Monestir d’Iratxe / Irache


El monestir d’Iratxe apareix de sobte, camuflat, evadit, sense voler fer-se notar gaire, en mig dels extensos camps de cereals i de les vinyes de les terres mitges de Navarra, a tocar d’Estella. És aquesta una zona màgica, als peus de Montejurra. Una quintaesència de la Navarra tradicional, de la Navarra de tota la vida. Exteriorment res no fa pensar que dins aquest vetust edifici de línies clàssiques hi quedi res d’interessant. Només les bodegues del mateix nom que el·laboren, en una part del complex, vins de qualitat. Però malgrat les aparences, malgrat les terribles destruccions, les mutil·lacions, els afegitons i la idiotessa dels humans, encara queden restes suficients com per assegurar que Santa Maria de Irache és una maravella de l’art cistercenc navarrès. Val la pena només per gaudir de la seva esplèndida esglèsia d’un romànic puríssim, del segle XII. També interessant, però no tant, el claustre plateresc o la torre herreriana. Desgraciadament s’han perdut altres dependèncias, i la major part de la resta estan construides entre durant els segles XVI a XIX. Iratxe està tancat sovint perquè les velles pedres d’aquest cenobi acolliran un parador de turisme. Per això més val trucar, abans de decidir-se a visitar l’abadia, al telèfon 948 55 44 64.  Iratxe és una fita important en la vostra visita a Navarra, o en el vostre recorregut pel camí de Sant Jaume de Compostela. Pareu a Iratxe abans o després de fer un volt per Estella, havent visitat l’ermita templera, misteriosa, d’Eunate. Atureu-vos per la zona mitja de Navarra. Pujeu fins el monestir germà de Irantzu, coroneu la muntanya de Montejurra, com si fòssiu un carlí de tota la vida. Admireu el pont sobre el riu Arga a Puente la Reina. Baixeu a la Rioja, a degustar els bons vins, passant per Torres del Rio o Viana. Ideal com a pont llarg, petites vacances, o cap de setmana llarg. Per dinar, en aquestes terres, ho tenim clar: el restaurant La Cepa. El millor d’Estella. Recomanable cent per cent. Menjareu molt bé per poc preu. Menú sense rèplica.

El monasterio de Iratxe aparece de repente, camuflado, como evadido de la realidad, sin querer hacerse notar demasiado, en medio de los extensos campos de cereales y de las viñas de las tierras medias de Navarra, junto a Estella. Es ésta una zona mágica, a los pies de Montejurra. Una quintaesencia de la Navarra tradicional, de la Navarra de toda la vida. Exteriormente nada hace pensar que dentro de este vetusto edificio de líneas clásicas, quede nada de interesante. Sólo las bodegas del mismo nombre que elaboran, en una parte del complejo, vinos de calidad. Pero a pesar de las apariencias, a pesar de las terribles destrucciones, las mutilaciones, los añadidos y la idiotez de los humanos, aún quedan restos suficientes como para asegurar que Santa María de Irache es una maravilla del arte cisterciense navarro. Vale la pena sólo por disfrutar de su espléndida iglesia de un románico purísimo, del siglo XII. También interesante, pero no tanto, el claustro plateresco o la torre herreriana. Desgraciadamente se han perdido otras dependencias, y la mayor parte de las que quedan están construidas entre los siglos XVI a XIX. Iratxe está cerrado porque las viejas piedras de este cenobio acogerán un parador de turismo. Por eso más vale llamar, antes de decidirse a visitar la abadía, al teléfono 948 55 44 64. Irache es un hito importante en su visita a Navarra, o en su recorrido por el Camino de Santiago de Compostela. Visiten Irache antes o después de darse una vuelta por Estella, habiendo visitado ya la ermita templaria, misteriosa, de Eunate. Deténganse por la zona media de Navarra. Suban hasta el monasterio hermano de Irantzu, o coronen a pie la montaña de Montejurra, como si fueran carlistas de toda la vida. Admiren el puente sobre el río Arga en Puente la Reina. Bajen hasta La Rioja, a degustar los buenos vinos, pasando por Torres del Río o Viana. Ideal como puente largo, o como unas pequeñas vacaciones, o un fin de semana largo. Para comer, en estas tierras, lo tenemos claro: el restaurante La Cepa. Lo mejor de Estella. Recomendable cien por cien. Comeréis muy bien por poco precio. Menú sin réplica.

