San Clemente


san_clemente

La Manxa és una regió d’Espanya injustament menyspreada i poc coneguda. Però a nosaltres és un dels llocs on més ens agrada passar un cap de setmana llarg o unes petites vacances. És ben cert que a l’hivern fa molt fred, i massa calor a l’estiu, però és un destí familiar molt clar de primavera i, una mica menys de tardor. A la primavera, a La Manxa, hi ha de tot: ocells, vegetació, aigua i bon temps. Els monuments, com els parcs naturals, i son tot l’any. I d’un poble monumental, excepcional, increible, volem parlar-vos avui. Es tracta de San Clemente, una vila renaixentista, idealment situada per servir de parada en una anada de València a Madrid, o en una ruta de Barcelona a Andalusia. Perquè San Clemente està al peu de l’autovia A-43, la que va del poble d’Alarcón a Manzanares. Aquesta autovia, doncs, connecta València amb Ciutad Real, i és una drecera molt recomanable si penseu anar a Andalusia. Uns 200 kms. menys que passant via Madrid o Múrcia. I per quina raó parar en aquest racó perdut de món?. Fàcil. La vila te un seguit de monuments que podem contar entre els millors de l’estat en l’art renaixentista. la plaça major, per exemple, amb l’esplèndit ajuntament vell, (a la foto), o les portes d’accés. O l’església, també de l’època. No son pocs, a més, els palaus, les cases senyorials i els convents que adornen, amb les seves portades i blasons els carrers de la ciutat. Tot plegat un bonic conjunt. Tot ell declarat monument artístic nacional. Per si això fora poc aquest edifici citat alberga en el seu interior un museu d’obra gràfica recollida per l’Antonio Pérez amb làmines de primeres figures de l’art contemporani, com ara Brossa, Miralles, Saura, Equipo Crónica… S’ha de veure!. El museu de l’objecte trobat és un altre reclam del poble. Per pocs diners els veureu tots dos. La gastronomia del lloc és fabulosa. La Manxa dona bones carns i bona horta. A costat de l’ajuntament vell, en plena plaça, un allotjament amb restaurant senzill, net, correcte, com els d’abans, sense pretensions. Bona cuina i habitacions amb bany. Es tracta de l’antiga Posada del Reloj. Molt interessant. L’Hostal Milan és un altre d’aquests establiments senzills, cuidats, però sense luxes, que trobareu en aquestes terres. De la mateixa família l’Hotel Milan te més pretensions, a preus de riure. Bona teca i bones habitacions, entre elles una familiar. La Casa de los Acacio és un d’aquells antics palaus nobles amb portalada i escut dels que us hem parlat. Allotjament luxós i restaurant recomanat i recomanable, sense que us hagueu de quedar a rentar els plats. Si sou colla i preferiu una casa rural, també n’hi ha unes quantes de ben boniques, com ara Alcañiz, o bé El Tesorillo, bonica i estratègicament situada, o La Aldea, més que una casa una maravella. I què més es pot fer a la zona?. Doncs visitar el castell i el poble de Belmonte, molt proper, o els molins de vent de Campo de Criptana, Mota del Cuervo i altres pobles manxecs, o les llacunes d’aquesta terra, com ara les de Ruidera, o les de Pedro Muñoz. O viure la seva setmana santa, i les festes del dilluns de pasqua o de pentacosta en que la imatge de la verge de Rus, que dona nom al riu i l’ermita va i ve, amunt i avall. O fer la ruta de Don Quijote, per Tomelloso, Argamasilla, El Toboso o Puerto Lápice. Descobrireu una terra amigable, acollidora i gens massificada.

