Matera


Us diem de veritat que mai no havíem vist una cosa igual. una vila medieval, i barroca, tan bonica i ben conservada com Matera, a la Basilicata, a Itàlia. Però no es tracta només d’això. El fet és que aquesta ciutat troglodita, enfilada damunt tres turons dominant un riu encaixonat, feta tota ella de roca blanca, és al·lucinant, com d’un altre món. No ens estranya que si hagin rodat un munt de pel·lícules de ciència ficció. Sembla un planeta desconegut. Dotzenes d’esglésies barroques, presidides per la catedral, bellíssimes, algunes excavades a la roca com les del barri de San Pietro Caveoso. Palaus i cases nobles, carrers i carrerons, arcades, passadissos, voltes, miradors, vistes increibles… Matera és molt difícil d’explicar amb paraules, s’ha de veure, i s’ha de viure.

Vam dormir a la ciutat per poder gaudir de l’aventura i l’espectacle de recórrer-la de nit. Valia la pena. Ens vam allotjar en un lloc molt agradable i simpàtic. Un apartament anomenat Pane e Amore, magnífic de totes totes, al costat d’un pàrquing públic i a dues passes dels Sassi, les famoses cases coves de Matera que ja us hem citat abans. Net, polit al mínim detall, acollidor… Us recomanem aquest lloc si us decidiu a visitar aquesta ciutat espectacular, impactant, on pensareu que heu viatjat al regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent vist fins el darrer racó podeu anar a sopar al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula i, en acabar tornar a recórrer els carrers de la vila.

Matera és patrimoni de la humanitat de la UNESCO i el 2019 capital cultural europea. Dos bones raons per programar un viatge a la Basilicata i la Puglia, a la bota d’Itàlia, per veure Matera, però també Altamura, Alberobello i els seus trulli, Otranto, Gallípoli, Tarento, Bari, Brindisi o Polignano al Mare, o les seves platges de sorra blanca, penya-segats dorats amb el mar blau, balu cel, blavíssim, als seus peus.

    

Matera, ciudad patrimonio de la humanidad, no parece de este mundo. Sus Sassi, casas cueva, horadadas en la roca blanca parecen sacadas de una película de ciencia ficción. Recorrer sus calles, pórticos, arcos, escaleras, miradores… nos lleva al pasado, a la edad media. Visitar sus magníficas iglesias barrocas, algunas trogloditas, colma el espíritu. Vale la pena el viaje a la bota italiana, a la Basilicata, con sus ciudades bien cuidadas, sus playas de arena blanca y mar azul cielo para ver Matera.

Anuncis

Matera


Matera és una ciutat molt especial. Coneguda mundialment pels Sassi, famoses cases coves, ta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers estrets, amb escales i arcs, d’una pedra blanca i groga. Teulades que son terrasses, passadissos, esglésies barroques precioses, esglésies i cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Matera no es pot explicar. S’ha de veure i s’ha de viure. Serà la capital cultural europea l’any 2019 i ja és patrimoni de la humanitat. La ciutat més estranya i més bonica que he vist. S’hi arriba fàcilment des de Roma, de la que està a uns 450 kms. al sur, a la Basilicata, una terra tan rara i desconeguda com Matera mateix.

I no està sola allà baix, al final de la bota italiana. Altamura és ben a tocar i també és una fantàstica vila medieval. I no lluny teniu les platges verges, intocades de la Basilicata, que miren a dos mars, al Tirrè i al Jònic. I més enllà, no gaire lluny, la Puglia, preciosa, amb viles com Lecce o Alberobello, patrimoni UNESCO també. Aquesta part del sur remot d’Itàlia no és bruta ni fosca ni perillosa. És dinàmica, bonica, neta i feliç. Baixeu a comprovar-ho qualsevol dia que tingueu una setmana de vacances.

