Fira medieval d’oficis de Súria


A la bellíssima vila de Súria, que heu de visitar, perquè te un casc antic fascinant, tot i que molt desconegut, amb un castell fabulós, s’hi celebra una fira medieval molt bonica, aquest cap de setmana de novembre. L’anomenat “Poble Vell” s’omplirà de diversos actes molt interessants per a les famílies. Serà el 10 i 11 de novembre de 2018 i trobareu exposicions de carrer, tastos d’olis i activitats de música i animació. Hi haurà una quarantena de demostracions i tallers participatius d’oficis tradicionals, pensats per a un públic familiar, com ara els seus tallers i les actuacions al carrer, amb les danses, rondalles, cants, joglars i cavallers. Les places i carrers costeruts es guarneixen per rebre la fira. També gaudireu de l’espectacle “Salats!”, una història d’embolics al voltant de la mina de sal, a la Súria medieval. Les botigues i els restaurants també ofereixen menús medievals. Els més petits de la casa xalaran amb els contes infantils,  els tallers, els personatges disfressats, l’exhibició d’aus rapinyaires, les actuacions itinerants, o les actuacions dels Grallers i Bastoners de Súria. Serà, a més, una ocasió immillorable per explorar el bellíssim Poble Vell de Súria, perquè algunes de les cases medievals obriran les portes als visitants durant el cap de setmana de la Fira. També estaran oberts el centre d’interpretació del Castell de Súria i l’església del Roser, que son dues fites turístiques que cal que visiteu.  Hi haurà molta gent, però val la pena anar-hi. Si agafeu el cotxe heu de saber que hi ha pàrquing habilitat al Rieral de Tordell, que es troba a l’entrada sud de la vila, davant d’una gasolinera que hi ha. El Poble Vell serà peatonal. De fet no és bona idea pujar-hi mai, perquè és força enrevessat circular-hi, els carrers fan volta, son estrets i fan pujada.  Val la pena anar fins a Súria per viure aquesta fira medieval. Podeu pujar fins a Manresa per la C-58 i després agafar la carretera que porta a Súria, que és la mateixa que va a Cardona i Solsona. Podeu dinar en un dels restaurants de la vila, que oferiran menús especials amb motiu de la celebració. Ara bé, heu de saber que tots estan al poble nou, lluny del turó del casc antic. Ens agrada el Cafè 9, al Carrer Magí Fàbrega, 6. Telèfon: 93.869.65.19. O bé el Fusteret, el que més aprop teniu, al Carrer Àngel Guimerà, 29. Telèfon 93.869.69.53. Anem sovint a al restaurant La Lola, al Carrer González Solesio, 28. Telèfon 93.869.57.99. Un lloc que ens agrada molt. El recomanem. El Vinaròs és un restaurant del Carrer Diputació, al número 10, que està molt bé també. Tel. 93.869.56.44. Si voleu escapar de la gresca o si els trobeu plens, penseu en anar fins Cardona, a pocs kms. més al nord. Per dormir podeu anar a  l’Hostal Somnis i Arrels, petit i coquetó, modern i casolà a la vegada. Molt recomanable. I fora de Súria pnseu també en el Vilar Rural de Cardona, on podeu reservar per dinar o per dormir. Si us animeu a passar un cap de setmana a la Catalunya central serà una gran idea. Us recomanem, a banda del Vilar, l’hotel Bremon, amb un molt bon restaurant. Un cap de setmana familiar a les extraordinàries terres del Solsonés no deceb mai, i menys amb l’excusa bona de la fira d’oficis de Súria. Una comarca que fa bo de descobrir, amb racons excel·lents, com ara la propia vila de Súria, la veïna Cardona, amb el seu imponent castell o la fabulosa mina de sal, una atracció brutal pels vostres infants, o el desconegut Santuari del Miracle, on també lloguen habitacions, que te un retaure barroc increïble. Si escolliu la vila episcopal de Solsona per estar-vos-hi, us recomanem fer nit a l’Hotel Sant Roc, que és car però s’ho val. Te un restaurant de campanetes, i un luxe quasi asiàtic.  També teniu, a l’entrada el Gran Sol, ja una mica antic, o al mig de la vila l’Hotel Solsona Centre. Hem menjat molt bé al restaurant La Cabana d’en Geli, sortint de Solsona en direcció a Lladurs. O a La Fada. Teniu un càmping molt bonic a la carretera de  Sant Llorenç de Morunys, al km 2:  El camping Solsones. Més lluny, a Clariana de Cardener, per la C-55, al km 76, teniu el complexe Hotel Can Puig. Bona fira d’oficis a Súria!.

