Més enllà de la Puglia: Grècia

Continuem somniant i en quarantena? Visca els somnis i la imaginació. Aquest dies us hem proposat d’anar a Roma, a la Campània, a Calàbria, a Sicília, a la Puglia i a la Basilicata! Tot això aprofitant els vaixells de Grimaldi que surten del port de Barcelona. Es pot sopar, dormir, esmorzar i dinar al vaixell. El bo d’això, que no teniu si aneu en avió, és que amb nosaltres viatja el nostre cotxe, sense cap control ni restricció de pes, ni equipatge. Aquesta vegada doblem l’aposta i us proposem anar a Grècia, conduint el vostre propi vehicle. I seran només 2500 kms. Com si anéssiu i tornéssiu de París o de Venècia. No us ho creieu? Llegiu, llegiu… Un cop arribats a Civittaveccia podeu anar a Roma, a dormir a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, com ja hem explicat. Sortim cap a Brindisi, via Nàpols. Potser parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Potser no fer res de tot això, perquè tenim molta pressa i pocs dies. Potser aprofitem per ceure Nàpols, i dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Com en el post d’ahir, fem el que fem, caldrà anar cap a Brindisi. I si us cal parar a dinar podeu fer-ho a Candela, a tocar d’autopista, al restaurant La Rosa dei Venti, pujant cap al poble. Senzill però bé i barat. Potser preferiu parar a la vila medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. Gran luxe, bon preu. D’allà potser voleu passar un parell de dies visitant la Puglia i banyant-vos a les seves platges, o no. Polignano al Mare és un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i amb bones cales rocoses. Alberobello és poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. Si us quedeu uns dies, després podeu seguir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa. Sortireu a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, encara que sigui ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi us esperarà i us prepararà un senzill i suculent sopar grec, encara que siguin més de les onze de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, però net. L’endemà us recomanem explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. podeu nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. A Parga podeu dinar, i dormir, al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte.

 

El dia següent podeu anar a Corfú. Agafeu el vaixell al mateix port d’Igoumenitsa. Perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure gaire cosa més. Però si de banyar-se en algunes de les fabuloses platges de l’illa. O bé reserveu un hotel i quedeu-vos uns dies. Podeu dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

Igoumenitsa també està comunicada amb l’illa de Paxi, molt petita i molt xula, amb platges verges encara. I també amb la seva veïna Antipaxi. Una altra possibilitat és pujar cap a la frontera albanesa, i fins i tot entrar-hi. Diuen que hi ha ciutats medievals molt maques. Nosaltres no ho hem fet. Igoumenitsa mateix te platges boniques, com per exemple la magnífica platja de Drepanos, si no voleu anar més lluny.

El dia següent serà l’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Travesseu la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, boniques platges, i potser dinareu a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travesseu el pont de Antirio i arribeu-vos al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

El sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys, és senzill però bé de preu i suculent. L’endemà podeu agafar els vaixells que van a les illes de Cefalonia o bé a Zakynthos.  Podeu anar a aquesta darrera illa i cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar a la seva sorra. Això és perquè no es pot. Cal anar a la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge, i des d’aquesta cala surten els vaixells al naufragi, però no us farà cap falta, Porto Vromi és el paradís!

A Porto Vromi o al Naufragi no hi ha restaurant i, per això cal pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turístic, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que podeu visitar, així com la catedral de Zante en tornar. Zakhintos te altres moltes platges, podreu triar i remenar. Cefalonia és més gran, més muntanyosa. Potser exigeix uns dies d’estada. I a tocar de Cefalònia teniu Ítaka…

Si vam escollir el resort Ionion Beach com a centre d’excursions i visites va ser per la seva proximitat al port de Loutra Killinis, d’on surten els vaixells que van a les illes Jòniques, però també perquè ofereix la possibilitat de visitar un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I no oblideu el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles. Per dinar podeu anar a un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Per banyar-nos abans i després de dinar.

  

Torna a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Ara anireu a Loutra Elenis, prop de Corint. Des d’allà podreu visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. I també Argo, que ara només és un poble gran. I Nauplia, amb el seu castell, el port i la fortalessa dins la badia. La vila antiga és molt maca, amb carrers divertits, però la platja està allunyada, al darrera del castell.

Loutra Elenis està molt ben situada per visitar aquesta part del Peloponès. I és un bon lloc per dinar i sopar Us recomanem la platja del poble, on hi ha el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

 

Per dormir podeu anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Podreu baixar a banyar-vos a la petita cala privada, sopar cada nit al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant-vos els peus i dormir en un preciós apartament, degustant l’endemà el deliciós desdejuni de la Sra. Anastàsia. El dia següent podeu marxar cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre. I un altre dia, o el mateix cap a l’illa de Poros. El teatre val la pena. Cal veure’l.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. L’illa te boniques platges, a la part salvatge, darrera Poros Vila. Agafeu el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar podeu fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Des de Loutra Elenis podeu anar a Atenes, en cotxe, o en tren! Nosaltres vam fer una barreja, vam anar en cotxe fins l’estació i en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa, a Atenes. Aneu a veure l’Acròpolis i l’església de la Metamòrfosi, i l’antiga àgora, i el museu Aqueològic, i l’estadi de marbre!.

Per dinar feu cap a Plaka. Aneu fins el restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki! Allà podeu veure el Theseion, bonic temple grec ben conservat, les esglésies i la catedral. Tornada en tren a Loutra Elenis.

De tornada a Igoumenitsa, per agafar el vaixell cap a Itàlia, podeu parar a Ionina, una bonica població d’ambient oriental, situada al costat d’un llac, que fou musulmana fins el 1927. Encara es conserven dues precioses mesquites i carrers que us recordaran Bagdag.

Abans d’anar a Igoumenitsa també us pot donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

 

I també podreu tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Fet això ja podreu embarcar cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

En arribar a Brindisi enllaçarem amb la ruta proposada ahir: anar a Lecce, meravellosa ciutat barroca. Banyar-nos a la costa del Mar Adriàtic, prop la bella ciutat medieval d’Otranto o bé al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli. Us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. Allà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Seguirem fins arribar a Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Per menjar aneu al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. A Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica. A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Roma: Puglia i Basilicata

Continuem somniant i complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar els somnis i la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, a Calàbria i fins i tot a Sicília! Però potser aquestes rutes utilitzant el vaixell de Grimaldi que surt del port de Barcelona, no us han agradat prou. Modifiquem el dest´?. Doncs anem cap a la Puglia i la Basilicata! Sortim del port de Barcelona amb Grimaldi. Sopem al vaixell. Portem amb nosaltres el nostre cotxe, cap restricció de pes ni equipatge. Dormim en camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia. Parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Dormim on dormim, cal anar cap a Nàpols de nou, per agafar la carretera cap a Benevento i, passada aquesta ciutat, cap a Bari. Potser caldrà parar a dinar abans d’arribar-hi. Podeu fer-ho a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguiu cap a Bari i després cap a Brindisi. A pocs kms. trobareu la ciutat medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. És de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, i està molt ben situada per fer una visita a tota la regió. No està a la mateixa costa, sinó 7 kms. terra endins. Hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

La primera excursió que cal fer és a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Podeu continuar cap al nord per visitar Bari, una ciutat gran, però molt bonica.

El dia següent aneu cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. I continuant cap al sud podeu visitar pobles blancs, semblants als d’Andalucia, com ara Ostuni. Seguint la ruta dels pobles blancs podeu anar encara més al sud i arribar a les platges bellíssimes que hi ha al golf de Tarento. Per exemple la platja de San Petro in Bevagna, i dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

L’endemà podeu partir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, dels que parlarem demà. Però Brindisi no te res d’especial. Millor acabar de baixar fins Lecce, una meravellosa ciutat barroca. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Des de Lecce podem anar a banyar-nos. O bé a la costa del Mar Adriàtic, cap a la bella ciutat medieval d’Otranto i les platges que l’envolten, bé cap al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli, una altra meravellosa ciutat antiga dalt d’un itsme, banyada pels dos costats. Si aneu cap al mar Tirrè, a banyar-nos una mica i a dinar, us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. llà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Des de Lecce també podeu anar a Taranto, i a un seguit de pobles blancs, si no els heu fet des de Conversano.

Quan esteu farts de la Puglia aneu cap a la Basilicata. Feu centre a la magnífica, inaudita i fantàstica ciutat rupestre i troglodita de Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, podeu tornar a recòrrer els carrers de la vila, aquesta vegada de nit.

Des de Matera son fàcilment accessibles les platges del golf de Taranto, i també les platges de la Calabria, com ara les de Tropea, magnífica ciutat penjada damunt del mar, o les de Capo Vaticano. Potser podeu fer una ruta mixta amb la que ahir us explicàvem!. Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. Recordeu que a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, teniu el restaurant l’Angolo Massuccio, de cuidada cuina. I que a Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

I que, potser, el mateix dia que surt el vaixell, podeu pujar cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Si ho feu, us recomanem de dinar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Una altra possibilitat fora passar el dia a la platja. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica.

