Festa de Sant Marc a Mura

Al petit, bonic i aixerit poblet de Mura, la diada de Sant marc és festa grossa. Mura està situat al bell mig de la serra de l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç, a pocs kms. de Terrassa per la carretera que puja al Coll d’Estenalles, i després baixa cap a Talamanca i Navarcles. El dia de Sant Marc, 25 d’abril, o el cap de setmana més proper, s’hi celebra com cal. Aquest any el diumenge dia 26 d’abril de 2015. El toc de campanes és l’inici de Sant Marc, una celebració ben arrelada a Mura, que ara també compta amb una fira d’artesans. Per Sant Marc, el petit municipi de Mura, al Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, celebra el seu patró. Ho fa amb una missa, on els veïns hi acudeixen quan sona el toc de campanes i en surten amb el panet beneït de Sant Marc. Si hi vas, has de saber que guardar el panet et protegirà tot l’any contra els llamps i els temporals. A la sortida de l’església, trobaràs una fira amb els millors productes que s’elaboren als parcs naturals de Catalunya. Recapitulem i posem-hi hores. De 10 a 14 hores hi haurà la Fira d’Artesans i Productors dels Parcs Naturals. A les 12 del migdia la Missa en honor de Sant Marc. A les 13 hores la benedicció i repartiment de panellets de Sant Marc, a càrrec de la Confraria de Sant Marc, a la plaça de l’església. Una festa molt senzilla i casolana, però digna. De vegades també s’organitzen una sèrie de tallers participatius per infants, i jocs. Hi haurà música vuitcentista pels carrers medievals del poble, que són bonics de recórrer encara que no s’hi faci res de res. No us perdeu el moment més esperat, la benedicció i repartiment dels panets de Sant Marc, que cal menjar allà mateix, i guardar-ne per casa, per tal de tenir bona sort tot l’any. Acaba la diada amb sardanes a la plaça de l’Església. Un matí lluït, en un marc bonic de veritat. Si mai no heu anat a Mura, aquesta és l’ocasió. Natura i entorns molt bonics. Possibilitat de rutes i passejades, a peu i en bici, resseguint la riera. Una riera saltarina i alegre. Una vila medieval molt ben conservada, amb racons idíl·lics, de foto necessària. Un petit parc zoològic, res de l’altre món, amb quatre paons reials. Unes balmes amb cases troglodites, fantàstiques. És com un món de fantasia. I molt a prop de Barcelona. Un matí perfecte, un dia de camp perfecte. Si voleu dinar haureu de reservar segur, a menys que ho feu en el fantàstic pícnic, amb barbacoes que hi ha a la sortida del poble, a la Riera de les Nespres. Xulo. D’entre els restaurants us reconamem l’Hostal de Mura, on sempre anem nosaltres, al carrer Alavedra, 5. Telèfon: 93 831 80 40. També es menja bé a Cal Carter, més gran, al carrer Tomàs Viver, 1. Telèfon: 93 831 70 36. A sota una balma increible, molt rústic, molt i molt rústic, a les afores del poble, carn a la brassa, teniu El Puig de la Balma. A mig del bosc. Telèfon: 937433274. Bona fira a Mura!.

En el pequeño y bonito pueblo de Mura, el dia de Sant Marc es fiesta. Mura está situado en el corazón de la sierra de l’Obac, en el Parque Natural de Sant Llorenç, a pocos kms. de Terrassa por la carretera que sube al Coll de Estenalles, y luego baja hacia Talamanca y Navarcles. El día de San Marcos, 25 de abril, o el fin de semana más próximo, se celebra como es debido. Muy sencilla pero dignamente. Encontraréis feria de artesanos, con productos hechos por elaboradores de todos los parques naturales catalanes, durante toda la mañana. También se organizan una serie de talleres participativos para niños, y juegos. Habrá música decimonónica por las calles medievales del pueblo, que son bonitas de recorrer aunque no suceda nada de nada. A las 12 horas del mediodía, solemne misa en honor de San Marcos. Y acabada la misa, el momento más esperado: bendición y reparto de los panecillos de San Marcos, que hay que comer allí mismo, y guardar alguno para tenerlo en casa, pues da buena suerte todo el año. Acaba la fiesta con sardanas en la plaza de la Iglesia. Una mañana redonda, en un marco muy bonito, de verdad. Si nunca habeis io a Mura, esta es la ocasión. Naturaleza y entornos preciosos. Posibilidad de rutas y paseos, a pie y en bici, siguiendo la riera. Una riera saltarina y alegre. Una villa medieval muy bien conservada, con rincones idílicos, de foto necesaria. Un pequeño parque zoológico, nada del otro mundo, con cuatro pavos reales. Unas cuevas con casas trogloditas, fantásticas. Es como un mundo de fantasía. Y muy cerca de Barcelona. Una mañana perfecta, un día de campo perfecto. Si quieren comer tendrán que reservar seguro. Os recomendamos el Hostal de Mura, donde siempre vamos nosotros, en la calle Alavedra, 5. Teléfono: 93 831 80 40. También se come bien en Cal Carter, mayor, en la calle Tomás Viver, 1. Teléfono: 93 831 70 36. Bajo una cueva increíble, muy rústico, muy, muy rústico, en las afueras del pueblo, carne a la brasa, tiene El Puig de la Balma. En medio del bosque. Teléfono: 937433274.

