Colle di Val d’Elsa, clau de la Toscana


Image00069

Possiblement heu anat a Florència, a la Toscana, amb la família, més d’una vegada. I també a Siena, a San Giminiano fins i tot. Haureu agafat l’autopista i haureu sortit a Colle di Val d’Elsa, sense parar-hi esment. Heu passat de llarg. I és una veritable llàstima perquè el petit poble medieval antic, que s’estén damunt d’un turó, sense gens de fama turística, és bonic. No així el poble de sota, molt modern i industrial. S’hi accedeix per una porta murallada, doble. Hi ha bon aparcament, sota el penyassegat, a banda i banda. Ja veieu que no hem pogut, no hem volgut, resistir la temptació de parlar-vos de nou de la Toscana. Però ara que ja us hem parlat de les grans viles toscanes, de les que són patrimoni de la humanitat, de les que mereixen arribar des de l’altra costat del món per veure-les, com ara Florencia, Siena, Pisa, Lucca, Sant Giminiano, Cortona, Montepulciano, Arezzo, Volterra, Pienza… encetem les viles de segona categoria, petites, com Colle, o els monestirs amagats entre pins i camps de blat. Com ja hem dit abans, Colle Val d’Elsa, per exemple, te unes muralles conservades a intèrvals, amb sorprenents portes, com ara la imponent Porta Nuova. Travessant-la s’accedeix a un graciós barri antic, ple de palaus, esglésies, hospitals medievals, en el sentit d’hospedatge a peregrins, i cases fortes, cases amb torres, de famílies burgeses i poderoses. Desde la graciosa plaça de Santa Caterina, amb la seva font, arribareu al palazzo Portigiani, seu del comune, amb la seva façana i l’escut dels Medici tot poderosos. Una característica de Colle són els ponts. Els ponts damunt del riu Elsa, és clar, però també els que uneixen diferents zones del barri alt. El duomo i la seva plaça són el centre de Colle. Al costat el palau del potestat, i el pretori. Al davant el palau del bisbe i l’antic ajuntament. Bones vistes de la vila alta des de la plaça del Duomo. Dalt de tot de la vila, el castell. Des del mateix podreu veure la ciutat allargassada damunt la seva muntanyeta, amb la catedral, i el camp que rodeja la vila. Colle és coneguda com la ciutat del vidre, i te un museu dedicat a aquest art. També te museus artístics i arqueològics, situats en bellíssims palaus del renaixement. A més, les afores del poble, la Vall del riu Elsa, està plena de petits pobles, santuaris, ermites, abadies… que heu vist mil vegades en pel·lícules anglosaxones sobre la Toscana, com ara el paciente inglès. Recòrrer aquests camps magnífics és ficar-se en una postal turística. no espereu grans monuments. Són pinzellades. Ho teniu molt fàcil per menjar bé, o dormir bé a la Vall d’Elsa. Hi ha un munt d’hotels i restaurants. Nosaltres no hi hem dormit, ho vam fer tot des de l Novotel de Florència, però els hem vist. A tocar, prop de Siena, teniu l’Hotel Villa Belvedere. A Siena centre, l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable. També les pizzeries. N’hi ha un munt per tota la vila, però ens quedarem sense lloc a dubtes amb el Caffe Santa Caterina, una pizzeria i geladeria de la graciosa placeta de Santa Caterina, just al final de les escales que hi ha pujant de l’aparcament. Hi van dinar de gust, bon servei i bona taula.

