Més enllà de la Puglia: Grècia


Continuem somniant i en quarantena? Visca els somnis i la imaginació. Aquest dies us hem proposat d’anar a Roma, a la Campània, a Calàbria, a Sicília, a la Puglia i a la Basilicata! Tot això aprofitant els vaixells de Grimaldi que surten del port de Barcelona. Es pot sopar, dormir, esmorzar i dinar al vaixell. El bo d’això, que no teniu si aneu en avió, és que amb nosaltres viatja el nostre cotxe, sense cap control ni restricció de pes, ni equipatge. Aquesta vegada doblem l’aposta i us proposem anar a Grècia, conduint el vostre propi vehicle. I seran només 2500 kms. Com si anéssiu i tornéssiu de París o de Venècia. No us ho creieu? Llegiu, llegiu… Un cop arribats a Civittaveccia podeu anar a Roma, a dormir a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, com ja hem explicat. Sortim cap a Brindisi, via Nàpols. Potser parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Potser no fer res de tot això, perquè tenim molta pressa i pocs dies. Potser aprofitem per ceure Nàpols, i dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Com en el post d’ahir, fem el que fem, caldrà anar cap a Brindisi. I si us cal parar a dinar podeu fer-ho a Candela, a tocar d’autopista, al restaurant La Rosa dei Venti, pujant cap al poble. Senzill però bé i barat. Potser preferiu parar a la vila medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. Gran luxe, bon preu. D’allà potser voleu passar un parell de dies visitant la Puglia i banyant-vos a les seves platges, o no. Polignano al Mare és un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i amb bones cales rocoses. Alberobello és poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. Si us quedeu uns dies, després podeu seguir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa. Sortireu a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, encara que sigui ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi us esperarà i us prepararà un senzill i suculent sopar grec, encara que siguin més de les onze de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, però net. L’endemà us recomanem explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. podeu nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. A Parga podeu dinar, i dormir, al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte.

 

El dia següent podeu anar a Corfú. Agafeu el vaixell al mateix port d’Igoumenitsa. Perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure gaire cosa més. Però si de banyar-se en algunes de les fabuloses platges de l’illa. O bé reserveu un hotel i quedeu-vos uns dies. Podeu dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

Igoumenitsa també està comunicada amb l’illa de Paxi, molt petita i molt xula, amb platges verges encara. I també amb la seva veïna Antipaxi. Una altra possibilitat és pujar cap a la frontera albanesa, i fins i tot entrar-hi. Diuen que hi ha ciutats medievals molt maques. Nosaltres no ho hem fet. Igoumenitsa mateix te platges boniques, com per exemple la magnífica platja de Drepanos, si no voleu anar més lluny.

El dia següent serà l’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Travesseu la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, boniques platges, i potser dinareu a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travesseu el pont de Antirio i arribeu-vos al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

El sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys, és senzill però bé de preu i suculent. L’endemà podeu agafar els vaixells que van a les illes de Cefalonia o bé a Zakynthos.  Podeu anar a aquesta darrera illa i cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar a la seva sorra. Això és perquè no es pot. Cal anar a la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge, i des d’aquesta cala surten els vaixells al naufragi, però no us farà cap falta, Porto Vromi és el paradís!

A Porto Vromi o al Naufragi no hi ha restaurant i, per això cal pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turístic, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que podeu visitar, així com la catedral de Zante en tornar. Zakhintos te altres moltes platges, podreu triar i remenar. Cefalonia és més gran, més muntanyosa. Potser exigeix uns dies d’estada. I a tocar de Cefalònia teniu Ítaka…

Si vam escollir el resort Ionion Beach com a centre d’excursions i visites va ser per la seva proximitat al port de Loutra Killinis, d’on surten els vaixells que van a les illes Jòniques, però també perquè ofereix la possibilitat de visitar un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I no oblideu el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles. Per dinar podeu anar a un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Per banyar-nos abans i després de dinar.

  

Torna a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Ara anireu a Loutra Elenis, prop de Corint. Des d’allà podreu visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. I també Argo, que ara només és un poble gran. I Nauplia, amb el seu castell, el port i la fortalessa dins la badia. La vila antiga és molt maca, amb carrers divertits, però la platja està allunyada, al darrera del castell.

Loutra Elenis està molt ben situada per visitar aquesta part del Peloponès. I és un bon lloc per dinar i sopar Us recomanem la platja del poble, on hi ha el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

 

Per dormir podeu anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Podreu baixar a banyar-vos a la petita cala privada, sopar cada nit al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant-vos els peus i dormir en un preciós apartament, degustant l’endemà el deliciós desdejuni de la Sra. Anastàsia. El dia següent podeu marxar cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre. I un altre dia, o el mateix cap a l’illa de Poros. El teatre val la pena. Cal veure’l.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. L’illa te boniques platges, a la part salvatge, darrera Poros Vila. Agafeu el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar podeu fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Des de Loutra Elenis podeu anar a Atenes, en cotxe, o en tren! Nosaltres vam fer una barreja, vam anar en cotxe fins l’estació i en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa, a Atenes. Aneu a veure l’Acròpolis i l’església de la Metamòrfosi, i l’antiga àgora, i el museu Aqueològic, i l’estadi de marbre!.

Per dinar feu cap a Plaka. Aneu fins el restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki! Allà podeu veure el Theseion, bonic temple grec ben conservat, les esglésies i la catedral. Tornada en tren a Loutra Elenis.

De tornada a Igoumenitsa, per agafar el vaixell cap a Itàlia, podeu parar a Ionina, una bonica població d’ambient oriental, situada al costat d’un llac, que fou musulmana fins el 1927. Encara es conserven dues precioses mesquites i carrers que us recordaran Bagdag.

Abans d’anar a Igoumenitsa també us pot donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

 

I també podreu tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Fet això ja podreu embarcar cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

En arribar a Brindisi enllaçarem amb la ruta proposada ahir: anar a Lecce, meravellosa ciutat barroca. Banyar-nos a la costa del Mar Adriàtic, prop la bella ciutat medieval d’Otranto o bé al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli. Us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. Allà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Seguirem fins arribar a Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Per menjar aneu al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. A Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica. A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Roma: Puglia i Basilicata


Continuem somniant i complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar els somnis i la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, a Calàbria i fins i tot a Sicília! Però potser aquestes rutes utilitzant el vaixell de Grimaldi que surt del port de Barcelona, no us han agradat prou. Modifiquem el dest´?. Doncs anem cap a la Puglia i la Basilicata! Sortim del port de Barcelona amb Grimaldi. Sopem al vaixell. Portem amb nosaltres el nostre cotxe, cap restricció de pes ni equipatge. Dormim en camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia. Parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Dormim on dormim, cal anar cap a Nàpols de nou, per agafar la carretera cap a Benevento i, passada aquesta ciutat, cap a Bari. Potser caldrà parar a dinar abans d’arribar-hi. Podeu fer-ho a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguiu cap a Bari i després cap a Brindisi. A pocs kms. trobareu la ciutat medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. És de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, i està molt ben situada per fer una visita a tota la regió. No està a la mateixa costa, sinó 7 kms. terra endins. Hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

La primera excursió que cal fer és a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Podeu continuar cap al nord per visitar Bari, una ciutat gran, però molt bonica.

