Gegants a Aiguafreda



Aiguafreda està situada al Vallès Oriental, sortint del congost de El Figaró, tocant ja a Osona, comarca a la que s’assembla. Te al costat el massís fantàstic del Montseny, amb accés al pla de la Calma i al cim de Tagamanent. Enfront del poble, a l’altra costat del riu, els misteriosos Cingles de Bertí proposen també passejades i descortes. És a dir, Aiguafreda és perfecte per rondar la part menys coneguda del Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera de la UNESCO. O bé la bonica cinglera d’en Bertí que tanca per ponent la Vall del Congost, Espai d’Interès Natural de Catalunya. Tot això fa del poble un lloc ple de boscos on caminar, anar en bici i divertir-se. Per exemple pujant per la riera que recorre la Vall d’Avencó, realment molt bonica. I aquest cap de setmana és un bon moment per descobrir tot això, perquè el proper diumenge 25 de novembre tindrà lloc la trobada de gegants d’Aiguafreda. Enguany amb més participació que mai atès que els gegants celebren el seu 35è aniversari i tindran molts convidats. Seran més de vint les colles geganteres se sumaran a la festa que tanca el calendari anual. La festa comença amb el tradicional esmorzar de les colles, segueix amb la cercavila i acaba amb el lliurament de records i ballada final a la Plaça de l’Ajuntament on tothom que ho desitgi podrà visitar l’exposició sobre els 35 anys dels gegants que hi haurà instal·lada a la sala de plens de l’Ajuntament. Si encara us falten al·licients per anar a Aiguafreda us direm que hi ha un munt de monuments megalítics a la Serra de l’Arca. De fet els dolmens d’Aiguafreda són molt coneguts. Només cal pujar seguint el GR-2 cap al Montseny. També es bonic la rural pagesia de Sant Martí d’Aiguafreda o també dita Aiguafreda de Dalt, catalogat tot ell com a “Bé Cultural d’Interès Local”. Hi ha una església i diverses edificacions medievals. Per dinar a Aiguafreda el restaurant el Centre us anirà molt bé, tradicional i casolà. Més allunyat, el Desmai proposa una cuina més moderna. Arribareu a Aiguafreda anat cap a Vic per la AP-7 fins a la vora de Granollers i la C-17. Sense pèrdua. Una hora, i sou a Aiguafreda!.

En Aiguafreda, este fin de semana, el domingo, hay un encuentro de gigantes. Una buena excusa para visitar este pueblo del Vallés, al final del congosto del rio Congost, entrando ya en Osona. Con sus bosques del parque natural del Montseny, o de las Cingles de Bertí, sus dólmenes y sus recorridos a pie o en bici.

Aiguafreda


aiguafreda

Aiguafreda està situada al Vallès Oriental, sortint del congost de El Figaró, tocant ja a Osona, comarca a la que s’assembla. Te al costat el massís fantàstic del Montseny, amb accés al pla de la Calma i al cim de Tagamanent. Enfront del poble, a l’altra costat del riu, els misteriosos Cingles de Bertí proposen també passejades i descortes. És a dir, Aiguafreda és perfecte per rondar la part menys coneguda del Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera de la UNESCO. O bé la bonica cinglera d’en Bertí que tanca per ponent la Vall del Congost, Espai d’Interès Natural de Catalunya. Tot això fa del poble un lloc ple de boscos on caminar, anar en bici i divertir-se. Per exemple pujant per la riera que recorre la Vall d’Avencó, realment molt bonica. I aquest cap de setmana és un bon moment per descobrir tot això. Perquè el dissabte 26 de novembre, hi ha a Aiguafreda una nova edició de la Fira d’Artesans i de Nadal amb parades als principals carrers del poble. Amb una exhibició de forja i animació musical a càrrec dels Baliga-Balaga. I el diumenge 27 de novembre tindrà lloc al poble la tradicional trobada de gegants d’Aiguafreda, amb moltes colles provinents de diferents llocs de Catalunya i de la Catalunya Nord. Si encara us falten al·licients per anar a Aiguafreda us direm que hi ha un munt de monuments megalítics a la Serra de l’Arca. De fet els dolmens d’Aiguafreda són molt coneguts. Només cal pujar seguint el GR-2 cap al Montseny. També es bonic la rural pagesia de Sant Martí d’Aiguafreda o també dita Aiguafreda de Dalt, catalogat tot ell com a “Bé Cultural d’Interès Local”. Hi ha una església i diverses edificacions medievals. Per dinar a Aiguafreda el restaurant el Centre us anirà molt bé, tradicional i casolà. Més allunyat, el Desmai proposa una cuina més moderna. Arribareu a Aiguafreda anat cap a Vic per la AP-7 fins a la vora de Granollers i la C-17. Sense pèrdua. Una hora, i sou a Aiguafreda!.

