Aquaviva Medievalis

Sant Joan d’Aiguaviva és un poble proper a Girona on fan una bonica festa de templers anomenada Aquaviva Medievalis. Comença el dissabte 22 d’octubre de 2016. Al matí hi ha la recreació històrica anomenada “Vida de Campament”, i una fira. També un torneig de cavallers. A la tarda la cerimònia de nomenament d’un cavaller, i a la nit un sopar medieval i un recital de música cortesana i del poble, a càrrec dels Joglars de Ripollet. El diumenge es repeteix el programa d’actes, amb l’afegitó d’unes activitats infantils com son l’hospital de campanya i l’acadèmia de cavallers. La missa del diumenge també serà en ritual medieval a l’església parroquial del poble. Al migdia hi haurà una disputa per prebendes entre les ordes militars presents que acabarà en una gran batalla. A més de tot això que us hem explicat teniu també durant tots dos dies, el 22 i el 23, un seguit de tallers per petits i grans, i la demostració d’oficis, una fira d’alimentació i artesania, un munt d’atraccions medievals, un servei de taverna, amb bona cervesa, artesana. Trobareu Aiguaviva si aneu des de Girona a Santa Coloma de Farners per la carretera GI-533. Està a uns 7 kms. de la capital. Si veniu de Barcelona per l’Autopista AP-7, la vostra sortida serà la 8, la de l’Aeroport, i haureu de prendre la mateixa carretera de l’Aeroport fins que, just abans d’entrar-hi, us desvieu a mà dreta per la local que va fins Aiguaviva, durant uns 4 kms. També és possible des de la sortida 7, Girona Sud, si s’agafa la carretera de Sant Feliu de Guíxols i tot seguit la primera sortida en direcció Santa Coloma de Farners. Atravessareu El Perelló de Vilablareix i en 2 km. arribareu a Aiguaviva. Si veniu per l’antiga Nacional N-II, cal anar cap a l’Aeroport i, com ja hem dit, just abans de l’entrada seguir la carretera fins a Aiguaviva. No podeu marxar de la fira templera sense visitar la masia anomenada el Temple, que és l’antiga casa dels templers, que tenien la Comanda a Aiguaviva, precisament. Per arribar-hi heu d’agafar la carretera de Girona i, abans d’arribar al pont sobre l’autopista, girar a mà esquerra per un camí. És bonica la façana amb escuts i inscripcions escolpides, (a la foto). Si us agrada la natura i caminar, aneu fins la Crosa, que és espai natural protegit. Es tracta d’un volcà situat entre els pobles de Sant Dalmai i l’Estanyol, però a un km. i poc més del poble d’Aiguaviva. Tot i ser força desconegut heu de saber que és el volcà amb el cràter més gran de d’Europa. Bona àrea per jugar els infants, amb grans esplanades. Per dormir al poble teniu una maravellosa casa rural: Can Guinau. També podeu dinar molt bé al bar del poble, que es diu Aiguaviva, com la localitat, reserveu el menú templer al telèfon 972 394 221, o al restaurant de la pròpia Torrentera, just al Centre Polivalent on fan la fira. Menú templer molt arreglat. Reserveu-lo al tel. 972 969 146. El restaurant Mas Aliu està a la zona industrial. Tel. 972400171. I el restaurant de Cal General, a la carretera que ve de l’Aeroport. Fan menú templer i carta. Tel. 972473063. Bona festa templera a Aiguaviva!.

San Juan de Aiguaviva es un pueblo cercano a Girona donde este fin de semana, el sábado y el domingo, tiene lugar una famosa fiesta de los templarios. Se trata de una típica feria medieval donde encontrarán las siempre interesantes demostraciones de oficios antiguos, como el cestero o el alfarero, un mercado de productos artesanos, naturales y gastronómicos. También talleres y juegos para los niños, pero no los típicos talleres de siempre, sino cosas más chulas, como tirar con el arco o hacerse un disfraz medieval. Encontrarán Aiguaviva yendo desde Girona a Santa Coloma de Farners por la carretera GI-533. Está a unos 7 kms. de la capital. Si vienen de Barcelona por la Autopista AP-7, su salida será la 8, la del Aeropuerto y deberán tomar la misma carretera del Aeropuerto hasta que, justo antes de entrar, se desvien a mano derecha por la local que va hasta Aiguaviva, durante unos 4 kms. También es posible desde la salida 7, Girona Sur, si se cogen la carretera de Sant Feliu de Guíxols ya continuación la primera salida en dirección Santa Coloma de Farners. Atraviesan El Perelló de Vilablareix y en 2 km. llegaréis a Aiguaviva. Si vienen por la antigua Nacional N-II, hay que ir hacia el Aeropuerto y, como ya hemos dicho, justo antes de la entrada seguir la carretera hasta Aiguaviva. No pueden irse de la feria templaria sin visitar la masía llamada el Temple, que es la antigua casa de los templarios, que tenían la encomienda en Aiguaviva, precisamente. Para llegar deben tomar la carretera de Girona y, antes de llegar al puente sobre la autopista, girar a mano izquierda por un camino. Es bonita la fachada con escudos e inscripciones esculpidas, (en la foto). Si os gusta la naturaleza y caminar, ir hasta la Crosa, que es espacio natural protegido. Se trata de un volcán situado entre los pueblos de Sant Dalmai  y l’Estanyol, pero a un km. y poco más del pueblo de Aiguaviva. A pesar de ser bastante desconocido deben saber que es el volcán con el cráter más grande de Europa. Buena área para jugar los niños, con grandes explanadas. Para dormir en el pueblo tienen una maravillosa casa rural: Can Guinau. También pueden comer muy bien en el bar del pueblo o en la propia Torrentera, justo en el Centro Polivalente donde hacen la feria. Menú arreglado. Reserva al tel. 645987632. El restaurante Mas Aliu está en la zona industrial. Tel. 972400171. Y el restaurante de Cal General, en la carretera que viene del Aeropuerto. Hay menú y carta. Tel. 972473063.

