Més enllà de la Puglia: Grècia

Continuem somniant i en quarantena? Visca els somnis i la imaginació. Aquest dies us hem proposat d’anar a Roma, a la Campània, a Calàbria, a Sicília, a la Puglia i a la Basilicata! Tot això aprofitant els vaixells de Grimaldi que surten del port de Barcelona. Es pot sopar, dormir, esmorzar i dinar al vaixell. El bo d’això, que no teniu si aneu en avió, és que amb nosaltres viatja el nostre cotxe, sense cap control ni restricció de pes, ni equipatge. Aquesta vegada doblem l’aposta i us proposem anar a Grècia, conduint el vostre propi vehicle. I seran només 2500 kms. Com si anéssiu i tornéssiu de París o de Venècia. No us ho creieu? Llegiu, llegiu… Un cop arribats a Civittaveccia podeu anar a Roma, a dormir a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, com ja hem explicat. Sortim cap a Brindisi, via Nàpols. Potser parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Potser no fer res de tot això, perquè tenim molta pressa i pocs dies. Potser aprofitem per ceure Nàpols, i dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Com en el post d’ahir, fem el que fem, caldrà anar cap a Brindisi. I si us cal parar a dinar podeu fer-ho a Candela, a tocar d’autopista, al restaurant La Rosa dei Venti, pujant cap al poble. Senzill però bé i barat. Potser preferiu parar a la vila medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. Gran luxe, bon preu. D’allà potser voleu passar un parell de dies visitant la Puglia i banyant-vos a les seves platges, o no. Polignano al Mare és un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i amb bones cales rocoses. Alberobello és poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. Si us quedeu uns dies, després podeu seguir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa. Sortireu a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, encara que sigui ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi us esperarà i us prepararà un senzill i suculent sopar grec, encara que siguin més de les onze de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, però net. L’endemà us recomanem explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. podeu nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. A Parga podeu dinar, i dormir, al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte.

 

El dia següent podeu anar a Corfú. Agafeu el vaixell al mateix port d’Igoumenitsa. Perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure gaire cosa més. Però si de banyar-se en algunes de les fabuloses platges de l’illa. O bé reserveu un hotel i quedeu-vos uns dies. Podeu dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

Igoumenitsa també està comunicada amb l’illa de Paxi, molt petita i molt xula, amb platges verges encara. I també amb la seva veïna Antipaxi. Una altra possibilitat és pujar cap a la frontera albanesa, i fins i tot entrar-hi. Diuen que hi ha ciutats medievals molt maques. Nosaltres no ho hem fet. Igoumenitsa mateix te platges boniques, com per exemple la magnífica platja de Drepanos, si no voleu anar més lluny.

El dia següent serà l’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Travesseu la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, boniques platges, i potser dinareu a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travesseu el pont de Antirio i arribeu-vos al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

El sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys, és senzill però bé de preu i suculent. L’endemà podeu agafar els vaixells que van a les illes de Cefalonia o bé a Zakynthos.  Podeu anar a aquesta darrera illa i cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar a la seva sorra. Això és perquè no es pot. Cal anar a la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge, i des d’aquesta cala surten els vaixells al naufragi, però no us farà cap falta, Porto Vromi és el paradís!

A Porto Vromi o al Naufragi no hi ha restaurant i, per això cal pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turístic, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que podeu visitar, així com la catedral de Zante en tornar. Zakhintos te altres moltes platges, podreu triar i remenar. Cefalonia és més gran, més muntanyosa. Potser exigeix uns dies d’estada. I a tocar de Cefalònia teniu Ítaka…

Si vam escollir el resort Ionion Beach com a centre d’excursions i visites va ser per la seva proximitat al port de Loutra Killinis, d’on surten els vaixells que van a les illes Jòniques, però també perquè ofereix la possibilitat de visitar un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I no oblideu el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles. Per dinar podeu anar a un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Per banyar-nos abans i després de dinar.

  

Torna a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Ara anireu a Loutra Elenis, prop de Corint. Des d’allà podreu visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. I també Argo, que ara només és un poble gran. I Nauplia, amb el seu castell, el port i la fortalessa dins la badia. La vila antiga és molt maca, amb carrers divertits, però la platja està allunyada, al darrera del castell.

Loutra Elenis està molt ben situada per visitar aquesta part del Peloponès. I és un bon lloc per dinar i sopar Us recomanem la platja del poble, on hi ha el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

 

Per dormir podeu anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Podreu baixar a banyar-vos a la petita cala privada, sopar cada nit al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant-vos els peus i dormir en un preciós apartament, degustant l’endemà el deliciós desdejuni de la Sra. Anastàsia. El dia següent podeu marxar cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre. I un altre dia, o el mateix cap a l’illa de Poros. El teatre val la pena. Cal veure’l.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. L’illa te boniques platges, a la part salvatge, darrera Poros Vila. Agafeu el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar podeu fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Des de Loutra Elenis podeu anar a Atenes, en cotxe, o en tren! Nosaltres vam fer una barreja, vam anar en cotxe fins l’estació i en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa, a Atenes. Aneu a veure l’Acròpolis i l’església de la Metamòrfosi, i l’antiga àgora, i el museu Aqueològic, i l’estadi de marbre!.

Per dinar feu cap a Plaka. Aneu fins el restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki! Allà podeu veure el Theseion, bonic temple grec ben conservat, les esglésies i la catedral. Tornada en tren a Loutra Elenis.

De tornada a Igoumenitsa, per agafar el vaixell cap a Itàlia, podeu parar a Ionina, una bonica població d’ambient oriental, situada al costat d’un llac, que fou musulmana fins el 1927. Encara es conserven dues precioses mesquites i carrers que us recordaran Bagdag.

Abans d’anar a Igoumenitsa també us pot donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

 

I també podreu tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Fet això ja podreu embarcar cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

En arribar a Brindisi enllaçarem amb la ruta proposada ahir: anar a Lecce, meravellosa ciutat barroca. Banyar-nos a la costa del Mar Adriàtic, prop la bella ciutat medieval d’Otranto o bé al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli. Us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. Allà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Seguirem fins arribar a Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Per menjar aneu al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. A Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica. A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Roma: Puglia i Basilicata

Continuem somniant i complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar els somnis i la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, a Calàbria i fins i tot a Sicília! Però potser aquestes rutes utilitzant el vaixell de Grimaldi que surt del port de Barcelona, no us han agradat prou. Modifiquem el dest´?. Doncs anem cap a la Puglia i la Basilicata! Sortim del port de Barcelona amb Grimaldi. Sopem al vaixell. Portem amb nosaltres el nostre cotxe, cap restricció de pes ni equipatge. Dormim en camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia. Parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Dormim on dormim, cal anar cap a Nàpols de nou, per agafar la carretera cap a Benevento i, passada aquesta ciutat, cap a Bari. Potser caldrà parar a dinar abans d’arribar-hi. Podeu fer-ho a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguiu cap a Bari i després cap a Brindisi. A pocs kms. trobareu la ciutat medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. És de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, i està molt ben situada per fer una visita a tota la regió. No està a la mateixa costa, sinó 7 kms. terra endins. Hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

La primera excursió que cal fer és a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Podeu continuar cap al nord per visitar Bari, una ciutat gran, però molt bonica.

El dia següent aneu cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. I continuant cap al sud podeu visitar pobles blancs, semblants als d’Andalucia, com ara Ostuni. Seguint la ruta dels pobles blancs podeu anar encara més al sud i arribar a les platges bellíssimes que hi ha al golf de Tarento. Per exemple la platja de San Petro in Bevagna, i dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

L’endemà podeu partir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, dels que parlarem demà. Però Brindisi no te res d’especial. Millor acabar de baixar fins Lecce, una meravellosa ciutat barroca. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Des de Lecce podem anar a banyar-nos. O bé a la costa del Mar Adriàtic, cap a la bella ciutat medieval d’Otranto i les platges que l’envolten, bé cap al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli, una altra meravellosa ciutat antiga dalt d’un itsme, banyada pels dos costats. Si aneu cap al mar Tirrè, a banyar-nos una mica i a dinar, us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. llà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Des de Lecce també podeu anar a Taranto, i a un seguit de pobles blancs, si no els heu fet des de Conversano.

