Fira Eco Sant Cugat ses Garrigues


 

Sant Cugat Sesgarrigues es troba al centre del Penedès, en una zona plana, oberta, plena de vinya. Per arribar-hi des de Barcelona cal anar per la N-340, pel port de l’Ordal, si sou amant de l’aventura i no us importa fer cua. O bé per l’autopista AP-7 fins la sortida Vilafranca, i recular per la N-340, direcció Barcelona uns 4 Km. A mà esquerra trobareu la carretera que porta a St. Cugat, (a mà dreta si veniu de l’Ordal). Per ser més exactes, la desviació està situada al lloc on la carretera N-340 travessa el nucli dit de “Les Cases Roges”. El poble, bonic, petit, blanc, no tindría res d’especial si no fos perquè el proper cap de setmana hi te lloc la Fira Eco Sant Cugat. El diumenge 25 de setembre s’han programat diferents actes, com ara una caminada, una bicicletada, un mercat d’intercanvi, l’espai salut amb moltes activitats, conferències, una exposició, xerrades  i tallers per a totes les edats i la fira amb estands i expositors. Aquest any totes les activitats seran als voltants de la zona esportiva. Podeu trobar tota la informació al web: www.ecosantcugat.cat, i també via facobook i twitter. Per dinar per allà us recomanem un seguit de llocs fantàstics. Començarem per Vilafranca. Aquí teniu Cal Ton, un clàssic de la ciutat, cuina elaborada, de categoria, preus en consonància. Podeu anar de picnic amb elles i xupar-vos els dits. A la carretera que porta a la Granada, i a Sant Sadurní d’Anoia, trobareu el Sumoll, un altre temple gastronòmic.

Sant Cugat Sesgarrigues se encuentra en el centro del Penedés, en una zona llana, abierta, llena de vides. Para llegar, desde Barcelona, hay que ir por la N-340, por el puerto del Ordal, si se es amante de la aventura y les importa hacer cola. O bien por la autopista AP-7 hasta la salida Vilafranca, y retroceder por la N-340, en dirección Barcelona, unos 4 km. A mano izquierda vereis la carretera que os lleva a St. Cugat, (a mano derecha si vienen del Ordal). Para ser más exactos, la desviación está situada en el lugar donde la carretera N-340 atraviesa el núcleo dicho de “Las Casas Rojas”. El pueblo, bonito, pequeño, blanco, no tendría nada de especial si no fuera porque hay allí una feria ecologica muy chula, con talleres y otros actos. Para comer por allí os recomendamos una serie de lugares fantásticos. Comenzaremos por Vilafranca. Aquí tenéis Cal Ton, un clásico de la ciudad, cocina elaborada, de categoría, precios en consonancia. En la carretera que lleva a la Granada, hacia Sant Sadurní d’Anoia, encontraréis el Sumoll, otro templo gastronómico. Y ya que estamos puestos en las comidas de categoría, en Les Guiñoles, en Avinyonet, camino del Ordal, pueden deleitarse y relajarse con las delicias del restaurante Ú. ¡Buena feria del mosto en Sant Cugat!.

