Fira Eco Sant Cugat ses Garrigues


 

Sant Cugat Sesgarrigues es troba al centre del Penedès, en una zona plana, oberta, plena de vinya. Per arribar-hi des de Barcelona cal anar per la N-340, pel port de l’Ordal, si sou amant de l’aventura i no us importa fer cua. O bé per l’autopista AP-7 fins la sortida Vilafranca, i recular per la N-340, direcció Barcelona uns 4 Km. A mà esquerra trobareu la carretera que porta a St. Cugat, (a mà dreta si veniu de l’Ordal). Per ser més exactes, la desviació està situada al lloc on la carretera N-340 travessa el nucli dit de “Les Cases Roges”. El poble, bonic, petit, blanc, no tindría res d’especial si no fos perquè el proper cap de setmana hi te lloc la Fira Eco Sant Cugat. El diumenge 25 de setembre s’han programat diferents actes, com ara una caminada, una bicicletada, un mercat d’intercanvi, l’espai salut amb moltes activitats, conferències, una exposició, xerrades  i tallers per a totes les edats i la fira amb estands i expositors. Aquest any totes les activitats seran als voltants de la zona esportiva. Podeu trobar tota la informació al web: www.ecosantcugat.cat, i també via facobook i twitter. Per dinar per allà us recomanem un seguit de llocs fantàstics. Començarem per Vilafranca. Aquí teniu Cal Ton, un clàssic de la ciutat, cuina elaborada, de categoria, preus en consonància. Podeu anar de picnic amb elles i xupar-vos els dits. A la carretera que porta a la Granada, i a Sant Sadurní d’Anoia, trobareu el Sumoll, un altre temple gastronòmic.

Sant Cugat Sesgarrigues se encuentra en el centro del Penedés, en una zona llana, abierta, llena de vides. Para llegar, desde Barcelona, hay que ir por la N-340, por el puerto del Ordal, si se es amante de la aventura y les importa hacer cola. O bien por la autopista AP-7 hasta la salida Vilafranca, y retroceder por la N-340, en dirección Barcelona, unos 4 km. A mano izquierda vereis la carretera que os lleva a St. Cugat, (a mano derecha si vienen del Ordal). Para ser más exactos, la desviación está situada en el lugar donde la carretera N-340 atraviesa el núcleo dicho de “Las Casas Rojas”. El pueblo, bonito, pequeño, blanco, no tendría nada de especial si no fuera porque hay allí una feria ecologica muy chula, con talleres y otros actos. Para comer por allí os recomendamos una serie de lugares fantásticos. Comenzaremos por Vilafranca. Aquí tenéis Cal Ton, un clásico de la ciudad, cocina elaborada, de categoría, precios en consonancia. En la carretera que lleva a la Granada, hacia Sant Sadurní d’Anoia, encontraréis el Sumoll, otro templo gastronómico. Y ya que estamos puestos en las comidas de categoría, en Les Guiñoles, en Avinyonet, camino del Ordal, pueden deleitarse y relajarse con las delicias del restaurante Ú. ¡Buena feria del mosto en Sant Cugat!.

Capileira


A Sierra Nevada, prop de Granada, us esperen els pobles de les Alpujarras, una Andalusia inaudita, atípica, gairebé alpina, de llogarets blancs de calç a l’estiu i de neu a l’hivern, un món rural, molt antic. I, d’entre els molts que hi ha, us volem proposar, a tall d’exemple, el bonic poble de Capileira, de fet, un dels pobles més bonics d’Espanya, si fem cas del que opina l’associació que el regeix. Un nom gallec per una vila blanca andalusa, situada en mig de muntanyes. Arribeu-vos a Capileira en el decurs d’una ruta per Andalusia, per Granada. La Alpujarr granadina és, sense cap mena de dubte, un dels racons més bonics d’Espanya. És increible que tanta bellessa s’hagi pogut ajuntar en un territori tan petit i ben definit. Està feta de pobles blancs, blanquíssims, com Capileira mateix, que s’aboquen damunt barrancs profunds. A sota s’escolen les aigües dels riuets que baixen de les neus eternes de Sierra Nevada. La muntanya, gegantina, s’alça darrera les cases dominant l’escena. L’ambient és d’alta muntanya. Malgrat això, el sol domina l’espai, cegador, brillant, enlluernador. Cases i carrers s’amagen de la llum poderosa recargolant-se i enfonsant-se dins de teulades i túnels. Unes sobre les altres. Son ben curioses aquestes cases sense teules. El sostre de les cases està fet de terra de la comarca. Una curiositat ben remarcable. Només les xemeneies es drecen com bolets sobre la sorra. Les parres onegen al vent.  Si voleu arribar-hi, des de Granada capital, o des de Motril, a la costa tropical granadina, només cal que agafeu l’autovia que remunta entre aquestes dues poblacions la serra potent. Sortiu a Orgiva, o arribeu-hi a través de Lanjarón. Des d’Orgiva pugueu cap a Pampaneira, Bubión i arribar fins a Capilleira. És una carretera de muntanya que s’enfila en mig d’un barranc. Al cap de munt veureu tres encisadors poblets, blancs de calç, perduts en aquest espai agrestre. Aquí els moriscos van resistir, durant anys, la pressió dels cristians. Des de Capileira, a l’Alpujarra podreu fer rutes increibles. Alta i mitja muntanya. Però també passejar. O bé anar de botigues: artesania, gastronomia, alfombres, oli, pernil, formatge, roba… Per dinar us recomanem el restaurant Belezmin, Tel: 958 763 102. No està a Capileira, sinó al poble veí, a la plaça de l’esglèsia del bellíssim poble de Pampaneira. Tenen també un pernil increible, de Trevelez, un altre poble de l’Alpujarra. Famós a tota Espanya. I amb raó. També us oferiran formatges formidables, tapes abundants, racions i cuina d’ensomni: patates a lo pobre, carn de porc adovada… tot a preus molt raonables. Bon servei. Amables. Reserveu. Evidentment no és la única oferta. Tots aquests pobles estan plens d’establiments on menjar molt bé. I on dormir molt bé. Hi hem vist cases rurals molt maques. Nosaltres, però, hem dormit a Granada, a l’hotel AC Granada. Al costat de l’estació d’autobusos. Servei impecable. Bon preu. Millor qualitat.

