Torino, una altra volta


Torí, Turín, Torino, la ciutat te un nom en cada idioma, és la capital de l’antic regne del Piemont. L’orgull de la casa dels Saboia. Avui dia es presenta al visitant com una gran ciutat pulcra, oberta, ordenada, educada, mil·limètrica. Us sentireu com a casa a Torino si sou d’aquelles i aquells a qui els agraden les coses clares, amb ordre i el silenci dominant els carrers. Els espais, les avingudes, totes porticades, estan tirats a esquadra. Grans avingudes, rectes, molt llargues. Els carrers estan molt nets, els del centre son peatonals. La vila és neoclàssica, i això es veu, se sent, es nota. La gran plaça de Sant Carles, amb soportals, és el cor de Torí. Juvara, el gran arquitecte dels reis de Saboia, va dissenyar-la, amb les seves dues esglèsies quasi bessones. Sant Carles i, al seu costat, Santa Cristina. Preneu el tramvia, baratíssim, i feu un volt per la ciutat.

No podeu deixar de veure el magnífic museu Egipci, dels millors del món. Un museu amb peces, sobretot escultures, increibles. De les que surten als manuals d’art. Volteu pel palau reial, pels jardins, pel Duomo, on hi ha el suposat sudari mortuori de Crist. Per dormir teniu un Novotel fantàstic, el Giulio Cesare, amb boníssima comunicació amb el centre de Torino. Nosaltres hi dormim sovint. També ens agrada molt l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació de Porta Nova. Per menjar, desenes de bons restaurants, pizzeries i trattories. Solem sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, proper a l’hotel Crystal, molt bé. Si feu centre a Torí podreu visitar en el curs d’unes petites vacances, o un pont, els fascinants Alps Italians. Les regions d’Aosta, amb els seus valls, que són molt a prop de Torí.

Turín, Torino, la capital del antiguo reino del Piamonte, de la casa de los Saboya, es una gran ciudad pulcra, abierta, ordenada, educada, milimétrica. Se sentirán como en casa en Torino si son Vds. de aquellas personas a quienes les gustan las cosas claras, con orden. Silencio por las calles. Espacios tirados a escuadra. Grandes avenidas, calles limpias, peatonales. La villa es neoclásica, y eso se ve, se siente, se nota. La gran plaza de San Carlos, con soportales, es el corazón de Turín. Juvara, el gran arquitecto de los reyes de Saboya, diseñó, sus dos iglesias casi gemelas. (En la foto la de San Carlos, junto a ella está la de Santa Cristina). Tomad el tranvía, baratísimo, y dad una vuelta por la ciudad. No pueden dejar de ver el magnífico museo Egipcio, de los mejores del mundo. Un museo con piezas, sobretodo esculturas, increíbles. De las que salen en los manuales de arte. Alcancen el palacio real, los jardines, el Duomo, donde está el supuesto sudario mortuorio de Cristo. Para dormir tienen un Novotel fantástico, el Giulio Cesare, con buenísima comunicación con el centro de Torino. Para comer, decenas de buenos restaurantes, pizzerías y trattorias. Si hacen su centro en Turín podrán visitar en el curso de unas pequeñas vacaciones, o un puente, los fascinantes Alpes Italianos. Las regiones de Aosta, con sus valles, están muy cerca de Turín.

Museu Egipci Barcelona


D’acord. El Museu Egipci de Barcelona no és el museu de El Caire. Ni tampoc el British Museum de Londres. Ni el de París, ni el magnífic i super desconegut museu egipci de Torí, a Itàlia. Però el Museu Egipci de Barcelona mereix una visita. No te grans peces, excepció feta de la Dama de Kemet, l’exposició de la tomba de la noia de l’oasi de El Fayum, d’una delicadessa sense límits, (a la foto). Tot ell és petit i acollidor, amb una selecció de petites peces, molt ben mostrades i situades, sense abigarraments innecessaris ni amuntegaments. No hi ha pols. I si molta llum. D’acord. No són peces de primer ordre. Són cosetes de la vida quotidiana, però ben explicades. I agrada molt els infants, sobretot els més grans, que ja saben de què va la cosa. Ideal pels adolescents o els i les que caminen cap a l’adolescència. Egipte sempre ha atret molt a tothom, infants, joves i adults. És la fascinació de al troballa, d’un món especial. A qui no agrada la cultura egipcia antiga?. Així doncs, si plou, si fa mal temps, si teniu només una estona al matí, o a la tarda, si no sabeu ben bé què fer… penseu en el Museu Egipci de Barcelona. És una fundació i una col·lecció privada, no un museu públic. Està situat al carrer de València, 284, a tocar del Passeig de Gràcia. Tel. 93 488 01 88. Està obert tota la setmana de 10 a 20 hores, i els diumenges de 10 a 14 del matí. Tot i que és un pèl caret, els nens i nenes tenen descomptem amb el carnet del Club Super 3, cosa que cal tenir en compte. I els adults en poden tenir per diverses vies. Mireu-vos la web del museu: www.museuegipci.com