Capileira


A Sierra Nevada, prop de Granada, us esperen els pobles de les Alpujarras, una Andalusia inaudita, atípica, gairebé alpina, de llogarets blancs de calç a l’estiu i de neu a l’hivern, un món rural, molt antic. I, d’entre els molts que hi ha, us volem proposar, a tall d’exemple, el bonic poble de Capileira, de fet, un dels pobles més bonics d’Espanya, si fem cas del que opina l’associació que el regeix. Un nom gallec per una vila blanca andalusa, situada en mig de muntanyes. Arribeu-vos a Capileira en el decurs d’una ruta per Andalusia, per Granada. La Alpujarr granadina és, sense cap mena de dubte, un dels racons més bonics d’Espanya. És increible que tanta bellessa s’hagi pogut ajuntar en un territori tan petit i ben definit. Està feta de pobles blancs, blanquíssims, com Capileira mateix, que s’aboquen damunt barrancs profunds. A sota s’escolen les aigües dels riuets que baixen de les neus eternes de Sierra Nevada. La muntanya, gegantina, s’alça darrera les cases dominant l’escena. L’ambient és d’alta muntanya. Malgrat això, el sol domina l’espai, cegador, brillant, enlluernador. Cases i carrers s’amagen de la llum poderosa recargolant-se i enfonsant-se dins de teulades i túnels. Unes sobre les altres. Son ben curioses aquestes cases sense teules. El sostre de les cases està fet de terra de la comarca. Una curiositat ben remarcable. Només les xemeneies es drecen com bolets sobre la sorra. Les parres onegen al vent.  Si voleu arribar-hi, des de Granada capital, o des de Motril, a la costa tropical granadina, només cal que agafeu l’autovia que remunta entre aquestes dues poblacions la serra potent. Sortiu a Orgiva, o arribeu-hi a través de Lanjarón. Des d’Orgiva pugueu cap a Pampaneira, Bubión i arribar fins a Capilleira. És una carretera de muntanya que s’enfila en mig d’un barranc. Al cap de munt veureu tres encisadors poblets, blancs de calç, perduts en aquest espai agrestre. Aquí els moriscos van resistir, durant anys, la pressió dels cristians. Des de Capileira, a l’Alpujarra podreu fer rutes increibles. Alta i mitja muntanya. Però també passejar. O bé anar de botigues: artesania, gastronomia, alfombres, oli, pernil, formatge, roba… Per dinar us recomanem el restaurant Belezmin, Tel: 958 763 102. No està a Capileira, sinó al poble veí, a la plaça de l’esglèsia del bellíssim poble de Pampaneira. Tenen també un pernil increible, de Trevelez, un altre poble de l’Alpujarra. Famós a tota Espanya. I amb raó. També us oferiran formatges formidables, tapes abundants, racions i cuina d’ensomni: patates a lo pobre, carn de porc adovada… tot a preus molt raonables. Bon servei. Amables. Reserveu. Evidentment no és la única oferta. Tots aquests pobles estan plens d’establiments on menjar molt bé. I on dormir molt bé. Hi hem vist cases rurals molt maques. Nosaltres, però, hem dormit a Granada, a l’hotel AC Granada. Al costat de l’estació d’autobusos. Servei impecable. Bon preu. Millor qualitat.

En Sierra Nevada, cerca de Granada, os esperan los pueblos de las Alpujarras, una Andalucía inaudita, atípica, casi alpina, de aldeas blancas de cal en verano y de nieve en invierno, un mundo rural, muy antiguo. Y entre ellos Capileira, uno de los pueblos más bonitos de España. La Alpujarra es, sin lugar a dudas, uno de los rincones más bonitos de España. Es increíble que tanta belleza se haya podido dar cita en un territorio tan pequeño y bien definido. Está hecha de pueblos blancos, blanquísimos, que se vierten sobre barrancos profundos. Debajo se escurren las aguas de los riachuelos que bajan de las nieves eternas de Sierra Nevada. La montaña, gigantesca, se levanta detrás de las casas dominante, en medio de la escena. El ambiente es de alta montaña. Sin embargo, el sol domina el espacio, cegador, brillante, deslumbrante. Casas y calles se esconden de la luz poderosa retorciéndose y hundiéndose dentro de tejados y túneles. Unas sobre otras. Son muy curiosas estas casas sin tejas. El techo de las casas está hecho de tierra de la comarca. Una curiosidad muy remarcable. Sólo las chimeneas se levantan como setas sobre la arena. Las parras ondean al viento. Si quiere llegar, desde Granada capital, o desde Motril, en la costa tropical granadina, sólo tienen que coger la autovía que remonta entre estas dos poblaciones, la sierra potente. Salid a Orgiva, o lleguad a ella a través de Lanjarón. Desde Orgiva pueden tomar hacia Pampaneira, Bubión y Capilleira. Es una carretera de montaña que sube en medio de un barranco. En lo alto verán tres encantadores pueblos, blancos de cal, perdidos en este espacio agreste. Aquí los moriscos resistieron, durante años, la presión de los cristianos. En la Alpujarra podrán hacer rutas increíbles. Alta y media montaña. Pero también pasear. O bien ir de tiendas: artesanía, gastronomía, alfombras, aceite, jamón, queso, ropa … Para comer os recomendamos el restaurante Belezmin, Tel: 958 763 102. En la plaza de la iglesia del bellísimo pueblo de Pampaneira. Tienen un jamón increible, de Trevélez, otro pueblo de la Alpujarra. Famoso en toda España. Y con razón. También le ofrecerán quesos formidables, tapas abundantes, raciones y cocina de ensueño: patatas a lo pobre, carne de cerdo adovada … todo a precios muy razonables. Buen servicio. Amables. Reservad. Evidentemente no es la única oferta. Todos estos pueblos están llenos de establecimientos donde comer muy bien. Y donde dormir muy bien. Hemos visto casas rurales muy bonitas. Nosotros, sin embargo, hemos dormido en Granada, en el hotel AC Granada. Junto a la estación de autobuses. Servicio impecable. Buen precio. Mejor calidad.