Image00070

No hemos podido, no hemos querido, resistir la tentación de hablaros de nuevo de la Toscana. Y dado que aún conservamos su luz en nuestros ojos, iniciamos una nueva evocación. Ya os hemos hablado de las grandes villas toscanas, de las que son patrimonio de la humanidad, de las que merecen llegar desde el otro lado del mundo para verlas. Florencia, está claro, pero también Siena, Pisa, Lucca, San Giminiano … También os hemos hablado en este blog de las villas de segunda categoría, las que merecen una visita cuando ya habréis saboreado los grandes hitos. Cortona, Montepulciano, Arezzo, Volterra, Pienza … Pero nos quedaban aún aquellos lugares más humildes, aquellos monasterios escondidos entre pinos y campos de trigo. Lugares como la villa de Colle Val d’Elsa, que está allá,  encima de su colina, dominando las carretras que permiten ir de Siena a Volterra, o a San Giminiano. Por esta razón, seguramente, deberán haber pasado, a toda velocidad, cerca de Colle. Vosotros, que sois europeos, que estais a dos pasos de Italia, podeis permitiros el lujo de hacer un nuevo viaje para ver estas pequeñas maravillas. El lujo de descubrir pequeñas cositas sencillas, insospechadas. Colle Val d’Elsa, por ejemplo, tiene unas murallas conservadas, aunque no por entero, con sorprendentes puertas, como la imponente Porta Nuova. Atravesándola se accede a un gracioso casco antiguo, lleno de palacios, iglesias, hospitales medievales, en el sentido de hospedaje a peregrinos, y casas fuertes, casas con torres, de familias burguesas y poderosas. Desde la graciosa plaza de Santa Catalina, con su fuente, se llega al palazzo Portigiani, sede del comune, con su fachada y el escudo de los Medici todo poderosos. Una característica de Colle son los puentes. Los puentes sobre el río Elsa, claro, pero también los que unen diferentes zonas de la parte alta. El duomo y su plaza son el centro de Colle. Junto a ella esá el palacio del potestad, y el pretorio. En frente, el palacio del obispo y el antiguo ayuntamiento. Buenas vistas de la villa alta desde la plaza del Duomo. En lo más alto de la villa, el castillo. Desde el mismo podrá ver la ciudad alargada sobre su montañita, con la catedral, y el campo que la rodea. Colle es conocida como la ciudad del vidrio, y tiene un museo dedicado a este arte. También tiene museos artísticos y arqueológicos, situados en bellísimos palacios del renacimiento. La ciudad más moderna se sitúa bajo la villa alta. Los de Colle lo llaman “il piano”. Es la zona donde se encuentran los comercios y los restaurantes. Las afueras del pueblo, hacia el Valle del río Elsa, está llena de pequeños pueblos, santuarios, ermitas, abadías … que habéis visto mil veces en películas anglosajonas sobre la Toscana, como la del paciente inglès. Recorrer estos campos magníficos es meterse en una postal turística. No esperéis grandes monumentos. Son solo pinceladas. Lo tienen muy fácil para comer bien, o dormir bien en Colle Val d’Elsa. Hay un montón de hoteles y restaurantes. Nosotros no hemos dormido, lo hicimos todo desde el Novotel de Florencia, pero los hemos visto. Son famosos los restaurantes de los hoteles Arnolfo y Belvedere. También las pizzerías. Hay un montón por toda la villa.

Anuncis

Génova


Image00016

Génova és una ciutat gran, molt gran. Amb un port gran, molt gran. Dels més grans d’Europa. Està col·locada en semicercle davant del seu port, pujant els costers d’uns turons dels primers Apenins i els darrers Alps. És una ciutat vella, una mica bruta i un pèl trista. Però com totes les ciutats italianes està absolutament plena de monuments que la fan una parada indiscutible en una ruta per Itàlia. I, a banda i banda, la riviera ligur proposa platges, pobles mariners i mar absolutament encantadors, molt mediterranis. No us podeu perdre la catedral, i la petita església del Gesú, a costat seu. El palau ducal i la piazza Ferrari. Més enllà la via Garibaldi amb els seus increibles palaus. Li diuen la Milla d’Or d’Europa!. Encara més avall l’església de l’Annunciata, barroca, amb obres d’artistes de primera linia. I baixant cap al port un munt de petits carrers i carrerons fabulosos. Génova te un aquari esplèndit, al port mateix. I una xarxa de metro petita però suficient, amb un bitllet per 4 persones i un dia per 9 euros. Quan hi anem, en família dormim al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Bus a la porta. Metro a 10 minuts. Arribareu fàcil a Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Després podreu continuar camí cap a Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

