Vacances a Irlanda conduint poc

Hola de nou! Encara estem tancats, però l’ànim no decau. Voleu anar lluny, amb el cotxe, amb totes les maletes, sense restriccions, aquests estiu, estalviant-vos de llogar-ne un a l’arribar al destí, i coduint poc? És possible. Anem a Irlanda! La primera parada possible serà Narbonne. Cal menjar alguna cosa. Potser al Bella Napoli, una pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. En acabat seguírem cap a Clermont Ferrand, on podeu dormir i sopar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Aneu a veure la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. I la ciutat medieval, i la moderna. Passegeu per la place Jaude, on hi ha un altre bon hotel, el Mercure, o el Lion.

El dia següent podeu fer una petita descoberta de l’Auvèrnia, visitant volcans extingits, com el Puy de Dôme o el Mont Dorée, o Vulcania, el museu interactiu. O potser la abadia de Saint Nazaire, o la bella església romànica de Issoire… I voltar per la natura verge de l’Auvèrnia, boscos, rius, prats i petits poblets. O bé continuar la ruta cap a París, amb parada una Orleans per dinar, potser. podeu fer-ho en un dels molts restaurants del casc antic, a tocar de l’aparcament i de la catedral. N’hi ha un baratet que es diu Volpone i és una pizzeria. No és el millor restaurant on haguem estat però farà el fet. Vam visitar el casc antic, vora el Loire i la bonica catedral gòtica.

Si voleu podeu parar a París, o no. Si ho feu podeu dormir a l’Hotel Ibis Styles a Massy, prop de París, en un barri amb molta immigració que feia una mica de basarda. O dins París mateix en un altre Ibis Styles molt xulo, a la place d’Italie. Passeu un dia o dos, si voleu, a la capital de França. Ja sabeu: Notre Dame, Invalides, Tour Eiffel, Saint Germain, potser Louvre!.

Si París no us fa el pes, o és massa gran per a vosaltres, o no en teniu ganes, sortint de Clermont Ferrand, aneu camí de Blois, a la vall del Loire, on podeu dinar a la terrassa del restaurant Le Clipper. L’estada a Blois, una bella vila a tocar del Loire, permet fer una visita al castell de Francesc I, renaixement pur, molt interessant.

Llavors, en lloc de París podeu dormir a Le Mans, on hi ha un Novotel. Amb un casc antic medieval molt ben conservat, una bonica catedral i una abadia als afores, molt maca. D’allà feu cap a Bayeux, bellíssima ciutat de la costa de Normandia, on podreu visitar el museu on es conserva el famós tapís medieval, el casc antic, molt coquetó i la seva catedral. I si heu anat via París, Bayeux també pot ser la vostra destinació!

També podeu fer un tomb per les famoses platges del desembarcament aliat del dia “D”, Omaha beach i les altres, paisatge molt bonic, i visitar al gran cementiri nord-americà, on estan enterrades les víctimes d’aquella carnisseria.

A la tarda arribà l’hora d’anar cap a Cherbourg on agafar el vaixell de la companyia Stena Lines que us portarà a Rosslare Harbour, a Irlanda. Ben puntuals sortireu de port i l’endemà sereu allà

Cap a les tres de la tarda avistareu la costa irlandesa, i al poc entrareu al port de Rosslare.

Desembarcats sense problemes preneu la direcció de la ciutat de Cork. Podeu dormir allà, i veure aquesta bonica vila, o bé acabar dormint a la casa Westwood, una preciosa casa rural, B&B, al bonic poble de Blarney, que te un castell d’allò més misteriòs.

Si aneu a Blarney no us perdeu un pub proper, el Blair’s Inn, acollidor, on escoltareu música celta en directe, menjareu divinament i gaudireu de bona cervesa irlandesa.

Des de Blarney podeu fer un tomb i visitar el llac de Gougane Barra, amb el seu antiquíssim cenobi troglodita.

I continuar una mica més enllà, fins Kenmare, i dinar al ristorante Bella Vita, molt recomanable. A la tarda creuareu el parc nacional Killarney, amb els seus boscos, llacs i saltants d’aigua. Natura increïble.

El dia següent serà l’hora de descobrir la Dingle península, un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, seguint la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. És obligatori visitar tota la península, inclòs l’oratori de Gallarus, a la foto.

Moment de partir nord enllà, camí de Limerick, ciutat cuca, amb el riu, el castell i la catedral. Bonica.

Més al nord encara trobareu la inquieta Galway, la ciutat de la música, el ball i l’art, plena d’actuacions de carrer, de teatre, de vida. La ciutat que mai descansa, amb el seus carrers animats, el port boreal ple de gavines. Aquí dineu en un pub immens, The Front Door, una veritable cova d’Ali Babà.

Des de Galway entrareu en la natura verge de Connemara, la part més extrema de l’illa, natura en estat pur. Llacs, penya-segats, boscos, rius, fiords, platges de roca negra, fins arribar a la bella vila pescadora de Cliffden on, als afores, a tocar de l’Oceà. Us recomanem una casa, l’acollidora Seafield House. A tocar de la península de Ard More, (Armòrica) amb la seva platja màgica i misteriosa: la platja negra de les pedres fetitxe.

Per sopar baixeu a Clifden, al restaurant Derryclare. Molt bo. L’endemà podeu arribar-vos a l’illa d’Aran More, darrer reducte de les essències irlandeses.

Podeu veure-hi foques, i belles platges, i dinar al Tí Joe Watty’s Bar, bé. De tornada a Clifden, sopeu al Mannions Seafood Bar & Restaurant. Molt bé. Música celta cada nit, ambient acollidor. L’endemà toca una de les fites més ressenyades d’Irlanda, la Kylemore Abbey, que no és, de tota manera, tan espectacular com diuen. Està bé, i prou. Abans d’arribar-hi, però, torneu a seguir la Wild Atlantic Road cap a l’illa d’Omey, on de vegades pots passar, i a vegades no. A veure si us atreviu a ficar el cotxe per la pista de poc abandonada per les aigües.

Us agrada el salmó salvatge fumat, de primera, de Letterfrank? Di diueu sí, aneu al Veldons Seafarer restaurant. Fantàstic. A primera hora de la tarda podeu fer una caminadeta pel Connemara National Park, amb la muntanya de Diamant. I, a la tarda, una volta de tornada a Clifden passant per les muntanyes Elefant i la costa. Una delícia.

L’endemà marxeu de Clifden camí del nord, cap a Westport, Castlebar, Ballina… fins arribar a Sligo, on heu de visitar el monestir de Sligo, la Abbey, i la casa de William Butler Yeats. Podeu dinar a O’Connor Bros, bé. A la tarda feu cap a una bellíssima platja de Mullaghmore. Finalment, al vespre arribareu al vostre destí, a Ballibofey, l’Hotel Villa Rose. Un lloc fantàstic. Bones habitacions, bon desdejuni, bon restaurant.

Des de Ballibofey podeu anar cap a la illa d’Arran More, travessant la vall del riu Finn. Boniques platges, el far de la fi del mon, enfront la costa d’Estats Units, i penya segats de vertígen.

 

El dia següent un plat fort: Irlanda del Nord, l’Ulster, amb Derry (Londonderry), les romàntiques ruïnes del Dunluce Castle i la Calçada dels Gegants. Tot meravellós, val el viatge!. Dineu a Coleraine, al Bentley’s Cafe. Torneu a Ballibofey travessant els barris catòlics de Derry.

L’endemà deixeu l’Hotel Villa Rose, amb enyorança, per anar cap a l’est, cap a Dublin. En el camí, però, dues fites que no podeu deixar passar. El conjunt monàstic de Monasterboice, amb la seva torre, l’església petitona, les seves grans creus celtes i les seves tombes. I, per descomptat, la meravella del túmul megalític de Newgrange, a Brú Na Bóinne. Patrimoni de la humanitat de la Unesco, com la Calçada dels Gegants, per cert… Dineu a l’autoservei del centre de visitants de Brú Na Bóinne. A la nit arribeu a Dublín, el vostre destí. podeu dormir a l’Hotel Crowne Plaza Northwood, bon hotel.

El primer dia a Dublín visitareu la ciutat és típica: el Trinity College, el Museu Arqueològic, el Museu d’Art, el castell, l’oficina de correus… i podeu dinar a Bar Temple, potser al Cafe Italiano. Molt recomanable, menjar italià autèntic.

El segon dia a Dublín potser és el torn de visitar els voltants, com per exemple el conjunt del parc natural de Glendalough, amb el monestir celta de Sant Kevin, les muntanyes, els boscos i el fantàstic llac. Natura verge, fabulosa. Dineu al poblet de Rathdrum, al Jacob’s Well restaurant, que també és un B&B molt bonic. Molt bé. Menú del dia per ressenyar.

Una altra parada podria ser la platja de Brittas Bay, xulíssima! I potser fer la darrera volta per Dublin, en un bus de dos pisos!

De Dublin, anem cap al sur, per visitar la ciutat medieval de Kilkenny, amb el seu castell, l’ajuntament, la seva catedral i les esglésies. Tot preciós.

Seguidament potser podeu anar cap a les ruïnes suggeridores de la Jerpoint Abbey, a tocar del poble de Thomastown. I dinar al Sol Bistro, al centre, molt, molt recomanable.

Finalment, i abans d’anar al vaixell que ens portaria de nou a Cherbourg, a França, des de Rosslare Harbour, i que us allunyaria de la ja vostra estimada Irlanda, podeu vàrem recórrer la costa sud, des de Waterford fins Durgarvan i dinar al petit poblet pesquer de Ringville, tot zona gaeltach.