El dia següent aneu cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. I continuant cap al sud podeu visitar pobles blancs, semblants als d’Andalucia, com ara Ostuni. Seguint la ruta dels pobles blancs podeu anar encara més al sud i arribar a les platges bellíssimes que hi ha al golf de Tarento. Per exemple la platja de San Petro in Bevagna, i dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

L’endemà podeu partir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, dels que parlarem demà. Però Brindisi no te res d’especial. Millor acabar de baixar fins Lecce, una meravellosa ciutat barroca. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Des de Lecce podem anar a banyar-nos. O bé a la costa del Mar Adriàtic, cap a la bella ciutat medieval d’Otranto i les platges que l’envolten, bé cap al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli, una altra meravellosa ciutat antiga dalt d’un itsme, banyada pels dos costats. Si aneu cap al mar Tirrè, a banyar-nos una mica i a dinar, us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. llà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Des de Lecce també podeu anar a Taranto, i a un seguit de pobles blancs, si no els heu fet des de Conversano.

Quan esteu farts de la Puglia aneu cap a la Basilicata. Feu centre a la magnífica, inaudita i fantàstica ciutat rupestre i troglodita de Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, podeu tornar a recòrrer els carrers de la vila, aquesta vegada de nit.

Des de Matera son fàcilment accessibles les platges del golf de Taranto, i també les platges de la Calabria, com ara les de Tropea, magnífica ciutat penjada damunt del mar, o les de Capo Vaticano. Potser podeu fer una ruta mixta amb la que ahir us explicàvem!. Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. Recordeu que a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, teniu el restaurant l’Angolo Massuccio, de cuidada cuina. I que a Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

I que, potser, el mateix dia que surt el vaixell, podeu pujar cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Si ho feu, us recomanem de dinar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Una altra possibilitat fora passar el dia a la platja. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica.

A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Campània i Calàbria: Sicília


sicily003

Continuem somniant tancats a casa complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, i fins i tot a la Calabria! Ara ampliarem les vacances fins a Sicília! Sortim del port de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi. Sopem al mateix vaixell i anem amb el cotxe, sense restriccions de pes ni equipatge. Dormim en els bons camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia i parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. O bé, camí de Calàbria, les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Baixeu ara a la Calabria, parant a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione. I feu nit a Scilla, un poble molt bonic. O a Tropea i aprofiteu una banyada a les bellíssimes cales del Capo Vaticani, molt desconegudes. El dia següent travessareu l’estret amb les naus de la companyia Caronte, ràpid i fàcil, per tocar terra siciliana a Messina, ciutat de poc interès. Millor baixeu cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i amb accés a les millors platges de l’est de Sicília.

sicily017

A Taormina podeu dinar al Da Cristina, a la Via Strabone 2. Per dormir proposem Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), no exempt d’encant. Teniu allà l’hotel l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. I per sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs. O bé el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable.

sicily027

L’endemà visiteu Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Podreu estar hores aparcats per un parell d’euros en un lloc cèntric, amb el cotxe vigilat. Admireu la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Un altre dia tocarà pujar a l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, si no en trobeu cap d’altre, aquest és una mica per oblidar.

sicily029

Feu camí cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visiteu la catedral, els carrers i dineu, molt bé, a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. No deixeu de banyar-nos al peu de les muralles.

sicily035

La següent destinació és una preciosa vila barroca: Noto, una joia del barroc mundial, amb la seva catedral i els palaus. No desaprofiteu la bonica platja de la Marina di Noto. I no gaire lluny teniu Ragusa, una altra bellíssima vila barroca.

sicily041

sicily043

sicily044

Continueu cap a Agrigento i els seus magnífics temples grecs. Una passada. Travesseu ara l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar a la ciutat de Piazza Armerina i veure les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un turó al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

 sicily046

A Palermo, una ciutat espectacular, dormiu a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Cal recórrer de cap a cap la bellessa d’aquesta vila única: la Capella palatina, la Martorana, els oratoris… increible. Art arreu!.

 sicily053

Una tarda aneu fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. Per sopar teniu la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable també és l’antiga Foccaceria de San Francesco. Es tracta d’un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida, per els locals.

sicily051

Des de Palermo podeu anar a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, i també a Segesta, on hi ha un bonic temple grec. No oblideu Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim. Bona la platja de San Vito lo Capo, que no està gaire lluny d’aquesta zona. Per menjar, a Erice, teniu Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

sicily063

Deixeu Palermo camí de Milazzo, amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Ature-vos a la meravellosa platja de Tíndari que s’estén, ben solitària, a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Després de la banyada, aneu cap a Milazzo, un gran poble amb boniques platges, des d’on surten els vaixells cap a les illes Eòlies.

sicily067

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Hi ha diverses illes. Us recomanem Stromboli, molt al·lucinant amb el seu volcà actiu, o bé Vulcano, amb aigües sulfuroses marines, o la quieta Lípari, que sembla grega. Per dinar a Vulcano aneu a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. A MIlazzo, per menjar bé, podeu anar al Tritone, una pizzeria, un bon restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Per dormir teniu Le Formiche, que és un híbrid entre casa rural i un hotel amb encant.