Quan esteu farts de la Puglia aneu cap a la Basilicata. Feu centre a la magnífica, inaudita i fantàstica ciutat rupestre i troglodita de Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, podeu tornar a recòrrer els carrers de la vila, aquesta vegada de nit.

Des de Matera son fàcilment accessibles les platges del golf de Taranto, i també les platges de la Calabria, com ara les de Tropea, magnífica ciutat penjada damunt del mar, o les de Capo Vaticano. Potser podeu fer una ruta mixta amb la que ahir us explicàvem!. Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. Recordeu que a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, teniu el restaurant l’Angolo Massuccio, de cuidada cuina. I que a Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

I que, potser, el mateix dia que surt el vaixell, podeu pujar cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Si ho feu, us recomanem de dinar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Una altra possibilitat fora passar el dia a la platja. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica.

A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Campània i Calàbria: Sicília

Continuem somniant tancats a casa complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, i fins i tot a la Calabria! Ara ampliarem les vacances fins a Sicília! Sortim del port de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi. Sopem al mateix vaixell i anem amb el cotxe, sense restriccions de pes ni equipatge. Dormim en els bons camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia i parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. O bé, camí de Calàbria, les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Baixeu ara a la Calabria, parant a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione. I feu nit a Scilla, un poble molt bonic. O a Tropea i aprofiteu una banyada a les bellíssimes cales del Capo Vaticani, molt desconegudes. El dia següent travessareu l’estret amb les naus de la companyia Caronte, ràpid i fàcil, per tocar terra siciliana a Messina, ciutat de poc interès. Millor baixeu cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i amb accés a les millors platges de l’est de Sicília.

A Taormina podeu dinar al Da Cristina, a la Via Strabone 2. Per dormir proposem Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), no exempt d’encant. Teniu allà l’hotel l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. I per sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs. O bé el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable.

L’endemà visiteu Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Podreu estar hores aparcats per un parell d’euros en un lloc cèntric, amb el cotxe vigilat. Admireu la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Un altre dia tocarà pujar a l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, si no en trobeu cap d’altre, aquest és una mica per oblidar.

Feu camí cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visiteu la catedral, els carrers i dineu, molt bé, a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. No deixeu de banyar-nos al peu de les muralles.

La següent destinació és una preciosa vila barroca: Noto, una joia del barroc mundial, amb la seva catedral i els palaus. No desaprofiteu la bonica platja de la Marina di Noto. I no gaire lluny teniu Ragusa, una altra bellíssima vila barroca.

Continueu cap a Agrigento i els seus magnífics temples grecs. Una passada. Travesseu ara l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar a la ciutat de Piazza Armerina i veure les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un turó al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

 

A Palermo, una ciutat espectacular, dormiu a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Cal recórrer de cap a cap la bellessa d’aquesta vila única: la Capella palatina, la Martorana, els oratoris… increible. Art arreu!.

 

Una tarda aneu fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. Per sopar teniu la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable també és l’antiga Foccaceria de San Francesco. Es tracta d’un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida, per els locals.

Des de Palermo podeu anar a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, i també a Segesta, on hi ha un bonic temple grec. No oblideu Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim. Bona la platja de San Vito lo Capo, que no està gaire lluny d’aquesta zona. Per menjar, a Erice, teniu Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

Deixeu Palermo camí de Milazzo, amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Ature-vos a la meravellosa platja de Tíndari que s’estén, ben solitària, a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Després de la banyada, aneu cap a Milazzo, un gran poble amb boniques platges, des d’on surten els vaixells cap a les illes Eòlies.

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Hi ha diverses illes. Us recomanem Stromboli, molt al·lucinant amb el seu volcà actiu, o bé Vulcano, amb aigües sulfuroses marines, o la quieta Lípari, que sembla grega. Per dinar a Vulcano aneu a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. A MIlazzo, per menjar bé, podeu anar al Tritone, una pizzeria, un bon restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Per dormir teniu Le Formiche, que és un híbrid entre casa rural i un hotel amb encant.

 

Serà ara ja l’hora de deixar Sicília i emprendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, i tornarem a Nàpols, o a Roma, parant a dinar a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Nàpols, o a Salerno, potser al Novotel, i potser per menjar a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, que ja sabeu que està molt bé. Si preferiu estar-vos a Nàpols, podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Si fos Roma, recordeu el Novotel la Rustica. I per dinar hi ha una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica. També recomanable al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

De Roma haureu d’anar a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, però recordeu de fer una petita parada a Tarquínia, a la necròpolis etrusca, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

Més enllà de Roma i Campània: Calàbria

Donat que continuem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus, sense cap activitat en família a l’aire obert, deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Ahir parlàvem d’una anada a les belles terres de la Campània. Avui anem més enllà, cap al sud, a Calabria! Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Sopem al mateix vaixell, al self-service. Portem el cotxe amb nosaltres, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge potser es fan llargues, però ja estem acostumats, gràcies a la quarantena! Arribem a Civittavecchia i parem a Roma. Visitem la ciutat eterna, o no. Podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores, que és un bon hotel per a les famílies, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma. Camí de la Campània, abans de veure Nàpols podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. No deixeu de veure Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs.  En lloc de dormir a Nàpols, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat moguda, divertida, una mica canalla. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Sopeu a la pizzeria La Smorfia, molt bé, molt recomanable. O en un típic ristorante de la Campània, especialitats regionals, fabulòs: l’Angolo Massuccio. Podeu visitar la meravellosa costiera amalfitana, que ja vam explicar en el nostre article anterior, o bé Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, Nàpols, una ciutat que enganxa, Sorrento i la illa de Capri. I, ja camí de Calàbria, el Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum i banyar-vos en les platges fantàstiques de Santa Maria de Castellabbate, una xulada. Dineu al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar, guapíssim, inoblidable.

I, l’endemà continuem camí, cap a la Calabria. Autopista cap al sud! Pareu a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione, bons plats regionals, sobretot peix i marisc, preparat amb cura per la senyora de la casa, una veritable mamma!. Continueu ruta per fer nit a Scilla, un poble molt bonic dalt d’un penyal, a l’estret de Messina. Aigües blau turquesa, carrers estrets, una delicia intocada pel turisme. L’Hotel Scilla, sense estar malament, no va complir les nostres espectatives. El poble sí!.

El dia següent podeu visitar Tropea, on també podeu allotjar-vos. I fer un volt i una banyada per les bellíssimes cales del Capo Vaticani, encara desconegudes del gran públic, però senzillament impressionants. O bé baixar fins Reggio Calabria, la capital, per veure el seu muse. I veure com els transbordadors viatgen a Sicília, i Messina a l’altre costat, a Sicília, una terra que serà el nostre post de demà. De tornada de la Calàbria cap a Roma, pareu a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. Fresca assegurada. Podeu dormir-hi. Aquest parc natural no te l’esperes aquí baix, en mig de la Calabria!. De nou podem parar a Salerno, de nou podem parar a Nàpols, i podeu aprofitar per veure les darreres coses que encara no hagueu vist, com ara el Cristo velato, Santa Chiara, Gesú Novo, Spaca Napoli… i podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. I continuem viatge a Roma, on potser de tornada si que us ve de gust passar un parell de dies allotjats al Novotel la Rustica o a Frascati. Si ho feu aneu a dinar a una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica, o bé dinant al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

De Roma a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, amb parada a Tarquínia, la bella ciutat amb la necròpolis etrusca més xula del món, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

Ruta per la Campània

Ara que estem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus i, per tant, sense poder sortir a gaudir de cap activitat en família, és un bon exercici pensar en els dies que vindran, un cop passat el mal tràngol, en que podrem tornar a sortir amb els nostres fills i filles. Per això deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Per exemple una anada a les belles terres de la Campània, que podem fer sencer, com el relatem, o només en alguna part. Somniem que sortim de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Podem sopar al mateix vaixell, en el self-service o en el restaurant, tot i que molt més car. Ens emportem el cotxe amb nosaltres, carregat de maletes i tota mena d’estris que necessitem per passar unes bones vacances, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha bons camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge es fan llargues. Arribem a Civittavecchia i anem a l’hotel a Roma. L’endemà podeu visitar la ciutat eterna, o no, o potser fer-ho a la tornada. Si penseu que podeu esmerçar un dia o dos a Roma, llavors podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores de la ciutat eterna, un bon hotel per a les famílies. O bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma, fresc i amb tren directe a la capital d’Itàlia. A Frascati hi ha molts bons llocs per dinar i sopar. En acabat de veure Roma podeu sortir camí de Nàpols i també visitar aquesta encisadora i perillosa ciutat. Una passada!. Barris que fan por, carrers que corprenen, gent amable, art arreu. I una circulació d’infart!  Camí de la Campània, abans de veure Nàpols, podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. O banyar-vos a les platges d’Anzio, molt xules.