La Mancha es una región de España injustamente despreciada y poco conocida. Pero a nosotros es uno de los lugares donde más nos gusta pasar un fin de semana largo o unas pequeñas vacaciones. Es cierto que en invierno hace mucho frío, y demasiado calor en verano, pero es un destino familiar muy claro de primavera y, algo menos, de otoño. En primavera, en La Mancha, hay de todo: pájaros, vegetación, agua y buen tiempo. Los monumentos, como los parques naturales, son de todo el año. Y disfrutareis de un pueblo monumental, excepcional, increíble, del que queremos hablaros hoy. Se trata de San Clemente, una villa renacentista, idealmente situada para servir de parada en una ida de Valencia a Madrid, o en una ruta de Barcelona a Andalucía. Porque San Clemente está al pie de la autovía A-43, la que va del pueblo de Alarcón en Manzanares. Esta autovía, pues, conecta Valencia con Ciutad Real, y es un atajo muy recomendable si piensas ir a Andalucía. Unos 200 kms. menos que pasando vía Madrid o Murcia. ¿Y por qué razón parar en este rincón perdido del mundo?. Fácil. La villa tiene una serie de monumentos que podemos contar entre los mejores del estado en el arte renacentista. la plaza mayor, por ejemplo, con el espléndido ayuntamiento viejo, (en la foto), o las puertas de acceso. O la iglesia, también de la época. No son pocos, además, los palacios, las casas señoriales y los conventos que adornan, con sus portadas y blasones las calles de la ciudad. Todo ello un bonito conjunto. Todo él declarado monumento artístico nacional. Por si esto fuera poco este edificio citado alberga en su interior un museo de obra gráfica recogida por Antonio Pérez con láminas de primeras figuras del arte contemporáneo, como Brossa, Miralles, Saura, Equipo Crónica … Hay que verlo. El museo del objeto encontrado es otro reclamo del pueblo. Por poco dinero veréis ambos. La gastronomía del lugar es fabulosa. La Mancha ofrece buenas carnes y buena huerta. A lado del ayuntamiento viejo, en plena plaza, un alojamiento con restaurante sencillo, limpio, correcto, como los de antes, sin pretensiones. Buena cocina y habitaciones con baño. Se trata de la antigua Posada del Reloj. Muy interesante. El Hostal Milan es otro de estos establecimientos sencillos, cuidados, pero sin lujos, que se encuentran en estas tierras. De la misma familia, el Hotel Milan tiene más pretensiones, a precios de risa. Buena comida y buenas habitaciones, entre ellas una familiar. La Casa de los Acacio es uno de esos antiguos palacios nobles con portada y escudo de los que os hemos hablado. Alojamiento lujoso y restaurante recomendado y recomendable, sin que os hayáis quedar a lavar los platos. Si sois grupo y preferís una casa rural, también hay unas cuantas de bien bonitas, como Alcañiz, o bien El Tesorillo, bonita y estratégicamente situada, o La Aldea, más que una casa una maravilla. ¿Y qué más se puede hacer en la zona?. Pues visitar el castillo y el pueblo de Belmonte, muy cercano, o los molinos de viento de Campo de Criptana, Mota del Cuervo y otros pueblos manchegos, o las lagunas de esta tierra, como las de Ruidera, o las de Pedro Muñoz . O vivir su Semana Santa, y las fiestas del lunes de pascua o de Pentecostés en que la imagen de la virgen de Rus, que da nombre al río y la ermita, va y viene, arriba y abajo. O hacer la ruta de Don Quijote, por Tomelloso, Argamasilla, El Toboso o Puerto Lápice. Descubriréis una tierra amigable, acogedora y nada masificada.

La Torre del Comte


La Torre del Comte és un poblet situat a la comarca del Matarranya, al Baix Aragó, a la província de Terol. És una vila petitona, de només 160 ànimes. Malgrat això, son nombrosos els motius que ens impulsen a recomanar-vos vivament una visita a La Torre. La natura, excepcional, bellíssima, de tota la comarca creuada pel riu Matarranya. Un riu d’aigües netes, que forma gorg magnífics, com els del Parrisal, a Beseit. La muralla dels Ports de Beseit, que serveix de teló de fons. La vía verde, fantàstica per aquelles famílies que gaudeixin usant la bici, o caminant. Els altres pobles i ciutats del Matarranya, amb castells, palaus, esglésies i ajuntaments medievals i renaixentistes, com ara la capital Vallderoures, o la capital del Baix Aragó, Alcañiz, amb el seu castell templer. Però parlem del patrimoni propi de La Torre del Comte. Dels seus carrers rústics, medievals, carregats d’història. Del discret i sublim encant de la seva arquitectura popular. De la magnificiència de les façanes renaixentistes de l’ajuntament, de les cases nobles dels Ferrer i dels Bergós. Del petit detall del rellotge de sol de la plaça, a la façana de la casa gran. De les arcades, de les placetes, de l’església, de l’armonia del conjunt, del plaer de passejar-hi. Aneu a La Torre, al Matarranya tot a gaudir dels rius, dels arbres esvelts de la seva ribera, de l’oli de les oliveres centenaries, dels ametllers en flor al febrer. Arribeu-vos fins l’anomenat “Pont de la vía”, l’antic pont del tren, ara de la via verda. Feu servir La Torre del Comte com a centre d’unes vacances familiars, d’un pont, d’un cap de setmana llarg. Podeu dormir a la casa rural “El Niño” o si sou més sibarites,  a l’hotel rural amb molt d’encant anomenat  La Parada del Compte, ubicat en l’antiga estació del poble, atrevit i original, amb habitacions temàtiques. O més senzill, a l’Hostal “Racó dels Torrats”. I si no voleu dormir a La Torre, visiteu-la tot passant. Visiteu-la quan aneu a Vallderoures, o a veure la cascada del Salt, a la Portellada, o a caminar pels carrers empedrats de la Fresneda. Aquesta terra verge us espera. Les famílies amb nens podem gaudir del Vilar Rural d’Arnes, un hotel preparat pels infants, tot i que un pèl car. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, en honor de la cascada descrita, o la familiar i senzilla Fonda Querol, amb una bona cuina, i bon menú. També podeu anar a la Posada de la Plaça, un hostal antic, d’època, en un palau de Vallderoures, a tocar del riu. Menjars de la terra, saborosos i potents. L’Hotel Miralles, pioner del turisme a la zona, està un xic més lluny, a Horta de Sant Joan, però és un clàssic. Visiteu La Torre del Comte i el Matarranya, no us en penedireu. Turisme familiar de veritat!.

