Monasterboice


monasterboice

Monasterboice és un petit enclavament situat a Irlanda, un país amable, que és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu. Un país diferent, molt cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Doncs bé, uns pocs kilòmetres al nord de la capital hi ha aquesta petita i senzilla maravella: Monasterboice.  Un antic clos monàstic, amb una torre de defensa, les restes d’un parell de temples, arcaics, petits, i un cementiri molt romàntic, ple de creus celtes gegants, amb decoració escultòrica omplint les dues cares. Una meravella. L’entrada és gratuïta. Hi ha bon aparcament al davant i és fàcil arribar-hi des de l’autopista, prop de Drogheda, ben senyalitzat.  No està gens lluny de les fites prehistòriques de Bru Na Boyne, patrimoni de la humanitat. I s’assembla a altres petites maravelles amagades com ara Glendalough amb les creus celtes, les torres i els entorns de fades. Passeu unes vacances a Irlanda, seguiu la carretera que bordeja les costes salvatges de l’Atlàntic, passant per pobles de pescadors amb cases de colors vius, i pubs on es canta i balla la música celta quan cau la nit. Agafeu el petit vaixell des d’un port oblidat i aneu a veure les Illes Aran, amb les seves foques. O Arranmore, autèntica i gens turística, o la Tory Island, llunyana. No us perdeu la vibrant ciutat de Galway, els parcs nacionals, els llacs de Connemara, les costes de Donegal, Feu l’anell de Kerry, i la península de Dingle, els monestirs de Kelymore i les ciutats medievals amb castells com Limerick o Kilkeny.  O la calçada dels gegants, a l’Ulster. Visiteu Belfast, o Londonderry, Derry, amb els murals de lluita, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Arribeu a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus. El verd no és gratis!.

Las cruces celtas esculpidas entre las tumbas del cementerio de Monasterboice no las vereis en ningún otro sitio del mundo. Estan todas aquí, en este pequeño reducto monástico al norte de Dublin que no debeis dejar de visitar cuando vayais de vacaciones a Irlanda, un pais amable ideal para una vacaciones de verano. Un país diferente, cordial, amigable. Con su capital, Dublin, pequeña y coqueta, sus costas, sus lugares mágicos, sus bosques y ensenadas, sus islas. Monasterboice es un antiguo monasterio celta, ahora cementerio romántico. Recorrer Irlanda alojandose en pequeños bed&breakfast como el Westwood de Blarney, con su castillo, o el Seafield de Cliffden, o el Villa Rose o el Crowne Plaza, bien preparados para famílias. Temperaturas entre 10 i 20 grados. !El verde no es gratis!.

Glendalough


glendalougth1

Glendalough és un lloc. Un lloc màgic. Diferent. D’una banda un monestir, antic, ancestral, tel·lúric, com sorgit del fons de la terra i del temps. Una torre, dues capelles, un cementiri antic, roques cobertes de molsa… on va viure i morir Sant Kevin. Per un altre costat és un parc nacional, el més maco d’Irlanda, pel nostre gust. Amb boscos preciosos, verges, plens d’animals… cérvols, guineus… I un riu de muntanya saltiró i potent, que baixa d’un llac encantat, tancat per un circ de muntanyes boiroses. Increïble, escenogràfic, magnífic. Hi ha un camí amable, gens cansat, pensat per famílies que va del monestir al llac. Un km, potser dos, pel mig del bosc. Hi vam veure daines!. Fàcil aparcament a tocar del monestir, al final d’una carretera que només va allà, la R757. Fàcil des de Dublin, mitja hora llarga de camí, o una hora, uns 60 kms. Sortiu cap al sud, cap a Wexford, per l’autopista E1. Preneu a mà dreta la desviació per la R755 a Kilmakanoe, anant cap a Roundwood. D’allà seguiu cap a Laragh. D’aquest poblet, ben indicat, agafeu la R756 i, un parell de kms. més enllà, a l’esquerra per la R757 fins Glendalough. Deixeu el cotxe al parking del centre de benvinguda. Audiovisuals, WC,… tota mena de serveis. Visiteu el monestir. I camineu. Una carretera puja fins el llac, però us perdríeu el bosc. Ara bé, allà també hi ha bon aparcament i un centre d’interpretació que podeu visitar, xulo, petit. Des del llac encara hi ha més excursions i caminades a fer, molt maques totes. Curtes, llargues… Per dinar, allà mateix, i per dormir molt bé, teniu l’Hotel Glendalough, a tocar de l’aparcament i del monestir, (hi passareu pel darrera). Un establiment amb molt prestigi a la zona. Si més no podeu fer-hi una beguda. Un altre hotelet amb encant, i bon restaurant, el teniu a Laragh, a un km. escàs. Es tracta del Wiclow Heather. Una cucada, i amb taula molt reputada!. A Laragh hi ha també un bed and breakfast molt acollidor que proposa pastissets i menjars dolços: The Conservatory. No lluny d’allà, al poble de Rathdrum, anant cap al mar, cap a Arklow per la R755, hi ha un pub, restaurant i hotelet rural fabulós, al centre del poble. Es tracta del Jacob’s Well. Hem dinat molt bé allà, un menú fastuós, molt bé de preu, ben atesos, tracte familiar. Les habitacions son boniques, gens cares. Al mateix poble, més car, el Bates és un grandíssim restaurant, reconegut internacionalment, que ha guanyat molts premis. Si torneu a Dublin, desfent el camí, hi passeu per Roundwood de nou, pareu al Byrne & Woods, un altre laureat restaurant, luxós com pocs. A Roundwood hi ha un bon bed and breakfast, hostal i restaurant, amb preus més ajustats: The Coach House. No us ho penseu més!. Irlanda és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu. Un país diferent, amable, cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Arribeu a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja…