En Súria, que es una población con un casco antiguo de los más bellos de Cataluña, se celebra desde hace años una feria de oficios muy bonita, habitualmente a mediados de noviembre. De ferias sobre oficios hay muchas, muchísimas, de todo tipo y en todas partes de nuestro país. Pero, creedme, esta es muy diferente. Vale la pena subir hasta Manresa por la C-58 y después coger la carretera que lleva a Súria, que es la misma que va hacia Cardona y Solsona, para ver y disfrutar de esta feria. Primero por el marco incomparable de la villa medieval de Súria antigua. Después por el castillo. Finalmente por el cuidado con que se ha montado todo y la solera que desprende la organización, perfecta. Buen aparcamiento detrás del pueblo, señalizado. Además de las paradas de oficios, muy bien caracterizadas, verá exhibición de aves rapaces, espectáculos de historia, talleres diversos y variados, para todas las edades, pasacalles con música, bastoneros, gralleros, danzarines,  juglares y hasta caballeros . La calle hierve  de animación. El último día, castillo de fuegos.  Pueden comer en uno de los restaurantes de la villa y, si los encuentra llenos, o quiere descansar de tanta juerga, pensad en Cardona, a pocos kms. más al norte. Piense en el Vilar Rural, donde podrá reservar para comer o para dormir, o en el hotel Bremon, con un muy buen restaurante, o el Petit Perico, en la calle Cámaras 20, tel: 93 868 41 31. Piensen en un fin de semana en el Solsonés, con la excusa de la feria de oficios de Súria. Una comarcinteresante de descubrir, con rincones excelentes, como la misma Solsona, la mina de sal y Cardona, o el santuario del Miracle.

Anuncis

Dodona


Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un jaciment clàssic molt poc visitat. Es tracta de Dodona, o Dodoni, un santuari i una ciutat sagrada, de la que avui dia només queden en peu llac unes quantes ruïnes i un esplèndit teatre. D’acord que no te la presència ni la majestuositat del teatre d’Epidaure, una meravella de la humanitat. Però tampoc paga el preu de les hordes de turistes diàries assaltant-lo. Dodoni està fora de les rutes turístiques, a poca distància, això sí, de l’autopista que va d’Igoumenitsa a Ioannina. Si mai feu una ruta prou llarga per Grècia, o arribeu en vaixell al port d’Igoumenitsa, per visitar el Meteors i els seus monestirs, per exemple, pareu uns minuts a Dodoni. Admireu el seu teatre una mica maltractat pel temps. Assaboriu el silenci i la tranquil·litat del lloc. Aparqueu sense problemes i visiteu-lo sense presses. Allà no podreu ni dormir ni menjar. Ho haureu de fer a Ionnina, a deu kms. de Dodoni, la capital de la regió. Podeu visitar així aquesta ciutat de regust oriental, el seu llac quasi bé alpí, tot i que una mica brut, això sí. La ciutat de Ioannina és una bella vila medieval, poc grega i molt turca, on trobareu tota mena de serveis, hotels i restaurants. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. A més de Dodona, podeu fer rutes de senderisme per les muntanyes properes, pràcticament inexplorades pels turistes i també és molt recomanable visitar la cova de Perama. Nosaltres, a Ioannina dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa. Bona parada a Dodona i Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

Dodona es un yacimiento arqueológico de primer orden al norte de Grecia, muy alejado de las rutas turísticas habituales. Está cerca del puerto de Igoumenitsa, cercano a la autopista que une esta localidad portuaria con Ioannina, de la que está aun más cerca. Dodona conserva poco de su esplendor clásico. Cuatro ruinas y un soberbio teatro, un poco maltratado por el tiempo. Y aunque no sea Epidauro, ni mucho menos, no deja de ser bello e interesante. Podeu visitarlo desde Ionnina, la ciutat más cercana. Es una bella capital del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama. No dejeis de ver el teatro griego antiguo de Dodoni si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia y vais hacia Atenas o los Meteoros, con sus monasterios de Meteora. Vale la pena parar.