La Torre del Conde es un pueblecito situado en la comarca del Matarraña, en el Bajo Aragón, en la provincia de Teruel. Es una villa pequeña, de sólo 160 almas. Sin embargo, son numerosos los motivos que nos impulsan a recomendaros vivamente una visita a La Torre. La naturaleza, excepcional, bellísima, de toda la comarca cruzada por el río Matarraña. Un río de aguas limpias, que forma pozas magníficas, como las del Parrisal, en Beceite. La muralla de los Puertos de Beceite, que sirve de telón de fondo. La vía verde, ideal para aquellas familias que disfruten usando la bici, o caminando. Los otros pueblos y ciudades del Matarraña, con castillos, palacios, iglesias y ayuntamientos medievales y renacentistas, como la capital Valderrobles, o la capital del Bajo Aragón, Alcañiz, con su castillo templario. Pero hablemos del patrimonio propio de La Torre del Conde. De sus calles rústicos, medievales, cargadas de historia. Del discreto y sublime encanto de su arquitectura popular. De la magnificencia de las fachadas renacentistas del Ayuntamiento, de las casas nobles de los Ferrer y los Bergós. Del pequeño detalle del reloj de sol de la plaza, en la fachada de la casa grande. De las arcadas, de las plazuelas, de la iglesia, de la armonía del conjunto, del placer de pasear. Ir a La Torre, ir al Matarraña nos lleva a disfrutar de los ríos, de los árboles esbeltos de su ribera, del aceite de los olivos centenarios, de los almendros en flor en febrero. Id hasta el llamado “Puente de la vía”, el antiguo puente del tren, ahora de la vía verde. Usad La Torre del Conde como centro de unas vacaciones familiares, de un puente, de un fin de semana largo. Pueden dormir en la casa rural “El Niño” o, si sois más sibaritas, en el hotel rural con mucho encanto llamado La Parada del Compte, ubicado en la antigua estación del pueblo, atrevido y original, con habitaciones temáticas. O más sencillo, en el Hostal “Rincón de los Torrats”. Y si no quieren dormir en La Torre, visitenla pasando por allí. Visitenla cuando vayan a Valderrobles, o cuando vayan a ver la cascada del Salt, en la Portellada, o cuando vayan a caminar por las calles empedradas de La Fresneda. Esta tierra virgen les espera. Las familias con niños podemos disfrutar del Vilar Rural de Arnes, un hotel preparado para los niños, aunque un poco caro. Más económico, en Vallderroures está el hotel El Salto, en honor de la cascada descrita, o la familiar y sencilla Fonda Querol, con una buena cocina, y buen menú. También se puede ir a la Posada de la Plaza, un hotel antiguo, de época, en un palacio de Valderrobles, junto al río. Comidas de la tierra, sabrosas y potentes. El Hotel Miralles, pionero del turismo en la zona, está un poco más lejos, en Horta de Sant Joan, pero es un clásico. Visitad La Torre del Conde y el Matarraña, y no os arrepentireis.

El Salt


El Salt és el nom d’un fenòmen natural únic, difícil de veure en un altre lloc, i molt espectacular. Es tracta de la cascada, anomenada el Salt, en un paratge espectacular, escenogràfic i grandilocuent, on el riu Tastavins cau des d’uns 20 mts, per una brutal fractura erosiva del terreny. S’hi arriba fàcilment des de Vallderroures, per la carretera en direcció a Alcanyís. A pocs kms. trobareu, a mà esquerra, el desviament per la TE-V-3004, cap a La Portellada, municipi al qual pertany el Salt. Fets uns 4 kms. en direcció a aquest poble, veureu, a mà esquerra, un camí de terra, ben indicat. Cal seguir-lo durant uns 2 kms. llargs. No tindreu problemes encara que hi aneu en un turisme estàndard. La pista, en baixada constant, és prou bona, tot i que te alguns bonys i és estreta. Al final cal atravessar el riu per un gual encimentat, que no presenta dificultats, excepte si el Tastavins va molt crescut. Bon aparcament a la banda de dalt del salt. És imponent l’amfiteatre de pedra natural des d’on es precipita el riu. No apte per gent amb vertígen. Vigileu la canalla. Curiosísimes les formes que l’aigua ha excavat en la pedra calcària abans de precipitar-se. Càrcaves i xaragalls de mida gegantina. Un camí permet baixar a la base de la cascada i accedir al gorg on cau. Fantàstic indret!. Ideal per una banyada!. Aïgues netes, transparents, idíl·liques. Bona base per una excursió familiar. En una visita a la bellíssima comarca del Matarranya no podeu deixar de veure aquest racó de Terol, tan proper a Catalunya, i tan encisador. Com us podeu imaginar no volem que feu tants kms. només per veure el Salt, per bonic que sigui. Agafeu-lo com excusa per recòrrer la resta de la comarca increible del Matarranya. Comenceu per Vallderoures, amb el castell i el riu, i seguiu per la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. No oblideu el poblet muntanyenc de Beceit, amb els balcons de fusta. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, a l’àrea recreativa de el Parrisal. Uns gorgs nets, cristalins, d’aïgua transparent. Evidentment no us perdeu la petita vila de la Portellada, o els altres pobles veïns com La Torre del Comte, Rafals o Valljonquera. Gaudiu d’aquesta terra verge durant un pont, o unes vacances. Les famílies amb nens podeu fer nit al Vilar Rural d’Arnes, un hotel preparat pels infants, un pèl car. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, en honor de la cascada descrita, o la familiar i senzilla Fonda Querol, amb una bona cuina, i bon menú. També podeu anar a la Posada de la Plaça, un hostal antic, d’època, en un palau de Vallderoures, a tocar del riu. Menjars de la terra, potents. L’Hotel Miralles està un xic més lluny, a Horta de Sant Joan, però és un clàssic. Visiteu el Matarranya, no us en penedireu, de veritat.