A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Campània i Calàbria: Sicília

Continuem somniant tancats a casa complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, i fins i tot a la Calabria! Ara ampliarem les vacances fins a Sicília! Sortim del port de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi. Sopem al mateix vaixell i anem amb el cotxe, sense restriccions de pes ni equipatge. Dormim en els bons camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia i parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. O bé, camí de Calàbria, les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Baixeu ara a la Calabria, parant a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione. I feu nit a Scilla, un poble molt bonic. O a Tropea i aprofiteu una banyada a les bellíssimes cales del Capo Vaticani, molt desconegudes. El dia següent travessareu l’estret amb les naus de la companyia Caronte, ràpid i fàcil, per tocar terra siciliana a Messina, ciutat de poc interès. Millor baixeu cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i amb accés a les millors platges de l’est de Sicília.

A Taormina podeu dinar al Da Cristina, a la Via Strabone 2. Per dormir proposem Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), no exempt d’encant. Teniu allà l’hotel l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. I per sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs. O bé el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable.

L’endemà visiteu Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Podreu estar hores aparcats per un parell d’euros en un lloc cèntric, amb el cotxe vigilat. Admireu la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Un altre dia tocarà pujar a l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, si no en trobeu cap d’altre, aquest és una mica per oblidar.

Feu camí cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visiteu la catedral, els carrers i dineu, molt bé, a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. No deixeu de banyar-nos al peu de les muralles.

La següent destinació és una preciosa vila barroca: Noto, una joia del barroc mundial, amb la seva catedral i els palaus. No desaprofiteu la bonica platja de la Marina di Noto. I no gaire lluny teniu Ragusa, una altra bellíssima vila barroca.

Continueu cap a Agrigento i els seus magnífics temples grecs. Una passada. Travesseu ara l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar a la ciutat de Piazza Armerina i veure les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un turó al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

 

A Palermo, una ciutat espectacular, dormiu a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Cal recórrer de cap a cap la bellessa d’aquesta vila única: la Capella palatina, la Martorana, els oratoris… increible. Art arreu!.

 

Una tarda aneu fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. Per sopar teniu la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable també és l’antiga Foccaceria de San Francesco. Es tracta d’un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida, per els locals.

Des de Palermo podeu anar a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, i també a Segesta, on hi ha un bonic temple grec. No oblideu Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim. Bona la platja de San Vito lo Capo, que no està gaire lluny d’aquesta zona. Per menjar, a Erice, teniu Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

Deixeu Palermo camí de Milazzo, amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Ature-vos a la meravellosa platja de Tíndari que s’estén, ben solitària, a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Després de la banyada, aneu cap a Milazzo, un gran poble amb boniques platges, des d’on surten els vaixells cap a les illes Eòlies.

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Hi ha diverses illes. Us recomanem Stromboli, molt al·lucinant amb el seu volcà actiu, o bé Vulcano, amb aigües sulfuroses marines, o la quieta Lípari, que sembla grega. Per dinar a Vulcano aneu a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. A MIlazzo, per menjar bé, podeu anar al Tritone, una pizzeria, un bon restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Per dormir teniu Le Formiche, que és un híbrid entre casa rural i un hotel amb encant.

 

Serà ara ja l’hora de deixar Sicília i emprendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, i tornarem a Nàpols, o a Roma, parant a dinar a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Nàpols, o a Salerno, potser al Novotel, i potser per menjar a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, que ja sabeu que està molt bé. Si preferiu estar-vos a Nàpols, podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Si fos Roma, recordeu el Novotel la Rustica. I per dinar hi ha una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica. També recomanable al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

De Roma haureu d’anar a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, però recordeu de fer una petita parada a Tarquínia, a la necròpolis etrusca, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

Més enllà de Roma i Campània: Calàbria

Donat que continuem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus, sense cap activitat en família a l’aire obert, deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Ahir parlàvem d’una anada a les belles terres de la Campània. Avui anem més enllà, cap al sud, a Calabria! Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Sopem al mateix vaixell, al self-service. Portem el cotxe amb nosaltres, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge potser es fan llargues, però ja estem acostumats, gràcies a la quarantena! Arribem a Civittavecchia i parem a Roma. Visitem la ciutat eterna, o no. Podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores, que és un bon hotel per a les famílies, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma. Camí de la Campània, abans de veure Nàpols podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. No deixeu de veure Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs.  En lloc de dormir a Nàpols, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat moguda, divertida, una mica canalla. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Sopeu a la pizzeria La Smorfia, molt bé, molt recomanable. O en un típic ristorante de la Campània, especialitats regionals, fabulòs: l’Angolo Massuccio. Podeu visitar la meravellosa costiera amalfitana, que ja vam explicar en el nostre article anterior, o bé Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, Nàpols, una ciutat que enganxa, Sorrento i la illa de Capri. I, ja camí de Calàbria, el Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum i banyar-vos en les platges fantàstiques de Santa Maria de Castellabbate, una xulada. Dineu al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar, guapíssim, inoblidable.

I, l’endemà continuem camí, cap a la Calabria. Autopista cap al sud! Pareu a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione, bons plats regionals, sobretot peix i marisc, preparat amb cura per la senyora de la casa, una veritable mamma!. Continueu ruta per fer nit a Scilla, un poble molt bonic dalt d’un penyal, a l’estret de Messina. Aigües blau turquesa, carrers estrets, una delicia intocada pel turisme. L’Hotel Scilla, sense estar malament, no va complir les nostres espectatives. El poble sí!.

El dia següent podeu visitar Tropea, on també podeu allotjar-vos. I fer un volt i una banyada per les bellíssimes cales del Capo Vaticani, encara desconegudes del gran públic, però senzillament impressionants. O bé baixar fins Reggio Calabria, la capital, per veure el seu muse. I veure com els transbordadors viatgen a Sicília, i Messina a l’altre costat, a Sicília, una terra que serà el nostre post de demà. De tornada de la Calàbria cap a Roma, pareu a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. Fresca assegurada. Podeu dormir-hi. Aquest parc natural no te l’esperes aquí baix, en mig de la Calabria!. De nou podem parar a Salerno, de nou podem parar a Nàpols, i podeu aprofitar per veure les darreres coses que encara no hagueu vist, com ara el Cristo velato, Santa Chiara, Gesú Novo, Spaca Napoli… i podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. I continuem viatge a Roma, on potser de tornada si que us ve de gust passar un parell de dies allotjats al Novotel la Rustica o a Frascati. Si ho feu aneu a dinar a una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica, o bé dinant al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

De Roma a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, amb parada a Tarquínia, la bella ciutat amb la necròpolis etrusca més xula del món, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

Ruta per la Campània

Ara que estem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus i, per tant, sense poder sortir a gaudir de cap activitat en família, és un bon exercici pensar en els dies que vindran, un cop passat el mal tràngol, en que podrem tornar a sortir amb els nostres fills i filles. Per això deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Per exemple una anada a les belles terres de la Campània, que podem fer sencer, com el relatem, o només en alguna part. Somniem que sortim de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Podem sopar al mateix vaixell, en el self-service o en el restaurant, tot i que molt més car. Ens emportem el cotxe amb nosaltres, carregat de maletes i tota mena d’estris que necessitem per passar unes bones vacances, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha bons camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge es fan llargues. Arribem a Civittavecchia i anem a l’hotel a Roma. L’endemà podeu visitar la ciutat eterna, o no, o potser fer-ho a la tornada. Si penseu que podeu esmerçar un dia o dos a Roma, llavors podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores de la ciutat eterna, un bon hotel per a les famílies. O bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma, fresc i amb tren directe a la capital d’Itàlia. A Frascati hi ha molts bons llocs per dinar i sopar. En acabat de veure Roma podeu sortir camí de Nàpols i també visitar aquesta encisadora i perillosa ciutat. Una passada!. Barris que fan por, carrers que corprenen, gent amable, art arreu. I una circulació d’infart!  Camí de la Campània, abans de veure Nàpols, podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. O banyar-vos a les platges d’Anzio, molt xules.

Abans d’entrar a la capital de la Campània, feu una aturada a Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs. Caserta és molt bonic i s’hi menja bé, amb menús molt arreglats, preu per qualitat.

En lloc de fer centre de visita a Nàpols, que és una ciutat caòtica i molt sorollosa, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat una mica diferent, tot i que també moguda, però molt divertida, una mica canalla. Salern ens encanta i ens agrada, encara més que Nàpols. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, un hotel modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Els dies següents podeu dedicar-los a visitar la Campània. Us recomanem començar per la meravellosa costiera amalfitana, que és realment tan bonica com diuen. Ciutats com Ravello, amb la catedral normanda i el palau normands, un lloc deliciós per les vistes. O Amalfi, ciutat marinera medieval, amb la seva catedral, el claustre del paradís, romànic exòtic, i el seu casc antic. A Amalfi podeu dinar en una divertida pizzeria i trattoria del poble antic, en un dels carrers blancs de calç, amb voltes i túnels. Es diu Al Teatro. Ens va agradar. No oblideu arribar fins Positano, un altre lloc esplèndid. De fet, tots els pobles de la Costiera son molt bonics, i tenen platges molt maques. Atenció: la carretera és estreta, amb moltes voltes i plena de gent. De vegades, a l’estiu, te sentit únic. Tipus costa del Garraf!