Atenes, revisitada


Atenes és una ciutat que cal visitar alguna vegada. És la capital i la porta aèria de Grècia. Tant si feu el Peloponès, com les illes, procureu passar un parell de nits a Atenes. No podeu deixar de veure l’Acròpoli, amb el Partenó, i tot el seguit de temples, teatres i altres ruïnes que es conserven. Atenes te una bona xarxa de transport públic: tren de rodalies, molt modern i còmode, que passa per l’aeroport i pels pobles de la costa, metro, bus… En pujar a l’Acròpolis, i fer la llarga cua cua per treure els tiquets, si esteu a punt de renunciar podeu fer el següent: baixar a veure l’església de la Metamòrfosi i continuar baixant fins l’antiga àgora. No val gaire la pena, però al seu museu podeu treure un bitllet combinat i entrar a l’Acròpoli sense fer cua!. L’Acròpolis no us la podeu perdre, amb cua o sense. És, com sempre, impressionant. Tampoc podeu deixar de admirar les vistes damunt la ciutat. Espectaculars!.

I en acabar baixeu de nou a donar un volt pel barri més típic: Plaka, amb les seves botigues i restaurants. La vida és Plaka. A més, els amants de l’art antic trobareu allà joies com el temple de Theseion. Fastuós. Doneu també un tomb pel mercat central. I no oblideu el magnífic Museu Arqueològic Nacional, ni l’estadi olímpic, tot de marbre. No oblideu de cap manera arribar-vos, en cotxe o bus fins el cap de Sunion on hi ha el famós temple de Poseidó. Després ja podreu anar al Pireu, a agafar el vaixell, o a l’aeroport per volar a les illes. Haureu fet els deures amb Atenes.

Per menjar a Atenes us recomanem un restaurant de Plaka. Ens referim al restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki!. Per cert, a Monastiraki no passeu de llarg de la seva mesquita, ni de les esglésies bizantines ni de la catedral. Fora del centre ens agrada el restaurant Neon, a la cèntrica plaça Omonia, carrer Satovriandou 9 o Dorou 1. Es tracta d’un self service, que al final és el més pràctic, sobretot amb infants. Per dormir, al centre, L’Hotel Attalos, un clàssic. Bé de preu.  O el Metrópolis, fantàstic, a Plaka, al casc antic. També teniu tots els de les cadenes internacionals: Novotel, que admet 2 nens per habitació, o els Crowne…

Atenas es una ciudad hay que visitar alguna vez. Es la puerta de Grecia. Tanto si vais al Peloponeso, como a las islas, procurad pasar un par de noches en Atenas. No podéis dejar de ver la Acrópolis, con el Partenón, y los templos, teatros y otras ruinas que se conservan. Tampoco podéis dejar de dar una vuelta por el barrio más típico: Plaka, con sus tiendas y restaurantes. Allá encontraréis joyas como el Teseion, o esta torre de los vientos de la foto. Vagad también por el mercado central, por el Museo Arqueológico Nacional, por el estadio olímpico, todo él de mármol. No olvidáis los alrededores próximos a Atenas, como el cabo Sunion donde está el famoso templo de Poseidón. Después ya podréis ir al Pireo, para coger el barco, o al aeropuerto para volar hasta las islas. Habréis hecho los deberes en Atenas. Para comer os recomendamos el restaurante Neon, en la céntrica plaza Omonia, calle Dorou 1. Se trata de un self service, que al final es lo más práctico, sobre todo con niños. Para dormir teneis allí todos los de las cadenas: Novotel, Crowne…