 

Image00011

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Génova, uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero no debeis perderos el puerto, el duomo, la via Garibaldi con sus palacios uno al lado del otro y las iglesias. Porque Génova, una ciudad industrial y muy grande, tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo poco a poco. Si vais a Italia seguramente entrareis por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pues deben parar allí porque vale la pena verla. Pueden dormir en Génova, y con familia, sin dudarlo, el Novotel. Después podreis continuar camino de Florencia, para ver inexcusablemente Pisa y Lucca. ¡Buena estancia en Génova y en Italia, y atención al síndrome de Stendhal!.

Image00012

Festa del riu a Cornellà


A Cornellà de Llobregat, una ciutat molt propera a Barcelona, s’hi celebra aquest proper diumenge, 26 de març de 2017, la 4a Festa del Riu Llobregat. Així gaudeixen a Cornella de la diada Mundial de l’Aigua, amb una jornada festiva i educativa. Es faran diferents tipus d’activitats, totes gratuïtes, però que requereixen d’inscripció prèvia. Hi haurà tallers naturals, plantada d’arbres, itinerari natural, una pedalada, cross i activitats culturals diverses. Llàstima que pot ploure!. Informeu-vos de què passarà si fa mal dia… al telèfon mateix de la inscripció: el 93 475 87 18. O bé escriviu a “medi_ambient@aj-cornella.cat”. Recordeu, aquest 26 de març, tot el matí, de 10 a 13 hores. Tot plegat tindrà lloc just a la riba mateix del riu Llobregat, al final del carrer de la Verge de Montserrat, pels volts de número 51, si es que voleu mirar-ho al google maps. El millor és anar per l’accés des de la passarel·la que creua l’autopista, al barri de la Riera de Cornellà. Caminant 10 minuts de la parada “Cornellà Riera” dels ferrocarrils de la Generalitat. Des del metro o de l’estació de rodalies de RENFE, o de la parada del bus o del tram, estació de “Cornellà Centre” passejareu 20 minuts. Per dinar, a Cornellà, si us cal, teniu molts llocs interessants. Ens agrada El Brot de l’All i Oli, al carrer del General Manso, tel: 934 75 09 52, o La Terraza, a l’Avinguda Sant Ferran, 25, tel: 934 74 18 53. Per menjar ràpid i informal, La Cresta. També força trencador i modern El Diván de los Sentidos. No us perdeu la festa del riu de Cornellà!

Cornellà de Llobregat, una ciudad cercana, muy cercana a Barcelona, acogerá este domingo la fiesta del Rio Llobregat, con una gran matinal de juegos y propuestas para famílias con niños. Cerca de Barcelona en metro, cercanías, bus o tram. Para comer, si osd hace falta, podeis ir a El Brot de l’All i Oli, en la calle General Manso, tel: 934 75 09 52, o a La Terraza, en l’Avenida Sant Ferran, 25, tel: 934 74 18 53. Comida rápida, ambiente informal en La Cresta. Rompedor y moderno El Diván de los Sentidos. ¡No os perdais la fiesta del rio de Cornellà!.

