Una ruta per Burgos i voltants

Burgos és una ciutat molt bonica, que cal visitar alguna vegada. I els seus voltants encara ho son més, si això fos possible. La vila de Burgos acumula molt d’art dins seu: una catedral gòtica preciosa, la porta de Santa Maria, el gran monestir de las Huelgas Reales, una joia del Císter, la cartoixa de Miraflores, gòtic florit, amb un retaule preciós. El monestir de San Pedro de Cardeña, tan lligat al Cid i a la seva dona Jimena, els carrers medievals, les esglésies romàniques, els palaus… Increible!.

Burgos província està plena de pobles i viles medievals magnífiques, de més monestirs, de boscos, de jaciments prehistòrics, capelles visigòtiques, espais naturals… que la fan un centre de sortides familiars de primer ordre. Teniu la vila de Lerma, ciutat renaixentista, Covarrubias, bressol de Castella i, al costat de Covarrubias no us podeu perdre les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, molt evocadores i romàntiques. Més enllà, no gaire lluny, hi ha el monestir de Santo Domingo de Silos, impressionant. A tocar del mateix la Yecla, un fenomen natural de primer ordre amb un riu encaixat entre roques. Al nord teniu les viles de Frias i Oña, medievals, que no podeu perdre-us. A Oña podeu visitar el seu monestir amb les tombes dels primers reis castellans. Els Montes de Oca travessats pel camí de Sant Jaume de Compostela, que continua cap a Olmillos de Sasamón, castell i monestir gloriosos, i Castrojeriz, vila del camí, preciosa. A la web de turisme de Burgos ho teniu tot. A Burgos hi ha bonic hotels, com ara l’Abba de Burgos. O bons càmpings urbans, com ara el magnífic “Fuentes Blancas”, preciòs, al mig del parc, un lloc meravellós als afores de la ciutat, un càmping genial. Per dinar podeu anar al típic Mesón del Cid davant mateix de la catedral, que també és un bon hotel, o millor aneu de tasques, sobretot a la nit per sopar. Quines tapes!.

Càmping de Burgos

I si voleu fer una bona ruta per arribar a Burgos des de Barcelona, per exemple, aneu via Zaragoza, cap a Logroño. S’imposa una aturada a Tudela, per veure aquesta bella ciutat, la seva catedral esplèndida, i dinar a Casa Remigio o al restaurant Iruña. Continuem cap a Logroño, i ens aturem a Nájera, per veure el seu monestir, una passada. Seguirem després fins a Santo Domingo de la Calzada, on podeu visitar la magnífica catedral i la vila medieval.

Cartoixa de Miraflores, a dalt. San Pedro de Cardeña, a sota.

Covarrubias, plaça i col·legiata. Al final San Pedro de Arlanza.

 

El dia de tornada podeu remuntar boscos i natura fins a Sória, passejar per les vores del riu Duero fins San Juan, romànic bestial, o fins San Saturio, evocant Becquer. Seguiu endevant si no heu dormit a Sória per arribar a Tarazona, catedral guapa de veritat, i per Borja guanyar el monestir de Veruela, císter de nou, molt maco, o les altures del Moncayo, amb boscos de faig i aigües regalades. Baixem cap Zaragoza i després cap a casa. Una ruta bella, bellíssima, incomparable. Recomanada.

Santo Domingo de Silos, a dalt. Plaça Major de Burgos capital, a sota.

Burgos es una de aquellas ciudades que hace falta visitar. Porque existe, simplemente. Por su arte: la catedral, la puerta de Santa Maria, el monasterio de las Huelgas, la cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, sencillamente, las calles medievales, su románico y tantas otras cosas. Además, Burgos, es un centro de salidas por todo su interland: Lerma, ciudad renacentista, Covarrubias, cuna de Castilla, Santo Domingo de Silos, impresionante monasterio todavía bien vivo o, al norte, Frias y Oña, dos villas medievales que no podéis perderos. http://www.turismoburgos.org/  Dormid en el hotel Abba, http://www.abbaburgoshotel.com. O de cámping, al “Fuentes Blancas”, precioso, en medio del parque, http://www.campingburgos.com/  Comed en el típico Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/ delante de la catedral, algo caro, quizás, o bién os vais de tapas, sobre todo por la noche. Qué tapas!.

 

 

 

Fira dels Matiners a Avinyó

 

Avinyó és un municipi situat al nord de la comarca del Bages, a la vall de la Riera Gavarresa, en un entorn rural, molt poc tocat pel turisme, poc conegut. S’hi arriba des de Barcelona amb facilitat agafant l’autovia C-16, que va a Sabadell i Terrassa, i continuant cap a Manresa. Un cop passat Manresa deixem l’autopista C-16, que ara va cap al túnel del Cadí i Berga per prendre la C-25, l’eix transversal, en direcció Vic i Girona. Uns kms. més enllà tenim la sortida 151, que va cap a Avinyó per la carretera B-431, que comunica Avinyó amb Prats de Lluçanès i Artés. Aquest diumenge te lloc a Avinyó una representació històrica, una fira temàtica centrada en la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina, que va tenir lloc a Catalunya entre els anys 1846 i 1849. A Avinyó hi ha dos records emblemàtics d’aquella època. En primer lloc, el Combat d’Avinyó, que el 16 de novembre de 1848 va enfrontar l’exèrcit isabelí amb un nombrós grup de partides carlines que s’havien concentrat als voltants del poble. El resultat de l’enfrontament va ser una de les poques victòries dels matiners sobre les tropes isabelines. En segon lloc, la Torre dels Soldats, una torre de telegrafia òptica construïda en l’època de la revolta dels matiners, que formava part de la xarxa de comunicacions que l’exèrcit isabelí va estendre per tot Catalunya. El diumenge 12 de maig de 2019, podeu anar fins Avinyó per veure la Fira dels Matiners i les diverses representacions de caire històric que hi haurà pels carrers d’Avinyó amb l’objectiu de mostrar les raons de la revolta dels matiners i explicar què va passar en aquelles dates. Al mateix temps, els carrers del centre, amb una ambientació pròpia de mitjans del segle XIX, s’omplen de parades de tota mena. En particular s’hi poden tastar els productes típics d’aquelles contrades: el vi i el porc. Si voleu dinar, o dormir, al poble i està tot ple, o res no us agrada prou, heu de saber que no lluny d’Avinyó teniu un gran i bon hotel, de categoria: l’Hotel Urbisol. Molt recomanable. Prop de la vila, per dinar i dormir també, teniu la masia Abadal, restaurant i casa rural, a la Carretera d’Artés a Prats de Lluçanès, al km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si voleu dinar al poble aneu al Frankfurt Manà, que està prou bé, al Carrer Berga, 9. Tel: 646 919 519. També teniu un seguit de bars com el del pavelló esportiu, tel: 678 73 30 12, o el Nou Mesón, a la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, La Sardana, el Café de Baix o La Teca al Passeig Maragall,1. Tel: 93 838 70 92. Al Carrer Major, 23 hi ha una fonda, la Fonda Maria, prou bona, tel: 93 838 74 35. El terme està ple de fonts, ermites, poblets agregats, boscos i camins que conviden a una passejada o una pedalada. Ja ho sabeu, si us agraden les reconstruccions històriques en teniu una de ben xula a Avinyó aquest diumenge!.