 sicily070

Serà ara ja l’hora de deixar Sicília i emprendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, i tornarem a Nàpols, o a Roma, parant a dinar a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Nàpols, o a Salerno, potser al Novotel, i potser per menjar a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, que ja sabeu que està molt bé. Si preferiu estar-vos a Nàpols, podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Si fos Roma, recordeu el Novotel la Rustica. I per dinar hi ha una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica. També recomanable al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

sicily081

De Roma haureu d’anar a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, però recordeu de fer una petita parada a Tarquínia, a la necròpolis etrusca, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

sicily090

Més enllà de Roma i Campània: Calàbria


sicily002

Donat que continuem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus, sense cap activitat en família a l’aire obert, deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Ahir parlàvem d’una anada a les belles terres de la Campània. Avui anem més enllà, cap al sud, a Calabria! Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Sopem al mateix vaixell, al self-service. Portem el cotxe amb nosaltres, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge potser es fan llargues, però ja estem acostumats, gràcies a la quarantena! Arribem a Civittavecchia i parem a Roma. Visitem la ciutat eterna, o no. Podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores, que és un bon hotel per a les famílies, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma. Camí de la Campània, abans de veure Nàpols podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. No deixeu de veure Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs.  En lloc de dormir a Nàpols, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat moguda, divertida, una mica canalla. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Sopeu a la pizzeria La Smorfia, molt bé, molt recomanable. O en un típic ristorante de la Campània, especialitats regionals, fabulòs: l’Angolo Massuccio. Podeu visitar la meravellosa costiera amalfitana, que ja vam explicar en el nostre article anterior, o bé Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, Nàpols, una ciutat que enganxa, Sorrento i la illa de Capri. I, ja camí de Calàbria, el Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum i banyar-vos en les platges fantàstiques de Santa Maria de Castellabbate, una xulada. Dineu al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar, guapíssim, inoblidable.

sicily008

sicily010

I, l’endemà continuem camí, cap a la Calabria. Autopista cap al sud! Pareu a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione, bons plats regionals, sobretot peix i marisc, preparat amb cura per la senyora de la casa, una veritable mamma!. Continueu ruta per fer nit a Scilla, un poble molt bonic dalt d’un penyal, a l’estret de Messina. Aigües blau turquesa, carrers estrets, una delicia intocada pel turisme. L’Hotel Scilla, sense estar malament, no va complir les nostres espectatives. El poble sí!.

sicily015

sicily016

El dia següent podeu visitar Tropea, on també podeu allotjar-vos. I fer un volt i una banyada per les bellíssimes cales del Capo Vaticani, encara desconegudes del gran públic, però senzillament impressionants. O bé baixar fins Reggio Calabria, la capital, per veure el seu muse. I veure com els transbordadors viatgen a Sicília, i Messina a l’altre costat, a Sicília, una terra que serà el nostre post de demà. De tornada de la Calàbria cap a Roma, pareu a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. Fresca assegurada. Podeu dormir-hi. Aquest parc natural no te l’esperes aquí baix, en mig de la Calabria!. De nou podem parar a Salerno, de nou podem parar a Nàpols, i podeu aprofitar per veure les darreres coses que encara no hagueu vist, com ara el Cristo velato, Santa Chiara, Gesú Novo, Spaca Napoli… i podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. I continuem viatge a Roma, on potser de tornada si que us ve de gust passar un parell de dies allotjats al Novotel la Rustica o a Frascati. Si ho feu aneu a dinar a una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica, o bé dinant al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

sicily086

sicily088

De Roma a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, amb parada a Tarquínia, la bella ciutat amb la necròpolis etrusca més xula del món, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

sicily090

Ruta per la Campània


Ara que estem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus i, per tant, sense poder sortir a gaudir de cap activitat en família, és un bon exercici pensar en els dies que vindran, un cop passat el mal tràngol, en que podrem tornar a sortir amb els nostres fills i filles. Per això deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Per exemple una anada a les belles terres de la Campània, que podem fer sencer, com el relatem, o només en alguna part. Somniem que sortim de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Podem sopar al mateix vaixell, en el self-service o en el restaurant, tot i que molt més car. Ens emportem el cotxe amb nosaltres, carregat de maletes i tota mena d’estris que necessitem per passar unes bones vacances, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha bons camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge es fan llargues. Arribem a Civittavecchia i anem a l’hotel a Roma. L’endemà podeu visitar la ciutat eterna, o no, o potser fer-ho a la tornada. Si penseu que podeu esmerçar un dia o dos a Roma, llavors podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores de la ciutat eterna, un bon hotel per a les famílies. O bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma, fresc i amb tren directe a la capital d’Itàlia. A Frascati hi ha molts bons llocs per dinar i sopar. En acabat de veure Roma podeu sortir camí de Nàpols i també visitar aquesta encisadora i perillosa ciutat. Una passada!. Barris que fan por, carrers que corprenen, gent amable, art arreu. I una circulació d’infart!  Camí de la Campània, abans de veure Nàpols, podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. O banyar-vos a les platges d’Anzio, molt xules.

Abans d’entrar a la capital de la Campània, feu una aturada a Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs. Caserta és molt bonic i s’hi menja bé, amb menús molt arreglats, preu per qualitat.

En lloc de fer centre de visita a Nàpols, que és una ciutat caòtica i molt sorollosa, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat una mica diferent, tot i que també moguda, però molt divertida, una mica canalla. Salern ens encanta i ens agrada, encara més que Nàpols. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, un hotel modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Els dies següents podeu dedicar-los a visitar la Campània. Us recomanem començar per la meravellosa costiera amalfitana, que és realment tan bonica com diuen. Ciutats com Ravello, amb la catedral normanda i el palau normands, un lloc deliciós per les vistes. O Amalfi, ciutat marinera medieval, amb la seva catedral, el claustre del paradís, romànic exòtic, i el seu casc antic. A Amalfi podeu dinar en una divertida pizzeria i trattoria del poble antic, en un dels carrers blancs de calç, amb voltes i túnels. Es diu Al Teatro. Ens va agradar. No oblideu arribar fins Positano, un altre lloc esplèndid. De fet, tots els pobles de la Costiera son molt bonics, i tenen platges molt maques. Atenció: la carretera és estreta, amb moltes voltes i plena de gent. De vegades, a l’estiu, te sentit únic. Tipus costa del Garraf!

I el dia següent potser podeu anar a Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, molt ben conservades, que son més que unes simples ruïnes. Estan força intactes, com si acabessin de ser destruïdes pel Vesubi. Vam dinar a Herculano, en una trattoria propera a les excavacions, anomenada Tubba Cattuba, molt bona!.

I, malgrat tot el que us hagin pogut dir, deixeu un dia o més per anar a Nàpols, una ciutat que enganxa, encara que és plena de brutícia, i amb un ambient sòrdid, fins i tot perillós. Però, a canvi, si sou valents, coneixereu una ciutat molt festiva, mediterrània, diferent, molt original, plena de grans monuments, palaus, esglésies…

    

L’endemà, si us queden dies, podeu anar a Sorrento i, des d’allà agafar la barca cap a la illa de Capri. Una illa molt maca, amb paisatges d’ensomni. Per dinar teniu, a la mateixa plaça del poble, prop de la parada del bus, el restaurant Casa Isidoro, al mateix Capri centre, a Via Roma, 17.  Per tornar al port us recomanem baixar a peu, entre els patis de tarongers i llimoners, pel camí estret i humit que fa drecera. Una delícia!.