In the Sierra Nevada, near Granada, the towns of the Alpujarras await you, an Andalusia atypical, almost alpine, villages of white in summer and in winter, a rural world, very old.

Dans la Sierra Nevada, près de Grenade, les villages des Alpujarras vous attendent, une Andalousie sans précédent, atypique, presque alpine, des villages blancs en été et en hiver, un monde rural, très ancien.

 

Eco Sant Cugat ses Garrigues


ecosantcugat

Sant Cugat Sesgarrigues es troba al centre del Penedès, en una zona plana, oberta, plena de vinya. Per arribar-hi des de Barcelona cal anar per la N-340, pel port de l’Ordal, si sou amant de l’aventura i no us importa fer cua. O bé per l’autopista AP-7 fins la sortida Vilafranca, i recular per la N-340, direcció Barcelona uns 4 Km. A mà esquerra trobareu la carretera que porta a St. Cugat, (a mà dreta si veniu de l’Ordal). Per ser més exactes, la desviació està situada al lloc on la carretera N-340 travessa el nucli dit de “Les Cases Roges”. El poble, bonic, petit, blanc, no tindría res d’especial si no fos perquè el tercer cap de setmana d’octubre hi te lloc la 14a edició de l’Eco Sant Cugat. El diumenge 25 de setembre s’han programat diferents actes, com ara una caminada, una bicicletada, un mercat d’intercanvi, l’espai salut amb moltes activitats, conferències, una exposició, xerrades  i tallers per a totes les edats i la fira amb estands i expositors. Aquest any totes les activitats seran als voltants de la zona esportiva. Podeu trobar tota la informació al web: www.ecosantcugat.cat, i també via facobook i twitter. Per dinar per allà us recomanem un seguit de llocs fantàstics. Començarem per Vilafranca. Aquí teniu Cal Ton, un clàssic de la ciutat, cuina elaborada, de categoria, preus en consonància. Boníssimes pizzes al Vesuvio. Podeu anar de picnic amb elles i xupar-vos els dits. A la carretera que porta a la Granada, i a Sant Sadurní d’Anoia, trobareu el Sumoll, un altre temple gastronòmic. I ja que estem posats en els àpats de categoria, a Les Guinyoles, a Avinyonet, camí de l’Ordal, podeu delitar-vos amb les delícies del restaurant Ú. Bona fira a Sant Cugat!.

Sant Cugat Sesgarrigues se encuentra en el centro del Penedés, en una zona llana, abierta, llena de vides. Para llegar, desde Barcelona, hay que ir por la N-340, por el puerto del Ordal, si se es amante de la aventura y les importa hacer cola. O bien por la autopista AP-7 hasta la salida Vilafranca, y retroceder por la N-340, en dirección Barcelona, unos 4 km. A mano izquierda vereis la carretera que os lleva a St. Cugat, (a mano derecha si vienen del Ordal). Para ser más exactos, la desviación está situada en el lugar donde la carretera N-340 atraviesa el núcleo dicho de “Las Casas Rojas”. El pueblo, bonito, pequeño, blanco, no tendría nada de especial si no fuera porque el domingo 25 hay allí una feria ecologica muy chula, con talleres y otros actos. Para comer por allí os recomendamos una serie de lugares fantásticos. Comenzaremos por Vilafranca. Aquí tenéis Cal Ton, un clásico de la ciudad, cocina elaborada, de categoría, precios en consonancia. Buenísimas pizzas en el Vesuvio. Pueden ir de picnic con ellas y chuparse los dedos. En la carretera que lleva a la Granada, hacia Sant Sadurní d’Anoia, encontraréis el Sumoll, otro templo gastronómico. Y ya que estamos puestos en las comidas de categoría, en Les Guiñoles, en Avinyonet, camino del Ordal, pueden deleitarse y relajarse con las delicias del restaurante Ú. ¡Buena feria del mosto en Sant Cugat!.