Loutra Killinis


La platja i el poble termal de Loutra Killinis està al Peloponés grec, no lluny del port de Killini, des d’on surten els vaixells que van a Cefalonia i Zante, dues bellíssimes illes gregues del mar Jònic. Aquest poble és famós pels banys termals naturals, recentment restaurats i ara inclosos en un complex de luxe. També per estar situat vora el mar, amb una de les millors platges de Grècia, si fem cas a les guies. De fet es tracta d’una llarga platja d’aigües turquesa, sorra fina i mar molt càlid. Disposa d’un bon aparcament perquè hi ha una carretera sense sortida que recorre les dunes que envolten la platja pel darrera. Encara que la zona de Loutra Killinis te molts i bons hotels, i càmpings, nosaltres us recomanarem un situat uns 10 kms. al sud. Es tracta del resort Ionian Beach. Bons apartaments, no gaire cars tot i el luxe, o bé un bonic càmping. El lloc és molt bonic, de fet és un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I com ja hem dit, no gens car!. I podeu sopar al restaurant del càmping, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. Si feu una estada a la costa nord del Peloponés, per visitar les illes Jòniques, creiem que val la pena banyar-se a la platja de Loutra Killinis i hostatjar-se al càmping o al resort Ionian Beach.

Loutra Killinis es un pueblo turístico, con un balneario de agua termal muy famoso, que es mundialmente conocido por tener una playa bellísima, muy larga, con dunas, con arena fina, de agua caliente. Allí hay buenos restaurantes y hoteles, con acceso directo a la playa paradisíaca de Loutra Killinis, pero nosotros para hospedarnos en esta zona escogimos el resort Ionian Beach. Un resort de lujo con una playa privada. Buen restaurante en el càmping.

Fira de la castanya a Maçanet de Cabrenys


Maçanet de Cabrenys és un poble de l’Alt Empordà. En aquest cas podríem fins i tot dir-ne de l’altíssim Empordà, perquè quasi toca ja a la Catalunya Nord, terres ara de França. Si pugeu fins Maçanet aquest proper diumenge no us en penedireu. Podreu veure i viure la seva Fira de la Castanya, que serà el diumenge 4 de novembre de 2018. Hi haurà diferents tallers i activitats per a la canalla i les famílies, al llarg del dia, repartides pel centre de la vila. També s’ofereixen unes jornades gastronòmiques als restaurants. A més, cal dir que els afores del poble són encantadors, amb nombroses fonts, boscos frondosos, gorgs i indrets que conviden a la passejada. Especialment interessant resulta pels que sou aficionats a recórrer llocs històrics. Podeu arribar-vos fins la mina de talc, a la carretera que puja cap a La Vajol. Una mina que també farà les delícies dels amants de cercar minerals. Una mina que va passar a la història quan en Joan Negrín, president del govern republicà l’escollí per amagar-hi un seguit de quadres del museu del Prado i un fabulós tresor en or i diners. També us encantarà pujar fins el pas fronterer del Coll de Manrella, per on van passar a França moltíssims exiliats, entre ells Lluís Companys. Un monument ho recorda. El coll és accessible en cotxe, tot i que, de vegades, està tancat el pas cap al poble de les Illes, a la Catalunya Nord. Podeu veure totes aquestes coses en el curs d’una visita a la Vall de Cabrenys, que inclogui Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys. També podeu fer una ruta cap a Les Illes i Ceret, a l’altra banda de la frontera. O remuntar fins Costoja, per veure la seva esglèsia romànica, una meravella. Per arribar a Maçanet de Cabrenys el millor és arribar-se fins Figueres, per la A-2 en direcció La Jonquera, i sortir abans d’arribar a aquesta darrera població. Gireu en direcció Darnius, i després a Maçanet de Cabrenys. Al poble hi ha molts hotels i restaurants. Recomanem La Quadra. Habitacions familiars senzilles. També bé Els Caçadors, un altre hotel i restaurant tipus hostal de tota la vida. Can Tenli és un restaurant ben tradicional. Una aposta segura és Can Duran, a Figueres. Menjareu de primera, i tenen habitacions familiars molt boniques. Molt recomanat és el restaurant de Tapís, un poblet més amunt de Maçanet. Un bon lloc per dinar-hi molt bé. El veureu al costat de la carretera, tel. 972 543 311.  A La Vajol teniu els apartaments Can Quera. I per menjar podeu anar a Casa Comaulis, a la plaça Major, 3,  Tel: 972 535 125, o bé al restaurant Mandrella, la mateixa carretera que va fins el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.