I, per acabar, si encara us queden alguns dies, baixeu de Salerno cap al Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum. Un munt de temples grecs perfectament conservats. Millor que a Grècia. I prop d’allà les platges fantàstiques de Castellabbate, una xulada. De tornada a Roma, quan ja acabeu el vostre viatge, en ruta cap al port de Civittaveccia, per prendre el vaixell cap a Barcelona, podeu parar un moment a dinar a Montecassino, i pujar fins l’abadia benedictina. Edifici barroc, molt restaurant, interessant però no bonic. Al poble de Cassino teniu el restaurant de l’Hotel Alba, a l’Antica Trattoria de Mario, a la Via Vagni, just a l’entrada.

I no oblideu de parar també a la bella ciutat medieval d’Anagni, amb una catedral romànica i una cripta plena de frescos, impressionant!.

Arribats a Roma, podeu tornar a dormir a Frascati, o a la mateixa ciutat eterna, o arribar-vos fins a Tarquínia amb belles restes etrusques. O fer nit a Viterbo, una ciutat medieval, rodejada de paratges naturals molt bonics, amb boscos i llacs, i palaus renaixentistes. No està lluny de Civittavecchia. En arribar a aquest port italià només us quedarà agafar el vaixell de Grimaldi i, a la tarda del dia següent ja sereu a Barcelona!.

Ravello


La insignificant vila de Ravello pot semblar un destí molt menor en una terra tan repleta de bellesses com és la Campània. I res més lluny de la realitat. Ara us explicarem la raó. Ravello pertany a la Costiera Amalfitana, aquesta línia de costa maravellosa que va des de Sorrento a Salerno, per una carretera endimoniada, estreta i plena de corbes bestials, però que travessa uns paisatges celestials, sempre amb vistes de pel·lícula, damunt del mar. Pertany doncs Ravello a la raça de petits pobles de colors vius que, penjats sobre el blau marí, constitueixen una destinació turística mundial de primer ordre. Com Positano o Amalfi. Però Ravello no toca el Mediterrà. El domina des de l’altura. Penjat com un niu d’àligues, disfruta de les millors vistes possibles sobre la Costiera. Si no sabeu ben bé de què us estem parlant, i què estem recomanant us direm que descrivim un destí ideal de vacances, o de pont llarg, en una terra mimada dels Déus, en un tros del Mediterrà, puríssim, essencial, com ho pot ser Menorca, la Provença, Sardenya o les Illes Gregues. Ravello, poblet ocupat pels artistes, ocupa una vall fresca i muntanyosa, al sud de Nàpols, que recorda les Alpujarras de Granada. La carretera que hi arriba es molt virada, fa pujada i costa de passar. A l’estiu no cal ni intentar-ho. Tota la zona està sobresaturada de turistes. Sovint tallen les carreteres al trànsit rodat, tanta és l’afluència. Us aconsellem una època menys compromessa: juny o setembre, o fins la tardor, la primavera o l’hivern. Un cop a dalt us trobareu en un balcó, com si fòssiu a Santorini o Cadaqués, que albira un mar blau profund, i una costa verda, retallada i pendent. Una vil·la blanca, repleta de cases d’estiueig de gent amb possibles, d’artistes i tallers de tota mena, de restaurants, bars i botigues. En la plaça major, molt simple però bella, ibicenca, trobareu una església normanda, blanquíssima, amb una portalada de bronze esculpida que treu literalment l’alè. Guarda un tresor inoblidable al seu interior: unes trones normandes de mosaïcs preciosos. I, a tocar, el famosíssim palau Rúfolo, un palau normand, del segle XI, amb un claustre fantàstic, (a la foto), i uns jardins impressionants, amb les millors vistes de la Costiera Amalfitana, les que trobareu a les oficines de turisme d’arreu del món. Entrada un xic cara. Finalment el palau Cimbrone, antiga mansió noble,punt de trobada d’intel·lectuals i artistes de mig món: Virginia Woolf, D.H. Lawrence,Wagner… avui convertida en un dels més luxosos hotels de tota Europa. Us proposem una visita a aquesta petita pàtria. A Amalfi, potència medieval, a Positano, celebrada per les èlits, als pobles blancs de menys anomenada. Aneu-hi en avió fins a Nàpols i llogueu un cotxe. Aneu-hi amb el vostre cotxe agafant la línia Grimaldi a Civitaveccia. Està a 250 kms. de Roma. A 60 de Nàpols. Visiteu, com de passada, Salerno, encantadora, sensual, on teniu un bon hotel Novotel per dormir tota la família. La increïble humanitat de Nàpols, bruta, brutal, excitant. La serenor de Capri, la illa imperial, o de Sorrento, a la costa. Les ciutats romanes de Pompeia i Herculano, testimonis muts del passat. El palau borbònic de Caserta, imponent i destartal·lat. La campània és un tresor i Ravello la seva maragda més preuada. Visiteu-la!.