Fira Via Augusta


fira_via_augusta

La Fira de la Via Augusta és el nom de la Fira Agroalimentaria que per primera vegada es celebrarà aquest any al petit poble de Santa Fe del Penedès. Ara, molts pobles, per promocionar-se i promocionar els productes locals, fan que empreses especialitzades els organitzin fires i mostres, mercats medievals i esdeveniments variats. És el cas que ens ocupa. Però pot donar tema per una sortida en família, una matinal, o tot un dia. Un dia o un cap de setmana que podeu omplir visitant Vilafranca, Castellet o l’Arboç per exemple, amb el parc del Foix, o el Penedès amb el castell de Sant Martí Sarroca, o bé fent una ruta de caves per la terra del cava. Santa Fe, un poble agrícola, dedicat a la vinya en cos i ànima, que està a escassos kms. de Vilafranca del Penedès, ha muntat aquesta fira de la Via Augusta en honor d’aquest antic camí romà, que passa pel poble. Per anar-hi des de Barcelona cal arribar-se fins a Vilafranca per l’autopista AP-7, la de Tarragona, i deixar-la per agafar la C-15 en direcció Igualada. A pocs kms. trobareu la desviació, a mà dreta, cap a La Granada i Santa Fe, per la carretera BV-2156. La Fira de la Via Augusta és un mercat de productes agroalimentaris artesanals, sobretot vins i caves, però també formatges, embotits, pa, xocolates, mel, carquinyolis, verdures, aviram, herbes, olis, licors, galetes, most, bolets, melmelades i altres. La Fira i totes les activitats es realitzaran a la zona dels Pins de Cal Ferret. Tot comença a les 9.30 hores amb un esmorzar popular de forquilla i ganivet, amb butiffarra amb mongetes. El preu del tiquet son 4€. Tot seguit s’inaugura la fira. A les 12.30 hores exhibició de gossos de pastor, a càrrec de Jordi Muxachs, propietari de la gossa Coloma. Durant tot el dia hi haurà moltes activitats infantils gratuïtes com ara caravana de burrets, corral de gallines… També durant tot el dia trobareu degustacions de productes dels cellers i caves de Santa Fe i una mostra d’antics oficis de la vinya i el vi. Per dinar us oferiran, per 6€, porc rostit i amanida en un àpat popular. Però si no teniu prou teca podeu dinar molt bé en els meravellosos restaurants de la propera Vilafranca o al restaurant El Sumoll distinguit, d’autor, i amb uns menús de preu molt ajustat per la qualitat que ofereixen, a la Granada. Ens agraden també llocs fabulosos de Vilafranca, com ara Cal Ton, exquisit local i menjar, o bé El Cigró D’Or, també inoblidable. Boníssim també el Miquel Soria, o el Racó de la Calma, cuina casolana. Una pizzeria de somni: Tresviso. I si un dia us voleu donar un luxe als sentits, dormiu i sopeu a l’Hotel Mas Tinell, el del cava del mateix nom. Caríssim amb bones raons per ser-ho.

La Feria de la Vía Augusta es el nombre de la Feria Agroalimentaria que por primera vez se celebrará este año en el pequeño pueblo de Santa Fe del Penedès. Santa Fe está a escasos kms. de Vilafranca del Penedès. Para ir desde Barcelona hay que llegar hasta Vilafranca por la autopista AP-7, la de Tarragona, y dejarla para coger la C-15 en dirección Igualada. A pocos kms. encontrarán la desviación a mano derecha, hacia La Granada y Santa Fe, por la carretera BV2156. La Feria de la Vía Augusta es un mercado de productos agroalimentarios artesanales, sobre todo vinos y cavas, pero también quesos, embutidos, pan, chocolates, miel, carquinyolis, verduras, aves, hierbas, aceites, licores, galletas, mosto, setas, mermeladas y otros. La Feria y todas las actividades se realizarán en la zona de los Pinos de Cal Ferret. Todo comienza a las 09:30 horas con un almuerzo popular de tenedor y cuchillo, con butiffarra con judías. El precio del ticket son 4 €. A continuación se inaugura la feria. A las 12.30 horas exhibición de perros de pastor, a cargo de Jordi MUXACH, propietario de la perra Coloma. Durante todo el día habrá muchas actividades infantiles gratuitas como caravana de burritos, corral de gallinas … También durante todo el día encontrará degustaciones de productos de las bodegas y cavas de Santa Fe y una muestra de antiguos oficios de la vid y el vino. Para comer os ofrecerán, por 6 €, cerdo asado y ensalada en una comida popular. Pero si no tiene suficiente teca puede comer muy bien en los maravillosos restaurantes de la próxima Vilafranca o en el restaurante El Sumoll distinguido, de autor, y con unos menús de precio muy ajustado para la calidad que ofrecen, en la Granada. Nos gustan también lugares fabulosos de Vilafranca, como Cal Ton, exquisito local y comida, o bien El Garbanzo De Oro, también inolvidable. Buenísimo también Miquel Soria, o el Rincón de la Calma, cocina casera. Una pizzería de sueño: Tresviso. Y si un día desean darse un lujo a los sentidos, dormíd y cenad en el Hotel Mas Tinell, el del cava del mismo nombre. Carísimo con buenas razones para serlo.