Sant Bartomeu a Ferreries

Avui us ho diem amb temps per tal que pugueu reservar ben aviat per aquest proper cap de setmana del 24 d’agost. I us descobrim un secret molt ben guardat. Avui ens plau parlar-vos d’unes festes al paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a viure les festes de Sant Bartomeu a Ferreries, un petit poblet de l’illa de Menorca. Per a nosaltres, com per a molts catalans, aquest tros de terra blanca envoltat per un mar turquesa és una petita pàtria. Un lloc del que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per les seves terres, les seves platges, els seus turons, recòrrer els pobles quiets al capvespre, és tornar a un temps de somni, que sovint, quan som lluny, creiem que mai no van existir. I perquè el dia de Sant Bartomeu a Ferreries?. Heu sentit a parlar de les festes de Sant Joan a Ciutadella?, boniques, però massificades. Voleu veure els cargols dels cavalls?. Voleu veure els caixers vestits de frac, dalt dels seus cavalls negres?. Voleu viure la festa més emocionat i bonica de la Mediterrània, però sense cap risc?. Voleu gaudir d’un dels espectacles més antics i bells de la Mediterrània sense presses, empentes, ofecs ni perills?. Doncs heu d’agafar el vaixell, o l’avió, i arribar-vos aquest proper cap de setmana a Ferreries de Menorca. Veureu el mateix que podríeu veure a Ciutadella per Sant Joan, però més petit, més cassolà, més a escala humana, com era abans de que les masses ho destrossessin. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la petita vila, que n’hi ha, o en cases de camp, cases rurals maravelloses, en espais dignes d’una pel·lícula. N’hi ha molts. Com ara l’hotel rural “Ses Sucreres”, senzill, coquetó, res de l’altre món, però molt blanc, polit. N’hi ha d’altres que lloguen habitacions o la casa sencera, com les Cases des Canaló, a tocar del bellíssim i intocat Barranc d’algendar, tel: 971 37 40 72. O la casa de Son Triay, tel: 971 15 50 78. O l’hisenda de Bini-Said, una casa de camp d’agroturisme, a la carretera que baixa de Ferreries a cala Galdana, al km. 4. tel: 971 35 23 03 / 971 36 22 99 / 971 15 50 63. O bé podeu allotjar-vos a la Cala Galdana mateix, arran d’aigua, en un dels grans hotels que hi ha. Teniu també un bonic i tranquil càmping, sense massa pretensions ni luxes, el Camping S’Atalaia, tel: 971 37 42 32. Aneu-hi, que aquí si no us espantarà la gent. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera que és l’illa blanca de Menorca, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques de pedra, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir fora de Ferreries us caldrà anar a Ciutadella. Si voleu quelcom poc conegut, molt de l’illa, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: l‘hotel Alfons III.  O bé l’Hostal Madrid, familiar, molt senzill. No son grans hotels, son petits, desconeguts, bàsics. Si voleu un bon aparthotel, uns apartaments o uns hotels més grans, en teniu a pilons, a internet o a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars de Ferreries, o bé als del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà baix. Consulteu la web de les Illes Balears  o a la web de Menorca. També a la web de turisme Visit Menorca. Naturalment nosaltres ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. Podem parlar molt sobre Menorca, tot i que és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem en les properes setmanes. Ara, de moment, quedeu-vos amb la cita de Sant Bartomeu a Ferreries que us permetrà de descobrir les seves platges. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, maca però molt explotada. I si us agrada caminar, no gaire, sereu fàcilmernt a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Cala Trebalúger. Tota una descoberta, salvatge i paradisíaca. Aneu a Menorca, que és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Feu unes curtes vacances a Menorca, aprofitant l’excusa de Sant Bartomeu a Ferreries i oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. La festa de Sant Bartomeu a Ferreries de Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca a las fiestas de San Bartolomé. Iguales que las de San Juan en Ciudadela pero mejores, sin peligro para los niños. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. Acordaros, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en Ferreries es posible, en el Hotel Les Sucreres y en pequeñas casas rurales. Hasta tienen allí un cámping. También pueden hacerlo en Ciutadella. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares de Ferreries, o a los del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, con la excusa de San Bartolomé y olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

Els Templers d’Aiguaviva

Sant Joan d’Aiguaviva és un poble proper a Girona on fan una bonica festa de templers. Es tracta d’una típica fira medieval, que tindrà lloc al centre cívic “La Torrentera”. Allà trobareu demostració d’oficis antics, tallers, una reconstrucció històrica de la vida medieval feta pels Casus Bellic, amb soldats, màquines de guerra i un campament, teatre familiar a la plaça del poble, espectacles, recital del trobador Alfons Encinas, o un mercat de productes artesans, naturals i gastronòmics. També tallers i jocs pels infants, però no els típics tallers de sempre, sinó coses més xules, com tirar amb l’arc o fer-se una disfressa medieval. Tot això serà el diumenge 22 de juny, que és proper ja a la festivitat de Sant Joan, patró d’aquest poblet gironí. Si no sabeu on anar a passar la revetlla, i us ha agradat Aiguaviva, heu de saber que aquí hi ha molt d’ambient, degut precisament al patronatge de Sant Joan. La nit del 23 de juny, hi haurà una gran foguera, sopar i revetlla, com les d’abans, amb ball i castell de focs. Trobareu Aiguaviva si aneu des de Girona a Santa Coloma de Farners per la carretera GI-533. Està a uns 7 kms. de la capital. Si veniu de Barcelona per l’Autopista AP-7, la vostra sortida serà la 8, la de l’Aeroport, i haureu de prendre la mateixa carretera de l’Aeroport fins que, just abans d’entrar-hi, us desvieu a mà dreta per la local que va fins Aiguaviva, durant uns 4 kms. També és possible des de la sortida 7, Girona Sud, si s’agafa la carretera de Sant Feliu de Guíxols i tot seguit la primera sortida en direcció Santa Coloma de Farners. Atravessareu El Perelló de Vilablareix i en 2 km. arribareu a Aiguaviva. Si veniu per l’antiga Nacional N-II, cal anar cap a l’Aeroport i, com ja hem dit, just abans de l’entrada seguir la carretera fins a Aiguaviva. No podeu marxar de la fira templera sense visitar la masia anomenada el Temple, que és l’antiga casa dels templers, que tenien la Comanda a Aiguaviva, precisament. Per arribar-hi heu d’agafar la carretera de Girona i, abans d’arribar al pont sobre l’autopista, girar a mà esquerra per un camí. És bonica la façana amb escuts i inscripcions escolpides, (a la foto). Si us agrada la natura i caminar, aneu fins la Crosa, que és espai natural protegit. Es tracta d’un volcà situat entre els pobles de Sant Dalmai i l’Estanyol, però a un km. i poc més del poble d’Aiguaviva. Tot i ser força desconegut heu de saber que és el volcà amb el cràter més gran de d’Europa. Bona àrea per jugar els infants, amb grans esplanades. Per dormir al poble teniu una maravellosa casa rural: Can Guinau. També podeu dinar molt bé al bar del poble, que es diu Aiguaviva, com la localitat, reserveu el menú templer al telèfon 972 394 221, o al restaurant de la pròpia Torrentera, just al Centre Polivalent on fan la fira. Menú templer molt arreglat. Reserveu-lo al tel. 972 969 146. El restaurant Mas Aliu està a la zona industrial. Tel. 972400171. I el restaurant de Cal General, a la carretera que ve de l’Aeroport. Fan menú templer i carta. Tel. 972473063. Bona festa templera a Aiguaviva!.