La insignificante villa de Ravello puede parecer un destino mucho menor en una tierra tan repleta de bellezas como la Campania. Y nada más lejos de la realidad. Ahora os explicaremos la razón. Ravello pertenece a la Costiera Amalfitana, esta línea de costa maravillosa que va desde Sorrento a Salerno, por una carretera endemoniada, estrecha y llena de curvas bestiales, pero que atraviesa unos paisajes celestiales, siempre con vistas de película, sobre el mar . Pertenece pues Ravello a la raza de pequeños pueblos de colores vivos que, colgados sobre el azul marino, constituyen un destino turístico mundial de primer orden. Como Positano o Amalfi. Pero Ravello no toca el Mediterráneo. Lo domina desde la altura. Como un nido de águilas, disfruta de las mejores vistas posibles sobre la Costiera. Si no saben muy bien de qué les estamos hablando, y que les estamos recomendando, os diremos que describimos un destino ideal de vacaciones, o de puente largo, en una tierra mimada de los Dioses, en un trozo del Mediterráneo, purísimo, esencial, como lo puede ser Menorca, la Provenza, Cerdeña o las Islas Griegas. Ravello, pueblo ocupado por los artistas, ocupa un valle fresco y montañoso, al sur de Nápoles, que recuerda las Alpujarras de Granada. La carretera que llega es muy virada, sube y cuesta de pasar. En verano no hace falta ni intentarlo. Toda la zona está sobresaturada de turistas. A menudo cortan las carreteras al tráfico rodado, tanta es la afluencia. Os aconsejamos una época menos comprometida: junio o septiembre, o hasta el otoño, la primavera o el invierno. Una vez arriba se encontrará en un balcón, como si estuvierais en Santorini o Cadaqués, que vislumbra un mar azul profundo, y una costa verde, recortada y en pendiente. Una villa blanca, repleta de casas de veraneo de gente con posibles, de artistas y talleres de todo tipo, de restaurantes, bares y tiendas. En la plaza mayor, muy simple pero hermosa, ibicenca, encontrarán una iglesia normanda, blanquísima, con una portada de bronce esculpida que quita, literalmente, el hipo. Guarda un tesoro inolvidable en su interior: unos púlpitos normandos con mosaicos preciosos. Y, a tocar, el famísimo palacio Rúfulo, un palacio normando, del siglo XI, con un claustro fantástico, (en la foto), y unos jardines impresionantes, con las mejores vistas de la Costiera Amalfitana, las que encontraréis en las oficinas de turismo de todo el mundo. Entrada un poco cara. Finalmente el palacio Cimbrone, antigua mansión noble, punto de encuentro de intelectuales y artistas de medio mundo: Virginia Woolf, DH Lawrence, Wagner … hoy convertida en uno de los más lujosos hoteles de toda Europa. Os proponemos una visita a esta pequeña patria. A Amalfi, potencia medieval, a Positano, celebrada por las élites, a los pueblos blancos de menos renombre. Id en avión hasta Nápoles y alquilad un coche. Id con vuestro coche cogiendo la línea Grimaldi hasta Civitaveccia. Está a 250 kms. de Roma. A 60 de Nápoles. Visitad, como de paso, Salerno, encantadora, sensual. La increíble humanidad de Nápoles, sucia, brutal, excitante. La serenidad de Capri, la isla imperial, o de Sorrento, en la costa. Las ciudades romanes de Pompeya y Herculano, testigos mudos del pasado. El palacio borbónico de Caserta, imponente y destartalado. La Campania es un tesoro y Ravello su esmeralda más preciada.

Positano


Hi ha llocs mítics del turisme mundial. Ciutats que associen el seu nom a la marca de moda. Altres al glamour. Positano és un d’aquests llocs. Situat al centre de l’anomenada “Costiera Amalfitana”, Positano ha sabut vendre’s. Possiblement no sigui més bonic que Cadaqués, o Calella de Palafrugell, però les botigues de moda de mitja europa competeixen per obrir-hi un local. Com ho fan també galeries i artistes, de reconegut catxé o purs “free-lance” del dibuix o la pintura. I mentre tot això va passant, la vida segueix a Positano. I els seus soferts habitants continuen pujant, o baixant, centenars d’escales blanques per anar a comprar la fruita, o arribar-se a l’esglèsia. I els turistes les comparteixen amb ells per aconseguir trepitjar la sorra daurada d’una de les platges més cotitzades d’Itàlia. Positano, penjada literalment, escalonada al peu d’un acantilat vertiginós, ofereix els seus carrerons, placetes i encants a qui els pugui comprar, com una meuca bella cansada de segles de veure passar la gent. En ple estiu no cal que hi aneu en cotxe. Impossible aparcar. Impossible circular per l’estreta i maravellosa carretera que recorre tota la costa d’Amalfi. Fatal si us atreviu a posar la roda en qualsevol carrer de la vila. Agafeu l’autobús, emocions fortes assegurades, camineu, feu bicing o nadeu. En primavera o tardor, molt millor. A l’hivern la decadència esdevé quasi desol·lació. Potser llavors coneixereu la veritable Positano, la de les postes de sol violetes. Us proposem la visita a Positano en el marc d’una ruta per la incomparable i fabulosa Costiera Amalfitana. Visitant Amalfi, la república marinera, Atrani, Ravello i altres petits pobles mariners d’ensomni i les platges bellíssimes, en una costa retallada i vertical com poques. Feu la ruta des de Sorrento a Salerno, o a la inversa. Són 80 kms. i trigareu un dia sencer a acabar-la. Per dormir, a les famílies, ens convé el Novotel Arachi de Salerno, acollidor i novíssim. Per dinar hem anat a Amalfi, a La Pizzeria del Teatro, a la Via E. Marini, 19. T: 089872473. Bon rissotto mariner, pizzes generoses i pasta abundant. La costiera, un bon destí!.

Hay lugares míticos del turismo mundial. Ciudades que asocian su nombre a la marca de moda. Otros al glamour. Positano es uno de esos lugares. Situado en el centro de la llamada “Costiera Amalfitana”, Positano ha sabido venderse. Posiblemente no sea más bonito que Cadaqués, o Calella de Palafrugell, pero las tiendas de moda de media Europa compiten por abrir un local allí. Como lo hacen también galerías y artistas, de reconocido caché o puros “free-lance” del dibujo o la pintura. Y mientras todo esto va pasando, la vida sigue en Positano. Y sus sufridos habitantes continúan subiendo, o bajando, cientos de escaleras blancas para ir a comprar la fruta, o llegar a la iglesia. Y los turistas las comparten con ellos para conseguir pisar la arena dorada de una de las playas más cotizadas de Italia. Positano, colgada literalmente, escalonada al pie de un acantilado vertiginoso, ofrece sus callejuelas, plazoletas y encantos a quien los pueda comprar, como una prostituta hermosa cansada de siglos de ver pasar la gente. En pleno verano no hace falta que vayáis en coche. Imposible aparcar. Imposible circular por la estrecha y maravillosa carretera que recorre toda la costa de Amalfi. Fatal si os atrevéis a poner la rueda en cualquier calle de la villa. Tomen mejor el autobús, con emociones fuertes aseguradas, caminen, hagan bicing o naden. En primavera u otoño, mucho mejor. En invierno la decadencia es casi desolación. Quizás entonces conoceréis la verdadera Positano, la de las puestas de sol violetas. Os proponemos la visita a Positano en el marco de una ruta por la incomparable y fabulosa Costiera Amalfitana. Visitando Amalfi, la república marinera, Atran, Ravello y otros pequeños pueblos marineros de ensueño y las playas bellísimas, en una costa recortada y vertical como pocas. Hagan la ruta desde Sorrento a Salerno, o a la inversa. Son 80 kms. y tardaréis un día entero en terminarla. Para dormir, a las familias, nos conviene el Novotel Arachis de Salerno, acogedor y novísimo. Para comer hemos ido a Amalfi, en La Pizzeria del Teatro, en la Vía E. Marini, 19. T: 089872473. Buen rissotto marinero, pizzas generosas y pasta abundante.