Festa del Roser a Vallbona


roser_vallbona_anoia

Vallbona d’Anoia és un poble situat a la vora del riu Anoia, entre Martorell i Capellades. S’hi arriba molt fàcilment des de Martorell, per la B-224 o des d’Esparraguera, per l’A2, i la B-231. El dia del Roser, que sempre és el dilluns de Pascua Granada, hi ha festa grossa al municipi. Una festa antiga, antropològica, que es perd en la nit del temps i dels rituals. Consisteix en una sèrie d’actes i costums de caràcter marcadament protocolari, interessants per la seva absoluta atemporalitat. Es tracta del traspàs de càrrecs de la cofraria del Roser, que es fa davant la porta de la casa de cada una d’elles, (sempre son dones), en presència d’un Mestre de Cerimònies, i l’atenció bocabadada de nombrós públic. El traspàs està simbolitzat per la donació de l’estadal, una mena de ciri adornat, de l’antiga administradora a la nova.  Seguidament es forma una comitiva amb les administradores, noves i velles, els pabordes, el Mestre de Cerimònies i tota la Comissió de Festes. Una banda de músics acompanyen la marxa fins l’església on hi ha un solemne ofici. Un cop acabat es treu una imatge de la Mare de Déu del Roser pel nucli antic en processó. A la tarda hi ha un ball cerimonial, amb vestits de gala i lluiment, anomenat de la Garlanda. Al vespre sol acabar la festa amb un concert i ball de nit amb una orquestra tradicional, de les de tota la vida. A més de tots aquests actes tan cerimoniosos i protocolaris, també podeu gaudir d’un seguit d’activitats d’interés per a tota la família, com ara una fira d’artesans i botiguers, trobada de puntaires i de col·leccionistes de sobres de sucre, correfoc, cercavila o sardanes. Si Vallbona no us crida prou, podeu ampliar la visita amb una volta per Capellades, a tocar, on es molt bonica la visita al Museu Moli Paperer, ideal per infants. I també podeu pujar al magnífic Castell de Claramunt, una de les fortalesses medievals més ben conservades i boniques de tot Catalunya. Vallbona d’Anoia estàben comunicada amb tren de rodalies de la línia R6 dels Ferrocarrils Catalans, amb sortida de la Plaça d’Espanya de Barcelona, la línia d’Igualada. Al poble teniu La Fonda del Saumell, al carrer Major, 116, Tel: 937 71 92 16. Un bon lloc on menjar. Si us desplaceu una mica podeu arribar-vos fins La Pobla de Claramunt, on hi ha la Fonda Robert, un lloc excel·lent per dinar, i amb bones habitacions per si us cal dormir. A Capellades hi trobareu El Tall de Conill, amb un hotel del mateix nom, o l’Hostal Can Carol. Un ambient més refinat: l’Equilibri. Pizzes i menús, al Dalt i Baix. Bon Roser a Vallbona!.