Puente la Reina / Gares


Puente la Reina, en euskera Gares, és Camí de Sant Jaume, pas cap a Compostela, facilitat, via, unió, amabilitat. Una població que no és res més, ni res menys, que un llarg, llarguíssim carrer, un lloc de trànsit, de peregrinatge. El punt on s’ajunten els dos camins més importants del camí de Santiago: el que arriba de Somport, i el que baixa de Roncesvalles. Lloc de trobada doncs. Amb vocació d’ajuntar, d’encaminar. Gares és el seu pont sobre l’Arga, bellíssim, únic, fastuós. D’un romànic insultant en la seva senzillessa i sabiduria. Ens agrada molt Puente la Reina. La trobareu a només 23 kilòmetres de Pamplona, comunicada per autopista, camí de Logroño, seguint la via compostelana. Gares te moltes obres d’art, edificis que la història ha anat regalant a la vila. Com l’església del Crucifijo, l’Hospital de peregrins, o l’església de Santiago. Tot el carrer major, llarg com un dia sense pa, està ple de convents, palaus i cases fortes, medievals, renaixentistes o barroques, com ara la “Casa de los Cubiertos” o la del Vínculo, a tocar ja del pont, al final del carrer major, on hi ha l’oficina de turisme. També és agradable la plaça, molt bonica. Però l’estrella és el pont. Aquest pont romànic, del XI, ens agrada molt. I ens agrada també el riu, l’Arga, tranquil, majestuòs, lent. Amb el parc a les seves ribes, que convida a baixar-hi i descansar o jugar. Per tornar allà on haureu deixat el cotxe, guanyeu la carretera, (segur que haureu aparcat aquí). No marxeu sense fer una nova ullada al pont vell, des del pont nou, de la carretera. I si teniu uns minuts feu uns metres fins el Convent de les Comendadores del Sancti Spiritus, del XIII, al barri de Zubiurrutia, a l’altre costat de l’Arga. Si teniu ocasió, arribeu-vos a Gares el dia de les festes, del 24 al 30 de juliol, per Sant Jaume, evidentment!. Música, toros pels carrers, ball, tota mena d’espectacles familiars i pels infants. Puente la Reina ens va agradar molt. Es nota?. I els voltants encara tenen més sorpreses. Teniu a tocar l’església templera d’Eunate, misteriosa. O la joia romànica de Cirauqui. O Estella, capital del vi, medieval i formosa. O Torres del Rio amb un altre temple romànic secret. Olite amb el seu palau reial de conte de fades. Artajona amb les seves muralles, Ujué dalt del seu turó, el Monestir de la Oliva, Tudela, Pamplona, Logroño, Viana… què més voleu?. Podeu dinar al restaurante La Plaza, al mig del poble, típic i tradicional, menú i carta. O a La Conrada, al paseo de los fueros, 17. Tel: 948340052. A tocar de Puente la Reina teniu el poblet d’Obanos, amb el restaurant Ibarberoa, Tel: 94834 41 53. ‎ Per dormir podeu probar el fantàstic, exclusiu Hotel del Peregrino, que només hem vist per fora. Preus poc peregrins, però luxe a tot tren. Si no voleu una cosa tan espectacular, llavors aneu a l’Hotel Jakue, que sembla més senzill. Hi ha cases rurals amb molt d’encant, com l’hotelet El Cerco, dins del poble.  També teniu un càmping.

Puente la Reina, en euskera Gares, es Camino de Santiago, paso hacia Compostela, facilidad, vía, unión, amabilidad. Una población que no es nada más, ni nada menos, que un largo, larguísimo callejón, un lugar de tránsito, de peregrinaje. El punto donde se juntan los dos caminos más importantes del Camino de Santiago: el que llega de Somport, y el que baja de Roncesvalles. Lugar de encuentro pues. Con vocación de juntar, de encaminar. Gares es su puente sobre el Arga, bellísimo, único, fastuoso. De un románico insultante en su senzilla sabiduría. Nos gusta mucho Puente la Reina. La encontraréis a tan sólo 23 kilómetros de Pamplona, ​​comunicada por autopista, camino de Logroño, siguiendo la vía compostelana. Gares tiene muchas obras de arte, edificios que la historia ha ido regalando a la villa. Como la iglesia del Crucifijo, el Hospital de peregrinos, o la iglesia de Santiago. Toda la calle mayor, larga como un día sin pan, está llena de conventos, palacios y casas fuertes, medievales, renacentistas o barrocas, como la “Casa de los Cubiertos” o la del Vínculo, a tocar ya del puente, al final de la calle mayor, donde está la oficina de turismo. También es agradable la plaza, muy bonita. Pero la estrella es el puente. Este puente románico, del XI, nos gusta mucho. Y nos gusta también el río, el Arga, tranquilo, majestuoso, lento. Con el parque a sus orillas, que invita a bajar y descansar o jugar. Para volver allí donde deberán haber dejado el coche, junto a la carretera, (seguro que habréis aparcado aquí), bajen al puente nuevo. Y no se vayan sin hacer una nueva ojeada al puente viejo, desde el puente nuevo, de la carretera. Y si tenéis unos minutos haced unos metros hasta el Convento de las Comendadoras del Sancti Spiritus, del XIII, en el barrio de Zubiurrutia, al otro lado del Arga. Si tienen ocasión, deben ir a Gares el día de las fiestas, del 24 al 30 de julio, por Santiago, ¡evidentemente!. Música, toros por las calles, bailes, todo tipo de espectáculos familiares y para los niños. Puente la Reina nos gustó mucho. ¿Se nota?. Y los alrededores todavía tienen más sorpresas. Tienen cerca la iglesia templaria de Eunate, misteriosa. O la joya románica de Cirauqui. O Estella, capital del vino, medieval y hermosa. O Torres del Río con otro templo románico secreto. Olite con su palacio real de cuento de hadas. Artajona con sus murallas, Ujué alto de su colina, el Monasterio de la Oliva, Tudela, Pamplona, ​​Logroño, Viana … ¿qué más quieren?. Pueden comer en el restaurante La Plaza, en medio del pueblo, típico y tradicional, menú y carta. O en La Conrada, en el paseo de los fueros, 17. Tel.: 948340052. Junto a Puente la Reina tienen el pueblo de Obanos, con el restaurante Ibarberoa, Tel.: 94 834 41 53. Para dormir puede probar el fantástico, y exclusivo, Hotel del Peregrino, que sólo hemos visto por fuera. Precioso pero poco para peregrinos, de un lujo a todo tren. Si no quieren algo tan espectacular, entonces vayan al Hotel Jakue, que parece más sencillo. Hay casas rurales con mucho encanto, como el hotelito El Cerco, en el pueblo. También tiene un camping.