Noves barbacoes a la Riera de Nespres

D’entre totes les zones de pícnic amb barbacoes que podeu trobar a Barcelona i voltants, aquesta era, fins fa uns anys, quan nosaltres la vàrem visitar, la més petita i desafavorida. Llavors hi havia quatre taules mal comptades, i uns quants fogons, en un estret marge de terreny, entre la carretera rural que va de Mura a Rocafort, i un rierol, la riera de les Nespres, que dona nom al pícnic. Sortosament una amiga de la localitat ens ha escrit i ens ha recomanat el paratge, que està totalment renovat. Continua estant a la sortida del bellíssim  poble de Mura, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Allà preneu la pista asfaltada que va en direcció Rocafort i d’allà segueix cap el Pont de Vilomara. L’àrea de pícnic i barbacoes està sota l’empara de la Diputació de Barcelona, que gestiona tot el parc, i ha millorat molt. Ara disposa de moltes més barbacoes, exactament 13, segons ens diu la persona que ens ha proporcionat la informació, i teniu 30 taules, amb capacitat per 250 persones. Hi ha servei de bar i lavabos. Les taules es lloguen, així com les barbacoes, és a dir son de pagament. També venen begudes, llenya i el que necessiteu. Atenció: com tots els equipaments públics situats en parcs naturals, a l’estiu està tancat, pel perill de foc forestal. L’horari d’obertura és de l’1 de març al 31 de juliol, agost tancat pel perill d’incendi, i de l’1 de setembre al 30 de novembre, només els dissabtes, diumenges i festius, i sempre de 10 del matí a 17 hores de la tarda. Podeu obtenir més informació trucant al telèfon: 93 831.04.72, o mirant el seu Facebook. Des de la zona de picnic es pot accedir a la riera de les Nespres pròpiament dita. El paisatge és grandiós, i el lloc és fabulós, ideal per correr i saltar amb la canalla. Visitar el poble de Mura és imprescindible. Una vila medieval magnífica, perfectament conservada.  Des del picnic també podeu fer excursions a peu pel Parc Natural de Sant Llorenç, entre boscos meravellosos, rierols de muntanya, cascades… i tot a molt pocs kms. de Terrassa. Hi arribareu fàcilment des d’aquesta ciutat per la carretera que puja al Coll d’Estenalles, i després baixa cap a Talamanca i Navarcles. És la carretera BV-1221. No us oblideu de parar a Mura, que ja hem dit que és un poble medieval realment guapíssim, de carrers estrets, cases de pedra i una església romànica. La natura dels voltants és verge, amb uns entorns deliciosos. Hi ha un munt de rutes i passejades possibles, a peu i també en bici, amb racons idíl·lics. Si us decidiu a arribar-vos fins a Mura per fer la costellada, o la calçotada, a la Riera de Nespres, podreu aprofitar per visitar unes balmes amb cases troglodites fantàstiques, habitades, amb restaurant inclòs. Menjareu sota una balma increible, com ja hem comentat, tot molt rústic, molt i molt rústic. S’anomena el Puig de la Balma. Telèfon: 937433274. Si ha plogut veureu caure l’aigua des de dalt la balma. Espectacular. S’hi arriba des de la carretera de Mura a Rocafort, per un trencall a mà esquerra a uns tres kilòmetres de l’àrea de picnic. És una pista de terra, normalment  en bones condicions. Si no voleu recular cap a Terrassa, podeu continuar la carretera cap a Rocafort i al Pont de Vilomara, i sortir a l’autopista Manresa-Barcelona. Bon picnic, bona barbacoa a la Riera de les Nespres!.

De entre todas las zonas de picnic con barbacoas que se encuentran en Barcelona y alrededores, esta es la más bonitas. Cuando nosotros fuimos, hace ya unos años, habia solo cuatro mesas mal contadas, y unos cuantos fogones, en un estrecho terreno, entre una carretera rural y un arroyo escuálido. Pero parece ser que esto ha cambiado. Una amiga de la zona nos comenta amablemente que todo está renovado. Que son 13 las barbacoas, y unas treinta mesas con capacidad para 250 personas. Además cuenta con servicio de bar y lavabos. El paisaje es grandioso, y el lugar es fabuloso. Se encuentra en la salida del pequeño pueblo de Mura, en medio de la sierra de l’Obac, en el mismo corazón del Parque Natural de Sant Llorenç, a pocos kms. de Terrassa. Se llega fácilmente desde esta ciudad por la carretera que sube al Coll de Estenalles, y luego baja hacia Talamanca y Navarcles. Es la carretera BV-1221. Mura es un pueblo medieval realmente guapísimo, de calles estrechas, casas de piedra y una iglesia románica. La naturaleza de los alrededores es virgen, con unos entornos deliciosos. Hay un montón de rutas y paseos posibles, a pie y en bici, con rincones idílicos. Pues bien, saliendo del pueblo, por el camino rural asfaltado que va hacia Rocafort, a continuación, a mano izquierda encontrarán el área de picnic y barbacoas, cerca de la Riera de Nespres, junto a la carretera. Los niños se lo pasarán muy bien haciendo el indio por las grandes piedras del arroyo, y aún más si lleva agua, que no siempre lleva. Ya hemos dicho que hay todo tipo de servicios, en el bar, con alquiler de mesas y parrillas, venta de leña y bebidas, servicios sanitarios y recogida de basuras. El horario de apertura es del 1 de marzo al 31 de julio, agosto cerrado por el peligro de incendio, y del 1 de septiembre al 30 de noviembre, sólo los sábados, domingos y festivos, y siempre de 10 de la mañana a 17 horas de la tarde. Si se deciden a ir hasta Mura para hacer la barbacoa, o la calçotada, en la Riera de Nespres, podrán aprovechar para visitar unas grutas con casas trogloditas fantásticas, habitadas, con restaurante incluido. Comeréis bajo una gruta increible, como ya hemos comentado, todo muy rústico, muy, muy rústico. Denomina el Puig de la Balma. Teléfono: 937433274. Si ha llovido veréis caer al agua desde arriba la gruta. Espectacular. Se llega desde la carretera de Mura en Rocafort, por un desvío a mano izquierda a unos tres kilómetros del área de picnic. Es una pista de tierra, normalmente en buenas condiciones. Si no se quiere retroceder hacia Terrassa, se puede continuar la carretera hacia Rocafort y el Pont de Vilomara, y salir a la autopista Manresa-Barcelona. ¡Buena barbacoa en Mura!.