Vallbona d’Anoia es un pueblo situado a orillas del río Anoia, entre Martorell y Capellades. Se llega muy fácilmente desde Martorell, por la B-224 o desde Esparraguera, por la A2, y la B-231. El día del Roser, que siempre es el lunes de Pascua Granada, hay fiesta grande en el municipio. Una fiesta antigua, antropológica, que se pierde en la noche del tiempo y los rituales. Consiste en una serie de actos y costumbres de carácter marcadamente protocolario, interesantes por su absoluta atemporalidad. Se trata del traspaso de cargos de la cofradía del Roser, que se hace ante la puerta de la casa de cada una de ellas, (siempre son mujeres), en presencia de un Maestro de Ceremonias, y la atención boquiabierta de numeroso público. El traspaso está simbolizado por la donación del estadal, una especie de cirio adornado, de la antigua administradora a la nueva. Seguidamente se forma una comitiva con las administradoras, nuevas y viejas, los religiosos, el Maestro de Ceremonias y toda la Comisión de Fiestas. Una banda de músicos acompañan la marcha hasta la iglesia donde hay un solemne oficio. Una vez acabado se saca una imagen de la Virgen del Rosario por el casco antiguo en procesión. Por la tarde hay un baile ceremonial, con trajes de gala y lucimiento, llamado de la Guirnalda. Por la noche suele acabar la fiesta con un concierto y baile con una orquesta tradicional, de las de toda la vida. también teneis correfoc, cercavila, sardanas y otros eventos interesantes. Si Vallbona no os llama lo bastante, pueden ampliar la visita con una vuelta por Capellades, que está muy cercana, donde es muy bonita la visita al Museo Molí Paperer, ideal para niños. Y también pueden subir al magnífico Castillo de Claramunt, una de las fortalezas medievales mejor conservadas y bellas de toda Cataluña. Vallbona d’Anoia está comunicada en tren de cercanías de la línea R6 de los Ferrocarriles Catalanes, con salida de la Plaza de España de Barcelona, en ​​la línea de Igualada. En el pueblo tienen La Fonda del Saumell, en la calle Mayor, 116, Tel: 937 71 92 16. Un buen lugar donde comer. También pueden acercarse hasta La Pobla de Claramunt, donde está la Fonda Robert, un lugar excelente para comer, y con buenas habitaciones por si necesitan dormir. En Capellades encontraréis El Tall de Conill, con un hotel del mismo nombre, o la hostelería Can Carol. Un ambiente más refinado: el Equilibrio. Pizzas y menús, el Arriba y Abajo.

Sant Antoni a finals de febrer


constanti

Aquesta darrera setmana de gener continuen arreu de Catalunya les passades de Sant Antoni, els populars tres tombs. Les famílies amb infants podeu renovar la cita amb els carros, burrets i cavalls. Per més informació mireu-vos la web de la festa de tres tombs. El diumenge 24 hi ha passada al poble de Begues, en mig del Garraf, al sud de Barcelona. Hi arribareu amb facilitat si agafeu l’autopista cap a Sitges i sortiu a Gavà. Ben indicat a la ronda de Gavà. Begues te boniques ermites, boscos de pi mediterrani i àrees de picnic. Mireu-vos l’entrada Begues en aquest mateix bloc. També hi ha tres tombs a Castellar del Vallès, una vila gran per sobre de Terrassa, no lluny de casa. Fàcil també anar fins Molins de Rei, fins i tot en tren si no voleu agafar el cotxe. Més lluny us queda el poblet vinícola de La Granada del Penedés, proper a Vilafranca, i a Sant Sadurní d’Anoia. Amb tot l’encant dels pobles blancs d’aquesta zona de vinya. Molt més llunyana està encara la ciutat de Constantí, a tocar de Tarragona ciutat, una urbs moderna, sense atractius turístics, però amb un mausoleu romà, el de Centcelles, que cal visitar, i amb la Tarragona Romana a un tir de pedra. Ocasió per una escapada a Port-Aventura?. Ja podeu triar i disfrutar de la passada aquest cap de setmana!.

Por estas fechas de finales de febrero llaman a la puerta de las familias. Fiestas de invierno, para ir bien abrigados, pero fiestas del ciclo del año, que nuestros niños disfrutan. Y entre todas, cuál encontrarían más auténtica que los tres tombs?. Carros, caballos y caballeros comienzan a prepararse para el primer fin de semana laborable de enero. Hay muchas citas posibles con la fiesta de San Antonio. Muchos sitios de toda Cataluña donde los más pequeños y pequeñas podrán admirar el trabajo de mulas, caballos y burros tirando del carruajes adornados en honor del patrón de los animales. Elijan una convocatoria, por la proximidad, o por la fama, pero no dejen a su familia sin disfrutar de los tres tombs.