El Festival de Pallassos de Cornellà


cartell-festival-pallassos-2016

A Cornellà de Llobregat, una ciutat molt propera a Barcelona, s’hi fa cada dos anys un famossíssim Festival Internacional de Pallassos. Dura tota la darrera setmana d’octubre. La fira te lloc en diversos escenaris escampats per tota la ciutat. Hi ha un munt de diferents espectacles programats. Tota la vila s’omplirà de clowns, d’humor i d’accions impactants.Penseu que en Tortell Poltrona, pallasso universal i fundador del Circ Cric, és l’ànima del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà. El centre de tot plegat serà la Carpa, però també podeu veure actuacions a la Sala Ramón Romagosa, a escoles i biblioteques, pels carrers i places, i al Parc de Can Mercader, un indret molt bonic, que us recomanem per a qualsevol dissabte o diumenge, i que per uns dies es convertirà en el Parc dels Pallassos, on actuaran més de 10 companyies. Moltes de les actuacions tindran caràcter solidari, per exemple els Pallassos Sense Fronteres o els Pallapupes, els pallassos d’hospital. A més, una part dels guanys de la mostra es donaran a l’Obra Social de Sant Joan de Déu per a la recerca en càncer infantil i juvenil. Així doncs, mireu-vos la programació i escolliu. Cornellà és a 10 minuts de Barcelona en metro, rodalies, bus o tram. Facilíssim arribar-hi. Per dinar teniu molts llocs interessants. Ens agrada El Brot de l’All i Oli, al carrer del General Manso, tel: 934 75 09 52, o La Terraza, a l’Avinguda Sant Ferran, 25, tel: 934 74 18 53. Per menjar ràpid i informal, La Cresta. També força trencador i modern El Diván de los Sentidos. No us perdeu la fira de Pallassos de Cornellà!

Cornellà de Llobregat, una ciudad cercana, muy cercana a Barcelona, acogerá de nuevo el Festival Internacional de Payasos. Esto ocurre cada dos años. El festival es un evento bianual. La muestra tiene lugar en varios escenarios de toda la ciudad. Hay un montón de diferentes espectáculos programados. Muchos de ellos son solidarios y van a cargo de “Payasos sin Fronteras” y “Pallapupas”. Consulten la programación y elijan el suyo. Cornellà está a 10 minutos de Barcelona en metro, cercanías, bus o tram. Para comer podeis ir a El Brot de l’All i Oli, en la calle General Manso, tel: 934 75 09 52, o a La Terraza, en l’Avenida Sant Ferran, 25, tel: 934 74 18 53. Comida rápida, ambiente informal en La Cresta. Rompedor y moderno El Diván de los Sentidos. ¡No os perdais la feria de payasos de Cornellà!.

Festival de Pallassos de Cornellà


A Cornellà de Llobregat, una ciutat molt propera a Barcelona, s’hi fa cada dos anys un famossíssim Festival Internacional de Pallassos. Dura tota la darrera setmana d’octubre. La fira te lloc en diversos escenaris escampats per tota la ciutat. Hi ha un munt de diferents espectacles programats. Tota la vila s’omplirà de clowns, d’humor i d’accions impactants.Penseu que en Tortell Poltrona, pallasso universal i fundador
del Circ Cric, és l’ànima del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà. El centre de tot plegat serà la Carpa, però també podeu veure actuacions a la Sala Ramón Romagosa, a escoles i biblioteques, pels carrers i places, i al Parc de Can Mercader, un indret molt bonic, que us recomanem per a qualsevol dissabte o diumenge, i que per uns dies es convertirà en el Parc dels Pallassos, on actuaran més de 10 companyies. Moltes de les actuacions tindran caràcter solidari, per exemple els Pallassos Sense Fronteres o els Pallapupes, els pallassos d’hospital. A més, una part dels guanys de la mostra es donaran a l’Obra Social de Sant Joan de Déu per a la recerca en càncer infantil i juvenil. Així doncs, mireu-vos la programació i escolliu. Cornellà és a 10 minuts de Barcelona en metro, rodalies, bus o tram. Facilíssim arribar-hi. Per dinar teniu molts llocs interessants. Ens agrada El Brot de l’All i Oli, al carrer del General Manso, tel: 934 75 09 52, o La Terraza, a l’Avinguda Sant Ferran, 25, tel: 934 74 18 53. Per menjar ràpid i informal, La Cresta. També força trencador i modern El Diván de los Sentidos. No us perdeu la fira de Pallassos de Cornellà!