Les barbacoes de la Riera de Nespres

Una molt bona, i maca zona de pícnic amb barbacoes que podeu trobar no gaire lluny de Barcelona. La riera de les Nespres, que travessa una vall magnífica, plena de natura, i el bellíssim poble medieval de Mura, dona nom al pícnic. El paratge està totalment renovat. Està situat a la sortida del bellíssim  poble de Mura, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Allà preneu la pista asfaltada que va en direcció Rocafort i d’allà segueix cap el Pont de Vilomara. L’àrea de pícnic i barbacoes està sota l’empara de la Diputació de Barcelona, que gestiona tot el parc. Disposa de moltes barbacoes, exactament 13, i teniu 30 taules, amb capacitat per 250 persones. Hi ha servei de bar i lavabos. Les taules es lloguen, així com les barbacoes, que son també de pagament. Allà mateix venen begudes, llenya i el que necessiteu. Atenció: com tots els equipaments públics situats en parcs naturals, a l’estiu està tancat, pel perill de foc forestal. L’horari d’obertura és de l’1 de març al 31 de juliol, agost tancat pel perill d’incendi, i de l’1 de setembre al 30 de novembre, només els dissabtes, diumenges i festius, i sempre de 10 del matí a 17 hores de la tarda. Podeu obtenir més informació trucant al telèfon: 93 831.04.72, o mirant el seu web o el seu el seu Facebook. Des de la zona de picnic es pot accedir a la riera de les Nespres pròpiament dita. El paisatge és grandiós, i el lloc és fabulós, ideal per correr i saltar amb la canalla. Visitar el poble de Mura és imprescindible. Una vila medieval magnífica, perfectament conservada.  Des del picnic també podeu fer excursions a peu pel Parc Natural de Sant Llorenç, entre boscos meravellosos, rierols de muntanya, cascades… i tot a molt pocs kms. de Terrassa. Hi arribareu fàcilment des d’aquesta ciutat per la carretera que puja al Coll d’Estenalles, i després baixa cap a Talamanca i Navarcles. És la carretera BV-1221. No us oblideu de parar a Mura, que ja hem dit que és un poble medieval realment guapíssim, de carrers estrets, cases de pedra i una església romànica. La natura dels voltants és verge, amb uns entorns deliciosos. Hi ha un munt de rutes i passejades possibles, a peu i també en bici, amb racons idíl·lics. Si us decidiu a arribar-vos fins a Mura per fer la costellada, o la calçotada, a la Riera de Nespres, podreu aprofitar per visitar unes balmes amb cases troglodites fantàstiques, habitades, amb restaurant inclòs. Menjareu sota una balma increible, com ja hem comentat, tot molt rústic, molt i molt rústic. S’anomena el Puig de la Balma. Telèfon: 937433274. Si ha plogut veureu caure l’aigua des de dalt la balma. Espectacular. S’hi arriba des de la carretera de Mura a Rocafort, per un trencall a mà esquerra a uns tres kilòmetres de l’àrea de picnic. És una pista de terra, normalment  en bones condicions. Si no voleu recular cap a Terrassa, podeu continuar la carretera cap a Rocafort i al Pont de Vilomara, i sortir a l’autopista Manresa-Barcelona. Bon picnic, bona barbacoa a la Riera de les Nespres!.

De entre todas las zonas de picnic con barbacoas que se encuentran en Barcelona y alrededores, esta es la más bonitas. Son 13 las barbacoas, y unas treinta mesas con capacidad para 250 personas. Además cuenta con servicio de bar y lavabos. El paisaje es grandioso, y el lugar es fabuloso. Se encuentra en la salida del pequeño pueblo de Mura, en medio de la sierra de l’Obac, en el mismo corazón del Parque Natural de Sant Llorenç, a pocos kms. de Terrassa. Se llega fácilmente desde esta ciudad por la carretera que sube al Coll de Estenalles, y luego baja hacia Talamanca y Navarcles. Es la carretera BV-1221. Mura es un pueblo medieval realmente guapísimo, de calles estrechas, casas de piedra y una iglesia románica. La naturaleza de los alrededores es virgen, con unos entornos deliciosos. Hay un montón de rutas y paseos posibles, a pie y en bici, con rincones idílicos. Pues bien, saliendo del pueblo, por el camino rural asfaltado que va hacia Rocafort, a continuación, a mano izquierda encontrarán el área de picnic y barbacoas, cerca de la Riera de Nespres, junto a la carretera. Los niños se lo pasarán muy bien haciendo el indio por las grandes piedras del arroyo, y aún más si lleva agua, que no siempre lleva. Ya hemos dicho que hay todo tipo de servicios, en el bar, con alquiler de mesas y parrillas, venta de leña y bebidas, servicios sanitarios y recogida de basuras. El horario de apertura es del 1 de marzo al 31 de julio, agosto cerrado por el peligro de incendio, y del 1 de septiembre al 30 de noviembre, sólo los sábados, domingos y festivos, y siempre de 10 de la mañana a 17 horas de la tarde. Si se deciden a ir hasta Mura para hacer la barbacoa, o la calçotada, en la Riera de Nespres, podrán aprovechar para visitar unas grutas con casas trogloditas fantásticas, habitadas, con restaurante incluido. Comeréis bajo una gruta increible, como ya hemos comentado, todo muy rústico, muy, muy rústico. Denomina el Puig de la Balma. Teléfono: 937433274. Si ha llovido veréis caer al agua desde arriba la gruta. Espectacular. Se llega desde la carretera de Mura en Rocafort, por un desvío a mano izquierda a unos tres kilómetros del área de picnic. Es una pista de tierra, normalmente en buenas condiciones. Si no se quiere retroceder hacia Terrassa, se puede continuar la carretera hacia Rocafort y el Pont de Vilomara, y salir a la autopista Manresa-Barcelona. ¡Buena barbacoa en Mura!.