En Aiguafreda, este fin de semana, una feria artesana de Navidad y, el domingo, un encuentro de gigantes. Una buena excusa para visitar este pueblo del Vallés, al final del congosto del rio Congost, entrando ya en Osona. Con sus bosques del parque natural del Montseny, o de las Cingles de Bertí, sus dólmenes y sus recorridos a pie o en bici.

Viu el parc al Tagamanent


El Tagamanent és una petita muntanya màgica de Catalunya. S’aixeca altiu a l’entrada del congost del Figaró, entre aquesta població i Aiguafreda, dominant aquest pas estratègic. S’hi puja des del poblet dispers del mateix nom, a tocar de l’autovia Granollers – Vic. El camí que hi porta, ben indicat, tot i ser transitable, està ple de fortes pendents, a trams és de terra, i la pujada és contínua. Sembla com si els responsables del parc natural pretenguèssin allunyar-ne el turisme rodat, i així deu ser, de fet. Cal que seguiu les mateixes indicacions que per anar al pla de la Calma. Un cop dalt, trobareu l’anomenat collet de Sant Martí, on cal aparcar el cotxe. El camí segueix cap a les masies de Bellver i de l’Agustí, restaurant i centre d’interpretació del Parc Natural del Montseny, on us informaran de tot el que calgui. Per pujar dalt les runes del castell i de l’església de Santa Maria de Tagamanent només us quedaran vint minuts curts, de pujada mantinguda però fàcil, sense problemes per a ningú, nens inclosos. Santa Maria és una ermita gòtica gran, amb excel·lents vistes damunt la plana de Vic i el Vallés. Hi ha molt d’espai per saltar i còrrer, fer la cabreta i jugar. Podeu fer picnic allà mateix, i també podeu anar a dinar o sopar a la masia Bellver. Només cal tenir ganes, un bon cotxe, i poca por. Si hi pugeu el primer cap de setmana de setembre trobareu Tagamanent en festes. És la seva festa major. El programa Viu el Parc ha organitzat pel diumenge un aplec de tardor dalt l’ermita, amb una missa a l’església de Santa Maria de Tagamanent i una conferència cultural. També trobareu demostracions artesanals, mostrari de plantes i flors, i podeu fer una visita guiada a la Casa Museu de ca l’Agustí, que no sempre està oberta. S’ofereix un dinar popular a l’era de de la casa de l’Agustí. Cal fer la reserva dels tiquets a l’Ajuntament del poble de Tagamanent. Havent dinat gaudireu d’un concert de música tradicional i ball. Una diada ben familiar. Us esperem al Tagamanent!.

El Tagamanent es una pequeña montaña mágica de Cataluña. Se levanta altiva a la entrada del desfiladero del Figaró, entre esta población y Aiguafreda, dominando este paso estratégico. Se sube desde el pueblo disperso del mismo nombre, junto a la autovía Granollers – Vic. El camino que lleva a la cumbre, bien indicado, a pesar de ser transitable, está lleno de fuertes pendientes, en tramos es de tierra, y la subida es continua. Parece como si los responsables del parque natural pretendieran alejar su turismo rodado, y así debe ser, de hecho. Es necesario que sigan las mismas indicaciones que para ir al pla de la Calma. Una vez arriba, encontrarán el llamado collado de San Martín, donde hay que aparcar el coche. El camino sigue hacia las masías de Bellver y de Agustí, restaurante y centro de interpretación del Parque Natural del Montseny, donde le informarán de todo lo que sea necesario. Para subir las ruinas del castillo y de la iglesia de Santa María de Tagamanent sólo les quedarán veinte minutos cortos, de subida mantenida pero fácil, sin problemas para nadie, niños incluidos. Santa María es una ermita gótica grande, con excelentes vistas sobre la Plana de Vic y el Vallés. Hay mucho espacio para saltar y correr, hacer la cabrita y jugar. Puede hacer picnic allí mismo, y también puede ir a comer o cenar a la masía Bellver. Sólo hay que tener ganas, un buen coche, y poco miedo. Si subís el primer fin de semana de septiembre encontraréis Tagamanent en fiestas. Es su fiesta mayor. El programa Vive el Parque ha organizado para el domingo un encuentro de otoño arriba en la ermita, con una misa en la iglesia de Santa María de Tagamanent y una conferencia cultural. También encontrarán demostraciones artesanales, muestrario de plantas y flores, y pueden hacer una visita guiada a la Casa Museo de Ca l’Agustí, que no siempre está abierto. Se ofrece una comida popular en la era de la casa Agustí. Hay que hacer la reserva de los tickets al Ayuntamiento del pueblo de Tagamanent. Después de comer disfrutarán de un concierto de música tradicional y baile. Una fiesta muy familiar.