Sant Cugat ses Garrigues


Sant Cugat Sesgarrigues es troba al centre del Penedès, en una zona plana, oberta, plena de vinya. Per arribar-hi des de Barcelona cal anar per la N-340, pel port de l’Ordal, si sou amant de l’aventura i no us importa fer cua. O bé per l’autopista AP-7 fins la sortida Vilafranca, i recular per la N-340, direcció Barcelona uns 4 Km. A mà esquerra trobareu la carretera que porta a St. Cugat, (a mà dreta si veniu de l’Ordal). Per ser més exactes, la desviació està situada al lloc on la carretera N-340 travessa el nucli dit de “Les Cases Roges”. El poble, bonic, petit, blanc, no tindría res d’especial si no fos perquè el tercer cap de setmana d’octubre hi te lloc la Festa del Most. Comença el divendres a la nit amb pregó i música. També hi ha un sopar popular, on el vi serà el protagonista, com no podia ser d’altra manera. El dissabte sardanes, al matí i un altre sopar amb tastet de bons vins de la zona. A la nit concert. El dia fort és el diumenge però. Hi haurà trobada de Gegants, a partir de les 1o hores, seguit de la cercavila a les 12 hores. Hi ha gegants d’arreu: La Llacuna, Canovelles, Calafell, El Clot i Sant Andreu, La Palma de Cervelló i Alella. A la tarda a les 18 hores animació infantil. Clou la festa el darrer tast de vins i sopar popular. Per dinar per allà us recomanem un seguit de llocs fantàstics. Començarem per Vilafranca. Aquí teniu Cal Ton, un clàssic de la ciutat, cuina elaborada, de categoria, preus en consonància. Boníssimes pizzes al Vesuvio. Podeu anar de picnic amb elles i xupar-vos els dits. A la carretera que porta a la Granada, i a Sant Sadurní d’Anoia, trobareu el Sumoll, un altre temple gastronòmic. I ja que estem posats en els àpats de categoria, a Les Guinyoles, a Avinyonet, camí de l’Ordal, podeu delitar-vos amb les delícies del restaurant Ú. Bona fira del most a Sant Cugat!.

Sant Cugat Sesgarrigues se encuentra en el centro del Penedés, en una zona llana, abierta, llena de vides. Para llegar, desde Barcelona, hay que ir por la N-340, por el puerto del Ordal, si se es amante de la aventura y les importa hacer cola. O bien por la autopista AP-7 hasta la salida Vilafranca, y retroceder por la N-340, en dirección Barcelona, unos 4 km. A mano izquierda vereis la carretera que os lleva a St. Cugat, (a mano derecha si vienen del Ordal). Para ser más exactos, la desviación está situada en el lugar donde la carretera N-340 atraviesa el núcleo dicho de “Las Casas Rojas”. El pueblo, bonito, pequeño, blanco, no tendría nada de especial si no fuera porque el tercer fin de semana de octubre tiene allí lugar la Fiesta del Mosto. Comienza el viernes por la noche con pregón y música. También hay una cena popular, donde el vino será el protagonista, como no podía ser de otra manera. El sábado sardanas, por la mañana y otra cena con degustación de buenos vinos de la zona. Por la noche concierto. El día fuerte es el domingo. Habrá encuentro de Gigantes, a partir de las 1o horas, seguido del pasacalle a las 12 horas. Por la tarde a las 18 horas animación infantil. Cierra la fiesta la última cata de vinos y otra cena popular. Para comer por allí os recomendamos una serie de lugares fantásticos. Comenzaremos por Vilafranca. Aquí tenéis Cal Ton, un clásico de la ciudad, cocina elaborada, de categoría, precios en consonancia. Buenísimas pizzas en el Vesuvio. Pueden ir de picnic con ellas y chuparse los dedos. En la carretera que lleva a la Granada, hacia Sant Sadurní d’Anoia, encontraréis el Sumoll, otro templo gastronómico. Y ya que estamos puestos en las comidas de categoría, en Les Guiñoles, en Avinyonet, camino del Ordal, pueden deleitarse y relajarse con las delicias del restaurante Ú. ¡Buena feria del mosto en Sant Cugat!.