Abans d’entrar a la capital de la Campània, feu una aturada a Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs. Caserta és molt bonic i s’hi menja bé, amb menús molt arreglats, preu per qualitat.

En lloc de fer centre de visita a Nàpols, que és una ciutat caòtica i molt sorollosa, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat una mica diferent, tot i que també moguda, però molt divertida, una mica canalla. Salern ens encanta i ens agrada, encara més que Nàpols. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, un hotel modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Els dies següents podeu dedicar-los a visitar la Campània. Us recomanem començar per la meravellosa costiera amalfitana, que és realment tan bonica com diuen. Ciutats com Ravello, amb la catedral normanda i el palau normands, un lloc deliciós per les vistes. O Amalfi, ciutat marinera medieval, amb la seva catedral, el claustre del paradís, romànic exòtic, i el seu casc antic. A Amalfi podeu dinar en una divertida pizzeria i trattoria del poble antic, en un dels carrers blancs de calç, amb voltes i túnels. Es diu Al Teatro. Ens va agradar. No oblideu arribar fins Positano, un altre lloc esplèndid. De fet, tots els pobles de la Costiera son molt bonics, i tenen platges molt maques. Atenció: la carretera és estreta, amb moltes voltes i plena de gent. De vegades, a l’estiu, te sentit únic. Tipus costa del Garraf!

I el dia següent potser podeu anar a Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, molt ben conservades, que son més que unes simples ruïnes. Estan força intactes, com si acabessin de ser destruïdes pel Vesubi. Vam dinar a Herculano, en una trattoria propera a les excavacions, anomenada Tubba Cattuba, molt bona!.

I, malgrat tot el que us hagin pogut dir, deixeu un dia o més per anar a Nàpols, una ciutat que enganxa, encara que és plena de brutícia, i amb un ambient sòrdid, fins i tot perillós. Però, a canvi, si sou valents, coneixereu una ciutat molt festiva, mediterrània, diferent, molt original, plena de grans monuments, palaus, esglésies…

    

L’endemà, si us queden dies, podeu anar a Sorrento i, des d’allà agafar la barca cap a la illa de Capri. Una illa molt maca, amb paisatges d’ensomni. Per dinar teniu, a la mateixa plaça del poble, prop de la parada del bus, el restaurant Casa Isidoro, al mateix Capri centre, a Via Roma, 17.  Per tornar al port us recomanem baixar a peu, entre els patis de tarongers i llimoners, pel camí estret i humit que fa drecera. Una delícia!.

I, per acabar, si encara us queden alguns dies, baixeu de Salerno cap al Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum. Un munt de temples grecs perfectament conservats. Millor que a Grècia. I prop d’allà les platges fantàstiques de Castellabbate, una xulada. De tornada a Roma, quan ja acabeu el vostre viatge, en ruta cap al port de Civittaveccia, per prendre el vaixell cap a Barcelona, podeu parar un moment a dinar a Montecassino, i pujar fins l’abadia benedictina. Edifici barroc, molt restaurant, interessant però no bonic. Al poble de Cassino teniu el restaurant de l’Hotel Alba, a l’Antica Trattoria de Mario, a la Via Vagni, just a l’entrada.

I no oblideu de parar també a la bella ciutat medieval d’Anagni, amb una catedral romànica i una cripta plena de frescos, impressionant!.

Arribats a Roma, podeu tornar a dormir a Frascati, o a la mateixa ciutat eterna, o arribar-vos fins a Tarquínia amb belles restes etrusques. O fer nit a Viterbo, una ciutat medieval, rodejada de paratges naturals molt bonics, amb boscos i llacs, i palaus renaixentistes. No està lluny de Civittavecchia. En arribar a aquest port italià només us quedarà agafar el vaixell de Grimaldi i, a la tarda del dia següent ja sereu a Barcelona!.

Castellabate

La vila de Castellabate està situada a la Campània, a Itàlia, al sud. Sota de Salerno. És un poble aturonat, penjat sobre la costa. Una costa bellíssima i desconeguda, no gaire lluny de la famosa costiera amalfitana, i a tocar de les espectaculars ruïnes de Paestum, de qui ningú no s’enrecorda quan la gent visita Pompeia, malgrat que les seus temples grecs son els millors i els més ben conservats del mon. No gaire lluny tampoc teniu les excavacions de Velia, una altra ciutat grega. Aquí, a Castellabate, o millor dit, a les seves platges, Santa Maria i Sant Marco, el mar Tirrè és blau, i la sorra de les cales groga, daurada. El centre històric de Castellabate, situat en un turó a 227 metres, està considerat com un dels “Pobles més bonics d’Italia”, i s’ho mereix. També és Patrimonio Mundial de la UNESCO. Les platges de Santa María i San Marco son boniques, és fàcil aparcar-hi, pagant, i podeu fins intentar-ho al Lungomare, passant del parquing obligatori de l’entrada del poble. En concret nosaltres ens vam enamorar de Santa Maria, amb el seu castell i casc antic tocant les ones. Romàntic. Tot plegat forma part del meravellós, poc turístic i mal conegut Parc Nacional del Cilento. La costa de Castellabate ostenta la bandera blava per la seva aigua transparent, i si us agrada caminar i la descoberta podeu passar de les platges més properes i arribar-vos fins l’illa de Licosa o la reserva natural de Tresino. Castellabate poble està ple de carrers estrets, cases de pedra, arcs, escales que amaguen palaus i esglésies que miren des de dalt el mar blau de la costa del Cilento. Es tracta sense cap mena de dubte d’un dels darrers llocs on encara no ha arribat a la Mediterrània el turisme de masses, amb molts banyistes, naturalment, però tots autòctons, italians. On les carreteres estretes encara no estan embossades. On no us esperen i els preus de restaurants i hotels es poden pagar molt bé. No oblideu el Cilento, i Castellabate, en el curs d’una ruta o vacances pel sud de Nàpols, que poden integrar Nàpols mateix, les belles illes del golf: Ischia, Capri… Pompeia i Herculà, és clar, la fantàstica costa amalfitana, amb Ravello, Amalfi i Positano, com és natural, però també la sugestiva Salerno, capital d’aquesta zona, Paestum, que no oblidareu mai més i, per què no, Castellabate i la costa inexplorada del Cilento. Per dinar a Castellabate tenim el nostre lloc: El restaurante de Andrea, situat a l’Hotel Villa Sirio, un deliciós establiment clàssic, elegant, una mica retro fins i tot, però amb vistes impagables damunt del mar. De fet hotel i restaurant estan situats a la mateixa línia de la sorra. Si tant glamour us fa nosa, llavors heu d’anar a la pizzeria Da Nello, dins el poblet mariner de Santa Maria també però no a primera línia de mar, sinó al carrer Pagliarola 33. Ens van dir coses bones de Le Gatte, un curiós local situat en uns porxos davant del mar, el port i el castell de Santa Maria, però el vam trobar tancat. A San Marco és bo el Torretta, a la via torretta, 9. Bona platja al Cilento!.