Les Esplugues de Castellcir

Realment ens encanta recomanar-vos excursions tan senzilles, boniques i resultones com aquesta. Es tracta de la visita a una masia construïda sota una balma, una espluga, que ha estat habitada ininterrompudament des del neolític fins l’any 2002. Un lloc encisador, amb un pont medieval, romànic del segle XI, i un riuet d’ensomni, la riera de Fontscalents, completent el conjut. Allà trobareu, a més, prats per còrrer, boscos de roure i pi, vegetació abundant, bolets i animalons de tota mena. L’edifici, que ara està en reconstrucció, (any 2011), es convertirà en un ecomuseu del Moianès, una comarca històrica preciosa. Completament muntada dins la roca, l’edifici consta de diverses plantes, i annexos, com ara corrals i golfes. No te teulada, la pròpia espluga li fa d’aixopluc. La planta baixa, on hi ha les dependències refetes al sg. XVIII, conserva la cuina i la sala. A dalt les habitacions. Tot es convertirà en un centre d’interpretació de la vida a pagès, i de l’aprofitament per l’home de la natura i el bosc. Molt adient. Sense ser res de l’altra món, us assegurem que us agradarà d’allò més. Obert, si les obres ho permeten, els diumenges de 12 a 14 hores. Petits i grans podreu descobrir com es vivia en una masia troglodita. Trobareu Les Esplugues molt a prop del nucli urbà de Castellcir. Per arribar-hi cal anar fins Mollet del Vallés, i d’allà cap a Caldes de Montbui per la C-59. Continueu per la mateixa carretera en direcció a Moià passant per Sant Feliu de Codines i fent cap a Castellterçol. Just al centre de Castellterçol, en el semàfor, cal girar a la dreta cap a Castellcir, ben senyalitzat. Desestimeu entrar al casc urbà de Castellcir, preferint continuar per la carretera BV-1310 cap a Santa Coloma Sasserra. Just uns metres més endavant, en el pk 3.8, preneu un camí de terra a l’esquerra. Senyalització vertical, poc visible. Atenció el camí és apte per tota mena de vehicles, però te sots i fa baixada. Cal anar en compte!. Creuareu rouredes i camps de conreu, fins arribar a la riera de Fontscalents. El rierol es travessa per una plataforma de ciment. Just a l’altra banda de la riera ja veieu la masia d’Esplugues. Bon aparcament al prat que abans eren eres. També podeu baixar a peu des de Castellcir. Son 2 kms. llargs, de baixada, que en tornar seran tots de pujada, però es pot fer. Podeu informar-vos sobre horaris i visites guiades a la pàgina web del Consorci del Moianès o als telèfons 938301418 , o bé 938208000. De tota manera, l’entorn i les possibles activitats i passejades pels voltants de la masia valen la pena, estigui o no oberta. Parlant de passejades, el terme de Castellcir en te de molt boniques, per totes les edats i gustos. Llargues com les que us portaran al Castell de La Popa, així anomenat perquè sembla un vaixell de roca. Més a tocar del poble teniu l’església de Sant Andreu al costat de la riera de Castellcir. Molt més lluny, el magnífic bosc de faigs anomenat amb tota la raó La Sauva Negra. Ho sembla. Preciós a la tardor. A les afores del poble, ja camí de Moià podeu anar a Marfà, primer en cotxe, i després a peu. En cotxe, per bona carretera i pista, podeu visitar Santa Coloma Saserra, amb una bonica ermita romànica, unes masies i un roure monumental, anomenat del Giol. També aconsellable visitar la bonica vila de Moià, la capital de la comarca, amb la fantàstica casa museu de Rafael de Casanova, tota una lliçó d’història. No menys interessants son les “Coves del Toll“, camí de Collsuspina i Vic, un altre gran atractiu de la zona del Moianès. Tampoc no us perdeu el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, atenció als horaris, una mica estranys. O el poble de Granera, amb el seu castell. Bé, ja veieu que la cosa dona per un cap de setmana. Si us decidiu, podeu dormir i menjar en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just on surt la carretera que va a Castellcir. Modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes”, molt coquetona, al mig de la natura. Fora de la zona de Castellcir podeu probar els hotels i restaurants de Moià mateix. Hem menjat de fàbula al restaurant Padrisa, i també molt recomanable “El Colom“, a tocar. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping, en plena natura.

