tranquila, plana, alejada del ruido turístico de Venecia. Pero una vez allí bien habrá que hacer algo, ¿verdad?. Pues os recomendamos que visitéis el Duomo de la Asunción, (en la foto), con su campanile torcido. Un edificio bizantino con reformas en cada siglo que ha vivido. Bonitos mosaicos. Otra iglesia hermosa en la isla es Santa Fosca, al lado mismo, con su museo y los palacios que le apoyan. En general es una isla para pasear y contemplar. Contemplar como las mujeres mayores hacen una especie de encaje de bolillos, que venden a los turistas. Contemplar la paz que se respira. Si tanta calma es demasiado para vosotros y vuestros niños, entonces podeis haceros las tres islas en una jornada, incluyendo en la visita la singular Burano, la de las casitas de colores, o la turística Murano, llena de tiendas de souvenirs, especialmente de vidrio, del famoso cristal de murano, ¡todo de colorines!. Para comer o dormir en Torcello sólo podemos recomendar un lugar: la Locanda Cipriani. Un clásico. Carillo pero auténtico. Italia en estado puro.