I el dia següent potser podeu anar a Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, molt ben conservades, que son més que unes simples ruïnes. Estan força intactes, com si acabessin de ser destruïdes pel Vesubi. Vam dinar a Herculano, en una trattoria propera a les excavacions, anomenada Tubba Cattuba, molt bona!.

I, malgrat tot el que us hagin pogut dir, deixeu un dia o més per anar a Nàpols, una ciutat que enganxa, encara que és plena de brutícia, i amb un ambient sòrdid, fins i tot perillós. Però, a canvi, si sou valents, coneixereu una ciutat molt festiva, mediterrània, diferent, molt original, plena de grans monuments, palaus, esglésies…

    

L’endemà, si us queden dies, podeu anar a Sorrento i, des d’allà agafar la barca cap a la illa de Capri. Una illa molt maca, amb paisatges d’ensomni. Per dinar teniu, a la mateixa plaça del poble, prop de la parada del bus, el restaurant Casa Isidoro, al mateix Capri centre, a Via Roma, 17.  Per tornar al port us recomanem baixar a peu, entre els patis de tarongers i llimoners, pel camí estret i humit que fa drecera. Una delícia!.

I, per acabar, si encara us queden alguns dies, baixeu de Salerno cap al Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum. Un munt de temples grecs perfectament conservats. Millor que a Grècia. I prop d’allà les platges fantàstiques de Castellabbate, una xulada. De tornada a Roma, quan ja acabeu el vostre viatge, en ruta cap al port de Civittaveccia, per prendre el vaixell cap a Barcelona, podeu parar un moment a dinar a Montecassino, i pujar fins l’abadia benedictina. Edifici barroc, molt restaurant, interessant però no bonic. Al poble de Cassino teniu el restaurant de l’Hotel Alba, a l’Antica Trattoria de Mario, a la Via Vagni, just a l’entrada.

I no oblideu de parar també a la bella ciutat medieval d’Anagni, amb una catedral romànica i una cripta plena de frescos, impressionant!.

Arribats a Roma, podeu tornar a dormir a Frascati, o a la mateixa ciutat eterna, o arribar-vos fins a Tarquínia amb belles restes etrusques. O fer nit a Viterbo, una ciutat medieval, rodejada de paratges naturals molt bonics, amb boscos i llacs, i palaus renaixentistes. No està lluny de Civittavecchia. En arribar a aquest port italià només us quedarà agafar el vaixell de Grimaldi i, a la tarda del dia següent ja sereu a Barcelona!.

Castellabate

La vila de Castellabate està situada a la Campània, a Itàlia, al sud. Sota de Salerno. És un poble aturonat, penjat sobre la costa. Una costa bellíssima i desconeguda, no gaire lluny de la famosa costiera amalfitana, i a tocar de les espectaculars ruïnes de Paestum, de qui ningú no s’enrecorda quan la gent visita Pompeia, malgrat que les seus temples grecs son els millors i els més ben conservats del mon. No gaire lluny tampoc teniu les excavacions de Velia, una altra ciutat grega. Aquí, a Castellabate, o millor dit, a les seves platges, Santa Maria i Sant Marco, el mar Tirrè és blau, i la sorra de les cales groga, daurada. El centre històric de Castellabate, situat en un turó a 227 metres, està considerat com un dels “Pobles més bonics d’Italia”, i s’ho mereix. També és Patrimonio Mundial de la UNESCO. Les platges de Santa María i San Marco son boniques, és fàcil aparcar-hi, pagant, i podeu fins intentar-ho al Lungomare, passant del parquing obligatori de l’entrada del poble. En concret nosaltres ens vam enamorar de Santa Maria, amb el seu castell i casc antic tocant les ones. Romàntic. Tot plegat forma part del meravellós, poc turístic i mal conegut Parc Nacional del Cilento. La costa de Castellabate ostenta la bandera blava per la seva aigua transparent, i si us agrada caminar i la descoberta podeu passar de les platges més properes i arribar-vos fins l’illa de Licosa o la reserva natural de Tresino. Castellabate poble està ple de carrers estrets, cases de pedra, arcs, escales que amaguen palaus i esglésies que miren des de dalt el mar blau de la costa del Cilento. Es tracta sense cap mena de dubte d’un dels darrers llocs on encara no ha arribat a la Mediterrània el turisme de masses, amb molts banyistes, naturalment, però tots autòctons, italians. On les carreteres estretes encara no estan embossades. On no us esperen i els preus de restaurants i hotels es poden pagar molt bé. No oblideu el Cilento, i Castellabate, en el curs d’una ruta o vacances pel sud de Nàpols, que poden integrar Nàpols mateix, les belles illes del golf: Ischia, Capri… Pompeia i Herculà, és clar, la fantàstica costa amalfitana, amb Ravello, Amalfi i Positano, com és natural, però també la sugestiva Salerno, capital d’aquesta zona, Paestum, que no oblidareu mai més i, per què no, Castellabate i la costa inexplorada del Cilento. Per dinar a Castellabate tenim el nostre lloc: El restaurante de Andrea, situat a l’Hotel Villa Sirio, un deliciós establiment clàssic, elegant, una mica retro fins i tot, però amb vistes impagables damunt del mar. De fet hotel i restaurant estan situats a la mateixa línia de la sorra. Si tant glamour us fa nosa, llavors heu d’anar a la pizzeria Da Nello, dins el poblet mariner de Santa Maria també però no a primera línia de mar, sinó al carrer Pagliarola 33. Ens van dir coses bones de Le Gatte, un curiós local situat en uns porxos davant del mar, el port i el castell de Santa Maria, però el vam trobar tancat. A San Marco és bo el Torretta, a la via torretta, 9. Bona platja al Cilento!.

La ciudad de Castellabate está situada en la Campania, en Italia, al sur. Bajo Salerno. Es un pueblo alto, en un cerro, colgado sobre la costa. Una costa bellísima y desconocida, no muy lejos de la famosa costiera amalfitana, y junto a las espectaculares ruinas de Paestum, de quien nadie se acuerda cuando la gente visita Pompeya, aunque sus templos griegos son los mejores y los mejor conservados del mundo. No muy lejos tienen las excavaciones de Velia, otra ciudad griega. Aquí, en Castellabate, o mejor dicho, en sus playas, Santa María y San Marco, el mar Tirreno es azul, y la arena de las calas amarilla, dorada. El centro histórico de Castellabate, situado en una colina a 227 metros, está considerado como uno de los “Pueblos más bellos de Italia”, y se lo merece. También es Patrimonio Mundial de la UNESCO. Las playas de Santa María y San Marcos son bonitas, es fácil aparcar, pagando, y puede hasta intentarlo en el Lungomare, pasando del parking obligatorio de la entrada del pueblo. En concreto nosotros nos enamoramos de Santa María, con su castillo y casco antiguo tocando las olas. Romántico. Todo ello forma parte del maravilloso, poco turístico y mal conocido Parque Nacional del Cilento. La costa de Castellabate ostenta la bandera azul por su agua transparente, y si os gusta caminar y el descubrimiento, se puede pasar de las playas más cercanas y acercaros hasta la isla de Licosa, reserva natural. Castellabate pueblo está lleno de calles estrechas, casas de piedra, arcos, escaleras que esconden palacios e iglesias que miran desde arriba el mar azul de la costa del Cilento. Se trata sin duda alguna de uno de los últimos lugares donde todavía no ha llegado, en el Mediterráneo, el turismo de masas, con muchos bañistas, naturalmente, pero todos autóctonos, italianos. Donde las carreteras estrechas aún no están llenas de tránsito. Donde no os esperan y los precios de restaurantes y hoteles se pueden pagar muy bien. No olviden el Cilento, y Castellabate, en el curso de una ruta o vacaciones por el sur de Nápoles, o por las bellas islas del golfo: Ischia, Capri … y Pompeya y Herculano, claro, y la fantástica costa amalfitana, con Ravello, Amalfi y Positano, como es natural, pero también la sugestiva Salerno, capital de esta zona, y Paestum, que no olvidaréis nunca más y, por qué no, Castellabate y la costa inexplorada del Cilento. Para comer en Castellabate tenemos nuestro lugar: El restaurante de Andrea, situado en el Hotel Villa Sirio, un delicioso establecimiento clásico, elegante, un poco retro incluso, pero con vistas impagables del mar. De hecho hotel y restaurante están situados en la misma línea de la arena. Si tanto glamour os molesta, entonces debeis ir a la pizzería Da Nello, dentro del pueblo marinero de Santa María también, pero no en primera línea de mar, sino en la calle Pagliarola 33. Nos dijeron cosas buenas de Le Gatte, un curioso local situado en unos porches frente al mar, el puerto y el castillo de Santa María, pero lo encontramos cerrado. En San Marco es bueno el Torretta, en la vía Torretta, 9. ¡Buena playa en el Cilento!.