Maçanet de Cabrenys es un pequeño pueblo de la comarca del Alt Empordà. En este caso podríamos incluso llamarlo del altísimo Empordà, porque toca ya en la Cataluña Norte, tierras ahora de Francia. Si subís hasta allí este domingo no os arrepentireis. Podréis ver su núcleo medieval lleno de talleres y juegos, actividades variadas, con motivo de la feria de la castaña. Las afueras del pueblo son encantadoras, con numerosas fuentes, bosques frondosos y lugares que invitan al paseo. Especialmente interesante resulta para los que sois aficionados a recorrer lugares históricos. Pueden llegar paseando hasta la mina de talco, en la carretera que sube hacia La Vajol. Una mina que también hará las delicias de los amantes de buscar minerales. Una mina que pasó a la historia cuando Juan Negrín, presidente del gobierno republicano la escogió para esconder una serie de cuadros del museo del Prado y un fabuloso tesoro en oro y dinero. También os encantará subir hasta el paso fronterizo del Coll de Manrella, por donde pasaron a Francia muchísimos exiliados, entre ellos Lluís Companys. Un monumento lo recuerda. El cuello es accesible en coche, aunque, a veces, está cerrado el paso hacia el pueblo de las Illes, en la Cataluña Norte. Por su situación fue un lugar con mucho contrabando. También lugar de paso obligado de fugitivos de la guerra mundial. Podéis ver todas estas cosas en el curso de una visita al Valle de Cabrenys, que incluya Darnius, La Vajol y Maçanet de Cabrenys. También se puede hacer una ruta hacia Las Illes y Ceret, al otro lado de la frontera. O remontar hasta Coustouges, para ver su iglesia románica, una maravilla. Para llegar lo mejor es acercarse hasta Figueres, por la A-2 en dirección La Jonquera, y salir antes de llegar a esta última población. Giren en dirección Darnius, y después en Maçanet de Cabrenys. Hay buenos hoteles y restaurantes de Maçanet de Cabrenys. Nos han hablado muy bien de La Quadra. Habitaciones familiares sencillas. Una apuesta segura es Can Duran, en Figueres. Comeréis de primera, y tienen habitaciones familiares muy bonitas. También muy recomendado es el restaurante de Tapis, un pueblecito más arriba de Maçanet. Un buen lugar para comer bien. Lo veréis al lado de la carretera, tel. 972 543 311. Para dormir en el pueblo vecino de La Vajol tienen los apartamentos Can Quera. Y para comer pueden ir a Casa Comaulis, en la plaza Mayor, 3, Tel.: 972 535 125, o bien al restaurante Mandrella, la misma carretera que va hasta el Coll de Manrella, Tel: 972 535 223.