glendalough2

Glendalough, no lejos de Dublin, en Irlanda, es un precioso monasterio muy antiguo, pero también bosques fabulosos y un lago precioso. Fantástico para paseos en família, por senderos llenos de animales salvajes. Caminos desde un km. a varios, fáciles, entre la vegetación, los rios y las cascadas. No os perdais la ocasión de disfrutar de verdadera naturaleza vírgen. Aparcamiento fácil en el centro de visitantes, gratuito, con todos los servicios, y con un hotel allí mismo.

Brú na Bóinne


bru_na_boine

El formidable conjunt megalític de Brú na Bóinne és un grandiós jaciment arqueològic situat al centre d’Irlanda, no gens lluny de la capital, Dublin. És patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i ja us ben assegurem que s’ho mereix. Possiblement és el millor monument de tota Irlanda i un dels millors d’Europa i fins del món. Es tracta d’una necròpoli prehistòrica bastida mil anys abans que el cercle d’Stonehenge a Anglaterra. El centre d’acollida de visitants és un exemple d’organització. Un gran pàrking, tota mena de serveis, audiovisuals, un petit museu, un self-service… I fan bé, perquè hi passareu, com a mínim mig dia, o potser un dia sencer. Perquè tot dependrà del què volgueu visitar. El túmul més gran, molt gran, una circumferència de 25 mts, com una petita muntanya. Es diu Newgrange. N’hi ha dos més. A tots s’hi accedeix des del centre de visitants, en bus. No intenteu anar-hi per carretera, vosaltres sols, pel vostre compte. Veuríeu el monument per fora, sí, però de cap manera us deixarien entrar, ni pagant!. Al centre d’interpretació us preguntaran quins monuments voleu visitar i us donaran hora per a cada un. Potser el primer a les 10 del matí, i el segon a les 12,30, per exemple. Unes enganxines de colors evitaran que feu trampa. Ara ja podeu anar a la parada del bus i esperar. Vist el monument torneu a la parada i agafeu l’altre bus. Si aneu amb infants visiteu Newgrange. Estalviareu temps i diners, i és el més xulo, impactant i bestial. Els altres son per experts, per arqueòlegs aficionats!. Podeu dinar al self-service. No està malament, un xic carot, menjar de self. Però, de vegades va bé. La botiga de records, en canvi, està molt bé de preu, i tenen moltes coses!. Per dinar per la zona, a banda del self-service del centre d’acollida, teniu un hotelet i un bon restaurant a Donore, un poble veï que segur travessareu per arribar a Brú na Boinne. Es diu Daly’s Inn. No vam poder anar-hi dinar, pel tema bus, però feia molt bona pinta. Irlanda és molt maca. I no només aquesta fita tan especial. Tot el país és bonic. Els paisatges, les costes retallades, els llacs, els castells i les abadies, els boscos. Dublin és una ciutat molt mona. Arribeu-vos a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.