En Sierra Nevada, cerca de Granada, os esperan los pueblos de las Alpujarras, una Andalucía inaudita, atípica, casi alpina, de aldeas blancas de cal en verano y de nieve en invierno, un mundo rural, muy antiguo. Y entre ellos Capileira, uno de los pueblos más bonitos de España. La Alpujarra es, sin lugar a dudas, uno de los rincones más bonitos de España. Es increíble que tanta belleza se haya podido dar cita en un territorio tan pequeño y bien definido. Está hecha de pueblos blancos, blanquísimos, que se vierten sobre barrancos profundos. Debajo se escurren las aguas de los riachuelos que bajan de las nieves eternas de Sierra Nevada. La montaña, gigantesca, se levanta detrás de las casas dominante, en medio de la escena. El ambiente es de alta montaña. Sin embargo, el sol domina el espacio, cegador, brillante, deslumbrante. Casas y calles se esconden de la luz poderosa retorciéndose y hundiéndose dentro de tejados y túneles. Unas sobre otras. Son muy curiosas estas casas sin tejas. El techo de las casas está hecho de tierra de la comarca. Una curiosidad muy remarcable. Sólo las chimeneas se levantan como setas sobre la arena. Las parras ondean al viento. Si quiere llegar, desde Granada capital, o desde Motril, en la costa tropical granadina, sólo tienen que coger la autovía que remonta entre estas dos poblaciones, la sierra potente. Salid a Orgiva, o lleguad a ella a través de Lanjarón. Desde Orgiva pueden tomar hacia Pampaneira, Bubión y Capilleira. Es una carretera de montaña que sube en medio de un barranco. En lo alto verán tres encantadores pueblos, blancos de cal, perdidos en este espacio agreste. Aquí los moriscos resistieron, durante años, la presión de los cristianos. En la Alpujarra podrán hacer rutas increíbles. Alta y media montaña. Pero también pasear. O bien ir de tiendas: artesanía, gastronomía, alfombras, aceite, jamón, queso, ropa … Para comer os recomendamos el restaurante Belezmin, Tel: 958 763 102. En la plaza de la iglesia del bellísimo pueblo de Pampaneira. Tienen un jamón increible, de Trevélez, otro pueblo de la Alpujarra. Famoso en toda España. Y con razón. También le ofrecerán quesos formidables, tapas abundantes, raciones y cocina de ensueño: patatas a lo pobre, carne de cerdo adovada … todo a precios muy razonables. Buen servicio. Amables. Reservad. Evidentemente no es la única oferta. Todos estos pueblos están llenos de establecimientos donde comer muy bien. Y donde dormir muy bien. Hemos visto casas rurales muy bonitas. Nosotros, sin embargo, hemos dormido en Granada, en el hotel AC Granada. Junto a la estación de autobuses. Servicio impecable. Buen precio. Mejor calidad.

In the Sierra Nevada, near Granada, the towns of the Alpujarras await you, an Andalusia atypical, almost alpine, villages of white in summer and in winter, a rural world, very old.

Dans la Sierra Nevada, près de Grenade, les villages des Alpujarras vous attendent, une Andalousie sans précédent, atypique, presque alpine, des villages blancs en été et en hiver, un monde rural, très ancien.

 

Eco Sant Cugat ses Garrigues


ecosantcugat

Sant Cugat Sesgarrigues es troba al centre del Penedès, en una zona plana, oberta, plena de vinya. Per arribar-hi des de Barcelona cal anar per la N-340, pel port de l’Ordal, si sou amant de l’aventura i no us importa fer cua. O bé per l’autopista AP-7 fins la sortida Vilafranca, i recular per la N-340, direcció Barcelona uns 4 Km. A mà esquerra trobareu la carretera que porta a St. Cugat, (a mà dreta si veniu de l’Ordal). Per ser més exactes, la desviació està situada al lloc on la carretera N-340 travessa el nucli dit de “Les Cases Roges”. El poble, bonic, petit, blanc, no tindría res d’especial si no fos perquè el tercer cap de setmana d’octubre hi te lloc la 14a edició de l’Eco Sant Cugat. El diumenge 25 de setembre s’han programat diferents actes, com ara una caminada, una bicicletada, un mercat d’intercanvi, l’espai salut amb moltes activitats, conferències, una exposició, xerrades  i tallers per a totes les edats i la fira amb estands i expositors. Aquest any totes les activitats seran als voltants de la zona esportiva. Podeu trobar tota la informació al web: www.ecosantcugat.cat, i també via facobook i twitter. Per dinar per allà us recomanem un seguit de llocs fantàstics. Començarem per Vilafranca. Aquí teniu Cal Ton, un clàssic de la ciutat, cuina elaborada, de categoria, preus en consonància. Boníssimes pizzes al Vesuvio. Podeu anar de picnic amb elles i xupar-vos els dits. A la carretera que porta a la Granada, i a Sant Sadurní d’Anoia, trobareu el Sumoll, un altre temple gastronòmic. I ja que estem posats en els àpats de categoria, a Les Guinyoles, a Avinyonet, camí de l’Ordal, podeu delitar-vos amb les delícies del restaurant Ú. Bona fira a Sant Cugat!.

Sant Cugat Sesgarrigues se encuentra en el centro del Penedés, en una zona llana, abierta, llena de vides. Para llegar, desde Barcelona, hay que ir por la N-340, por el puerto del Ordal, si se es amante de la aventura y les importa hacer cola. O bien por la autopista AP-7 hasta la salida Vilafranca, y retroceder por la N-340, en dirección Barcelona, unos 4 km. A mano izquierda vereis la carretera que os lleva a St. Cugat, (a mano derecha si vienen del Ordal). Para ser más exactos, la desviación está situada en el lugar donde la carretera N-340 atraviesa el núcleo dicho de “Las Casas Rojas”. El pueblo, bonito, pequeño, blanco, no tendría nada de especial si no fuera porque el domingo 25 hay allí una feria ecologica muy chula, con talleres y otros actos. Para comer por allí os recomendamos una serie de lugares fantásticos. Comenzaremos por Vilafranca. Aquí tenéis Cal Ton, un clásico de la ciudad, cocina elaborada, de categoría, precios en consonancia. Buenísimas pizzas en el Vesuvio. Pueden ir de picnic con ellas y chuparse los dedos. En la carretera que lleva a la Granada, hacia Sant Sadurní d’Anoia, encontraréis el Sumoll, otro templo gastronómico. Y ya que estamos puestos en las comidas de categoría, en Les Guiñoles, en Avinyonet, camino del Ordal, pueden deleitarse y relajarse con las delicias del restaurante Ú. ¡Buena feria del mosto en Sant Cugat!.

Fira Via Augusta


fira_via_augusta

La Fira de la Via Augusta és el nom de la Fira Agroalimentaria que per primera vegada es celebrarà aquest any al petit poble de Santa Fe del Penedès. Ara, molts pobles, per promocionar-se i promocionar els productes locals, fan que empreses especialitzades els organitzin fires i mostres, mercats medievals i esdeveniments variats. És el cas que ens ocupa. Però pot donar tema per una sortida en família, una matinal, o tot un dia. Un dia o un cap de setmana que podeu omplir visitant Vilafranca, Castellet o l’Arboç per exemple, amb el parc del Foix, o el Penedès amb el castell de Sant Martí Sarroca, o bé fent una ruta de caves per la terra del cava. Santa Fe, un poble agrícola, dedicat a la vinya en cos i ànima, que està a escassos kms. de Vilafranca del Penedès, ha muntat aquesta fira de la Via Augusta en honor d’aquest antic camí romà, que passa pel poble. Per anar-hi des de Barcelona cal arribar-se fins a Vilafranca per l’autopista AP-7, la de Tarragona, i deixar-la per agafar la C-15 en direcció Igualada. A pocs kms. trobareu la desviació, a mà dreta, cap a La Granada i Santa Fe, per la carretera BV-2156. La Fira de la Via Augusta és un mercat de productes agroalimentaris artesanals, sobretot vins i caves, però també formatges, embotits, pa, xocolates, mel, carquinyolis, verdures, aviram, herbes, olis, licors, galetes, most, bolets, melmelades i altres. La Fira i totes les activitats es realitzaran a la zona dels Pins de Cal Ferret. Tot comença a les 9.30 hores amb un esmorzar popular de forquilla i ganivet, amb butiffarra amb mongetes. El preu del tiquet son 4€. Tot seguit s’inaugura la fira. A les 12.30 hores exhibició de gossos de pastor, a càrrec de Jordi Muxachs, propietari de la gossa Coloma. Durant tot el dia hi haurà moltes activitats infantils gratuïtes com ara caravana de burrets, corral de gallines… També durant tot el dia trobareu degustacions de productes dels cellers i caves de Santa Fe i una mostra d’antics oficis de la vinya i el vi. Per dinar us oferiran, per 6€, porc rostit i amanida en un àpat popular. Però si no teniu prou teca podeu dinar molt bé en els meravellosos restaurants de la propera Vilafranca o al restaurant El Sumoll distinguit, d’autor, i amb uns menús de preu molt ajustat per la qualitat que ofereixen, a la Granada. Ens agraden també llocs fabulosos de Vilafranca, com ara Cal Ton, exquisit local i menjar, o bé El Cigró D’Or, també inoblidable. Boníssim també el Miquel Soria, o el Racó de la Calma, cuina casolana. Una pizzeria de somni: Tresviso. I si un dia us voleu donar un luxe als sentits, dormiu i sopeu a l’Hotel Mas Tinell, el del cava del mateix nom. Caríssim amb bones raons per ser-ho.