Aiguafreda


Aiguafreda

Aiguafreda és la cala més petita, amagada i desconeguda de la plèiade de platges maravelloses de Begur. Aquesta germana pobre i petita no te gaire sorra, ni gaire anomenada. Però en canvi ofereix aigua clara, neta i bona sombra. Els boscos són a tocar de l’aigua. Segons, i com, hi ha poca gent. Potser perquè la gent no la coneix prou, perquè costa d’arribar-hi i de trobar-la, o bé perquè o prefereix cales més grans, i més turístiques. Ben pensat, el fet que hi hagi una part de la caleta encimentada per amarrar-hi les barques, com si fos un port, no l’afavoreix gaire. Però a nosaltres aquesta platjola ombrívola, fresca i misteriosa ens agrada. Podeu anar fàcilment a Aiguafreda, des del poble de Begur, seguint els indicadors. La carretera és la GIV-6534 que mena al Cap Sa Sal, un promontori imponent on s’aixeca un monstruós hotel, molt famós fa uns anys, una mole ara. Cal deixar a mà dreta la carretera que baixa a cap a la cala Sa Tuna i pendre la que va a Aiguafreda. Al final hi ha un petit aparcament, molt petit. Però també hi ha força aparcament a la pròpia carretera que hi baixa, que s’assembla més a una pista d’urbanització. Potser perquè hi arriba baixant en mig d’un bosc espés de pins, amb cap edificació a la vista. Un cop aparcats encara us cal caminar uns pocs metres per arribar a la cala. Us recomanem que perdeu uns dies a la zona, i que visiteu les precioses germanes grans d’Aiguafreda: Sa Riera, platja encantadora, o bé Sa Tuna, una delícia, o Aiguablava, amb un mar turquesa, o Fornells i les seves caletes. Una zona privilegiada de la natura. Per dormir teniu a Begur, l’hotel Rosa, que és també un molt bon restaurant, l’antiga fonda Caner. Però nosaltres, per aquesta zona, preferim anar de càmping. Per exemple al Mas Patoxas. Una troballa de les bones. Un càmping gran, bonic, encantador i magnífic. Fantàstic per famílies.

Aiguafreda es la cala más pequeña, escondida y desconocida de la pléyade de playas maravillosas de Begur. Esta hermana pobre y pequeña no tiene mucha arena, ni mucho atractivo. Pero en cambio ofrece agua clara, limpia y buena sombra. Los bosques estan muy cerca del agua. Normalmente hay poca gente. Quizás porque no la conocen lo suficientemente, o porque cuesta llegar y encontrarla, o bien porque prefieren calas más grandes y más turísticas. Bien pensado, el hecho de que haya una parte de la caleta con un muelle de cemento para amarrar las barcas no la favorece demasiado. Pero a nosotros esta cala sombría, fresca y misteriosa nos gusta. Puede llegar fácilmente a Aiguafreda, desde el pueblo de Begur, siguiendo los indicadores. La carretera es la GIV-6534 que conduce al Cap Sa Sal, un imponente promontorio donde se levanta un monstruoso hotel, muy famoso hace unos años, una mole ahora. Hay que dejar a mano derecha la carretera que baja hacia la cala Sa Tuna y tomar la que va a Aiguafreda. Al final hay un pequeño aparcamiento, muy pequeño. Pero también hay bastante aparcamiento en la propia carretera que baja, que se asemeja más a una pista de urbanización. Quizás porque llega atravesando un bosque espeso de pinos, con ninguna edificación a la vista. Una vez aparcados aún necesitais caminar unos pocos metros más para llegar a la cala. Os recomendamos que perdáis unos días por la zona, y que visiteis las preciosas hermanas mayores de Aiguafreda: Sa Riera, una playa encantadora, o bien Sa Tuna, una pequeña delicia, o Aiguablava, con un mar turquesa, o Fornells y sus calitas. Una zona privilegiada de la naturaleza. Para dormir tienen en Begur, el hotel Rosa, que es también un muy buen restaurante. Pero nosotros, por esta zona, preferimos ir de camping. Por ejemplo al Mas Patotxas. Un hallazgo. Un camping grande, bonito, encantador y magnífico. Fantástico para familias.