Brú na Bóinne és uno de los monumentos megalíticos más grandes del mundo. Está situado al norte de Dublin. Realmente impresiona. La acogida de visitantes y su organización és modélica, y en el edificio teneis todos los servícios, incluido un self-service. Pero contad con pasar allí casi todo el dia, dependiendo de los monumentos que vais a querer visitar. Porque en Brú hay varios grandes túmulos para ver, siendo el más grande y mejor conservado el de Newgrange. No os lo perdais.

Irlanda


ireland

Irlanda és una proposta seriosa de turisme familiar per unes vacances d’estiu. Un país diferent, amable, cordial, amigable, on no et sents estranger. Gent acollidora. Paisatges verds fins l’extenuació, costes retallades amb penya-segats de vertígen, no aptes per a cardíacs. Llacs, castells enrunats, abadies antigues, cementiris misteriosos, boscos densos, que es mengen camins i carreteres. Un mar embravit que castiga els fars i la costa, però que deixa platges de sorra fina, daurada, immenses. Amb una capital, Dublin, petita i coqueta, sense res a oferir, però mona. Amb un barri de bars, Temple Bar, inaudit. Amb museus gratuïts, petits, a escala humana, gens cansats, però amb petites maravelles escollides. Una carretera que bordeja les costes salvatges de l’Atlàntic, passant per pobles de pescadors amb cases de colors vius, i pubs on es canta i balla la música celta quan cau la nit. Agafeu el petit vaixell des d’un port oblidat i aneu a veure les Illes Aran, amb les seves foques. O Arranmore, autèntica i gens turística, o la Tory Island, llunyana. No us perdeu la vibrant ciutat de Galway, els parcs nacionals, els llacs de Connemara, les costes de Donegal, Feu l’anell de Kerry, i la península de Dingle, els monestirs de Kelymore, Monasterboice i Glendalough amb les creus celtes, les torres i els entorns de fades. Ciutats medievals amb castells com Limerick o Kilkeny. Llocs prehistòrics com Bru Na Boyne, patrimoni de la humanitat com també ho és la calçada dels gegants, a l’Ulster. Visiteu Belfast, o Londonderry, Derry, amb els murals de lluita, o Waterford, Wexford o Rock of Castle. Arribeu a Irlanda volant, o en el vostre propi cotxe. Surten vaixells des de Roscoff o Cherbourg a França que en una nit us porten a Cork o Rosslare, molt còmode. Allotjeu-vos en uns beed and breakfast com nosaltres, al Westwood de Blarney, amb el seu castell, o al Seafield de Cliffden, en paratges idíl·lics, o en hotels ben bonics, com el Villa Rose o el Crowne Plaza, ben preparats per famílies. No dubteu… Irlanda us espera un d’aquests estius!. Però aneu preparats per la pluja… i per unes temperatures entre els 10 i els 20 graus!.

