Mercat de Nadal a Perpinyà

Un dels mercats de Nadal més bonic i propers és el de Perpinyà, a la Catalunya nord francesa. La bella ciutat de Perpinyà s’engalana per rebre aquests dies de festa. Serà del 23 de novembre de 2018, fins el 6 de gener de 2019. Perpinyà espurneja amb les llums de nadal que vesteixen els plàtans nus de les avingudes i passejos. El Castellet brilla. El campanar de la catedral es transforma en aranya. La llum és arreu per a entendrir la nit. Les casetes de fira s’instal·len cada any al Quai Vauban. Hi ha concerts de carilló i visites guiades pel Vell Perpinyà. També trobareu una pista de patinatge sobre gel, al cor de la ciutat, a la plaça de la Victòria, a tocar del Castellet. Aneu a Perpinyà i passeu un cap de setmana visitant pobles mariners amb molt d’encant, com Cotlliure. O podeu visitar Elna, amb la seva catedral romànica. Podeu fer un volt pel Rosselló i el Conflent, veient la bonica Prada, amb el monestir de Cuixà, més romànic excepcional. O pujant fins Sant Martí del Canigó, o passejant per les muralles i carrers medievals de la meravellosa Vilafranca de Conflent. Tots llocs que mereixen una visita ben detinguda. Perpinyà mateix és una ciutat gran, amb monuments molt remarcables, com el castellet, la catedral o el palau dels reis de Mallorca. Podeu anar-hi en una sortida ultra-ràpida, són 200 Kms d’autopista des de Barcelona. Però Perpinyà, el seu mercat de Nadal i les rutes abans citades, bé mereixen un cap de setmana, com a mínim. Per menjar, a Perpinyà i a tots els pobles, hi ha molt bons restaurants. Mireu la web. Nosaltres però, amb la canalla, per França, anem de self-service. Anem als Casino Cafeteries. La més propera a Perpinyà està a Canet de Rosselló, al centre comercial des Alizées. Per dormir també hi ha molt bons hotels. Nosaltres estàvem a Cotlliure, a Les templiers. Un hotel que agrada o no, però que és diferent. Si no voleu gastar tant, i aneu amb infants, teniu sempre els econòmics però dignes, B&B Hotels. Us els recomanem.

Uno de los mercados de navidad más bonitos y cercanos que se pueden visitar és el de Perpignan. Tiene de todo: casetas, adornos, pista de hielo, carrusel… Además desde Perpignan pueden hacerse rutas bonitas por estas tierras catalanas del otro lado de la frontera francesa. Como los pueblos marineros de Cotlliure o Banyuls. O se puede visitar Elna, y su catedral. Perpignan mismo es una ciudad grande, con monumentos muy importantes, como el castellet, la catedral o el palacio de los reyes de Mallorca. Puede ir en una salida ultra-rápida, son 200 Kms. de autopista desde Barcelona para ver solo el mercado navideño, però Perpignan, y las rutas que se pueden hacer desde ella, bien merecen un fin de semana, como mínimo. Den un paseo por el Rosellón y el Conflent: Prada, el monasterio y abadia de Cuixà, el de San Martín de Canigó, el pueblo medieval de Villefranche-de-Conflent. Todos lugares merecen una visita bien detenida. Para comer, en Perpignan, y en todos los pueblos del recorrido, hay muy buenos restaurantes. Nosotros sin embargo, con los niños, en Francia, vamos de self-service. Vamos a las Casino Cafeterías. La más próxima a Perpignan está en Canet de Rosselló, en el centro comercial des Alizées. Para dormir también hay muy buenos hoteles. Nosotros estábamos en Collioure, en Les Templiers. Un hotel que gusta o no, pero que es diferente. Si no quiere gastar tanto, y viajan con niños, tienen siempre los económicos pero dignos, B & B Hotels. Os los recomendamos.

Castell càtar de Termes

Termes és un poblet perdut, remot, al bell mig de la zona de les Corberes, a l’Aude, en ple territori càtar del sud de França. Un poblet quasi inaccessible, encaixat dins una vall profunda, rodejat de turons altius. En un d’aquests turons s’alcen les ruines, del castell de Termes, en altre temps una fortalessa càtara molt poderosa. Si bé del castell no en queda res de res, pràcticament, les parets que resten són molt evocadores, i el paisatge que es descobreix des de dalt, maravellós. Un paisatge salvatge, amb les gorges del Termenet al seus peus, i el poblet, petit, sota mateix. És difícil arribar a Termes. Si hi aneu per Perpinyà i Narbonne, haureu de girar cap a Carcassonne i sortir de l’autopista. Arribeu-vos per la N113 fins a Trebes, on heu de prendre la D 3 cap a la vila i abdaia medieval de Lagrasse, que cal visitar. Podeu seguir per la D 212 y la D 40 fins Termes. Si veniu per Puigcerdà, o per Perpinyà, però via Quillan i Couiza, haureu d’agafar des d’aquesta vila la D-613, passant pel castell d’Arques, i girar a mà esquerra cap a Termes. També podeu travessar les Corberes per Estangel cap a Luchan i Laroque en Fa. En tot cas us donem el GPS per si les mosques: 43° 00′ 08” N,  02° 33′ 24” E. Abans de res més, admireu la ruta que us portarà fins el poble: el riu, els engorjats, la curiosa manera de podar els arbres a banda i banda de la carretera, els túnels, els gorgs, les cases i masies. Aparqueu a l’entrada del poble, en l’àrea gratuita i obligatòria. Feu una volta per la vila. Gaudiu del riuet, dels carrers, l’església…  En una casa, ben indicada, hi ha la recepció del castell. Hi ha un audiovisual, plafons i material pensat pels infants. Després passareu al pati del darrera des d’on surt el camí, que enfila el turó. Uns 15 minuts de forta marxa en pujada. Aneu amb compte amb els nens petits. Hi ha barrancs profunds. Travessareu el fossat i accedireu a la primera muralla. Dalt de tot la segona, amb les ruines de la torre i la capella. Atenció a la finestra en forma de creu!. A l’arribar, o al marxar, no deixeu de passar poc a poc per les gorges de Termenet. Si cal, atureu el cotxe. Si és l’estiu, podeu jugar amb l’aigua. El castell està obert tot l’any, excepte de desembre a febrer, a l’hivern. Però si està tancat no cal preocupar-se, és bonic des de fora estant. No oblideu fer un recorregut turístic per la zona. No us deixeu perdre Lagrasse, ciutat medieval, amb una abadia. Allà podeu dormir i dinar a l’Hostellerie des Corbieres. Habitacions senzilles i bé de preu. Cuina francesa de qualitat. Vins excel·lents. També cal que assaboriu la ruta. Passareu per Durfort, amb el seu fotogràfic castell, i Sant-Martí dels Puits, amb una esglèsia preromànica del segle X, al peu de la carretera. Recordeu, riu amunt, el castell d’Arques. I no gaire lluny de Termes, el de Villerouge-Thermenes. A Narbonne i a Perpinyà hi ha Novotels, que sempre són molt atractius per les famílies amb infants. La França dels càtars us espera!