De acuerdo. El Museo Egipcio de Barcelona no es el museo de El Cairo. Ni tampoco el British Museum de Londres. Ni el de París, ni el magnífico y super desconocido museo egipcio de Turín, en Italia. Pero el Museo Egipcio de Barcelona merece una visita. No tiene grandes piezas, excepción hecha de la Dama de Kemet, la exposición de la tumba de la chica del oasis de El Fayum, de una delicadeza sin límites, (en la foto). Todo él es pequeño y acogedor, con una selección de pequeñas piezas, muy bien mostradas y situadas, sin abigarramientos innecesarios ni amontonamientos. No hay polvo. Y si mucha luz. De acuerdo. No son piezas de primer orden. Son cositas de la vida cotidiana, pero bien explicadas. Y gusta mucho los niños, sobre todo a los mayores, que ya saben de qué va la cosa. Ideal para los adolescentes o los que caminan hacia la adolescencia. Egipto siempre ha atraído mucho a todos, niños, jóvenes y adultos. Es la fascinación del hallazgo, de un mundo especial.  ¿A quien no gusta la cultura egipcia antigua?. Así pues, si llueve, si hace mal tiempo, si tienen sólo un rato por la mañana, o por la tarde, si no sabéis qué hacer … pensad en el Museo Egipcio de Barcelona. Es una fundación y una colección privada, no un museo público. Está situado en la calle Valencia, 284, junto al Paseo de Gracia. Tel. 93 488 01 88. Está abierto toda la semana de 10 a 20 horas, y los domingos de 10 a 14 de la mañana. Aunque es un poco carito, los niños y niñas tienen descuento con el carnet del Club Super 3, lo que hay que tener en cuenta. Y los adultos pueden tenerlo por diversas vías. Consulten la web del museo: www.museuegipci.com

Torino


Torí, Turín, Torino, la capital de l’antic regne del Piemont, la casa dels Saboia, és una gran ciutat pulcra, oberta, ordenada, educada, mil·limètrica. Us sentireu com a casa a Torino si sou d’aquelles i aquells a qui els agraden les coses clares, amb ordre. Silenci pels carrers. Espais tirats a esquadra. Grans avingudes, carrers nets, peatonals. La vila és neoclàssica, i això es veu, se sent, es nota. La gran plaça de Sant Carles, amb soportals, és el cor de Torí. Juvara, el gran arquitecte dels reis de Saboia, va dissenyar-la, amb les seves dues esglèsies quasi bessones. (A la foto la de Sant Carles, al costat la de Santa Cristina). Preneu el tramvia, baratíssim, i feu un volt per la ciutat. No podeu deixar de veure el magnífic museu Egipci, dels millors del món. Un museu amb peces, sobretot escultures, increibles. De les que surten als manuals d’art. Volteu pel palau reial, pels jardins, pel Duomo, on hi ha el suposat sudari mortuori de Crist. Per dormir teniu un Novotel fantàstic, el Giulio Cesare, amb boníssima comunicació amb el centre de Torino. Per menjar, desenes de bons restaurants, pizzeries i trattories. Si feu centre a Torí podreu visitar en el curs d’unes petites vacances, o un pont, els fascinants Alps Italians. Les regions d’Aosta, amb els seus valls, que són molt a prop de Torí.

Turín, Torino, la capital del antiguo reino del Piamonte, de la casa de los Saboya, es una gran ciudad pulcra, abierta, ordenada, educada, milimétrica. Se sentirán como en casa en Torino si son Vds. de aquellas personas a quienes les gustan las cosas claras, con orden. Silencio por las calles. Espacios tirados a escuadra. Grandes avenidas, calles limpias, peatonales. La villa es neoclásica, y eso se ve, se siente, se nota. La gran plaza de San Carlos, con soportales, es el corazón de Turín. Juvara, el gran arquitecto de los reyes de Saboya, diseñó, sus dos iglesias casi gemelas. (En la foto la de San Carlos, junto a ella está la de Santa Cristina). Tomad el tranvía, baratísimo, y dad una vuelta por la ciudad. No pueden dejar de ver el magnífico museo Egipcio, de los mejores del mundo. Un museo con piezas, sobretodo esculturas, increíbles. De las que salen en los manuales de arte. Alcancen el palacio real, los jardines, el Duomo, donde está el supuesto sudario mortuorio de Cristo. Para dormir tienen un Novotel fantástico, el Giulio Cesare, con buenísima comunicación con el centro de Torino. Para comer, decenas de buenos restaurantes, pizzerías y trattorias. Si hacen su centro en Turín podrán visitar en el curso de unas pequeñas vacaciones, o un puente, los fascinantes Alpes Italianos. Las regiones de Aosta, con sus valles, están muy cerca de Turín.