La Campania


La Campània és un destí perfecte per unes vacances familiars. Tant o més que Sardenya o Sicília, o si m’apureu molt, fins i tot la Toscana o la Provença. La Campania és una petita pàtria, una regió encantadora, amb unes fites turístiques úniques a Europa. Podeu arribar-hi molt fàcilment amb els vaixells de Grimaldi Lines que van a Civitaveccia, port proper a Roma. Aquesta opció inclou un viatge d’una nit i un dia en vaixell, (unes 16 hores, de les 22 de la nit a les 18 de la tarda següent), però permet emportar-se el propi cotxe, amb tota mena d’estris, maletes i artefactes que una família amb nens petits necessita. Pels que preferiu volar i llogar un vehicle, recordeu que Vueling te un vol directe a Nàpols, i allà llogar un vehicle. De Civittaveccia a Nàpols hi ha 240 kms. aproximadament. Als qui els agrada viatjar de la manera antiga, disfrutant el camí, de Barcelona a Nàpols hi ha un bon grapat de kms. però passareu per la Provença, la Costa Blava, Gènova, la Toscana i Roma. Tampoc no està malament si teniu prou dies i prou ganes. Nosaltres em provat totes les opcions, i són totes agradables, però molt diferents. Us recomanem anar a la Campània tot aprofitant unes vacances de Nadal o Setmana Santa. A l’estiu fa molta calor, i hi ha molta gent. A l’hivern no us morireu precisament de fred. El principal reclam de la Campània és, sense cap mena de dubte, Pompeia i les seves excavacions. És natural perquè és magnífic. Però no descuideu la petita Ercolano, o la desconeguda Stabia i, així, us podríem citar fins a cinc llocs arqueològics més que podeu visitar amb una sola entrada vàlida per 1 o 3 dies, segons el preu. A la web oficial de les excavacions està tot molt ben explicat. Ah!, i no us oblideu dels maravellosos temples grecs de Paestum, a l’altra punta de la regió, ja tocant a Calàbria. Però a la Campània no tot son ruïnes. La gent també hi viu. Ciutats bellíssimes us esperen. Naturalment parlem de Nàpols, increïble, fantàstica, prodigiosa i mundana. Bruta i desordenada, fa mitja por, però crida l’atenció. I també parlem de Salerno, que ens va encantar, una vila que ha vist passar els segles, com Amalfi, capital d’una brillant república marinera, o de Benevento. I què podem dir de les costes. La inaudita i fabulosa Costiera Amalfitana amb fites totals del turisme mundial com ara Positano o la mateixa Amalfi. Pobles d’ensomni i platges guapíssimes en una costa retallada i vertical. Res a veure amb els inmensos arenals del sur, kms. i kms. de sorra verge. Ara volem, per acabar, parlar-vos de les illes. Noms mítics. Illes habitades per deus i emperadors. Illes del golf de Nàpols, a l’abast de la mà, amb una breu travessia en vaixell des de la capital, o des de la cèlebre vila marinera de Sorrento, una altra joia de la Campània. Aneu fins a Capri, fins a Pròxida o fins l’amagada Ischia (a la foto). Entendreu la raó de que fossin escollides com a residència de monarques, de nobles, de pintors o d’escriptors famosos: la seva bellessa. I ara citarem el Vesubi. El volcà per excel·lència, el rei dels volcans europeus, amb permís de l’Etna. L’envolta un gran parc natural d’una estranya raressa. Un món irreal. Aquí i allà trobareu palaus gegantins, com el de Caserta, pobles amb encant, esglésies barroques perdudes en pobles i viles, platges solitàries. I gent amable, mediterrània com nosaltres, oberta i hospitalària. Ja ho veieu, la Campània mereix unes vacances. No us faltaran motius. Per dormir, a les famílies, us recomanem el Novotel de Caserta, 40 kms. al nord d’Ercolano, o el Novotel Arachi de Salerno, 55 kms. al sud, acollidor i novíssim. Per dinar us recordarem alguns llocs que ens van agradar el restaurant Tubba Catubba, a Ercolano, o l’encant indescriptible la petita Osteria de l’Angolo Masuccio, a la via Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085, a Salerno, dins la vila antiga. A Amalfi la cosa està clara, aneu a La Pizzeria del Teatro, a la Via E. Marini, 19. T: 089872473. Bon rissotto mariner, boníssimes les pizzes i la pasta. A Caserta, tocant a la façana del palau reial, teniu l’Hotel Jolly i el seu restaurant. Habitacions molt correctes i menú no gaire car. Aprofiteu una escapada en vaixell, cotxe o avió per viure la Campània i els seus encants. Una sortida llarga però fantàstica, en una terra diferent!.