Iranzu


El Vall d’Iranzu amaga una petita joia de la Navarra mitjana. Un monestir cistercenc petit, bonic, d’una rara bellesa. El trobareu si des de la vila d’Estella, Lizarra en basc, agafeu la carretera N-700 que va cap a Pamplona pels peus de les feréstecs serres d’Urbasa i Andia. Està ben indicat. Deixareu la via principal a Abárzuza, per prendre una carretereta estreta, que en uns 4 km us deixarà en un cul de sac amable, vergeral i pastoril, on pasturen tranquil·lament les vaques. Un món rural i idíl·lic, extret de l’Arcàdia feliç. Aparqueu a l’ombra dels plàtans. Degusteu l’aigua fresca de la font abundosa del parc. Una extensió ideal per a un picnic, amb les seves taules de pedra. El cenobi està al costat. Passeu la primera porta per accedir al pati on hi ha el bar, on us faran menjar, on comprar beguda o una amanida. Passeu la segona porta. Sovint no hi ha ningú. Penetreu en la pau celestial del claustre meravellós d’Iranzu, on el rumor de la font, la llum i la gespa verda us transportaran a un altre món, lluny de la remor i l’estrès d’aquest on avui vivim. Millor que una sessió de psicoteràpia, el nirvana en la terra. Recorreu en silenci la petita sala capitular, la cuina gòtica. Entreu en el recolliment de l’església abacial, eleveu els ulls a les voltes de pedra blanca, al absis, als finestrals. Deixeu-vos portar, uns moments, per la calma monacal. Iranzu és una terra magnífica. Ideal per una parada en una ruta amb nens per Navarra. Si veniu o aneu d’Estella, pel camí de Sant Jaume de Compostela. Si feu senderisme o bici familiar per les estupendes sendes d’Urbasa o Andia. Si visiteu les maravelles del romànic navarrés, o dels seus valls pirenaics, guardeu un mig dia, una jornada si voleu passar el matí o la tarda banyant-vos al nacedero del riu Ubagua, molt proper, per gaudir d’aquest racó perfecte d’aquesta contrada fabulosa. Podeu dinar de picnic al parc mateix d’Iranzu, amb el bar, les taules i la font, o bé al nacedero de l’Ubagua, prop de l’aigua del bany, però sense tants serveis. Si preferiu un bon, boníssim menú, un restaurant de campanetes, llavors l’elecció és fàcil: La Cepa, a la plaza de Los Fueros d’Estella. Recomanable al cent per cent, de veritat.

El Valle de Iranzu esconde una pequeña joya de la Navarra media. Un monasterio cisterciense pequeño, bonito, de una rara belleza. Lo encontraréis si, desde la villa de Estella, Lizarra en vasco, tomais la carretera N-700 que va hacia Pamplona por los pies de las agrestes sierras de Urbasa y Andia. Está bien indicado. Dejaréis la vía principal en Abárzuza, para tomar una carretera estrecha, que en unos 4 km accede a un callejón sin salida amable, vergeral y pastoril, donde pastan tranquilamente las vacas. Un mundo rural e idílico, extraído de la Arcadia feliz. Aparcad a la sombra de los plátanos. Prueben el agua fresca de la fuente abundante del parque. Una extensión ideal para un picnic, con sus mesas de piedra. El cenobio está al lado. Pasen por la primera puerta para acceder al patio donde se encuentra el bar, donde se puede comer, o comprar bebida o una ensalada. Pasen la segunda puerta. A menudo no hay nadie. Penetramos en la paz celestial del claustro maravilloso de Iranzu, donde el rumor de la fuente, la luz y el césped verde le transportarán a otro mundo, lejos del ruido y el estrés donde hoy vivimos. Mejor que una sesión de psicoterapia, el nirvana en la tierra. Recorrer en silencio la pequeña sala capitular, la cocina gótica. Entren en el recogimiento de la iglesia abacial, vuelvan los ojos a las bóvedas de piedra blanca, en el ábside, a los ventanales. Déjense llevar, unos momentos, por la calma monacal. Iranzu es una tierra magnífica. Ideal para una parada en una ruta con niños por Navarra. Si vienen o van de Estella, por el camino de Santiago de Compostela. Si hacen senderismo o bici familiar para las estupendas sendas de Urbasa o Andia. Si visitan las maravillas del románico navarro, o de sus valles pirenaicos, guarden un medio día, una jornada si quieren pasar la mañana o la tarde bañándose en el nacedero del río Ubagua, muy cercano, para disfrutar de este rincón perfecto de esta región fabulosa. Pueden comer de picnic en el parque mismo de Iranzu, con el bar, las mesas y la fuente, o bien al nacedero del Ubagua, cerca del agua del baño, pero sin tantos servicios. Si prefieren un buen, buenísimo menú, en un restaurante de campanillas, entonces la elección es fácil: La Cepa, en la plaza de Los Fueros de Estella. Recomendable al cien por cien.