El Salt es el nombre de un fenómeno natural único, difícil de ver en otro lugar, y muy espectacular. Se trata de la cascada, llamada el Salt, en un paraje espectacular, escenográfico y grandilocuent, donde el río Tastavins cae desde unos 20 mts, por una brutal fractura erosiva del terreno. Se llega fácilmente desde Vallderroures, por la carretera en dirección a Alcañiz. A pocos kms. encontrará, a mano izquierda, el desvío por la TE-V-3004, hacia La Portellada, municipio al que pertenece el Salt. Hechos unos 4 kms. en dirección a este pueblo, veréis, a mano izquierda, un camino de tierra, bien indicado. Hay que seguirlo durante unos 2 kms. largos. No tendrán problemas aunque tengan un turismo estándar. La pista, en bajada constante, es bastante buena, aunque tiene algunos baches y es estrecha. Al final hay que atravesar el río por un vado cemento, que no presenta dificultades, excepto si el Tastavins va muy crecido. Buen aparcamiento en la parte de arriba del salto. Es imponente el anfiteatro de piedra natural desde donde se precipita el río. No apto para gente con vértigo. Vigile los niños. Curiosísimas las formas que el agua ha excavado en la piedra caliza antes de precipitarse. Cárcavas de tamaño gigantesco. Un camino permite bajar a la base de la cascada y acceder al poza donde cae. ¡Fantástico lugar!. ¡Ideal para un baño!. Aguas limpias, transparentes, idílicas. Buena base para una excursión familiar. En una visita a la bellísima comarca del Matarraña no pueden dejar de ver este rincón de Teruel, tan cercano en Cataluña, y tan encantador. Como os podéis imaginar no queremos que hagais tantos kms. sólo para ver el Salt, por bonito que sea. Cogedlo como excusa para recorrer el resto de la comarca increíble del Matarraña. Comiencen por Valderrobles, con el castillo y el río, y sigan por la Fresneda, fantástico conjunto medieval. No olviden el pueblo montañoso de Beceite, con los balcones de madera. Báñense en el río Matarraña, en el área recreativa de la Parrisal. Unos pozos limpios, cristalinos, de agua transparente. Evidentemente no os perdáis la pequeña villa de la Portellada, o los otros pueblos vecinos como La Torre del Conde, Rafales o Valljunquera. Disfruten de esta tierra virgen durante un puente, o unas vacaciones. Las familias con niños pueden pasar la noche en el Vilar Rural de Arnes, un hotel preparado para los niños, algo caro. Más económico, en Vallderroures el hotel El Salt, en honor de la cascada descrita, o la familiar y sencilla Fonda Querol, con una buena cocina, y buen menú. También pueden ir a la Posada de la Plaza, un hotel antiguo, de época, en un palacio de Vallderobles, junto al río. Comidas de la tierra, potentes. El Hotel Miralles está un poco más lejos, en Horta de Sant Joan, pero es un clásico. Visiten el Matarraña, no se arrepentirán.