Cornellà de Llobregat, una ciudad cercana, muy cercana a Barcelona, acogerá de nuevo el Festival Internacional de Payasos. Esto ocurre cada dos años. El festival es un evento bianual. La muestra tiene lugar en varios escenarios de toda la ciudad. Hay un montón de diferentes espectáculos programados. Muchos de ellos son solidarios y van a cargo de “Payasos sin Fronteras” y “Pallapupas”. Consulten la programación y elijan el suyo. Cornellà está a 10 minutos de Barcelona en metro, cercanías, bus o tram. Para comer podeis ir a El Brot de l’All i Oli, en la calle General Manso, tel: 934 75 09 52, o a La Terraza, en l’Avenida Sant Ferran, 25, tel: 934 74 18 53. Comida rápida, ambiente informal en La Cresta. Rompedor y moderno El Diván de los Sentidos. ¡No os perdais la feria de payasos de Cornellà!.

L’altra Toscana


Avui ens plau parlar-vos de nou de la Toscana. Perquè hi hem estat fa molt poc i encara ressonen, agradables a les nostres oïdes, els concerts inacabables i rítmics de les cigarres quan apreta la calor. Perquè de nou hem fantasejat amb la possibilitat, molt remota, remotíssima de tenir-hi una d’aquestes villes de color palla, amb finestres de porticons verds i teulades vermelles. Una villa envoltada de xipresos, camps de blat i turons amb pins olorosos. Naturalment prop d’un bonic poblet, on s’hi arribaria per una carretera serpentejant, que baixaria i pujaria sense parar. Una casa oberta al sol, no lluny d’un petit monestir, una ermita o un convent amagat, protegida sota un cel permanentment blau. És un tòpic, ja ho sabem, però hi hem estat molt a tocar, no fa ni una setmana, mentre dinàvem una pizza deliciosa, una amanida fresca i buidàvem un got de vi poderós de Montalcino en una petita i acollidora plaça d’una vila toscana, Colle Val d’Elsa. Una petita plaça, sota uns arbres d’ombra plàcida, paladejant els sons del camp, les campanes llunyanes, en un ambient excels. Escoltant les cigarres, passant la llum mediterrània, que fora feria els ulls, i albirant des d’allà, des de Colle Val d’Elsa, a l’altra banda de la filera de turons on s’assenta el poble, una petita església, res, amb el seu campanar. Gaudint a les nostres esquenes dels palaus antics, de les cases de pedra polsoses, vençudes pel pas del temps. Un palau tronat però digníssim en la seva ruïna. I varem decidir que calia tornar a fer una crida a visitar de nou la Toscana, però aquesta vegada obviant Florència, Pisa, Siena i Lucca, ciutats magnífiques, que cal tenir molt ben vistes, però que no són l’objectiu d’aquestes ratlles. Volem reivindicar aquí l’altra Toscana, la més autèntica, la rural, la d’aquestes petites viles que per no res tenen un palau del poble, un duomo, una signoria i una plaça plena de casalots imponents. Circundades de muralles, amb portes sublims, amb carrers medievals. Amb esglésies i convents que dominen terres ondulades, perfectes, serenes i armonioses. Amb paisatges fets de somnis, amb una llum aclaparadora. On hi trobreu cases rurals i hoteles plens d’encant, restaurants amatents, de cuina exquisida. Son llocs com ara Certaldo, amb la seva interessantíssima vila alta, on s’arriba en un curiós funicular. Com Colle di Val d’Elsa, extesa damunt tres o quatre turons, plena de monuments senzills i corprenedors. Com Sant Gimignano, fantàstica ciutat medieval amb muralles, torres, palaus, esglésies, semblada a la imponent Volterra, una altra joia. Com Montereggioni, envoltada de la seva muralla també, o com Montepulciano, Pienza o Montalcino, belles villes de la Toscana inferior, la que està més enllà de Siena. Cortona dalt del seu turó. Les abadies, com Monte Olivetto Maggiore. Fins i tot les viles de la vall, més industrials, com Prato, Pistoia o Arezzo, molt properes a Florència, a peu d’autopista, ofereixen tresors amagats. O les que toquen el mar, allunyades ja dels turons que ens encanten, no poden deixar-se de banda: Pisa, Lucca, Grosseto… i l’illa d’Elba, mediterrani pur.