Térmes es un pueblecito perdido en medio de la zona de las Corbières, en el Aude, en pleno territorio cátaro del sur de Francia. Un pueblecito casi inaccesible, encajado en un valle profundo, rodeado de colinas. En uno de estos cerros se levantan las ruinas del castillo de Termes, que en otro tiempo fue una fortaleza cátara muy poderosa. Si bien del castillo no queda prácticamente nada, las paredes son muy evocadoras, y el paisaje que se descubre desde arriba és maravilloso. Un paisaje salvaje, con las gargantas del Termenet a sus pies, y el pueblo, pequeño, debajo. Es difícil llegar a Térmes. Si vais por Perpiñán y Narbonne, debeis girar hacia Carcassonne y salir de la autopista. Acercaos por la N113 hasta Trebes, donde se debe tomar la D 3 hacia la villa y abadia medieval de Lagrasse, que hay que visitar. Pueden seguir luego por la D 212 y la D 40 hasta Térmes. Si vienen por Puigcerdà, o por Perpiñán, vía Quillan y Couiza, tendréis que coger, desde esta última villa, la D-613, pasando por el castillo de Arques, y girar a mano izquierda hacia Térmes. También se pueden atravesar las Corbières desde Estangel hacia Tuchan y Laroque en Fa. En todo caso les damos el GPS por si las moscas: 43 ° 00 ’08”N, 02 ° 33′ 24”E.  Antes de nada, hay que admirar la ruta que les llevará hasta el pueblo: el río, las gargantas, la curiosa manera de podar los árboles a ambos lados de la carretera, los túneles, las pozas, las casas y masías. Aparquen justo a la entrada del pueblo, en el área gratuita y obligatoria. Den una vuelta por la villa. Disfruten del riachuelo, de las calles, la iglesia … En una casa, bien indicada, se encuentra la recepción del castillo. Hay un audiovisual, paneles y material pensado para los niños. Después desde el patio trasero sale el camino que sube el cerro. Unos 15 minutos de fuerte marcha en subida. Tengan cuidado con los niños pequeños. Hay barrancos profundos. Atravesaréis el foso y accedereis a la primera muralla. Arriba está la segunda, con las ruinas de la torre y la capilla. ¡Atención a la ventana en forma de cruz!. Al llegar, o al marchar, no dejéis de pasar poco a poco por las gargantas de Termenet. Si es necesario, detened el coche. Si es verano, los niños podrán jugar con el agua. El castillo está abierto todo el año, excepto de diciembre a febrero, en invierno. Pero si está cerrado no hay que preocuparse, también es bonito desde fuera. No olviden hacer un recorrido turístico por la zona. No se pierdan Lagrasse, ciudad medieval, con una abadía preciosa. Allí pueden dormir y comer en el Hostellerie des Corbieres. Habitaciones sencillas y bien de precio. Cocina francesa de calidad. Vinos excelentes. También hay que degustar la ruta en si misma. Pasarán por Durfort, con su fotográfico castillo, y San-Martín de los Puits, con una iglesia prerrománica del siglo X, al pie de la carretera. Recuerden, río arriba, el castillo de Arques. Y no muy lejos de Térmes, el de Villerouge-Thermenes. En Narbonne y en Perpiñán hay Novoteles, donde las famílias tienen siempre buenas ofertas.