Aquella nit prendreu el vaixell de la companyia Stena Lines, i l’endemà ja trepitjareu terra de Normandia. Per aprofitar la llarga tornada a casa podeu parar al sempre espectacular Mont Saint Michel, i dormir i sopar, esplèndidament, a l’Auberge de la Baie, que us recomanem de tot cor.

Abans d’arribar a Nantes, destí possible de tornada, podeu parar a dos viles medievals guapíssimes, Fougeres i Vitré, castells impressionants, murs poderosos, cases i carrers de pedra, època medieval transportada al segle XXI. Dineu al restaurant Le Bistrot, una molt bona pizzeria i trattoria, al centre de la vila antiga de Fougeres.

A Nantes podeu dormir al Novotel, als afores, i continuar el vostre camí cap al sud, parant al Gois, estret pas per carretera cap a l’illa de Noirmoutier, que de vegades està sec, de vegades amb la marea alta, anegat d’aigua de mar. No marxeu sense veure l’illa, i les altres illes que hi ha cap al sud.

Podeu fer una aturada a Luçon, d’on era bisbe Richelieu, i dinar al restaurant Le Bourdeaux, de l’hotel del mateix nom. Molt bon menú!. Reteniu el nom d’aquest hotel!. A la tarda visiteu la ciutat romana de Saintes, amb el seu arc de triomf, l’amfiteatre i la basílica de Saint Eutrope.

De Saintes podeu baixar cap a Bourdeaux, a dormir al Novotel Le lac, molt bé. Agafeu el tramvia per anar a visitar el centre clàssic de la ciutat, amb la làmina d’aigua de la place de la Bourse, i el Garona arribant al mar. I el centre vila, ple de restaurants, molt animat. L’endemà podeu voltar per les vinyes de Burdeus, fins Saint Emilion, o bé anar cap a la costa, a veure Arcanchon, amb la seva badia i la duna de Pilat. També voltar pel País Basc francès, per Bayonne, sant Joan de Luz, o pels Pirineus, abans de tornar cap a Barcelona. De tornada encara us pot quedar Toulouse i Foix. I podeu dinar, sopar o dormir a l’Hotel Delta. Boníssim menú. I l’hotel gens malament!. D’aquí cap a Barcelona, via Huesca, per la Vall d’Aran o per Jaca, o via Narbonne!

Si, en lloc d’anar per la ruta que us hem explicat, feu París de tornada, podeu visitar aquesta fantàstica ciutat i fins estar-vos-hi uns dies. I baixar a Milly la Foret, un bonic poblet amb unes halles de fusta molt xules. Dineu al restaurant italià Nonna Lina, fantàstic, molt recomanable.

Continuem la ruta de tornada a Barcelona via París, parant a Bourges, amb la seva fantàstica catedral gòtica, imponent. I també al meravellós monestir de Noirlac, una abadia cistercenca de línies pures i simples, una joia poc coneguda.

Acabada la visita arribarem a Clermont Ferrand, on podeu hem de dormir al Ibis Styles, o al Mercure de la place Jaude. Podeu sopar al restaurant Terres Latines, un italo-espanyol molt divertit, amb una proposta de tapes força original. Molt bé. El darrer dia de ruta encara podreu parar a dinar a La Covertoirade, un preciós poblet medieval, perfectament conservat, i dinar, molt bé per cert, al restaurant Auberge du Chat Perché. En arribar a casa us adonareu que s’acabat un dels millors viatges de la vostra vida, el viatge a Irlanda!.

Irlanda es una propuesta seria de turismo familiar para unas vacaciones de verano. Un país diferente, amable, cordial, amigable, donde no te sientes Extranjero. Gente Acogedora. Paisajes verdes Hasta la extenuación, costes recortes con acantilados de Vértigo, no aptos para cardíacos. Lagos, castillos en ruinas, abadías antiguas, Cementerios misteriosos, bosques densos, que es comen caminos y carreteras. Un mar embravecido que castiga a los faros y la costa, pero que Deja Playas de arena fina, dorada, inmensas. Con una capital, Dublin, pequeña y coqueta, sin nada que ofrecer, pero mona. Con un barrio de bares, Temple Bar, inaudito. Con museos Gratuitos, pequeños, a escala humana, nada cansados, pero con pequeñas Maravillas escogidas. Una carretera que bordea los costes salvajes del Atlántico, pasando por pueblos de pescadores con casas de colores vivos, y pubs donde es canta y baila la música celta Cuando cae la noche. Tome el pequeño Barco desde un puerto olvidado y vaya a ver las Islas Aran, con los Suyas focas. O Arranmore, auténtica y nada turística, o la Tory Island, lejana. No se pierdan la vibrante ciudad de Galway, a los parques Nacionales, a los lagos de Connemara, los costes de Donegal, Haga el anillo de Kerry, y la península de Dingle, a los monasterios de Kelymore, Monasterboice y Glendalough con los cruces celtas, los torres ya los entornos de hadas. Ciudades medievales con castillos como Limerick o Kilkeny. SITIOS extintos como Bru Na Boyne, Patrimonio de la Humanidad como també lo es la Calzada de los gigantes, en el Ulster. Visita Belfast, o Londonderry, Derry, con los murales de lucha, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Llegue a Irlanda volante, o en su PROPIO coche. Salen Barcos desde Roscoff o Cherbourg Francia que en una noche os lleven a Cork o Rosslare, Muy comodo. Alojarse en unos beed and breakfast como nosotros, al Westwood de Blarney, con el su castillo, o al Seafield de Cliffden, en Parajes idílicos, o en hoteles bien bonitos, como el Villa Rose o Crowne Plaza, bien preparados para familias. No dude … Irlanda os espera uno de estos veranos!. Pero tenga preparados para la lluvia … y por unas temperaturas entre a los 10 y a los 20 grados!

Més enllà de la Puglia: Grècia

Continuem somniant i en quarantena? Visca els somnis i la imaginació. Aquest dies us hem proposat d’anar a Roma, a la Campània, a Calàbria, a Sicília, a la Puglia i a la Basilicata! Tot això aprofitant els vaixells de Grimaldi que surten del port de Barcelona. Es pot sopar, dormir, esmorzar i dinar al vaixell. El bo d’això, que no teniu si aneu en avió, és que amb nosaltres viatja el nostre cotxe, sense cap control ni restricció de pes, ni equipatge. Aquesta vegada doblem l’aposta i us proposem anar a Grècia, conduint el vostre propi vehicle. I seran només 2500 kms. Com si anéssiu i tornéssiu de París o de Venècia. No us ho creieu? Llegiu, llegiu… Un cop arribats a Civittaveccia podeu anar a Roma, a dormir a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, com ja hem explicat. Sortim cap a Brindisi, via Nàpols. Potser parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Potser no fer res de tot això, perquè tenim molta pressa i pocs dies. Potser aprofitem per ceure Nàpols, i dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Com en el post d’ahir, fem el que fem, caldrà anar cap a Brindisi. I si us cal parar a dinar podeu fer-ho a Candela, a tocar d’autopista, al restaurant La Rosa dei Venti, pujant cap al poble. Senzill però bé i barat. Potser preferiu parar a la vila medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. Gran luxe, bon preu. D’allà potser voleu passar un parell de dies visitant la Puglia i banyant-vos a les seves platges, o no. Polignano al Mare és un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i amb bones cales rocoses. Alberobello és poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. Si us quedeu uns dies, després podeu seguir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa. Sortireu a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, encara que sigui ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi us esperarà i us prepararà un senzill i suculent sopar grec, encara que siguin més de les onze de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, però net. L’endemà us recomanem explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. podeu nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. A Parga podeu dinar, i dormir, al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte.

 

El dia següent podeu anar a Corfú. Agafeu el vaixell al mateix port d’Igoumenitsa. Perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure gaire cosa més. Però si de banyar-se en algunes de les fabuloses platges de l’illa. O bé reserveu un hotel i quedeu-vos uns dies. Podeu dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

Igoumenitsa també està comunicada amb l’illa de Paxi, molt petita i molt xula, amb platges verges encara. I també amb la seva veïna Antipaxi. Una altra possibilitat és pujar cap a la frontera albanesa, i fins i tot entrar-hi. Diuen que hi ha ciutats medievals molt maques. Nosaltres no ho hem fet. Igoumenitsa mateix te platges boniques, com per exemple la magnífica platja de Drepanos, si no voleu anar més lluny.

El dia següent serà l’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Travesseu la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, boniques platges, i potser dinareu a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travesseu el pont de Antirio i arribeu-vos al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

El sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys, és senzill però bé de preu i suculent. L’endemà podeu agafar els vaixells que van a les illes de Cefalonia o bé a Zakynthos.  Podeu anar a aquesta darrera illa i cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar a la seva sorra. Això és perquè no es pot. Cal anar a la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge, i des d’aquesta cala surten els vaixells al naufragi, però no us farà cap falta, Porto Vromi és el paradís!

A Porto Vromi o al Naufragi no hi ha restaurant i, per això cal pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turístic, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que podeu visitar, així com la catedral de Zante en tornar. Zakhintos te altres moltes platges, podreu triar i remenar. Cefalonia és més gran, més muntanyosa. Potser exigeix uns dies d’estada. I a tocar de Cefalònia teniu Ítaka…

Si vam escollir el resort Ionion Beach com a centre d’excursions i visites va ser per la seva proximitat al port de Loutra Killinis, d’on surten els vaixells que van a les illes Jòniques, però també perquè ofereix la possibilitat de visitar un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I no oblideu el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles. Per dinar podeu anar a un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Per banyar-nos abans i després de dinar.