Aviñó es un municipio situado al norte de la comarca del Bages, en el valle de la Riera Gavarresa, en un entorno rural, muy poco tocado por el turismo, poco conocido. Se llega desde Barcelona con facilidad cogiendo la autovía C-16, que en Sabadell y Terrassa, y continuando hacia Manresa. Una vez pasado Manresa dejamos la autopista C-16, que ahora va hacia el túnel del Cadí y Berga para tomar la C-25, el eje transversal, en dirección Vic y Girona. Unos kms. más allá tenemos la salida 151, que va hacia Aviñó por la carretera B-431, que comunica Aviñó con Prats de Lluçanès y Artés. Este domingo tiene lugar en Aviñó una representación histórica, una feria temática centrada en la Segunda Guerra Carlista, que tuvo lugar en Cataluña entre los años 1846 y 1849. En Aviñó hay dos recuerdos emblemáticos de aquella época. En primer lugar, el Combate de Aviñón, que el 16 de noviembre de 1848 enfrentó el ejército isabelino con un numeroso grupo de partidas carlistas que se habían concentrado en los alrededores del pueblo. El resultado del enfrentamiento fue una de las pocas victorias sobre las tropas isabelinas. En segundo lugar, la Torre de los Soldados, una torre de telegrafía óptica construida en la época, y que formaba parte de la red de comunicaciones que el ejército isabelino extendió por toda Cataluña. El domingo 13 subid a Avinyó para ver la Feria y también las representaciones de carácter histórico por las calles de Aviñó con el objetivo de mostrar las razones de la revuelta y explicar qué pasó en aquellas fechas. Al mismo tiempo, las calles del centro, con una ambientación propia de mediados del siglo XIX, se llenan de paradas de todo tipo. En particular se pueden probar los productos típicos de aquellas tierras: el vino y el cerdo. Si quiere comer, o dormir, en el pueblo y está todo lleno, o nada os gusta lo suficiente, debeis saber que no lejos de Avinyó tienen un gran y buen hotel, de categoría: el Hotel Urbisol. Muy recomendable. Cerca de la ciudad, para comer y dormir también, tienen la masía Abadal, restaurante y casa rural, en la Carretera de Artés en Prats de Lluçanès, en el km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si desean comer en el pueblo vayan al Frankfurt Maná, que está bastante bien, en la Calle Berga, 9. Tel: 646 919 519. También tienen una serie de bares como el del pabellón deportivo, tel: 678 73 30 12, o el Nuevo Mesón, en la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, la Sardana, el Café de Abajo o la Teca en el Paseo Maragall, 1. Tel: 93 838 70 92. En la Calle Mayor, 23 hay una fonda, la Fonda María, bastante buena, tel: 93 838 74 35. El término está lleno de fuentes, ermitas, pueblos agregados, bosques y caminos que invitan a una paseo o una pedalada. Ya lo sabéis, si os gustan las reconstrucciones históricas tenéis una muy chula en Aviñón este domingo.

Fira dels Matiners a Avinyó

Avinyó és un municipi situat al nord de la comarca del Bages, a la vall de la Riera Gavarresa, en un entorn rural, molt poc tocat pel turisme, poc conegut. S’hi arriba des de Barcelona amb facilitat agafant l’autovia C-16, que va a Sabadell i Terrassa, i continuant cap a Manresa. Un cop passat Manresa deixem l’autopista C-16, que ara va cap al túnel del Cadí i Berga per prendre la C-25, l’eix transversal, en direcció Vic i Girona. Uns kms. més enllà tenim la sortida 151, que va cap a Avinyó per la carretera B-431, que comunica Avinyó amb Prats de Lluçanès i Artés. Aquest diumenge te lloc a Avinyó una representació històrica, una fira temàtica centrada en la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina, que va tenir lloc a Catalunya entre els anys 1846 i 1849. A Avinyó hi ha dos records emblemàtics d’aquella època. En primer lloc, el Combat d’Avinyó, que el 16 de novembre de 1848 va enfrontar l’exèrcit isabelí amb un nombrós grup de partides carlines que s’havien concentrat als voltants del poble. El resultat de l’enfrontament va ser una de les poques victòries dels matiners sobre les tropes isabelines. En segon lloc, la Torre dels Soldats, una torre de telegrafia òptica construïda en l’època de la revolta dels matiners, que formava part de la xarxa de comunicacions que l’exèrcit isabelí va estendre per tot Catalunya. El diumenge 13 de maig de 2018, podeu anar fins Avinyó per veure la Fira dels Matiners i les diverses representacions de caire històric que hi haurà pels carrers d’Avinyó amb l’objectiu de mostrar les raons de la revolta dels matiners i explicar què va passar en aquelles dates. Al mateix temps, els carrers del centre, amb una ambientació pròpia de mitjans del segle XIX, s’omplen de parades de tota mena. En particular s’hi poden tastar els productes típics d’aquelles contrades: el vi i el porc. Si voleu dinar, o dormir, al poble i està tot ple, o res no us agrada prou, heu de saber que no lluny d’Avinyó teniu un gran i bon hotel, de categoria: l’Hotel Urbisol. Molt recomanable. Prop de la vila, per dinar i dormir també, teniu la masia Abadal, restaurant i casa rural, a la Carretera d’Artés a Prats de Lluçanès, al km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si voleu dinar al poble aneu al Frankfurt Manà, que està prou bé, al Carrer Berga, 9. Tel: 646 919 519. També teniu un seguit de bars com el del pavelló esportiu, tel: 678 73 30 12, o el Nou Mesón, a la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, La Sardana, el Café de Baix o La Teca al Passeig Maragall,1. Tel: 93 838 70 92. Al Carrer Major, 23 hi ha una fonda, la Fonda Maria, prou bona, tel: 93 838 74 35. El terme està ple de fonts, ermites, poblets agregats, boscos i camins que conviden a una passejada o una pedalada. Ja ho sabeu, si us agraden les reconstruccions històriques en teniu una de ben xula a Avinyó aquest diumenge!.

Aviñó es un municipio situado al norte de la comarca del Bages, en el valle de la Riera Gavarresa, en un entorno rural, muy poco tocado por el turismo, poco conocido. Se llega desde Barcelona con facilidad cogiendo la autovía C-16, que en Sabadell y Terrassa, y continuando hacia Manresa. Una vez pasado Manresa dejamos la autopista C-16, que ahora va hacia el túnel del Cadí y Berga para tomar la C-25, el eje transversal, en dirección Vic y Girona. Unos kms. más allá tenemos la salida 151, que va hacia Aviñó por la carretera B-431, que comunica Aviñó con Prats de Lluçanès y Artés. Este domingo tiene lugar en Aviñó una representación histórica, una feria temática centrada en la Segunda Guerra Carlista, que tuvo lugar en Cataluña entre los años 1846 y 1849. En Aviñó hay dos recuerdos emblemáticos de aquella época. En primer lugar, el Combate de Aviñón, que el 16 de noviembre de 1848 enfrentó el ejército isabelino con un numeroso grupo de partidas carlistas que se habían concentrado en los alrededores del pueblo. El resultado del enfrentamiento fue una de las pocas victorias sobre las tropas isabelinas. En segundo lugar, la Torre de los Soldados, una torre de telegrafía óptica construida en la época, y que formaba parte de la red de comunicaciones que el ejército isabelino extendió por toda Cataluña. El domingo 13 subid a Avinyó para ver la Feria y también las representaciones de carácter histórico por las calles de Aviñó con el objetivo de mostrar las razones de la revuelta y explicar qué pasó en aquellas fechas. Al mismo tiempo, las calles del centro, con una ambientación propia de mediados del siglo XIX, se llenan de paradas de todo tipo. En particular se pueden probar los productos típicos de aquellas tierras: el vino y el cerdo. Si quiere comer, o dormir, en el pueblo y está todo lleno, o nada os gusta lo suficiente, debeis saber que no lejos de Avinyó tienen un gran y buen hotel, de categoría: el Hotel Urbisol. Muy recomendable. Cerca de la ciudad, para comer y dormir también, tienen la masía Abadal, restaurante y casa rural, en la Carretera de Artés en Prats de Lluçanès, en el km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si desean comer en el pueblo vayan al Frankfurt Maná, que está bastante bien, en la Calle Berga, 9. Tel: 646 919 519. También tienen una serie de bares como el del pabellón deportivo, tel: 678 73 30 12, o el Nuevo Mesón, en la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, la Sardana, el Café de Abajo o la Teca en el Paseo Maragall, 1. Tel: 93 838 70 92. En la Calle Mayor, 23 hay una fonda, la Fonda María, bastante buena, tel: 93 838 74 35. El término está lleno de fuentes, ermitas, pueblos agregados, bosques y caminos que invitan a una paseo o una pedalada. Ya lo sabéis, si os gustan las reconstrucciones históricas tenéis una muy chula en Aviñón este domingo.