La ciudad de Castellabate está situada en la Campania, en Italia, al sur. Bajo Salerno. Es un pueblo alto, en un cerro, colgado sobre la costa. Una costa bellísima y desconocida, no muy lejos de la famosa costiera amalfitana, y junto a las espectaculares ruinas de Paestum, de quien nadie se acuerda cuando la gente visita Pompeya, aunque sus templos griegos son los mejores y los mejor conservados del mundo. No muy lejos tienen las excavaciones de Velia, otra ciudad griega. Aquí, en Castellabate, o mejor dicho, en sus playas, Santa María y San Marco, el mar Tirreno es azul, y la arena de las calas amarilla, dorada. El centro histórico de Castellabate, situado en una colina a 227 metros, está considerado como uno de los “Pueblos más bellos de Italia”, y se lo merece. También es Patrimonio Mundial de la UNESCO. Las playas de Santa María y San Marcos son bonitas, es fácil aparcar, pagando, y puede hasta intentarlo en el Lungomare, pasando del parking obligatorio de la entrada del pueblo. En concreto nosotros nos enamoramos de Santa María, con su castillo y casco antiguo tocando las olas. Romántico. Todo ello forma parte del maravilloso, poco turístico y mal conocido Parque Nacional del Cilento. La costa de Castellabate ostenta la bandera azul por su agua transparente, y si os gusta caminar y el descubrimiento, se puede pasar de las playas más cercanas y acercaros hasta la isla de Licosa, reserva natural. Castellabate pueblo está lleno de calles estrechas, casas de piedra, arcos, escaleras que esconden palacios e iglesias que miran desde arriba el mar azul de la costa del Cilento. Se trata sin duda alguna de uno de los últimos lugares donde todavía no ha llegado, en el Mediterráneo, el turismo de masas, con muchos bañistas, naturalmente, pero todos autóctonos, italianos. Donde las carreteras estrechas aún no están llenas de tránsito. Donde no os esperan y los precios de restaurantes y hoteles se pueden pagar muy bien. No olviden el Cilento, y Castellabate, en el curso de una ruta o vacaciones por el sur de Nápoles, o por las bellas islas del golfo: Ischia, Capri … y Pompeya y Herculano, claro, y la fantástica costa amalfitana, con Ravello, Amalfi y Positano, como es natural, pero también la sugestiva Salerno, capital de esta zona, y Paestum, que no olvidaréis nunca más y, por qué no, Castellabate y la costa inexplorada del Cilento. Para comer en Castellabate tenemos nuestro lugar: El restaurante de Andrea, situado en el Hotel Villa Sirio, un delicioso establecimiento clásico, elegante, un poco retro incluso, pero con vistas impagables del mar. De hecho hotel y restaurante están situados en la misma línea de la arena. Si tanto glamour os molesta, entonces debeis ir a la pizzería Da Nello, dentro del pueblo marinero de Santa María también, pero no en primera línea de mar, sino en la calle Pagliarola 33. Nos dijeron cosas buenas de Le Gatte, un curioso local situado en unos porches frente al mar, el puerto y el castillo de Santa María, pero lo encontramos cerrado. En San Marco es bueno el Torretta, en la vía Torretta, 9. ¡Buena playa en el Cilento!.

Ravello

La insignificant vila de Ravello pot semblar un destí molt menor en una terra tan repleta de bellesses com és la Campània. I res més lluny de la realitat. Ara us explicarem la raó. Ravello pertany a la Costiera Amalfitana, aquesta línia de costa maravellosa que va des de Sorrento a Salerno, per una carretera endimoniada, estreta i plena de corbes bestials, però que travessa uns paisatges celestials, sempre amb vistes de pel·lícula, damunt del mar. Pertany doncs Ravello a la raça de petits pobles de colors vius que, penjats sobre el blau marí, constitueixen una destinació turística mundial de primer ordre. Com Positano o Amalfi. Però Ravello no toca el Mediterrà. El domina des de l’altura. Penjat com un niu d’àligues, disfruta de les millors vistes possibles sobre la Costiera. Si no sabeu ben bé de què us estem parlant, i què estem recomanant us direm que descrivim un destí ideal de vacances, o de pont llarg, en una terra mimada dels Déus, en un tros del Mediterrà, puríssim, essencial, com ho pot ser Menorca, la Provença, Sardenya o les Illes Gregues. Ravello, poblet ocupat pels artistes, ocupa una vall fresca i muntanyosa, al sud de Nàpols, que recorda les Alpujarras de Granada. La carretera que hi arriba es molt virada, fa pujada i costa de passar. A l’estiu no cal ni intentar-ho. Tota la zona està sobresaturada de turistes. Sovint tallen les carreteres al trànsit rodat, tanta és l’afluència. Us aconsellem una època menys compromessa: juny o setembre, o fins la tardor, la primavera o l’hivern. Un cop a dalt us trobareu en un balcó, com si fòssiu a Santorini o Cadaqués, que albira un mar blau profund, i una costa verda, retallada i pendent. Una vil·la blanca, repleta de cases d’estiueig de gent amb possibles, d’artistes i tallers de tota mena, de restaurants, bars i botigues. En la plaça major, molt simple però bella, ibicenca, trobareu una església normanda, blanquíssima, amb una portalada de bronze esculpida que treu literalment l’alè. Guarda un tresor inoblidable al seu interior: unes trones normandes de mosaïcs preciosos. I, a tocar, el famosíssim palau Rúfolo, un palau normand, del segle XI, amb un claustre fantàstic, (a la foto), i uns jardins impressionants, amb les millors vistes de la Costiera Amalfitana, les que trobareu a les oficines de turisme d’arreu del món. Entrada un xic cara. Finalment el palau Cimbrone, antiga mansió noble,punt de trobada d’intel·lectuals i artistes de mig món: Virginia Woolf, D.H. Lawrence,Wagner… avui convertida en un dels més luxosos hotels de tota Europa. Us proposem una visita a aquesta petita pàtria. A Amalfi, potència medieval, a Positano, celebrada per les èlits, als pobles blancs de menys anomenada. Aneu-hi en avió fins a Nàpols i llogueu un cotxe. Aneu-hi amb el vostre cotxe agafant la línia Grimaldi a Civitaveccia. Està a 250 kms. de Roma. A 60 de Nàpols. Visiteu, com de passada, Salerno, encantadora, sensual, on teniu un bon hotel Novotel per dormir tota la família. La increïble humanitat de Nàpols, bruta, brutal, excitant. La serenor de Capri, la illa imperial, o de Sorrento, a la costa. Les ciutats romanes de Pompeia i Herculano, testimonis muts del passat. El palau borbònic de Caserta, imponent i destartal·lat. La campània és un tresor i Ravello la seva maragda més preuada. Visiteu-la!.