Begur


begur

Begur poble no toca el mar, però des de dalt de la seva talaia terrestre domina el millor sector de la Costa Brava, els paisatges més bonics. Des de Begur, que està terra endins, o potser seria millor dir terra a dalt, en pocs kms. s’arriba a cales d’ensomni, a platges maravelloses, als millors racons d’aquesta costa catalana. Noms com Sa Riera, Aiguablava, Fornells, Aiguafreda o Sa Tuna, són mítics. I corresponen a petites cales, a petits poblets costaners, que depenen de Begur. I és des de Begur des d’on surten les carreteres que, en un descens vertiginós, us portaran a les seves aigües transparents, blau turqueses. Begur mateix te molt d’encant. Els seus carrers medievals, turístics i plens de vida, s’aferren al turó que domina el castell. Tot i que Begur és un centre turístic de primer ordre, i a l’estiu està ple de gent, ha sabut adaptar-se i pedre la menor porció de tipisme possible. Per això el seu casc urbà, blanc i tranquil, és dels més ben conservats de la Costa Brava. Aneu a Begur i feu-ne el centre per descobrir com els penyals altius de la Serra de les Gavarres es llencen al mar. Com d’aquest titànic combat en neixen cales, caletes, racons i raconets vora el mar, on els vostres fills i filles gaudiran de l’estiu més bonic de la seva vida. Podeu dormir a molt bons hotels a Begur. Un clàssic és l’Hotel Rosa. Us el recomanem entre tots. Si us agrada el càmping, us en recomanarem un que està a les afores de Begur, però només a uns 4 Kms. Un càmping familiar on els nostres infants han disfrutat molt: El mas Patotxas. Tota mena de serveis. Perfecte. Més a prop teniu el càmping Begur. Per dinar nosaltres anem al mateix restaurant de l’hotel Rosa, la Fonda Caner. Però això si, us assegurem que és molt difícil menjar malament a Begur.

Begur pueblo no toca el mar, pero desde su atalaya terrestre domina el mejor sector de la Costa Brava, los paisajes más bonitos. Desde Begur, que está tierra adentro, o quizás sería mejor decir tierra arriba, en pocos kms. se llega a calas de ensueño, playas maravillosas, los mejores rincones de esta costa catalana. Nombres como Sa Riera, Aiguablava, Fornells, Aiguafreda o Sa Tuna, son míticos. Y corresponden a pequeñas calas, en pequeños pueblos costeros, que dependen de Begur. Y es desde Begur desde donde salen las carreteras que, en un descenso vertiginoso, le llevarán a sus aguas transparentes, azul turquesa. Begur mismo tiene mucho encanto. Sus calles medievales, turísticas y llenas de vida, se aferran a la colina que domina el castillo. Aunque Begur es un centro turístico de primer orden, y en verano está lleno de gente, el pueblo ha sabido adaptarse y perder la menor porción de tipismo posible. Por eso su casco urbano, blanco y tranquilo, es de los mejor conservados de la Costa Brava. Vayan a Begur y hagan de él su centro para descubrir cómo los peñascos de la Serra de les Gavarres se lanzan al mar. Como de este titánico combate nacen calas, calitas, rincones y rinconcillos junto al mar, donde sus hijos e hijas disfrutarán del verano más bonito de su vida. Puede dormir en muy buenos hoteles en Begur. Un clásico es el Hotel Rosa. Os lo recomendamos de entre todos. Si os gusta el camping, os recomendaremos uno que está en las afueras de Begur, pero sólo a unos 4 Kms.. Un camping familiar donde nuestros niños han disfrutado mucho: El mas Patotxas. Todo tipo de servicios. Perfecto. Más cerca tiene el camping Begur. Para comer nosotros vamos al mismo restaurante del hotel Rosa, la Fonda Caner. Pero eso si, os aseguramos que es muy difícil comer mal en Begur.