La Campania es un destino perfecto para unas vacaciones familiares. Tanto o más que Cerdeña o Sicilia, o si me apuráis mucho, incluso la Toscana o la Provenza. La Campania es una pequeña patria, una región encantadora, con unas metas turísticas únicas en Europa. Se puede llegar muy fácilmente con los barcos de Grimaldi Lines que van a Civitaveccia, puerto cercano a Roma. Esta opción incluye un viaje de una noche y un día en barco, (16 horas, de las 22 de la noche a las 18 de la tarde), pero permite llevarse el propio coche, con todo tipo de utensilios, maletas y artefactos que una familia con niños pequeños necesita. Para los que prefieren volar y alquilar un vehículo, recuerden que Vueling tiene un vuelo directo a Nápoles, y allí alquilar un vehículo. De Civittaveccia a Nápoles hay 240 kms. aproximadamente. A los que les gusta viajar de la manera antigua, disfrutando el camino, de Barcelona a Nápoles hay un buen puñado de kms. pero pasaréis por la Provenza, la Costa Azul, Genova, la Toscana y Roma. Tampoco está mal si tienen tiempo y ganas. Nosotros hemos probado todas las opciones, y son todas agradables, pero muy diferentes. Os recomendamos ir a la Campania aprovechando unas vacaciones de Navidad o Semana Santa. En verano hace mucho calor, y hay mucha gente. En invierno no hace frío. El principal reclamo de la Campania es, sin lugar a dudas, Pompeya y sus excavaciones. Es natural porque es un lugar magnífico. Pero no olviden la pequeña Ercolano, o la desconocida Stabia y, así, os podríamos citar hasta cinco sitios arqueológicos más que podéis visitar con una sola entrada válida para 1 ó 3 días, según el precio. En la web oficial de las excavaciones está todo muy bien explicado. Ah, y no se olviden de los maravillosos templos griegos de Paestum, en la otra punta de la región, ya tocando Calabria. Pero en la Campania no todo son ruinas. La gente vive. Ciudades bellísimas os esperan. Naturalmente hablamos de Nápoles, increíble, fantástica, prodigiosa y mundana. Sucia y desordenada, da incluso un poco de miedo, pero llama la atención. Y también hablamos de Salerno, que nos encantó, una villa que ha visto pasar los siglos, como Amalfi, capital de una brillante república marinera, o Benevento. Y qué decir de las costas. La inaudita y fabulosa Costiera Amalfitana meta del turismo mundial, como lo es Positano o la misma Amalfi. Pueblos de ensueño y playas guapísimas en una costa recortada y vertical. Nada que ver con los inmensos arenales del sur, kms. y kms. de arena virgen. Ahora queremos, por último, hablaros de las islas. Nombres míticos. Islas habitadas por dioses y emperadores. Islas del golfo de Nápoles, al alcance de la mano, con una breve travesía en barco desde la capital, o desde la célebre villa marinera de Sorrento, otra joya de la Campania. Vayan hasta Capri, hasta Pròxida o incluso a la escondida Ischia (en la foto). Entenderéis la razón de que fueran elegidas como residencia de monarcas, de nobles, de pintores o de escritores famosos: su belleza. Y ahora citaremos el Vesubio. El volcán por excelencia, el rey de los volcanes europeos, con permiso del Etna. Lo rodea un gran parque natural de una extraña rareza. Un mundo irreal. Aquí y allá encontrarán palacios gigantescos, como el de Caserta, pueblos con encanto, iglesias barrocas perdidas en pueblos y villas, playas solitarias. Y gente amable, mediterránea como nosotros, abierta y hospitalaria. Ya lo veis, la Campania merece unas vacaciones. No os faltarán motivos. Para dormir, a las familias, os recomendamos el Novotel de Caserta, 40 kms. al norte de Ercolano, o el Novotel Arachi de Salerno, 55 kms. al sur, acogedor y novísimo. Para comer os recordaremos también algunos lugares que nos gustaron, como el restaurante Tubbs Catubba, en Ercolano, o el encanto indescriptible de la pequeña Osteria del Angolo Masuccio, en la vía Masuccio Salernitana, 45. Tel: 333.69.53.085, en Salerno, en la villa antigua. En Amalfi la cosa está clara, hay que ir a la Pizzería del Teatro, en la Vía E. Marini, 19. T: 089872473. Buen rissotto marinero, buenísimas las pizzas y la pasta. En Caserta, junto a la fachada del palacio real, tienen el Hotel Jolly y su restaurante. Habitaciones muy correctas y menú no muy caro. Aprovechen una escapada en barco, coche o avión para vivir la Campania y sus encantos. Una salida larga pero fantástica.