Nosaltres hem sopat a Matera al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula. Podeu aprofitar per tornar a recòrrer els carrers de la vila havent sopat. Llavors és diferent. El duomo resplandeix en la nit de Matera, i San Pedro Caveoso s’amaga dins la seva cova. Per dormir us proposem el lloc on hem estat nosaltres. Un apartament perfecte per quatre persones o més, que es diu Pane e Amore, un magnífic apartament. A més estpa ben situat, al centre modern de la ciutat però a tocar dels Sassi, i amb un aparcament municipal a tocar, cosa que s’agraeix. No us perdeu Matera, perquè no hi ha gaires coses tan pures i intactes com aquesta vila fascinant a Europa.

Matera es una villa medieval de la Basilicata, al sur de Italia. Una ciudad de piedra blanca con callejones, arcos y pasadizos, patrimonio de la humanidad, que merece una visita.

Costa de Calabria


tropea

Us imagineu quilometres i quilometres de costa, de fet uns 400 Km. inexplorada pel turisme internacional, a voltes molt salvatge, tan que es impossible recórrer-la per carretera, i a voltes plana i amable, amb grans platges de sorra blanca. Platges només visitades per italians que la coneixen, i pels natius?. Doncs això és la costa de Calabria, des de Agropoli, un poblet al sud de Nàpols i Salern, i fins Scilla, a tocar de l’estret de Messina, on s’acaba el mar Tirrè. Pobles penjats, com Castellabate o Tropea s’avoquen damunt un mar blau turquesa, d’aigües intocades i impolutes. Diuen que les cales de Capo Vaticano son les millors del Mediterrà, i ho crec. Si Calabria és una regió desconeguda, la seva costa encara més. L’autopista passa per l’interior enfilada dalt de les muntanyes dels Abruzzi i de l’Aspromonte, la bellessa de les quals un dia us descobriré. Sota el Cilento, parc natural, més avall de Castellabate, começa la Riviera dei Cedri, amb Sapri, Maratea i Praia a Mare, amb platges molt maques. Estem a la Basilicata, i més concretament al Parc natural del Pollino. Més avall trobem l’illa de Dino i la vila de Scalea, encara murada.  Seguim avall fins Amantea y Falerna. Al poble de Falerna Marítima, llarga i fantàstica platja, l’autopista toca de nou el mar. Aquí vam dinar, de fàbula, en un lloc insospitat. A la pizzeria de l’estació de ferrocarril. No us deixeu enganyar per les aparences. El local destrotat amaga una cuina excepcional amb productes frescos. Peix de fàbula, cuinat per la Mamma!. Seguim avall cap a Pizzo, un poble de pescadors que vigila un mar blau des de dalt d’una plataforma, seqüencia que es repeteix a l’espectacular Tropea, una vila medieval preciosa que domina un mar cristal·lí. A Pizzo el nostre restaurant és Anema e Core, molt bona pizzeria. Però el millor està per arribar: el promontori del Capo Vaticano amaga cales de somni, d’un altre mon. Intocades, desconegudes. La Costa Viola és el final. El mar, a la posta, és de color lila. Scilla és la perla d’aquesta part de la façana marítima de l’estret canal entre Calabria i Sicília. No recordem una població tan bella i autènticament mediterrània com Scilla. Chianalea, el racó pescador de Scilla, és preciós. Vam dormir a l’Hotel Scilla, un establiment d’altres temps, però amb servei amable. També teniu arran d’aigua el Principe di Scilla, bon hotel. Per menjar podeu fer un entrepà de peix espasa a Civico 5 Chianalea, o un bon àpat al Casato, al Scoglio di Ulisse, al Fiocicna, o bé a el Glauco, tots a Chianalea, a tocar del mar. Bones pizzes a Pizza Scilla. No deixeu de gaudir de les platges increibles de Calabria, que son desconegudes però estan entre les millors del món. Com les de la Costa Viola, o les de Capo Vaticano, que no deixarem d’insistir que son fabuloses. Cales i caletes entre penyasegats. O les de la bonica vila de Tropea, a la foto, penjada damunt del mar. No deixeu de visitar Calabria, i la seva costa!.