  

Torna a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Ara anireu a Loutra Elenis, prop de Corint. Des d’allà podreu visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. I també Argo, que ara només és un poble gran. I Nauplia, amb el seu castell, el port i la fortalessa dins la badia. La vila antiga és molt maca, amb carrers divertits, però la platja està allunyada, al darrera del castell.

Loutra Elenis està molt ben situada per visitar aquesta part del Peloponès. I és un bon lloc per dinar i sopar Us recomanem la platja del poble, on hi ha el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

 

Per dormir podeu anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Podreu baixar a banyar-vos a la petita cala privada, sopar cada nit al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant-vos els peus i dormir en un preciós apartament, degustant l’endemà el deliciós desdejuni de la Sra. Anastàsia. El dia següent podeu marxar cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre. I un altre dia, o el mateix cap a l’illa de Poros. El teatre val la pena. Cal veure’l.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. L’illa te boniques platges, a la part salvatge, darrera Poros Vila. Agafeu el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar podeu fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Des de Loutra Elenis podeu anar a Atenes, en cotxe, o en tren! Nosaltres vam fer una barreja, vam anar en cotxe fins l’estació i en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa, a Atenes. Aneu a veure l’Acròpolis i l’església de la Metamòrfosi, i l’antiga àgora, i el museu Aqueològic, i l’estadi de marbre!.

Per dinar feu cap a Plaka. Aneu fins el restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki! Allà podeu veure el Theseion, bonic temple grec ben conservat, les esglésies i la catedral. Tornada en tren a Loutra Elenis.

De tornada a Igoumenitsa, per agafar el vaixell cap a Itàlia, podeu parar a Ionina, una bonica població d’ambient oriental, situada al costat d’un llac, que fou musulmana fins el 1927. Encara es conserven dues precioses mesquites i carrers que us recordaran Bagdag.

Abans d’anar a Igoumenitsa també us pot donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

 

I també podreu tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Fet això ja podreu embarcar cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

En arribar a Brindisi enllaçarem amb la ruta proposada ahir: anar a Lecce, meravellosa ciutat barroca. Banyar-nos a la costa del Mar Adriàtic, prop la bella ciutat medieval d’Otranto o bé al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli. Us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. Allà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Seguirem fins arribar a Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Per menjar aneu al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. A Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica. A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Roma: Puglia i Basilicata

Continuem somniant i complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar els somnis i la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, a Calàbria i fins i tot a Sicília! Però potser aquestes rutes utilitzant el vaixell de Grimaldi que surt del port de Barcelona, no us han agradat prou. Modifiquem el dest´?. Doncs anem cap a la Puglia i la Basilicata! Sortim del port de Barcelona amb Grimaldi. Sopem al vaixell. Portem amb nosaltres el nostre cotxe, cap restricció de pes ni equipatge. Dormim en camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia. Parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Dormim on dormim, cal anar cap a Nàpols de nou, per agafar la carretera cap a Benevento i, passada aquesta ciutat, cap a Bari. Potser caldrà parar a dinar abans d’arribar-hi. Podeu fer-ho a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguiu cap a Bari i després cap a Brindisi. A pocs kms. trobareu la ciutat medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. És de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, i està molt ben situada per fer una visita a tota la regió. No està a la mateixa costa, sinó 7 kms. terra endins. Hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

La primera excursió que cal fer és a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Podeu continuar cap al nord per visitar Bari, una ciutat gran, però molt bonica.

El dia següent aneu cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. I continuant cap al sud podeu visitar pobles blancs, semblants als d’Andalucia, com ara Ostuni. Seguint la ruta dels pobles blancs podeu anar encara més al sud i arribar a les platges bellíssimes que hi ha al golf de Tarento. Per exemple la platja de San Petro in Bevagna, i dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

L’endemà podeu partir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, dels que parlarem demà. Però Brindisi no te res d’especial. Millor acabar de baixar fins Lecce, una meravellosa ciutat barroca. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Des de Lecce podem anar a banyar-nos. O bé a la costa del Mar Adriàtic, cap a la bella ciutat medieval d’Otranto i les platges que l’envolten, bé cap al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli, una altra meravellosa ciutat antiga dalt d’un itsme, banyada pels dos costats. Si aneu cap al mar Tirrè, a banyar-nos una mica i a dinar, us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. llà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Des de Lecce també podeu anar a Taranto, i a un seguit de pobles blancs, si no els heu fet des de Conversano.

Quan esteu farts de la Puglia aneu cap a la Basilicata. Feu centre a la magnífica, inaudita i fantàstica ciutat rupestre i troglodita de Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, podeu tornar a recòrrer els carrers de la vila, aquesta vegada de nit.

Des de Matera son fàcilment accessibles les platges del golf de Taranto, i també les platges de la Calabria, com ara les de Tropea, magnífica ciutat penjada damunt del mar, o les de Capo Vaticano. Potser podeu fer una ruta mixta amb la que ahir us explicàvem!. Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. Recordeu que a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, teniu el restaurant l’Angolo Massuccio, de cuidada cuina. I que a Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

I que, potser, el mateix dia que surt el vaixell, podeu pujar cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Si ho feu, us recomanem de dinar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Una altra possibilitat fora passar el dia a la platja. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica.

A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Campània i Calàbria: Sicília

Continuem somniant tancats a casa complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, i fins i tot a la Calabria! Ara ampliarem les vacances fins a Sicília! Sortim del port de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi. Sopem al mateix vaixell i anem amb el cotxe, sense restriccions de pes ni equipatge. Dormim en els bons camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia i parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. O bé, camí de Calàbria, les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Baixeu ara a la Calabria, parant a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione. I feu nit a Scilla, un poble molt bonic. O a Tropea i aprofiteu una banyada a les bellíssimes cales del Capo Vaticani, molt desconegudes. El dia següent travessareu l’estret amb les naus de la companyia Caronte, ràpid i fàcil, per tocar terra siciliana a Messina, ciutat de poc interès. Millor baixeu cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i amb accés a les millors platges de l’est de Sicília.

A Taormina podeu dinar al Da Cristina, a la Via Strabone 2. Per dormir proposem Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), no exempt d’encant. Teniu allà l’hotel l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. I per sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs. O bé el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable.

L’endemà visiteu Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Podreu estar hores aparcats per un parell d’euros en un lloc cèntric, amb el cotxe vigilat. Admireu la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Un altre dia tocarà pujar a l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, si no en trobeu cap d’altre, aquest és una mica per oblidar.

Feu camí cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visiteu la catedral, els carrers i dineu, molt bé, a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. No deixeu de banyar-nos al peu de les muralles.

La següent destinació és una preciosa vila barroca: Noto, una joia del barroc mundial, amb la seva catedral i els palaus. No desaprofiteu la bonica platja de la Marina di Noto. I no gaire lluny teniu Ragusa, una altra bellíssima vila barroca.

Continueu cap a Agrigento i els seus magnífics temples grecs. Una passada. Travesseu ara l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar a la ciutat de Piazza Armerina i veure les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un turó al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

 

A Palermo, una ciutat espectacular, dormiu a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Cal recórrer de cap a cap la bellessa d’aquesta vila única: la Capella palatina, la Martorana, els oratoris… increible. Art arreu!.

 

Una tarda aneu fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. Per sopar teniu la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable també és l’antiga Foccaceria de San Francesco. Es tracta d’un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida, per els locals.

Des de Palermo podeu anar a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, i també a Segesta, on hi ha un bonic temple grec. No oblideu Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim. Bona la platja de San Vito lo Capo, que no està gaire lluny d’aquesta zona. Per menjar, a Erice, teniu Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

Deixeu Palermo camí de Milazzo, amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Ature-vos a la meravellosa platja de Tíndari que s’estén, ben solitària, a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Després de la banyada, aneu cap a Milazzo, un gran poble amb boniques platges, des d’on surten els vaixells cap a les illes Eòlies.

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Hi ha diverses illes. Us recomanem Stromboli, molt al·lucinant amb el seu volcà actiu, o bé Vulcano, amb aigües sulfuroses marines, o la quieta Lípari, que sembla grega. Per dinar a Vulcano aneu a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. A MIlazzo, per menjar bé, podeu anar al Tritone, una pizzeria, un bon restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Per dormir teniu Le Formiche, que és un híbrid entre casa rural i un hotel amb encant.

 

Serà ara ja l’hora de deixar Sicília i emprendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, i tornarem a Nàpols, o a Roma, parant a dinar a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Nàpols, o a Salerno, potser al Novotel, i potser per menjar a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, que ja sabeu que està molt bé. Si preferiu estar-vos a Nàpols, podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Si fos Roma, recordeu el Novotel la Rustica. I per dinar hi ha una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica. També recomanable al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

De Roma haureu d’anar a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, però recordeu de fer una petita parada a Tarquínia, a la necròpolis etrusca, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

Més enllà de Roma i Campània: Calàbria

Donat que continuem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus, sense cap activitat en família a l’aire obert, deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Ahir parlàvem d’una anada a les belles terres de la Campània. Avui anem més enllà, cap al sud, a Calabria! Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Sopem al mateix vaixell, al self-service. Portem el cotxe amb nosaltres, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge potser es fan llargues, però ja estem acostumats, gràcies a la quarantena! Arribem a Civittavecchia i parem a Roma. Visitem la ciutat eterna, o no. Podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores, que és un bon hotel per a les famílies, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma. Camí de la Campània, abans de veure Nàpols podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. No deixeu de veure Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs.  En lloc de dormir a Nàpols, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat moguda, divertida, una mica canalla. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Sopeu a la pizzeria La Smorfia, molt bé, molt recomanable. O en un típic ristorante de la Campània, especialitats regionals, fabulòs: l’Angolo Massuccio. Podeu visitar la meravellosa costiera amalfitana, que ja vam explicar en el nostre article anterior, o bé Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, Nàpols, una ciutat que enganxa, Sorrento i la illa de Capri. I, ja camí de Calàbria, el Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum i banyar-vos en les platges fantàstiques de Santa Maria de Castellabbate, una xulada. Dineu al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar, guapíssim, inoblidable.