Paestum

No gaire lluny de Salerno, més al sud de Nàpols, i molt al sud de Roma, a uns 400 kms. de la capital italiana per ser més exactes, trobareu el conjunt de temples grecs més bonics i més ben conservats del món. Pot semblar una paradoxa, però no ho és. La zona de la bota d’Itàlia era l’anomenada Magna Grècia i era més grega, si això fos possible, que la mateixa Grècia. En una plana riallera, no lluny del mar, les columnes dels temples de Paestum, encara totes dretes i al seu lloc, i amb els arquitraus també on cal que siguin, desafien el pas del temps dretes al cel, sense signes d’envelliment. Son, com no podia ser d’una altra manera, patrimoni de la humanitat. Son una visita obligada si decidiu descobrir que la part sud d’Itàlia també existeix i és molt maca. Son tres els temples de Paestum, dedicats a Hera, Neptú que és el més gran i ben conservat, i el de Ceres, o Athena.  Arribareu fàcilment a Paestum per l’Autostrada A3, sortida Battipaglia. Després caldrà anar per la Strada Statale 18 cap al Sud i sortir a Paestum. La zona arqueològica està oberta de 08.30 a 18.45 hores. El museu tanca el 1r i 3r dilluns de mes. L’entrada son 10 €, però menors de 18 anys no paguen. I, després de visitar Paestum podeu banyar-vos en el mar color blau turquesa de Santa Maria de Castellabate, una zona de costa passat Agropoli molt poc coneguda i guapíssima. I en acabar retorneu cap a la Bellíssima Salerno, la ciutat més propera, amb la catedral de Sant Mateu, les esglesioles barroques, de façanes acolorides, els jardins tancats dins claustres amagats. No deixeu de visitar Sant Pietro in Corte, capella palatina que fou del príncep de Salerno, abans termes romanes i després oratori del XVIII. Passegeu sense presses pel Lungomare, una evocadora avinguda arran d’ones, a tocar de la platja, fins al port que comunica la vila amb Tunis, Sicília o Sardenya. I ja que sou per la zona, en el curs d’unes merescudes vacances, no deixeu de fer una volta per la Costa Amalfitana, guapíssima, amb Amalfi, Positano o Ravello, viles medievals increïbles, colocades entre el mar i la penya. O de veure la bulliciosa Nàpols, una ciutat quintaessencia del Mediterrani, plena de monuments. O anar fins Sorrento i agafar el vaixell que us porta a Capri. El bon clima, suau a l’hivern, però amb molta calor a l’estiu!. Salerno i la zona de paestum tenen pilons d’hotels on allotjar-vos. Nosaltres hem dormit, amb tota la família, de fàbula al Novotel Arechi, davant del mar, a les afores de Salerno. Bona taula i bon hotel, amb piscina. També trobareu molts restaurants on dinar prop les ruïnes de Paestum, com ara La Bottega del Gusto, a la via de la Magna Grècia, 33. O el ristorante Neptuno, un clàssic. No tan propers a les excavacions, més cap al mar, teniu un altre gran clàssic: el Tre Olivi, un restaurant d’alta gama. A Salerno també hi ha restaurants molt suggerents a la vila vella, a l’animadíssima rua medieval dei Mercanti, veritable centre vital de la ciutat. Ens va agradar pel menjar, pel preu i l’encant la petita Osteria de l’Angolo Masuccio, a la via Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085. La porta en Gianluca, que us recomanarà les especialitats del dia. O una pizzeria tan xula com La Smorfia, al casc antic de Salern. Una altra pizzeria podría ser el Vicolo della Neve. Molt a tocar, la Cucina di Eduardo us proposa una cuina diferent, molt innovadora. No us perdeu els temples de Paestum ni la bella Salerno!

No muy lejos de Salerno, al sur de Nápoles, y muy al sur de Roma, a unos 400 kms. de la capital italiana para ser más exactos, se encuentra el conjunto de templos griegos más bellos y mejor conservados del mundo. Puede parecer una paradoja, pero no lo es. La zona de la bota de Italia era la llamada Magna Grecia y era más griega, si esto fuera posible, que la propia Grecia. En una llanura risueña, no lejos del mar, las columnas de los templos de Paestum desafían el paso del tiempo sin signos de envejecimiento. Son, como no podía ser de otra manera, patrimonio de la humanidad. Son una visita obligada si deciden a descubrir que la parte sur de Italia también existe y es muy bonita. Son tres los templos de Paestum, dedicados a Hera, Neptuno que es el más grande y mejor conservado, y el de Ceres, o Athena. Llegarán fácilmente en Paestum por la Autostrada A3, salida Battipaglia. Después habrá que ir por la Strada Statale 18 hacia el Sur y salir en Paestum. La zona arqueológica está abierta de 08.30 a 18.45 horas. La entrada son 10 €, pero menores de 18 años no pagan. Y, tras visitar Paestum retornen hacia la Bellísima Salerno, la ciudad más cercana, con la catedral de San Mateo, las iglesias barrocas, de fachadas coloridas, los jardines cerrados dentro claustros escondidos. No dejen de visitar San Pietro in Corte, capilla palatina que fue del príncipe de Salerno, antes termas romanas y después oratorio del XVIII. Paseen sin prisas por el Lungomare, una evocadora avenida muy cerca de la playa, hasta el puerto que comunica la ciudad con Túnez, Sicilia o Cerdeña. No dejen de dar una vuelta por la Costa Amalfitana, guapísima, con Amalfi, Positano o Ravello, villas medievales increíbles, colocadas entre el mar y la peña. O de ver la bulliciosa Nápoles, una ciudad quintaesencia del Mediterráneo, llena de monumentos. O ir hasta Sorrento y coger el barco que les llevarà a Capri. Salerno y la zona de paestum tienen muchos hoteles donde alojarse. Nosotros hemos dormido, con toda la familia, de fábula, en el Novotel Arechi, frente al mar, a las afueras de Salerno. Buena mesa y buen hotel, con piscina. También hay muchos restaurantes donde comer cerca las ruinas de Paestum, como La Bottega del Gusto, en la vía de la Magna Grecia, 33. O el ristorante Neptuno, un clásico. No tan cercanos a las excavaciones, más hacia el mar, tienen otro gran clásico: el Tre Olivi, un restaurante de alta gama. A Salerno también hay restaurantes muy sugerentes en la villa vieja, en la animadísima calle dei Mercanti, verdadero centro vital de la ciudad. Nos gustó por el precio y el encanto la pequeña Osteria del Angolo Masuccio, en la vía Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085. Gianluca les recomendará las especialidades del día. O una pizzería tan chula como el Vicolo della Neve. Muy cerca de la pizzería, la Cucina di Eduardo os propone una cocina diferente, muy innovadora. No se pierdan los templos de Paestum ni la hermosa Salerno!.

Not far from Salerno you will find the whole Greek temples most beautiful and best preserved in the world. Not far from the sea, the columns of the temples of Paestum, still all right and in place. There are three temples dedicated to Hera, Neptune and Ceres or Athena. Paestum is easily to reach from the Autostrada A3, exit Battipaglia. Then will go to the Strada Statale 18 to the South and exit at Paestum. The archaeological site is open from 08:30 to 18:45 hours. After visiting Paestum return to the beautiful Salerno, the nearest city. Do not forget to make a tour around the Amalfi’s Coast, with Amalfi, Positano or Ravello, medieval villages. Or see the bustling Naples, a quintessence of the Mediterranean city full of monuments. Or go to Sorrento and take the boat to Capri. Salerno and Paestum area hotels have a lot of good hotels. We get with the family the Arechi Novotel. Good food and good hotel with swimming pool. You will also find many restaurants where lunch near the ruins of Paestum, such as La Bottega del Gusto, a way of Magna Grecia, 33. Or ristorante Neptune, a classic. Not near the excavations, towards the sea, you have another classic: the Tre Olivi, a high quality restaurant. In Salerno restaurants are also very suggestive in the old town, in via dei Mercanti, real vital center of the city. We liked the price and charm of small Osteria Angolo Masuccio, on the road Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085. Or a pizzeria as cool as Vicolo della Neve. Very near the pizzeria, the Cucina di Eduardo proposes a different cuisine, very innovative. Do not miss the temples of Paestum or the beautiful Salerno!

Non loin de Salerne, au sud de Naples, et au sud de Rome, vous trouverez l’ensemble des temples grecs les plus beaux et les mieux conservés au monde. Il peut sembler paradoxal, mais ce n’est pas. La zone a été appelé Magna Grèce. Les colonnes des temples de Paestum, toujours tout droites et à sa place, défient le passage du temps sans aucun signe de vieillissement. Il y a trois temples de Paestum, dédiés à Héra, Neptune et Cérès ou Athena. Paestum est sur l’autoroute A3, sortie Battipaglia. Ensuite, on suivra la Strada Statale 18 jusqu’à Paestum. Le site archéologique est ouvert de 08h30 à 18:45 heures. Et après avoir visité Paestum retounez à la belle Salerno, la ville la plus proche. Et puisque vous êtes dans la région, pendant unes vacances bien méritées, ne oubliez pas de faire un tour pour la côte amalfitaine, magnifique, avec Amalfi, Positano ou Ravello, villages médiévaux incroyables. Ou voir Naples, une quintessence de la ville méditerranéenne pleine de monuments. Ou aller à Sorrento et prendre le bateau qui vous emmène à Capri. Il y a dans Salerno et Paestum des bons hôtels. Nous avons séjourné avec la famille au Arechi Novotel à la périphérie de Salerno. Bonne nourriture et bon hôtel avec piscine. Vous trouverez également de nombreux restaurants où déjeuner près des ruines de Paestum, tels que La Bottega del Gusto, via Magna Grecia, 33. Ou le ristorante Neptune, un classique. Vous avez un autre classique: le Tre Olivi, un restaurant de haute qualité. Dans Salerno les restaurants sont également très suggestives dans la vieille ville, a via dei Mercanti, centre vital réel de la ville. Nous avons aimé le prix et le charme de petite Osteria Angolo Masuccio, sur la route Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085. Ou une pizzeria comme le Vicolo della Neve. Très près de la pizzeria, le Cucina di Eduardo propose une cuisine différente, très innovatrice. Ne manquez pas les temples de Paestum ou la belle Salerno!