San Juan de Aiguaviva es un pueblo cercano a Girona donde este fin de semana, el domingo, tiene lugar una famosa fiesta de los templarios. Se trata de una típica feria medieval, que tendrá lugar en el centro cívico “La Torrentera”. Allí encontrarán las siempre interesantes demostraciones de oficios antiguos, como el cestero o el alfarero, un mercado de productos artesanos, naturales y gastronómicos. También talleres y juegos para los niños, pero no los típicos talleres de siempre, sino cosas más chulas, como tirar con el arco o hacerse un disfraz medieval. Todo esto será el domingo más cercano a San Juan, patrón de este pueblo gerundense. Si no sabéis dónde ir a pasar la verbena, y os ha gustado Aiguaviva, debéis saber que aquí hay mucho ambiente, debido al patronazgo de San Juan. En la pista deportiva, la noche del 23 de junio, habrá una gran hoguera, cena y verbena, como las de antes, con baile y castillo de fuegos. Encontrarán Aiguaviva yendo desde Girona a Santa Coloma de Farners por la carretera GI-533. Está a unos 7 kms. de la capital. Si vienen de Barcelona por la Autopista AP-7, su salida será la 8, la del Aeropuerto y deberán tomar la misma carretera del Aeropuerto hasta que, justo antes de entrar, se desvien a mano derecha por la local que va hasta Aiguaviva, durante unos 4 kms. También es posible desde la salida 7, Girona Sur, si se cogen la carretera de Sant Feliu de Guíxols ya continuación la primera salida en dirección Santa Coloma de Farners. Atraviesan El Perelló de Vilablareix y en 2 km. llegaréis a Aiguaviva. Si vienen por la antigua Nacional N-II, hay que ir hacia el Aeropuerto y, como ya hemos dicho, justo antes de la entrada seguir la carretera hasta Aiguaviva. No pueden irse de la feria templaria sin visitar la masía llamada el Temple, que es la antigua casa de los templarios, que tenían la encomienda en Aiguaviva, precisamente. Para llegar deben tomar la carretera de Girona y, antes de llegar al puente sobre la autopista, girar a mano izquierda por un camino. Es bonita la fachada con escudos e inscripciones esculpidas, (en la foto). Si os gusta la naturaleza y caminar, ir hasta la Crosa, que es espacio natural protegido. Se trata de un volcán situado entre los pueblos de Sant Dalmai  y l’Estanyol, pero a un km. y poco más del pueblo de Aiguaviva. A pesar de ser bastante desconocido deben saber que es el volcán con el cráter más grande de Europa. Buena área para jugar los niños, con grandes explanadas. Para dormir en el pueblo tienen una maravillosa casa rural: Can Guinau. También pueden comer muy bien en el bar del pueblo o en la propia Torrentera, justo en el Centro Polivalente donde hacen la feria. Menú arreglado. Reserva al tel. 645987632. El restaurante Mas Aliu está en la zona industrial. Tel. 972400171. Y el restaurante de Cal General, en la carretera que viene del Aeropuerto. Hay menú y carta. Tel. 972473063.

Templers a Aiguaviva

Sant Joan d’Aiguaviva és un poble proper a Girona on fan una bonica festa de templers. Es tracta d’una típica fira medieval, que tindrà lloc al centre cívic “La Torrentera”. Allà trobareu demostració d’oficis antics, tallers, una reconstrucció històrica de la vida medieval feta pels Casus Bellic, amb soldats, màquines de guerra i un campament, teatre familiar a la plaça del poble, espectacles, recital del trobador Alfons Encinas, o un mercat de productes artesans, naturals i gastronòmics. També tallers i jocs pels infants, però no els típics tallers de sempre, sinó coses més xules, com tirar amb l’arc o fer-se una disfressa medieval. Tot això serà el diumenge 16 de juny, que és proper ja a la festivitat de Sant Joan, patró d’aquest poblet gironí. Si no sabeu on anar a passar la revetlla, i us ha agradat Aiguaviva, heu de saber que aquí hi ha molt d’ambient, degut precisament al patronatge de Sant Joan. La nit del 23 de juny, hi haurà una gran foguera, sopar i revetlla, com les d’abans, amb ball i castell de focs. Trobareu Aiguaviva si aneu des de Girona a Santa Coloma de Farners per la carretera GI-533. Està a uns 7 kms. de la capital. Si veniu de Barcelona per l’Autopista AP-7, la vostra sortida serà la 8, la de l’Aeroport, i haureu de prendre la mateixa carretera de l’Aeroport fins que, just abans d’entrar-hi, us desvieu a mà dreta per la local que va fins Aiguaviva, durant uns 4 kms. També és possible des de la sortida 7, Girona Sud, si s’agafa la carretera de Sant Feliu de Guíxols i tot seguit la primera sortida en direcció Santa Coloma de Farners. Atravessareu El Perelló de Vilablareix i en 2 km. arribareu a Aiguaviva. Si veniu per l’antiga Nacional N-II, cal anar cap a l’Aeroport i, com ja hem dit, just abans de l’entrada seguir la carretera fins a Aiguaviva. No podeu marxar de la fira templera sense visitar la masia anomenada el Temple, que és l’antiga casa dels templers, que tenien la Comanda a Aiguaviva, precisament. Per arribar-hi heu d’agafar la carretera de Girona i, abans d’arribar al pont sobre l’autopista, girar a mà esquerra per un camí. És bonica la façana amb escuts i inscripcions escolpides, (a la foto). Si us agrada la natura i caminar, aneu fins la Crosa, que és espai natural protegit. Es tracta d’un volcà situat entre els pobles de Sant Dalmai i l’Estanyol, però a un km. i poc més del poble d’Aiguaviva. Tot i ser força desconegut heu de saber que és el volcà amb el cràter més gran de d’Europa. Bona àrea per jugar els infants, amb grans esplanades. Per dormir al poble teniu una maravellosa casa rural: Can Guinau. També podeu dinar molt bé al bar del poble, que es diu Aiguaviva, com la localitat, reserveu el menú templer al telèfon 972 394 221, o al restaurant de la pròpia Torrentera, just al Centre Polivalent on fan la fira. Menú templer molt arreglat. Reserveu-lo al tel. 972 969 146. El restaurant Mas Aliu està a la zona industrial. Tel. 972400171. I el restaurant de Cal General, a la carretera que ve de l’Aeroport. Fan menú templer i carta. Tel. 972473063.