Fira de tardor a Palautordera


Sant Esteve de Palautordera és un poble als peus del Montseny. Ara, a la tardor, està tot ple de colors: vermells, torrats, grocs… preciós. I potser perquè ho saben, perquè els agrada viure on viuen, rodejats de tanta meravella natural, ho celebren amb una bonica fira de tardor. El poble s’omple de festa, música, jocs, àpats i activitats populars. De l’1 al 4 de novembre de 2018. Mireu-vos el programa a la web municipal. No es pot demanar més. La forma més senzilla d’anar fins a Sant Esteve és agafant l’autopista AP-7, en direcció Girona, i deixar-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà agafar la carretera C-35, en sentit de tornada cap a Barcelona, és adir en direcció Granollers, i al cap d’un kilometre prendre, a mà dreta, el desviament de la BV-5301 en direcció Santa Maria de Palautordera i el poblet de Montseny. No deixeu aquesta carretera i travessareu Sant Esteve. El poble, a banda de les fires, festes i actes del cap de setmana, és molt bucòlic, evocador, tranquil i pacífic. Un indret d’aquells on tots voldríem viure. l presideix la torre de l’església, i el temple, romànic del segle XII, i amb afegitons posteriors. El terme també te atractius importants, com ara les restes del castell de Montclús, damunt d’un petit turó, on queden una torre circular i part d’una paret coronada amb merlets. Pot encara veure’s el potent fossat de la fortalessa, i l’església de Santa Margarida. També interessant és el castell de Fluvià, enlairat en un altre turó, dominant la vall de la Tordera. Tot i les reformes efectuades al llarg del temps, fa molta patxoca. Però el més bonic de Sant Esteve de Palautordera és el paisatge, dominat pel Montseny. El Parc Natural del Montseny és un dels més bonics de Catalunya. Prats i boscos, rius, rieres, fonts i safareigs, camins i pistes, en bona part en un terreny pla com el palmell d’una mà, conviden a passejades a peu o en bici, familiars, o de més potència. En els llocs més frescos, al costat de la Tordera i dels seus afluents s’hi conserva molt bé l’esplèndit bosc de ribera, que els camins acompanyen. A la tardor està magnífic. Des de Sant Esteve podeu anar a indrets increiblement bells, com ara el poblet de Montseny, que dona accés a Fontmartina, al Turó de l’Home i a altres pobles petitons, com Fogars de Montclús o Campins, dins el massís del Montseny, que ara estarà de tots colors. Podeu pujar a Collformic, i d’aquí al Matagalls, si us agrada caminar fort, o baixar amb el cotxe fins el Brull, esplanada simpàtica. Podeu també passar el cap de setmana fent una de les moltes rutes ciclistes per la zona, o senzillament descansant. Per dinar, en aquesta zona, sempre anem a La Vall del Montseny, un restaurant gran, casolà, de tota la vida. Carta i menú bé de preu. Per dormir, a Sant Esteve, teniu un hotelet rural de fusta, naturista, per fer salut: l’Om. També molt bonic és l’Hotel Can Vila, recentment reformat, que pertany a l’hípica. Molts hotels i restaurants a Sant Celoni, centre de serveis del Montseny. Citarem el Suís, un hotel de sempre, amb habitacions senzilles i interiors d’època. Més modernet, alegre, divertit, funcional i jove, l’Hotelet. De categoria estratosfèrica Can Fabes, restaurant de Michelin, i habitacions de Relais & Chateaux. Un luxe asiàtic, fora de l’abast dels simples mortals. També molts restaurants i allotjament al petit poble de Montseny, ja dins el parc natural.  Allà hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar. Can Barrina és un bonic hotelet amb encant, a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà. No lluny, trobareu la casa rural El Baiés, es lloga sencera, com també Can Toni, o El Porxo de Can Baixeres, i ca la Xica. A dalt del Coll Formic hi ha un restaurant ben típic, i unes vistes de fàbula. Passat el Collformic, al Brull, hi ha un altre bon restaurant: El Castell. Encara més al cor del massís, lluny ja de Sant Esteve teniu Viladrau, on fan la famosa fira de la Castanya. Allà trobareu també molts bons allotjaments, com ara L’Hostal de la Glòria que és un clàssic. També és preciós La Coromina. Hi ha cases rurals boniques, com el  Mas Vilarmau o la Magnolia blanca. Vinga!. Ara, la natura estarà meravellosa, amb tots els colors de la tardor. I potser hi haurà bolets!. Els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé!.  Sant Esteve està de festa, aprofiteu-ho!. Bona festa de tardor al Montseny!.