¿Se imaginan kilómetros y kilómetros de costa, de hecho unos 400 Km. inexplorada por el turismo internacional, a veces muy salvaje, tanto que es imposible recorrerla por carretera, y a veces plana y amable, con grandes playas de arena blanca?. Playas sólo visitadas por italianos que la conocen, y por los nativos. Pues esto es la costa de Calabria, desde Agropoli, un pueblo al sur de Nápoles y Salerno, y hasta Scilla, junto al estrecho de Messina, donde termina el mar Tirreno. Pueblos colgados, como Castellabate o Tropea sobre un mar azul turquesa, de aguas intocadas y impoluto. Dicen que las calas de Capo Vaticano son las mejores del Mediterráneo, y lo creo. Si Calabria es una región desconocida, su costa aún lo es más. La autopista pasa por el interior de las montañas de los Abruzzi y del Aspromonte, la belleza de las cuales un día os descubriré. Bajo el Cilento, parque natural, aún más abajo de Castellabate, empieza la Riviera dei Cedri, con Sapri, Maratea y Praia a Mare, con playas muy bonitas. Estamos en la Basilicata, y más concretamente en el Parque natural del Pollino. Más abajo aún encontramos la isla de Dino y la ciudad de Scalea, amurallada. Seguimos más abajo hasta Amantea y Falerna. En el pueblo de Falerna Marítima, de larga y fantástica playa, la autopista toca de nuevo al mar. Aquí comimos, de fábula, en un lugar insospechado. En una estación de tren de un pueblo de la Calabria Marítima más desconocida. En un local de aspecto descuidado pero con una terraza sombreada, se encuentra uno de los mejores restaurantes que hemos visitado en Itália. No pidais glamour, ni etiqueta. Mesas y sillas de madera simple, mantel de cuadros, ninguna concesión estética… pero… la comida es riquísima, el pescado fresco, del dia, la pasta está fabulosa y las pizzas, que hacen solo por la noche, son espectaculares. Buen vino de la región, postres de leyenda. La abuela en la cocina, el padre, los hijos y nietos sirviendo las mesas. Dejaros aconsejar el pescado del dia. Calamares espectaculares. Y los precios… de risa, ridículos de tan asequibles. Una relación calidad precio sin parangón alguno. No hablaremos de nada que no sea comida y amabilidad. Los adornos externos brillan por su ausencia. Ni falta que hacen. Volveremos seguro, aunque, como siempre, seamos los únicos turistas. La gente del pueblo ocupa el local. Son listos. Saben donde está lo bueno. Seguimos abajo hacia Pizzo, un pueblo de pescadores que vigila un mar azul desde arriba de una plataforma, secuencia que se repite en la espectacular Troppea, una villa medieval preciosa que domina un mar cristalino. En Pizzo nuestro restaurante es Anema e Core, muy buena pizzería. Pero lo mejor está por llegar: el promontorio del Capo Vaticano esconde calas de ensueño, de otro mundo. Intocadas, desconocidas. La Costa Viola es el final. El mar, a la puesta del sol, es de color lilaceo. Scilla es la perla de esta parte de la fachada marítima del estrecho canal entre Calabria y Sicilia. No recordamos una población tan hermosa y auténticamente mediterránea como Scilla, en la punta de la bota italiana. Un pueblo que cae desde la colina que domina el castillo Ruffo di Calabria, y la iglesia, hasta al mar. Cenen en Chianalea, el rincón pescador de Scilla, donde más podrá disfrutar de la mediterraneidad. Nosotros dormimos en el Hotel Scilla, un establecimiento de otros tiempos, pero con servicio amable. Habitaciones un poco vetustas, pero limpias. También tiene junto al agua el Principe di Scilla, buen hotel. Vistas fabulosas, habitaciones como un museo. Comer un buen bocadillo sin más, a Civico 5 Chianalea, o un buen pescado en el Casato, el Scoglio di Ulisse, o en Glauco, todos en Chianalea, junto del mar, no tiene precio. Buenas pizzas en Pizza Scilla. No dejen de disfrutar de las playas increíbles de Calabria, que son desconocidas pero están entre las mejores del mundo. Como las de la Costa Viola, o las de Capo Vaticano, que no dejaremos de insistir en que son fabulosas. Calas y caletas entre acantilados. O las de la bonita ciudad de Troppea, en la foto, colgada encima del mar. ¡No dejen de visitar Calabria, y su costa!.