La Feria de la Vía Augusta es el nombre de la Feria Agroalimentaria que por primera vez se celebrará este año en el pequeño pueblo de Santa Fe del Penedès. Santa Fe está a escasos kms. de Vilafranca del Penedès. Para ir desde Barcelona hay que llegar hasta Vilafranca por la autopista AP-7, la de Tarragona, y dejarla para coger la C-15 en dirección Igualada. A pocos kms. encontrarán la desviación a mano derecha, hacia La Granada y Santa Fe, por la carretera BV2156. La Feria de la Vía Augusta es un mercado de productos agroalimentarios artesanales, sobre todo vinos y cavas, pero también quesos, embutidos, pan, chocolates, miel, carquinyolis, verduras, aves, hierbas, aceites, licores, galletas, mosto, setas, mermeladas y otros. La Feria y todas las actividades se realizarán en la zona de los Pinos de Cal Ferret. Todo comienza a las 09:30 horas con un almuerzo popular de tenedor y cuchillo, con butiffarra con judías. El precio del ticket son 4 €. A continuación se inaugura la feria. A las 12.30 horas exhibición de perros de pastor, a cargo de Jordi MUXACH, propietario de la perra Coloma. Durante todo el día habrá muchas actividades infantiles gratuitas como caravana de burritos, corral de gallinas … También durante todo el día encontrará degustaciones de productos de las bodegas y cavas de Santa Fe y una muestra de antiguos oficios de la vid y el vino. Para comer os ofrecerán, por 6 €, cerdo asado y ensalada en una comida popular. Pero si no tiene suficiente teca puede comer muy bien en los maravillosos restaurantes de la próxima Vilafranca o en el restaurante El Sumoll distinguido, de autor, y con unos menús de precio muy ajustado para la calidad que ofrecen, en la Granada. Nos gustan también lugares fabulosos de Vilafranca, como Cal Ton, exquisito local y comida, o bien El Garbanzo De Oro, también inolvidable. Buenísimo también Miquel Soria, o el Rincón de la Calma, cocina casera. Una pizzería de sueño: Tresviso. Y si un día desean darse un lujo a los sentidos, dormíd y cenad en el Hotel Mas Tinell, el del cava del mismo nombre. Carísimo con buenas razones para serlo.

Festa del Roser a Vallbona


roser_vallbona_anoia

Vallbona d’Anoia és un poble situat a la vora del riu Anoia, entre Martorell i Capellades. S’hi arriba molt fàcilment des de Martorell, per la B-224 o des d’Esparraguera, per l’A2, i la B-231. El dia del Roser, que sempre és el dilluns de Pascua Granada, hi ha festa grossa al municipi. Una festa antiga, antropològica, que es perd en la nit del temps i dels rituals. Consisteix en una sèrie d’actes i costums de caràcter marcadament protocolari, interessants per la seva absoluta atemporalitat. Es tracta del traspàs de càrrecs de la cofraria del Roser, que es fa davant la porta de la casa de cada una d’elles, (sempre son dones), en presència d’un Mestre de Cerimònies, i l’atenció bocabadada de nombrós públic. El traspàs està simbolitzat per la donació de l’estadal, una mena de ciri adornat, de l’antiga administradora a la nova.  Seguidament es forma una comitiva amb les administradores, noves i velles, els pabordes, el Mestre de Cerimònies i tota la Comissió de Festes. Una banda de músics acompanyen la marxa fins l’església on hi ha un solemne ofici. Un cop acabat es treu una imatge de la Mare de Déu del Roser pel nucli antic en processó. A la tarda hi ha un ball cerimonial, amb vestits de gala i lluiment, anomenat de la Garlanda. Al vespre sol acabar la festa amb un concert i ball de nit amb una orquestra tradicional, de les de tota la vida. A més de tots aquests actes tan cerimoniosos i protocolaris, també podeu gaudir d’un seguit d’activitats d’interés per a tota la família, com ara una fira d’artesans i botiguers, trobada de puntaires i de col·leccionistes de sobres de sucre, correfoc, cercavila o sardanes. Si Vallbona no us crida prou, podeu ampliar la visita amb una volta per Capellades, a tocar, on es molt bonica la visita al Museu Moli Paperer, ideal per infants. I també podeu pujar al magnífic Castell de Claramunt, una de les fortalesses medievals més ben conservades i boniques de tot Catalunya. Vallbona d’Anoia estàben comunicada amb tren de rodalies de la línia R6 dels Ferrocarrils Catalans, amb sortida de la Plaça d’Espanya de Barcelona, la línia d’Igualada. Al poble teniu La Fonda del Saumell, al carrer Major, 116, Tel: 937 71 92 16. Un bon lloc on menjar. Si us desplaceu una mica podeu arribar-vos fins La Pobla de Claramunt, on hi ha la Fonda Robert, un lloc excel·lent per dinar, i amb bones habitacions per si us cal dormir. A Capellades hi trobareu El Tall de Conill, amb un hotel del mateix nom, o l’Hostal Can Carol. Un ambient més refinat: l’Equilibri. Pizzes i menús, al Dalt i Baix. Bon Roser a Vallbona!.