San Juan de Aiguaviva es un pueblo cercano a Girona donde este fin de semana, el domingo, tiene lugar una famosa fiesta de los templarios. Se trata de una típica feria medieval, que tendrá lugar en el centro cívico “La Torrentera”. Allí encontrarán las siempre interesantes demostraciones de oficios antiguos, como el cestero o el alfarero, un mercado de productos artesanos, naturales y gastronómicos. También talleres y juegos para los niños, pero no los típicos talleres de siempre, sino cosas más chulas, como tirar con el arco o hacerse un disfraz medieval. Todo esto será el domingo más cercano a San Juan, patrón de este pueblo gerundense. Si no sabéis dónde ir a pasar la verbena, y os ha gustado Aiguaviva, debéis saber que aquí hay mucho ambiente, debido al patronazgo de San Juan. En la pista deportiva, la noche del 23 de junio, habrá una gran hoguera, cena y verbena, como las de antes, con baile y castillo de fuegos. Encontrarán Aiguaviva yendo desde Girona a Santa Coloma de Farners por la carretera GI-533. Está a unos 7 kms. de la capital. Si vienen de Barcelona por la Autopista AP-7, su salida será la 8, la del Aeropuerto y deberán tomar la misma carretera del Aeropuerto hasta que, justo antes de entrar, se desvien a mano derecha por la local que va hasta Aiguaviva, durante unos 4 kms. También es posible desde la salida 7, Girona Sur, si se cogen la carretera de Sant Feliu de Guíxols ya continuación la primera salida en dirección Santa Coloma de Farners. Atraviesan El Perelló de Vilablareix y en 2 km. llegaréis a Aiguaviva. Si vienen por la antigua Nacional N-II, hay que ir hacia el Aeropuerto y, como ya hemos dicho, justo antes de la entrada seguir la carretera hasta Aiguaviva. No pueden irse de la feria templaria sin visitar la masía llamada el Temple, que es la antigua casa de los templarios, que tenían la encomienda en Aiguaviva, precisamente. Para llegar deben tomar la carretera de Girona y, antes de llegar al puente sobre la autopista, girar a mano izquierda por un camino. Es bonita la fachada con escudos e inscripciones esculpidas, (en la foto). Si os gusta la naturaleza y caminar, ir hasta la Crosa, que es espacio natural protegido. Se trata de un volcán situado entre los pueblos de Sant Dalmai  y l’Estanyol, pero a un km. y poco más del pueblo de Aiguaviva. A pesar de ser bastante desconocido deben saber que es el volcán con el cráter más grande de Europa. Buena área para jugar los niños, con grandes explanadas. Para dormir en el pueblo tienen una maravillosa casa rural: Can Guinau. También pueden comer muy bien en el bar del pueblo o en la propia Torrentera, justo en el Centro Polivalente donde hacen la feria. Menú arreglado. Reserva al tel. 645987632. El restaurante Mas Aliu está en la zona industrial. Tel. 972400171. Y el restaurante de Cal General, en la carretera que viene del Aeropuerto. Hay menú y carta. Tel. 972473063.

Alarcón

Molt possiblement, anat a tota velocitat per l’autovia A3, de València a Madrid, o cap a algún destí ben bonic de la Mancha, haureu vist anunciada la desviació cap al el poble d’Alarcón, i el seu castell, dalt del seu cingle poderós, rodejat per un meàndre potent del riu Xúquer. Abans quan l’autopista no existia, la carretera N-III passava a tocar de l’embassament, el poble i el castell d’Alarcón, i era aquesta una parada quasi obligada. La velocitat era minsa, perquè tot era un seguit de corbes contínues. Ara, avui dia, ningú repara en la fortalessa ni en la vila estirada als seus peus. A Alarcón cal anar-hi a posta. I és una veritable llàstima. Perquè aquest castell que el rei Alfons VIII feu edificar a finals del segle XII, i que durant molts anys defensa terres de frontera, és tota una preciositat. Tot això, malgrat les reformes i servituds que imposa el fet que sigui un parador de turisme. Si el castell no us fa prou el pes, i no us crida a sortir de l’autovia, us direm que Alarcón també te una església maravellosa, del darrer gòtic i primer renaixement. Quedareu impressionats per la magnitud d’aquest temple, pel seu arc d’entrada, i pel grandiós i espectacular retable plateresc. Tot plegat te aires catedralícis, amb el seu cor barroc. De fet, si voleu parar uns dies per allà, descobrireu que La Mancha és molt més que terra aixuta, blat i molins de vent. En aquesta zona, al voltant d’Alarcón, hi ha pobles increïbles, com ara San Clemente, declarada tota ella, i amb raó, conjunt històric artístic. Prop d’Alarcón s’alça el castell de Belmonte, una altra fortalesa i un altre poble tan bonic com el que us estem descrivint. No gaire lluny hi ha un parell d’excavacions de grans ciutats romanes que varen existir per aquí. Es tracta de Segóbriga i Valeria. Si esteu més aviat interessats per la natura aquests son també els vostres paratges. El riu Xúquer, amb el pantà, el riu Cabriel, i les seves gorges, o les del més proper riu Gritos, son escenaris bellíssims que no podeu obviar. Ja ho sabeu, la propera vegada que passeu prop d’ella, pareu a Alarcón. Si voleu dormir per aquí, a més del parador del castell, teniu establiments encara més sofisticats, com l’Hotel Villa de Alarcón, amb un luxe i refinament extrems, i amb SPA. Preus en consonància. Hi ha, a més, divereses cases rurals i hostalets simpàtics. Per dinar, a més del parador i l’hotel citats, teniu molts bons llocs. Com ara el restaurant La Cabaña, cuina de la terra, o bé un asador, anomenat La Fragua, amb especialitats també poderoses. No passeu mai més Alarcón de llarg!.