Sant Andreu de Sureda

A l’altre costat de la Serra de les Alberes, tot just acabada de passar la ratlla fronterera entre Espanya i França, però encara en terres ben catalanes, hi trobareu un seguit d’esglésies romàniques. Son temples petitons, sense grans pretensions ni volada, però molt molt bonics, com petits joiells. Avui us parlarem de Sant Andreu de Sureda. El trobareu al bell mig del poble de Saint André, a la dreta de la carretera que va des de El Voló fins Colliute, prop d’Elna. El primer que crida l’atenció en veure-la és la seva esplèndida portada romànica, d’una finor inaudita. Us passaríeu hores contemplant aquestes figures tan naif. L’interior tampoc defrauda. Sever, auster, massís, denota la por i la poca traça d’aquells pagesos que la van bastir al segle XI. Hi ha una ruta familiar clara a fer per aquestes terres, tot resseguint l’art romànic. Només travessar la frontera, teniu Sant Martí del Fenollar, a peu de la carretera nacional, i de la sortida de l’autopista de El Voló. Maravellosos frescos i pintures us esperen. Obert només els caps de setmana, i a la tarda!. Ben a prop del Fenollar, anant camí de Colliure, hi ha, a mà dreta el poble de Saint-Genís des Fontaines. L’antic monestir de Sant Genís de les Fonts presenta un dintell romànic d’infart. Una joia increible. L’escultura romànica, diuen els entesos, més antiga de Catalunya. Allà, davant vostre, fantàstica. Si voleu veure l’esglèsia per dins haureu de tenir sort. Recordeu l’horari francès universal de visita als seus monuments: de 10 a 12 i de 14 a 17. Ja podeu espavilar!. Ara el dintell està disponible, al carrer, tothora. Uns kms. més endevant, trobareu Sant Andreu de Sureda, ja descrita. Aquestes són les tres joies romàniques que vàrem lograr veure. A la zona també teniu la catedral d’Elna, amb el seu claustre magnífic, amb uns capitells que us deixaran bocabadats, i el petit monestir del Camp, al poblet de Passa, prop de El Voló també, amb un claustre del primer gòtic. I encara ens deixem alguna esglèsia i abadia menor, com Brulla, prop d’Elna, o el fris del mestre de Cabestany, un Miquel Àngel del segle XII, que es guarda a l’esglèsia del poble de Cabestany, avui en la pràctica un barri de Perpinyà. Creueu les Alberes per veure el Romànic de la Catalunya Nord. No us en penedireu. Per dinar podeu anar a Perpinyà. Som fans d’una pizzeria anomenada “Le Napoli”, boníssima, que fa també pasta i carn, uns lats de veritable gourmet. Servei exquisit, preus molt ajustats. La trobareu a la Plaça Catalunya, 3, en ple centre de la ciutat. Tel: 04 68 51 25 02. Parquing subterrani públic allà mateix. Per dormir teniu dos Novotel: un a les afores i un al centre mateix de la ciutat. Atenció a l’esmorzar del Novotel Suites: escassíssim!. A Colliure mireu-vos Les Templiers, que és una casa fonda, també amb habitacions. Us avisem: molt originals i peculiars.

Al otro lado de la Sierra de la Albera, apenas recién pasada la raya fronteriza entre España y Francia, pero todavía en tierras bien catalanas, encontraréis una serie de iglesias románicas. Son templos pequeños, sin grandes pretensiones ni vuelo, pero muy muy bonitos, como pequeñas joyas. Hoy os hablaremos de Saint-André. Lo encontraréis en el centro del pueblo de Saint André, a la derecha de la carretera que va desde El Voló hasta Colliute, cerca de Elna. Lo primero que llama la atención al verla es su espléndida portada románica, de una finura inaudita. Os pasaríais horas contemplando estas figuras tan naif. El interior tampoco defrauda. Severo, austero, macizo, denota el miedo y la torpeza de aquellos campesinos que la construyeron en el siglo XI. Hay una ruta familiar clara a hacer por estas tierras, siguiendo el arte románico. Sólo cruzar la frontera, tienen San Martín del Fenollar, a pie de la carretera nacional, y de la salida de la autopista de Le Boulou. Maravillosos frescos y pinturas os esperan. Abierto sólo los fines de semana, y ¡por la tarde!. Muy cerca del Fenollar, yendo camino de Colliure, está, a mano derecha el pueblo de Saint-Genís des Fontaines. El antiguo monasterio de Sant Genís presenta un dintel románico de infarto. Una joya increible. La escultura románica, dicen los entendidos, más antigua de Cataluña. Allí, ante vosotros, fantástica. Si quieres ver la iglesia por dentro debereis tener suerte. Recuerdad el horario francés universal de visita a sus monumentos: de 10 a 12 y de 14 a 17. ¡Ya se pueden espabilar!. Ahora bién, el dintel está disponible, en la calle, en todo momento. Unos kms. más adelante, encontrará Saint-André, ya descrita. Estas son las tres joyas románicas que logramos ver. En la zona también tienen la catedral de Elna, con su claustro magnífico, con unos capiteles que os dejarán boquiabiertos, y el pequeño monasterio del Camp, en la aldea de Pasa, cerca de Le Boulou también, con un claustro del primer gótico. Y aún nos dejamos alguna iglesia y abadía menor, como Brulla, cerca de Elna, o el friso del maestro de Cabestany, un Miguel Ángel del siglo XII, que se guarda en la iglesia del pueblo de Cabestany hoy, en la práctica, un barrio de Perpiñán. Crucen las Alberas para ver el Románico de la Cataluña Norte. No se arrepentirán. Para comer puede ir a Perpiñán. Somos fans de una pizzería llamada “Le Napoli”, buenísima, que hace también pasta y carne, unos platos de verdadero gourmet. Servicio exquisito, precios muy ajustados. La encontraréis en la Plaza Catalunya, 3, en pleno centro de la ciudad. Tel: 04 68 51 25 02. Parquing subterráneo público allí mismo. Para dormir tienen dos Novotel: uno en las afueras y uno en el centro mismo de la ciudad. Atención al desayuno del Novotel Suites: ¡escasísimo!. En Colliure vayan a Les Templiers, que es una casa fonda, con habitaciones. Os avisamos: son muy originales y peculiares.