Capri


El nom de Capri apareix arreu de casa nostra com a sinònim de turisme. De turisme ideal. De turisme de sempre. Bar Capri, restaurant Capri, hotel Capri. Sovint son establiments que miren el mar, el nostre Mediterrani etern. Establiments blancs amb finestres blaves, amb quatre taules damunt un passeig marítim. No és coincidència. Capri és un destí mític des que l’Emperador Tiberi va decidir instal·lar-s’hi. Des de les hores, milers i milers de turistes, vinguts d’arreu del món, s’han embarcat a Sorrento, o a Nàpols, per posar el peu en aquesta idílica illa del golf napolità. I Capri els ha acollit, sempre igual, amb un somriure. Malgrat que ja està plena de cases, d’hotels, de bars i de restaurants. Malgrat que els vaixells ja no caben en el seu pintoresc port de Marina Grande. Malgrat que l’illa ja no és el que era quan els primers romàntics anglesos l’ocuparen a finals del segle XIX. A pesar de que aquell esperit aventurer està mort i enterrat. Tot i que Capri està venut al turisme, i a l’estiu és impossible moure’s pels seus carrers blancs, seguirem recomanant-vos vivament que feu cap a l’illa. Si pot ser per primavera o tardor, o bé durant l’hivern benigne. Hi arribareu en mitja hora escassa des de Sorrento, parking car i escàs al mateix port, vuit sortides diàries, que són més a l’estiu. O bé des del port de Nàpols, condicions semblants, trajecte més llarg. Un cop a Marina Grande cal pujar a Capri poble, a peu, en bus o en funicular. Un cop a Capri no us perdeu la balconada damunt la mar, la placeta on tots els escriptors han rendit tribut als Déus per una perfecció semblant. Us aconsellem voltar pels carrerons de l’illa fins el mirador del canone, amb vistes d’ocell sobre la costa sud. Amb vistes a Marina Piccola, per on es baixa seguint el camí Krupp, una obra d’art en ell mateix. O sobre la cartoixa de Sant Giacomo, que podeu visitar. Davant tindreu el farallons, en una vista que recordareu tota la vostra vida. Podeu també caminar o pendre el bus cap a Anacapri, la vila rural de l’illa, o fins el Mont Jovis, on hi hagué la vil·la de Tiberi. No us perdeu la Grotta Azzurra, ni el telefèric que puja fins dalt del penyal que domina l’illa. Podeu dormir a Capri, tot i que és caríssim. Malauradament haureu de dinar-hi segur. Els preus són d’escàndol. Proveu en els carrers més allunyats, o bé a Casa Isidoro, a Capri centre, a tocar de la plaça, a Via Roma, 17.  Un consell: per tornar al port, baixeu a peu, entre els patis de tarongers i llimoners, pel camí estret i humit que fa drecera. Són 10 minuts. Disfruteu de Capri!.

El nombre de Capri aparece por todas partes de España como sinónimo de turismo. De turismo ideal. De turismo de siempre. Bar Capri, restaurante Capri, hotel Capri. A menudo son establecimientos que miran al mar. Establecimientos blancos con ventanas azules, con cuatro mesas sobre un paseo marítimo. No es coincidencia. Capri es un destino mítico desde que el Emperador Tiberio decidió instalarse allí. Desde entonces, miles y miles de turistas, venidos de todo el mundo, se han embarcado en Sorrento, o en Nápoles, para poner el pie en esta idílica isla del golfo napolitano. Y Capri les ha acogido, siempre igual, con una sonrisa. A pesar de que ya está llena de casas, de hoteles, de bares y de restaurantes. A pesar de que los barcos ya no caben en su pintoresco puerto de Marina Grande. A pesar de que la isla ya no es lo que era cuando los primeros románticos ingleses la ocuparon a finales del siglo XIX. A pesar de que aquel espíritu aventurero está muerto y enterrado. Aunque Capri está vendida al turismo, y en verano es imposible moverse para sus calles blancas, seguiremos recomendando vivamente que visiteis la isla. Si puede ser en primavera u otoño, o bien durante el invierno benigno, mejor. Se llega en media hora escasa desde Sorrento, con parking caro y escaso en el mismo puerto, y ocho salidas diarias, que son más en verano. O bien desde el puerto de Nápoles, condiciones similares, trayecto más largo. Una vez en Marina Grande hay que subir a Capri pueblo, a pie, en bus o en funicular. Una vez en Capri no os perdáis el balcón sobre el mar, la plazoleta donde todos los escritores han rendido tributo a los Dioses por una perfección semejante. Os aconsejamos recorrer los callejones de la isla hasta el mirador del Canone, con vistas de pájaro sobre la costa sur. Con vistas a Marina Piccola, por donde se baja siguiendo el camino Krupp, una obra de arte en sí mismo. O sobre la cartuja de San Giacomo, que podéis visitar. Ante vosotros tendréis los farallones, en una vista que recordareis toda la vida. También se puede caminar o tomar el bus hacia Anacapri, la villa rural de la isla, o hasta el Monte Jovis, donde estuvo la villa de Tiberio. No os perdáis la Grotta Azzurra, ni el teleférico que sube hasta arriba del peñón que domina la isla. Pueden dormir en Capri, aunque es carísimo. Desgraciadamente deberán comer allí, seguro. Los precios son de escándalo. Prueben en las calles más alejadas, o bien en Casa Isidoro, en Capri centro, junto a la plaza, en Via Roma, 17. Un consejo: para volver al puerto, podeis bajar a pie, entre los patios de naranjos y limoneros, por el camino estrecho y húmedo que ataja. Son 10 minutos.