Burgos, revisitat

 

Burgos és una ciutat que cal visitar alguna vegada. Ho podeu fer perquè acumula molt d’art: una catedral gòtica preciosa, o bé la porta de Santa Maria, a la foto, el monestir de las Huelgas, la cartoixa de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, senzillament, els carrers medievals, les esglèsies romàniques i tantes altres coses. A més, Burgos està rodejada de moltes viles medievals magnífiques, i és un centre de sortides familiars de primer ordre. Teniu la vila de Lerma, ciutat renaixentista, Covarrubias, bressol de Castella, Santo Domingo de Silos, impressionant monestir encara ben viu o, al nord, Frias i Oña, dos viles medievals que no podeu perdre-us. Mireu-vos la web: http://www.turismoburgos.org  per exemple. A Burgos hi ha bonic hotels, com ara l’Abba hotel, http://www.abbaburgoshotel.com. O bons càmpings urbans, com ara el “Fuentes Blancas”, preciòs, al mig del parc, http://www.campingburgos.com. Per dinar podeu anar al típic Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/  davant de la catedral, que també és un bon hotel, o aneu de tasques, sobretot a la nit. Quines tapes!.

Burgos es una de aquellas ciudades que hace falta visitar. Porque existe, simplemente. Por su arte: la catedral, la puerta de Santa Maria, el monasterio de las Huelgas, la cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, sencillamente, las calles medievales, su románico y tantas otras cosas. Además, Burgos, es un centro de salidas por todo su interland: Lerma, ciudad renacentista, Covarrubias, cuna de Castilla, Santo Domingo de Silos, impresionante monasterio todavía bien vivo o, al norte, Frias y Oña, dos villas medievales que no podéis perderos. http://www.turismoburgos.org/  Dormid en el hotel Abba, http://www.abbaburgoshotel.com. O de cámping, al “Fuentes Blancas”, precioso, en medio del parque, http://www.campingburgos.com/  Comed en el típico Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/ delante de la catedral, (algo caro, quizás, o bién os vais de tapas, sobre todo por la noche. Qué tapas!.

 

 

 

Festa Major a Igualada

Aquest proper cap de setmana, Igualada és una destinació inexcusable. Hi fan la festa major, del 21 al 28 d’agost de 2017. Naturalment hi ha tota mena d’actes interessants per a les famílies amb nens i nenes. Tot i que Igualada està a una hora de Barcelona per l’autovia gratuïta, l’AP2, que va a Lleida, potser us cal allotjar-vos a la pròpia Igualada. Allà teniu l’Hotel Ciutat d’Igualada, modern i luxós, o bé, a La Pobla de Claramunt, l‘Hotel Robert, que és tot un clàssic, tan per dormir com per menjar. Si només us cal dinar, teniu el Caprici, un molt bon restaurant, menjar boníssim. Senzill, de tota la vida, però molt bo, El Rovell de l’Ou. També molt interessant El Restaurant Singular, molt alegre, modern i desenfadat, bona cuina. o bé el Racó dels Traginers, al carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎, que és el restaurant del Museu dels Traginers, un altre lloc bonic de veure. El Mesón del Abuelo és un típic asador on us faran des d’un porc sencer a una cuixa de xai. Oro di Napoli és una pizzeria que fa unes pizzes fantàstiques!. No us perdeu la Festa Major d’Igualada!

Este fin de semana, en Igualada, hay fiesta mayor. Con todo tipo de actividades familiares. Igualada es un destino inexcusable este próximo fin de semana. Para alojarse, en la propia Igualada, tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso, o bien, en La Pobla de Claramunt, el Robert, un clásico, dormir y comer. Para comer, el Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. O bien, más moderno, el Vinnari, bastante rompedor. Para comer rápido, bien de precio, pero de calidad, los Fogones del Anoia, o La Tagliatella, de la franquicia ya conocida, en la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40.

Firanoia a Igualada

Aquest proper cap de setmana, Igualada és una destinació inexcusable. Hi fan la Firanoia!. A partir del divendres 26 de maig de 2017, de 18 a 21 hores, hi ha tota mena d’actes interessants per a les famílies amb nens i nenes. Del Passeig Verdaguer fins al carrer de Sant Vicenç i a la plaça de Cal Font, hi haurà una fira comercial gran, amb un munt d’empreses, comerços i distribuïdors que mostren els seus productes i novetats. A la Rambla Sant Isidre, teniu un tast de vins de la comarca i degustacions de tapes de restaurants, comerços i artesans. El dissabte i el diumenge, tot el dia, a més de la fira de mostres, hi haurà, al Passeig Verdaguer, entre els carrers Sant Vicenç i Cardenal Vives, una mostra d’artesania. A la Rambla Gral. Vives, una de formatges. També podeu fer una caminada popular per recórrer en família els voltants de la Tossa de Montbui, amb un recorregut total de 8 km. Inclou regal d’un tiquet de degustació a TastAnoia a l’arribada de la caminada. Inscripcions gratuïtes mitja hora abans al punt de sortida. A la Plaça de l’Ajuntament, activitats infantils també gratuïtes. Hi ha un rocòdrom, un espai de biblioteca, espai de jocs, espai de tallers, espai botiga, photocall amb playmobils gegants…  Activitats d’anglès, de pinta’t la cara, de jugar amb els personatges de Kids&Us i contes per a nens i nenes d’1 a 12 anys. També bitlles, exhibicions, tallers variats… Tot i que Igualada està a una hora de Barcelona per l’autovia gratuïta, l’AP2, que va a Lleida, potser us cal allotjar-vos a la pròpia Igualada. Allà teniu l’Hotel Ciutat d’Igualada, modern i luxós, o bé, a La Pobla de Claramunt, l‘Hotel Robert, que és tot un clàssic, tan per dormir com per menjar. Si només us cal dinar, teniu el Caprici, un molt bon restaurant, menjar boníssim. Senzill, de tota la vida, però molt bo, El Rovell de l’Ou. També molt interessant El Restaurant Singular, molt alegre, modern i desenfadat, bona cuina. o bé el Racó dels Traginers, al carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎, que és el restaurant del Museu dels Traginers, un altre lloc bonic de veure. El Mesón del Abuelo és un típic asador on us faran des d’un porc sencer a una cuixa de xai. Oro di Napoli és una pizzeria que fa unes pizzes fantàstiques!. No us perdeu la Firanoia!

Este fin de semana, en Igualada, teneis el Firanoia. Una feria de muestras como las de antes, con una barbaridad de actos paralelos, de talleres, de muestras, de todo. Igualada es un destino inexcusable este próximo fin de semana. Para alojarse, en la propia Igualada, tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso, o bien, en La Pobla de Claramunt, el Robert, un clásico, dormir y comer. Para comer, el Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. O bien, más moderno, el Vinnari, bastante rompedor. Para comer rápido, bien de precio, pero de calidad, los Fogones del Anoia, o La Tagliatella, de la franquicia ya conocida, en la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40.