Pamplona / Iruña


Pamplona és una ciutat moderna, dinàmica, oberta, cosmopolita, amb avingudes àmplies i parcs immensos que, a la tardor, s’omplen de tots els colors de la paleta. Pamplona però, és també una vila coqueta i recollida, històrica, amb un fort caràcter, amb un tipisme i un particularisme ben especials. Pamplona és un resum de Navarra. Al sud les terres seques, dures i aspres de la terra mitjana, de parla castellana, productores de vi, de blat. Al nord les valls verdes, plujoses i amables dels Pirineus de Navarra, de parla i tradicions basques, on pasturen vaques i ovelles, que produeixen uns formatges deliciosos. Pamplona està situada just al mig, participant de les dues ànimes. La ciutat antiga te un casc històric molt bonic, amb carrers estrets, plens d’esglésies i casones. La catedral, gòtica, no és gaire gran cosa, però a dins te els magnífics sepulcres de Carles III i la seva dona, una joia de l’escultura mortuòria europea. El claustre també impressiona. Una ruta per les altres esglésies permet veure temples tan bonics com Sant Serni, o Sant Nicolau, temples duplicats, creuats, barrocs i gòtics, amb terres de roure. No deixeu de visitar el patró de la ciutat, Sant Fermí, per veure el seu reliquiari de plata. Pamplona també són les festes, les de Sant Fermí, amb els toros corrent pels carrers, plens de gent, abarrotats de gent. Camineu per l’Estafeta, plena de botigues de samarretes Kukuxumusu i de records. També us agradarà l’ajuntament, amb la seva façana, i la ciutadella, la construcció militar més gran d’Europa, amb tots els parcs que l’envolten, alguns plens d’animals en llibertat. Aparcar és fàcil. Hi ha pàrquings subterranis arreu. Nosaltres sempre ho fem al de la Plaza del Castillo, centre neuràlgic de la vila. I aprofitem per prendre alguna cosa al cafe Iruña, que sembla sortit directament del segle XIX, amb la seva decoració espectacular. Feu servir Pamplona com a centre d’excursions per  la Navarra eterna. Aneu fins Olite, amb el seu palau, un castell de somni. O bé feu la ruta jacobea: Eunate, Puente la Reina, Cirauqui, Estella, Irache, Torres del Rio o Viana, amb les seves esglésies espectaculars. Pugeu a les valls de Roncal, de Salazar, entreu al bosc d’Irati, la fageda verge més gran d’Europa. Passeu per Roncesvalles, pel Vall enigmàtic de Baztan. Baixeu a la costa per la regata del Bidasoa, veient el parc de Bértiz, fins arribar a les platges idíl·liques de la costa basca. Pamplona te bons hotels, un munt. Escolliu el vostre. Nosaltres ho vam fer a l’AC de Zizur Mayor, a tocar de la capital, ben comunicat. Hem menjat a l’Iruña, i també a Casa Azcona, un altre hotel de Zizur, amb unes tapes i racions fabuloses, i en una pizzeria: Bocapizza, on el pizzaiolo sap molt bé el que porta entre les mans. Pamplona és ideal per unes vacances familiars per Navarra, per un pont o un cap de setmana llarg. Pamplona ofereix a les famílies més del què s’esperen.