I, l’endemà continuem camí, cap a la Calabria. Autopista cap al sud! Pareu a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione, bons plats regionals, sobretot peix i marisc, preparat amb cura per la senyora de la casa, una veritable mamma!. Continueu ruta per fer nit a Scilla, un poble molt bonic dalt d’un penyal, a l’estret de Messina. Aigües blau turquesa, carrers estrets, una delicia intocada pel turisme. L’Hotel Scilla, sense estar malament, no va complir les nostres espectatives. El poble sí!.

El dia següent podeu visitar Tropea, on també podeu allotjar-vos. I fer un volt i una banyada per les bellíssimes cales del Capo Vaticani, encara desconegudes del gran públic, però senzillament impressionants. O bé baixar fins Reggio Calabria, la capital, per veure el seu muse. I veure com els transbordadors viatgen a Sicília, i Messina a l’altre costat, a Sicília, una terra que serà el nostre post de demà. De tornada de la Calàbria cap a Roma, pareu a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. Fresca assegurada. Podeu dormir-hi. Aquest parc natural no te l’esperes aquí baix, en mig de la Calabria!. De nou podem parar a Salerno, de nou podem parar a Nàpols, i podeu aprofitar per veure les darreres coses que encara no hagueu vist, com ara el Cristo velato, Santa Chiara, Gesú Novo, Spaca Napoli… i podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. I continuem viatge a Roma, on potser de tornada si que us ve de gust passar un parell de dies allotjats al Novotel la Rustica o a Frascati. Si ho feu aneu a dinar a una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica, o bé dinant al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

De Roma a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, amb parada a Tarquínia, la bella ciutat amb la necròpolis etrusca més xula del món, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

Ruta per la Campània

Ara que estem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus i, per tant, sense poder sortir a gaudir de cap activitat en família, és un bon exercici pensar en els dies que vindran, un cop passat el mal tràngol, en que podrem tornar a sortir amb els nostres fills i filles. Per això deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Per exemple una anada a les belles terres de la Campània, que podem fer sencer, com el relatem, o només en alguna part. Somniem que sortim de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Podem sopar al mateix vaixell, en el self-service o en el restaurant, tot i que molt més car. Ens emportem el cotxe amb nosaltres, carregat de maletes i tota mena d’estris que necessitem per passar unes bones vacances, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha bons camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge es fan llargues. Arribem a Civittavecchia i anem a l’hotel a Roma. L’endemà podeu visitar la ciutat eterna, o no, o potser fer-ho a la tornada. Si penseu que podeu esmerçar un dia o dos a Roma, llavors podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores de la ciutat eterna, un bon hotel per a les famílies. O bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma, fresc i amb tren directe a la capital d’Itàlia. A Frascati hi ha molts bons llocs per dinar i sopar. En acabat de veure Roma podeu sortir camí de Nàpols i també visitar aquesta encisadora i perillosa ciutat. Una passada!. Barris que fan por, carrers que corprenen, gent amable, art arreu. I una circulació d’infart!  Camí de la Campània, abans de veure Nàpols, podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. O banyar-vos a les platges d’Anzio, molt xules.

Abans d’entrar a la capital de la Campània, feu una aturada a Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs. Caserta és molt bonic i s’hi menja bé, amb menús molt arreglats, preu per qualitat.

En lloc de fer centre de visita a Nàpols, que és una ciutat caòtica i molt sorollosa, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat una mica diferent, tot i que també moguda, però molt divertida, una mica canalla. Salern ens encanta i ens agrada, encara més que Nàpols. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, un hotel modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Els dies següents podeu dedicar-los a visitar la Campània. Us recomanem començar per la meravellosa costiera amalfitana, que és realment tan bonica com diuen. Ciutats com Ravello, amb la catedral normanda i el palau normands, un lloc deliciós per les vistes. O Amalfi, ciutat marinera medieval, amb la seva catedral, el claustre del paradís, romànic exòtic, i el seu casc antic. A Amalfi podeu dinar en una divertida pizzeria i trattoria del poble antic, en un dels carrers blancs de calç, amb voltes i túnels. Es diu Al Teatro. Ens va agradar. No oblideu arribar fins Positano, un altre lloc esplèndid. De fet, tots els pobles de la Costiera son molt bonics, i tenen platges molt maques. Atenció: la carretera és estreta, amb moltes voltes i plena de gent. De vegades, a l’estiu, te sentit únic. Tipus costa del Garraf!

I el dia següent potser podeu anar a Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, molt ben conservades, que son més que unes simples ruïnes. Estan força intactes, com si acabessin de ser destruïdes pel Vesubi. Vam dinar a Herculano, en una trattoria propera a les excavacions, anomenada Tubba Cattuba, molt bona!.

I, malgrat tot el que us hagin pogut dir, deixeu un dia o més per anar a Nàpols, una ciutat que enganxa, encara que és plena de brutícia, i amb un ambient sòrdid, fins i tot perillós. Però, a canvi, si sou valents, coneixereu una ciutat molt festiva, mediterrània, diferent, molt original, plena de grans monuments, palaus, esglésies…

    

L’endemà, si us queden dies, podeu anar a Sorrento i, des d’allà agafar la barca cap a la illa de Capri. Una illa molt maca, amb paisatges d’ensomni. Per dinar teniu, a la mateixa plaça del poble, prop de la parada del bus, el restaurant Casa Isidoro, al mateix Capri centre, a Via Roma, 17.  Per tornar al port us recomanem baixar a peu, entre els patis de tarongers i llimoners, pel camí estret i humit que fa drecera. Una delícia!.

I, per acabar, si encara us queden alguns dies, baixeu de Salerno cap al Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum. Un munt de temples grecs perfectament conservats. Millor que a Grècia. I prop d’allà les platges fantàstiques de Castellabbate, una xulada. De tornada a Roma, quan ja acabeu el vostre viatge, en ruta cap al port de Civittaveccia, per prendre el vaixell cap a Barcelona, podeu parar un moment a dinar a Montecassino, i pujar fins l’abadia benedictina. Edifici barroc, molt restaurant, interessant però no bonic. Al poble de Cassino teniu el restaurant de l’Hotel Alba, a l’Antica Trattoria de Mario, a la Via Vagni, just a l’entrada.

I no oblideu de parar també a la bella ciutat medieval d’Anagni, amb una catedral romànica i una cripta plena de frescos, impressionant!.

Arribats a Roma, podeu tornar a dormir a Frascati, o a la mateixa ciutat eterna, o arribar-vos fins a Tarquínia amb belles restes etrusques. O fer nit a Viterbo, una ciutat medieval, rodejada de paratges naturals molt bonics, amb boscos i llacs, i palaus renaixentistes. No està lluny de Civittavecchia. En arribar a aquest port italià només us quedarà agafar el vaixell de Grimaldi i, a la tarda del dia següent ja sereu a Barcelona!.

Monasterboice

Monasterboice és un petit enclavament situat a Irlanda, un país amable, que és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu. Un país diferent, molt cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Doncs bé, uns pocs kilòmetres al nord de la capital hi ha aquesta petita i senzilla maravella: Monasterboice.  Un antic clos monàstic, amb una torre de defensa, les restes d’un parell de temples, arcaics, petits, i un cementiri molt romàntic, ple de creus celtes gegants, amb decoració escultòrica omplint les dues cares. Una meravella. L’entrada és gratuïta. Hi ha bon aparcament al davant i és fàcil arribar-hi des de l’autopista, prop de Drogheda, ben senyalitzat.  No està gens lluny de les fites prehistòriques de Bru Na Boyne, patrimoni de la humanitat. I s’assembla a altres petites maravelles amagades com ara Glendalough amb les creus celtes, les torres i els entorns de fades. Passeu unes vacances a Irlanda, seguiu la carretera que bordeja les costes salvatges de l’Atlàntic, passant per pobles de pescadors amb cases de colors vius, i pubs on es canta i balla la música celta quan cau la nit. Agafeu el petit vaixell des d’un port oblidat i aneu a veure les Illes Aran, amb les seves foques. O Arranmore, autèntica i gens turística, o la Tory Island, llunyana. No us perdeu la vibrant ciutat de Galway, els parcs nacionals, els llacs de Connemara, les costes de Donegal, Feu l’anell de Kerry, i la península de Dingle, els monestirs de Kelymore i les ciutats medievals amb castells com Limerick o Kilkeny.  O la calçada dels gegants, a l’Ulster. Visiteu Belfast, o Londonderry, Derry, amb els murals de lluita, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Arribeu a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus. El verd no és gratis!.

Las cruces celtas esculpidas entre las tumbas del cementerio de Monasterboice no las vereis en ningún otro sitio del mundo. Estan todas aquí, en este pequeño reducto monástico al norte de Dublin que no debeis dejar de visitar cuando vayais de vacaciones a Irlanda, un pais amable ideal para una vacaciones de verano. Un país diferente, cordial, amigable. Con su capital, Dublin, pequeña y coqueta, sus costas, sus lugares mágicos, sus bosques y ensenadas, sus islas. Monasterboice es un antiguo monasterio celta, ahora cementerio romántico. Recorrer Irlanda alojandose en pequeños bed&breakfast como el Westwood de Blarney, con su castillo, o el Seafield de Cliffden, o el Villa Rose o el Crowne Plaza, bien preparados para famílias. Temperaturas entre 10 i 20 grados. !El verde no es gratis!.