Ercolano


La petita Ercolano és la segona de les ciutats romanes que el Vesubi va sepultar sota la seva cendra i lava a la Campània, al sur de Roma i de Nàpols. És la segona perquè Pompeia era més gran. També perquè Pompeia és més espectacular. Perquè els monuments de Pompeia són més abundants, més interessants, artísticament superiors i valuosos. També hem de dir que Pompeia està més publicitada, te més racons per visitar i disposa de més infraestructura turística. Ercolano no era, com Pompeia, una ciutat de luxe, on els romans acomodats anàven a passar les vacances o el retir. Era un poble de pescadors, està situat a tocar del mar, petit, insignificant, senzill. I és en aquesta senzillessa que rau la seva força. Anem a Pompeia a caure bocabadats amb el luxe asiàtic dels marbres, les pintures, les domus rutil·lants, amb patis fabulosos, amb els teatres, el fòrum, l’amfiteatre, el lupanar o les termes. En canvi, a Ercolano, si hi aneu, anireu a desengrasar l’esperit de tanta opulència. Veureu cases petites, quotidianes, sense història. Insulae de gent humil i treballadora, tabernae, botigues, carrers sense aparatositat. Això si, perfectes, conservats, com si els habitants, tots morts, haguessin de resucitar i tornar a passejar per la vila. Ercolano te la força de la proximitat vital. És com una de les nostres ciutats i pobles, bruta, desendreçada, descuidada. I el mateix que diem de la ciutat romana, fòssil, ho podem dir de l’actual. De la vila italiana d’Ercolano, a tocar de Nàpols, bruta, deixada, caòtica, mediterrània. Si un dia us decidiu a visitar la increible ciutat romana de Pomeia, no oblideu la seva germana pobre, Ercolano. Com la gran, la petita també fou una vila màrtir, coberta per la cendra abassegadora de l’omnipresent i tot poderós volcà Vesubi. Com ella, permet reviure, com portat pel túnel de temps, la vida romana, ara i avui, en el nostre present. Aneu, doncs a Ercolano. Entreu a les seves cases, a les habitacions humils, gaudiu de les pintures cassolanes de les parets d’un menjador qualsevol, d’un pati a l’atzar. Si a Pompeia cal dedicar-li tot un dia, a Ercolano serà suficient un matí o una tarda. Si us cal dinar podeu fer-ho en el restaurant Tubba Catubba, a la conjunció del Corso Resina, amb la Via Aldo Moro i la Via Alveo, entrada per Aldo Moro, Tel: 0813443503, mòbil: 3398086134. Un boníssim restaurant familiar, de cuina cuidada, amb una carta de vins, a la vista, esplèndida. Menú i carta. Plats del dia de cuina tradicional. No és car pels estàndars italians. No està gaire lluny de les ruïnes. Arribareu a Ercolano, com a Pompeia, des de Nàpols, a 15 kms,  o des de Salerno, o de Caserta, amb cotxe per l’autopista Nàpols – Sorrento – Salerno. Molt ben indicat. També fàcil amb el tren de la ferrovia Circumvesuviana, estació Ercolano. Haureu de caminar un km. per dins de la ciutat nova. Hi ha bon parking a tocar de les excavacions, subterrani. Recordeu que Vueling te un vol directe a Nàpols, i que la naviliera Grimaldi Lines ofereix un vaixell a Roma, que està a 240 kms. de Nàpols, aproximadament. Aprofiteu unes vacances de Nadal o Setmana Santa per anar-hi. A l’estiu fa molta calor, i hi ha molta gent. A més d’Ercolano, us recomanem un recorregut per les excavacions de tota la Campània: Pompeia, naturalment, però també Stabia i fins a cinc llocs més amb una sola entrada vàlida per 1 o 3 dies, segons el preu. A la web oficial del lloc està tot molt ben explicat. Per dormir, a les famílies, us recomanem els Novotel de Caserta, 40 kms. al nord d’Ercolano, o de Salerno, 55 kms. al sud. Aprofiteu per viure la Campània i els seus encants. Una sortida llarga però fantàstica!.