Muy posiblemente, yendo a toda velocidad por la autovía A3, de Valencia a Madrid, o hacia algún destino muy bonito de la Mancha, habréis visto anunciada la desviación hacia el el pueblo de Alarcón, y su castillo, montado en su risco poderoso, rodeado por un meandro potente del río Júcar. Antes cuando la autopista no existía, la carretera N-III pasaba a tocar del embalse, el pueblo y el castillo de Alarcón, y era esta una parada casi obligada. La velocidad era escasa, porque todo el recorrido era una serie de curvas continuas. Ahora, hoy en día, nadie repara en la fortaleza ni en la villa a sus pies. A Alarcón hay que ir a propósito. Y es una verdadera lástima. Porque este castillo que el rey Alfonso VIII hizo edificar a finales del siglo XII, y que durante muchos años defendió las tierras de frontera, es toda una preciosidad. Todo ello, a pesar de las reformas y servidumbres que impone el hecho de que sea un parador de turismo. Si el castillo no os llama a salir de la autovía, os diremos que Alarcón también tiene una iglesia maravillosa, del último gótico y primer renacimiento. Quedaréis impresionados por la magnitud de este templo, por su arco de entrada, y por el grandioso y espectacular retablo plateresco. Tiene aires catedralicios, con su coro barroco. De hecho, si se detienen unos días por allí, descubrirán que La Mancha es mucho más que tierra seca, trigo y molinos de viento. En esta zona, alrededor de Alarcón, hay pueblos increíbles, como San Clemente, villa declarada toda ella, y con razón, conjunto histórico artístico. Cerca de Alarcón se alza el castillo de Belmonte, otra fortaleza y otro pueblo tan bonito como el que os estamos describiendo. No muy lejos hay un par de excavaciones de grandes ciudades romanes que existieron por aquí. Se trata de Segóbriga y Valeria. Si estais más bien interesados por la naturaleza estos son también vuestros parajes. El río Júcar, con el pantano, el río Cabriel, y sus gargantas, o las del más cercano río Gritos, son escenarios bellísimos que no se pueden obviar. Ya lo sabéis, la próxima vez que paséis cerca, parad en Alarcón. Si se quiere dormir por aquí, además del parador en el castillo, tienen también establecimientos aún más sofisticados, como el Hotel Villa de Alarcón, con un lujo y refinamiento extremos, y con SPA. Precios en consonancia. Hay, además, diversas casas rurales. Para comer, además del parador y el hotel citados, tienen muy buenos lugares donde hacerlo. Como el restaurante La Cabaña, cocina de la tierra, o bien un asador, llamado La Fragua, con especialidades también poderosas. ¡No pasen nunca más por Alarcón de largo!.

Sant Joan a Ciutadella

Se’ns fa difícil parlar-vos objectivament de les Festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca. Son molts anys rebent l’estiu al port, a Es Pla, de tocar la panxa als cavalls, de viure ets cargols de Santa Clara, de veure els jocs, de sentir, una i altra vegada el toc de flabiol, insistent. De tastar la pomada, i el ginet. De veure s’homo d’es bè passejar, seguit d’un ramat de gent, pels carrers blancs de Ciutadella. De seguir els caixers, dalt dels seus cavalls, de casa en casa, de palau en palau. De tirar-nos avellanes, de pujar a Sant Joan de Missa, de embriagar-nos de festa i d’alegria en les nits suaus, tendres, sedoses de la Ciutadella embogida. Menorca és el paradís. Ciutadella la porta. Sant Joan l’anunci. L’anunci d’un estiu de somni. Si podeu arreplegar un vaixell, o un avió, si teniu fills o filles adolescents i voleu que us acompanyin a una festa que els marcarà per tota la vida, aneu a Menorca, a Ciutadella, per les festes de Sant Joan. La setmana abans podreu recòrrer la vila darrera l’Home d’es bè, que preludia l’aconteixement. Els dies de Sant Joan veureu els jocs medievals al Pla del Port, si la gentada us deixa, és clar. A la nit, al cas antic, als voltants de la catedral, a Ses Voltes, per Santa Clara, tocareu la panxa d’un cavall encabritat. Son els cargols. Us donarà sort. L’endemà tirareu i rebreu avellanes, mentre els caixers i els seus cavalls son a Sant Joan de Missa. En tornar, més gresca. Els matins, platja. Platges maravelloses, d’un blau increible. A la nit, festa, festa grossa, festa lliure. Com si el món s’acabés i no existís l’any vinent. Festa mediterrània. I si us ho perdeu aquest any, tranquils. L’any vinent existeix. I si mai no podeu viatjar a Menorca en aquestes dates… podeu provar amb un sucedani. Cada poble fa festes, semblants a les de Sant Joan, al llarg de l’estiu. Iguals no. Semblants. Perquè, creieu-nos: Sant Joan a Ciutadella és irrepetible. Tot i que serà difícil, encara esteu a temps de cercar allotjament a l’illa. Mireu-vos algun hostalet a Mercadal, Ferreries o Alaior.  A Ciutadella probeu en els hotels de tota la vida, com l’hotel Alfons III, o l’hostal Madrid. Hi ha càmpings. Per sopar aneu al mateix port de Ciutadella, a llocs com el cafè Balear per exemple.

Se nos hace difícil hablar objetivamente de las Fiestas de San Juan en Ciutadella de Menorca. Son muchos años recibiendo el verano en el puerto, en Es Pla, de tocar la barriga a los caballos, de vivir los Cargols de Santa Clara, de ver los juegos, de sentir, una y otra vez el toque de flauta, insistente. De probar la pomada, y el gin. De ver s’Homo de Bè pasear, seguido de un rebaño de gente, por las calles blancas de Ciutadella. De seguir a los cajeros, y sus caballos, de casa en casa, de palacio en palacio. De tirarnos avellanas, de subir a Sant Joan de Missa, de embriagarnos de fiesta y de alegría en las noches suaves, tiernas, sedosas de la Ciutadella enloquecida. Menorca es el paraíso. Ciudadela la puerta. San Juan el anuncio. El anuncio de un verano de ensueño. Si pueden coger un barco, o un avión, si tienen hijos o hijas adolescentes y quieren que les acompañen a una fiesta que los marcará para toda la vida, vayan a Menorca, a Ciutadella, por las fiestas de San Juan. La semana antes podrán recorrer la villa tras el Hombre del Cordero, que preludia el acontecimiento. Los días de San Juan verán los juegos medievales en el llano del puerto, si la multitud le deja, claro. Por la noche, en el caso antiguo, en los alrededores de la catedral, en Ses Voltes, por Santa Clara, tocaran la barriga de un caballo encabritado. Son los Cargols (caracoles). Les dará suerte. Al día siguiente tiraran y recibirán avellanas, mientras los cajeros y sus caballos van a Sant Joan de Missa. Al volver, más juerga. Las mañanas, playa. Playas maravillosas, de un azul increíble. Por la noche, fiesta, fiesta, fiesta libre. Como si el mundo se acabara y no existiera el próximo año. Fiesta mediterránea. Y si os lo perdeis este año, tranquilos. El año próximo realmente existe. Y si nunca pueden viajar a Menorca en estas fechas … pueden probar con un sucedáneo. Cada pueblo monta sus fiestas, similares a las de San Juan, a lo largo del verano. Iguales no. Similares. Porque, creednos: Sant Joan en Ciutadella es irrepetible. Aunque será difícil, aún estáis a tiempo de buscar alojamiento en la isla. Ved algún hostalillo en Mercadal, Ferreries o Alaior. En Ciutadella prueben en los hoteles de toda la vida, como el hotel Alfonso III, o el hostal Madrid. Hay campings. Para cenar vayan al mismo puerto de Ciutadella, a lugares como el café Balear por ejemplo.