Hoy nos complace hablaros de nuevo de la Toscana. Porque hemos estado hace muy poco y aún resuenan, agradables a nuestros oídos, los conciertos interminables y rítmicos de las cigarras cuando aprieta la calor. Porque de nuevo hemos fantaseado con la posibilidad, muy remota, remotísima, de tener una de estas villas de color paja, con ventanas de postigos verdes y tejados rojos. Una villa rodeada de cipreses, campos de trigo y colinas con pinos olorosos. Naturalmente cerca de un bonito pueblo, donde se llegaría por una carretera serpenteante, que bajaría y subiría sin cesar. Una casa abierta al sol, no lejos de un pequeño monasterio, una ermita o un convento escondido, protegida bajo un cielo permanentemente azul. Es un tópico, ya lo sabemos, pero hemos estado muy cerca, no hace ni una semana, mientras comíamos una pizza deliciosa, una ensalada fresca y un vaso de vino poderoso de Montalcino en una pequeña y acogedora plaza de una villa toscana, Colle Val d’Elsa. Una pequeña plaza, bajo unos árboles de sombra plácida, paladeando los sonidos del campo, las campanas lejanas, en un ambiente excelso. Escuchando las cigarras, cegados por la luz mediterránea, que fuera hería los ojos, y divisando desde allí, desde Colle Val d’Elsa, al otro lado de la hilera de cerros donde se asienta el pueblo, una pequeña iglesia, nada, con su campanario. Disfrutando a nuestras espaldas de los palacios antiguos, de las casas de piedra polvorientas, vencidas por el paso del tiempo. Un palacio dignísimo en su ruina. Y decidimos que había que volver a hacer un llamamiento a visitar de nuevo la Toscana, pero esta vez obviando Florencia, Pisa, Siena y Lucca, ciudades magníficas, que hay que tener muy bien vistas, pero que no son el objetivo de estas líneas. Queremos reivindicar aquí la otra Toscana, la más auténtica, la rural, la de estas pequeñas villas que por nada tienen un palacio del pueblo, un duomo, una Signoria y una plaza llena de casonas imponentes. Circundadas de murallas, con puertas sublimes, con calles medievales. Con iglesias y conventos que dominan tierras onduladas, perfectas, serenas y armoniosas. Con paisajes hechos de sueños, con una luz aplastante. Donde encontraréis casas rurales y hoteles llenos de encanto, restaurantes dispuestos a gustar, de cocina exquisita. Son lugares como Certaldo, con su interesantísima villa alta, donde se llega en un curioso funicular. Como Colle di Val d’Elsa, extendida sobre tres o cuatro colinas, llena de monumentos sencillos y sobrecogedores. Como San Gimignano, fantástica ciudad medieval con murallas, torres, palacios, iglesias, parecida a la imponente Volterra, otra joya. Como Montereggioni, rodeada de su muralla también, o como Montepulciano, Pienza o Montalcino, bellas villas de la Toscana inferior, la que está más allá de Siena. Cortona en lo alto de su colina. Las abadías, como Monte Olivetto Maggiore. Incluso las ciudades del valle, más industriales, como Prato, Pistoia o Arezzo, muy cercanas a Florencia, a pie de autopista, ofrecen tesoros escondidos. O las que tocan el mar, alejadas ya de los cerros que nos encantan, no pueden dejarse de lado: Pisa, Lucca, Grosseto … y la isla de Elba, ¡mediterráneo puro!.