Ravello

La insignificant vila de Ravello pot semblar un destí molt menor en una terra tan repleta de bellesses com és la Campània. I res més lluny de la realitat. Ara us explicarem la raó. Ravello pertany a la Costiera Amalfitana, aquesta línia de costa maravellosa que va des de Sorrento a Salerno, per una carretera endimoniada, estreta i plena de corbes bestials, però que travessa uns paisatges celestials, sempre amb vistes de pel·lícula, damunt del mar. Pertany doncs Ravello a la raça de petits pobles de colors vius que, penjats sobre el blau marí, constitueixen una destinació turística mundial de primer ordre. Com Positano o Amalfi. Però Ravello no toca el Mediterrà. El domina des de l’altura. Penjat com un niu d’àligues, disfruta de les millors vistes possibles sobre la Costiera. Si no sabeu ben bé de què us estem parlant, i què estem recomanant us direm que descrivim un destí ideal de vacances, o de pont llarg, en una terra mimada dels Déus, en un tros del Mediterrà, puríssim, essencial, com ho pot ser Menorca, la Provença, Sardenya o les Illes Gregues. Ravello, poblet ocupat pels artistes, ocupa una vall fresca i muntanyosa, al sud de Nàpols, que recorda les Alpujarras de Granada. La carretera que hi arriba es molt virada, fa pujada i costa de passar. A l’estiu no cal ni intentar-ho. Tota la zona està sobresaturada de turistes. Sovint tallen les carreteres al trànsit rodat, tanta és l’afluència. Us aconsellem una època menys compromessa: juny o setembre, o fins la tardor, la primavera o l’hivern. Un cop a dalt us trobareu en un balcó, com si fòssiu a Santorini o Cadaqués, que albira un mar blau profund, i una costa verda, retallada i pendent. Una vil·la blanca, repleta de cases d’estiueig de gent amb possibles, d’artistes i tallers de tota mena, de restaurants, bars i botigues. En la plaça major, molt simple però bella, ibicenca, trobareu una església normanda, blanquíssima, amb una portalada de bronze esculpida que treu literalment l’alè. Guarda un tresor inoblidable al seu interior: unes trones normandes de mosaïcs preciosos. I, a tocar, el famosíssim palau Rúfolo, un palau normand, del segle XI, amb un claustre fantàstic, (a la foto), i uns jardins impressionants, amb les millors vistes de la Costiera Amalfitana, les que trobareu a les oficines de turisme d’arreu del món. Entrada un xic cara. Finalment el palau Cimbrone, antiga mansió noble,punt de trobada d’intel·lectuals i artistes de mig món: Virginia Woolf, D.H. Lawrence,Wagner… avui convertida en un dels més luxosos hotels de tota Europa. Us proposem una visita a aquesta petita pàtria. A Amalfi, potència medieval, a Positano, celebrada per les èlits, als pobles blancs de menys anomenada. Aneu-hi en avió fins a Nàpols i llogueu un cotxe. Aneu-hi amb el vostre cotxe agafant la línia Grimaldi a Civitaveccia. Està a 250 kms. de Roma. A 60 de Nàpols. Visiteu, com de passada, Salerno, encantadora, sensual, on teniu un bon hotel Novotel per dormir tota la família. La increïble humanitat de Nàpols, bruta, brutal, excitant. La serenor de Capri, la illa imperial, o de Sorrento, a la costa. Les ciutats romanes de Pompeia i Herculano, testimonis muts del passat. El palau borbònic de Caserta, imponent i destartal·lat. La campània és un tresor i Ravello la seva maragda més preuada. Visiteu-la!.

La insignificante villa de Ravello puede parecer un destino mucho menor en una tierra tan repleta de bellezas como la Campania. Y nada más lejos de la realidad. Ahora os explicaremos la razón. Ravello pertenece a la Costiera Amalfitana, esta línea de costa maravillosa que va desde Sorrento a Salerno, por una carretera endemoniada, estrecha y llena de curvas bestiales, pero que atraviesa unos paisajes celestiales, siempre con vistas de película, sobre el mar . Pertenece pues Ravello a la raza de pequeños pueblos de colores vivos que, colgados sobre el azul marino, constituyen un destino turístico mundial de primer orden. Como Positano o Amalfi. Pero Ravello no toca el Mediterráneo. Lo domina desde la altura. Como un nido de águilas, disfruta de las mejores vistas posibles sobre la Costiera. Si no saben muy bien de qué les estamos hablando, y que les estamos recomendando, os diremos que describimos un destino ideal de vacaciones, o de puente largo, en una tierra mimada de los Dioses, en un trozo del Mediterráneo, purísimo, esencial, como lo puede ser Menorca, la Provenza, Cerdeña o las Islas Griegas. Ravello, pueblo ocupado por los artistas, ocupa un valle fresco y montañoso, al sur de Nápoles, que recuerda las Alpujarras de Granada. La carretera que llega es muy virada, sube y cuesta de pasar. En verano no hace falta ni intentarlo. Toda la zona está sobresaturada de turistas. A menudo cortan las carreteras al tráfico rodado, tanta es la afluencia. Os aconsejamos una época menos comprometida: junio o septiembre, o hasta el otoño, la primavera o el invierno. Una vez arriba se encontrará en un balcón, como si estuvierais en Santorini o Cadaqués, que vislumbra un mar azul profundo, y una costa verde, recortada y en pendiente. Una villa blanca, repleta de casas de veraneo de gente con posibles, de artistas y talleres de todo tipo, de restaurantes, bares y tiendas. En la plaza mayor, muy simple pero hermosa, ibicenca, encontrarán una iglesia normanda, blanquísima, con una portada de bronce esculpida que quita, literalmente, el hipo. Guarda un tesoro inolvidable en su interior: unos púlpitos normandos con mosaicos preciosos. Y, a tocar, el famísimo palacio Rúfulo, un palacio normando, del siglo XI, con un claustro fantástico, (en la foto), y unos jardines impresionantes, con las mejores vistas de la Costiera Amalfitana, las que encontraréis en las oficinas de turismo de todo el mundo. Entrada un poco cara. Finalmente el palacio Cimbrone, antigua mansión noble, punto de encuentro de intelectuales y artistas de medio mundo: Virginia Woolf, DH Lawrence, Wagner … hoy convertida en uno de los más lujosos hoteles de toda Europa. Os proponemos una visita a esta pequeña patria. A Amalfi, potencia medieval, a Positano, celebrada por las élites, a los pueblos blancos de menos renombre. Id en avión hasta Nápoles y alquilad un coche. Id con vuestro coche cogiendo la línea Grimaldi hasta Civitaveccia. Está a 250 kms. de Roma. A 60 de Nápoles. Visitad, como de paso, Salerno, encantadora, sensual. La increíble humanidad de Nápoles, sucia, brutal, excitante. La serenidad de Capri, la isla imperial, o de Sorrento, en la costa. Las ciudades romanes de Pompeya y Herculano, testigos mudos del pasado. El palacio borbónico de Caserta, imponente y destartalado. La Campania es un tesoro y Ravello su esmeralda más preciada.

Positano

Hi ha llocs mítics del turisme mundial. Ciutats que associen el seu nom a la marca de moda. Altres al glamour. Positano és un d’aquests llocs. Situat al centre de l’anomenada “Costiera Amalfitana”, Positano ha sabut vendre’s. Possiblement no sigui més bonic que Cadaqués, o Calella de Palafrugell, però les botigues de moda de mitja europa competeixen per obrir-hi un local. Com ho fan també galeries i artistes, de reconegut catxé o purs “free-lance” del dibuix o la pintura. I mentre tot això va passant, la vida segueix a Positano. I els seus soferts habitants continuen pujant, o baixant, centenars d’escales blanques per anar a comprar la fruita, o arribar-se a l’esglèsia. I els turistes les comparteixen amb ells per aconseguir trepitjar la sorra daurada d’una de les platges més cotitzades d’Itàlia. Positano, penjada literalment, escalonada al peu d’un acantilat vertiginós, ofereix els seus carrerons, placetes i encants a qui els pugui comprar, com una meuca bella cansada de segles de veure passar la gent. En ple estiu no cal que hi aneu en cotxe. Impossible aparcar. Impossible circular per l’estreta i maravellosa carretera que recorre tota la costa d’Amalfi. Fatal si us atreviu a posar la roda en qualsevol carrer de la vila. Agafeu l’autobús, emocions fortes assegurades, camineu, feu bicing o nadeu. En primavera o tardor, molt millor. A l’hivern la decadència esdevé quasi desol·lació. Potser llavors coneixereu la veritable Positano, la de les postes de sol violetes. Us proposem la visita a Positano en el marc d’una ruta per la incomparable i fabulosa Costiera Amalfitana. Visitant Amalfi, la república marinera, Atrani, Ravello i altres petits pobles mariners d’ensomni i les platges bellíssimes, en una costa retallada i vertical com poques. Feu la ruta des de Sorrento a Salerno, o a la inversa. Són 80 kms. i trigareu un dia sencer a acabar-la. Per dormir, a les famílies, ens convé el Novotel Arachi de Salerno, acollidor i novíssim. Per dinar hem anat a Amalfi, a La Pizzeria del Teatro, a la Via E. Marini, 19. T: 089872473. Bon rissotto mariner, pizzes generoses i pasta abundant. La costiera, un bon destí!.