En Sant Esteve de Palautordera celebran una bonita Fiesta de Otoño con un montón de actividades, actos paralelos y ferias. Tenéis, a lo largo de tres días, una castañada popular, conciertos, espectáculos, olimpiadas, una noche musical, una guerra de bombardas, muchas actividades infantiles, una imponente Feria Medieval, que por sí misma justificaría el desplazamiento, una Feria de la Cerveza, la carrera de camas, los gigantes, y el espectáculo de fuego. Vean el programa. No se puede pedir más. La forma más sencilla de ir hasta Sant Esteve es cogiendo la autopista AP-7, en dirección Girona, y dejarla en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomar la carretera C-35, en sentido de vuelta hacia Barcelona, ​​es decir en dirección Granollers, y al cabo de un kilometro tomar, a mano derecha, el desvío de la BV-5301 en dirección Santa Maria de Palautordera y el pueblecito de Montseny. No dejeis esta carretera y atravesaréis San Esteban. El pueblo, aparte de las ferias, fiestas y actos del fin de semana, es muy bucólico, evocador, tranquilo y pacífico. Un lugar de esos donde todos quisiéramos vivir. Lo preside la torre de la iglesia, y el templo, románico del siglo XII, y con añadidos posteriores. El término también tiene atractivos importantes, como los restos del castillo de Montclús, encima de una pequeña colina, donde quedan una torre circular y parte de una pared coronada con almenas. Pueden todavía verse el potente foso de la fortaleza, y la iglesia de Santa Margarita. También interesante es el castillo de Fluvià, elevado en otro cerro, dominando el valle del Tordera. A pesar de las reformas efectuadas a lo largo del tiempo, tiene muy buena pinta. Pero lo más bonito de Sant Esteve de Palautordera es el paisaje, dominado por el Montseny. El Parque Natural del Montseny es uno de los más bonitos de Cataluña. Prados y bosques, ríos, arroyos, fuentes, caminos y pistas, en buena parte en un terreno llano como la palma de una mano, invitan a paseos a pie o en bici, familiares. En los lugares más frescos, junto a la Tordera y de sus afluentes, se conserva muy bien el espléndido bosque de ribera, que los caminos acompañan. En otoño está magnífico. Desde San Esteban pueden ir a lugares increíblemente bellos, como el pueblecito de Montseny, que da acceso a Fontmartina, al Turó de l’Home y otros pueblos pequeños, como Fogars de Montclús o Campins, en el macizo del Montseny, que ahora estará de todos los colores. Pueden subir a Collformic, y de ahí al Matagalls, si os gusta caminar fuerte, o bajar con el coche hasta el Brull, explanada simpática. También se puede pasar el fin de semana haciendo una de las muchas rutas ciclistas por la zona, o sencillamente descansando. Para comer, en esta zona, siempre vamos al Valle del Montseny, un restaurante grande, casero, de toda la vida. Carta y menú bien de precio. Para dormir, en San Esteban, tienen un hotelito rural de madera, naturista, para hacer salud: el Om. También muy bonito es el Hotel Can Vila, recientemente reformado, que pertenece a la hípica. Muchos hoteles y restaurantes en Sant Celoni, centro de servicios del Montseny. Citaremos el Suizo, un hotel de siempre, con habitaciones sencillas e interiores de época. Además de modernito, alegre, divertido, funcional y joven, el Hotelet. De categoría estratosférica Can Fabes, restaurante de Michelin, y habitaciones de Relais & Chateaux. Un lujo asiático, fuera del alcance de los simples mortales. También muchos restaurantes y alojamiento en el pequeño pueblo de Montseny, ya dentro del parque natural. Allí está el clásico Hotel Sant Bernat donde se puede dormir, y comer. Can Barrina es un bonito hotelito con encanto, en la carretera de Coll Formic mismo. El Huevo de Reig es un hostalet sencillo y casero. No lejos, se encuentra la casa rural El Bayas, se alquila entera, así como Can Toni, o El Porche de Can Baixeres, y la Xica. Arriba del Coll Formic hay un restaurante muy típico, y unas vistas de fábula. Pasado el Collformic, en el Brull, hay otro buen restaurante: El Castell. Aún más en el corazón del macizo, lejos ya de San Esteban, tienen Viladrau, donde hacen la famosa feria de la Castaña. Allí encontrarán también muchos buenos alojamientos, tales como El Hostal de la Gloria que es un clásico. También es precioso La Coromina. Hay casas rurales bonitas, como el Mas Vilarmau o Magnolia blanca. ¡Venga!. Ahora, la naturaleza estará maravillosa, con todos los colores del otoño. ¡Y quizás habrá setas!. ¡Sus hijos se lo pasarán muy bien!. ¡San Esteban está de fiesta, aprovechen esto!.