Vallbona d’Anoia es un pueblo situado a orillas del río Anoia, entre Martorell y Capellades. Se llega muy fácilmente desde Martorell, por la B-224 o desde Esparraguera, por la A2, y la B-231. El día del Roser, que siempre es el lunes de Pascua Granada, hay fiesta grande en el municipio. Una fiesta antigua, antropológica, que se pierde en la noche del tiempo y los rituales. Consiste en una serie de actos y costumbres de carácter marcadamente protocolario, interesantes por su absoluta atemporalidad. Se trata del traspaso de cargos de la cofradía del Roser, que se hace ante la puerta de la casa de cada una de ellas, (siempre son mujeres), en presencia de un Maestro de Ceremonias, y la atención boquiabierta de numeroso público. El traspaso está simbolizado por la donación del estadal, una especie de cirio adornado, de la antigua administradora a la nueva. Seguidamente se forma una comitiva con las administradoras, nuevas y viejas, los religiosos, el Maestro de Ceremonias y toda la Comisión de Fiestas. Una banda de músicos acompañan la marcha hasta la iglesia donde hay un solemne oficio. Una vez acabado se saca una imagen de la Virgen del Rosario por el casco antiguo en procesión. Por la tarde hay un baile ceremonial, con trajes de gala y lucimiento, llamado de la Guirnalda. Por la noche suele acabar la fiesta con un concierto y baile con una orquesta tradicional, de las de toda la vida. también teneis correfoc, cercavila, sardanas y otros eventos interesantes. Si Vallbona no os llama lo bastante, pueden ampliar la visita con una vuelta por Capellades, que está muy cercana, donde es muy bonita la visita al Museo Molí Paperer, ideal para niños. Y también pueden subir al magnífico Castillo de Claramunt, una de las fortalezas medievales mejor conservadas y bellas de toda Cataluña. Vallbona d’Anoia está comunicada en tren de cercanías de la línea R6 de los Ferrocarriles Catalanes, con salida de la Plaza de España de Barcelona, en ​​la línea de Igualada. En el pueblo tienen La Fonda del Saumell, en la calle Mayor, 116, Tel: 937 71 92 16. Un buen lugar donde comer. También pueden acercarse hasta La Pobla de Claramunt, donde está la Fonda Robert, un lugar excelente para comer, y con buenas habitaciones por si necesitan dormir. En Capellades encontraréis El Tall de Conill, con un hotel del mismo nombre, o la hostelería Can Carol. Un ambiente más refinado: el Equilibrio. Pizzas y menús, el Arriba y Abajo.

Sant Antoni a finals de febrer


constanti

Aquesta darrera setmana de gener continuen arreu de Catalunya les passades de Sant Antoni, els populars tres tombs. Les famílies amb infants podeu renovar la cita amb els carros, burrets i cavalls. Per més informació mireu-vos la web de la festa de tres tombs. El diumenge 24 hi ha passada al poble de Begues, en mig del Garraf, al sud de Barcelona. Hi arribareu amb facilitat si agafeu l’autopista cap a Sitges i sortiu a Gavà. Ben indicat a la ronda de Gavà. Begues te boniques ermites, boscos de pi mediterrani i àrees de picnic. Mireu-vos l’entrada Begues en aquest mateix bloc. També hi ha tres tombs a Castellar del Vallès, una vila gran per sobre de Terrassa, no lluny de casa. Fàcil també anar fins Molins de Rei, fins i tot en tren si no voleu agafar el cotxe. Més lluny us queda el poblet vinícola de La Granada del Penedés, proper a Vilafranca, i a Sant Sadurní d’Anoia. Amb tot l’encant dels pobles blancs d’aquesta zona de vinya. Molt més llunyana està encara la ciutat de Constantí, a tocar de Tarragona ciutat, una urbs moderna, sense atractius turístics, però amb un mausoleu romà, el de Centcelles, que cal visitar, i amb la Tarragona Romana a un tir de pedra. Ocasió per una escapada a Port-Aventura?. Ja podeu triar i disfrutar de la passada aquest cap de setmana!.

Por estas fechas de finales de febrero llaman a la puerta de las familias. Fiestas de invierno, para ir bien abrigados, pero fiestas del ciclo del año, que nuestros niños disfrutan. Y entre todas, cuál encontrarían más auténtica que los tres tombs?. Carros, caballos y caballeros comienzan a prepararse para el primer fin de semana laborable de enero. Hay muchas citas posibles con la fiesta de San Antonio. Muchos sitios de toda Cataluña donde los más pequeños y pequeñas podrán admirar el trabajo de mulas, caballos y burros tirando del carruajes adornados en honor del patrón de los animales. Elijan una convocatoria, por la proximidad, o por la fama, pero no dejen a su familia sin disfrutar de los tres tombs.

Sant Cugat ses Garrigues


Sant Cugat Sesgarrigues es troba al centre del Penedès, en una zona plana, oberta, plena de vinya. Per arribar-hi des de Barcelona cal anar per la N-340, pel port de l’Ordal, si sou amant de l’aventura i no us importa fer cua. O bé per l’autopista AP-7 fins la sortida Vilafranca, i recular per la N-340, direcció Barcelona uns 4 Km. A mà esquerra trobareu la carretera que porta a St. Cugat, (a mà dreta si veniu de l’Ordal). Per ser més exactes, la desviació està situada al lloc on la carretera N-340 travessa el nucli dit de “Les Cases Roges”. El poble, bonic, petit, blanc, no tindría res d’especial si no fos perquè el tercer cap de setmana d’octubre hi te lloc la Festa del Most. Comença el divendres a la nit amb pregó i música. També hi ha un sopar popular, on el vi serà el protagonista, com no podia ser d’altra manera. El dissabte sardanes, al matí i un altre sopar amb tastet de bons vins de la zona. A la nit concert. El dia fort és el diumenge però. Hi haurà trobada de Gegants, a partir de les 1o hores, seguit de la cercavila a les 12 hores. Hi ha gegants d’arreu: La Llacuna, Canovelles, Calafell, El Clot i Sant Andreu, La Palma de Cervelló i Alella. A la tarda a les 18 hores animació infantil. Clou la festa el darrer tast de vins i sopar popular. Per dinar per allà us recomanem un seguit de llocs fantàstics. Començarem per Vilafranca. Aquí teniu Cal Ton, un clàssic de la ciutat, cuina elaborada, de categoria, preus en consonància. Boníssimes pizzes al Vesuvio. Podeu anar de picnic amb elles i xupar-vos els dits. A la carretera que porta a la Granada, i a Sant Sadurní d’Anoia, trobareu el Sumoll, un altre temple gastronòmic. I ja que estem posats en els àpats de categoria, a Les Guinyoles, a Avinyonet, camí de l’Ordal, podeu delitar-vos amb les delícies del restaurant Ú. Bona fira del most a Sant Cugat!.

Sant Cugat Sesgarrigues se encuentra en el centro del Penedés, en una zona llana, abierta, llena de vides. Para llegar, desde Barcelona, hay que ir por la N-340, por el puerto del Ordal, si se es amante de la aventura y les importa hacer cola. O bien por la autopista AP-7 hasta la salida Vilafranca, y retroceder por la N-340, en dirección Barcelona, unos 4 km. A mano izquierda vereis la carretera que os lleva a St. Cugat, (a mano derecha si vienen del Ordal). Para ser más exactos, la desviación está situada en el lugar donde la carretera N-340 atraviesa el núcleo dicho de “Las Casas Rojas”. El pueblo, bonito, pequeño, blanco, no tendría nada de especial si no fuera porque el tercer fin de semana de octubre tiene allí lugar la Fiesta del Mosto. Comienza el viernes por la noche con pregón y música. También hay una cena popular, donde el vino será el protagonista, como no podía ser de otra manera. El sábado sardanas, por la mañana y otra cena con degustación de buenos vinos de la zona. Por la noche concierto. El día fuerte es el domingo. Habrá encuentro de Gigantes, a partir de las 1o horas, seguido del pasacalle a las 12 horas. Por la tarde a las 18 horas animación infantil. Cierra la fiesta la última cata de vinos y otra cena popular. Para comer por allí os recomendamos una serie de lugares fantásticos. Comenzaremos por Vilafranca. Aquí tenéis Cal Ton, un clásico de la ciudad, cocina elaborada, de categoría, precios en consonancia. Buenísimas pizzas en el Vesuvio. Pueden ir de picnic con ellas y chuparse los dedos. En la carretera que lleva a la Granada, hacia Sant Sadurní d’Anoia, encontraréis el Sumoll, otro templo gastronómico. Y ya que estamos puestos en las comidas de categoría, en Les Guiñoles, en Avinyonet, camino del Ordal, pueden deleitarse y relajarse con las delicias del restaurante Ú. ¡Buena feria del mosto en Sant Cugat!.