Glendalough

Glendalough és un lloc. Un lloc màgic. Diferent. D’una banda un monestir, antic, ancestral, tel·lúric, com sorgit del fons de la terra i del temps. Una torre, dues capelles, un cementiri antic, roques cobertes de molsa… on va viure i morir Sant Kevin. Per un altre costat és un parc nacional, el més maco d’Irlanda, pel nostre gust. Amb boscos preciosos, verges, plens d’animals… cérvols, guineus… I un riu de muntanya saltiró i potent, que baixa d’un llac encantat, tancat per un circ de muntanyes boiroses. Increïble, escenogràfic, magnífic. Hi ha un camí amable, gens cansat, pensat per famílies que va del monestir al llac. Un km, potser dos, pel mig del bosc. Hi vam veure daines!. Fàcil aparcament a tocar del monestir, al final d’una carretera que només va allà, la R757. Fàcil des de Dublin, mitja hora llarga de camí, o una hora, uns 60 kms. Sortiu cap al sud, cap a Wexford, per l’autopista E1. Preneu a mà dreta la desviació per la R755 a Kilmakanoe, anant cap a Roundwood. D’allà seguiu cap a Laragh. D’aquest poblet, ben indicat, agafeu la R756 i, un parell de kms. més enllà, a l’esquerra per la R757 fins Glendalough. Deixeu el cotxe al parking del centre de benvinguda. Audiovisuals, WC,… tota mena de serveis. Visiteu el monestir. I camineu. Una carretera puja fins el llac, però us perdríeu el bosc. Ara bé, allà també hi ha bon aparcament i un centre d’interpretació que podeu visitar, xulo, petit. Des del llac encara hi ha més excursions i caminades a fer, molt maques totes. Curtes, llargues… Per dinar, allà mateix, i per dormir molt bé, teniu l’Hotel Glendalough, a tocar de l’aparcament i del monestir, (hi passareu pel darrera). Un establiment amb molt prestigi a la zona. Si més no podeu fer-hi una beguda. Un altre hotelet amb encant, i bon restaurant, el teniu a Laragh, a un km. escàs. Es tracta del Wiclow Heather. Una cucada, i amb taula molt reputada!. A Laragh hi ha també un bed and breakfast molt acollidor que proposa pastissets i menjars dolços: The Conservatory. No lluny d’allà, al poble de Rathdrum, anant cap al mar, cap a Arklow per la R755, hi ha un pub, restaurant i hotelet rural fabulós, al centre del poble. Es tracta del Jacob’s Well. Hem dinat molt bé allà, un menú fastuós, molt bé de preu, ben atesos, tracte familiar. Les habitacions son boniques, gens cares. Al mateix poble, més car, el Bates és un grandíssim restaurant, reconegut internacionalment, que ha guanyat molts premis. Si torneu a Dublin, desfent el camí, hi passeu per Roundwood de nou, pareu al Byrne & Woods, un altre laureat restaurant, luxós com pocs. A Roundwood hi ha un bon bed and breakfast, hostal i restaurant, amb preus més ajustats: The Coach House. No us ho penseu més!. Irlanda és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu. Un país diferent, amable, cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Arribeu a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja…

Glendalough, no lejos de Dublin, en Irlanda, es un precioso monasterio muy antiguo, pero también bosques fabulosos y un lago precioso. Fantástico para paseos en família, por senderos llenos de animales salvajes. Caminos desde un km. a varios, fáciles, entre la vegetación, los rios y las cascadas. No os perdais la ocasión de disfrutar de verdadera naturaleza vírgen. Aparcamiento fácil en el centro de visitantes, gratuito, con todos los servicios, y con un hotel allí mismo.

Brú na Bóinne

El formidable conjunt megalític de Brú na Bóinne és un grandiós jaciment arqueològic situat al centre d’Irlanda, no gens lluny de la capital, Dublin. És patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i ja us ben assegurem que s’ho mereix. Possiblement és el millor monument de tota Irlanda i un dels millors d’Europa i fins del món. Es tracta d’una necròpoli prehistòrica bastida mil anys abans que el cercle d’Stonehenge a Anglaterra. El centre d’acollida de visitants és un exemple d’organització. Un gran pàrking, tota mena de serveis, audiovisuals, un petit museu, un self-service… I fan bé, perquè hi passareu, com a mínim mig dia, o potser un dia sencer. Perquè tot dependrà del què volgueu visitar. El túmul més gran, molt gran, una circumferència de 25 mts, com una petita muntanya. Es diu Newgrange. N’hi ha dos més. A tots s’hi accedeix des del centre de visitants, en bus. No intenteu anar-hi per carretera, vosaltres sols, pel vostre compte. Veuríeu el monument per fora, sí, però de cap manera us deixarien entrar, ni pagant!. Al centre d’interpretació us preguntaran quins monuments voleu visitar i us donaran hora per a cada un. Potser el primer a les 10 del matí, i el segon a les 12,30, per exemple. Unes enganxines de colors evitaran que feu trampa. Ara ja podeu anar a la parada del bus i esperar. Vist el monument torneu a la parada i agafeu l’altre bus. Si aneu amb infants visiteu Newgrange. Estalviareu temps i diners, i és el més xulo, impactant i bestial. Els altres son per experts, per arqueòlegs aficionats!. Podeu dinar al self-service. No està malament, un xic carot, menjar de self. Però, de vegades va bé. La botiga de records, en canvi, està molt bé de preu, i tenen moltes coses!. Per dinar per la zona, a banda del self-service del centre d’acollida, teniu un hotelet i un bon restaurant a Donore, un poble veï que segur travessareu per arribar a Brú na Boinne. Es diu Daly’s Inn. No vam poder anar-hi dinar, pel tema bus, però feia molt bona pinta. Irlanda és molt maca. I no només aquesta fita tan especial. Tot el país és bonic. Els paisatges, les costes retallades, els llacs, els castells i les abadies, els boscos. Dublin és una ciutat molt mona. Arribeu-vos a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.

Brú na Bóinne és uno de los monumentos megalíticos más grandes del mundo. Está situado al norte de Dublin. Realmente impresiona. La acogida de visitantes y su organización és modélica, y en el edificio teneis todos los servícios, incluido un self-service. Pero contad con pasar allí casi todo el dia, dependiendo de los monumentos que vais a querer visitar. Porque en Brú hay varios grandes túmulos para ver, siendo el más grande y mejor conservado el de Newgrange. No os lo perdais.

Irlanda

Irlanda és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu. Un país diferent, amable, cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Amb un barri de bars, Temple Bar, inaudit. Amb museus gratuïts, petits, a escala humana, gens cansats, però amb petites maravelles escollides. Una carretera que bordeja les costes salvatges de l’Atlàntic, passant per pobles de pescadors amb cases de colors vius, i pubs on es canta i balla la música celta quan cau la nit. Agafeu el petit vaixell des d’un port oblidat i aneu a veure les Illes Aran, amb les seves foques. O Arranmore, autèntica i gens turística, o la Tory Island, llunyana. No us perdeu la vibrant ciutat de Galway, els parcs nacionals, els llacs de Connemara, les costes de Donegal, Feu l’anell de Kerry, i la península de Dingle, els monestirs de Kelymore, Monasterboice i Glendalough amb les creus celtes, les torres i els entorns de fades. Ciutats medievals amb castells com Limerick o Kilkeny. Llocs prehistòrics com Bru Na Boyne, patrimoni de la humanitat com també ho és la calçada dels gegants, a l’Ulster. Visiteu Belfast, o Londonderry, Derry, amb els murals de lluita, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Arribeu a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.