La pequeña Ercolano es la segunda de las ciudades romanas que el Vesubio sepultó bajo su ceniza y lava en la Campania, al sur de Roma y de Nápoles. Es la segunda porque Pompeya era mayor. También porque Pompeya es más espectacular. Y los monumentos de Pompeya son más, y són más interesantes, artísticamente superiores y más valiosos. También debemos decir que Pompeya está más publicitada, tiene más rincones para visitar y dispone de más infraestructura turística. Ercolano no era, como Pompeya, una ciudad de lujo, donde los romanos acomodados iban a pasar las vacaciones o el retiro. Era un pueblo de pescadores, aún hoy está situado junto al mar, pequeño, insignificante, sencillo. Y es en esta sencillez que radica su fuerza. Vamos a Pompeya a caer boquiabiertos con el lujo asiático de los mármoles, las pinturas, las domus rutilantes, con patios fabulosos, con los teatros, el foro, el anfiteatro, el lupanar o las termas. En cambio, en Ercolano, si vais, iréis a desengrasar el espíritu de tanta opulencia. Veréis casas pequeñas, cotidianas, sin historia. Insulae de gente humilde y trabajadora, tabernae, tiendas, calles sin aparatosidad. Eso si, perfectas, conservadas, como si los habitantes, todos muertos por el volcán en un instante, debieran resucitar y volver a pasear por la villa. Ercolano tiene la fuerza de la proximidad vital. Es como una de nuestras ciudades y pueblos actuales, sucia, desordenada, descuidada. Y lo mismo que decimos de la ciudad romana, fósil, podemos decir de la actual. De la villa italiana de Ercolano, cerca de Nápoles, sucia, dejada, caótica, mediterránea. Si un día os decidís a visitar la increíble ciudad romana de Pompeya, no os olvideis de su hermana pobre, Ercolano. Como la mayor, la pequeña también fue una villa mártir, cubierta por la ceniza arrolladora de la omnipresente y todo poderoso volcán Vesubio. Como ella, nos permite revivir, como llevados por el túnel de tiempo, la vida romana, ahora y hoy, en nuestro presente. Id, pues en Ercolano. Entrad en sus casas, en las habitaciones humildes, disfrutad de las pinturas caseras de las paredes de un comedor cualquiera, de un patio al azar. Si a Pompeya hay dedicarle todo un día, para Ercolano será suficiente una mañana o una tarde. Para comer por allí os recomendamos el restaurante Tubbs Catubba, en la conjunción del Corso Resina, con la Vía Aldo Moro y la Vía Alves, con entrada por Aldo Moro, Tel: 0813443503, móvil: 3398086134. Un restaurante muy familiar, de cocina cuidada, con una carta de vinos, a la vista, espléndida. Menú y carta. Platos del día de cocina tradicional. No es caro para los estándares italianos. No está muy lejos de las ruinas. Llegarán a Ercolano, como a Pompeya, desde Nápoles, a 15 kms, o desde Salerno, o de Caserta, en coche por la autopista Nápoles – Sorrento – Salerno. Muy bien indicado. También fácil con el tren de la ferrovia Circumvesuviana, estación Ercolano. Debeis andar un km. por dentro de la ciudad nueva. Hay un buen parking al lado de las excavaciones, subterráneo. Recuerden que Vueling tiene un vuelo directo a Nápoles, y que la naviera Grimaldi Lines ofrece un barco hasta Roma, que está a 240 kms. de Nápoles, aproximadamente. Aprovechen unas vacaciones de Navidad o Semana Santa para ir. En verano hace mucho calor, y hay mucha gente. Además de Ercolano, les recomendamos un recorrido por las excavaciones de toda la Campania: Pompeya, naturalmente, pero también Stabia y hasta cinco lugares más con una sola entrada válida para 1 ó 3 días según el precio. En la web oficial del sitio está todo muy bien explicado. Para dormir, a las familias, les recomendamos los Novotel de Caserta, 40 kms. al norte de Ercolano, o de Salerno, 55 kms. al sur. Aprovechen la ocasión para vivir la Campania y sus encantos. ¡Una salida larga pero fantástica!.

Pompeia


Heu vist alguna ruïna romana?. D’alguna ciutat important?. Tal vegada heu estat a Tarragona?. Us ha impressionat?. Doncs tot això és “pecata minuta” davant la increible ciutat romana de Pomeia, a Itàlia. La vila màrtir, coberta per la cendra de l’omnipresent i tot poderós volcà Vesubi, és tota una altra cosa. És com si des de la nit dels segles us haguessin portat una ciutat romana pel túnel de temps. Fa una mica de besarda caminar per les avingudes desertes de Pompeia. Entrar a les cases, a les habitacions, veure’n les pintures a les parets. Passejar pel fòrum, davant de temple. Seure al teatre o l’amfiteatre. Deambular per basíliques i mercats. Tot està com si els romans haguessin de tornar. Com si la vila només dormís esperant, ella també, els qui foren els seus amos i creadors. La pols ho ha cobert tot, les fustes han anat cedint, però quelcom de grandiós, d’inquietant, roman encara en l’aire. Pompeia és una d’aquelles sortides familiars de gran calat que cal fer amb els vostres infants. Una excursió que es justifica en ella mateixa, com n’hi ha poques. No deixeu de veurela alguna vegada a la vida. No és una excursió fàcil, cal dedicar-li com a mínim un matí, ben llarg. Cal anar a poc a poc per veure-ho bé tot, explorar cada racó. Això vol dir caminar una mica. En tot cas, si heu de deixar quelcom per un altre any, visiteu sobretot les pintures maravelloses de la Villa dels Misteris.  Si us cal dinar, heu de saber que hi ha un self-service a l’interior de les ruïnes, i molts restaurants, força turístics, als voltants. Arribareu a Pompeia des de qualsevol lloc de la Campania, des de Nàpols, a 30 kms,  o de Sorrento, o de Salerno, o de Caserta, amb cotxe, molt ben indicat per autopista. O bé amb tren, amb la ferrovia Circumvesuviana, estació Pompei Scavi Villa dei Misteri. El tren us deixa a tocar de l’entrada principal. El parking és difícil i car. Hi ha un càmping que lloga les parceles com aparcament per als cotxes, a la mateixa porta, a preu d’or. Vueling te un vol directe a Nàpols. Grimaldi Lines ofereix un vaixell a Roma, 260 kms. al nord de Pompeia. Aprofiteu un Nadal o Setmana Santa per anar-hi. A l’estiu fa molta calor, i hi ha molta gent. Podeu fer un recorregut per les excavacions de tota la Campània: Ercolano, Stabia i fins a cinc llocs amb una sola entrada vàlida per 1 o 3 dies, segons el preu. A la web oficial del lloc està tot molt ben explicat, i un cop allà, amb el preu de l’entrada, teniu dret a un plànol molt útil, i a una miniguia encara més útil.  I per dormir, a les famílies, ens surt molt a compte els Novotel de Caserta, 50 kms. al nord de Pompei, o de Salerno, 45 kms. al sud. Aprofiteu per viure la Campània i els seus encants increibles. Fantàstica!.