Pamplona es una ciudad moderna, dinámica, abierta, cosmopolita, con avenidas amplias y parques inmensos que, en otoño, se llenan de todos los colores de la paleta. Pamplona es también una villa coqueta y recogida, histórica, con un fuerte carácter, con un tipismo y un particularismo especiales. Pamplona es un resumen de Navarra. Al sur las tierras secas, duras y ásperas de la tierra media, de habla castellana, productoras de vino, de trigo. Al norte los valles verdes, lluviosos y amables de los Pirineos de Navarra, de habla y tradiciones vascas, donde pastan vacas y ovejas, que producen unos quesos deliciosos. Pamplona está situada justo en medio, participando de las dos almas. La ciudad antigua tiene un casco histórico muy bonito, con calles estrechas, llenas de iglesias y casonas. La catedral, gótica no es gran cosa, pero dentro tiene los magníficos sepulcros de Carlos III y su esposa, una joya de la escultura mortuoria europea. El claustro también impresiona. Una ruta por las demás iglesias permite ver templos tan bonitos como Sant Saturnino o San Nicolás, templos duplicados, cruzados, barrocos y góticos, con suelos de roble. No dejen de visitar el patrón de la ciudad, San Fermín, para ver su relicario de plata. Pamplona también son las fiestas, las de San Fermín, con los toros corriendo por las calles, llenas de gente, abarrotadas de gente. Caminar por la Estafeta, llena de tiendas de camisetas Kukuxumusu y de recuerdos, és una gozada. También les gustará el ayuntamiento, con su fachada, y la ciudadela, la construcción militar más grande de Europa, con todos los parques que lo rodean, algunos llenos de animales en libertad. Aparcar es fácil. Hay parkings subterráneos por todas partes. Nosotros siempre lo hacemos en la Plaza del Castillo, centro neurálgico de la villa. Y aprovechamos para tomar algo al café Iruña, que parece salido directamente del siglo XIX, con su decoración espectacular. Usen Pamplona como centro de excursiones por la Navarra eterna. Id hasta Olite, con su palacio, un castillo de ensueño. O bien hagan la ruta jacobea: Eunate, Puente la Reina, Cirauqui, Estella, Irache, Torres del Río o Viana, con sus iglesias espectaculares. Subid a los valles de Roncal, de Salazar, entrad en el bosque de Irati, el hayedo virgen más grande de Europa. Pasen por Roncesvalles, por Valle enigmático de Baztan. Bajen a la costa por la regata del Bidasoa, viendo el parque de Bértiz, hasta llegar a las playas idílicas de la costa vasca. Pamplona tiene muy buenos hoteles, un montón. Elijan el suyo. Nosotros lo hicimos con el AC de Zizur Mayor, junto a la capital, bien comunicado. Hemos comido en el Iruña, y también en Casa Azcona, otro buén hotel de Zizur, con unas tapas y raciones fabulosas, y en una pizzería: Bocapizza, donde el pizzaiolo sabe muy bien lo que se trae entre manos. Pamplona es ideal para unas vacaciones familiares en Navarra, durante un puente o un fin de semana largo.

Nacedero de l’Ubagua


A la zona intermitja de Navarra, on el país ja no és verd del tot, on els camps de cereals dominen un paisatge de turons suaus, hi neix el riu Ubagua. Neix d’una forma sobtada, recollint les aigües subterrànies de la serra d’Andia. És com un miratge, un oasi en mig d’una terra que ja no és fresca i ufana com la Navarra del nord. L’aigua del riu Ubagua, clara, límpida, gelada, forma un seguit de gorgs naturals bellíssims al llarg de quatre kilòmetres, des del nacedero fins la carretera de Riezu. Indrets plàcids, amables, preparats per a la banyada llarga, segura i refrescant. Ideal per a les famílies amb infants. Bona ombra, facilitat d’accés i racons idíl·lics per passar una estona o un bon dia a la muntanya. Ubagua es troba molt a prop de Pamplona, uns 40 kms. I també molt a tocar d’Estella, a la serra d’Andia, en ple Vall de Yerri. Hi arribareu, des d’Estella o Pamplona, per la NA-700, una carretera que travessa un terreny molt bonic, com ara Salinas de Oro, un poblet on encara estan actives unes antigues salines, amb un decorat quasi màgic, o bé la pujada fins les darreres estribacions d’Andia, amb les rapinyaires niuant als penyasegats imponents, i la baixada consegüent cap a Pamplona, amb vistes aèries. Des de la N-700 cal pendre la desviació cap al poblet de Riezu, i seguir la carretera NA-7140 cap a Iturgoyen. Just acabat Riezu, una corba i un pont damunt el riu Ubagua us assenyalen el lloc on deixar el cotxe, aparcat on pogueu. Cal prendre aleshores un ample camí de terra, paral·lel al riu, que puja suaument. Els gorgs i llocs de banyada, increiblement bonics, es succeeixen. Només cal triar. Si sou caminadors podreu arribar fins el naixement de l’Ubagua, passada l’ermita de Sant Blas, a uns 4 kms. de la carretera. Si encara ho sou més podeu continuar fins el terrible i impressionant canyó de l’Ubagua, parets verticals, paisatge verge i demolidor. Són uns 8 kms. Si encara caminèssiu més aniríeu a sortir al poble de Lezaún, ja a l’altra banda del canyó, a uns 12 kms. A més del nacedero de l’Ubagua, i de les caminades per les serres i els canyons, la comarca de Tierra d’Estella, i més concretament la part de les terres d’Iranzu, te més atractius turístics, com ara les serres poderoses d’Urbasa i Andia, el monestir cistercenc d’Iranzu, un racó d’art i de pau maravellós, o la bonica vila d’Estella, plena d’esglésies romàniques. Sense cap mena de dubte, un lloc que pot ser un destí familiar en si mateix, o una excursió facultativa si us esteu a Pamplona, Logroño o Estella en el curs d’una ruta o visita a Navarra o la Rioja. A Riezu hi ha un petit, senzill i bonic càmping i diverses cases rurals. També un munt de restaurants.