Hay lugares míticos del turismo mundial. Ciudades que asocian su nombre a la marca de moda. Otros al glamour. Positano es uno de esos lugares. Situado en el centro de la llamada “Costiera Amalfitana”, Positano ha sabido venderse. Posiblemente no sea más bonito que Cadaqués, o Calella de Palafrugell, pero las tiendas de moda de media Europa compiten por abrir un local allí. Como lo hacen también galerías y artistas, de reconocido caché o puros “free-lance” del dibujo o la pintura. Y mientras todo esto va pasando, la vida sigue en Positano. Y sus sufridos habitantes continúan subiendo, o bajando, cientos de escaleras blancas para ir a comprar la fruta, o llegar a la iglesia. Y los turistas las comparten con ellos para conseguir pisar la arena dorada de una de las playas más cotizadas de Italia. Positano, colgada literalmente, escalonada al pie de un acantilado vertiginoso, ofrece sus callejuelas, plazoletas y encantos a quien los pueda comprar, como una prostituta hermosa cansada de siglos de ver pasar la gente. En pleno verano no hace falta que vayáis en coche. Imposible aparcar. Imposible circular por la estrecha y maravillosa carretera que recorre toda la costa de Amalfi. Fatal si os atrevéis a poner la rueda en cualquier calle de la villa. Tomen mejor el autobús, con emociones fuertes aseguradas, caminen, hagan bicing o naden. En primavera u otoño, mucho mejor. En invierno la decadencia es casi desolación. Quizás entonces conoceréis la verdadera Positano, la de las puestas de sol violetas. Os proponemos la visita a Positano en el marco de una ruta por la incomparable y fabulosa Costiera Amalfitana. Visitando Amalfi, la república marinera, Atran, Ravello y otros pequeños pueblos marineros de ensueño y las playas bellísimas, en una costa recortada y vertical como pocas. Hagan la ruta desde Sorrento a Salerno, o a la inversa. Son 80 kms. y tardaréis un día entero en terminarla. Para dormir, a las familias, nos conviene el Novotel Arachis de Salerno, acogedor y novísimo. Para comer hemos ido a Amalfi, en La Pizzeria del Teatro, en la Vía E. Marini, 19. T: 089872473. Buen rissotto marinero, pizzas generosas y pasta abundante.

Atrani

Atrani està al costat de la vila medieval d’Amalfi, a la Costiera Amalfitana, a Itàlia. El fet d’estar tocant, tocant a Amalfi, no l’ha beneficiat mai per res a la vila d’Atrani. En temps dels Dogos, aquesta minúscula localitat de pescadors, va anar sempre a remolc de la poderosa república marinera veïna. Era com el lloc d’estiueig de la noblesa amalfitana. Ara, en ple apogeu del turisme de masses, poques són les persones que li dediquen una miserable visita, preferint gastar tot el temps disponible en Positano o Amalfi. I no és que aquestes dues bellíssimes ciutats no s’ho mereixin. De cap manera!. Són dos destinacions ineludibles. Però creieu-nos i reserveu uns minuts per Atrani. Per les seves cases blanques penjades damunt un pitó rocós que corona una excepcional colegiata de Maria magdalena, abocada al mar, a un Mediterrani turquesa. Admireu-ne també les  altres esglèsies, com Sant Salvatore. Admireu-ne els carrers i carrerons, menys atapeïts que els d’altres destins de la Costiera. Admireu-ne i tasteu la petita platja, amable i càlida. Descobriu Atrani, amb sorpresa, darrera la corba, en sortir d’Amalfi, o en baixar de ravello. No podreu mentir-vos. Us sorpendrà, us deixarà bocabadats veure’n la seva fotogenica estampa. Deixeu-vos portar per aquesta seducció natural d’Atrani i aparqueu el cotxe, on pugueu!. Baixeu uns instants i reconeixeu que tanta bellessa, tanta escenografia fa bo aquell refrany que diu: “la gent d’Atrani, el dia del judici final, no notarà cap diferència entre viure al seu poble o al mateix paradís”!. Hi ha molts restaurants bons a Atrani, alguns de molt bonics, i carets, a peu de platja, com ara “Les Arcades“. L’Hotel La Palma, d’Amalfi, te un restaurant a Atrani. I no oblidem el A’Paranza, al casc antic. La costiera Amalfitana us està esperant!.

Atrani está al lado de la villa medieval de Amalfi, en la Costiera Amalfitana, en Italia. El hecho de estar tocando Amalfi, no le ha beneficiado nunca, para nada, a la bella villa de Atrani. En tiempos de los Dogos, esta minúscula localidad de pescadores, fue siempre a remolque de la poderosa república marinera vecina. Era como el lugar de veraneo de la nobleza amalfitana. Ahora, en pleno apogeo del turismo de masas, pocas son las personas que le dedican una miserable visita, prefiriendo gastar todo el tiempo disponible en Positano o Amalfi. Y no es que estas dos bellísimas ciudades no se lo merezcan. ¡De ninguna manera!. Son dos destinos ineludibles. Pero creednos y reservar unos minutos para Atrani. Por sus casas blancas colgadas sobre un pitón rocoso que corona la excepcional colegiata de María Magdalena, volcada sobre el mar, volcada a un Mediterráneo turquesa. Admiren también las otras iglesias, como San Salvatore. Admiren sus calles y callejones, menos apretados de gente que los de otros destinos de la Costiera. Admiren y prueben su pequeña playa, amable y cálida. Descubran Atrani, con sorpresa, detrás de la curva, al salir de Amalfi, o al bajar de Ravello. No podreis mentir. Os sorprenderá, os dejará boquiabiertos, ver su fotogénica estampa. Déjense llevar por esta seducción natural de Atrani y estacionen su vehículo, ¡donde puedan!. Solo unos instantes, para reconocer, que tanta belleza, tanta escenografía hace bueno aquel refrán que dice: “la gente de Atrani, el día del juicio final, no notará ninguna diferencia entre vivir en su pueblo o ¡en el mismo paraíso”!. Hay muchos y buenos restaurantes en Atrani, algunos muy bonitos, y caros, a pie de playa, como “Les Arcades”. El Hotel La Palma, de Amalfi, tiene un restaurante en Atrani. Y no olvidemos el A’Paranza, en el casco antiguo.

La Campania

La Campània és un destí perfecte per unes vacances familiars. Tant o més que Sardenya o Sicília, o si m’apureu molt, fins i tot la Toscana o la Provença. La Campania és una petita pàtria, una regió encantadora, amb unes fites turístiques úniques a Europa. Podeu arribar-hi molt fàcilment amb els vaixells de Grimaldi Lines que van a Civitaveccia, port proper a Roma. Aquesta opció inclou un viatge d’una nit i un dia en vaixell, (unes 16 hores, de les 22 de la nit a les 18 de la tarda següent), però permet emportar-se el propi cotxe, amb tota mena d’estris, maletes i artefactes que una família amb nens petits necessita. Pels que preferiu volar i llogar un vehicle, recordeu que Vueling te un vol directe a Nàpols, i allà llogar un vehicle. De Civittaveccia a Nàpols hi ha 240 kms. aproximadament. Als qui els agrada viatjar de la manera antiga, disfrutant el camí, de Barcelona a Nàpols hi ha un bon grapat de kms. però passareu per la Provença, la Costa Blava, Gènova, la Toscana i Roma. Tampoc no està malament si teniu prou dies i prou ganes. Nosaltres em provat totes les opcions, i són totes agradables, però molt diferents. Us recomanem anar a la Campània tot aprofitant unes vacances de Nadal o Setmana Santa. A l’estiu fa molta calor, i hi ha molta gent. A l’hivern no us morireu precisament de fred. El principal reclam de la Campània és, sense cap mena de dubte, Pompeia i les seves excavacions. És natural perquè és magnífic. Però no descuideu la petita Ercolano, o la desconeguda Stabia i, així, us podríem citar fins a cinc llocs arqueològics més que podeu visitar amb una sola entrada vàlida per 1 o 3 dies, segons el preu. A la web oficial de les excavacions està tot molt ben explicat. Ah!, i no us oblideu dels maravellosos temples grecs de Paestum, a l’altra punta de la regió, ja tocant a Calàbria. Però a la Campània no tot son ruïnes. La gent també hi viu. Ciutats bellíssimes us esperen. Naturalment parlem de Nàpols, increïble, fantàstica, prodigiosa i mundana. Bruta i desordenada, fa mitja por, però crida l’atenció. I també parlem de Salerno, que ens va encantar, una vila que ha vist passar els segles, com Amalfi, capital d’una brillant república marinera, o de Benevento. I què podem dir de les costes. La inaudita i fabulosa Costiera Amalfitana amb fites totals del turisme mundial com ara Positano o la mateixa Amalfi. Pobles d’ensomni i platges guapíssimes en una costa retallada i vertical. Res a veure amb els inmensos arenals del sur, kms. i kms. de sorra verge. Ara volem, per acabar, parlar-vos de les illes. Noms mítics. Illes habitades per deus i emperadors. Illes del golf de Nàpols, a l’abast de la mà, amb una breu travessia en vaixell des de la capital, o des de la cèlebre vila marinera de Sorrento, una altra joia de la Campània. Aneu fins a Capri, fins a Pròxida o fins l’amagada Ischia (a la foto). Entendreu la raó de que fossin escollides com a residència de monarques, de nobles, de pintors o d’escriptors famosos: la seva bellessa. I ara citarem el Vesubi. El volcà per excel·lència, el rei dels volcans europeus, amb permís de l’Etna. L’envolta un gran parc natural d’una estranya raressa. Un món irreal. Aquí i allà trobareu palaus gegantins, com el de Caserta, pobles amb encant, esglésies barroques perdudes en pobles i viles, platges solitàries. I gent amable, mediterrània com nosaltres, oberta i hospitalària. Ja ho veieu, la Campània mereix unes vacances. No us faltaran motius. Per dormir, a les famílies, us recomanem el Novotel de Caserta, 40 kms. al nord d’Ercolano, o el Novotel Arachi de Salerno, 55 kms. al sud, acollidor i novíssim. Per dinar us recordarem alguns llocs que ens van agradar el restaurant Tubba Catubba, a Ercolano, o l’encant indescriptible la petita Osteria de l’Angolo Masuccio, a la via Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085, a Salerno, dins la vila antiga. A Amalfi la cosa està clara, aneu a La Pizzeria del Teatro, a la Via E. Marini, 19. T: 089872473. Bon rissotto mariner, boníssimes les pizzes i la pasta. A Caserta, tocant a la façana del palau reial, teniu l’Hotel Jolly i el seu restaurant. Habitacions molt correctes i menú no gaire car. Aprofiteu una escapada en vaixell, cotxe o avió per viure la Campània i els seus encants. Una sortida llarga però fantàstica, en una terra diferent!.