Calaceit / Calaceite


Avui us volem parlar d’un poble, i d’una zona que heu de visitar algun dia, sense excuses. Es tracta de Calaceit, una vila medieval i barroca, sitauda a l’Aragó, però a tocar de Catalunya. La trobareu si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Calaceit pertany a Terol, però n’està molt lluny, a 183 kilómetres, mentres que de Barcelona n’hi ha 199, i de Reus només uns 80. Calaceit està molt ben situada, amb bones comunicacions amb tota la seva comarca, que inclou pobles tan bonics com ara Cretes o Vallderores. El Matarranya, o els entorns veïns de la Terra Alta o el baix Aragó, són preciosos, de veritat. Pobles encantadors, natura verge i descans assegurat.  Calaceit està enclavat a mig aire d’un turó, escalonat de dalt fins la carretera. És una vila medieval, amb places i portals, però encara més una vila barroca, amb una església espectacular i unes capelles que ens tenen el cor robat. De fet, tot el casc urbà està declarat conjunt d’interès històric artístic. És preciosa la plaça major, anomenada també del Sitjar, que podeu veure a la foto. Aquí està l’edifici renaixentista de l’ajuntament. Però, com us hem dit, el que ens entusiasma són les úniques i originals capelles que són portals. N’hi ha a cada extrem del poble. La de la verge, de Sant Antoni, o la del Pilar. També son magnífiques les cases fortes, moltes amb escuts, sobretot les del carrer de Maella. La Casa Moix està reproduïda, fins i tot, al Poble Espanyol de Barcelona. A dalt d’un turó proper no heu de deixar de visitar el molt instructiu poblat ibèric de San Antonio, pel nostre gust el millor d’Espanya, amb dos nuclis i la seva muralla amb el fossat. Impressionant. Ja podeu veure que Calaceit ens agrada!. Per acabar-ho d’arrodonir, aquesta vila te boníssims allotjaments per passar aquí un cap de setmana o pont. Recomanem vivament l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. Naturalment no és barat però tampoc abusiu, vist el què ofereix. També és encantador l’Hotel Cresol, amb les magnífiques habitacions que prenen el nom de varietats d’olivera, una cosa molt adequada en un poble on l’oli és boníssim. Tampoc no es queda enrrera pel que fa a ambient càlid i bones cambres l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp, però proper a Calaceit. Bona cuina. Indescriptiblement bonics son els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, decorats amb gust i amb tots els serveis imaginables. Ideals per famílies, fins i tot molt grans. O, en el mateix estil i qualitat, Lo Raconet de la Plaça proposa també uns apartaments alegres i equipats. No podeu dir que no hi ha oferta turística, i ben bona, en aquest petit poble de l’Aragó!. Pel que fa a dinar a Calaceit, també ho tenim super fàcil: La Fonda Alcalà, a la mateixa carretera. De tota la vida. S’hi menja molt bé. Renovada i amb parquing propi. Avinguda Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28. Feu de Calaceit el vostre centre d’esxcursions al Matarranya i els Ports. Visiteu les viles artístiques del Baix Aragó, les joies de la medieval Alcanyís. Volteu pel Maestrat i la Terra Alta: pel Parc Natural dels Ports de Beseit, per Beseit mateix, per Horta de St. Joan, per Cretes i LLadó. Admireu l’ajuntament renaixentista d’Arnes. Banyeu-vos als rius increiblement nets de la zona: a l’Algars, al Canaleta. Arribeu-vos a Calaceit, i ja ens direu que us han semblat el poble, la terra, la gent i la més absoluta tranquil·litat!.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Se trata de Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña. La encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Calaceite pertenece a Teruel, pero está muy lejos, a 183 kilómetros, mientras que de Barcelona solo hay 199, y de Reus unos 80. Calaceite está muy bien situada, con buenas comunicaciones con toda su comarca, que incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vallderores. El Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Calaceite está enclavado a medio aire de una colina, escalonado desede la carretera. Es una villa medieval, con plazas y portales, pero aún más una villa barroca, con una iglesia espectacular y unas capillas que nos tienen el corazón robado. De hecho, todo el casco urbano está declarado conjunto de interés histórico artístico. Es preciosa la plaza mayor, llamada también del Sitjar, que podéis ver en la foto. Aquí está el edificio renacentista del ayuntamiento. Pero, como os hemos dicho, lo que nos entusiasma son las únicas y originales capillas que son portales. Hay en cada extremo del pueblo. La de la virgen, de San Antonio, o la del Pilar. También son magníficas las casas nobles, muchas con escudos, sobre todo las de la calle de Maella. La Casa Moix está reproducida, incluso, en el Poble Espanyol de Barcelona. En lo alto de una colina cercana no se debe dejar de visitar el muy instructivo poblado ibérico de San Antonio, para nuestro gusto el mejor de España, con dos núcleos y su muralla con el foso. Impresionante. ¡Ya podéis ver que Calaceite nos gusta!. Para acabar, decir que esta villa tiene buenísimos alojamientos para pasar aquí un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Naturalmente no es barato pero tampoco abusivo, visto lo que ofrece. También es encantador el Hotel Cresol, con las magníficas habitaciones que toman el nombre de variedades de olivo, algo muy adecuado en un pueblo donde el aceite es buenísimo. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Hagan de Calaceite su centro de esxcursiones por el Matarraña y los Puertos de Beceite. Visitad las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Calaceite, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Alcañiz / Alcanyís