Festa del Most a La Granada


Al poble de La Granada, al bell mig del Penedés, està situat just al mig de la carretera comarcal C-243, que uneix Vilafranca i Sant Sadurní d’Anoia. Per tant podeu arribar-hi deixant l’autopista AP7 a la capital del cava i anant cap a Vilafranca, o deixar-la en aquesta darrera població i recular 4 kms. fins trobar la local BV-2157 que porta a la Granada. És aquest un típic poblet dedicat en cos i ànima a la vinya, rural i agrícola, però que conserva algunes restes històriques interessants. Encara podeu veure-hi el portal de l’església del castell, del segle XVI, i el propi temple, molt renovat i reformat, amb bonics relleus de guix al sostre de les capelles. Del castell només en queden algunes restes, al casc antic, que conserva els portals d’entrada. També hi ha algunes cases boniques, com les del carrer Poeta Cabanyes, o la Casa Castià, medieval, a la plaça de l’església. És curiosa l’anomenada Vinya de l’Om, on l’artista Josep Almirall va pintar més de 1000 pals d’emparrar. Naturalment no hi poden faltar les caves, on veure com s’envelleix el líquid daurat, i on poder adquirir-ne unes quantes ampolles. Teniu per triar i remenar. Caves petites, amb bon producte. Així les Caves Miquel Pons, o les Caves Castell del Mirall  o el propi Celler Cooperatiu de La Granada. Però si avui us ressenyem aquesta petita vila penedesenca és per convidar-vos a una festa popular singular. La festa del Most. El dia del Pilar, divendres, 12, a les 6 de la tarda. hi haurà un cercavila infantil amb els bastoners i els diables, que acompanyarà la penjada del Ruc petit. A l’arribar a la Plaça de l’Església pujaran el ruc petit i repartiran una xocolatada per a tothom. Seguirà un correfoc dels Diables de la Granada i les colles convidades de Ripoll, Torrelles de Llobregat, Granollers i Moja. A partir de les 12 de la nit, pels carrers del poble una típica xaranga penedesenca amb conjunt de jazz. De matinada, a la pista poliesportiva, concert i ball jove amb discomòbil. El dissabte al vespre, missa vespertina solemne amb l’ofrena dels fruits i del vi novell, i el diumenge la popular sardinada, de bon esmorzar, i a les 12 del migdia, ofici de festa major i seguidament a la Plaça de l’Església, balls amb els gegants i gegantons, els bastoners i bastoners infantils, i penjada del Ruc. Per dinar reserveu la maravella del restaurant El Sumoll distinguit, d’autor, i amb uns menús de preu molt ajustat per la qualitat que ofereixen.

En el pueblo de La Granada, en el corazón del Penedés, está situado justo en medio de la carretera comarcal C-243, que une Vilafranca y Sant Sadurní d’Anoia. Por lo tanto se puede llegar dejando la autopista AP7 en la capital del cava y yendo hacia Vilafranca, o dejarla en esta última población y retroceder 4 kms. hasta encontrar la local BV-2157 que os lleva a la Granada. Es este un típico pueblecito dedicado en cuerpo y alma a la viña, rural y agrícola, pero que conserva algunos restos históricos interesantes. Aún se puede ver el portal de la iglesia del castillo, del siglo XVI, y el propio templo, muy renovado y reformado, con bonitos relieves de yeso en el techo de las capillas. Del castillo sólo quedan algunos restos, en el casco antiguo, que conserva los portales de entrada. También hay algunas casas bonitas, como las de la calle Poeta Cabanyes, o la Casa Casta, medieval, en la plaza de la iglesia. Es curiosa la llamada Viña del Olmo, donde el artista José Almirall pintó más de 1000 postes de emparrar. Naturalmente no pueden faltar las cavas, donde se puede ver cómo envejece el líquido dorado, y donde poder adquirir unas cuantas botellas. Tenéis donde elegir. Cavas pequeñas, con buen producto. Así las Cavas Miquel Pons, o las Cavas Castell del Mirall o la Bodega Cooperativa de La Granada. Pero si hoy os reseñamos esta pequeña villa del Penedès es para invitaros a una fiesta popular singular. La fiesta del Mosto. El día del Pilar, el viernes, 12, a las 6 de la tarde. habrá un pasacalles infantil con los bastoners y los diablos, que acompañará la colgada del Burro pequeño. Al llegar a la Plaza de la Iglesia subirán el burro pequeño al campanario y repartirán una chocolatada para todos. Seguirá un correfoc de los Diables de la Granada y las peñas invitadas de Ripoll, Torrelles de Llobregat, Granollers y Moja. A partir de las 12 de la noche, por las calles del pueblo tocará una típica charanga con conjunto de jazz. De madrugada, en la pista polideportiva, concierto y baile joven con discomóvil. El sábado por la noche, misa vespertina solemne con la ofrenda de los frutos y del vino nuevo, y el domingo la popular sardinada, de buen desayuno, y a las 12 del mediodía, oficio de fiesta mayor y seguidamente en la Plaza de la Iglesia, bailes con los gigantes y gigantones, los bastoners y bastoners infantiles, y colgada del Burro. Para comer reservad la maravilla del restaurante El Sumoll, distinguido, de autor, y con unos menús de precio muy ajustado para la calidad que ofrecen.