La insignificante villa de Ravello puede parecer un destino mucho menor en una tierra tan repleta de bellezas como la Campania. Y nada más lejos de la realidad. Ahora os explicaremos la razón. Ravello pertenece a la Costiera Amalfitana, esta línea de costa maravillosa que va desde Sorrento a Salerno, por una carretera endemoniada, estrecha y llena de curvas bestiales, pero que atraviesa unos paisajes celestiales, siempre con vistas de película, sobre el mar . Pertenece pues Ravello a la raza de pequeños pueblos de colores vivos que, colgados sobre el azul marino, constituyen un destino turístico mundial de primer orden. Como Positano o Amalfi. Pero Ravello no toca el Mediterráneo. Lo domina desde la altura. Como un nido de águilas, disfruta de las mejores vistas posibles sobre la Costiera. Si no saben muy bien de qué les estamos hablando, y que les estamos recomendando, os diremos que describimos un destino ideal de vacaciones, o de puente largo, en una tierra mimada de los Dioses, en un trozo del Mediterráneo, purísimo, esencial, como lo puede ser Menorca, la Provenza, Cerdeña o las Islas Griegas. Ravello, pueblo ocupado por los artistas, ocupa un valle fresco y montañoso, al sur de Nápoles, que recuerda las Alpujarras de Granada. La carretera que llega es muy virada, sube y cuesta de pasar. En verano no hace falta ni intentarlo. Toda la zona está sobresaturada de turistas. A menudo cortan las carreteras al tráfico rodado, tanta es la afluencia. Os aconsejamos una época menos comprometida: junio o septiembre, o hasta el otoño, la primavera o el invierno. Una vez arriba se encontrará en un balcón, como si estuvierais en Santorini o Cadaqués, que vislumbra un mar azul profundo, y una costa verde, recortada y en pendiente. Una villa blanca, repleta de casas de veraneo de gente con posibles, de artistas y talleres de todo tipo, de restaurantes, bares y tiendas. En la plaza mayor, muy simple pero hermosa, ibicenca, encontrarán una iglesia normanda, blanquísima, con una portada de bronce esculpida que quita, literalmente, el hipo. Guarda un tesoro inolvidable en su interior: unos púlpitos normandos con mosaicos preciosos. Y, a tocar, el famísimo palacio Rúfulo, un palacio normando, del siglo XI, con un claustro fantástico, (en la foto), y unos jardines impresionantes, con las mejores vistas de la Costiera Amalfitana, las que encontraréis en las oficinas de turismo de todo el mundo. Entrada un poco cara. Finalmente el palacio Cimbrone, antigua mansión noble, punto de encuentro de intelectuales y artistas de medio mundo: Virginia Woolf, DH Lawrence, Wagner … hoy convertida en uno de los más lujosos hoteles de toda Europa. Os proponemos una visita a esta pequeña patria. A Amalfi, potencia medieval, a Positano, celebrada por las élites, a los pueblos blancos de menos renombre. Id en avión hasta Nápoles y alquilad un coche. Id con vuestro coche cogiendo la línea Grimaldi hasta Civitaveccia. Está a 250 kms. de Roma. A 60 de Nápoles. Visitad, como de paso, Salerno, encantadora, sensual. La increíble humanidad de Nápoles, sucia, brutal, excitante. La serenidad de Capri, la isla imperial, o de Sorrento, en la costa. Las ciudades romanes de Pompeya y Herculano, testigos mudos del pasado. El palacio borbónico de Caserta, imponente y destartalado. La Campania es un tesoro y Ravello su esmeralda más preciada.

Concert solidari i altres concerts…

Aquest proper cap de setmana, i fins Nadal, Badalona bull de música, clàssica, familiar. Us agraden els concerts, les cantades, les corals, el cant coral?. Doncs esteu de sort. Sense sortir de Badalona, o si sou de Barcelona, Mongat, Sant Adrià, Santa Coloma, del Maresme o del Vallés, sense haver-vos de moure gaire, podreu gaudir de bona música, bé de preu o gratuïta, ben interpretada. Comencem pel concert solidari, en benefici de la Marató de TV3, que tindrà lloc el proper diumenge 18 de desembre, a les 20:30 hores, a a l’església de Santa Maria de Badalona. La parròquia del centre, a tocar del metro, no lluny de l’estació i de fàcil accés amb bus. L’Orfeó Badaloní i la Jove Orquestra de Músics del Vallès en son els protagonistes. Qualitat sense discussió. S’estrena a més la cantata “Vila Encantada”, amb música d’Oscar Peñarroya, que és el propi director de l’Orfeó Badaloní, i amb lletra de la Maria Ojuel, escriptora i pedagoga de la ciutat. Quin luxe asiàtic assistir a una estrena en viu i en directe, per tres euros solidaris!. Si us la perdeu, encara podeu escoltar-la, en segones núpcies, el dijous 22 de desembre a les 20:00 hores, a l’església de Pompeia de Barcelona, (entrada lliure), interpretada per la coral Edu-Cant. Per altra banda, el divendres 16 de desembre a les 18 hores teniu un concert del Cor infantil, Cor jove, l’Orquestra jove i l’Orquestra de cambra del Conservatori de Música de Badalona, també a la mateixa Església de Santa Maria. Quedareu bocabadats per la qualitat, el talent i el treball d’aquests nens i nenes, joves i adolescents. No es tracta d’una interpretacio de patacada, per familiars rendits i lliurats als encants de la seva prole. Tenen taules i “savoir faire”. Sonen millor que algunes orquestres professionals!. La Montse Pi, la Marta García i en Ricardo Martínez del Fresno, directors respectius, demostren el seu mestratge.  L’endemà, dissabte 17 de desembre a les 20 hores, un altre concert impressionant. Els professors i ex-alumnes del Conservatori interpreten la Cantata 147 i unes àries de l’Oratori de Nadal de Johann Sebastian Bach. Una oportunitat d’or per sentir bona música, la música celestial de Bach a Badalona. Preus populars. El lloc escollit és la nova església de Sant Francesc d’Assis, al carrer Tramuntana 14, de Bufalà. L’edifici, senzill i auster, val la pena d’èsser vist. El Diumenge 18 de desembre a les 18 hores el Cor infantil, el Cor jove i l’Orquestra jove repetiran l’actuació de divendres en aquest temple de Bufalà, una segona oportunitat pels que no haureu pogut anar-hi divendres a Santa Maria. Finalment, el dimecres 21 de desembre a les 19,30 hores, hi haurà un concert del Cor Jove, amb Asami i Misaki Pascual al piano, al BCIN, (Centre Internacional Negocis de Badalona), al polígon industrial de les Guixeres, carrer de Marius Porcius 1. (Cal reservar entrada a: conservatori@badalona.cat). Una oportunitat de visitar aquest edifici emblemàtic de la ciutat, i d’escoltar la interpretació d’aquestes dues germanes, virtuoses del piano, amb un futur brillant davant seu. I també, naturalment, les veus educades i brillants del Cor Jove. No us estem convidant a veure i escoltar un regitzell de concerts de final de curs, sinó música de la bona. Us ho recomanem sense cap mena de dubte i de recança. Gaudireu de veritat.

Este próximo fin de semana, y hasta Navidad, Badalona hierve de música, clásica, familiar. Os gustan los conciertos, las cantatas, las corales, ¿el canto coral?. Pues estáis de suerte. Sin salir de Badalona, ​​o si sois de Barcelona, ​​Mongat, Sant Adrià, Santa Coloma, del Maresme o del Vallés, sin tener que moveros mucho, podreis disfrutar de buena música, bien de precio o gratuita, y bien interpretada. Empezamos el concierto solidario, en beneficio de la Marató de TV3, que tendrá lugar el próximo domingo 18 de diciembre, a las 20:30 horas, en la iglesia de Santa María de Badalona. La parroquia del centro, junto al metro, no lejos de la estación y de fácil acceso en bus. El Orfeó Badaloní y la Joven Orquesta de Músicos del Vallès son los protagonistas. Calidad sin discusión. Se estrena además la cantata “Villa Encantada”, con música de Oscar Peñarroya, que es el propio director del Orfeón Badaloní, y con letra de Maria Ojuelo, escritora y pedagoga de la ciudad. Qué lujo asiático asistir a un estreno en vivo y en directo, ¡por tres euros solidarios!. No os la perdáis, aunque, si lo haceis, también podreis escucharla, en segundas nupcias, el jueves 22 de diciembre a las 20:00 horas, en la iglesia de Pompeya de Barcelona, ​​(entrada libre), interpretada por la coral Edu-Cant. Por otra parte, el viernes 16 de diciembre a las 18 horas tienen un concierto del Coro infantil, Coro joven, la Orquesta joven y la Orquesta de Cámara del Conservatorio de Música de Badalona, ​​también en la misma Iglesia de Santa María. Quedaréis boquiabiertos por la calidad, el talento y el trabajo de estos niños y niñas, jóvenes y adolescentes. No se trata de una interpretación de barbacoa, para familiares rendidos y entregados a los encantos de su prole. Tienen tablas y “savoir faire”. ¡Suenan mejor que algunas orquestas profesionales!. Montse Pi, la Marta García y Ricardo Martínez del Fresno, directores respectivos, demuestran su maestría. Al día siguiente, sábado 17 de diciembre a las 20 horas, otro concierto impresionante. Los profesores y ex-alumnos del Conservatorio interpretan la Cantata 147 y unas arias del Oratorio de Navidad de Johann Sebastian Bach. Una oportunidad de oro para escuchar buena música, la música celestial de Bach, en Badalona. Precios populares. El lugar elegido es la nueva iglesia de San Francisco de Asís, en la calle Tramuntana 14, de Bufalà. El edificio, sencillo y austero, vale la pena de ser visto. El Domingo 18 de diciembre a las 18 horas el Coro infantil, el Coro joven y la Orquesta joven repetirán la actuación del viernes en este templo de Bufalà, una segunda oportunidad para los que no habréis podido ir el viernes a Santa María. Finalmente, el miércoles 21 de diciembre a las 19,30 horas, habrá un concierto del Coro Joven, con Asami y Misaki Pascual al piano, en el BCIN, (Centro Internacional Negocios de Badalona), en el polígono industrial de las Guixeres, calle de Marius Porcius 1. (Es necesario reservar entrada: conservatori@badalona.cat). Una oportunidad de visitar este edificio emblemático de la ciudad, y de escuchar la interpretación de estas dos hermanas, virtuosas del piano, con un futuro brillante ante sí. Y también, naturalmente, las voces educadas y brillantes del Coro Joven. No os estamos invitando a ver y escuchar un pupurri de conciertos de fin de curso, sino música de la buena. Os lo recomendamos sin lugar a dudas. Para disfrutar de verdad.