Realmente nos encanta recomendar excursiones tan sencillas, bonitas y resultonas como esta. Se trata de la visita a una masía construida bajo una gruta, una cueva, que ha sido habitada ininterrumpidamente desde el neolítico hasta el año 2002. Un lugar encantador, con un puente medieval, románico del siglo XI, y un riachuelo de ensueño, la riera de Fontscalents, completando todo el conjuto. Allí encontrarán, además, prados para correr, bosques de roble y pino, vegetación abundante, setas y animales de todo tipo. El edificio, que ahora está en reconstrucción, (año 2011), se convertirá en un ecomuseo de El Moianès, una comarca histórica preciosa. Completamente montado en la roca, el edificio consta de varias plantas, y anexos, como corrales y buhardilla. No tiene tejado, la propia cueva le hace de refugio. La planta baja, donde están las dependencias reconstruidas en sg. XVIII, conserva la cocina y la sala. Arriba estan las habitaciones. Todo se convertirá en un centro de interpretación de la vida en el campo, y del aprovechamiento por el hombre de la naturaleza y el bosque. Muy adecuado. Sin ser nada del otro mundo, les aseguramos que les gustará. Abierto, si las obras lo permiten, los domingos de 12 a 14 horas. Pequeños y grandes podrán descubrir cómo se vivía en una masía troglodita. Encontrarán Las Esplugues muy cerca del núcleo urbano de Castellcir. Para llegar hay que ir hasta Mollet del Vallés, y de allí hacia Caldes de Montbui por la C-59. Continúen por la misma carretera en dirección a Moià pasando por Sant Feliu de Codines y hacia Castellterçol. Justo en el centro de Castellterçol, en el semáforo, hay que girar a la derecha hacia Castellcir, bien señalizado. Desestimad la entrada en el casco urbano de Castellcir, prefiriendo continuar por la carretera BV-1310 hacia Santa Coloma Sasserra. Justo unos metros más adelante, en el pk 3.8, tomad un camino de tierra a la izquierda. Señalización vertical, poco visible. Atención el camino es apto para todo tipo de vehículos, pero tiene baches y hace bajada. ¡Hay que tenerlo en cuenta!. Cruzaréis robledales y campos de cultivo, hasta llegar a la riera de Fontscalents. El arroyo se cruza por una plataforma de cemento. Justo al otro lado de la riera ya veis la masía de Esplugues. Buen aparcamiento en el prado que antes eran eras. También se puede bajar a pie desde Castellcir. Son 2 kms. largos, de bajada, que al volver serán todos de subida, pero se puede hacer. Pueden informarse sobre horarios y visitas guiadas en la página web del Consorcio del Moianès o los teléfonos 938301418, o bien 938208000. De todas formas, el entorno y las posibles actividades y paseos por los alrededores de la masía valen la pena, esté o no abierta. Hablando de paseos, el término de Castellcir tiene algunos muy bonitos, y para todas las edades y gustos. Largos como las que os llevará al Castillo de La Popa, así llamado porque parece un barco de roca. Más cerca del pueblo tienen la iglesia de San Andrés junto a la riera de Castellcir. Mucho más lejos, el magnífico bosque de hayas llamado con razón la Sauva Negra. Lo parece. Precioso en otoño. En las afueras del pueblo, ya camino de Moià pueden ir a Marfà, primero en coche, y luego a pie. En coche, por buena carretera y pista, podéis visitar Santa Coloma Saserra, con una bonita ermita románica, unas masías y un roble monumental, llamado del Giol. También aconsejable visitar la bonita villa de Moià, la capital de la comarca, con la fantástica casa museo de Rafael de Casanova, toda una lección de historia. No menos interesantes son las “Cuevas del Toll”, camino de Collsuspina y Vic, otro gran atractivo de la zona del Moianès. Tampoco os perdáis el bellísimo monasterio de Santa María del L’Estany, atención a los horarios, un poco extraños. O el pueblo de Granera, con su castillo. Bueno, ya veis que la cosa da para un fin de semana. Si se deciden, pueden dormir y comer en un hotelito acogedor de Castellterçol: “La Violeta”, justo donde sale la carretera que va a Castellcir. Moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. Si os más el turismo rural, miraros la casa rural “Las Umbretes”, muy coquetona, en medio de la naturaleza. Fuera de la zona de Castellcir se puede probar en los hoteles y restaurantes de Moià mismo. Hemos comido de fábula en el restaurante Padrisa, y también muy recomendable “El Colom”, a su lado. En Sant Quirze Safaja tienen un bonito camping.

Viu el parc a Mura!

Aquesta sortida familiar que avui us proposem, si no plou, no hauríeu de perdre-us-la sota cap motiu. Es tracta de visitar de nou el petit poble de Mura, al bell mig de la serra de l’Obac, al mateix cor del Parc Natural de Sant Llorenç, a pocs kms. de Terrassa. Hi arribareu fàcilment des d’aquesta ciutat per la carretera que puja al Coll d’Estenalles, i després baixa cap a Talamanca i Navarcles. És la carretera BV-1221. Sí, ja sabem que us hem recomanat de pujar fins Mura moltes vegades. Ara ho fem una vegada més. I és perquè aquest proper diumenge, dia 24 d’abril de 2011, de 10 a 14 hores, s’hi celebra una bonica fira d’artesans, amb motiu dels 20 anys de la iniciativa “Viu el Parc”.  Serà una matinal fantàstica, sobretot pels infants. Amb múltiples tallers participatius. Hi haurà jocs, música pels carrers del poble, sardanes… Però si esteu llegint això, i la festa ja ha passat, no us preocupeu!. Un matí a Mura és una experiència guapíssima. Natura verge, entorns deliciosos i un poblet medieval. Inaudit!. Possibilitat de rutes i passejades, a peu i en bici, resseguint la riera. Racons idíl·lics. I, camí de Rocafort, podeu visitar unes balmes amb cases troglodites fantàstiques, habitades, amb restaurant inclòs. I tot molt a prop de Barcelona. Si voleu dinar a Mura, haureu de reservar segur. Us reconamem de tot cor l’Hostal de Mura, on sempre anem nosaltres, al carrer Alavedra, 5. Telèfon: 93 831 80 40. També es menja bé a Cal Carter, més gran, al carrer Tomàs Viver, 1. Telèfon: 93 831 70 36. A sota una balma increible, com ja hem comentat, tot molt rústic, molt i molt rústic, a les afores del poble, carn a la brassa, teniu El Puig de la Balma. Al mig del bosc. Telèfon: 937433274. Us ho passareu molt bé!