El Roser a Vallbona d’Anoia


Vallbona d’Anoia és un poble situat a la vora del riu Anoia, entre Martorell i Capellades. S’hi arriba molt fàcilment des de Martorell, per la B-224 o des d’Esparraguera, per l’A2, i la B-231. El dia del Roser, que sempre és el dilluns de Pascua Granada, hi ha festa grossa al municipi. Una festa antiga, antropològica, que es perd en la nit del temps i dels rituals. Consisteix en una sèrie d’actes i costums de caràcter marcadament protocolari, interessants per la seva absoluta atemporalitat. Es tracta del traspàs de càrrecs de la cofraria del Roser, que es fa davant la porta de la casa de cada una d’elles, (sempre son dones), en presència d’un Mestre de Cerimònies, i l’atenció bocabadada de nombrós públic. El traspàs està simbolitzat per la donació de l’estadal, una mena de ciri adornat, de l’antiga administradora a la nova.  Seguidament es forma una comitiva amb les administradores, noves i velles, els pabordes, el Mestre de Cerimònies i tota la Comissió de Festes. Una banda de músics acompanyen la marxa fins l’església on hi ha un solemne ofici. Un cop acabat es treu una imatge de la Mare de Déu del Roser pel nucli antic en processó. A la tarda hi ha un ball cerimonial, amb vestits de gala i lluiment, anomenat de la Garlanda. Al vespre sol acabar la festa amb un concert i ball de nit amb una orquestra tradicional, de les de tota la vida. Si Vallbona no us crida prou, podeu ampliar la visita amb una volta per Capellades, a tocar, on es molt bonica la visita al Museu Moli Paperer, ideal per infants. I també podeu pujar al magnífic Castell de Claramunt, una de les fortalesses medievals més ben conservades i boniques de tot Catalunya. Vallbona d’Anoia estàben comunicada amb tren de rodalies de la línia R6 dels Ferrocarrils Catalans, amb sortida de la Plaça d’Espanya de Barcelona, la línia d’Igualada. Al poble teniu La Fonda del Saumell, al carrer Major, 116, Tel: 937 71 92 16. Un bon lloc on menjar. Si us desplaceu una mica podeu arribar-vos fins La Pobla de Claramunt, on hi ha la Fonda Robert, un lloc excel·lent per dinar, i amb bones habitacions per si us cal dormir. A Capellades hi trobareu El Tall de Conill, amb un hotel del mateix nom, o l’Hostal Can Carol. Un ambient més refinat: l’Equilibri. Pizzes i menús, al Dalt i Baix. Bon Roser!

Vallbona d’Anoia es un pueblo situado a orillas del río Anoia, entre Martorell y Capellades. Se llega muy fácilmente desde Martorell, por la B-224 o desde Esparraguera, por la A2, y la B-231. El día del Roser, que siempre es el lunes de Pascua Granada, hay fiesta grande en el municipio. Una fiesta antigua, antropológica, que se pierde en la noche del tiempo y los rituales. Consiste en una serie de actos y costumbres de carácter marcadamente protocolario, interesantes por su absoluta atemporalidad. Se trata del traspaso de cargos de la cofradía del Roser, que se hace ante la puerta de la casa de cada una de ellas, (siempre son mujeres), en presencia de un Maestro de Ceremonias, y la atención boquiabierta de numeroso público. El traspaso está simbolizado por la donación del estadal, una especie de cirio adornado, de la antigua administradora a la nueva. Seguidamente se forma una comitiva con las administradoras, nuevas y viejas, los religiosos, el Maestro de Ceremonias y toda la Comisión de Fiestas. Una banda de músicos acompañan la marcha hasta la iglesia donde hay un solemne oficio. Una vez acabado se saca una imagen de la Virgen del Rosario por el casco antiguo en procesión. Por la tarde hay un baile ceremonial, con trajes de gala y lucimiento, llamado de la Guirnalda. Por la noche suele acabar la fiesta con un concierto y baile con una orquesta tradicional, de las de toda la vida. Si Vallbona no os llama lo bastante, pueden ampliar la visita con una vuelta por Capellades, que está muy cercana, donde es muy bonita la visita al Museo Molí Paperer, ideal para niños. Y también pueden subir al magnífico Castillo de Claramunt, una de las fortalezas medievales mejor conservadas y bellas de toda Cataluña. Vallbona d’Anoia está comunicada en tren de cercanías de la línea R6 de los Ferrocarriles Catalanes, con salida de la Plaza de España de Barcelona, en ​​la línea de Igualada. En el pueblo tienen La Fonda del Saumell, en la calle Mayor, 116, Tel: 937 71 92 16. Un buen lugar donde comer. También pueden acercarse hasta La Pobla de Claramunt, donde está la Fonda Robert, un lugar excelente para comer, y con buenas habitaciones por si necesitan dormir. En Capellades encontraréis El Tall de Conill, con un hotel del mismo nombre, o la hostelería Can Carol. Un ambiente más refinado: el Equilibrio. Pizzas y menús, el Arriba y Abajo.

Andalucia


Andalucia és una terra amable, càlida, exhuberant, barroca i deliciosa. Un destí ideal per unes vacances de Setmana Santa, de primavera, de tardor i, si no hi ha més remei, d’estiu. Ara bé, a l’estiu hi fa calor, i no és cap broma. Ens agrada visitar Andalucia a la primavera, quan l’aire fa olor d’Azahar, de roses. Si us haguessim de muntar una ruta de vacances per Andalucia, des de Barcelona, no dubtaríem pas. Entraríem per la costa d’Almeria, venint de Múrcia i València. Visitaríem primer el Cabo de Gata, amb el parc natural. Níjar poblet blanc de les famoses jarapes, San José i les seves platges… Després Almeria mateix. Pujaríem cap a les Alpujarras de Granada, a veure les cases penjades dels barrancs que baixen de Sierra Nevada. Granada ens esperaria. Ens quedaríem uns dies allà, perduts pels jardins de l’Alhambra i els carrers de l’Albaicín. Seguiríem cap a Sevilla, per Loja, per Antequera, que cal visitar, cap als pobles blancs de Màlaga i de Cadis: Arcos de la Frontera, Olvera, Algodonales, Ronda. Ronda, preciosa. Arcos, sublim. Pujaríem ja cap a Sevilla. La sultana d’Andalucia. La capital. Barri de Santa Cruz. La catedral. Los Alcázares. Olé. Visitaríem Osuna, amb la colegiata, Carmona i Écija, barroca, camí de Córdoba. No deixaríem de veure les ruïnes de Medina Azahara, el palau que no va ser. Córdoba ens embruixa. La mezquita, la juderia… passejar lent pels carrers embolicats. Patis amb flors. El Guadalquivir. Després Jaén i, sobretot Úbeda i Baeza. Quina maravella. Patrimoni de la humanitat. Marxaríem per la Sierra de Cazorla, admirant la natura verge, cap a Alcaraz i Albacete. Si, ho sabem, ens deixem moltes i moltes coses. Viles, ciutats, com Málaga o Cadis, serres com Sierra Magina. No es pot fer tot, veure-ho tot. Però la ruta que us hem explicat resumeix, en deu dies mínim, la màgia suprema d’aquesta terra idílica beneida pels deus. Hotels AC, en quasi totes les ciutats grans: Granada, Córdoba o Sevilla. Hotelets amb molt d’encant arreu del territori. Un Novotel a Sevilla. Mireu les entrades de cada ciutat, en aquest mateix bloc, per acabar de definir. I que el viatge sigui inoblidable!.