Les Corbières

Voleu visitar una terra ignota a dues passes de casa?. Doncs ho teniu molt fàcil, aneu a les Corberes, a França, a uns 60 kms. al nord de Perpinyà. Una terra que és un laberint de serres, turons i turonets que s’entrecreuen caòticament. Un mal país ple de gorges, de riuets, i on les carreteres estan plenes de corbes, són molt estretes i mai no saps ben bé cap a on van. Una zona verge, allunyada del turísme, que en un moment es mostra ben pelada, sense ni un arbre, i pocs kilòmetres més enllà trobeu un bosc fantàsticament conservat d’alzines i roures. Això sí, porteu un bon mapa, i algú que sàpiga orientar-se bé. Llavors podreu entrar sense recança dins de les Corberes. La recompensa serà una excursió inoblidable, en que veureu poblets encisadors, un munt de castells càtars desconeguts, unes quantes abadies oblidades, gorges impresionants, rius bucòlics i paisatges impensats. A més gaudireu d’hospitalitat franca en hotelets d’encant, amb una gastronomia delicada i uns vins excepcionals. Perquè aquesta terra és la pàtria de la denominació d’orígen Fitou, excel·lent, i de la menys coneguda Corbieres. Les Corberes són una regió de forts contrastos. Nosaltres hi hem passat amb una llum mediterrània brutal, en ple estiu, amb molta calor, una calor inhumana. També hi hem anat a la tardor, una tardor ja avançada, amb una boira profunda i una pluja persistent. Aquesta diversitat es manifesta arreu. Es un vast territori, una terra de ningú, que s’exten entre Carcassonna, Narbonne, Couiza, Quillan, i Perpinyà. És una part, la menys coneguda del País dels Càtars, amb castells mítics. Entreu-hi per Perpinyà, per Estagel camí de Taltavull (Tautevel), on podreu visitar el Museu de la prehistòria. (La cova de l’Aragó està tancada). O per Maury, per veure l’imponent castell càtar de Queribús, i el seu veï de Perapertusa, com dos col·losos dalt de la seva penya. O més amunt, per Sant Pau de Fenolleda, entrant cap a les Gorges de Galamús, profundes com cap altre en el món. Endinseu-vos després cap a Termes, amb els seu castell càtar, i cap a Villerouge-Thermenes, amb una altra fortalessa, o bé entreu a Arques, o cap a Aguilar… tots ells castells forts i punyents fortalesses dels càtars. I, fent via, per aquí i per allà, arribeu-vos fins Lagrasse, la vila medieval, amb la seva abadia, a la vall del riu Orbieul. D’aquest riu hem escollit la foto de l’entrada.  Per tornar sortiu potser via Carcasonna, la gran ciutat medieval, complerta, grandiosa, superba, que heu de veure encara que només sigui una vegda a la vida. O potser via Narbonne, amb la seva catedral, i així aprofitar que hi passeu pel davant, per veure l’abadia de Fontfroide, maravellosa. O bé, és la nostra millor opció, retorneu a Perpinyà per una altra carretereta estreta, de les moltes que hi ha a les Corberes. Això us donarà la possiblitat de fer moltes rutes circulars dins les mateixes Corberes. D’entrar per Tautevel i sortir-ne per Galamús, o d’entrar per Queribús i sortir-ne per Couiza. Per dormir us recomanem els Novotel, hotels molt ben pensats per famílies, on admeten dos infants a cada habitació. En teniu a Perpinyà i a Narbonne. Dins les Corberes, a Lagrasse, la vila medieval del monestir, hi ha un hotelet amb molt d’encant, amb un restaurant excel·lent, on hem dinat molt bé: L’Hostellerie des Corbieres. També, a Carcassona, l’hotel Bristol, amb un restaurant molt interessant. Tots ells una aposta segura. A què espereu les Corberes us estan esperant!

¿Desean visitar una tierra ignota cerca de casa?. Pues lo tenéis muy fácil, id hasta las Corbières, en Francia, a unos 60 kms. al norte de Perpiñán. Una tierra que es un laberinto de sierras, cerros y colinas que se entrecruzan caóticamente. Un mal país lleno de cañones, de riachuelos, y donde las carreteras están llenas de curvas, son muy estrechas y nunca sabes muy bien hacia dónde van. Una zona virgen, alejada del turismo, que en un momento aparece pelada, sin un árbol, y pocos kilómetros más allá se puede encontrar un bosque fantásticamente conservado de encinas y robles. Eso sí, hay que llevar un buen mapa, y alguien que sepa orientarse bien. Entonces podrán entrar sin miedo dentro de las Corbières. La recompensa será una excursión inolvidable, en que veréis pueblos encantadores, un montón de castillos cátaros desconocidos, varias abadías olvidadas, gargantas impresionantes, ríos bucólicos y paisajes impensados. Además disfrutarán de hospitalidad franca en hotelitos de encanto, con una gastronomía delicada y unos vinos excepcionales. Porque esta tierra es la patria de la denominación de origen Fitou, excelente, y de la menos conocida Corbieres. Las Corbières son una región de fuertes contrastes. Nosotros hemos pasado con una luz mediterránea brutal, en pleno verano, con mucho calor, una calor inhumana. También hemos ido en otoño, en un otoño ya avanzado, con una niebla profunda y una lluvia persistente. Esta diversidad se manifiesta en todo. Es un vasto territorio, una tierra de nadie, que se extiende entre Carcassonne, Narbonne, Couiza, Quillan, y Perpiñán. Es una parte, la menos conocida, del País de los Cátaros, con sus castillos míticos. Entrad por Perpiñán, camino de Estagel, en ruta hacia Tautevel, donde podrán visitar el Museo de la prehistoria. (La cueva de Aragón está cerrada). O por Maury, para ver el imponente castillo cátaro de Quéribus, y su vecino de Peyrepertuse, como dos colosos allá, arriba, en su peña. O aún más arriba, entrando por San Pau de Fenolleda, vayan hacia las Gargantas de Galamus, profundas como ningúna otra en el mundo. Adéntrense después hacia Térmes, con su castillo cátaro, y hacia Villerouge-Thermenes, con otra fortaleza, o bien visitad la de Arques, o la de Aguilar … todos ellos castillos fuertes, fortalezas de los cátaros. Y, yendo de aquí para allá, acercaos hasta Lagrasse, la villa medieval, con su abadía, en el valle del río Orbieul. De este río hemos escogido la foto de la entrada. Para volver salgan quizá vía Carcasonna, la gran ciudad medieval, completa, grandiosa, soberbia, que deberán ver aunque sólo sea una vegda a la vida. O quizás vía Narbonne, con su catedral, y así aprovechais que pasais por delante, para ver la abadía de Fontfroide, maravillosa. O bien, es nuestra mejor opción, regresad a Perpiñán por otra carreterita estrecha, de las muchas que hay en las Corbières. Esto les dará la posibilidad de hacer muchas rutas circulares dentro de las mismas Corbières. De entrar por Tautevel y salir por Galamus, o de entrar por Quéribus y salir por Couiza. Para dormir os recomendamos los Novotel, hoteles muy bien pensados para familias, donde admiten dos niños en cada habitación. Tenéis en Perpiñán y en Narbonne. Dentro de las Corbières, en Lagrasse, en la villa medieval, hay un hotelito con mucho encanto, con un excelente restaurante, donde hemos comido muy bien: La Hostellerie des Corbieres. También, en Carcasona, el Hotel Bristol, con un restaurante muy interesante. Todos ellos una apuesta segura.