Napoli


Nàpols és perillós?. Potser si. Hi ha barris, hi ha carrers, hi ha llocs, on involuntàriament mires cap enrere, com sospitant que et segueixen. I no és veritat. Si que ho és que tothom et mira, t’observa, t’escruta. Mil ulls aliens clavats al clatell, aixó si que és segur. De fet no recomanaríem Nàpols per una primera visita a Itàlia, ni tampoc per a viatgers novells. És millor començar per coses menys dures, com ara Florència o Venècia, per passar més tard a Roma i, per fi, poder assumir amb tota la seva espectacularitat, tota la seva humanitat, la capital del sud. Nàpols és brut. Amb una brutícia de segles. Desordenada amb intenció de ser-ho, caòtica. Però també és múltiple, diversa, sensual, acollidora. Les olors són diferents a cada cantonada. Les sorpreses us esperen a cada pas. Primer de tot teniu el Nàpols oficial, escenogràfic, preparat per ser presentat en societat. Amb el seu imposant castell Nuovo, medieval, presidint el port. Un port gran, bulliciós, obert a tots els ports del Mediterrani. Obert a Àfrica, a Sardenya, a Sicília, a l’Orient. A tocar trobareu la seva plaça del Plebiscit, amb l’església rodona, amb la seva columnata, l’Opera de Carles III i el palau reial. Darrera les galeries d’Humberto I, rèplica de les de Milà, amb totes les marques de moda. Sortiu a via Toledo, l’arteria elegant, comercial, peatonal de la vila, farcida de palaus barrocs, elegants, immensos, vinguts a menys, ocupats ara per habitatges familiars i botigues de records. Però també heu de veure la Nàpols més canalla, més divertida, més amagada, popular, més agradable, més palpitant. La que trobareu si entreu per Spaca Napoli, la via més artística de la ciutat, on us sortiran al pas esglésies meravelloses com Santa Clara i el seu claustre de rajoles, com San Severino, amb la seva capella, Sant Domènec, Sant Llorenç… Pugeu després fins el Duomo, i retorneu per la Via dei Tribunali, amb les esglésies barroques plenes de calaveres, i els palaus sumptuosos, de parets brutes i ronxades, de voreres lliscoses, de fortors indescriptibles. Així haureu fet la volta a Nàpols. Una volta al Nàpols més familiar. Ara sereu a piazza Dante. Llavors podeu continuar de front cap els barris Espanyols. Atenció: amb molt de compte!. O bé pujar cap a Capodimonte, el palau per antonomàsia, a veure les esplèndides col·leccions d’art. Una pinacoteca inexcusable. Si us agrada l’art antic, teniu el museu arqueològic, amb peces imprescindibles. Pregunteu que si ens ha agradat Nàpols?. Sí, molt. Hi tornariem a ulls clucs. De fet necessitem tornar ja a Nàpols. Veure la seva badia llegendària, amb el Vesubi al fons, maravellosa de veritat. Necessitem recórrer de nou, en mig del trànsit lent, sorollós i endimoniat de la ciutat, on ningú no respecta ningú, els carrers i les places d’aquest “caput mundi”. Ho necessitem per saber que som vius. Que continuem vius. Per saber que encara sabem viure la vida. Per allotjar-vos hi ha centenars d’hotels a Nàpols. I per les famílies dos Novotels a les afores, a Salerno i a Caserta. També podeu menjar a mil llocs. Nosaltres us recomanem els locals al llarg d’Spaca Napoli, a la plaça de Sant Domènec, per exemple, o a Via Tribunali. Nàpols és ideal per unes vacances de Nadal, o de Setmana Santa. Veureu els típics pessebres, o sumptuoses processons. I pels voltants tindreu  desenes de raons per tornar-h: Castell de l’Uovo, Port de Santa Llucia, Cumas, Caserta, Sorrento, Capri, Ischia, Salerno, Pompeia… De veritat, Nàpols no fa prou por com per poder passar de llarg.

¿Nápoles es peligroso?. Quizás si. Hay barrios, hay calles, hay lugares donde involuntariamente miras atrás, como sospechando que te siguen. Y no es verdad. Que te miran, que te observan, que te escrutan, los ojos ajenos clavados en la nuca, eso si que es seguro. De hecho no recomendaríamos Nápoles para una primera visita a Italia, ni tampoco para viajeros noveles. Es mejor empezar por cosas menos duras, como Florencia o Venecia, para pasar más tarde a Roma y, por fin, poder asumir con toda su espectacularidad, toda su humanidad, la capital del sur. Nápoles es sucio. Con una suciedad de siglos. Desordenada con intención de serlo, caótica. Es múltiple, diversa, sensual, acogedora. Los olores son diferentes en cada esquina. Las sorpresas esperan a cada paso. El Nápoles oficial, escenográfico, está bién preparado para ser presentado en sociedad. Con el castillo Nuovo, medieval, presidiendo el puerto. Un puerto grande, bullicioso, abierto a todos los puertos del Mediterráneo. Abierto a África, en Cerdeña, en Sicilia, a Oriente. La plaza del Plebiscito, con la iglesia redonda, con el palacio real y la columnata són grandilocuentes. Las galerías de Humberto I, réplica de las de Milán, tienen todas las marcas de la moda. Vía Toledo es la arteria elegante, comercial, peatonal, llena de palacios barrocos, elegantes, inmensos, venidos a menos, ocupados ahora por viviendas familiares y tiendas de recuerdos. Pero también está la Nápoles más canalla, más divertida, más escondida, popular, más agradable, más palpitante. La que encontraréis si entráis por Spaca Napoli, la vía más artística de la ciudad, donde les saldrán al paso iglesias maravillosas como Santa Clara y su claustro de azulejos, como San Severino, con su capilla, Santo Domingo, San Lorenzo .. . Hay que subir hasta el Duomo y retornar por la Via dei Tribunal, con las iglesias barrocas llenas de calaveras, y los palacios suntuosos, de paredes sucias y ronchosas, de aceras resbaladizas, y hedores indescriptibles. Así habréis dado la vuelta a Nápoles. A la ciudad más familiar. Estareis en la piazza Dante. Entonces se puede seguir de frente hacia los barrios Españoles. ¡Con mucho cuidado!. O bien subir hacia Capodimonte, el palacio por antonomasia, a ver las espléndidas colecciones de arte. Una pinacoteca inexcusable. Si os gusta el arte antiguo, no olvideis el museo arqueológico, con piezas imprescindibles. ¿Preguntais si nos ha gustado Nápoles?. Sí, mucho. Volveríamos a pies juntillas. Necesitamos volver a Nápoles. Ver su bahía, con el Vesubio al fondo, maravillosa. Necesitamos recorrer de nuevo, en medio del tráfico lento, ruidoso y endemoniado de la ciudad, donde nadie respeta a nadie, las calles y las plazas de este “caput mundi”. Lo necesitamos para saber que seguimos vivos, para saber que todavía sabemos vivir la vida. Hay cientos de hoteles en Nápoles. Y para las familias dos Novoteles a las afueras, en Salerno y Caserta. En Nápoles se puede comer en mil lugares. Les recomendamos los locales en la plaza de Santo Domingo, o en via Tribunali, por ejemplo. La ciudad es ideal para unas vacaciones de Navidad, o de Semana Santa. Para ver pesebres, o procesiones. Y en sus alrededores decenas de razones para ir de nuevo: Caserta, Sorrento, Capri, Ischia, Salerno, Pompeya …