La Campania es un destino perfecto para unas vacaciones familiares. Tanto o más que Cerdeña o Sicilia, o si me apuráis mucho, incluso la Toscana o la Provenza. La Campania es una pequeña patria, una región encantadora, con unas metas turísticas únicas en Europa. Se puede llegar muy fácilmente con los barcos de Grimaldi Lines que van a Civitaveccia, puerto cercano a Roma. Esta opción incluye un viaje de una noche y un día en barco, (16 horas, de las 22 de la noche a las 18 de la tarde), pero permite llevarse el propio coche, con todo tipo de utensilios, maletas y artefactos que una familia con niños pequeños necesita. Para los que prefieren volar y alquilar un vehículo, recuerden que Vueling tiene un vuelo directo a Nápoles, y allí alquilar un vehículo. De Civittaveccia a Nápoles hay 240 kms. aproximadamente. A los que les gusta viajar de la manera antigua, disfrutando el camino, de Barcelona a Nápoles hay un buen puñado de kms. pero pasaréis por la Provenza, la Costa Azul, Genova, la Toscana y Roma. Tampoco está mal si tienen tiempo y ganas. Nosotros hemos probado todas las opciones, y son todas agradables, pero muy diferentes. Os recomendamos ir a la Campania aprovechando unas vacaciones de Navidad o Semana Santa. En verano hace mucho calor, y hay mucha gente. En invierno no hace frío. El principal reclamo de la Campania es, sin lugar a dudas, Pompeya y sus excavaciones. Es natural porque es un lugar magnífico. Pero no olviden la pequeña Ercolano, o la desconocida Stabia y, así, os podríamos citar hasta cinco sitios arqueológicos más que podéis visitar con una sola entrada válida para 1 ó 3 días, según el precio. En la web oficial de las excavaciones está todo muy bien explicado. Ah, y no se olviden de los maravillosos templos griegos de Paestum, en la otra punta de la región, ya tocando Calabria. Pero en la Campania no todo son ruinas. La gente vive. Ciudades bellísimas os esperan. Naturalmente hablamos de Nápoles, increíble, fantástica, prodigiosa y mundana. Sucia y desordenada, da incluso un poco de miedo, pero llama la atención. Y también hablamos de Salerno, que nos encantó, una villa que ha visto pasar los siglos, como Amalfi, capital de una brillante república marinera, o Benevento. Y qué decir de las costas. La inaudita y fabulosa Costiera Amalfitana meta del turismo mundial, como lo es Positano o la misma Amalfi. Pueblos de ensueño y playas guapísimas en una costa recortada y vertical. Nada que ver con los inmensos arenales del sur, kms. y kms. de arena virgen. Ahora queremos, por último, hablaros de las islas. Nombres míticos. Islas habitadas por dioses y emperadores. Islas del golfo de Nápoles, al alcance de la mano, con una breve travesía en barco desde la capital, o desde la célebre villa marinera de Sorrento, otra joya de la Campania. Vayan hasta Capri, hasta Pròxida o incluso a la escondida Ischia (en la foto). Entenderéis la razón de que fueran elegidas como residencia de monarcas, de nobles, de pintores o de escritores famosos: su belleza. Y ahora citaremos el Vesubio. El volcán por excelencia, el rey de los volcanes europeos, con permiso del Etna. Lo rodea un gran parque natural de una extraña rareza. Un mundo irreal. Aquí y allá encontrarán palacios gigantescos, como el de Caserta, pueblos con encanto, iglesias barrocas perdidas en pueblos y villas, playas solitarias. Y gente amable, mediterránea como nosotros, abierta y hospitalaria. Ya lo veis, la Campania merece unas vacaciones. No os faltarán motivos. Para dormir, a las familias, os recomendamos el Novotel de Caserta, 40 kms. al norte de Ercolano, o el Novotel Arachi de Salerno, 55 kms. al sur, acogedor y novísimo. Para comer os recordaremos también algunos lugares que nos gustaron, como el restaurante Tubbs Catubba, en Ercolano, o el encanto indescriptible de la pequeña Osteria del Angolo Masuccio, en la vía Masuccio Salernitana, 45. Tel: 333.69.53.085, en Salerno, en la villa antigua. En Amalfi la cosa está clara, hay que ir a la Pizzería del Teatro, en la Vía E. Marini, 19. T: 089872473. Buen rissotto marinero, buenísimas las pizzas y la pasta. En Caserta, junto a la fachada del palacio real, tienen el Hotel Jolly y su restaurante. Habitaciones muy correctas y menú no muy caro. Aprovechen una escapada en barco, coche o avión para vivir la Campania y sus encantos. Una salida larga pero fantástica.

Amalfi

L’antiga república marinera d’Amalfi fou la primera potència marítima d’Europa quan els catalans, els genovesos o els venecians, tot just començavem a treure els nas, porucs, davant el Mediterrani. Ells foren els iniciadors del comerç rendible amb Jerusalem, Bizanci i l’Orient més proper. Ells escrigueren codis de lleis marítims acceptats i adoptats arreu del mar. Avui Amalfi, una petita i preciosa vila medieval i marinera, dorm el somni etern de la història, cofoia del que va ser. Només la desperten els crits dels milers de viatgers que, sobretot a l’estiu, omplen els seus carrers àrabs, orientals, blancs, enrevessats i laberíntics. Amalfi, sàvia de segles, els veu passar com va veure passar les riquesses, la seda, l’or, les espècies. Diners que permeteren bastir joies tan increïbles com la catedral de Sant Andreu, els palaus i els convents. Joies tan senzillament excelses com el discret i meravellós claustre del paradís. Creieu-nos si us diem que, siguem on siguem, podem tancar els ulls i tornar a reviure, tornar a delectar-nos amb la visió d’un espai tan mínim i tan corprenedor a l’hora. Amalfi és també un lloc ideal per passejar, per deixar-se perdre dins els carrerons costeruts, la gran majoria coberts, i amb escales, que remunten les faldes dels turons a banda i banda de la riera central del poble. Carrers plens de botigues d’artesans i artistes, de comerços de records o de licoreries on venen el famós xarop de llimona. Amalfi també és el mar. El blau potent que bat incansable els rocams imponents on el poble s’aixeca. Perquè aquesta vila antiga està literalment suspesa damunt les aigües pregones, en una costa difícil, sense concesions, que per no tenir, no te ni port, ni quasi platja, ni gens d’aparcament. Per cert, caríssim!. Arribareu a Amalfi desde Salerno o des de Sorrento, per l’anomenada Costera Amalfitana, via Positano. Corbes i més corbes per una carretera estreta i difícil, a l’estiu senzillament impossible. Ara bé, en mig d’uns paisatges que no podeu ni imaginar. Us ha d’agradar molt, i molt, conduir per intentar posar-vos al volant en un lloc semblant. Però la recompensa que la natura i la història reserven als audaços és d’una bellesa difícil de definir. Podeu dormir o dinar molt bé a Amalfi, que és un poble car. Allunyeu-vos de les vies principals. Nosaltres us recomanarem un lloc amb bona cuina a preus assequibles: La Pizzeria del Teatro, a la Via E. Marini, 19. T: 089872473. Bon rissotto mariner, boníssimes les pizzes i la pasta. Nosaltres vàrem dormir al Novotel de Salerno, a uns 35 kms, ideal per a famílies amb canalla. Amalfi us deixarà bocabadats!