Camí dels cavalls

El Camí dels Cavalls es un camí que, en principi, us hauria de permetre donar tota la volta a la illa maravellosa de Menorca. No se sap del cert des de quan està obert, però és més que evident que el seu moment de més ús fou durant les ocupacions i desocupacions anglesa, francesa i espanyola de l’illa, durant els segles XVII i XVIII. Nasqué com a pas militar de vigilància de les costes. El Mediterrà estava ple de corsaris, pirates, turcs i berberiscs, de amenaces marítimes que no podien obviar-se. La gent de Menorca l’ha fet servir sempre. L’ha cuidat i l’ha sentit com quelcom molt seu. Però amb el temps, els interessos particulars s’anaren imposant sobre els col·lectius i, poc a poc, parts del camí foren presa de la malesa, altres dels especuladors i, finalment molts trams es tancaren amb murs. Amb l’arribada de nous aires, la gent ha tornat a defensar el que era seu, del poble. Sorgiren moviments contraris a l’ocupació il·legal del domini públic. Grups ecologistes, defensors de la terra, entitas excursionistes plantejaren conflictes amb amos dels terrenys vedats. S’obrí el pas i s’inicià el procés de recuperació. El Consell insular, darrerament, s’hi ha volcat, senyalitzant tot el recorregut, o quasi. Són uns 18o kilómetres. Evidentment no us estem proposant que el feu tot, com si es tractés del camí de Sant Jaume de Compostela. Però si que tingueu ben present les oportunitats que presenta per viatges familiars. Permet fer-lo a trams, des de les cales més urbanitzades, a peu. Les famílies poden arribar fent-lo servir, a cales verges, d’aigues blau cel, en pocs kms. i poc temps. Fàcilment. Serveixi d’exemple el fet d’anar de Cala Galdana, on podeu deixar el cotxe, fins Macarella i Macarelleta, a la dreta, en mitja hora escassa. O bé, a l’esquerra, fins Mitjana, en 20 minuts o Trebalúger, en tres quarts d’hora. També és ideal per fer una volta a l’illa en bici. Aquesta és una excursió que no podem deixar de recomanar-vos. És, potser, de les que més bon record ens ha deixat de totes les que hem fet. No cal donar la volta sencera. La sensació de llibertat, de pau, de plenitud en arribar a una cala de la que no saps el nom, al travessar les tanques, en creuar un bosc, en mullar els peus en el pou d’un barranc és indescriptible. Naturalment, a peu, és el mateix. O a cavall. La historia, la geografia, la natura, us acompanyaran en el camí: una torre de defensa, una alqueria, un mur de pedra seca, la cala, la platja, els pins. Cada pas és aventura al Camí dels Cavalls. Hi ha guies editades sobre el recorregut. I una bona web, amb mapes. Menorca és d’un altre planeta. Tornaríem sempre a l’illa. Però no a les urbanitzacions, ni platges turístiques. La veritable Menorca, us l’endureu per sempre al cor en les caminades, curtes o llargues, que fareu per aquest camí, paral·lel al mar. Allotjeu-vos als poblets, en hostalets petitons de Mitjorn, Ferreries, Mercadal o Alaior.  O bé a Ciutadella, en hotelets de tota la vida, gens turístics. D’aquells que ja existien abans de l’onada invasora, com l’hotel Alfons III.  O bé l’hostal Madrid, familiars, senzills. O bé en càmpings. Per dianr o sopar aneu als bars i restaurants dels poblets centrals, o als del port de Ciutadella, com ara el cafè Balear per exemple, un lloc de sempre.

El Camino de los Caballos es un camino que, en principio, nos debería permitir dar toda la vuelta a la isla maravillosa de Menorca. No se sabe a ciencia cierta desde cuándo está abierto, pero es más que evidente que su momento de mayor uso fue durante las ocupaciones y desocupaciones inglesa, francesa y española de la isla, durante los siglos XVII y XVIII. Nació como paso militar de vigilancia de las costas. El Mediterráneo estaba lleno de corsarios, piratas, turcos y berberiscos, de amenazas marítimas que no podían obviarse. La gente de Menorca lo ha utilizado siempre. Lo ha cuidado y lo ha sentido como algo muy suyo. Pero con el tiempo, los intereses particulares se fueron imponiendo sobre los colectivos y, poco a poco, partes del camino fueron presa de la maleza, otros de los especuladores y, finalmente muchos tramos se cerraron con muros. Con la llegada de nuevos aires, las personas han vuelto a defender lo que era suyo, del pueblo. Surgieron movimientos contrarios a la ocupación ilegal del dominio público. Grupos ecologistas, defensores de la tierra, entidades excursionistas plantearon conflictos con dueños de los terrenos acotados. Se abrió el paso y se inició el proceso de recuperación. El Consejo insular, últimamente, se ha volcado, señalizando todo el recorrido, o casi. Son unos 18O kilómetros. Evidentemente no estamos proponiendo que lo recorrais todo, como si se tratara del Camino de Santiago de Compostela. Pero si debeis tener bien presentes las magníficas oportunidades que presenta para vuestros viajes familiares. Permite hacer pequeños tramos, desde las calas más urbanizadas, a pie o en bici, hasta las más desconocidas. Las familias pueden llegar, usándolo, a calas vírgenes, de aguas azul cielo, en pocos kms. y en poco tiempo. Fácilmente. Sirva de ejemplo el hecho de ir desde Cala Galdana, donde podreis dejar el coche, hasta Macarella y Macarelleta, a la derecha, en media hora escasa. O bien, a la izquierda, hasta Mediana, en 20 minutos o hasta Trebalúger, en tres cuartos de hora. También es ideal para dar una vuelta a la isla en bici. Esta es una excursión que no podemos dejar de recomendaros. Es, quizás, de las que mejor recuerdo nos han dejado de todas las que hemos hecho. No hay que dar la vuelta entera. La sensación de libertad, de paz, de plenitud al llegar a una cala de la que no sabes el nombre, al cruzar las vallas, al atravesar un bosque, al mojar los pies en el pozo de un barranco, es indescriptible. Naturalmente, yendo a pie, es el mismo. O a caballo. La historia, la geografía, la naturaleza, os acompañará todo el camino: una torre de defensa, una alquería, un muro de piedra seca, la cala, la playa, los pinos. Cada paso es aventura en el Camino de los Caballos. Hay guías editadas sobre el recorrido. Y una buena web, con mapas. Menorca es de otro planeta. Volveríamos siempre a la isla. Pero no a las urbanizaciones, ni a las playas turísticas. La verdadera Menorca, os la llevaréis para siempre en el corazón en las caminatas, cortas o largas, que haréis por este camino, paralelo al mar. Alojarse en los pueblos, en hostales pequeños de Mitjorn, Ferreries, Mercadal o Alaior. O bien en Ciutadella, en hotelitos de toda la vida, nada turísticos. De aquellos que ya existían antes de la ola invasora, como el hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiares, sencillos. O bien en campings. Para comer o cenar vayan a los bares y restaurantes de los pueblos centrales de la isla, o a los del puerto de Ciutadella, como el café Balear por ejemplo, un sitio de los de siempre.