Esta salida familiar que hoy os proponemos, si no llueve, no deberían de perdersela bajo ningún motivo. Se trata de visitar de nuevo el pequeño pueblo de Mura, en medio de la sierra de l’Obac, en el mismo corazón del Parque Natural de Sant Llorenç, a pocos kms. de Terrassa. Se llega fácilmente desde esta ciudad por la carretera que sube al Coll de Estenalles, y luego baja hacia Talamanca y Navarcles. Es la carretera BV-1221. Sí, ya sabemos que os hemos recomendado subir hasta Mura muchas veces. Ahora lo hacemos una vez más. Y es porque este próximo domingo, día 24 de abril de 2011, de 10 a 14 horas, se celebra una bonita feria de artesanos, con motivo de los 20 años de la iniciativa “Vive el Parque “. Será una matinal fantástica, sobre todo para los niños. Con múltiples talleres participativos. Habrá juegos, música por las calles del pueblo, sardanas … Pero si estáis leyendo esto, y la fiesta ya ha pasado, no os preocupeis. Una mañana en Mura es una experiencia guapísima. Naturaleza virgen, entornos deliciosos y un pueblo medieval. ¡Inaudito!. Posibilidad de rutas y paseos, a pie y en bici, siguiendo la riera. Rincones idílicos. Y, camino de Rocafort, pueden visitar unas grutas con casas trogloditas fantásticas, habitadas, con restaurante incluido. Y todo muy cerca de Barcelona. Si quieren comer en Mura, deberán reservar seguro. Os recomendamos de todo corazón el Hostal de Mura, donde siempre vamos nosotros, en la calle Alavedra, 5. Teléfono: 93 831 80 40. También se come bien en Cal Carter, mayor, en la calle Tomás Viver, 1. Teléfono: 93 831 70 36. Y bajo una gruta increíble, como ya hemos comentado, todo muy rústico, muy y muy rústico, en las afueras del pueblo, carne a la brasa, tienen El Puig de la Balma. En medio del bosque. Teléfono: 937433274.

Santa Maria de Mave

A les terres dures de Palència. A les duríssimes i fermes terres del nord de Palència, allà on neixen els rius de la Castella eterna, trobareu la bellessa serena, senzilla, simple de Mave. Nosaltres la vàrem descobrir sense voler-ho. Cercant un lloc on dormir, un aixopluc en les inmenses soledats castellanes. Hi ho trobarem tot de cop. Un monestir romànic preciós, un restaurant deliciós i un hotel rural ple d’encant. Són indestriables. Són tot un. Són el convent de Mave. I així us les explicarem. Començarem pel monestir que és l’hotel. És una obra romànica robusta i potent, del segle XIII. Impresiona la puresa de les seves línies, la simplicitat, austeritat, del conjunt. L’hotel, què ocupa les dependències del convent, te unes habitacions d’una calidessa extrema, i a l’hora, d’una extrema simplicitat decorativa, monacal. El restaurant és ideal per vetllades romàntiques, per un retir gastronòmic. Tot desprén un luxe contingut. Si us decidiu a passar la nit en aquest indret, heu de saber que podreu descobrir les petites joies, no gens ostentoses, que hi ha al seu voltant. Com ara el petit poble de Olleros, amb la seva esglèsia rupestre, excavada en la roca viva i, tantmateix, romànica, que es remunta al segle IX. O el poble fort d’Aguilar de Campoo, el gran nucli de la comarca, amb el seu castell damunt el turó, i la plaça medieval. O el poblet de Vallespinoso amb l’ermita dalt de la peña, romànica puríssima, amb els millors capitells del romànic palentí, que ja és dir. A Herrera teniu Santa Eufemia, un antic monestir. A Moarves, l’església parroquial, que també és romànica, i declarada monument nacional. O el monestir de Sant Andreu d’Arroyo, que conserva el temple, la sala capitular i el claustre. La zona és d’una bellessa natural arrebatadora. El parc natural de les Fuentes Carrionas, on neixen els rius carrión i Pisuerga, és un indret ple de boscos, muntanyes, rius i embassaments que són com llacs. El més semblant que podeu imaginar als parcs naturals nordamericans de les Rocalloses. Hi arribareu per Aguilar de Campoo, i Cervera de Pisuerga, que n’és la porta d’entrada. També està ben a prop Reinosa, i Fontibre, on neix l’Ebre. Evidentment no recomanem cap altre allotjament o restaurant que el convent de mave, per nosaltres, molt especial.