La Campania

La Campània és un destí perfecte per unes vacances familiars. Tant o més que Sardenya o Sicília, o si m’apureu molt, fins i tot la Toscana o la Provença. La Campania és una petita pàtria, una regió encantadora, amb unes fites turístiques úniques a Europa. Podeu arribar-hi molt fàcilment amb els vaixells de Grimaldi Lines que van a Civitaveccia, port proper a Roma. Aquesta opció inclou un viatge d’una nit i un dia en vaixell, (unes 16 hores, de les 22 de la nit a les 18 de la tarda següent), però permet emportar-se el propi cotxe, amb tota mena d’estris, maletes i artefactes que una família amb nens petits necessita. Pels que preferiu volar i llogar un vehicle, recordeu que Vueling te un vol directe a Nàpols, i allà llogar un vehicle. De Civittaveccia a Nàpols hi ha 240 kms. aproximadament. Als qui els agrada viatjar de la manera antiga, disfrutant el camí, de Barcelona a Nàpols hi ha un bon grapat de kms. però passareu per la Provença, la Costa Blava, Gènova, la Toscana i Roma. Tampoc no està malament si teniu prou dies i prou ganes. Nosaltres em provat totes les opcions, i són totes agradables, però molt diferents. Us recomanem anar a la Campània tot aprofitant unes vacances de Nadal o Setmana Santa. A l’estiu fa molta calor, i hi ha molta gent. A l’hivern no us morireu precisament de fred. El principal reclam de la Campània és, sense cap mena de dubte, Pompeia i les seves excavacions. És natural perquè és magnífic. Però no descuideu la petita Ercolano, o la desconeguda Stabia i, així, us podríem citar fins a cinc llocs arqueològics més que podeu visitar amb una sola entrada vàlida per 1 o 3 dies, segons el preu. A la web oficial de les excavacions està tot molt ben explicat. Ah!, i no us oblideu dels maravellosos temples grecs de Paestum, a l’altra punta de la regió, ja tocant a Calàbria. Però a la Campània no tot son ruïnes. La gent també hi viu. Ciutats bellíssimes us esperen. Naturalment parlem de Nàpols, increïble, fantàstica, prodigiosa i mundana. Bruta i desordenada, fa mitja por, però crida l’atenció. I també parlem de Salerno, que ens va encantar, una vila que ha vist passar els segles, com Amalfi, capital d’una brillant república marinera, o de Benevento. I què podem dir de les costes. La inaudita i fabulosa Costiera Amalfitana amb fites totals del turisme mundial com ara Positano o la mateixa Amalfi. Pobles d’ensomni i platges guapíssimes en una costa retallada i vertical. Res a veure amb els inmensos arenals del sur, kms. i kms. de sorra verge. Ara volem, per acabar, parlar-vos de les illes. Noms mítics. Illes habitades per deus i emperadors. Illes del golf de Nàpols, a l’abast de la mà, amb una breu travessia en vaixell des de la capital, o des de la cèlebre vila marinera de Sorrento, una altra joia de la Campània. Aneu fins a Capri, fins a Pròxida o fins l’amagada Ischia (a la foto). Entendreu la raó de que fossin escollides com a residència de monarques, de nobles, de pintors o d’escriptors famosos: la seva bellessa. I ara citarem el Vesubi. El volcà per excel·lència, el rei dels volcans europeus, amb permís de l’Etna. L’envolta un gran parc natural d’una estranya raressa. Un món irreal. Aquí i allà trobareu palaus gegantins, com el de Caserta, pobles amb encant, esglésies barroques perdudes en pobles i viles, platges solitàries. I gent amable, mediterrània com nosaltres, oberta i hospitalària. Ja ho veieu, la Campània mereix unes vacances. No us faltaran motius. Per dormir, a les famílies, us recomanem el Novotel de Caserta, 40 kms. al nord d’Ercolano, o el Novotel Arachi de Salerno, 55 kms. al sud, acollidor i novíssim. Per dinar us recordarem alguns llocs que ens van agradar el restaurant Tubba Catubba, a Ercolano, o l’encant indescriptible la petita Osteria de l’Angolo Masuccio, a la via Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085, a Salerno, dins la vila antiga. A Amalfi la cosa està clara, aneu a La Pizzeria del Teatro, a la Via E. Marini, 19. T: 089872473. Bon rissotto mariner, boníssimes les pizzes i la pasta. A Caserta, tocant a la façana del palau reial, teniu l’Hotel Jolly i el seu restaurant. Habitacions molt correctes i menú no gaire car. Aprofiteu una escapada en vaixell, cotxe o avió per viure la Campània i els seus encants. Una sortida llarga però fantàstica, en una terra diferent!.

La Campania es un destino perfecto para unas vacaciones familiares. Tanto o más que Cerdeña o Sicilia, o si me apuráis mucho, incluso la Toscana o la Provenza. La Campania es una pequeña patria, una región encantadora, con unas metas turísticas únicas en Europa. Se puede llegar muy fácilmente con los barcos de Grimaldi Lines que van a Civitaveccia, puerto cercano a Roma. Esta opción incluye un viaje de una noche y un día en barco, (16 horas, de las 22 de la noche a las 18 de la tarde), pero permite llevarse el propio coche, con todo tipo de utensilios, maletas y artefactos que una familia con niños pequeños necesita. Para los que prefieren volar y alquilar un vehículo, recuerden que Vueling tiene un vuelo directo a Nápoles, y allí alquilar un vehículo. De Civittaveccia a Nápoles hay 240 kms. aproximadamente. A los que les gusta viajar de la manera antigua, disfrutando el camino, de Barcelona a Nápoles hay un buen puñado de kms. pero pasaréis por la Provenza, la Costa Azul, Genova, la Toscana y Roma. Tampoco está mal si tienen tiempo y ganas. Nosotros hemos probado todas las opciones, y son todas agradables, pero muy diferentes. Os recomendamos ir a la Campania aprovechando unas vacaciones de Navidad o Semana Santa. En verano hace mucho calor, y hay mucha gente. En invierno no hace frío. El principal reclamo de la Campania es, sin lugar a dudas, Pompeya y sus excavaciones. Es natural porque es un lugar magnífico. Pero no olviden la pequeña Ercolano, o la desconocida Stabia y, así, os podríamos citar hasta cinco sitios arqueológicos más que podéis visitar con una sola entrada válida para 1 ó 3 días, según el precio. En la web oficial de las excavaciones está todo muy bien explicado. Ah, y no se olviden de los maravillosos templos griegos de Paestum, en la otra punta de la región, ya tocando Calabria. Pero en la Campania no todo son ruinas. La gente vive. Ciudades bellísimas os esperan. Naturalmente hablamos de Nápoles, increíble, fantástica, prodigiosa y mundana. Sucia y desordenada, da incluso un poco de miedo, pero llama la atención. Y también hablamos de Salerno, que nos encantó, una villa que ha visto pasar los siglos, como Amalfi, capital de una brillante república marinera, o Benevento. Y qué decir de las costas. La inaudita y fabulosa Costiera Amalfitana meta del turismo mundial, como lo es Positano o la misma Amalfi. Pueblos de ensueño y playas guapísimas en una costa recortada y vertical. Nada que ver con los inmensos arenales del sur, kms. y kms. de arena virgen. Ahora queremos, por último, hablaros de las islas. Nombres míticos. Islas habitadas por dioses y emperadores. Islas del golfo de Nápoles, al alcance de la mano, con una breve travesía en barco desde la capital, o desde la célebre villa marinera de Sorrento, otra joya de la Campania. Vayan hasta Capri, hasta Pròxida o incluso a la escondida Ischia (en la foto). Entenderéis la razón de que fueran elegidas como residencia de monarcas, de nobles, de pintores o de escritores famosos: su belleza. Y ahora citaremos el Vesubio. El volcán por excelencia, el rey de los volcanes europeos, con permiso del Etna. Lo rodea un gran parque natural de una extraña rareza. Un mundo irreal. Aquí y allá encontrarán palacios gigantescos, como el de Caserta, pueblos con encanto, iglesias barrocas perdidas en pueblos y villas, playas solitarias. Y gente amable, mediterránea como nosotros, abierta y hospitalaria. Ya lo veis, la Campania merece unas vacaciones. No os faltarán motivos. Para dormir, a las familias, os recomendamos el Novotel de Caserta, 40 kms. al norte de Ercolano, o el Novotel Arachi de Salerno, 55 kms. al sur, acogedor y novísimo. Para comer os recordaremos también algunos lugares que nos gustaron, como el restaurante Tubbs Catubba, en Ercolano, o el encanto indescriptible de la pequeña Osteria del Angolo Masuccio, en la vía Masuccio Salernitana, 45. Tel: 333.69.53.085, en Salerno, en la villa antigua. En Amalfi la cosa está clara, hay que ir a la Pizzería del Teatro, en la Vía E. Marini, 19. T: 089872473. Buen rissotto marinero, buenísimas las pizzas y la pasta. En Caserta, junto a la fachada del palacio real, tienen el Hotel Jolly y su restaurante. Habitaciones muy correctas y menú no muy caro. Aprovechen una escapada en barco, coche o avión para vivir la Campania y sus encantos. Una salida larga pero fantástica.