Menorca

Avui ens plau parlar-vos del paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a Menorca. Naturalment ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. No havíem fet un post sobre Menorca, potser perquè és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem. De Menorca podríem parlar de les seves platges. De les cales agradables de la costa sud de Ciutadella. Són les que més ens agraden. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella… S’hi pot anar en cotxe, o en bici, des de Ciutadella per l’ermita de Sant Joan de Missa. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, i caminant a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Trebalúger. Tota una descoberta. Des des Mitjorn Gran podeu banyar-vos a la Platja de Santo Tomàs, platja llarga, tirada. Però caminant fareu cap a Fustam i Escorxada, dues perles desconegudes. (A la foto: Cala Fustam). Platja llarga també ho és Son Bou, la veïna de Santo Tomàs, a on s’hi va des de Alaior. Més enllà les cales i platges perden interès. La costa nord, en canvi, és agreste, dura, llunar. Des de Ciutadella us recomanem arribar-vos fins Algaiarencs. Si us deixen passar, una platjola deliciosa, cales i caletes, pins arran d’aigua. De Mercadal podeu arribar-vos a Fornells, poblet que fou pescador, ara venut al turisme de la llagosta i la caldereta. Anant cap a Maó des de Fornells trobareu s’Arenal de’s Castell, una conxa magnífica. Prop de Ciutadella hi ha cales més urbanes, on podeu anar en bus: Santandría, Blanca, Bosch… o Forcat. Si parlem de caps i vistes, de roques caient sobre un mar impetuós, llavors parlem de Punta Natí, de Cala Morell, amb les seves coves prehistòriques, del far de Cavalleria, o de Favaritx. Si de natura, del Port d’Addaia, o d’es Grau, albufera i maresmes. Aneu fins el Monte Toro, amb el seu santuari, des de Mercadal. Veureu tota l’illa, sencera. Repassem ara els pobles: Ciutadella, voltes blanques, catedral, barri antic, palaus, el port, la ciutat renaixentista, la Menorca en estat pur. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, poblets del centre de l’illa, blancs, de carrers estrets, lluminosos. Alaior, una petita joia, amb el pati de la lluna. Parlem de la gran Maó, la capital, penjada damunt el més espectacular port natural del Mediterrani, Santorini a banda. De l’orgue de la seva església. O d’es Castell o de Sant Lluís, poblet de gust francés. Parlem de monuments. De poblats talaiòtics. De la naveta dels Tudons, de la Torralba d’en Salort… i tants d’altres. Menorca també són les seves festes. Cavalls, música, ginet, pomada, gresca, molta gresca. Teniu cavalls a Menorca, amb els seus cargols, i el seu flabiol, des de Sant Joan, al juny, a Ciutadella, fins la verge de Gràcia, pel setembre a Maó. Cada setmana un poble. Per exemple, Ferreries, el 24 d’agost, per Sant Bartomeu. Menorca és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Allotjeu-vos a Ciutadella. Rebutgeu altres destins. En un hotel de tota la vida, gens turístic. L’hotel Alfons III.  O bé l’hostal Madrid, familiar, senzill. Si voleu aparthotel, apartaments i hotels més grans, en teniu a pilons, a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà. Feu unes vacances a Menorca, oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. No habíamos hecho un post sobre Menorca, quizá porque es imposible resumir la isla en un post, pero lo intentaremos. De Menorca podríamos hablar de sus playas. De las calas agradables de la costa sur de Ciutadella. Son las que más nos gustan. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella … Se puede ir en coche, o en bici, desde Ciutadella por la ermita de Sant Joan de Missa. Calas idílicas, de un agua azul turquesa y una arena blanca, indescriptible. Desde Ferreries pueden llegarse hasta Galdana, y caminando, de allí a Macarella y Mitjana. Nos gusta Cala Mitjana, porque es bonita y poco conocida. Y caminando un poco más llegareis a Trebalúger. Todo un descubrimiento. Des desde Mitjorn Gran pueden bañarse en la Playa de Santo Tomás, una playa larga. Pero caminando llegareis a Fustam y Escorxada, dos perlas desconocidas. (En la foto: Cala Fustam). Una playa larga también lo es Son Bou, justo la vecina de Santo Tomás, a donde se va desde Alaior. Más allá las calas y playas pierden interés. La costa norte, en cambio, es agreste, dura, lunar. Desde Ciutadella os recomendamos acercaros hasta Algaiarencs. Si os dejan pasar, descubrireis una cala deliciosa, pinos junto al agua. De Mercadal pueden llegar a Fornells, pueblo que fue pescador, ahora vendido al turismo de la langosta y la caldereta. Yendo hacia Maó desde Fornells, encontrareis el Arenal de’s Castell, una concha magnífica. Cerca de Ciutadella hay calas más urbanas, a donde se puede ir en bus: Santandria, Blanca, Bosch … o Forcat. Si hablamos de vistas, de rocas cayendo sobre un mar impetuoso, entonces hablamos de Punta Nati, de Cala Morell, con sus cuevas prehistóricas, del faro de Cavalleria, o de Favaritx. Si de naturaleza, del Puerto de Addaia, o de Es Grau, albufera y marismas. Id hasta el Monte Toro, con su santuario, desde Mercadal. Vereis toda la isla, entera. Repasemos ahora los pueblos: Ciutadella, calles blancas, catedral, barrio antiguo, palacios, el puerto, la ciudad renacentista, la Menorca en estado puro. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, pueblos del centro de la isla, blancos, de calles estrechas, luminosos. Alaior, una pequeña joya, con el patio de la luna. Hablamos de la gran Mahón, la capital, colgada sobre el más espectacular puerto natural del Mediterráneo, Santorini aparte. Del órgano de su iglesia. O de Es Castell o de San Luis, pueblo de gusto francés. Hablamos de monumentos. De poblados talayóticos. De la Naveta des Tudons, de la Torralba d’en Salord … y tantos otros. Menorca también son sus fiestas. Caballos, música, jinetes, pomada, juerga, mucha juerga. Tienen la fiesta eterna de los caballos en Menorca, con sus cargols y su sonido de flauta, desde San Juan, en junio, en Ciutadella, hasta la Virgen de Gracia, en septiembre, en Maó. Cada semana un pueblo. Por ejemplo, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en cuenta en Ciutadella. Rechaza otros destinos. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