Andalucía es una tierra amable, cálida, exuberante, barroca y deliciosa. Un destino ideal para unas vacaciones de Semana Santa, de primavera, de otoño y, si no hay más remedio, de verano. Ahora bien, en verano hace calor, y no es ninguna broma. Nos gusta visitar Andalucía en primavera, cuando el aire huele a Azahar, y a rosas. Si tuvieramos que montar una ruta de vacaciones por Andalucía, desde Barcelona, no dudaríamos ni un momento. Entraríamos por la costa de Almería, viniendo de Murcia y Valencia. Visitaríamos primero el Cabo de Gata, con el parque natural. Níjar pueblo blanco de las famosas jarapas, San José y sus playas … Después Almería mismo. Subiríamos hacia las Alpujarras de Granada, a ver las casas colgadas de los barrancos que bajan de Sierra Nevada. Granada nos esperaría. Nos quedaríamos unos días allí, perdidos por los jardines de la Alhambra y las calles del Albaicín. Seguiríamos hacia Sevilla, por Loja, por Antequera, que hay que visitar, hacia los pueblos blancos de Málaga y de Cádiz: Arcos de la Frontera, Olvera, Algodonales, Ronda. Ronda, preciosa. Arcos, sublime. Subiríamos ya hacia Sevilla. La sultana de Andalucía. La capital. Barrio de Santa Cruz. La catedral. Los Alcázares. Olé. Visitaríamos Osuna, con la colegiata, Carmona y Écija, barroca, camino de Córdoba. No dejaríamos de ver las ruinas de Medina Azahara, el palacio que no fue. Córdoba nos hechiza. La mezquita, la judería … pasear lento por las calles envueltos. Patios con flores. El Guadalquivir. Después Jaén y, sobre todo Úbeda y Baeza. Qué maravilla. Patrimonio de la humanidad. Nos iríamos por la Sierra de Cazorla, admirando la naturaleza virgen, a Alcaraz y Albacete. Si, lo sabemos, nos dejamos muchas y muchas cosas. Villas, ciudades, como Málaga o Cádiz, sierras como Sierra Magina. No se puede hacer todo, verlo todo. Pero la ruta que os hemos explicado resume, en diez días mínimo, la magia suprema de esta tierra idílica bendecida por los dioses. Hoteles AC, en casi todas las ciudades grandes: Granada, Córdoba o Sevilla. Hotelitos con mucho encanto todo el territorio. Un Novotel en Sevilla. Vea las entradas de cada ciudad, en este mismo blog, para acabar de definir. ¡Y que el viaje sea inolvidable!.

Guadix


Guadix, a Granada, està al mig de la ruta que va de la costa llevantina, de Múrcia cap a Andalusia, i d’Almeria, cap a Jaen. És una vila bellíssima. Una ciutat que cal visitar. Sortiu de l’autopista que us està portant cap a Granada, Sevilla i Córdoba. Abandoneu per uns instants la via ràpida i descanseu. Descanseu passejant sense presses per aquesta perla de l’altiplà. Per aquesta porta de les terres andaluses. Senyora, sobèrbia. Amb els seus carrers de cases blanques, els seus palaus i els seus patis, però, sobretot, amb la seva magnífica catedral, obra mestra del barroc. Una joia per fora, i per dins. Una façana d’ensomni (a la foto) i, dins, un cor de fusta tallada que us deixarà bocabadats. Tampoc heu d’oblidar el barri de cases troglodites, el de la pròpia Guadix, i el de Purullena, a uns kms. de la vila. Cases fetes dins la roca, dins la terra, amb façanes blanques de calç que llueixen al sol profund del sud. Pugeu fins l’antiga alcaçaba mora, unes restes només, que dominen la ciutat. Admireu convents i esglèsies. I si encara us queda temps, visiteu uns kms. al sud, La Calahorra, amb la seva fortalessa renaixentista, exemplar únic a Espanya. Guadix, l’Acci romana, és l’entrada al regne de la fantasia que us espera, a peu d’autovia, per tal que reposeu dins la seva màgia. Aneu a Guadix per l’Abril o el Maig, per Setmana Santa, quan les roses s’obren i l’aire fa olor d’azahar. O a l’estiu, quan la calor fa bullir el paisatge. No és ciutat d’hiverns. Sierra Nevada posarà el teló de fons, el decorat fresquíbol, el contrapunt a la nausea per la xafogor. Els carrers estrets us donaran ombra. No temeu la calor a la musulmana Guadix. Trobareu bons allotjaments, que us faran passar la noña. Com l’hotel Abades, un hotel de carretera, a l’autovia, però luxós. Si dormir a peu de tràfic no us fa el pes, mireu-vos l’hotel Comercio, una bona opció. A La Calahorra teniu un hotel amb encant: l’Hospederia de Zenete. És impossible resenyar l’esplèndida oferta de restaurants de Guadix i la seva zona. Nosaltres vàrem menjar en un bar de la Plaça de la Constitució.

Guadix, en Granada, está en medio de la ruta que va de la costa levantina, desde Murcia a Andalucía, y de Almería, a Jaén. Es una villa bellísima. Una ciudad que hay que visitar. Salgan de la autopista que les está llevando hacia Granada, Sevilla y Córdoba. Abandonen por unos instantes la vía rápida y descansen. Descansen paseando sin prisas por esta perla del altiplano. Por esta puerta de las tierras andaluzas. Señora, soberbia. Con sus calles de casas blancas, sus palacios y sus patios, pero, sobre todo, con su magnífica catedral, obra maestra del barroco. Una joya por fuera, y por dentro. Una fachada de ensueño (en la foto) y, por dentro, con un coro de madera tallada que os dejará boquiabiertos. Tampoco hay que olvidar el barrio de casas trogloditas, el de la propia Guadix, y el de Purullena, a unos kms. de la villa. Casas hechas en la roca, en la tierra, con fachadas blancas de cal que lucen al sol profundo del sur. Subid hasta la antigua alcazaba mora, unos restos sólo, que dominan la ciudad. Admiren conventos e iglesias. Y si aún os queda tiempo, visitad unos kms. al sur, La Calahorra, con su fortaleza renacentista, ejemplar único en España. Guadix, la Acci romana, es la entrada al reino de la fantasía que les espera, a pie de autovía, para que descansen en su magia. Vayan a Guadix en Abril o en Mayo, en Semana Santa, cuando las rosas se abren y el aire huele a azahar. O en verano, cuando el calor hace hervir el paisaje. No es ciudad de inviernos. Sierra Nevada pondrá el telón de fondo, el decorado fresco, el contrapunto a la nausea por el bochorno. Las calles estrechas dan buena sombra. No temáis el calor de la musulmana Guadix. Encontraréis buenos alojamientos, que os harán pasar la noña. Como el hotel Abades, un hotel de carretera, en la autovía, pero lujoso. Si dormir a pie de tráfico no os gusta, ved en el hotel Comercio, una buena opción. En La Calahorra tiene un hotel con encanto: el de la Hospederia de Zenete. Es imposible reseñar la espléndida oferta de restaurantes de Guadix y su zona. Nosotros comimos en un bar de la Plaza de la Constitución.