Grimaldi Lines


Què tal un viatge familiar per mar?. Que tal no haver de conduïr fins Itàlia?. Els vaixells de la línia Grimaldi disten molt de ser un creuer de luxe. Però el preu tampoc és el mateix. I no són un vaixells atrotinats. Si bé no hi trobareu avingudes amb botigues, ni sales de cinema, ni un Spa Center, la veritat és que ofereixen un interior cuidat, neteja decent, espais amplis i sales acollidores. Per les famílies amb nens son una bona opció per poder fer una ruta diferent, més ambiciosa. Sortir de Barcelona a les 23,45 de la nit per arribar a Livorno (Pisa) a les 19,30, o bè surt a les 22,15 per arribar a Civitaveccia (Roma) a les 18,45 de la tarda de l’endemà. Un dia sencer en vaixell. Pero un dia que t’estalvia moltes hores de carretera, una nit d’hotel a Marsella o Gènova, bronques amb els infants, cansanci… En aquest ferry disposareu d’un camarot exterior, (ull de bou, no balcó), amb lliteres per a 4 persones, més sopar, dinar i esmorzar per tots,  per uns 600 o 700 €, segons temporada i antelació de la reserva. Anar i tornar. El cotxe viatja gratis. Amb totes les vostres maletes, amb pilons d’equipatge, sense cap mena de restricció. Amb tot el que creieu que necessitareu. Feu números. Avió, impossible. I us cal llogar un auto a l’arribar. No tot són flors i violes però. Si bé la nit passa ràpid, el dia es fa etern. Porteu molta, molta lectura, o un curs de ioga. Sort que els nens i nenes pul·lulen al seu lliure albir, sense molestar massa. Porteu molta aigua i uns quants entrepans. La piscina és definitivament petita. És descoberta i només obre a l’estiu, quan el vaixell va ple fins la bandera. La sala de jocs pels menuts, poc menys que una birria. El menjar és correcte, però no apte per paladars “guormants”. Si tot va bé, tot és fabulós. Si hi ha retard, molts camions, molts cotxes o molta gent, les cues es fan llarguíssimes, tot és pesat, interminable. Malgrat tot, agafar el Grimaldi a Barcelona una nit de divendres, i ser dissabte a la tarda a Roma, amb el teu cotxe, sense haver gastat  un euro en benzina, en dinar, en sopar, en xuxes, en parades, és tota una passada. Sobretot per a pares i mares amb un parell de fills. I des de Livorno teniu Pisa, Lucca i Florència a menys de 100 kms. Increible, oi?. I des de Civitaveccia, Roma a l’abast, i Nàpols. I pels més grandets, Pompeia i Herculà. I si sou més rodamons, doncs podeu ensar en Cerdenya, (el vaixell de Roma hi para de l’Abril a l’Octubre), o bé en Sicília (750 kms de Roma), o des de Livorno, una escapada a Venecia, (500 kms), o a Croàcia, (800 kms). Un somni. Si teniu diners per llençar cal saber que podeu anar en suite de llit de matrimoni i dues lliteres, gaudir d’un petit Casino, d’un Spa reduït i d’un restaurant en lloc del self service del menú estàndard. Però, creieu-nos, no val la pena. Penseu en el vaixell si voleu fer una mica d’Europa sense perdre el patrimoni, la paciencia o l’enteniment. Els vostres fills i filles s’ho passaran bomba. Experiència iniciàtica. Bateig de mar. Només la primera vegada. Després, com tot, ja els cansarà una mica. Mireu-vos la web de Grimaldi Lines, on trobareu tota la informació i podreu fer la reserva via Internet. Evidentment molt millor fora de temporada alta, en ponts, vacances de Nadal i Setmana Santa. Més liat a l’estiu. Impossible a l’agost. Si us decidiu us recomanem els Novotel La Rustica, a Roma, i l’Osmanoro a Florència. Mireu-vos-els a la web de Novotel. Vinga, a navegar!