San Juan de Duero

San Juan de Duero és el monestir més visitat de Castella i Lleó. I no ens estranya gens ni mica. San Juan de Duero és pura poesia. Malgrat la quasi total destrucció estem totalment i rendidament enamorats d’aquesta petita i magnífica obra d’art. El claustre, a la foto, és únic al món. Irrepetit, original, fantàstic, maravellós. Les paraules queden ben curtes quan es tracta de descriure el que no és pot descriure. Un claustre romànic que trenca esquemes. Cada costat diferent. I què direm de l’esglèsia. Sota dos templets vuit capitells que són del romànic més pur, del millor romànic del món. Escenes en pedra que heu de veure. I per acabar, l’entorn. El paisatge. Aquest paisatge de les ribes del Duero, on es troba el cenobi. Un espai natural que és un escenari totèmic. Els turons ferèstecs, la muralla de Soria que cantà Gerardo Diego, que pintà Antonio Machado. El que us dèiem… poesia pura. San Juan de Duero es troba a l’entrada de Soria venint des de Saragossa. No agafeu el cinturó de ronda de la ciutat. Ben al contrari baixeu per l’antiga carretera general, N-122, que ara és l’accés est de la vila. Arribareu a Soria pel Duero, per Sant Polo, Sant Saturio i Sant Joan de Duero. No trobo una manera millor d’arribar a aquesta ciutat. Evidentment ara us proposarem passar un pont a Soria. Heu acertat. Soria és un destí somniat. Un dels nostres preferits. Sempre tornem a Soria. Recòrrer la ciutat. Visitar les esglèsies romàniques de San Juan de Ravanera, de Santo Domingo, el claustre de Sant Pere, la catedral. Passejar pels carrers medievals, veure’n els palaus. Dinar a la plaça Major, a Casa Augusto. Un plaer pel paladar. La carta és curta, sí, d’acord. Però quins plats!. I el local, una cucada. Què bé vàrem menjar-hi. Quina amabilitat. O bé al Mesón Castellano, a tocar. Potser menys refinat però de cuina contundent. De cuina de la terra, sense artificis. Els hotels de Soria són antics, poc preparats pel turisme, com ara tota la ciutat. Nosaltres hem dormit a l’hotel Alfons VIII, un hotel gran i clàssic, dels de viatjants d’abans. També és molt bonic el Parador, allà dalt del seu turó, dominant la vila i el Duero. O l’hotel Leonor, en el turó veí. Pugeu fins a Soria. Aneu de San Juan de Duero a San Polo i San Saturio vorejant el Duero. Porteu el poemari de Machado, o de Gerardo Diego. Llegiu-lo en veu alta, proclamant al vent, als pollancres de la riba del riu que ja mai podreu abandonar Soria.

San Juan de Duero és el monasterio romànico más visitado de Castilla y León. Y no nos extraña lo más mínimo. San Juan de Duero es pura poesía. A pesar de la casi total destrucción estamos totalmente y rendidamente enamorados de esta pequeña y magnífica obra de arte. El claustro, en la foto, es único en el mundo. Irrepetible, original, fantástico, maravilloso. Las palabras quedan cortas cuando se trata de describir lo que no se puede describir. Un claustro románico que rompe esquemas. Cada lado diferente. Y qué diremos de la iglesia. Bajo dos templetes ocho capiteles que son del románico más puro, del mejor románico del mundo. Escenas en piedra que han de ver por Vds. mismos. Y para terminar, el entorno. El paisaje. Este paisaje de las orillas del Duero, donde se encuentra el cenobio. Un espacio natural que es un escenario totémico. Los cerros agrestes, la muralla de Soria que cantó Gerardo Diego, que pintó con su verbo Antonio Machado. Lo que le decíamos … poesía pura. San Juan de Duero se encuentra en la entrada de Soria viniendo desde Zaragoza. No tome el cinturón de ronda de la ciudad. Al contrario baje por la antigua carretera general N-122, que ahora es el acceso este de la villa. Llegará en Soria por el Duero, por San Polo, San Saturio y San Juan de Duero. No encuentro una manera mejor de llegar a esta ciudad. Evidentemente ahora les propondremos pasar un puente en Soria. Han acertado. Soria es un destino soñado. Uno de nuestros favoritos. Siempre volvemos a Soria. Recorrer la ciudad. Visitar las iglesias románicas de San Juan de Ravanera, de Santo Domingo, el claustro de San Pedro, la catedral. Pasear por las calles medievales, ver los palacios. Almuerzo en la Plaza Mayor, en Casa Augusto. Un placer para el paladar. La carta es corta, sí, de acuerdo. ¡Pero qué platos!. Y el local, una cucada. ¡Qué bien comimos allí!. Qué amabilidad. O bien en el Mesón Castellano, a tocar. Quizás menos refinado pero de cocina contundente. De cocina de la tierra, sin artificios. Los hoteles de Soria son antiguos, poco preparados para el turismo, como toda la ciudad. Nosotros hemos dormido en el hotel Alfonso VIII un hotel grande y clásico, de los de los viajantes de comercio de antes. También es muy bonito el Parador, en lo alto de su colina, dominando la villa y el Duero. O del hotel Leonor, en el cerro vecino. Subir hasta Soria és uan gozada. Ir hasta San Juan de Duero, y luego por San Polo hasta San Saturio bordeando el Duero, de un romantiscismo evocador. Lleven el poemario de Machado, o de Gerardo Diego. Si los leen en voz alta, proclamandolos al viento, mientras se deleitan con los chopos de la orilla del río, ya nunca podrán abandonar Soria.