En la zona intermedia de Navarra, donde el país ya no es verde del todo, donde los campos de cereales dominan un paisaje de colinas suaves, nace el río Ubagua. Nace de una forma repentina, recogiendo las aguas subterráneas de la sierra de Andia. Es como un espejismo, un oasis en medio de una tierra que ya no es fresca y ufana como la Navarra del norte. El agua del río Ubagua, clara, límpida, helada, forma una serie de pozas naturales bellísimas a lo largo de cuatro kilómetros, desde el nacedero hasta la carretera de Riezu. Lugares apacibles, amables, preparados para la bañada larga, segura y refrescante. Ideal para las familias con niños. Buena sombra, facilidad de acceso y rincones idílicos para pasar un rato o un buen día en la montaña. Ubagua se encuentra muy cerca de Pamplona, ​​unos 40 kms. Y también muy cerca de Estella, en la sierra de Andia, en pleno Valle de Yerri. Llegarán, desde Estella o Pamplona, ​​por la NA-700, una carretera que atraviesa un terreno muy bonito, como Salinas de Oro, un pueblo donde aún están activas unas antiguas salinas, con un decorado casi mágico, o bien la subida hasta las últimas estribaciones de Andia, con las rapaces sobrevolando los acantilados imponentes, y la bajada consiguiente hacia Pamplona, ​​con vistas aéreas. Desde la N-700 hay que tomar la desviación hacia el pueblo de Riezu, y seguir la carretera NA-7140 hacia Iturgoyen. Recién saliendo de Riezu, en una curva, hay un puente sobre el río Ubagua. Ese puente les señalan el lugar donde dejar el coche, aparcado, donde podáis. Hay que tomar entonces un ancho camino de tierra, paralelo al río, que sube suavemente. Las pozas y lugares de bañada, increíblemente bellos, se suceden. Sólo hay que elegir. Si sois andadores podreis llegar hasta el nacimiento del Ubagua, pasada la ermita de San Blas, a unos 4 kms. de la carretera. Si aún lo sois más, se puede continuar hasta el terrible e impresionante cañón del Ubagua, de paredes verticales, paisaje virgen y demoledor. Son unos 8 kms. Si aún anduviéramos más saldríamos al pueblo de Lezaún, ya al otro lado del cañón, a unos 12 kms. Además del nacedero del Ubagua, y de las caminatas por las sierras y los cañones, la comarca de Tierra de Estella, y más concretamente la parte de las tierras de Iranzu, tienen muchísimos atractivos turísticos, como las sierras poderosas de Urbasa y Andia, el monasterio cisterciense de Iranzu, un rincón de arte y de paz maravilloso, o la bonita villa de Estella, llena de iglesias románicas. Sin lugar a dudas, un lugar que puede ser un destino familiar en sí mismo, o una excursión facultativa si estáis en Pamplona, ​​Logroño o Estella en el curso de una ruta o visita en Navarra o La Rioja. En Riezu hay un pequeño, sencillo y bonito camping y varias casas rurales. También un montón de restaurantes.