Ercolano

La petita Ercolano és la segona de les ciutats romanes que el Vesubi va sepultar sota la seva cendra i lava a la Campània, al sur de Roma i de Nàpols. És la segona perquè Pompeia era més gran. També perquè Pompeia és més espectacular. Perquè els monuments de Pompeia són més abundants, més interessants, artísticament superiors i valuosos. També hem de dir que Pompeia està més publicitada, te més racons per visitar i disposa de més infraestructura turística. Ercolano no era, com Pompeia, una ciutat de luxe, on els romans acomodats anàven a passar les vacances o el retir. Era un poble de pescadors, està situat a tocar del mar, petit, insignificant, senzill. I és en aquesta senzillessa que rau la seva força. Anem a Pompeia a caure bocabadats amb el luxe asiàtic dels marbres, les pintures, les domus rutil·lants, amb patis fabulosos, amb els teatres, el fòrum, l’amfiteatre, el lupanar o les termes. En canvi, a Ercolano, si hi aneu, anireu a desengrasar l’esperit de tanta opulència. Veureu cases petites, quotidianes, sense història. Insulae de gent humil i treballadora, tabernae, botigues, carrers sense aparatositat. Això si, perfectes, conservats, com si els habitants, tots morts, haguessin de resucitar i tornar a passejar per la vila. Ercolano te la força de la proximitat vital. És com una de les nostres ciutats i pobles, bruta, desendreçada, descuidada. I el mateix que diem de la ciutat romana, fòssil, ho podem dir de l’actual. De la vila italiana d’Ercolano, a tocar de Nàpols, bruta, deixada, caòtica, mediterrània. Si un dia us decidiu a visitar la increible ciutat romana de Pomeia, no oblideu la seva germana pobre, Ercolano. Com la gran, la petita també fou una vila màrtir, coberta per la cendra abassegadora de l’omnipresent i tot poderós volcà Vesubi. Com ella, permet reviure, com portat pel túnel de temps, la vida romana, ara i avui, en el nostre present. Aneu, doncs a Ercolano. Entreu a les seves cases, a les habitacions humils, gaudiu de les pintures cassolanes de les parets d’un menjador qualsevol, d’un pati a l’atzar. Si a Pompeia cal dedicar-li tot un dia, a Ercolano serà suficient un matí o una tarda. Si us cal dinar podeu fer-ho en el restaurant Tubba Catubba, a la conjunció del Corso Resina, amb la Via Aldo Moro i la Via Alveo, entrada per Aldo Moro, Tel: 0813443503, mòbil: 3398086134. Un boníssim restaurant familiar, de cuina cuidada, amb una carta de vins, a la vista, esplèndida. Menú i carta. Plats del dia de cuina tradicional. No és car pels estàndars italians. No està gaire lluny de les ruïnes. Arribareu a Ercolano, com a Pompeia, des de Nàpols, a 15 kms,  o des de Salerno, o de Caserta, amb cotxe per l’autopista Nàpols – Sorrento – Salerno. Molt ben indicat. També fàcil amb el tren de la ferrovia Circumvesuviana, estació Ercolano. Haureu de caminar un km. per dins de la ciutat nova. Hi ha bon parking a tocar de les excavacions, subterrani. Recordeu que Vueling te un vol directe a Nàpols, i que la naviliera Grimaldi Lines ofereix un vaixell a Roma, que està a 240 kms. de Nàpols, aproximadament. Aprofiteu unes vacances de Nadal o Setmana Santa per anar-hi. A l’estiu fa molta calor, i hi ha molta gent. A més d’Ercolano, us recomanem un recorregut per les excavacions de tota la Campània: Pompeia, naturalment, però també Stabia i fins a cinc llocs més amb una sola entrada vàlida per 1 o 3 dies, segons el preu. A la web oficial del lloc està tot molt ben explicat. Per dormir, a les famílies, us recomanem els Novotel de Caserta, 40 kms. al nord d’Ercolano, o de Salerno, 55 kms. al sud. Aprofiteu per viure la Campània i els seus encants. Una sortida llarga però fantàstica!.