Alcanyís o Alcañiz, és la segona capital de la província de Teruel. És una gran ciutat, un centre molt important de serveis, que no està gaire lluny de Catalunya. Tot just una treintena llarga de quilòmetres de Gandesa. La visita a aquesta simpàtica i bonica vila es pot afegir a una ruta pel Matarranya o pel Maestrat. A Alcanyís és de visita obligada el seu impresionant castell, antic convent de l’ordre de Calatrava, que domina la ciutat des de dalt d’un turó al bell mig del casc antic. Aquesta fortalessa està ara reconvertida en un coquetó parador. La façana renaixentista amaga un interior medieval. A la torre de l’homenatge i la capella de l’antic castell podeu veure unes pintures gòtiques excepcionals, d’aquelles que surten als llibres de text d’història. Hi ha una interessant visita guiada Un cop visitada aquesta joia, podeu donar un tomb pel casc antic. Allà mereixen un comentari a banda el conjunt de la plaça d’Espanya, amb l’ajuntament i la llotja plateresca, (a la foto). Un xic més enllà trobareu la monumental colegiata, també del renaixement, amb una portada que fa tombar d’esquenes, inmensa, fenomenal. L’interior, sobri, ampli, de planta de saló, decepciona una mica. Potser perquè resulta excesivament moderna. Alcanys està perfectament comunicada amb Catalunya, València i la resta d’Aragó. Hi arribareu per la l’autopista AP7 fins Reus o Tarragona, i després fent uns 140 kilómetros per la N–420. O bé via Lleida per la A2. Són 160 kms. des de la capital de la Terra Ferma per la N–211. També podeu anar per la AP7 fins l’Hospitalet de l’Infant i anar després fins a Alcanyís per Mora la Nova i Gandesa. Per dormir teniu boníssims hotels. A més del propi parador al castell, teniu l’Hotel Guadalope, al centre de la vila. Un hotelet familiar, amb habitacions senzilles però amb molt d’encant. El Trillero és un hostal de poble, casolà, amb habitacions. Semblant és l’Hotel Meseguer, a l’avinguda Maestrazgo, 9, Tel: 978 83 10 02. Un hotel de tota la vida. ‎ També podeu considerar l’Hotel Calpe a la sortida de la ciutat, tot i que a nosaltres no ens acaba de fer el pes. Tots aquests hotels tenen restaurants, essent el del Trillero i el del Meseguer, cadascun en el seu estil, els que tenen una millor carta i menú, bons i amb bona relació qualitat i preu. Uns llocs recomanables on menjar. Des d’Alcanyís teniu a l’abast tota la natura i la cultura del Baix Aragó, el Maestrat i el Matarranya. La darrera novetat és la “Ciudad del Motor (MotorLand Aragón)“. Està situada ben a tocar de la vila, i és una mena de gran parc temàtic amb circuits de kars, motos i altres. Ideal per famílies amb passió per l’esport del motor i la velocitat. Per gent més calmada, amant dels ocells i els espais naturals, més enllà de la ciutat del motor, teniu dues llacunes salobres semidesèrtiques: La Estanca y Las Saladas. Són paratges naturals molt interessants i molt diferents del que coneixeu. La semana santa mereix un capítol a banda. És la mundialment coneguda Ruta del Tambor y el Bombo. A més d’Alcanyís, són famoses per les seves rompidas de la hora, les viles de Calanda, Samper o Híjar. Tota la regió està plena de bellíssims poblets amb monuments ibers, medievals, gòtics, renaixentistes i barrocs.Ideal per un cap de setmana llarg, pont o vacances, sobretot de Setmana Santa. Alcanyís, un bon destí de vacances.

Alcañiz es la segunda capital de la provincia de Teruel. Es una gran ciudad, un centro muy importante de servicios, que no está muy lejos de Cataluña. Apenas una treintena larga de kilómetros desde Gandesa. La visita a esta simpática y bonita villa se puede añadir a una ruta por el Matarraña o por el Maestrazgo. En Alcañiz es de visita obligada su impresionante castillo, antiguo convento de la orden de Calatrava, que domina la ciudad desde lo alto de una colina, en medio del casco antiguo. Esta fortaleza está ahora reconvertida en un coqueto parador. La fachada renacentista esconde un interior medieval. En la torre del homenaje y la capilla del antiguo castillo podéis ver unas pinturas góticas excepcionales, de esas que salen en los libros de texto de historia. Hay una interesante visita guiada. Una vez visitada esta joya, se puede dar una vuelta por el casco antiguo. Allí merecen un comentario aparte el conjunto de la plaza de España, con el ayuntamiento y la lonja plateresca, (en la foto). Un poco más allá se encuentra la monumental colegiata, también del renacimiento, con una portada inmensa, fenomenal. El interior, sobrio, amplio, de planta de salón, decepciona un poco. Quizá porque resulta excesivamente moderno. Alcañiz está perfectamente comunicada con Cataluña, Valencia y el resto de Aragón. Se llega por la autopista AP7 hasta Reus o Tarragona, y después haciendo unos 140 kilómetros por la N-420. O bien vía Lleida por la A2. Son 160 kms. desde la capital por la N-211. También se puede ir por la AP7 hasta L’Hospitalet de l’Infant y luego hasta Alcañiz por Mora la Nova y Gandesa. Para dormir tienen buenísimos hoteles. Además del propio parador en el castillo, tienen el Hotel Guadalope, en el centro de la villa. Un hotelito familiar, con habitaciones sencillas pero con mucho encanto. El trillero es un hostal de pueblo, casero, con habitaciones. Semejante es el Hotel Meseguer, en la avenida Maestrazgo, 9, Tel: 978 83 10 02. Un hotel de toda la vida. También se puede considerar el Hotel Calpe a la salida de la ciudad, aunque a nosotros no nos acaba de convencer. Todos estos hoteles tienen restaurantes, siendo el del trillero y el del Meseguer, cada uno en su estilo, los que tienen una mejor carta y menú, buenos y con buena relación calidad y precio. Unos lugares recomendables donde comer. Desde Alcañiz se tiene al alcance de la mano toda la naturaleza y la cultura del Bajo Aragón, el Maestrazgo y el Matarraña. La última novedad es la “Ciudad del Motor (MotorLand Aragón)”. Está situada muy cerca de la villa, y es una especie de gran parque temático con circuitos de kars, motos y otros. Ideal para familias con pasión por el deporte del motor y la velocidad. Para gente más calmada, amante de los pájaros y los espacios naturales, más allá de la ciudad del motor, tienen dos lagunas salobres semidesérticas: La Estanca y Las Saladas. Son parajes naturales muy interesantes y muy diferentes de lo que conoce por aquí. La semana santa merece un capítulo aparte. Es la mundialmente conocida Ruta del Tambor y el Bombo. Además de Alcañiz son famosas, por sus rompidas de la hora, las villas de Calanda, Samper o Híjar. Toda la región está llena de bellísimos pueblos con monumentos íberos, medievales, góticos, renacentistas y barrocos.Ideal para un fin de semana largo, puente o vacaciones, sobre todo de Semana Santa.