Camí de Sant Jaume / Camino de Santiago


La ruta fins a Sant Jaume de Compostela és un camí iniciàtic que cal fer, al menys, un cop en la vida. Tan se val si la feu a peu, en bici, a cavall o en cotxe. Evidentment, no és el mateix. L’experiència personal varia molt, i el cansanci, també. Però, en tot cas, el que val per a totes les opcions és que, pel viatger, el camí ha de ser el més important. Per això cal fer-lo sense presses. De fet, cal recòrrer-lo com sense voler arribar, concentrat-se només en gaudir dels moments, els llocs i les persones. Cal viatjar deixant volar els pensaments i l’esperit. Veureu maravelles, petites i grans. Nosaltres us explicarem el nostre camí, fet en família, i en cotxe. Podeu sortir des de qualsevol lloc: Barcelona, Tarragona o Girona. Totes les rutes catalanes passen pel monestir de Montserrat, i per Lleida. A nosaltres ens agrada anar fins a Jaca per iniciar el camí. Jaca, amb la seva catedral romànica, és una ciutat molt bonica. La primera parada serà el monestir de Sant Juan de la Peña, preciós. Tampoc oblidem mai l’esglèsia romànica de Santa Cruz de la Serós. Continuem en direcció Pamplona fins arribar al monestir de Leyre. Bon lloc per menjar i dormir. Habitacions familiars a l’hostal de l’abadia. Celestial escoltar cantar els monjos. Increible el romànic de l’abadia. D’allà us recomanem una petita sortida lateral fins la vila de Sangüesa, un conjunt monumental únic. Ara seguirem cap a Pamplona, però ens desviem abans d’arribar-hi, en direcció Estella. Passem a tocar de la capella templera d’Eunate, d’un romànic intimista i estrany. Un lloc màgic, tel·lúric, antic. A Puente la Reina, un bonic poble, ens ajuntem amb l’anomenat Camí Francés, que ve de Roncesvalles. A Cirauqui, la seguent parada, podeu veure una bonica esglèsia romànica. Estella, la següent parada, és un bon lloc per dinar, i una vila amb un munt de monuments. L’esglèsia de San Pere és el millor. Irache és un monestir visitable, avui seu d’una bodega. A Torres del Río hi ha una esglèsia molt especial. I a Viana, una de monumental, amb la tomba de Cèsar Bòrgia a l’entrada. Logroño, és un bon lloc per dormir. A Nájera teniu el monestir de Santa Maria, que no cal perdre’s. Aquí podeu fer una visita lateral a San Millán de la Cogolla, i Suso, i al monestir de Cañas, una petita joia, abans de visitar Santo Domingo de la Calzada, amb la seva catedral i els palaus. Camí de Burgos, passem els bonics Montes de Oca, on podeu parar al santuari de San Juan de Ortega. Bon lloc per dinar. A Atapuerca els vostres infants disfrutaran amb el parc prehistòric. Burgos ofereix tota mena de serveis i és una fita monumental de primer ordre. Bon lloc per passar un parell o tres de nits en algun hotel que accepti nes a les habitacions, com els hotels AC, els NH hoteles o els Abba. Seguim cap a Castrogeriz, poblet medieval, que és l’aperitiu de la maravellosa esglèsia de Frómista. Villalcazar de Sirga i Carrión de los Condes són dos parades obligades pel seu romànic. Sahagún te uns temples romànics fabulosos, fets de totxo. arribem ja a León, una altra fita ineludible. Puente Órbigo i l’Hospital de Órbigo, amb el pont medieval sobre el riu, són llocs curiosos. Astorga, amb la catedral i el palau de Gaudí, és bon lloc per dormir i menjar. Us animem ara a abandonar la carretera ample i creuar per carreteres secundàries tot un seguit de pobles maragatos, pujant cap a Foncebadón, amb la seva Cruz de Ferro, (a la foto). Poseu-hi una pedra més al munt. Ponferrada us espera després de la fortíssima baixada, amb les restes del seu castell templer. Villafranca del Bierzo és un poble medieval interessant. El Cebreiro, amb les seves pallozas és un poblat celta portat als nostres dies. D’allà anem cap a Samos, monestir que cal visitar. Després ve Sarria, on podeu menjar i dormir. Portomarín te una esglèsia romànica salvada de les aigües d’un pantà. Des del Monte del Gozo, ja veureu la maravellosa Santiago de Compostela. La ciutat del xacobeo és tota ella una joia sense límits. De veritat que us desitjem un bon viatge!.