La Fira dels Matiners d’Avinyó

Avinyó és un municipi situat al nord de la comarca del Bages, a la vall de la Riera Gavarresa, en un entorn rural, molt poc tocat pel turisme, poc conegut. S’hi arriba des de Barcelona amb facilitat agafant l’autovia C-16, que va a Sabadell i Terrassa, i continuant cap a Manresa. Un cop passat Manresa deixem l’autopista C-16, que ara va cap al túnel del Cadí i Berga per prendre la C-25, l’eix transversal, en direcció Vic i Girona. Uns kms. més enllà tenim la sortida 151, que va cap a Avinyó per la carretera B-431, que comunica Avinyó amb Prats de Lluçanès i Artés. Aquest diumenge 14 de maig de 2017 te lloc a Avinyó una representació històrica, una fira temàtica centrada en la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina, que va tenir lloc a Catalunya entre els anys 1846 i 1849. A Avinyó hi ha dos records emblemàtics d’aquella època. En primer lloc, el Combat d’Avinyó, que el 16 de novembre de 1848 va enfrontar l’exèrcit isabelí amb un nombrós grup de partides carlines que s’havien concentrat als voltants del poble. El resultat de l’enfrontament va ser una de les poques victòries dels matiners sobre les tropes isabelines. En segon lloc, la Torre dels Soldats, una torre de telegrafia òptica construïda en l’època de la revolta dels matiners, que formava part de la xarxa de comunicacions que l’exèrcit isabelí va estendre per tot Catalunya. El diumenge 14, a més de la Fira dels Matiners, també es fan diverses representacions de caire històric pels carrers d’Avinyó amb l’objectiu de mostrar les raons de la revolta dels matiners i explicar què va passar en aquelles dates. Al mateix temps, els carrers del centre, amb una ambientació pròpia de mitjans del segle XIX, s’omplen de parades de tota mena. En particular s’hi poden tastar els productes típics d’aquelles contrades: el vi i el porc. Si voleu dinar, o dormir, al poble i està tot ple, o res no us agrada prou, heu de saber que no lluny d’Avinyó teniu un gran i bon hotel, de categoria: l’Hotel Urbisol. Molt recomanable. Prop de la vila, per dinar i dormir també, teniu la masia Abadal, restaurant i casa rural, a la Carretera d’Artés a Prats de Lluçanès, al km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si voleu dinar al poble aneu al Frankfurt Manà, que està prou bé, al Carrer Berga, 9. Tel: 646 919 519. També teniu un seguit de bars com el del pavelló esportiu, tel: 678 73 30 12, o el Nou Mesón, a la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, La Sardana, el Café de Baix o La Teca al Passeig Maragall,1. Tel: 93 838 70 92. Al Carrer Major, 23 hi ha una fonda, la Fonda Maria, prou bona, tel: 93 838 74 35. El terme està ple de fonts, ermites, poblets agregats, boscos i camins que conviden a una passejada o una pedalada. Ja ho sabeu, si us agraden les reconstruccions històriques en teniu una de ben xula a Avinyó aquest diumenge!.

Aviñó es un municipio situado al norte de la comarca del Bages, en el valle de la Riera Gavarresa, en un entorno rural, muy poco tocado por el turismo, poco conocido. Se llega desde Barcelona con facilidad cogiendo la autovía C-16, que en Sabadell y Terrassa, y continuando hacia Manresa. Una vez pasado Manresa dejamos la autopista C-16, que ahora va hacia el túnel del Cadí y Berga para tomar la C-25, el eje transversal, en dirección Vic y Girona. Unos kms. más allá tenemos la salida 151, que va hacia Aviñó por la carretera B-431, que comunica Aviñó con Prats de Lluçanès y Artés. Este domingo 14 de mayo de 2017 tiene lugar en Aviñó una representación histórica, una feria temática centrada en la Segunda Guerra Carlista, que tuvo lugar en Cataluña entre los años 1846 y 1849. En Aviñó hay dos recuerdos emblemáticos de aquella época. En primer lugar, el Combate de Aviñón, que el 16 de noviembre de 1848 enfrentó el ejército isabelino con un numeroso grupo de partidas carlistas que se habían concentrado en los alrededores del pueblo. El resultado del enfrentamiento fue una de las pocas victorias sobre las tropas isabelinas. En segundo lugar, la Torre de los Soldados, una torre de telegrafía óptica construida en la época, y que formaba parte de la red de comunicaciones que el ejército isabelino extendió por toda Cataluña. El domingo 14, además de la Feria también se hacen diversas representaciones de carácter histórico por las calles de Aviñó con el objetivo de mostrar las razones de la revuelta y explicar qué pasó en aquellas fechas. Al mismo tiempo, las calles del centro, con una ambientación propia de mediados del siglo XIX, se llenan de paradas de todo tipo. En particular se pueden probar los productos típicos de aquellas tierras: el vino y el cerdo. Si quiere comer, o dormir, en el pueblo y está todo lleno, o nada os gusta lo suficiente, debeis saber que no lejos de Avinyó tienen un gran y buen hotel, de categoría: el Hotel Urbisol. Muy recomendable. Cerca de la ciudad, para comer y dormir también, tienen la masía Abadal, restaurante y casa rural, en la Carretera de Artés en Prats de Lluçanès, en el km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si desean comer en el pueblo vayan al Frankfurt Maná, que está bastante bien, en la Calle Berga, 9. Tel: 646 919 519. También tienen una serie de bares como el del pabellón deportivo, tel: 678 73 30 12, o el Nuevo Mesón, en la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, la Sardana, el Café de Abajo o la Teca en el Paseo Maragall, 1. Tel: 93 838 70 92. En la Calle Mayor, 23 hay una fonda, la Fonda María, bastante buena, tel: 93 838 74 35. El término está lleno de fuentes, ermitas, pueblos agregados, bosques y caminos que invitan a una paseo o una pedalada. Ya lo sabéis, si os gustan las reconstrucciones históricas tenéis una muy chula en Aviñón este domingo.

Mostra de teatre infantil a Igualada

Aquest proper cap de setmana, penjat entre març i l’abril, entre el 30 de març i el 2 d’abril de 2017, en concret, te lloc a Igualada la Mostra de teatre infantil i juvenil. És tracta d’una gran trobada de totes les companyes que es dediquen al difícil art de divertir la canalla. És com una gran fira, un veritable mercat de teatre, com ara el que es fa a Tàrrega al setembre, dedicada a presentar tota mena d’espectacles per infants. Igualada es veu copada per la gent de la faràndula durant tres dies. Qualsevol racó és bo per presentar un muntatge entretingut que farà les delícies de grans i minyons. Perquè les obres són aptes per a tots els públics.  La Mostra ha anat guanyant en seriositat i qualitat. Va néixer l’any 1990, de la mà de Rialles. Això ja és una garantia del que veure’m. Hi ha espectacles gratuïts, i d’altres que són de pagament. Les entrades es poden adquirir anticipadament, via telemàtica a la web de la mostra, o bé a les taquilles del carrer Sant Pau -Passatge General Vives, qualsevol dia que estiguin obertes. Però no us refieu. Any darrera any la quantitat de gent, de famílies amb infants, que volen gaudir d’aquesta mostra augmenta imparable. Cada vegada és més difícil aconseguir una entrada, o un lloc en una plaça. Si sou amants de la diversió en família, del teatre, les titelles o la dansa, la Mostra de teatre infantil i juvenil d’Igualada és una destinació inexcusable aquest proper cap de setmana. Tot i que Igualada està a una hora de Barcelona per l’autovia gratuïta, l’AP2, que va a Lleida, potser us cal allotjar-vos a la pròpia Igualada si voleu veure un seguit d’obres. Allà teniu l’Hotel Ciutat d’Igualada, modern i luxós, o bé, a La Pobla de Claramunt, l‘Hotel Robert, que és tot un clàssic, tan per dormir com per menjar. Si només us cal dinar, teniu el Caprici, un molt bon restaurant, menjar boníssim. Senzill, de tota la vida, però molt bo, El Rovell de l’Ou. També molt interessant El Restaurant Singular, molt alegre, modern i desenfadat, bona cuina. o bé el Racó dels Traginers, al carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎, que és el restaurant del Museu dels Traginers, un altre lloc bonic de veure. El Mesón del Abuelo és un típic asador on us faran des d’un porc sencer a una cuixa de xai. Oro di Napoli és una pizzeria que fa unes pizzes fantàstiques!. No us perdeu la mostra d’Igualada de teatre infantil i juvenil!.