Ruta pel Rosselló

El Rosselló, una de les comarques de la Catalunya nord, en terres ara de França, és una esplèndida font de sortides familiars per un pont, un cap de setmana ben aprofitat o unes petites vacances. El Rosselló ho te tot.  Mar i muntanya, platges bellíssimes, una costa d’ensomni, turons i serres altíssimes, frescals i maravelloses. Podem començar la visita per Perpinyà, però de fet, comença abans. Comença amb les precioses esglésies romàniques de Sant Martí de Fenollar, amb els seus frescos, Sant Andreu de Sureda, i de Sant Genís les Fonts, d’un romànic primitiu, que trobareu només creuar la ratlla fronterera, a l’altra cantó de la cadena de les Alberes, a tocar del Voló. O potser entrareu per la fantàstica costa vermella, cosa que pot ser una idea excel·lent. Us esperen pobles mariners com Cervera de la Marenda, amb penyasegats gegantins, que s’alternen amb cales i platges, en un marc realment bonic, ple de mar, de sol, i molt mediterrani. La carretera volta muntanya amunt i avall fins a Banyuls, entre vinyes i masos. Seguint la costa arribem també a Port-Vendres, un port molt actiu, i per acabar la maravellosa Cotlliure. Quin plaer recòrrer els carrers vora el mar, visitar el castell o caminar per la platja, amb la seva esglèsia marinera. O pujar al cementiri a rendir tribut al poeta Machado. Podem dinar en els restaurants del petit port, ran de la riera i el castell. Mireu-vos el típic Les Templiers, que és una casa fonda, amb habitacions, si més no, molt originals. Després podeu fer cap a Elna, que us ve de pas, amb la seva catedral romànica, amb un claustre que és una joia del romànic europeu, la maternitat, museus… Perpinyà és allà mateix i mereix detinguda visita, amb la seva catedral, el castell dels reis de Mallorca i el barri antic, amb els seus palaus i llotjes, ara una àrea comercial moguda. Mireu la seva web. A l’oest teniu Castellnou, prop de Thuir, un poble medieval molt bonic. I, més enllà, dues valls precioses, que ja no són Roselló, però que són catalanes. La vall del Vallespir, amb Ceret i els seus museus (www.musee-ceret.com), i Arles i el seu monestir. Més amunt les Gorges de la Fou, un espectacle natural increible, i Prats de Molló. Per aquí podeu entrar i sortir del Roselló per Camprodón. L’altra vall catalana a l’oest de Perpinyà és el Conflent. Maravellosa vall. Amb els monestir de Cuixà, prop de la vila de Prades, mireu la seva web: http://www.prades-tourisme.com, o la del poble de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situat als peus de la muntanya del Canigó, amb bons hotels, i on comença la ruta d’accés al monestir i la serra del Canigó. O el maravellós i desconegut priorat de Serrabona, amb uns capitells d’infart. Amb la vila medieval de Vilafranca de Conflet, i les seves muralles, aturades en el temps, i la gruta de les Canaletes, per a qui agradin les coves. Poblets rurals i tranquils, com Èvol, Mosset, Marcevol, Eus… catalans, que estan dins els més bonics de tota França. Si pugueu fins dalt de tot, sortireu camí de Puigcerdà, o hi entrareu. També podeu dedicar un dia a gaudir del tren groc, un trenet propietat de la SNCF, que fa la ruta entre La Tor de Querol, a pocs kms. de Puigcerdà, en mig de la Cerdanya, fins a Vilafranca de Conflent. A l’est de Perpinyà trobareu les platges de sorra fina d’Argeles, on van patir tants republicans, i els estanys de Leucata, paisatge original, amb el castell de Salses, bonica visita també, al nord, tancant la terra de llengua catalana. Ja veieu que podeu fer una bona visita, carregada de paisatge i de cultura, molt a prop de Barcelona, a uns 200 kms. només. Per dormir us recomanem els Novotel, hotels familiars. A Perpinyà n’hi ha dos. O bé dormir al Pradotel, a Prada de Conflent, senzillet però acollidor. Si no voleu gastar tant, i aneu amb infants, teniu sempre els econòmics però dignes, B&B Hotels. Us els recomanem. Per dinar o sopar us donarem tres noms, imprescindibles, fantàstics. A Perpinyà “Le Napoli”, una pizzeria boníssima, que fa també pasta i carn, de gourmet. Servei exquisit, preus ajustats. Podeu demanar més?. A la Plaça Catalunya, 3, en ple centre de la ciutat. Tel: 04 68 51 25 02.  A Prades teniu l’hotel Hostalrich al 156, de l’avinguda Général de Gaulle, també al centre, Tel. 04 68 96 05 38. Menú senzill i habitacions molt senzilles, però super barates. Podeu mirar també el restaurant “Le Meridienne”, al 20, de la rue des Marchands. Prop de Cuixà ens va encantar, al poblet de Codalet, L’Hostal de Nogarols, al Chemin Nougarols, s/n. Tel. : 04 68 96 24 57.