La ruta hasta Santiago de Compostela es un camino iniciático que hay que hacer, al menos, una vez en la vida. No importa si la hace a pie, en bici, a caballo o en coche. Evidentemente, no es lo mismo. La experiencia personal varía mucho, y el cansancio, también. Pero, en todo caso, lo que vale para todas las opciones es que, para el viajero, el camino debe ser el más importante. Por eso hay que hacerlo sin prisas. De hecho, hay que recorrelo como sin querer llegar, concentrado sólo en disfrutar de los momentos, los lugares y las personas. Hay que viajar dejando volar los pensamientos y el espíritu. Verán maravillas, pequeñas y grandes. Nosotros les explicaremos nuestro camino, hecho en familia, y en coche. Pueden salir desde cualquier lugar: Barcelona, Tarragona o Girona. Todas las rutas catalanas pasan por el monasterio de Montserrat, y por Lleida. A nosotros nos gusta ir hasta Jaca para iniciar el camino. Jaca, con su catedral románica, es una ciudad muy bonita. La primera parada será el monasterio de San Juan de la Peña, precioso. Tampoco olvidemos la iglesia románica de Santa Cruz de la Serós. Continuamos en dirección Pamplona hasta llegar al monasterio de Leyre. Buen lugar para comer y dormir. Habitaciones familiares en el hostal de la abadía. Celestial escuchar cantar a los monjes. Increible el románico de la abadía. De allí le recomendamos una pequeña salida lateral hasta la villa de Sangüesa, un conjunto monumental único. Ahora seguiremos hacia Pamplona, pero nos desviamos antes de llegar, en dirección Estella. Pasamos junto a la capilla templaria de Eunate, de un románico intimista y extraño. Un lugar mágico, telúrico, antiguo. En Puente la Reina, bonito pueblo, nos juntamos con el llamado Camino Francés, que viene de Roncesvalles. En Cirauqui, la siguiente parada, puede ver una iglesia románica. Estella, la siguiente parada, es un buen lugar para comer, y una villa con un montón de monumentos. La iglesia de San Pedro es el mejor. Irache es un monasterio visitable, hoy sede de una bodega. En Torres del Río hay una iglesia muy especial. Y en Viana, una de monumental, con la tumba de César Borgia en la entrada. Logroño, es un buen lugar para dormir. En Nájera tiene el monasterio de Santa María, que no hay que perderse. Aquí podéis hacer una visita colateral a San Millán de la Cogolla, y a Suso, y al monasterio de Cañas, una pequeña joya, antes de visitar Santo Domingo de la Calzada, con su catedral y los palacios. Camino de Burgos, pasamos los hermosos Montes de Oca, donde podéis parar en el santuario de San Juan de Ortega. Buen lugar para comer. En Atapuerca los niños disfrutarán con el parque prehistórico. Burgos ofrece todo tipo de servicios y es un hito monumental de primer orden. Buen lugar para pasar un par o tres de noches en algún hotel que acepte niños en las habitaciones, como los hoteles AC, los hoteles NH o los Abba. Seguimos hacia Castrogeriz, pueblo medieval, que es el aperitivo de la maravillosa iglesia de Frómista. Villalcázar de Sirga y Carrión de los Condes son dos paradas obligadas por su románico. Sahagún tiene unos templos fabulosos, hechos de ladrillo. Llegamos ya en León, otro hito ineludible. Puente Órbigo y el Hospital de Órbigo, con el puente medieval sobre el río, son lugares curiosos. Astorga, con la catedral y el palacio de Gaudí, es buen lugar para dormir y comer. Os animamos ahora a abandonar la carretera principal y cruzar por carreteras secundarias una serie de pueblos maragatos, subiendo hacia Foncebadón, con su Cruz de Hierro, (en la foto). Ponga una piedra más en el montón. Ponferrada le espera después de la fortísima bajada, con los restos de su castillo templario. Villafranca del Bierzo es un pueblo medieval interesante. El Cebreiro, con sus pallozas es un poblado celta llevado a nuestros días. De allí vamos hacia Samos, monasterio que hay que visitar. Después viene Sarria, donde podrá comer y dormir. Portomarín tiene una iglesia románica salvada de las aguas de un pantano. Desde el Monte del Gozo, ya veréis la maravillosa Santiago de Compostela. La ciudad del Xacobeo es toda ella una joya sin límites. De verdad que os deseamos: ¡un buen viaje!.

Estella – Lizarra


estella

Estella, a Navarra, és un bon destí. Com tota Navarra és un esplèndit destí històric, cultural, gastronòmic i de descans. Estella està situada a mig aire de tot arreu. No és la Navarra Vasca ni la Navarra de la Ribera. El seu paisatge comença a ser sec, sense ser agobiant. Està situada al mig del camí de Sant Jaume de Galicia. I n’és una fita important. A Estella mateix teniu el fantàstic monestir de Sant Pere, a la foto, amb el seu claustre romànic. També molts palaus i casones, edificis gòtics i renaixentistes. Prop d’Estella teniu un parell de monestirs que no podeu obviar: Iranzu i Irache. No gaire més lluny destins com la serra de Urbasa o els pobles i esglèsies del camí de Compostela. Per dormir i menjar tenu on triar. Precisament la gastronomia és el fort d’Estella. Nosaltres vàrem acabar per decantar-nos pel restaurant “La Cepa”, al número 15 de la popular i cèntrica plaza de los Fueros. No ens vàrem pas equivocar. Poques vegades hem menjat tan bé, en un lloc tan bonic i per un preu tan correcte. Truqueu i reserveu: 948 55 00 32.

Estella, en Navarra, es un buen destino. Como toda Navarra es un espléndido destino histórico, cultural, gastronómico y de descanso. Estella está situada a medio aire de todas partes. No es la Navarra Vasca ni la Navarra de la Ribera. Su paisaje empieza a ser seco, sin ser agobiante. Está situada en medio del camino de Santiago. Y es un hito importante. En Estella mismo podeis ver el fantástico monasterio de San Pedro, el de la foto, con su claustro románico. También muchos palacios y casonas, edificios góticos y renacentistas. Cerca de Estella teneis un par de monasterios que no pueden obviar: Iranzu e Irache. No mucho más lejos destinos como la sierra de Urbasa o los pueblos e iglesias del camino de Compostela. Para dormir y comer teneis donde elegir. Precisamente la gastronomía es el punto fuerte de Estella. Nosotros acabamos por elegir el restaurante “La Cepa”, en el número 15 de la popular y céntrica plaza de los Fueros. No nos equivocamos. Pocas veces hemos comido tan bien, en un lugar tan bonito y por un precio tan correcto. Para llamar y reservar: 948 55 00 32.