Este fin de semana, el primero de Abril tiene lugar en Igualada la Muestra de teatro infantil y juvenil. Es un gran encuentro de todas las compañias que, en nuestro país, se dedican al difícil arte de divertir a los niños. Es como una gran feria, un verdadero mercado de teatro, de arte, dedicada a presentar todo tipo de espectáculos para niños. Parecido a lo que ocurre con la feria del teatro de Tàrrega, la ciudad de Igualada, sus calles, plazas y locales públicos, se ven invadidas por unos días. Cualquier rincón es bueno para presentar un montaje entretenido que hará las delicias de grandes y pequeños. Porque las obras son aptas para todos los públicos. La Muestra ha ido ganando en seriedad y calidad. Nació en 1990, de la mano de Rialles. Esto ya es una garantía de lo que vende. Hay espectáculos gratuitos, y otros que son de pago. Las entradas se pueden adquirir anticipadamente vía web o bien en las taquillas de la mostra. Pero no se confien. Año tras año la cantidad de gente, de familias con niños, que quieren disfrutar de esta muestra aumenta de modo imparable. Cada vez es más difícil conseguir una entrada. Si sois amantes de la diversión en familia, del teatro, los títeres o la danza, la Muestra de teatro infantil y juvenil de Igualada es un destino inexcusable este próximo fin de semana. Para alojarse, en la propia Igualada, tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso, o bien, en La Pobla de Claramunt, el Robert, un clásico, dormir y comer. Para comer, el Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. O bien, más moderno, el Vinnari, bastante rompedor. Para comer rápido, bien de precio, pero de calidad, los Fogones del Anoia, o La Tagliatella, de la franquicia ya conocida, en la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40.

Festa Major a Sant Just Desvern

Avui us volem parlar d’una festa major, propera a Barcelona, que promet activitats per la primera setmana d’agost. És la festa major de Sant Just Desvern. No sabem si està a Sant Just o a Sant Joan Despí, però per allà hi ha un bon restaurant gallec: el Mesón Gallego, no lluny del parc de Torreblanca, per cert molt bonic. Si el preu no és un problema i voleu gaudir d’una experiència al·lucinant aneu a El Mirador, restaurant situat a dalt d’una xemeneia d’una antiga fàbrica. Bona festa major!.

Hoy hablaremos de la festa mayor de Sant Just Desvern. És un lugar al que es fácil llegar, en coche o transporte público. Ya lo saben, fiesta mayor, estos dias, cerca de Barcelona.

Festes de Sant Pere a Castelló de la Plana

D’acord, Castelló no és una ciutat turística. No te grans monuments, ni joies arquitectòniques esplendoroses, ni reclams de masses. Però Castelló és un destí coquetó, amable, agradable, compensat, a escala humana. I aquest cap de setmana, per Sant Pere, fan unes festes molt mediterrànies, al barri del Grao, arran de mar. Mireu-vos la programació a la web municipal, perquè hi ha tants actes i tan xulos que és molt difícil ressenyar-los tots. Però, a més, si bé Castelló ciutat no entabana, Castelló com a centre d’excursions i rutes familiars no te preu. Una vila ben col·locada. Prop del mar, amb platges llargues de sorra fina, com la del Pinar, o la del Gurugú, molt agradables i familiars, amb l’aigua pels turmells. I també està prop de poblacions turístiques de primera línia de costa, com ara Benicàssim, Orpesa o Alcosebre. I a la costa els hotels estan plens i son cars, els restaurants estan abarrotats i la qualitat és menor que a Castelló. En canvi platges de somni, com les de Benicàssim, Orpesa i altres, familiars, planes, cristal·lines, a només 10 o 15 kms. en cotxe, amb tres o quatre rutes i carreteres, amb poc trànsit per arribar-hi. I què me’n dieu del Castelló interior. Del desert de les Palmes, de la Serra d’Espadà, de Montanejos i la Vall del Millars. Natura diferent, seca, agreste. O de les ciutats medievals i llevantines d’Onda, Alcorà, Llucena, Vilafamés o Segorbe, amb el regust morisc en cada carrer. Castelló està a prop de tots aquests llocs, excel·lentment comunicada, (no en va n’és la capital de província), a menys de 40 kms de tot arreu. Castelló te una oferta gastronòmica increible, fantàstica. Hi ha molt d’ambient de tapes, sobretot al centre. Ens va encantar La Sacristia, un restaurant de tapes que per preus ridículs ofereix una qualitat fora de mida. Una troballa. També hem estat al Mesón Navarro, molt bé, brasa de luxe. Carns, botifarras, llom… Nostra cuina és una altra cosa. Arrós, plats mediterranis ben cuinats, tradicionals. Els hotels també tenen bons restaurants. En parlar d’hotels ens ve a la memòria l’excel·lència de l’Hotel Luz, un quatre estrelles de campanetes, amb grans habitacions familiars, semblades a apartaments, a preus de riure. El restaurant és de disseny, poca teca, bona i a preus elevats. Hi ha altres hotels, com l’Intur, que no està malament, o el Vincci, H2, Bag…  Castelló, una bona opció per passar un cap de setmana amb l’excusa de les festes de Sant Pere.

De acuerdo, Castellón no es una ciudad turística. No tiene grandes monumentos, ni joyas arquitectónicas esplendorosas, ni reclamos de masas. Pero Castellón es un destino coqueto, amable, agradable, compensado, a escala humana. Y este fin de semana, en el puerto, en el grao, hay fiesta grande con motivo de San Pedro, su fiesta más señalada. Llegaros hasta Castellón en fiestas y dsifrutad de sus playas de ensueño, como las del Pinar, el Gurugú, u otras más lejanas, como Benicàssim, Oropesa y otras, familiares, planas, cristalinas, a sólo 10 o 15 kms. en coche, con tres o cuatro rutas y carreteras, con poco tráfico para llegar a ellas. Y qué decir del Castellón interior. Del desierto de las Palmas, de la Sierra de Espadán, de Montanejos y el Valle del Mijares. Naturaleza diferente, seca, agreste. O de las ciudades medievales y levantinas de Onda, Alcorán, Lucena, Vilafamés o Segorbe, con el regusto morisco en cada calle. Castellón está cerca de todos estos lugares, excelentemente comunicada, (no en vano es la capital de provincia), a menos de 40 kms de todas partes. Castellón tiene una oferta gastronómica increíble, fantástica. Hay mucho ambiente de tapas, sobre todo en el centro. Nos encantó el mesón Navarro, brasa de lujo. Carnes, morcillas, lomo…  Nuestra cocina es otra cosa. Arroz, platos mediterráneos bien cocinados, tradicionales. Los hoteles también tienen buenos restaurantes. Al hablar de hoteles nos viene a la memoria la excelencia del Hotel Luz, un cuatro estrellas de campanillas, con grandes habitaciones familiares, parecidas a apartamentos, a precios de risa. El restaurante es de diseño, poca teca, buena, pero a precios elevados. Hay otros hoteles, como el Intur, Vincci, H2, Bag … todos modernos, todos fabulosos. Castellón, una buena opción para pasar unas vacaciones o un puente en la Costa del Atzahar.