El Rosellón, una de las comarcas de la Cataluña norte, en tierras ahora de Francia, es una espléndida fuente de salidas familiares para un puente, un fin de semana bien aprovechado o unas pequeñas vacaciones. El Rosellón lo tiene todo. Mar y montaña, playas bellísimas, una costa de ensueño, colinas y sierras altísimas, frescas y maravillosas. Podemos empezar la visita por Perpiñán, pero de hecho, empieza antes. Comienza con las preciosas iglesias románicas de Sant Martí de Fenollar, con sus frescos, Saint-André, y de Sant Genís les Fonts, de un románico primitivo, que se encuentra sólo cruzar la raya fronteriza, en el otro lado de la cadena de las Alberes, junto a Le Boulú. O quizás entraréis por la fantástica costa roja, lo que puede ser una idea excelente. Os esperan pueblos marineros como Cerbère, con acantilados gigantescos, que se alternan con calas y playas, en un marco realmente bonito, lleno de mar, de sol, y muy mediterráneo. La carretera corre montaña arriba y abajo hasta Banyuls, entre viñas y caseríos. Siguiendo la costa llegamos también a Port-Vendres, un puerto muy activo, y para acabar, a la maravillosa Cotlliure. Qué placer recorrer las calles junto al mar, visitar el castillo o caminar por la playa, con su iglesia marinera. O subir al cementerio a rendir tributo al poeta Machado. Podemos comer en los restaurantes del pequeño puerto, cerca de la riera y el castillo. Observad el típico Les Templiers, que es una casa fonda, con habitaciones, al menos, muy originales. Después pueden visitar Elna, que os viene de paso, con su catedral románica, con un claustro que es una joya del románico europeo, la maternidad, museos … Perpiñán está allí mismo y merece una detenida visita, con su catedral, el castillo de los reyes de Mallorca y el barrio antiguo, con sus palacios y lonjas, ahora un área comercial movida. Vean su web. Al oeste tienen Castellnou, cerca de Thuir, un pueblo medieval muy bonito. Y, más allá, dos valles preciosos, que ya no son Roselló, pero que son catalanes. El valle del Vallespir, con Ceret y sus museos (www.musee-ceret.com), y Arles y su monasterio. Más arriba las Gargantas de la Fou, un espectáculo natural increíble, y Prats de Molló. Por aquí puede entrar y salir del Rosellón por Camprodón. El otro valle catalana al oeste de Perpiñán es el Conflent. Maravillosa valle. Con los monasterios de Cuixà, cerca de la villa de Prades, vea su web: http://www.prades-tourisme.com, o la del pueblo de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situado a los pies de la montaña del Canigó, con buenos hoteles, y donde comienza la ruta de acceso al monasterio y la sierra del Canigó. O el maravilloso y desconocido priorato de Serrabona, con unos capiteles de infarto. Con la villa medieval de Vilafranca de Conflet, y sus murallas, paradas en el tiempo, y la gruta de las Canaletas, para quienes gusten de las cuevas. Pueblos rurales y tranquilos, como Evol, Mosset, Marcevol, Eus … catalanes, pero que están dentro de los más bellos de toda Francia. Si subís hasta arriba del todo, saldreis del valle camino de Puigcerdà, o entraréis por allí. También pueden dedicar un día a disfrutar del tren amarillo, un tren propiedad de la SNCF, que hace la ruta entre La Tor de Querol, a pocos kms. de Puigcerdà, en medio de la Cerdanya, hasta Vilafranca de Conflent. Al este de Perpignan encontrarán las playas de arena fina de Argeles, donde sufrieron tantos republicanos, y los lagos de Leucata, paisaje original, con el castillo de Salses, bonita visita también, ya muy al norte, cerrando la tierra de lengua catalana . Ya veis que puede hacer una buena visita, cargada de paisaje y de cultura, muy cerca de Barcelona, a unos 200 kms. sólo. Para dormir os recomendamos los Novotel, hoteles familiares. En Perpiñán hay dos. O bien dormir en Pradotel, en Prada de Conflent, sencillito pero acogedor. Si no quieren gastar tanto, y viajan con niños, tienen los siempre económicos pero dignos, B & B Hotels. Los recomendamos. Para comer o cenar os daremos tres nombres, imprescindibles, fantásticos. En Perpiñán “Le Napoli”, una pizzería buenísima, donde hacen también pasta y carne, de gourmet. Servicio exquisito, precios ajustados. ¿Se puede pedir más?. En la Plaza Catalunya, 3, en pleno centro de la ciudad. Tel: 04 68 51 25 02. En Prades tienen el hotel Hostalrich en el 156, de la avenida Général de Gaulle, también en el centro, Tel. 04 68 96 05 38. Menú sencillo y habitaciones muy sencillas, pero super baratas. Pueden mirar también el restaurante “Le Meridienne”, en el 20, de la rue des Marchand. Cerca de Cuixà nos encantó, en la aldea de Codalet, El Hostal de Nogarola, el Chemin Nougarols, s / n. Tel. : 04 68 96 24 57.

Arles de Tec

Arles de Tec, (Arles sur Tech en francés), és una bellíssima població de la comarca catalana del Vallespir, situada en la Catalunya Nord, en territori d’administració francesa. Arles exerceix una certa capitalitat de la part més septentrional de la zona. No és un poble molt gran, però tampoc és petit. És un centre de serveis. Però el que més distingeix a Arles és l’antic cenobi de Santa Maria, un monestir que fou importantíssim en l’edat mitjana i que visqué grans trasbalsos al llarg dels segles. Malgrat les mutilacions i les transformacions, és molt el que ens ha arribat, i de molt alta qualitat. Per això us recomanem vivament la visita a aquesta joia del romànic. El temple, amb el seu campanar, recorda les grans abadies del Pirineu: Ripoll, Cuixà… A l’interior hi ha pintures murals a la capella de Sant Miquel, i un orgue del XVIII. La façana, amb les torres de defensa, és molt austera, però bonica. Conserva escultures encastades, com la creu amb la majestad. A la banda esquerra s’hi pot veure l’anomenada Santa Tomba, i el sepulcre de Guillem Gaucelm. El claustre, del primer gòtic, és graciós, però no te gran interés. Tot el conjunt està situat al bell mig d’Arles, però resta envoltat de cases, essent molt difícil trobar la ruta per accedir-hi. Seguiu les fletxes i indicacions.  Podeu fer centre a Arles per visitar el Vallespir, amb poblets de muntanya de conte de fades, com Montferrer o Corsavy. Boscos magnífics i paisatge natural fantàstic. També pobles medievals com Prats de Molló, Palalda o bé viles d’art com Ceret. Multitud d’esglésies i ermites romàniques, algunes amb pintures. Podeu arribar-vos fins Arles per Figueres, pujant cap a Massanet de Cabrenys i Costoja, i baixant després per Sant Llorenç de Cerdans. Aquesta ruta us permet visitar Costoja (Coustouges), amb la seva espectacular església romànica, molt recomanable. També travessa bonics boscos de faig. L’alternativa és passar la frontera de La Junquera per l’AP7 i anar tot seguit a Ceret, i d’allà a Arles. Aquesta ruta travessa Ceret i els seus museus, i Amelie les Bains-Palalda, amb les aigües termals. Ideal poder fer una ruta circular, per gaudir de totes les possibilitats. Tampoc podeu deixar de veure, a tocar d’Arles, les fabuloses i increibles Gorges de la Fou, un lloc natural d’una bellessa difícilment explicable amb paraules. Aparcar, pagar, agafar un casc i tot seguit saltareu damunt d’un rierol, en unes estretíssimes gorges d’una altura impressionant, que no deixen passar la llum del sol. Per dormir no hi ha grans hotels a Arles. Tot just varem veure’n un, anomenat “Les Glycines”. El millor fora allotjar-se a Figueres, a Can Duran, bon dormir i bon menjar, a Maçanet de Cabrenys, a la Quadra, senzill però agradable, o bé a Molló, a l’hotel Calitxó, una aposta segura. A Perpinyà hi ha un Novotel. Hi ha alguns restaurants a Arles, però nosaltres vàrem dinar a Tapís, prop de Costoja, al restaurant Mach.