Festa Medieval de Vilamagore


vilamagiore

Al bonic i petit poblet de Sant Pere de Vilamajor, al Vallés interior, que toca ja el Montseny, s’hi fa aquest proper cap de setmana una bonica festa major medieval en el casc antic, on antigament hi havia el castell d’estiu dels comtes de Barcelona. Aquest any la festa medieval de Vilamagore amplia els espectacles, tot el dia i durant tot el cap de setmana. També amplia el perímetre de la festa fins a espais mai utilitzats fins ara i que són emblemàtics de St. Pere de Vilamajor. Hi haurà dinamització contínua i renovada, amb un piló de cercaviles musicals i percussió, campaments medievals, arquers, danses amb música en directe, guerrers, torneig de cavallers, personatges itinerants, batalles, un trobador, justa de cavallers… I es recupera l’incendi del Castell i, fins i tot, enguany comptarem amb novetats com un cau de bruixes i un «riu» de foc!. No us ho perdéssiu!. Per anar fins Sant Pere de Vilamajor cal agafar l’autopista de Girona, l’AP-7, fins la sortida de Cardedeu, o la de la Roca, per continuar per la carretera que va de Granollers a Sant Celoni, la C-35, fins arribar al poble de Llinars del Vallès. Just a la sortida de Llinars, hi ha una benzinera, i allà mateix s’agafa la carretera local BP-5107 en direcció a Sant Antoni de Vilamajor. Un cop sigueu dins del poble de Sant Antoni, just a davant del seu ajuntament, agafeu la carretera BP-5109 fins a Sant Pere de Vilamajor. El poblet, a banda de festes medievals, és una cucada. Una petita vila medieval, amb les restes del castell, l’esglèsia parroquial amb el seu campanar romànic, les cases, les masies, les ermites. I la natura no és menys… Senders, fonts amagades, boscos ombrívols del Montseny poderós. Per dinar al poble teniu un seguit de llocs, com ara  Can Noguera, al carrer Sant Nonet, 18, tel: 938450159, molt casolà, al mig del poble, o Can Pau, a la mateixa plaça de l’església, 1, tel: 938450107, just al costat del temple. Bona festa medieval a Vilamajor.

En el bonito y pequeño pueblo de Sant Pere de Vilamajor, en el Vallés interior, que toca ya el Montseny, se hace una bonita fiesta medieval, en el casco antiguo donde antiguamente estaba el castillo de verano de los condes de Barcelona. Esta Fiesta Medieval de Vilamagore fue pensada raíz del descubrimiento de unos pergaminos de los siglos VIII al XII que fueron encontrados en el desván de la Rectoría del pueblo. Encontrarán espectáculos, animación en la calle, mercado medieval y muchas otras actividades en todos los rincones del casco viejo del pueblo, una verdadera fortaleza de la edad media. Plazas y calles se engalanan y decoran, y la gente, voluntarios y voluntarias todos, rememoran costumbres, tradiciones y usos de diez siglos atrás. Organizan un montón de actividades muy atractivas, y para todas las edades. Esparcidos por todo el pueblo se pueden encontrar personajes caracterizados de época, como pobres, caballeros, leprosos, saltimbanquis … Hay pasacalles, música, tiro con arco, danzas, esgrima, malabares, muestra de artes y oficios, talleres y justas a caballo. No pueden perderse mercado medieval, con sus actuaciones, taller de ponis, juegos de madera y actividades infantiles, exhibición de arqueros, coral infantil, teatro, escenificaciones, canto coral, danzas, y un montón de talleres. Para ir hasta Vilamajor debereis tomar la autopista de Girona, la AP-7, hasta la salida de Cardedeu, o la de la Roca, para continuar por la carretera que va de Granollers en Sant Celoni, la C-35 , hasta llegar al pueblo de Llinars. Justo a la salida de Llinars, hay una gasolinera y, allí mismo, se toma la carretera local BP-5107 en dirección a Sant Antoni de Vilamajor. Cuando esteis ya dentro del pueblo de San Antonio, justo delante de su ayuntamiento, tomad la carretera BP-5109 hasta Sant Pere de Vilamajor. El pueblo, además de fiestas medievales, es una monada. Una pequeña villa medieval, con los restos del castillo, la iglesia parroquial con su campanario románico, las casas, las casas, las ermitas. Y la naturaleza no es menos … Senderos, fuentes escondidas, bosques sombríos del Montseny poderoso. Para comer en el pueblo tienen una serie de lugares buenos, como Can Noguera, en la calle San Nonet, 18, tel: 938450159, muy casero, en medio del pueblo, o Can Pau, en la misma plaza de la Iglesia, 1, tel : 938450107, justo al lado del templo. Buena fiesta medieval en Vilamajor.