La Campania

La Campània és un destí perfecte per unes vacances familiars. Tant o més que Sardenya o Sicília, o si m’apureu molt, fins i tot la Toscana o la Provença. La Campania és una petita pàtria, una regió encantadora, amb unes fites turístiques úniques a Europa. Podeu arribar-hi molt fàcilment amb els vaixells de Grimaldi Lines que van a Civitaveccia, port proper a Roma. Aquesta opció inclou un viatge d’una nit i un dia en vaixell, (unes 16 hores, de les 22 de la nit a les 18 de la tarda següent), però permet emportar-se el propi cotxe, amb tota mena d’estris, maletes i artefactes que una família amb nens petits necessita. Pels que preferiu volar i llogar un vehicle, recordeu que Vueling te un vol directe a Nàpols, i allà llogar un vehicle. De Civittaveccia a Nàpols hi ha 240 kms. aproximadament. Als qui els agrada viatjar de la manera antiga, disfrutant el camí, de Barcelona a Nàpols hi ha un bon grapat de kms. però passareu per la Provença, la Costa Blava, Gènova, la Toscana i Roma. Tampoc no està malament si teniu prou dies i prou ganes. Nosaltres em provat totes les opcions, i són totes agradables, però molt diferents. Us recomanem anar a la Campània tot aprofitant unes vacances de Nadal o Setmana Santa. A l’estiu fa molta calor, i hi ha molta gent. A l’hivern no us morireu precisament de fred. El principal reclam de la Campània és, sense cap mena de dubte, Pompeia i les seves excavacions. És natural perquè és magnífic. Però no descuideu la petita Ercolano, o la desconeguda Stabia i, així, us podríem citar fins a cinc llocs arqueològics més que podeu visitar amb una sola entrada vàlida per 1 o 3 dies, segons el preu. A la web oficial de les excavacions està tot molt ben explicat. Ah!, i no us oblideu dels maravellosos temples grecs de Paestum, a l’altra punta de la regió, ja tocant a Calàbria. Però a la Campània no tot son ruïnes. La gent també hi viu. Ciutats bellíssimes us esperen. Naturalment parlem de Nàpols, increïble, fantàstica, prodigiosa i mundana. Bruta i desordenada, fa mitja por, però crida l’atenció. I també parlem de Salerno, que ens va encantar, una vila que ha vist passar els segles, com Amalfi, capital d’una brillant república marinera, o de Benevento. I què podem dir de les costes. La inaudita i fabulosa Costiera Amalfitana amb fites totals del turisme mundial com ara Positano o la mateixa Amalfi. Pobles d’ensomni i platges guapíssimes en una costa retallada i vertical. Res a veure amb els inmensos arenals del sur, kms. i kms. de sorra verge. Ara volem, per acabar, parlar-vos de les illes. Noms mítics. Illes habitades per deus i emperadors. Illes del golf de Nàpols, a l’abast de la mà, amb una breu travessia en vaixell des de la capital, o des de la cèlebre vila marinera de Sorrento, una altra joia de la Campània. Aneu fins a Capri, fins a Pròxida o fins l’amagada Ischia (a la foto). Entendreu la raó de que fossin escollides com a residència de monarques, de nobles, de pintors o d’escriptors famosos: la seva bellessa. I ara citarem el Vesubi. El volcà per excel·lència, el rei dels volcans europeus, amb permís de l’Etna. L’envolta un gran parc natural d’una estranya raressa. Un món irreal. Aquí i allà trobareu palaus gegantins, com el de Caserta, pobles amb encant, esglésies barroques perdudes en pobles i viles, platges solitàries. I gent amable, mediterrània com nosaltres, oberta i hospitalària. Ja ho veieu, la Campània mereix unes vacances. No us faltaran motius. Per dormir, a les famílies, us recomanem el Novotel de Caserta, 40 kms. al nord d’Ercolano, o el Novotel Arachi de Salerno, 55 kms. al sud, acollidor i novíssim. Per dinar us recordarem alguns llocs que ens van agradar el restaurant Tubba Catubba, a Ercolano, o l’encant indescriptible la petita Osteria de l’Angolo Masuccio, a la via Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085, a Salerno, dins la vila antiga. A Amalfi la cosa està clara, aneu a La Pizzeria del Teatro, a la Via E. Marini, 19. T: 089872473. Bon rissotto mariner, boníssimes les pizzes i la pasta. A Caserta, tocant a la façana del palau reial, teniu l’Hotel Jolly i el seu restaurant. Habitacions molt correctes i menú no gaire car. Aprofiteu una escapada en vaixell, cotxe o avió per viure la Campània i els seus encants. Una sortida llarga però fantàstica, en una terra diferent!.

La Campania es un destino perfecto para unas vacaciones familiares. Tanto o más que Cerdeña o Sicilia, o si me apuráis mucho, incluso la Toscana o la Provenza. La Campania es una pequeña patria, una región encantadora, con unas metas turísticas únicas en Europa. Se puede llegar muy fácilmente con los barcos de Grimaldi Lines que van a Civitaveccia, puerto cercano a Roma. Esta opción incluye un viaje de una noche y un día en barco, (16 horas, de las 22 de la noche a las 18 de la tarde), pero permite llevarse el propio coche, con todo tipo de utensilios, maletas y artefactos que una familia con niños pequeños necesita. Para los que prefieren volar y alquilar un vehículo, recuerden que Vueling tiene un vuelo directo a Nápoles, y allí alquilar un vehículo. De Civittaveccia a Nápoles hay 240 kms. aproximadamente. A los que les gusta viajar de la manera antigua, disfrutando el camino, de Barcelona a Nápoles hay un buen puñado de kms. pero pasaréis por la Provenza, la Costa Azul, Genova, la Toscana y Roma. Tampoco está mal si tienen tiempo y ganas. Nosotros hemos probado todas las opciones, y son todas agradables, pero muy diferentes. Os recomendamos ir a la Campania aprovechando unas vacaciones de Navidad o Semana Santa. En verano hace mucho calor, y hay mucha gente. En invierno no hace frío. El principal reclamo de la Campania es, sin lugar a dudas, Pompeya y sus excavaciones. Es natural porque es un lugar magnífico. Pero no olviden la pequeña Ercolano, o la desconocida Stabia y, así, os podríamos citar hasta cinco sitios arqueológicos más que podéis visitar con una sola entrada válida para 1 ó 3 días, según el precio. En la web oficial de las excavaciones está todo muy bien explicado. Ah, y no se olviden de los maravillosos templos griegos de Paestum, en la otra punta de la región, ya tocando Calabria. Pero en la Campania no todo son ruinas. La gente vive. Ciudades bellísimas os esperan. Naturalmente hablamos de Nápoles, increíble, fantástica, prodigiosa y mundana. Sucia y desordenada, da incluso un poco de miedo, pero llama la atención. Y también hablamos de Salerno, que nos encantó, una villa que ha visto pasar los siglos, como Amalfi, capital de una brillante república marinera, o Benevento. Y qué decir de las costas. La inaudita y fabulosa Costiera Amalfitana meta del turismo mundial, como lo es Positano o la misma Amalfi. Pueblos de ensueño y playas guapísimas en una costa recortada y vertical. Nada que ver con los inmensos arenales del sur, kms. y kms. de arena virgen. Ahora queremos, por último, hablaros de las islas. Nombres míticos. Islas habitadas por dioses y emperadores. Islas del golfo de Nápoles, al alcance de la mano, con una breve travesía en barco desde la capital, o desde la célebre villa marinera de Sorrento, otra joya de la Campania. Vayan hasta Capri, hasta Pròxida o incluso a la escondida Ischia (en la foto). Entenderéis la razón de que fueran elegidas como residencia de monarcas, de nobles, de pintores o de escritores famosos: su belleza. Y ahora citaremos el Vesubio. El volcán por excelencia, el rey de los volcanes europeos, con permiso del Etna. Lo rodea un gran parque natural de una extraña rareza. Un mundo irreal. Aquí y allá encontrarán palacios gigantescos, como el de Caserta, pueblos con encanto, iglesias barrocas perdidas en pueblos y villas, playas solitarias. Y gente amable, mediterránea como nosotros, abierta y hospitalaria. Ya lo veis, la Campania merece unas vacaciones. No os faltarán motivos. Para dormir, a las familias, os recomendamos el Novotel de Caserta, 40 kms. al norte de Ercolano, o el Novotel Arachi de Salerno, 55 kms. al sur, acogedor y novísimo. Para comer os recordaremos también algunos lugares que nos gustaron, como el restaurante Tubbs Catubba, en Ercolano, o el encanto indescriptible de la pequeña Osteria del Angolo Masuccio, en la vía Masuccio Salernitana, 45. Tel: 333.69.53.085, en Salerno, en la villa antigua. En Amalfi la cosa está clara, hay que ir a la Pizzería del Teatro, en la Vía E. Marini, 19. T: 089872473. Buen rissotto marinero, buenísimas las pizzas y la pasta. En Caserta, junto a la fachada del palacio real, tienen el Hotel Jolly y su restaurante. Habitaciones muy correctas y menú no muy caro. Aprovechen una escapada en barco, coche o avión para vivir la Campania y sus encantos. Una salida larga pero fantástica.

Ercolano

La petita Ercolano és la segona de les ciutats romanes que el Vesubi va sepultar sota la seva cendra i lava a la Campània, al sur de Roma i de Nàpols. És la segona perquè Pompeia era més gran. També perquè Pompeia és més espectacular. Perquè els monuments de Pompeia són més abundants, més interessants, artísticament superiors i valuosos. També hem de dir que Pompeia està més publicitada, te més racons per visitar i disposa de més infraestructura turística. Ercolano no era, com Pompeia, una ciutat de luxe, on els romans acomodats anàven a passar les vacances o el retir. Era un poble de pescadors, està situat a tocar del mar, petit, insignificant, senzill. I és en aquesta senzillessa que rau la seva força. Anem a Pompeia a caure bocabadats amb el luxe asiàtic dels marbres, les pintures, les domus rutil·lants, amb patis fabulosos, amb els teatres, el fòrum, l’amfiteatre, el lupanar o les termes. En canvi, a Ercolano, si hi aneu, anireu a desengrasar l’esperit de tanta opulència. Veureu cases petites, quotidianes, sense història. Insulae de gent humil i treballadora, tabernae, botigues, carrers sense aparatositat. Això si, perfectes, conservats, com si els habitants, tots morts, haguessin de resucitar i tornar a passejar per la vila. Ercolano te la força de la proximitat vital. És com una de les nostres ciutats i pobles, bruta, desendreçada, descuidada. I el mateix que diem de la ciutat romana, fòssil, ho podem dir de l’actual. De la vila italiana d’Ercolano, a tocar de Nàpols, bruta, deixada, caòtica, mediterrània. Si un dia us decidiu a visitar la increible ciutat romana de Pomeia, no oblideu la seva germana pobre, Ercolano. Com la gran, la petita també fou una vila màrtir, coberta per la cendra abassegadora de l’omnipresent i tot poderós volcà Vesubi. Com ella, permet reviure, com portat pel túnel de temps, la vida romana, ara i avui, en el nostre present. Aneu, doncs a Ercolano. Entreu a les seves cases, a les habitacions humils, gaudiu de les pintures cassolanes de les parets d’un menjador qualsevol, d’un pati a l’atzar. Si a Pompeia cal dedicar-li tot un dia, a Ercolano serà suficient un matí o una tarda. Si us cal dinar podeu fer-ho en el restaurant Tubba Catubba, a la conjunció del Corso Resina, amb la Via Aldo Moro i la Via Alveo, entrada per Aldo Moro, Tel: 0813443503, mòbil: 3398086134. Un boníssim restaurant familiar, de cuina cuidada, amb una carta de vins, a la vista, esplèndida. Menú i carta. Plats del dia de cuina tradicional. No és car pels estàndars italians. No està gaire lluny de les ruïnes. Arribareu a Ercolano, com a Pompeia, des de Nàpols, a 15 kms,  o des de Salerno, o de Caserta, amb cotxe per l’autopista Nàpols – Sorrento – Salerno. Molt ben indicat. També fàcil amb el tren de la ferrovia Circumvesuviana, estació Ercolano. Haureu de caminar un km. per dins de la ciutat nova. Hi ha bon parking a tocar de les excavacions, subterrani. Recordeu que Vueling te un vol directe a Nàpols, i que la naviliera Grimaldi Lines ofereix un vaixell a Roma, que està a 240 kms. de Nàpols, aproximadament. Aprofiteu unes vacances de Nadal o Setmana Santa per anar-hi. A l’estiu fa molta calor, i hi ha molta gent. A més d’Ercolano, us recomanem un recorregut per les excavacions de tota la Campània: Pompeia, naturalment, però també Stabia i fins a cinc llocs més amb una sola entrada vàlida per 1 o 3 dies, segons el preu. A la web oficial del lloc està tot molt ben explicat. Per dormir, a les famílies, us recomanem els Novotel de Caserta, 40 kms. al nord d’Ercolano, o de Salerno, 55 kms. al sud. Aprofiteu per viure la Campània i els seus encants. Una sortida llarga però fantàstica!.