Fira dels Matiners a Avinyó

Avinyó és un municipi situat al nord de la comarca del Bages, a la vall de la Riera Gavarresa, en un entorn rural, molt poc tocat pel turisme, poc conegut. S’hi arriba des de Barcelona amb facilitat agafant l’autovia C-16, que va a Sabadell i Terrassa, i continuant cap a Manresa. Un cop passat Manresa deixem l’autopista C-16, que ara va cap al túnel del Cadí i Berga per prendre la C-25, l’eix transversal, en direcció Vic i Girona. Uns kms. més enllà tenim la sortida 151, que va cap a Avinyó per la carretera B-431, que comunica Avinyó amb Prats de Lluçanès i Artés. Aquest diumenge 8 de maig de 2016 te lloc a Avinyó una representació històrica, una fira temàtica centrada en la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina, que va tenir lloc a Catalunya entre els anys 1846 i 1849. A Avinyó hi ha dos records emblemàtics d’aquella època. En primer lloc, el Combat d’Avinyó, que el 16 de novembre de 1848 va enfrontar l’exèrcit isabelí amb un nombrós grup de partides carlines que s’havien concentrat als voltants del poble. El resultat de l’enfrontament va ser una de les poques victòries dels matiners sobre les tropes isabelines. En segon lloc, la Torre dels Soldats, una torre de telegrafia òptica construïda en l’època de la revolta dels matiners, que formava part de la xarxa de comunicacions que l’exèrcit isabelí va estendre per tot Catalunya. El diumenge 8, a més de la Fira dels Matiners, també es fan diverses representacions de caire històric pels carrers d’Avinyó amb l’objectiu de mostrar les raons de la revolta dels matiners i explicar què va passar en aquelles dates. Al mateix temps, els carrers del centre, amb una ambientació pròpia de mitjans del segle XIX, s’omplen de parades de tota mena. En particular s’hi poden tastar els productes típics d’aquelles contrades: el vi i el porc. Si voleu dinar, o dormir, al poble i està tot ple, o res no us agrada prou, heu de saber que no lluny d’Avinyó teniu un gran i bon hotel, de categoria: l’Hotel Urbisol. Molt recomanable. Prop de la vila, per dinar i dormir també, teniu la masia Abadal, restaurant i casa rural, a la Carretera d’Artés a Prats de Lluçanès, al km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si voleu dinar al poble aneu al Frankfurt Manà, que està prou bé, al Carrer Berga, 9. Tel: 646 919 519. També teniu un seguit de bars com el del pavelló esportiu, tel: 678 73 30 12, o el Nou Mesón, a la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, La Sardana, el Café de Baix o La Teca al Passeig Maragall,1. Tel: 93 838 70 92. Al Carrer Major, 23 hi ha una fonda, la Fonda Maria, prou bona, tel: 93 838 74 35. El terme està ple de fonts, ermites, poblets agregats, boscos i camins que conviden a una passejada o una pedalada. Ja ho sabeu, si us agraden les reconstruccions històriques en teniu una de ben xula a Avinyó aquest diumenge!.

Aviñó es un municipio situado al norte de la comarca del Bages, en el valle de la Riera Gavarresa, en un entorno rural, muy poco tocado por el turismo, poco conocido. Se llega desde Barcelona con facilidad cogiendo la autovía C-16, que en Sabadell y Terrassa, y continuando hacia Manresa. Una vez pasado Manresa dejamos la autopista C-16, que ahora va hacia el túnel del Cadí y Berga para tomar la C-25, el eje transversal, en dirección Vic y Girona. Unos kms. más allá tenemos la salida 151, que va hacia Aviñó por la carretera B-431, que comunica Aviñó con Prats de Lluçanès y Artés. Este domingo 8 de mayo de 2016 tiene lugar en Aviñó una representación histórica, una feria temática centrada en la Segunda Guerra Carlista, que tuvo lugar en Cataluña entre los años 1846 y 1849. En Aviñó hay dos recuerdos emblemáticos de aquella época. En primer lugar, el Combate de Aviñón, que el 16 de noviembre de 1848 enfrentó el ejército isabelino con un numeroso grupo de partidas carlistas que se habían concentrado en los alrededores del pueblo. El resultado del enfrentamiento fue una de las pocas victorias sobre las tropas isabelinas. En segundo lugar, la Torre de los Soldados, una torre de telegrafía óptica construida en la época, y que formaba parte de la red de comunicaciones que el ejército isabelino extendió por toda Cataluña. El domingo 8, además de la Feria también se hacen diversas representaciones de carácter histórico por las calles de Aviñó con el objetivo de mostrar las razones de la revuelta y explicar qué pasó en aquellas fechas. Al mismo tiempo, las calles del centro, con una ambientación propia de mediados del siglo XIX, se llenan de paradas de todo tipo. En particular se pueden probar los productos típicos de aquellas tierras: el vino y el cerdo. Si quiere comer, o dormir, en el pueblo y está todo lleno, o nada os gusta lo suficiente, debeis saber que no lejos de Avinyó tienen un gran y buen hotel, de categoría: el Hotel Urbisol. Muy recomendable. Cerca de la ciudad, para comer y dormir también, tienen la masía Abadal, restaurante y casa rural, en la Carretera de Artés en Prats de Lluçanès, en el km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si desean comer en el pueblo vayan al Frankfurt Maná, que está bastante bien, en la Calle Berga, 9. Tel: 646 919 519. También tienen una serie de bares como el del pabellón deportivo, tel: 678 73 30 12, o el Nuevo Mesón, en la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, la Sardana, el Café de Abajo o la Teca en el Paseo Maragall, 1. Tel: 93 838 70 92. En la Calle Mayor, 23 hay una fonda, la Fonda María, bastante buena, tel: 93 838 74 35. El término está lleno de fuentes, ermitas, pueblos agregados, bosques y caminos que invitan a una paseo o una pedalada. Ya lo sabéis, si os gustan las reconstrucciones históricas tenéis una muy chula en Aviñón este domingo.

Madrigal de las Altas Torres

Madrigal de las Altas Torres és un poble petit de la província d’Àvila, allunyat de les principals vies de comunicació. Però no sempre ha estat així. En l’edat mitjana, Madrigal, era una vila molt important de Castella, el lloc on va néixer Isabel la Catòlica, al palau que el seu pare tenia dins la ciutat murada. Conserva les muralles, poderoses, de tapia i pedra, i un ric conjunt de monuments, cap d’importància mundial, és cert, però molt interessants. Cal veure l’Hospital, amb la seva capella, o les restes del Palau de Joan II, on nasqué la reina Isabel, convertit en convent. Fora els murs hi ha les ruïnes del monestir de Sant Agustí on visqué i morí Fray Luis de León. L’església principal està dedicada a Sant Nicolau i és bonica, per dins i per fora. La propera església de Santa Maria te restes mudèjars i pintures murals. A Madrigal podeu dinar molt bé. Teniu el Mesón San Nicolás, molt tradicional. I a la carretera de Peñaranda, al número 20, teniu Casa Lúcio, bon “chuletón”, tel: 920 32 01 09. Prop de Madrigal hi ha un bon grapat de viles fabuloses per visitar, tant o més boniques que ella, com ara Olmedo, la villa mudejar castellana per excelència, tan mudejar que fins i tot te un parc temàtic dedicat a aquest art del totxo i la pedra. Per dormir heu de saber que Olmedo te un hotel Balneari, de campanetes, i amb uns preus en consonància. També bon restaurant dins el mateix complex termal. I si parlem de dinar és molt recomanable és La Cuchara de Jaime, un restaurant d’autor però que ofereix menú diari, i de degustació, a preus molt raonables. Si us agrada més el típic mesón asador, d’alta qualitat, heu d’anar al Rincón de Fabia, fantàstic. Incloeu Olmedo en una ruta per la Castella Eterna, una ruta de Madrigal, Olmedo, Àvila o Segovia a Valladolid, visitant castells mudejars bellíssims, molt propers a Olmedo, com ara Coca o La Mota, a Medina del Campo. O Viles romanes tan maravelloses com ara la d’Almenara-Puras, fantàstica, a tocar de Madrigal o d’Olmedo. Una altra fita que cal veure, a tocar de Madrigal, és la mi villa de Arévalo, com deia la Reina Isabel de Castella. Cal veure’n la plaça major, teatral, escenogràficament emmarcada per la poderosa torre de l’església de Sant Martí, i per l’absis de Santa Maria. Podeu visitar les quatre esglésies d’Arévalo per tres euros. Val la pena. I, en acabar, passejar fins el poderós i imponent castell, amb la torre de l’homenatge més gran que mai hem vist. Increïble. Per dormir, a Arevalo, teniu Los Cinco Linajes, amb bon restaurant. Més senzill l’Hotel Fray Juan Gil. Als afores un hostal, el del Campo. Per dinar, tradicional, l‘Asador Siboney, carns a la castellana, o el Figón de Arévalo, un altre lloc de bones carns. Imprescindible en una ruta pels voltants de Madrigal, al cor de la Castella més autèntica.