La antigua república marinera de Amalfi fue la primera potencia marítima de Europa cuando los catalanes, los genoveses o los venecianos, apenas empezábamos a sacar los nariz, miedosos, en la primera linea de playa. Ellos fueron los iniciadores del comercio rentable con Jerusalén, Bizancio y el Oriente más cercano. Ellos escribieron códigos de leyes marítimos aceptados y adoptados en todo del mar. Hoy Amalfi, una pequeña y preciosa villa medieval y marinera, duerme el sueño eterno de la historia, orgullosa de lo que fue. Sólo la despiertan los gritos de los miles de viajeros que, sobre todo en verano, llenan sus calles árabes, orientales, blancas y laberínticas.  Amalfi, sabia de siglos, los ve pasar como vió pasar las riquezas, la seda, el oro o las especias. Dinero que permitió construir joyas tan increíbles como la catedral de San Andrés, los palacios y los conventos. Joyas tan sencillamente excelsas como el discreto y maravilloso claustro del paraíso. Creednos si os decimos que, estemos donde estemos, podemos cerrar los ojos y volver a revivir, volver a deleitarnos con la visión de un espacio tan mínimo y tan cautivador a la vez. Amalfi es también un lugar ideal para pasear, para dejarse perder en los callejones empinados, la gran mayoría cubiertos, y con escaleras, que remontan las faldas de las colinas a ambos lados de la calle central del pueblo. Callejas llenas de tiendas de artesanos y artistas, de comercios de recuerdos o de licorerías donde venden el famoso jarabe de limón. Amalfi también es el mar. El azul potente que bate incansable las rocas imponentes donde el pueblo se levanta. Porque esta villa antigua está literalmente suspendida sobre las aguas profundas, en una costa difícil, sin concesiones, que por no tener, no tiene ni puerto, ni casi playa, ni nada de aparcamiento. Por cierto, ¡carísimo!. Llegarán hasta Amalfi desde Salerno, Positano o desde Sorrento, por la llamada Costera Amalfitana. Curvas y más curvas por una carretera estrecha y difícil, en verano sencillamente imposible. Ahora bien, en medio de unos paisajes que no pueden ni imaginar. Os tiene que gustar mucho, muchísimo, conducir para intentar poneros al volante en un lugar similar. Pero la recompensa és una naturaleza y una historia reservadas a los audaces, de una belleza difícil de definir. Pueden dormir o comer muy bien en Amalfi, que es un pueblo caro. Aléjense de las vías principales. Os proponemos un lugar con buena cocina a precios asequibles: La Pizzeria del Teatro. Buen rissotto marinero, buenísimas las pizzas y la pasta. Nosotros dormimos en el Novotel de Salerno, a unos 35 kms, ideal para familias con niños.

La Costiera Amalfitana

La Costa entre Sorrento, al sud de Nàpols, i Salerno, és molt possiblement la més bonica del món. Així, com sona. No només per les vistes, que són d’escàndol, sinó pels poblets mariners que penjen de les faldes de les muntanyes. Unes serralades que cauen a pic damunt un Mediterrani blau, turquesa, profund i bellíssim. Una carretera d’infart, estreta, plena de corbes i revolts, no apte per a cardíacs ni per a conductors novells, recorre la Costiera en tota la seva longitud, uns 35 kms. Però no penseu que podreu veure aquesta joia, patrimoni mundial de la humanitat, en una hora o dues, Us caldrà, com a mínim, un dia sencer. Primer per la velocitat. No passareu mai de 60 kms hora, com a molt!. Impossible. Seguidament per les bellesses que cal veure. Parareu a cada instant a fotografiar poblets i cales, a admirar cada racó de mar, cada vall encaixat, cada torrent que devalla amb fúria, amb “furore” dels cims. Menció a banda mereixen els pobles i poblets. Cadascún pot ocupar hores i hores de la vostra atenció. Si deixem de banda Sorrento i la seva extraordinària península, la primera parada serà Positano. Un poblet mariner, de cases blanques i de colors, amb una de les úniques platges de la zona. Avui està ocupat per botigues d’artesania i de moda d’arreu del món. No senzills establiments. Botigues d’alta costura, d’art amb majúscules, amb pintors i esculptors, en altre temps “hippies”, avui mil·lionaris. I us fareu un fart de pujar i baixar escales. Aparcament impossible. Deixeu el cotxe al parking de Genaro, malgrat pagareu l’hora a preu d’or. Seguidament travessareu Praiano, per arribar a la perla de la Costiera: Amalfi. Una ciutat medieval esplèndida, avui dia un poble de cases puríssimes, carrers amb voltes, i amb una catedral excelsa. No us perdeu el claustre de “il Paraiso”. Celestial. Atrani, a tocar, te una església coquetona damunt una roca amb les cases de la vila enganxades. Foto de postal.  Deixeu un moment la costa per pujar a Ravello. Vistes incomparables, una catedral normanda i unes villes medievals de somni. No us perdeu Villa Rufulo, (a la foto), tot i el preu de l’entrada. (Un robatori). Segueien pobles menors: Minori, Maiori, fins arribar a Cetara, que ens te el cor robat. Quatre cases, un castell vora el mar, res… però encantador. Tanca la costa Vietri sul mare, amb la ceràmica típica del país, i Salerno, la capital del principat normand, acollidora i bulliciosa, perversa i ingenua, monumental i canalla. Ens encanta Salerno, no podem fer-hi més. Si viatgeu amb infants, allotgeu-vos a al Novotel Arechi de Salerno. Una elecció intel·ligent. La Costiera Amalfitana és un destí que cal fer una vegada a la vida, però millor que no sigui a l’estiu. La teniu a l’abast a uns 40 kms. al sud de Nàpols. Bon viatge!.

La Costa entre Sorrento, al sur de Nápoles, y Salerno, es muy posiblemente la más bonita de Italia, y del mundo. Así, como suena. No sólo por las vistas, que son de escándalo, sino por los pueblos marineros que cuelgan de las faldas de las montañas. Unas sierras que caen a pico sobre un Mediterráneo azul, turquesa, profundo y bellísimo. Una carretera de infarto, estrecha, llena de curvas y más curvas, no apta para cardíacos ni para conductores noveles, recorre la Costiera en toda su longitud, unos 35 kms. Pero no penséis que podréis ver esta joya, patrimonio mundial de la humanidad, en una hora o dos. Necesitareis, como mínimo, un día entero. Primero por la velocidad. No pasaréis nunca de 60 kms hora, ¡como mucho!. Imposible. Seguidamente por las bellezas que hay que ver. Pararemos a cada instante a fotografiar pueblos y calas, a admirar cada rincón de mar, cada valle encajado, cada torrente que baja con furia, con “furore” de las cumbres. Mención aparte merecen los pueblos. Cada uno puede ocupar horas y horas de su atención. Si dejamos de lado Sorrento y su extraordinaria península, la primera parada será Positano. Un pueblo marinero, de casas blancas y de colores, con una de las únicas playas de la zona. Hoy está ocupado por tiendas de artesanía y de moda de todo el mundo. No sencillos establecimientos. Tiendas de alta costura, de arte con mayúsculas, con pintores y escultores, en otro tiempo “hippies”, hoy millonarios. Y os hartaréis de subir y bajar escaleras. Aparcamiento imposible. Dejad el coche en el parking de Genaro, a pesar de que pagareis la hora a precio de oro. Seguidamente atravesaréis Praiano, para llegar a la perla de la Costiera: Amalfi. Una ciudad medieval espléndida, hoy en día un pueblo de casas purísimas, calles cubiertas, y con una catedral excelsa. No os perdáis el claustro de “il Paraiso”. Celestial. Necesitareis comer en Amalfi. Todo es muy caro, muy turístico. Os recomendamos un pequeño restaurante, escondido en un callejón: Pizzería “Il Teatro”. Via E. Marini, 19. 089.872473. El pueblo de Atrani, al lado de Amalfi, tiene una iglesia preciosa sobre una roca con las casas de la villa pegadas. Foto de postal. Dejad un momento la costa para subir a Ravello. Vistas incomparables, una catedral normanda y unas villas medievales de ensueño. No os perdáis Villa Rufulo, (en la foto), aunque el precio de la entrada sea un robo. Siguen pueblos menores: Minori, Maiori, hasta llegar a Cetara, que nos tiene el corazón robado. Cuatro casas, un castillo junto al mar, nada… pero encantador. Cierra la costa Vietri sul mare, con la cerámica típica del país, y Salerno, la capital del principado normando, acogedora y bulliciosa, perversa y ingenua, monumental y canalla. Nos encanta Salerno, no podemos hacer nada para evitarlo. Si viajan con niños, alojense en el Novotel Arechi de Salerno. Una elección inteligente. La Costiera Amalfitana es un destino que hay que hacer una vez en la vida, pero mejor que no sea en verano. La tienen a solo unos 40 kms. al sur de Nápoles. ¡Buen viaje!.