¿Habéis visto alguna ruina romana?. ¿De alguna ciudad importante?. ¿Tal vez habéis estado en Tarragona?. ¿Os ha impresionado?. Pues todo esto es “pecata minuta” ante la increíble ciudad romana de Pompeia, en Italia. La villa mártir, cubierta por la ceniza del omnipresente y todopoderoso volcán Vesubio, es otra cosa. Es como si desde la noche de los siglos os hubieran traido una ciudad romana por el túnel de tiempo. Da un poco de “yuyu” caminar por las avenidas desiertas de Pompeya. Entrar en las casas, en las habitaciones, ver las pinturas en las paredes. Pasear por el foro, ante templo. Sentarse en el teatro o el anfiteatro. Deambular por basílicas y mercados. Todo está como si los romanos tuvieran que volver. Como si la villa sólo durmiera esperando, ella también, a quienes fueron sus amos y creadores. El polvo lo ha cubierto todo, las maderas han ido cediendo, pero algo de grandioso, de inquietante, permanece todavía en el aire. Pompeya es una de esas salidas familiares de gran calado que hay que hacer con los niños. Una excursión que se justifica en sí misma, como pocas. No dejen de verla alguna vez en la vida. No es una excursión fácil, hay que dedicarle al menos una mañana, bien larga. Hay que ir poco a poco para verlo bien todo, explorar cada rincón. Esto quiere decir caminar un poco. En todo caso, si tienen que dejar algo por otro año, visiten ante todo las pinturas maravillosas de la Villa de los Misterios. Para comer, debéis saber que hay un self-service en el interior de las ruinas, y muchos restaurantes, todos muy turísticos, en los alrededores. Llegarán a Pompeya desde cualquier lugar de la Campania, desde Nápoles, a 30 kms, o de Sorrento, o de Salerno, o de Caserta, en coche, muy bien indicado por autopista. O bien en tren, con la ferrovia Circumvesuviana, estación Pompei Scavi Villa dei Misteri. El tren deja al lado de la entrada principal. El parking es difícil y caro. Hay un camping que alquila las parcelas como aparcamiento para los coches, en la misma puerta. Vueling tiene un vuelo directo a Nápoles. Grimaldi Lines ofrece un barco en Roma, 260 kms. al norte de Pompeya. Aprovechen una Navidad o Semana Santa para ir. En verano hace mucho calor, y hay mucha gente. Pueden hacer un recorrido por las excavaciones de toda la Campania: Ercolano, Stabia y hasta cinco lugares más con una sola entrada válida para 1 o 3 días, según el precio. En la web oficial está todo muy bien explicado, y una vez allí, con el precio de la entrada, se tiene derecho a un plano muy útil, ya una miniguía aún más útil. Y para dormir, a las familias, nos salen muy a cuenta los Novotel de Caserta, 50 kms. al norte de Pompei, o de Salerno, 45 kms. al sur. Aprovechen para vivir la Campania y sus encantos increíbles.