La muy noble, imperial y coronada villa de Madrigal de las Altas Torres, es uno de los pueblos más bonitos de Castilla. S bién ahora pequeño, fué cuna de reyes y importante villa no hace tantos años. Madrigal conserva un rico conjunto monumental, como el palacio del rey Juan II, cuna de la reina Isabel I de Castilla, la Reina Católica. O la muralla, que rodea la población. El palacio es ahora Convento de las Agustinas de Santa María de Gracia. Madrigal conserva además el trazado medieval en torno a la Plaza de Santa María y la Plaza San Nicolás, de las que irradian sus bellas calles empedradas. No dejeis de visitar Madrigal en una bonita ruta per Castilla, desde Ávila o Segovia, y parad también en Olmedo, Arévalo y Medina del Campo, villas con tanta historia como Madrigal, y muy cercanas a ella. Ideal para unas vacaciones.

Rosers a Torreblanca

Avui us volem parlar d’una nova activitat en un altre maravellós parc metroplità, a tocar de Barcelona. Es tracta del parc de Torreblanca, situat a Sant Joan Despí, però a la vora de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. Una antiga finca senyorial reconvertida en un bellíssim indret molt interessant com a destinació d’una sortida familiar, d’una matinal o de tot un dia. Un parc molt bonic, amb un magnífic jardí romàntic de finals del segle XIX, amb grutes, illes, coves, llacs i salts d’aigua. Tot envoltat per una vegetació exuberant. Per la mainada hi trobareu fonts d’aigua potable, zona per a jocs infantils o cistelles de bàsquet. Per a tothom un servei de cafeteria i lavabos. Doncs bé, en aquest parc tan xulo, aquest diumenge, s’hi fa la festa de la plantada de rosers. Tot un matí ple d’activitats: botifarrada, tallers, concurs de dibuix infantil i un itinerari guiat pel Parc!. La botifarrada popular serà a les 10 del matí, el taller serà sobre les 11 hores, dedicat a com es planta i es poda un roser, hi haurà un concurs de dibuix infantil i, a les 12, un itinerari guiat pel Parc Torreblanca, a més d’estands de venda de roses durant tot el matí, de 10 a 14 hores. Interessant. Arribar al parc de Torreblanca és molt senzill. Podeu agafar el bús 63 des de Barcelona, que surt de la plaça Universitat. O en tram, des de la plaça Francesc Macià en la línia T3, fins el Consell Comarcal. En cotxe també és fàcil. Cal anar per la Diagonal i l’autopista B-23 fins a la sortida de Sant Joan Despí. En sortir gireu a la dreta i seguiu cap a Sant Joan Despí. Passareu davant l’estrambòtic edifici Walden. El parc és just a mà esquerra, tocant a l’antiga carretera N-340. Si no trobeu aparcament resseguiu la tanca donant la volta al propi parc fins l’altre costat i en tindreu de sobra. Un parc ideal per les famílies, per passejar, pendre el sol o la fresca, o per perdre miserablement el temps.  Per dinar, si us cal perquè no voleu tornar a casa, us recomanem un bon restaurant gallec: el Mesón Gallego, no lluny del parc. Si el preu no és un problema i voleu gaudir d’una experiència al·lucinant aneu a El Mirador, restaurant situat a dalt d’una xemeneia d’una antiga fàbrica. Bona jornada de roses a Torreblanca!.

Hoy hablaremos del parque de  Torreblanca, en Sant Joan Despí, tocando ya en Sant Feliu de Llobregat y Sant Just Desvern. És un lugar al que es fácil llegar, en coche o transporte público. El Parque de Torreblanca era una antigua finca señorial reconvertida en un bellísimo jardín muy interesante como destino de una salida familiar, de una mañana o de todo un día. Pués bién, en este parque, este próximo domingo se celebra una fiesta de los rosales, con botifarrada, mercado de rosas y taller para niños y niñas, y una visita guiada. Todo por la mañana, de 10 a 14 horas. Interesante, ¿verdad?. Se llega fácilmente desde Barcelona, ​​por la Diagonal y la autopista B-23, hasta la salida de Sant Joan Despí. Giren a mano derecha y tomen en dirección Sant Joan Despí. Pasarán el original y estrambótico edificio Walden, y acto seguido ya veréis el parque a mano izquierda, junto a la misma carretera N-340 antigua. Buen aparcamiento. Si no encontráis delante de la entrada principal, difícil, seguid el parque y su valla hacia el río y aparcareis más fácilmente. Si quieren ir en transporte público, también es fácil. En autobús coger el 63 en la plaza Universidad. En tren, queda un poco lejos de la estación, hay que bajar en Sant Feliu de Llobregat. Posible también en tranvía de la línea T3. El Parque de Torreblanca es una monada, un lugar muy bonito para ir a saltar y correr con los niños. Y está muy cerca de Barcelona. Para nosotros es uno de los parques más bonitos de la corona metropolitana. Dentro encontraréis, en diferentes áreas, un jardín botánico, un lago romántico, y mogollón de glorietas y explanadas dónde jugar y correr. Ideal también para pasear, tomar el sol o el fresco, y para perder miserablemente el tiempo. En el corazón del parque, podrán disfrutar de un magnífico jardín romántico del siglo XIX, con un lago encantadoramente decadente y una serie de elementos fantasiosos y misteriosos, como cuevas y un salto de agua. Más allá hay otros espacios más normales, como una rosaleda y un circuito para las bicis. Hay lugar para todos porque el parque es realmente grande. Encontrarán también todo tipo de servicios como fuentes de agua potable, juegos, espacios infantiles, una cafetería y aseos.

Cuéllar

La Vila de Cuellar, a la província de Segovia, és una d’aquelles poblacions ferrenyes que Castella ofereix al viatger. Potser el més destacable, el primer que el viatger veu, és el seu potent castell, un dels més bonics de la zona, salvetat feta de la joia mudejar del castell de Coca, que és una filigrana en totxo. O les muralles, perfectament conservada. Però és difícil enumerar tots els alicients que Cuellar ofereix a la família turista que estima la cultura i l’art. Només dir-vos que, a més del castell i la muralla que el rodeja, teniu la pròpia muralla de la ciutat, amb les seves portes monumentals. Perquè Cuéllar és, avui dia, una ciutat gran, però a l’edat mitjana ho era encara més. La vila moderna, molt dinàmica, està separada de la medieval, i aquesta, al seu torn, te una mena de ciutadella, dalt d’un turó, on hi ha la zona més monumental. I dins d’aquesta ciutadella trobareu monuments a dojo. Esglésies fantàstiques, del millor mudejar d’Espanya, com ara les de San Martín, San Andrés, San Pedro o l’absis de la de Santiago, obert als quatre vents. O la maravella de San Esteban, que no tinc paraules per a descriure, amb els seus absis d’un mudèjar corprenedor, o els bellíssims sepulcres del seu interior. Arreu, escampats, trobareu palaus i casones com les de l’ajuntament, la dels Daza, Rojas, Velazquez o el del propi rei Pedro I. Convents, racons, places i placetes, mansions, antics hospitals… renunciem a seguir. Ja us imagineu de què estem parlant, d’història detinguda en el temps. Aneu a l’oficina de turisme, personal eficient, professional, amable, que us donaran tots els detalls i us organitzaran una visita guiada, sovint teatralitzada, al castell, les muralles i les principals esglésies. Bon aparcament a la zona alta, a tocar del castell i el seu parc, però baixareu molt i, després, us tocarà pujar, i suar la cansalada. I per dinar, la millor gastronomia possible. Carns de bou, de vedella o de xai, brasa… llocs on sentar-se a taula és un plaer. Com ara el Rincón Castellano, típic mesón de tota la vida. També un bon hostal on dormir. Tope cèntric. Carn de bou, primera qualitat, bona brasa, tot això a La Braseria. A cinc kms. de Cuéllar poble, al mig del camp, s’alça el Santuari de l’Henar. Allà, a tocar, teniu el seu restaurant. Potser una mica BBC, (bodas, bautizos y comuniones), però està bé. El Mesón San Francisco està cèntric. Bon restaurant, habitacions senzilles. A peu d’autovia, a la sortida de la ciutat en direcció Segovia, trobareu el Florida. Bona cuina i habitacions que no estan malament. Cuéllar ha de ser parada obligatòria en una ruta per Castella, anant de Segovia a Valladolid, o desplaçant-vos cap a les fantàstiques hoces del rio Duratón, o si feu una ruta dels castells de la zona, com ara el de Coca, o el de Íscar. O bé si aneu d’esglésies mudèjars, com les d’Arévalo. O destí d’una escapada des de Madrid, de Segovia o de Valladolid. Molt bén comunicada amb aquestes tres ciutats gràcies a la nova autovia A-601. Bona estada a Cuéllar!.