Fira del vi a Gandesa


La Fira del vi a Gandesa no necessita gaire explicació. Els vins de la Terra Alta, boníssims, no necessiten presentació. Encara no són prou coneguts ni reputats, però de qualitat no els hi falta. Mireu que va passar amb els veïns del Priorat. Si us agraden les fires amb caràcter, aquesta n’és una. Se celebra a Gandesa a finals d’octubre. No és una sortida familiar propiament dita, però podeu aprofitar l’avinantesa de la fira del vi a Gandesa per fer una ullada a la comarca. Quedareu gràtament sorpressos de la maravella d’aquest paisatge dur i ferreny, sense concesions, com els fruits de la terra. Dissabte i diumenge, mostra de vins de la Terra Alta. Tiquet de degustació, si no heu de conduïr. Dissabte a la tarda concert, un ball de nit clàssic, i un dels joves. El diumenge al matí ofici a la Fontcalda. Aquest santuari està a mig camí de Gandesa, Bot i Prat del Comte, en un indret maravellós, màgic, amb la serra de Pàndols dominant l’espai. El riu Canaletes s’obre pas com pot, i una deu d’aigua termal converteix una bassa de riu en un balneari. El dinar a Gandesa, prèvia reserva.  A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, si hi ha lloc. Un conjunt d’apartaments molt bonics. També podeu anar a l’Hostal Piqué, senzillet. Menú arregladet.  Un cop hagueu visitat la fira i la vila, serà l’hora de descobrir la resta d’aquest encantador territori. Veure, per exemple, els espais de la batalla de l’Ebre. Visitar Horta de Sant Joan, poblet típic, amb un Museu Picasso, sense cap pintura autèntica, amb el seu Monestir de Sant Salvador. A les afores del poble, la carretera que s’endinsa als Ports de Beceit, i us apropa als paratges naturals del riu dels Estrets, d’una bellessa arrebatadora. A Horta de Sant Joan hi ha el Miralles, un hotel i restaurant emblemàtic de la zona, molt apte pel públic familiar. Prop de Sant Joan teniu Arnes amb el seu ajuntament renaixentista. Aquí disfrutareu de la comoditat del seu Vilar Rural. Ens deixem poblets com Bot o Prat del Comte, que no tenen res, només tipisme, bon vi, bon oli i pau. O restaurants com el Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai. Dediqueu-vos a recòrrer a plaer la Terra Alta un cap de setmana llarg, o un pont. La terra se’l mereix. Només pels Ports de Beseit valdría la pena anar-hi. Si disposeu de temps i ganes, podeu ampliar l’excursió a pobles medievals tant fantàstics com Vallderoures, amb el seu castell, o La Freixeneda, o Cretes o el mateix Beseit. Si sou amants de la bici, o de caminar, la via verda de l’antic traçat ferroviari de la Vall de Zafán, us espera. Si encara us sobrés més temps i més ganes baixeu a Miravet, a tocar de l’Ebre, amb el seu castell templer i les cases apinyades sobre el riu, i un xic més lluny la maravella de la Cova de les Maravelles, a Benifallet. Dineu a llocs com ara Can Pepo, a Benifallet, on menjareu molt bé. També hostal amb bones habitacions. O a Can Josep, un hotelet rural de primera a Bot, amb restaurant de categoria.  A Miravet probeu el Molí d’en Xim. Un restaurant amb molt d’encant també. Un restaurant més senzill amb habitacions també més senzilles, a Arnes: Can Barrina.Feu el llarg camí fins Gandesa, per la AP-7 fins Tortosa i remuntant el riu. O bé des de Reus per la carretera N-420 com si anèssiu a Alcanys. Feu-la amb l’excusa del vi, i descobrireu una Terra Alta que us està esperant des de fa anys.