La Alpujarra


La Alpujarra és, sense cap mena de dubte, un dels racons més bonics d’Espanya. És increible que tanta bellessa s’hagi pogut ajuntar en un territori tan petit i ben definit. Està feta de pobles blancs, blanquíssims, que s’aboquen damunt barrancs profunds. A sota s’escolen les aigües dels riuets que baixen de les neus eternes de Sierra Nevada. La muntanya, gegantina, s’alça darrera les cases dominant l’escena. L’ambient és d’alta muntanya. Malgrat això, el sol domina l’espai, cegador, brillant, enlluernador. Cases i carrers s’amagen de la llum poderosa recargolant-se i enfonsant-se dins de teulades i túnels. Unes sobre les altres. Son ben curioses aquestes cases sense teules. El sostre de les cases està fet de terra de la comarca. Una curiositat ben remarcable. Només les xemeneies es drecen com bolets sobre la sorra. Les parres onegen al vent.  Si voleu arribar-hi, des de Granada capital, o des de Motril, a la costa tropical granadina, només cal que agafeu l’autovia que remunta entre aquestes dues poblacions la serra potent. Sortiu a Orgiva, o arribeu-hi a través de Lanjarón. Des d’Orgiva pugueu cap a Pampaneira, Bubión i Capilleira. És una carretera de muntanya que s’enfila en mig d’un barranc. Al cap de munt veureu tres encisadors poblets, blancs de calç, perduts en aquest espai agrestre. Aquí els moriscos van resistir, durant anys, la pressió dels cristians. A l’Alpujarra podreu fer rutes increibles. Alta i mitja muntanya. Però també passejar. O bé anar de botigues: artesania, gastronomia, alfombres, oli, pernil, formatge, roba… Per dinar us recomanem el restaurant Belezmin, Tel: 958 763 102. A la plaça de l’esglèsia del bellíssim poble de Pampaneira. Tenen un pernil increible, de Trevelez, un altre poble de l’Alpujarra. Famós a tota Espanya. I amb raó. També us oferiran formatges formidables, tapes abundants, racions i cuina d’ensomni: patates a lo pobre, carn de porc adovada… tot a preus molt raonables. Bon servei. Amables. Reserveu. Evidentment no és la única oferta. Tots aquests pobles estan plens d’establiments on menjar molt bé. I on dormir molt bé. Hi hem vist cases rurals molt maques. Nosaltres, però, hem dormit a Granada, a l’hotel AC Granada. Al costat de l’estació d’autobusos. Servei impecable. Bon preu. Millor qualitat.

La Alpujarra es, sin lugar a dudas, uno de los rincones más bonitos de España. Es increíble que tanta belleza se haya podido dar cita en un territorio tan pequeño y bien definido. Está hecha de pueblos blancos, blanquísimos, que se vierten sobre barrancos profundos. Debajo se escurren las aguas de los riachuelos que bajan de las nieves eternas de Sierra Nevada. La montaña, gigantesca, se levanta detrás de las casas dominante, en medio de la escena. El ambiente es de alta montaña. Sin embargo, el sol domina el espacio, cegador, brillante, deslumbrante. Casas y calles se esconden de la luz poderosa retorciéndose y hundiéndose dentro de tejados y túneles. Unas sobre otras. Son muy curiosas estas casas sin tejas. El techo de las casas está hecho de tierra de la comarca. Una curiosidad muy remarcable. Sólo las chimeneas se levantan como setas sobre la arena. Las parras ondean al viento. Si quiere llegar, desde Granada capital, o desde Motril, en la costa tropical granadina, sólo tienen que coger la autovía que remonta entre estas dos poblaciones, la sierra potente. Salid a Orgiva, o lleguad a ella a través de Lanjarón. Desde Orgiva pueden tomar hacia Pampaneira, Bubión y Capilleira. Es una carretera de montaña que sube en medio de un barranco. En lo alto verán tres encantadores pueblos, blancos de cal, perdidos en este espacio agreste. Aquí los moriscos resistieron, durante años, la presión de los cristianos. En la Alpujarra podrán hacer rutas increíbles. Alta y media montaña. Pero también pasear. O bien ir de tiendas: artesanía, gastronomía, alfombras, aceite, jamón, queso, ropa … Para comer os recomendamos el restaurante Belezmin, Tel: 958 763 102. En la plaza de la iglesia del bellísimo pueblo de Pampaneira. Tienen un jamón increible, de Trevélez, otro pueblo de la Alpujarra. Famoso en toda España. Y con razón. También le ofrecerán quesos formidables, tapas abundantes, raciones y cocina de ensueño: patatas a lo pobre, carne de cerdo adovada … todo a precios muy razonables. Buen servicio. Amables. Reservad. Evidentemente no es la única oferta. Todos estos pueblos están llenos de establecimientos donde comer muy bien. Y donde dormir muy bien. Hemos visto casas rurales muy bonitas. Nosotros, sin embargo, hemos dormido en Granada, en el hotel AC Granada. Junto a la estación de autobuses. Servicio impecable. Buen precio. Mejor calidad.

Granada


granada

“Dale limosna, mujer, que no hay pena en la vida más grande que ser ciego en Granada”. I és ben cert. La visió de l’Alhambra des del barri de l’Albaicín, quan el sol de la tarda torna més roges torres i muralles és de les que no s’obliden. D’una manera semblant també queden impreses per sempre a la retina les vistes que, de bon matí, des de l’Alhambra, s’obtenen de les cases blanques de l’Albaicín, a l’altra costat del riu Darro, amb les seves cases àrabs, blanques com la neu, i el patis, verds, plens de llimoners. No podeu morir sense haver vist, un cop, només un com el Generalife i els seus patis. Haver olorat les seves flors, haver sentit el murmuri etern de l’aigua de les fonts. Descansar a l’ombra de les buganvilies i llessamins. I, més tard, passejar pels carrers del zoco de Granada, trets d’un conte de les mil i una nits. Dies més tard podeu fer un volt pel barri cristià, veure la catedral o la cartoixa barroca, que us sorprendrà. I fins i tot pujar a Sierra Nevada, o donar un volt per les Alpujarras, on podreu tastar un boníssim pernil, a Orjiva i Trevelez. O baixar a Motril, per veure el mar. Nosaltres hem dormit al càmping Reina Isabel, a La Zubia, a la vega de Granada, fresquets, allà dalt. Amb bona comunicació amb la capital. Però a Granada hi ha molts bons hotels, i fins cases cova. Només heu de triar a la web. Aneu a Granada via València, Múrcia, Baza i Guadix. Tot autovia. Pareu-vos a aquesta darrera ciutat, que val la pena veure-la.

“Dale limosna, mujer, que no hay pena en la vida más grande que ser ciego en Granada”. Y es cierto. La visión de la Alhambra desde el barrio del Albaicín, cuando el sol de la tarde vuelve más rojas torres y murallas es de las que no se olvidan. De una manera similar también quedan impresas para siempre en la retina las vistas que, de buena mañana, desde la Alhambra, se obtienen de las casas blancas del Albaicín, al otro lado del río Darro, con las sus casas árabes, blancas como la nieve, y patios, verdes, llenos de limoneros. No pueden morir sin haber visto, una vez, sólo uno como el Generalife y sus patios. Haber olido sus flores, haber sentido el murmullo eterno del agua de las fuentes. Descansar a la sombra de las buganvilias y jazmines. Y, más tarde, pasear por las calles del zoco de Granada, persiguiendo rastros de un cuento de las mil y una noches. Días más tarde pueden dar un paseo por el barrio cristiano, ver la catedral o la cartuja barroca, que os sorprenderá. E incluso subir a Sierra Nevada, o dar una vuelta por las Alpujarras, donde podrán degustar un buen jamón, ir a Órjiva y Trevélez. O bajar a Motril, para ver el mar. Nosotros hemos dormido en el camping Reina Isabel, en La Zubia, en la vega de Granada, fresquitos, allá arriba. Con buena comunicación con la capital. Pero en Granada hay muchos buenos hoteles, y hasta casas cueva. Sólo tenéis que escoger en la web. Vaya a Granada vía Valencia, Murcia, Baza y Guadix. Todo autovía. Parad en esta última ciudad, que vale la pena verla.