¿Qué tal un viaje familiar por mar?. ¿Que tal no tener que conducir hasta Italia?. Los barcos de la línea Grimaldi distan mucho de ser un crucero de lujo. Pero el precio tampoco es el mismo. Y no son un barcos destartalados. Si bien no encontraréis avenidas con tiendas, ni salas de cine, ni un Spa Center, la verdad es que ofrecen un interior cuidado, limpieza decente, espacios amplios y salas acogedoras. Para las familias con niños son una buena opción para poder hacer una ruta diferente, más ambiciosa. Salir de Barcelona a las 23,45 de la noche para llegar a Livorno (Pisa) a las 19,30, o bién salir a las 22,15 para llegar a Civitaveccia (Roma) a las 18,45 de la tarde del día siguiente. Un día entero en barco. Pero un día que te ahorra muchas horas de carretera, una noche de hotel en Marsella o Génova, broncas con los niños, cansancio … En este ferry dispondreis de un camarote exterior, (con ojo de buey, no con balcón), con literas para 4 personas, más cena, comida y desayuno para todos, por unos 600 ó 700 €, según temporada y antelación de la reserva. Ida y vuelta. El coche viaja gratis. Con todas vuestras maletas, con montones de equipaje, sin ningún tipo de restricción. Con todo lo que creeis que vais a necesitar. Haz las cuentas. Avión, imposible. Y necesitaríais alquilar un auto al llegar. No todo el monte es orégano pero esto pinta bién. Ahora hablemos de las pegas. Si bien la noche pasa rápido, el día se hace eterno. Llevad mucha, mucha lectura, o un curso de yoga. Suerte que los niños y niñas pululan a su libre albedrío, sin molestar demasiado. Llevad mucha agua y unos cuantos bocadillos. La piscina es definitivamente pequeña. Es descubierta y sólo abre en verano, cuando el barco va lleno hasta la bandera. La sala de juegos para los pequeños, poco menos que una birria. La comida es correcta, pero no del todo apta para paladares “guormants”. Si todo va bien, todo es fabuloso. Si hay retraso, muchos camiones, muchos coches o mucha gente, las colas se hacen larguísimas, todo es pesado, interminable. A pesar de todo, coger el Grimaldi en Barcelona una noche de viernes, y el sábado por la tarde estar en Roma, con tu coche, sin haber gastado un euro en gasolina, en comida, en cena, en chuches, en paradas, es toda una pasada. Sobre todo para padres y madres con un par de hijos. Y desde Livorno teneis Pisa, Lucca y Florencia a menos de 100 kms. Increíble, ¿verdad?. Y desde Civitaveccia, Roma al alcance, y Nápoles. Y para los más mayorcitos, Pompeya y Herculano. Y si sois más trotamundos, pues ya podeis pensar en Cerdeña, (el barco de Roma para allí de Abril a Octubre), o bien en Sicilia (a 750 kms de Roma), o desde Livorno, en una escapada a Venecia, (500 kms), o Croacia, (800 kms). Un sueño. Si tienen dinero para tirar deben saber que se puede ir en suite de cama de matrimonio y dos literas, disfrutar de un pequeño Casino, de un Spa reducido y de un restaurante en lugar del self service del menú estándar. Pero, creednos, no vale la pena. Piensen en el barco si desean ver un poco de Europa sin perder el patrimonio, la paciencia o la lucidez. Sus hijos se lo pasarán bomba. Experiencia iniciática. Bautizo de mar. Sólo la primera vez. Después, como todo, ya los cansará un poco. Evidentemente mucho mejor fuera de temporada alta, en puentes, vacaciones de Navidad y Semana Santa. Más liado en verano. Imposible en agosto.