Arles de Tec, (Arles sur Tech en francés), es una bellísima población de la comarca catalana del Vallespir, situada en la Cataluña Norte, en territorio de administración francesa. Arles ejerce una cierta capitalidad de la parte más septentrional de la zona. No es un pueblo muy grande, pero tampoco es pequeño. Es un centro de servicios. Pero lo que más distingue a Arles es el antiguo cenobio de Santa María, un monasterio que fue importantísimo en la Edad Media y que vivió grandes conmociones a lo largo de los siglos. A pesar de las mutilaciones y las transformaciones, es mucho lo que nos ha llegado, y de muy alta calidad. Por ello le recomendamos vivamente la visita a esta joya del románico. El templo, con su campanario, recuerda las grandes abadías del Pirineo: Ripoll, Cuixà … En el interior hay pinturas murales en la capilla de San Miguel, y un órgano del XVIII. La fachada, con las torres de defensa, es muy austera, pero bonita. Conserva esculturas empotradas, como la cruz con la majestad. A la izquierda se puede ver la llamada Santa Tumba, y el sepulcro de Guillermo Gaucelmo. El claustro, del primer gótico, es gracioso, pero no tiene gran interés. Todo el conjunto está situado en el centro de Arles, pero queda rodeado de casas, siendo muy difícil encontrar la ruta para acceder. Siga las flechas e indicaciones. Puede hacer centro en Arles para visitar el Vallespir, con pueblos de montaña de cuento de hadas, como Montferrer o Corsavy. Bosques magníficos y paisaje natural fantástico. También pueblos medievales como Prats de Molló, Palalda o villas de arte como Ceret. Multitud de iglesias y ermitas románicas, algunas con pinturas. Puede llegar hasta Arles por Figueres, subiendo hacia Massanet de Cabrenys y Coustouges, y bajando luego por San Llorenç de Cerdans. Esta ruta les permite visitar Coustouges (Coustouges), con su espectacular iglesia románica, muy recomendable. También atraviesa hermosos bosques de haya. La alternativa es pasar la frontera de La Junquera por la AP7 e ir inmediatamente a Ceret, y de allí a Arles. Esta ruta atraviesa Ceret y sus museos, y Amelie les Bains-Palalda, con las aguas termales. Ideal poder hacer una ruta circular, para disfrutar de todas las posibilidades. Tampoco puede dejar de ver, junto a Arles, las fabulosas y increibles Gorges de la Fou, un lugar natural de una belleza difícilmente explicable con palabras. Aparcar, pagar, coger un casco y luego os vereis saltando sobre un arroyo, en unas estrechísima gargantas de una altura impresionante, que no dejan pasar la luz del sol. Para dormir no hay grandes hoteles en Arles. Apenas pudimos ver uno, llamado “Les Glycines”. Lo mejor fuera quizas alojarse en Figueres, en Can Duran, lugar de buen dormir y buena comida, en Maçanet de Cabrenys, en la Cuadra, sencillo pero agradable, o bien en Molló, en el hotel Calitxó, una apuesta segura. En Perpiñán hay un Novotel. Hay algunos restaurantes en Arles, pero nosotros comimos en Tapís, cerca de Costoja, en el restaurante Mach.

Costa Vermella

Recòrrer la maravellosa costa vermella catalana del nord, en terres ja de França, és una experiència de ple contacte amb la natura i amb uns pobles mariners que queden en el records, imborrables. Pujeu des de Barcelona per l’AP2 fins Figueres. D’aquí a Llançà, i a Port-Bou. Podeu començar la ruta per Cervera de la Marenda, primer poble català del costat francès. Penyasegats gegantins s’alternen amb cales i platges, de còdols la majoria, de sorra altres, en un marc realment bonic, ple de llum, de mar, de sol, molt mediterrani. La carretera volta i volta, a la dreta i a l’esquerra, puja i baixa, muntanya amunt i avall. Després ve Banyuls, vila coneguda per les seves caves de bon vi, pel seu aquari i centre de recerca marina, que cal visitar, i per la carretera que puja fins la ratlla fronterera entre vinyes i masos. Seguint la costa arribem a Port-Vendres, port actiu, vila atrafegada, per acabar a la maravellosa Cotlliure. Quin plaer recòrrer els carrers vora el mar, visitar el castell o recòrrer la gran platja, amb la seva esglèsia marinera. O pujar al cementiri a rendir tribut al poeta Machado. Podem dinar en els restaurants del petit port, ran de la riera i el castell. Mireu-vos el típic Les Templiers, que és una casa fonda, amb habitacions, si més no, molt originals. Acabeu el recorregut a l’ampla platja d’Argelers, on s’hi plantaren els camps de concentració pels republicans espanyols, o bé aneu fins Elna, amb la seva magnífica catedral, el castell de Valmy o la maternitat, ara tan de moda. I, si teniu temps, fins a Perpinyà, una ciutat que cal visitar. Si és l’estiu no oblideu el banyador. Si no us agrada dormir a França us recomanem l’hotel Grimar, a Llançà. Hostaleria familiar. Habitacions velles però molt netes, i menjar d’excel·lent qualitat. Uns jardins i piscines de somni. Per dinar a França nosaltres fem servir les cafeteries dels Casino, uns selfservice que t’estalvien feina i sorprèses, sobretot anant amb nens.