La Costiera Amalfitana


La Costa entre Sorrento, al sud de Nàpols, i Salerno, és molt possiblement la més bonica del món. Així, com sona. No només per les vistes, que són d’escàndol, sinó pels poblets mariners que penjen de les faldes de les muntanyes. Unes serralades que cauen a pic damunt un Mediterrani blau, turquesa, profund i bellíssim. Una carretera d’infart, estreta, plena de corbes i revolts, no apte per a cardíacs ni per a conductors novells, recorre la Costiera en tota la seva longitud, uns 35 kms. Però no penseu que podreu veure aquesta joia, patrimoni mundial de la humanitat, en una hora o dues, Us caldrà, com a mínim, un dia sencer. Primer per la velocitat. No passareu mai de 60 kms hora, com a molt!. Impossible. Seguidament per les bellesses que cal veure. Parareu a cada instant a fotografiar poblets i cales, a admirar cada racó de mar, cada vall encaixat, cada torrent que devalla amb fúria, amb “furore” dels cims. Menció a banda mereixen els pobles i poblets. Cadascún pot ocupar hores i hores de la vostra atenció. Si deixem de banda Sorrento i la seva extraordinària península, la primera parada serà Positano. Un poblet mariner, de cases blanques i de colors, amb una de les úniques platges de la zona. Avui està ocupat per botigues d’artesania i de moda d’arreu del món. No senzills establiments. Botigues d’alta costura, d’art amb majúscules, amb pintors i esculptors, en altre temps “hippies”, avui mil·lionaris. I us fareu un fart de pujar i baixar escales. Aparcament impossible. Deixeu el cotxe al parking de Genaro, malgrat pagareu l’hora a preu d’or. Seguidament travessareu Praiano, per arribar a la perla de la Costiera: Amalfi. Una ciutat medieval esplèndida, avui dia un poble de cases puríssimes, carrers amb voltes, i amb una catedral excelsa. No us perdeu el claustre de “il Paraiso”. Celestial. Atrani, a tocar, te una església coquetona damunt una roca amb les cases de la vila enganxades. Foto de postal.  Deixeu un moment la costa per pujar a Ravello. Vistes incomparables, una catedral normanda i unes villes medievals de somni. No us perdeu Villa Rufulo, (a la foto), tot i el preu de l’entrada. (Un robatori). Segueien pobles menors: Minori, Maiori, fins arribar a Cetara, que ens te el cor robat. Quatre cases, un castell vora el mar, res… però encantador. Tanca la costa Vietri sul mare, amb la ceràmica típica del país, i Salerno, la capital del principat normand, acollidora i bulliciosa, perversa i ingenua, monumental i canalla. Ens encanta Salerno, no podem fer-hi més. Si viatgeu amb infants, allotgeu-vos a al Novotel Arechi de Salerno. Una elecció intel·ligent. La Costiera Amalfitana és un destí que cal fer una vegada a la vida, però millor que no sigui a l’estiu. La teniu a l’abast a uns 40 kms. al sud de Nàpols. Bon viatge!.

La Costa entre Sorrento, al sur de Nápoles, y Salerno, es muy posiblemente la más bonita de Italia, y del mundo. Así, como suena. No sólo por las vistas, que son de escándalo, sino por los pueblos marineros que cuelgan de las faldas de las montañas. Unas sierras que caen a pico sobre un Mediterráneo azul, turquesa, profundo y bellísimo. Una carretera de infarto, estrecha, llena de curvas y más curvas, no apta para cardíacos ni para conductores noveles, recorre la Costiera en toda su longitud, unos 35 kms. Pero no penséis que podréis ver esta joya, patrimonio mundial de la humanidad, en una hora o dos. Necesitareis, como mínimo, un día entero. Primero por la velocidad. No pasaréis nunca de 60 kms hora, ¡como mucho!. Imposible. Seguidamente por las bellezas que hay que ver. Pararemos a cada instante a fotografiar pueblos y calas, a admirar cada rincón de mar, cada valle encajado, cada torrente que baja con furia, con “furore” de las cumbres. Mención aparte merecen los pueblos. Cada uno puede ocupar horas y horas de su atención. Si dejamos de lado Sorrento y su extraordinaria península, la primera parada será Positano. Un pueblo marinero, de casas blancas y de colores, con una de las únicas playas de la zona. Hoy está ocupado por tiendas de artesanía y de moda de todo el mundo. No sencillos establecimientos. Tiendas de alta costura, de arte con mayúsculas, con pintores y escultores, en otro tiempo “hippies”, hoy millonarios. Y os hartaréis de subir y bajar escaleras. Aparcamiento imposible. Dejad el coche en el parking de Genaro, a pesar de que pagareis la hora a precio de oro. Seguidamente atravesaréis Praiano, para llegar a la perla de la Costiera: Amalfi. Una ciudad medieval espléndida, hoy en día un pueblo de casas purísimas, calles cubiertas, y con una catedral excelsa. No os perdáis el claustro de “il Paraiso”. Celestial. Necesitareis comer en Amalfi. Todo es muy caro, muy turístico. Os recomendamos un pequeño restaurante, escondido en un callejón: Pizzería “Il Teatro”. Via E. Marini, 19. 089.872473. El pueblo de Atrani, al lado de Amalfi, tiene una iglesia preciosa sobre una roca con las casas de la villa pegadas. Foto de postal. Dejad un momento la costa para subir a Ravello. Vistas incomparables, una catedral normanda y unas villas medievales de ensueño. No os perdáis Villa Rufulo, (en la foto), aunque el precio de la entrada sea un robo. Siguen pueblos menores: Minori, Maiori, hasta llegar a Cetara, que nos tiene el corazón robado. Cuatro casas, un castillo junto al mar, nada… pero encantador. Cierra la costa Vietri sul mare, con la cerámica típica del país, y Salerno, la capital del principado normando, acogedora y bulliciosa, perversa y ingenua, monumental y canalla. Nos encanta Salerno, no podemos hacer nada para evitarlo. Si viajan con niños, alojense en el Novotel Arechi de Salerno. Una elección inteligente. La Costiera Amalfitana es un destino que hay que hacer una vez en la vida, pero mejor que no sea en verano. La tienen a solo unos 40 kms. al sur de Nápoles. ¡Buen viaje!.