En las tierras duras de Palencia. En las durísimas y firmes tierras del norte de Palencia, donde nacen los ríos de la Castilla eterna, encontraréis la belleza serena, sencilla, y simple de Mave. Nosotros la descubrimos sin querer. Buscando un lugar donde dormir, un cobijo en las inmensas soledades castellanas. Y lo encontramos todo de un solo golpe. Un monasterio románico precioso, un restaurante delicioso y un hotel rural lleno de encanto. Son inseparables. Son todo uno. Son el convento de Mave. Y así os las explicaremos hoy. Empezaremos por el monasterio, que es del hotel. Una obra románica robusta y potente, del siglo XIII. Impresiona la pureza de sus líneas, la simplicidad, austeridad, del conjunto. El hotel, que ocupa las dependencias del convento, tiene unas habitaciones de una calidez extrema, pero de una extrema simplicidad decorativa, casi monacal. El restaurante es ideal para veladas románticas, para un retiro gastronómico. Todo desprende un lujo contenido. Si se deciden a pasar la noche en este lugar, deben de saber que podrán descubrir las pequeñas joyas, nada ostentosas, que hay a su alrededor. Como el pequeño pueblo de Olleros, con su iglesia rupestre, excavada en la roca viva y, sin embargo, románica, que se remonta al siglo IX. O el pueblo fortaleza de Aguilar de Campoo, el gran núcleo de la comarca, con su castillo sobre el cerro, y la plaza medieval. O el pueblo de Vallespinoso con la ermita en lo alto de la peña, románica purísima, con los mejores capiteles del románico palentino, que ya es mucho decir. En Herrera tienen Santa Eufemia, que és un antiguo monasterio. En Moarves, la iglesia parroquial, que también es románica, y declarada monumento nacional. O el monasterio de San Andrés de Arroyo, que conserva el templo, la sala capitular y el claustro. La zona es de una belleza natural arrebatadora. El parque natural de las Fuentes Carrionas, donde nacen los ríos Carrión y Pisuerga, es un lugar lleno de bosques, montañas, ríos y embalses que son como lagos. Lo más parecido que se puede imaginar a los parques naturales norteamericanos de las Rocosas. Se llega por Aguilar de Campoo, y Cervera de Pisuerga, que es la puerta de entrada. También está muy cerca Reinosa, y Fontibre, donde nace el Ebro. Evidentemente no recomendamos ningún otro alojamiento o restaurante que el convento de Mave, para nosotros, muy especial.

Festa de Sant Marc a Mura

Al petit, bonic i aixerit poblet de Mura, la diada de Sant marc és festa grossa. Mura està situat al bell mig de la serra de l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç, a pocs kms. de Terrassa per la carretera que puja al Coll d’Estenalles, i després baixa cap a Talamanca i Navarcles. El dia de Sant Marc, 25 d’abril, o el cap de setmana més proper, s’hi celebra com cal. Molt senzilla i cassolanament, però dignament. Hi trobareu fira d’artesans, amb productes fets per elaboradors de tots els parcs naturals catalans, durant tot el matí. També s’organitzen una sèrie de tallers participatius per infants, i jocs. Hi haurà música vuitcentista pels carrers medievals del poble, que són bonics de recòrrer encara que no s’hi faci res de res. A les 12 hores del migdia, solemne missa en honor de Sant Marc. I acabada la missa, el moment més esperat: benedicció i repartiment dels panets de Sant Marc, que cal menjar allà mateix, i guardar-ne per casa, per tal de tenir bona sort tot l’any. Acaba la diada amb sardanes a la plaça de l’Església. Un matí lluït, en un marc bonic de veritat. Si mai no heu anat a Mura, aquesta és l’ocasió. Natura i entorns molt bonics. Possibilitat de rutes i passejades, a peu i en bici, resseguint la riera. Una riera saltarina i alegre. Una vila medieval molt ben conservada, amb racons idíl·lics, de foto necessària. Un petit parc zoològic, res de l’altre món, amb quatre paons reials. Unes balmes amb cases troglodites, fantàstiques. És com un món de fantasia. I molt a prop de Barcelona. Un matí perfecte, un dia de camp perfecte. Si voleu dinar haureu de reservar segur. Us reconamem l’Hostal de Mura, on sempre anem nosaltres, al carrer Alavedra, 5. Telèfon: 93 831 80 40. També es menja bé a Cal Carter, més gran, al carrer Tomàs Viver, 1. Telèfon: 93 831 70 36. A sota una balma increible, molt rústic, molt i molt rústic, a les afores del poble, carn a la brassa, teniu El Puig de la Balma. A mig del bosc. Telèfon: 937433274.

En el pequeño y bonito pueblo de Mura, el dia de Sant Marc es fiesta. Mura está situado en el corazón de la sierra de l’Obac, en el Parque Natural de Sant Llorenç, a pocos kms. de Terrassa por la carretera que sube al Coll de Estenalles, y luego baja hacia Talamanca y Navarcles. El día de San Marcos, 25 de abril, o el fin de semana más próximo, se celebra como es debido. Muy sencilla pero dignamente. Encontraréis feria de artesanos, con productos hechos por elaboradores de todos los parques naturales catalanes, durante toda la mañana. También se organizan una serie de talleres participativos para niños, y juegos. Habrá música decimonónica por las calles medievales del pueblo, que son bonitas de recorrer aunque no suceda nada de nada. A las 12 horas del mediodía, solemne misa en honor de San Marcos. Y acabada la misa, el momento más esperado: bendición y reparto de los panecillos de San Marcos, que hay que comer allí mismo, y guardar alguno para tenerlo en casa, pues da buena suerte todo el año. Acaba la fiesta con sardanas en la plaza de la Iglesia. Una mañana redonda, en un marco muy bonito, de verdad. Si nunca habeis io a Mura, esta es la ocasión. Naturaleza y entornos preciosos. Posibilidad de rutas y paseos, a pie y en bici, siguiendo la riera. Una riera saltarina y alegre. Una villa medieval muy bien conservada, con rincones idílicos, de foto necesaria. Un pequeño parque zoológico, nada del otro mundo, con cuatro pavos reales. Unas cuevas con casas trogloditas, fantásticas. Es como un mundo de fantasía. Y muy cerca de Barcelona. Una mañana perfecta, un día de campo perfecto. Si quieren comer tendrán que reservar seguro. Os recomendamos el Hostal de Mura, donde siempre vamos nosotros, en la calle Alavedra, 5. Teléfono: 93 831 80 40. También se come bien en Cal Carter, mayor, en la calle Tomás Viver, 1. Teléfono: 93 831 70 36. Bajo una cueva increíble, muy rústico, muy, muy rústico, en las afueras del pueblo, carne a la brasa, tiene El Puig de la Balma. En medio del bosque. Teléfono: 937433274.