La Villa de Cuellar, en la provincia de Segovia , es una de esas poblaciones severas que Castilla ofrece al viajero . Quizás lo más destacable , lo primero que el viajero ve , es su potente castillo, uno de los más bonitos de la zona , salvedad hecha de la joya mudejar del castillo de Coca , que es una filigrana en ladrillo. O las murallas , perfectamente conservadas. Pero es difícil enumerar todos los alicientes que Cuellar ofrece a la familia turista que ama la cultura y el arte . Sólo deciros que , además del castillo y la muralla que lo rodea , tienen allí la propia muralla de la ciudad , con sus puertas monumentales . Porque Cuéllar es , hoy en día , una ciudad grande , pero en la edad media lo era aún más. La villa moderna , muy dinámica , está separada de la medieval , y ésta, a su vez , tiene una especie de ciudadela , sobre una colina , donde está la zona más monumental . Y dentro de esta ciudadela encontrarán monumentos a raudales. Iglesias fantásticas, lo mejor mudejar de España , como las de San Martín , San Andrés , San Pedro o el ábside de la de Santiago , abierto a los cuatro vientos . O la maravilla de San Esteban , que no tengo palabras para describir , con sus ábsides de un mudéjar cautivador , o los bellísimos sepulcros de su interior . En todas partes, esparcidos por el casco antíguo, encontrarán palacios y casonas como las del ayuntamiento, la de los Daza , Rojas , Velazquez o el del propio rey Pedro I. Conventos , rincones , plazas y plazoletas , mansiones , antiguos hospitales … renunciamos a seguir. Ya se imaginan de qué estamos hablando , de historia detenida en el tiempo . Vayan a la oficina de turismo , personal eficiente, profesional , amable , que les dará todos los detalles y les organizará una visita guiada , a menudo teatralizada, del castillo , las murallas y las principales iglesias . Buen aparcamiento en la zona alta , cerca del castillo y su parque, pero bajaréis mucho y , después , os tocará subir, y sudar la gota gorda . Y para comer , la mejor gastronomía posible . Carnes de buey , de ternera o de cordero , brasa … lugares donde sentarse a la mesa es un placer . Como el Rincón Castellano , típico mesón de toda la vida . También un buen hostal donde dormir . Tope céntrico. Carne de buey , primera calidad , buena brasa , todo ello en La Brasería. A cinco kms . de Cuéllar pueblo , en medio del campo , se alza el Santuario del Henar . Allí, a tocar, tienen su restaurante . Quizá un poco BBC , ( bodas , bautizos y comuniones ) , pero está bien. El Mesón San Francisco está céntrico . Buen restaurante , habitaciones sencillas . A pie de autovía , a la salida de la ciudad en dirección Segovia , se encuentra el Florida . Buena cocina y habitaciones que no están mal. Cuéllar debe ser parada obligatoria en una ruta por Castilla , yendo de Segovia a Valladolid , o desplazándose hacia las fantásticas hoces del rio Duratón , o cuando se realiza una ruta de los castillos de la zona , como el de Coca , o el de Íscar . O bien si vas de iglesias mudéjares , como las de Arévalo . O destino de una escapada desde Madrid, Segovia o Valladolid . Muy bien comunicada con estas tres ciudades gracias a la nueva autovía A- 601. Buena estancia en Cuéllar ! .

Urueña, la villa del libro

Urueña és un poblet medieval, un dels més bonics d’Espanya, segons diuen, que ha quedat anclat al temps, perdut al segle XI. Dalt d’un turó, dominant terres i mars de blat, verds a la primavera, grocs a l’estiu, marrons a l’hivern. Perdut en l’espai, com sorgit d’un quadre de Benjamín Palencia. Perdut, dormit en els segles, lluny de la velocitat i la presa del segle XXI. Rodejat de fortes muralles que protegeixen cases humils, de pedra tosca. Cases que amagen un secret, una il·lusió, un miratge que potser no durarà gaires anys més. Perquè les cases reconstruides i mimades d’Urueña guarden llibres, llibreries i llibreters que, com uns quixots, lluiren contra la tendència de la nostra época. Batallen per mantenir els seus negocis oberts. La lloable iniciativa de la Diputació de Valladolid va a mig gas. Les petites botigues plenes de llibres malvien esperant compradors. Els llibreters no llencen, encara, ni tots, la toballola. Val la pena desviar-nos de la ruta per la Castella eterna, la visionaria, per gaudir d’una quimera. Una vila murada, ben conservada, amb una preciosa església románica en un camp als seus peus on, un dia, algú va tenir la peregrina idea que podia salvar els llibres de paper, llibreries i llibreters d’un final anunciat. Si no us importa veure com mor una idea, ans al contrari, voleu veure-ho amb els vostres propis ulls, no ho dubteu, Urueña. A uns 40 kms. el nord de Valladolid. Podeu anar-hi en cotxe per la A-6, des de Tordesillas en direcció La Coruña. A banda del poble, les muralles i el castell no deixeu de visitar l’ermita de l’Anunciata, a la sortida del poble, a un km. i els diversos museus i llibreries que encara aguanten. Parada obligada si feu una ruta per Castella. En la zona hi ha obres d’art que justifiquen el viatge. A banda de Valladolid, o de Tordesillas, increibles ciutats plenes d’art, teniu la bella església mozàrab de San Cebrián de Mazote, el desconegut monestir de Santa Espina, el poderós castell de Torrelobatón i la esplèndida vila de Medina de Rioseco. Per dinar, al mateix poble, teniu el Mesón de Urueña, a la plaça major. Força bé. També, més senzill però recomanable, el Portalón. Molt bé també, El Pago de Marfeliz, al carrer Real, 8. Fan menjars, i menú del dia interessant, a El Pozolico, un allotjament rural proper al castell, a costat de l’aparcament on deixareu el cotxe abans d’entrar a Urueña. Tenen habitacions. Per dormir, al poble, teniu a més, dues cases rurals, la de los Ilustres, i Carrelalegua, de les que trobareu informació a la web que obre aquesta entrada del bloc, però que hores d’ara poden estar ja tancades. De tota manera Urueña està molt a prop de Valladolid, una ciutat amb tots els serveis, i bons hotels, entre ells un fantàstic Novotel. La villa del libro, decadent, us espera!.

Urueña se encuentra en la Castilla eterna, unos 40 kms. de Valladolid, si se va por la A-6, pasando por Tordesillas. Urueña son sus murallas, su castillo y sus casas perfectamente restauradas. También su ermita de la Anunciada, románica, bellisima, en un valle a los pies de la villa. Pero sobretodo Urueña és la villa del libro, un quimérico proyecto de la Diputación de Valladolid, que mereció mayor suerte de la que tuvo. Hoy dia Urueña cuenta con más unas pocas librerías en las que se puede encontrar libros de todo tipo y libreros dispuestos a luchar por una bella idea hasta el fin, a pesar de la crisis y la decadencia de la idea. Imprescindible visita para los amantes de las letras y la cultura. Urueña os espera, en lo alto de su cerro, dominando los campos verdes, amarillos y ocres de nuestra querida Castilla. Y si solo Urueña no os tienta, entonces os diremos que cerca teneis lugares que debeis conocer, como la preciosa iglesia mozárabe de San Cebrián de Mazote, o el monasterio de la Santa Espina, o las villas poderosas de Medina de Rioseco y Tordesillas, llenas de arte. Y el magnífico castillo de Torrelobatón, sede del centro de interpretación de los comuneros.