Recorrer la maravillosa costa catalana del norte, en tierras ya de Francia, es una experiencia de pleno contacto con la naturaleza y con unos pueblos marineros de los que quedan en el recuerdo, imborrables. Subid desde Barcelona por la AP2 hasta Figueres. Luego vais hasta Llançà, y Port-Bou. Puede comenzar la ruta por Cervera de la Marenda, primer pueblo catalán del lado francés. Gigantescos acantilados se alternan con calas y playas, de guijarros la mayoría, de arena otros, en un marco realmente bonito, lleno de luz, de mar, de sol, muy mediterráneo. La carretera és de vuelta y vuelta, ya a la derecha, ya a la izquierda, sube y baja, montaña arriba y abajo. Después viene Banyuls, villa conocida por sus cavas de buen vino, por su acuario y centro de investigación marina, que hay que visitar, y por la carretera que sube hasta la raya fronteriza entre viñas y caseríos. Siguiendo la costa llegamos a Port-Vendres, puerto activo, villa ajetreada, para terminar en la maravillosa Cotlliure. Qué placer recorrer las calles junto al mar, visitar el castillo o recorrer la gran playa, con su iglesia marinera. O subir al cementerio a rendir tributo al poeta Machado. Podemos comer en los restaurantes del pequeño puerto, cerca de la riera, el mar y el castillo. Quizás en el típico Les Templiers, que es una casa fonda, con habitaciones, cuando menos, muy originales. Acabad el recorrido en la amplia playa de Argelers, donde se plantaron los campos de concentración para los republicanos españoles, o bien id hasta Elne, con su magnífica catedral, el castillo de Valmy o la maternidad, ahora tan de moda. Y, si tiene tiempo, suba hasta Perpiñán, una ciudad que hay que visitar. Si es verano no olvide el bañador. Si no les gusta dormir en Francia, les recomendamos el hotel Grimar, en Llançà. Y para comer en Francia nosotros utilizamos las cafeterias de los Casino, unos selfservice que les ahorraran disgustos, sobretodo viajando con niños.

Perpinyà

Una de les rutes més boniques que hom pot fer per terres catalanes està a l’altre costat de la frontera francesa. Es tracta d’arribar fins Perpinyà passant per la Costa Vermella. Des de Port-Bou fins Argelers tot són pobles mariners amb molt d’encant, com Cotlliure, i cales, i platges, entre penyasegats. Després podeu visitar Elna, i la seva catedral, per fer cap a Perpinyà. Aquesta és una ciutat gran, amb monuments molt remarcables, com el castellet, (a la foto), la catedral o el palau dels reis de Mallorca. Podeu anar-hi en una sortida ultra-ràpida, són 200 Kms d’autopista des de Barcelona. Però Perpinyà, i la ruta abans citada, bé mereixen un cap de setmana, com a mínim. Si teniu més dires podeu fer un volt pel Rosselló i el Conflent: Prada, Cuixà, el Canigó, Vilafranca de Conflent. Tots llocs que mereixen una visita ben detinguda. Per menjar, a Perpinyà i a tots els pobles, hi ha molt bons restaurants. Mireu la web. Nosaltres però, amb la canalla, per França, anem de self-service. Anem als Casino Cafeteries. La més propera a Perpinyà està a Canet de Rosselló, al centre comercial des Alizées. Per dormir també hi ha molt bons hotels. Nosaltres estàvem a Cotlliure, a Les templiers. Un hotel que agrada o no, però que és diferent. Si no voleu gastar tant, i aneu amb infants, teniu sempre els econòmics però dignes, B&B Hotels. Us els recomanem.

Una de las rutas más bonitas que se puede hacer por tierras catalanas está al otro lado de la frontera francesa. Se trata de llegar hasta Perpignan pasando por la Costa Vermella. Desde Port-Bou hasta Argelers todo son pueblos marineros con mucho encanto, como Cotlliure, y calas, y playas, entre acantilados. Puede visitar Elna, y su catedral, para llegar al fin a Perpignan. Esta es una ciudad grande, con monumentos muy importantes, como el castellet, (en la foto), la catedral o el palacio de los reyes de Mallorca. Puede ir en una salida ultra-rápida, son 200 Kms. de autopista desde Barcelona. Pero Perpignan, y la ruta antes citada, bien merecen un fin de semana, como mínimo. Si tiene más dias a disponer puede dar un paseo por el Rosellón y el Conflent: Prada, Cuixà, el Canigó, Villefranche-de-Conflent. Todos lugares merecen una visita bien detenida. Para comer, en Perpignan, y en todos los pueblos del recorrido, hay muy buenos restaurantes. Vea la web turística. Nosotros sin embargo, con los niños, en Francia, vamos de self-service. Vamos a las Casino Cafeterías. La más próxima a Perpignan está en Canet de Rosselló, en el centro comercial des Alizées. Para dormir también hay muy buenos hoteles. Nosotros estábamos en Collioure, en Les templiers. Un hotel que gusta o no, pero que es diferente. Si no quiere gastar tanto, y viaja con niños, tiene siempre los económicos pero dignos, B & B Hotels. Te los recomendamos.