Guadix

Guadix, a Granada, està al mig de la ruta que va de la costa llevantina, de Múrcia cap a Andalusia, i d’Almeria, cap a Jaen. És una vila bellíssima. Una ciutat que cal visitar. Sortiu de l’autopista que us està portant cap a Granada, Sevilla i Córdoba. Abandoneu per uns instants la via ràpida i descanseu. Descanseu passejant sense presses per aquesta perla de l’altiplà. Per aquesta porta de les terres andaluses. Senyora, sobèrbia. Amb els seus carrers de cases blanques, els seus palaus i els seus patis, però, sobretot, amb la seva magnífica catedral, obra mestra del barroc. Una joia per fora, i per dins. Una façana d’ensomni (a la foto) i, dins, un cor de fusta tallada que us deixarà bocabadats. Tampoc heu d’oblidar el barri de cases troglodites, el de la pròpia Guadix, i el de Purullena, a uns kms. de la vila. Cases fetes dins la roca, dins la terra, amb façanes blanques de calç que llueixen al sol profund del sud. Pugeu fins l’antiga alcaçaba mora, unes restes només, que dominen la ciutat. Admireu convents i esglèsies. I si encara us queda temps, visiteu uns kms. al sud, La Calahorra, amb la seva fortalessa renaixentista, exemplar únic a Espanya. Guadix, l’Acci romana, és l’entrada al regne de la fantasia que us espera, a peu d’autovia, per tal que reposeu dins la seva màgia. Aneu a Guadix per l’Abril o el Maig, per Setmana Santa, quan les roses s’obren i l’aire fa olor d’azahar. O a l’estiu, quan la calor fa bullir el paisatge. No és ciutat d’hiverns. Sierra Nevada posarà el teló de fons, el decorat fresquíbol, el contrapunt a la nausea per la xafogor. Els carrers estrets us donaran ombra. No temeu la calor a la musulmana Guadix. Trobareu bons allotjaments, que us faran passar la noña. Com l’hotel Abades, un hotel de carretera, a l’autovia, però luxós. Si dormir a peu de tràfic no us fa el pes, mireu-vos l’hotel Comercio, una bona opció. A La Calahorra teniu un hotel amb encant: l’Hospederia de Zenete. És impossible resenyar l’esplèndida oferta de restaurants de Guadix i la seva zona. Nosaltres vàrem menjar en un bar de la Plaça de la Constitució.

Guadix, en Granada, está en medio de la ruta que va de la costa levantina, desde Murcia a Andalucía, y de Almería, a Jaén. Es una villa bellísima. Una ciudad que hay que visitar. Salgan de la autopista que les está llevando hacia Granada, Sevilla y Córdoba. Abandonen por unos instantes la vía rápida y descansen. Descansen paseando sin prisas por esta perla del altiplano. Por esta puerta de las tierras andaluzas. Señora, soberbia. Con sus calles de casas blancas, sus palacios y sus patios, pero, sobre todo, con su magnífica catedral, obra maestra del barroco. Una joya por fuera, y por dentro. Una fachada de ensueño (en la foto) y, por dentro, con un coro de madera tallada que os dejará boquiabiertos. Tampoco hay que olvidar el barrio de casas trogloditas, el de la propia Guadix, y el de Purullena, a unos kms. de la villa. Casas hechas en la roca, en la tierra, con fachadas blancas de cal que lucen al sol profundo del sur. Subid hasta la antigua alcazaba mora, unos restos sólo, que dominan la ciudad. Admiren conventos e iglesias. Y si aún os queda tiempo, visitad unos kms. al sur, La Calahorra, con su fortaleza renacentista, ejemplar único en España. Guadix, la Acci romana, es la entrada al reino de la fantasía que les espera, a pie de autovía, para que descansen en su magia. Vayan a Guadix en Abril o en Mayo, en Semana Santa, cuando las rosas se abren y el aire huele a azahar. O en verano, cuando el calor hace hervir el paisaje. No es ciudad de inviernos. Sierra Nevada pondrá el telón de fondo, el decorado fresco, el contrapunto a la nausea por el bochorno. Las calles estrechas dan buena sombra. No temáis el calor de la musulmana Guadix. Encontraréis buenos alojamientos, que os harán pasar la noña. Como el hotel Abades, un hotel de carretera, en la autovía, pero lujoso. Si dormir a pie de tráfico no os gusta, ved en el hotel Comercio, una buena opción. En La Calahorra tiene un hotel con encanto: el de la Hospederia de Zenete. Es imposible reseñar la espléndida oferta de restaurantes de Guadix y su zona. Nosotros comimos en un bar de la Plaza de la Constitución.