La pequeña Ercolano es la segunda de las ciudades romanas que el Vesubio sepultó bajo su ceniza y lava en la Campania, al sur de Roma y de Nápoles. Es la segunda porque Pompeya era mayor. También porque Pompeya es más espectacular. Y los monumentos de Pompeya son más, y són más interesantes, artísticamente superiores y más valiosos. También debemos decir que Pompeya está más publicitada, tiene más rincones para visitar y dispone de más infraestructura turística. Ercolano no era, como Pompeya, una ciudad de lujo, donde los romanos acomodados iban a pasar las vacaciones o el retiro. Era un pueblo de pescadores, aún hoy está situado junto al mar, pequeño, insignificante, sencillo. Y es en esta sencillez que radica su fuerza. Vamos a Pompeya a caer boquiabiertos con el lujo asiático de los mármoles, las pinturas, las domus rutilantes, con patios fabulosos, con los teatros, el foro, el anfiteatro, el lupanar o las termas. En cambio, en Ercolano, si vais, iréis a desengrasar el espíritu de tanta opulencia. Veréis casas pequeñas, cotidianas, sin historia. Insulae de gente humilde y trabajadora, tabernae, tiendas, calles sin aparatosidad. Eso si, perfectas, conservadas, como si los habitantes, todos muertos por el volcán en un instante, debieran resucitar y volver a pasear por la villa. Ercolano tiene la fuerza de la proximidad vital. Es como una de nuestras ciudades y pueblos actuales, sucia, desordenada, descuidada. Y lo mismo que decimos de la ciudad romana, fósil, podemos decir de la actual. De la villa italiana de Ercolano, cerca de Nápoles, sucia, dejada, caótica, mediterránea. Si un día os decidís a visitar la increíble ciudad romana de Pompeya, no os olvideis de su hermana pobre, Ercolano. Como la mayor, la pequeña también fue una villa mártir, cubierta por la ceniza arrolladora de la omnipresente y todo poderoso volcán Vesubio. Como ella, nos permite revivir, como llevados por el túnel de tiempo, la vida romana, ahora y hoy, en nuestro presente. Id, pues en Ercolano. Entrad en sus casas, en las habitaciones humildes, disfrutad de las pinturas caseras de las paredes de un comedor cualquiera, de un patio al azar. Si a Pompeya hay dedicarle todo un día, para Ercolano será suficiente una mañana o una tarde. Para comer por allí os recomendamos el restaurante Tubbs Catubba, en la conjunción del Corso Resina, con la Vía Aldo Moro y la Vía Alves, con entrada por Aldo Moro, Tel: 0813443503, móvil: 3398086134. Un restaurante muy familiar, de cocina cuidada, con una carta de vinos, a la vista, espléndida. Menú y carta. Platos del día de cocina tradicional. No es caro para los estándares italianos. No está muy lejos de las ruinas. Llegarán a Ercolano, como a Pompeya, desde Nápoles, a 15 kms, o desde Salerno, o de Caserta, en coche por la autopista Nápoles – Sorrento – Salerno. Muy bien indicado. También fácil con el tren de la ferrovia Circumvesuviana, estación Ercolano. Debeis andar un km. por dentro de la ciudad nueva. Hay un buen parking al lado de las excavaciones, subterráneo. Recuerden que Vueling tiene un vuelo directo a Nápoles, y que la naviera Grimaldi Lines ofrece un barco hasta Roma, que está a 240 kms. de Nápoles, aproximadamente. Aprovechen unas vacaciones de Navidad o Semana Santa para ir. En verano hace mucho calor, y hay mucha gente. Además de Ercolano, les recomendamos un recorrido por las excavaciones de toda la Campania: Pompeya, naturalmente, pero también Stabia y hasta cinco lugares más con una sola entrada válida para 1 ó 3 días según el precio. En la web oficial del sitio está todo muy bien explicado. Para dormir, a las familias, les recomendamos los Novotel de Caserta, 40 kms. al norte de Ercolano, o de Salerno, 55 kms. al sur. Aprovechen la ocasión para vivir la Campania y sus encantos. ¡Una salida larga pero fantástica!.

Pompeia

Heu vist alguna ruïna romana?. D’alguna ciutat important?. Tal vegada heu estat a Tarragona?. Us ha impressionat?. Doncs tot això és “pecata minuta” davant la increible ciutat romana de Pomeia, a Itàlia. La vila màrtir, coberta per la cendra de l’omnipresent i tot poderós volcà Vesubi, és tota una altra cosa. És com si des de la nit dels segles us haguessin portat una ciutat romana pel túnel de temps. Fa una mica de besarda caminar per les avingudes desertes de Pompeia. Entrar a les cases, a les habitacions, veure’n les pintures a les parets. Passejar pel fòrum, davant de temple. Seure al teatre o l’amfiteatre. Deambular per basíliques i mercats. Tot està com si els romans haguessin de tornar. Com si la vila només dormís esperant, ella també, els qui foren els seus amos i creadors. La pols ho ha cobert tot, les fustes han anat cedint, però quelcom de grandiós, d’inquietant, roman encara en l’aire. Pompeia és una d’aquelles sortides familiars de gran calat que cal fer amb els vostres infants. Una excursió que es justifica en ella mateixa, com n’hi ha poques. No deixeu de veurela alguna vegada a la vida. No és una excursió fàcil, cal dedicar-li com a mínim un matí, ben llarg. Cal anar a poc a poc per veure-ho bé tot, explorar cada racó. Això vol dir caminar una mica. En tot cas, si heu de deixar quelcom per un altre any, visiteu sobretot les pintures maravelloses de la Villa dels Misteris.  Si us cal dinar, heu de saber que hi ha un self-service a l’interior de les ruïnes, i molts restaurants, força turístics, als voltants. Arribareu a Pompeia des de qualsevol lloc de la Campania, des de Nàpols, a 30 kms,  o de Sorrento, o de Salerno, o de Caserta, amb cotxe, molt ben indicat per autopista. O bé amb tren, amb la ferrovia Circumvesuviana, estació Pompei Scavi Villa dei Misteri. El tren us deixa a tocar de l’entrada principal. El parking és difícil i car. Hi ha un càmping que lloga les parceles com aparcament per als cotxes, a la mateixa porta, a preu d’or. Vueling te un vol directe a Nàpols. Grimaldi Lines ofereix un vaixell a Roma, 260 kms. al nord de Pompeia. Aprofiteu un Nadal o Setmana Santa per anar-hi. A l’estiu fa molta calor, i hi ha molta gent. Podeu fer un recorregut per les excavacions de tota la Campània: Ercolano, Stabia i fins a cinc llocs amb una sola entrada vàlida per 1 o 3 dies, segons el preu. A la web oficial del lloc està tot molt ben explicat, i un cop allà, amb el preu de l’entrada, teniu dret a un plànol molt útil, i a una miniguia encara més útil.  I per dormir, a les famílies, ens surt molt a compte els Novotel de Caserta, 50 kms. al nord de Pompei, o de Salerno, 45 kms. al sud. Aprofiteu per viure la Campània i els seus encants increibles. Fantàstica!.