La Feria del vino en Gandesa no necesita mucha explicación. Los vinos de la Terra Alta, buenísimos, no necesitan presentación. Todavía no son suficientemente conocidos ni reputados, pero de calidad no les falta. Mirad que pasó con los vecinos del Priorat. Si os gustan las ferias con carácter, esta es una. Se celebra en Gandesa a finales de octubre. No es una salida familiar propiamente dicha, pero se puede aprovechar la feria del vino en Gandesa para echar un vistazo a toda la comarca. Quedareis gratamente sorprendidos de las maravillas de este paisaje duro y sin concesiones, como los frutos de la tierra. Sábado y domingo, muestra de vinos de la Terra Alta. Ticket de degustación, si no ha de conducir. Sábado por la tarde concierto, un baile de noche clásico, y uno de los jóvenes. El domingo por la mañana oficio en la Fontcalda. Este santuario está a medio camino de Gandesa, Bot y Prat del Comte, en un lugar maravilloso, mágico, con la sierra de Pàndols dominando el espacio. El río Canaletes se abre paso como puede, y un manantial de agua termal convierte una balsa del río en un balneario. El almuerzo en Gandesa, previa reserva. En Gandesa pueden dormir en Los Abeuradors si hay lugar. Un conjunto de apartamentos muy bonitos. También pueden ir al Hostal Piqué, sencillito. Menú arregladito. Una vez que hayan visitado la feria y la villa, será la hora de descubrir el resto de este encantador territorio. Ver, por ejemplo, los espacios de la batalla del Ebro. Visitar Horta de Sant Joan, pueblo típico, con un Museo Picasso, sin ninguna pintura auténtica, con su Monasterio de San Salvador. En las afueras del pueblo, la carretera que se adentra en los Puertos de Beceite, y acerca a los parajes naturales del río de los Estrechos, de una belleza arrebatadora. En Horta de Sant Joan está el Miralles, un hotel y restaurante emblemático de la zona, muy apto para el público familiar. Cerca de San Juan tiene Arnes con su ayuntamiento renacentista. Aquí disfrutaréis de la comodidad de su Vilar Rural. Nos dejamos pueblos como Bot o Prat del Comte, que no tienen nada, sólo tipismo, buen vino, buen aceite y paz. O restaurantes como el Mas del Cigarrer, en Pinell de Brai. Hay que recorrer a placer la Terra Alta un fin de semana largo, o un puente. La tierra se lo merece. Sólo por los Puertos de Beceite valdría la pena ir hasta allí. Si disponéis de tiempo y ganas, podeis ampliar la excursión a pueblos medievales tan fantásticos como Valderrobres, con su castillo, o La Fresneda, o Cretas o el mismo Beceite. Si sois amantes de la bici, o de caminar, la vía verde del antiguo trazado ferroviario del Valle de Zafán, os espera. Si aún os sobrara más tiempo y más ganas bajad hasta Miravet, en el Ebro, con su castillo templario y las casas apiñadas sobre el río, y un poco más lejos la maravilla de la Cueva de las Maravillas, en Benifallet. Almorzad en lugares como Can Pepo, en Benifallet, donde comeréis muy bien. También hostal con buenas habitaciones. O en Can Josep, un hotelito rural de primera en Bot, con restaurante de categoría. En Miravet prueben el Molí d’en Xim. Un restaurante con mucho encanto también. Un restaurante más sencillo con habitaciones también más sencillas, en Arnes: Can Barrina. Recorred el largo camino hasta Gandesa, por la AP-7 hasta Tortosa y remontando el río. O bien desde Reus por la carretera N-420 como si fuerais a Alcañiz. Usad la excusa del vino, y descubriréis una Tierra Alta que os está esperando desde hace años.

Vallderoures


vallderoures (2)

Vallderoures és un bonic poble, capital de la Matarranya, a l’Aragó, concretament de Terol. Està situat al peu dels Ports de Beseit. És la porta natural d’entrada a aquest parc natural fantàstic. A més, el poble conserva un esplèndid castell, una fenomenal esglèsia i tot el sabor medieval en els seus carrers estrets. L’ajuntament, renaixentista, i el pont sobre el riu matarraya, mereixen menció a part. De veritat que mai no heu vist quelcom tan autèntic. Aneu-hi abans que el turisme de masses ho faci malbé tot. Si amb la vila no en teniu prou, feu una volta per la comarca, desconeguda i poc explotada, encara. Us deixarà sense alè. Veureu rius i torrents d’aigües cristal·lines, espais naturals de somni, voltors, pobles medievals, palaus renaixentistes, castells, ermites i una via verda. Cicloturistes, senderistes, atenció: la millor via verda de Catalunya. Aneu fins Beseit mateix. Visiteu la Freixeneda o Arnes. Si, a més, disposeu de dies, lligueu aquesta sortida amb la d’Horta de Sant Joan o Alcanyís. Per dormir i menjar recomanem l’Hotel El Salt, nou, i amb una relació qualitat preu fantàstica. Als poblets, i a Vallderoures mateix, hi ha restaurants fabulosos. Prop, a Arnes, s’ha inaugurat un Vilar Rural, un xic més car, però amb les atencions a les famílies i la qualitat dels Vilars.

Valderrobres es un bonito pueblo, capital del Matarraña, en Aragón, concretamente de Teruel. Está situado al pie de los Puertos de Beceite. Es la puerta natural de entrada a este parque natural fantástico. Además, el pueblo conserva un espléndido castillo, una fenomenal iglesia y todo el sabor medieval en sus calles estrechas. El ayuntamiento, renacentista, y el puente sobre el río matarraya, merecen mención aparte. De verdad que nunca ha visto algo tan auténtico. Ir allí antes que el turismo de masas lo estropee todo. Si con la villa no tenéis bastante, dais una vuelta por la comarca, desconocida y poco explotada, todavía. Os dejará sin aliento. Veréis ríos y torrentes de aguas cristalinas, espacios naturales de ensueño, buitres, pueblos medievales, palacios renacentistas, castillos, ermitas y una vía verde. Cicloturistas, senderistas, atención: la mejor vía verde de Cataluña. Vaya hasta Beceite mismo. Visite La Freixeneda o Arnes. Si, además, dispone de días, una a esta salida la de Horta de Sant Joan o Alcañiz. Para dormir y comer recomendamos el Hotel El Salt, nuevo, y con una relación calidad precio fantástica. En todos los pueblos, y en Valderrobres mismo, hay restaurantes fabulosos. Cerca, en Arnes, se ha inaugurado un Vilar Rural, un poco más caro, pero con las atenciones a las familias y la calidad de los Vilars.