La pequeña Ercolano es la segunda de las ciudades romanas que el Vesubio sepultó bajo su ceniza y lava en la Campania, al sur de Roma y de Nápoles. Es la segunda porque Pompeya era mayor. También porque Pompeya es más espectacular. Y los monumentos de Pompeya son más, y són más interesantes, artísticamente superiores y más valiosos. También debemos decir que Pompeya está más publicitada, tiene más rincones para visitar y dispone de más infraestructura turística. Ercolano no era, como Pompeya, una ciudad de lujo, donde los romanos acomodados iban a pasar las vacaciones o el retiro. Era un pueblo de pescadores, aún hoy está situado junto al mar, pequeño, insignificante, sencillo. Y es en esta sencillez que radica su fuerza. Vamos a Pompeya a caer boquiabiertos con el lujo asiático de los mármoles, las pinturas, las domus rutilantes, con patios fabulosos, con los teatros, el foro, el anfiteatro, el lupanar o las termas. En cambio, en Ercolano, si vais, iréis a desengrasar el espíritu de tanta opulencia. Veréis casas pequeñas, cotidianas, sin historia. Insulae de gente humilde y trabajadora, tabernae, tiendas, calles sin aparatosidad. Eso si, perfectas, conservadas, como si los habitantes, todos muertos por el volcán en un instante, debieran resucitar y volver a pasear por la villa. Ercolano tiene la fuerza de la proximidad vital. Es como una de nuestras ciudades y pueblos actuales, sucia, desordenada, descuidada. Y lo mismo que decimos de la ciudad romana, fósil, podemos decir de la actual. De la villa italiana de Ercolano, cerca de Nápoles, sucia, dejada, caótica, mediterránea. Si un día os decidís a visitar la increíble ciudad romana de Pompeya, no os olvideis de su hermana pobre, Ercolano. Como la mayor, la pequeña también fue una villa mártir, cubierta por la ceniza arrolladora de la omnipresente y todo poderoso volcán Vesubio. Como ella, nos permite revivir, como llevados por el túnel de tiempo, la vida romana, ahora y hoy, en nuestro presente. Id, pues en Ercolano. Entrad en sus casas, en las habitaciones humildes, disfrutad de las pinturas caseras de las paredes de un comedor cualquiera, de un patio al azar. Si a Pompeya hay dedicarle todo un día, para Ercolano será suficiente una mañana o una tarde. Para comer por allí os recomendamos el restaurante Tubbs Catubba, en la conjunción del Corso Resina, con la Vía Aldo Moro y la Vía Alves, con entrada por Aldo Moro, Tel: 0813443503, móvil: 3398086134. Un restaurante muy familiar, de cocina cuidada, con una carta de vinos, a la vista, espléndida. Menú y carta. Platos del día de cocina tradicional. No es caro para los estándares italianos. No está muy lejos de las ruinas. Llegarán a Ercolano, como a Pompeya, desde Nápoles, a 15 kms, o desde Salerno, o de Caserta, en coche por la autopista Nápoles – Sorrento – Salerno. Muy bien indicado. También fácil con el tren de la ferrovia Circumvesuviana, estación Ercolano. Debeis andar un km. por dentro de la ciudad nueva. Hay un buen parking al lado de las excavaciones, subterráneo. Recuerden que Vueling tiene un vuelo directo a Nápoles, y que la naviera Grimaldi Lines ofrece un barco hasta Roma, que está a 240 kms. de Nápoles, aproximadamente. Aprovechen unas vacaciones de Navidad o Semana Santa para ir. En verano hace mucho calor, y hay mucha gente. Además de Ercolano, les recomendamos un recorrido por las excavaciones de toda la Campania: Pompeya, naturalmente, pero también Stabia y hasta cinco lugares más con una sola entrada válida para 1 ó 3 días según el precio. En la web oficial del sitio está todo muy bien explicado. Para dormir, a las familias, les recomendamos los Novotel de Caserta, 40 kms. al norte de Ercolano, o de Salerno, 55 kms. al sur. Aprovechen la ocasión para vivir la Campania y sus encantos. ¡Una salida larga pero fantástica!.

Pompeia

Heu vist alguna ruïna romana?. D’alguna ciutat important?. Tal vegada heu estat a Tarragona?. Us ha impressionat?. Doncs tot això és “pecata minuta” davant la increible ciutat romana de Pomeia, a Itàlia. La vila màrtir, coberta per la cendra de l’omnipresent i tot poderós volcà Vesubi, és tota una altra cosa. És com si des de la nit dels segles us haguessin portat una ciutat romana pel túnel de temps. Fa una mica de besarda caminar per les avingudes desertes de Pompeia. Entrar a les cases, a les habitacions, veure’n les pintures a les parets. Passejar pel fòrum, davant de temple. Seure al teatre o l’amfiteatre. Deambular per basíliques i mercats. Tot està com si els romans haguessin de tornar. Com si la vila només dormís esperant, ella també, els qui foren els seus amos i creadors. La pols ho ha cobert tot, les fustes han anat cedint, però quelcom de grandiós, d’inquietant, roman encara en l’aire. Pompeia és una d’aquelles sortides familiars de gran calat que cal fer amb els vostres infants. Una excursió que es justifica en ella mateixa, com n’hi ha poques. No deixeu de veurela alguna vegada a la vida. No és una excursió fàcil, cal dedicar-li com a mínim un matí, ben llarg. Cal anar a poc a poc per veure-ho bé tot, explorar cada racó. Això vol dir caminar una mica. En tot cas, si heu de deixar quelcom per un altre any, visiteu sobretot les pintures maravelloses de la Villa dels Misteris.  Si us cal dinar, heu de saber que hi ha un self-service a l’interior de les ruïnes, i molts restaurants, força turístics, als voltants. Arribareu a Pompeia des de qualsevol lloc de la Campania, des de Nàpols, a 30 kms,  o de Sorrento, o de Salerno, o de Caserta, amb cotxe, molt ben indicat per autopista. O bé amb tren, amb la ferrovia Circumvesuviana, estació Pompei Scavi Villa dei Misteri. El tren us deixa a tocar de l’entrada principal. El parking és difícil i car. Hi ha un càmping que lloga les parceles com aparcament per als cotxes, a la mateixa porta, a preu d’or. Vueling te un vol directe a Nàpols. Grimaldi Lines ofereix un vaixell a Roma, 260 kms. al nord de Pompeia. Aprofiteu un Nadal o Setmana Santa per anar-hi. A l’estiu fa molta calor, i hi ha molta gent. Podeu fer un recorregut per les excavacions de tota la Campània: Ercolano, Stabia i fins a cinc llocs amb una sola entrada vàlida per 1 o 3 dies, segons el preu. A la web oficial del lloc està tot molt ben explicat, i un cop allà, amb el preu de l’entrada, teniu dret a un plànol molt útil, i a una miniguia encara més útil.  I per dormir, a les famílies, ens surt molt a compte els Novotel de Caserta, 50 kms. al nord de Pompei, o de Salerno, 45 kms. al sud. Aprofiteu per viure la Campània i els seus encants increibles. Fantàstica!.

¿Habéis visto alguna ruina romana?. ¿De alguna ciudad importante?. ¿Tal vez habéis estado en Tarragona?. ¿Os ha impresionado?. Pues todo esto es “pecata minuta” ante la increíble ciudad romana de Pompeia, en Italia. La villa mártir, cubierta por la ceniza del omnipresente y todopoderoso volcán Vesubio, es otra cosa. Es como si desde la noche de los siglos os hubieran traido una ciudad romana por el túnel de tiempo. Da un poco de “yuyu” caminar por las avenidas desiertas de Pompeya. Entrar en las casas, en las habitaciones, ver las pinturas en las paredes. Pasear por el foro, ante templo. Sentarse en el teatro o el anfiteatro. Deambular por basílicas y mercados. Todo está como si los romanos tuvieran que volver. Como si la villa sólo durmiera esperando, ella también, a quienes fueron sus amos y creadores. El polvo lo ha cubierto todo, las maderas han ido cediendo, pero algo de grandioso, de inquietante, permanece todavía en el aire. Pompeya es una de esas salidas familiares de gran calado que hay que hacer con los niños. Una excursión que se justifica en sí misma, como pocas. No dejen de verla alguna vez en la vida. No es una excursión fácil, hay que dedicarle al menos una mañana, bien larga. Hay que ir poco a poco para verlo bien todo, explorar cada rincón. Esto quiere decir caminar un poco. En todo caso, si tienen que dejar algo por otro año, visiten ante todo las pinturas maravillosas de la Villa de los Misterios. Para comer, debéis saber que hay un self-service en el interior de las ruinas, y muchos restaurantes, todos muy turísticos, en los alrededores. Llegarán a Pompeya desde cualquier lugar de la Campania, desde Nápoles, a 30 kms, o de Sorrento, o de Salerno, o de Caserta, en coche, muy bien indicado por autopista. O bien en tren, con la ferrovia Circumvesuviana, estación Pompei Scavi Villa dei Misteri. El tren deja al lado de la entrada principal. El parking es difícil y caro. Hay un camping que alquila las parcelas como aparcamiento para los coches, en la misma puerta. Vueling tiene un vuelo directo a Nápoles. Grimaldi Lines ofrece un barco en Roma, 260 kms. al norte de Pompeya. Aprovechen una Navidad o Semana Santa para ir. En verano hace mucho calor, y hay mucha gente. Pueden hacer un recorrido por las excavaciones de toda la Campania: Ercolano, Stabia y hasta cinco lugares más con una sola entrada válida para 1 o 3 días, según el precio. En la web oficial está todo muy bien explicado, y una vez allí, con el precio de la entrada, se tiene derecho a un plano muy útil, ya una miniguía aún más útil. Y para dormir, a las familias, nos salen muy a cuenta los Novotel de Caserta, 50 kms. al norte de Pompei, o de Salerno, 45 kms. al sur. Aprovechen para vivir la Campania y sus encantos increíbles.