¿Habéis visto alguna ruina romana?. ¿De alguna ciudad importante?. ¿Tal vez habéis estado en Tarragona?. ¿Os ha impresionado?. Pues todo esto es “pecata minuta” ante la increíble ciudad romana de Pompeia, en Italia. La villa mártir, cubierta por la ceniza del omnipresente y todopoderoso volcán Vesubio, es otra cosa. Es como si desde la noche de los siglos os hubieran traido una ciudad romana por el túnel de tiempo. Da un poco de “yuyu” caminar por las avenidas desiertas de Pompeya. Entrar en las casas, en las habitaciones, ver las pinturas en las paredes. Pasear por el foro, ante templo. Sentarse en el teatro o el anfiteatro. Deambular por basílicas y mercados. Todo está como si los romanos tuvieran que volver. Como si la villa sólo durmiera esperando, ella también, a quienes fueron sus amos y creadores. El polvo lo ha cubierto todo, las maderas han ido cediendo, pero algo de grandioso, de inquietante, permanece todavía en el aire. Pompeya es una de esas salidas familiares de gran calado que hay que hacer con los niños. Una excursión que se justifica en sí misma, como pocas. No dejen de verla alguna vez en la vida. No es una excursión fácil, hay que dedicarle al menos una mañana, bien larga. Hay que ir poco a poco para verlo bien todo, explorar cada rincón. Esto quiere decir caminar un poco. En todo caso, si tienen que dejar algo por otro año, visiten ante todo las pinturas maravillosas de la Villa de los Misterios. Para comer, debéis saber que hay un self-service en el interior de las ruinas, y muchos restaurantes, todos muy turísticos, en los alrededores. Llegarán a Pompeya desde cualquier lugar de la Campania, desde Nápoles, a 30 kms, o de Sorrento, o de Salerno, o de Caserta, en coche, muy bien indicado por autopista. O bien en tren, con la ferrovia Circumvesuviana, estación Pompei Scavi Villa dei Misteri. El tren deja al lado de la entrada principal. El parking es difícil y caro. Hay un camping que alquila las parcelas como aparcamiento para los coches, en la misma puerta. Vueling tiene un vuelo directo a Nápoles. Grimaldi Lines ofrece un barco en Roma, 260 kms. al norte de Pompeya. Aprovechen una Navidad o Semana Santa para ir. En verano hace mucho calor, y hay mucha gente. Pueden hacer un recorrido por las excavaciones de toda la Campania: Ercolano, Stabia y hasta cinco lugares más con una sola entrada válida para 1 o 3 días, según el precio. En la web oficial está todo muy bien explicado, y una vez allí, con el precio de la entrada, se tiene derecho a un plano muy útil, ya una miniguía aún más útil. Y para dormir, a las familias, nos salen muy a cuenta los Novotel de Caserta, 50 kms. al norte de Pompei, o de Salerno, 45 kms. al sur. Aprovechen para vivir la Campania y sus encantos increíbles.

Grimaldi Lines

Què tal un viatge familiar per mar?. Que tal no haver de conduïr fins Itàlia?. Els vaixells de la línia Grimaldi disten molt de ser un creuer de luxe. Però el preu tampoc és el mateix. I no són un vaixells atrotinats. Si bé no hi trobareu avingudes amb botigues, ni sales de cinema, ni un Spa Center, la veritat és que ofereixen un interior cuidat, neteja decent, espais amplis i sales acollidores. Per les famílies amb nens son una bona opció per poder fer una ruta diferent, més ambiciosa. Sortir de Barcelona a les 23,45 de la nit per arribar a Livorno (Pisa) a les 19,30, o bè surt a les 22,15 per arribar a Civitaveccia (Roma) a les 18,45 de la tarda de l’endemà. Un dia sencer en vaixell. Pero un dia que t’estalvia moltes hores de carretera, una nit d’hotel a Marsella o Gènova, bronques amb els infants, cansanci… En aquest ferry disposareu d’un camarot exterior, (ull de bou, no balcó), amb lliteres per a 4 persones, més sopar, dinar i esmorzar per tots,  per uns 600 o 700 €, segons temporada i antelació de la reserva. Anar i tornar. El cotxe viatja gratis. Amb totes les vostres maletes, amb pilons d’equipatge, sense cap mena de restricció. Amb tot el que creieu que necessitareu. Feu números. Avió, impossible. I us cal llogar un auto a l’arribar. No tot són flors i violes però. Si bé la nit passa ràpid, el dia es fa etern. Porteu molta, molta lectura, o un curs de ioga. Sort que els nens i nenes pul·lulen al seu lliure albir, sense molestar massa. Porteu molta aigua i uns quants entrepans. La piscina és definitivament petita. És descoberta i només obre a l’estiu, quan el vaixell va ple fins la bandera. La sala de jocs pels menuts, poc menys que una birria. El menjar és correcte, però no apte per paladars “guormants”. Si tot va bé, tot és fabulós. Si hi ha retard, molts camions, molts cotxes o molta gent, les cues es fan llarguíssimes, tot és pesat, interminable. Malgrat tot, agafar el Grimaldi a Barcelona una nit de divendres, i ser dissabte a la tarda a Roma, amb el teu cotxe, sense haver gastat  un euro en benzina, en dinar, en sopar, en xuxes, en parades, és tota una passada. Sobretot per a pares i mares amb un parell de fills. I des de Livorno teniu Pisa, Lucca i Florència a menys de 100 kms. Increible, oi?. I des de Civitaveccia, Roma a l’abast, i Nàpols. I pels més grandets, Pompeia i Herculà. I si sou més rodamons, doncs podeu ensar en Cerdenya, (el vaixell de Roma hi para de l’Abril a l’Octubre), o bé en Sicília (750 kms de Roma), o des de Livorno, una escapada a Venecia, (500 kms), o a Croàcia, (800 kms). Un somni. Si teniu diners per llençar cal saber que podeu anar en suite de llit de matrimoni i dues lliteres, gaudir d’un petit Casino, d’un Spa reduït i d’un restaurant en lloc del self service del menú estàndard. Però, creieu-nos, no val la pena. Penseu en el vaixell si voleu fer una mica d’Europa sense perdre el patrimoni, la paciencia o l’enteniment. Els vostres fills i filles s’ho passaran bomba. Experiència iniciàtica. Bateig de mar. Només la primera vegada. Després, com tot, ja els cansarà una mica. Mireu-vos la web de Grimaldi Lines, on trobareu tota la informació i podreu fer la reserva via Internet. Evidentment molt millor fora de temporada alta, en ponts, vacances de Nadal i Setmana Santa. Més liat a l’estiu. Impossible a l’agost. Si us decidiu us recomanem els Novotel La Rustica, a Roma, i l’Osmanoro a Florència. Mireu-vos-els a la web de Novotel. Vinga, a navegar!

¿Qué tal un viaje familiar por mar?. ¿Que tal no tener que conducir hasta Italia?. Los barcos de la línea Grimaldi distan mucho de ser un crucero de lujo. Pero el precio tampoco es el mismo. Y no son un barcos destartalados. Si bien no encontraréis avenidas con tiendas, ni salas de cine, ni un Spa Center, la verdad es que ofrecen un interior cuidado, limpieza decente, espacios amplios y salas acogedoras. Para las familias con niños son una buena opción para poder hacer una ruta diferente, más ambiciosa. Salir de Barcelona a las 23,45 de la noche para llegar a Livorno (Pisa) a las 19,30, o bién salir a las 22,15 para llegar a Civitaveccia (Roma) a las 18,45 de la tarde del día siguiente. Un día entero en barco. Pero un día que te ahorra muchas horas de carretera, una noche de hotel en Marsella o Génova, broncas con los niños, cansancio … En este ferry dispondreis de un camarote exterior, (con ojo de buey, no con balcón), con literas para 4 personas, más cena, comida y desayuno para todos, por unos 600 ó 700 €, según temporada y antelación de la reserva. Ida y vuelta. El coche viaja gratis. Con todas vuestras maletas, con montones de equipaje, sin ningún tipo de restricción. Con todo lo que creeis que vais a necesitar. Haz las cuentas. Avión, imposible. Y necesitaríais alquilar un auto al llegar. No todo el monte es orégano pero esto pinta bién. Ahora hablemos de las pegas. Si bien la noche pasa rápido, el día se hace eterno. Llevad mucha, mucha lectura, o un curso de yoga. Suerte que los niños y niñas pululan a su libre albedrío, sin molestar demasiado. Llevad mucha agua y unos cuantos bocadillos. La piscina es definitivamente pequeña. Es descubierta y sólo abre en verano, cuando el barco va lleno hasta la bandera. La sala de juegos para los pequeños, poco menos que una birria. La comida es correcta, pero no del todo apta para paladares “guormants”. Si todo va bien, todo es fabuloso. Si hay retraso, muchos camiones, muchos coches o mucha gente, las colas se hacen larguísimas, todo es pesado, interminable. A pesar de todo, coger el Grimaldi en Barcelona una noche de viernes, y el sábado por la tarde estar en Roma, con tu coche, sin haber gastado un euro en gasolina, en comida, en cena, en chuches, en paradas, es toda una pasada. Sobre todo para padres y madres con un par de hijos. Y desde Livorno teneis Pisa, Lucca y Florencia a menos de 100 kms. Increíble, ¿verdad?. Y desde Civitaveccia, Roma al alcance, y Nápoles. Y para los más mayorcitos, Pompeya y Herculano. Y si sois más trotamundos, pues ya podeis pensar en Cerdeña, (el barco de Roma para allí de Abril a Octubre), o bien en Sicilia (a 750 kms de Roma), o desde Livorno, en una escapada a Venecia, (500 kms), o Croacia, (800 kms). Un sueño. Si tienen dinero para tirar deben saber que se puede ir en suite de cama de matrimonio y dos literas, disfrutar de un pequeño Casino, de un Spa reducido y de un restaurante en lugar del self service del menú estándar. Pero, creednos, no vale la pena. Piensen en el barco si desean ver un poco de Europa sin perder el patrimonio, la paciencia o la lucidez. Sus hijos se lo pasarán bomba. Experiencia iniciática. Bautizo de mar. Sólo la primera vez. Después, como todo, ya los cansará un poco. Evidentemente mucho mejor fuera de temporada alta, en puentes, vacaciones de Navidad y Semana Santa. Más liado en verano. Imposible en agosto.