Tres tombs aquest diumenge

 

Aquesta setmana celebren els tres tombs a Colbató, bonic poble situat a tocar de Montserrat, de fàcil accés des de l’A2, anant cap a Lleida. També a la Selva del Camp, gran població del camp de Tarragona, no lluny de Reus. I, prop de Barcelona, podeu veure els cavalls i carros a Sant Quirze del Vallés, a mig camí de Terrassa. Finalment també podeu veure tombar al Penedès, prop de Vilafranca, en concret al poble de Llorenç del Penedès, entre aquesta ciutat i El Vendrell. En tots els casos serà el diumenge 18 de març. No us perdeu aquesta tradició catalana que tan agrada la canalla!.

Este domingo podeis disfrutar de los tres tombs de San Antonio, con carros y caballos en diferentes poblaciones catalanas. Por ejemplo en San Quirze del Vallés, cerca de Barcelona, yendo a Tarrasa. O en Tarragona, en el bonito pueblo de la Selva del Camp, o cerca de El Vendrell, en Llorenç del Penedés. O en Collbató, ya tocando a Montserrat. Todos el domingo 18 por la mañana. Todos muy bonitos. ¡No hay que perderselos!.

Barbacoes de Sant Jordi de Cercs

Al cor de la magnífica comarca del Berguedà, damunt el poblet de Sant Jordi de Cercs, amb unes vistes fabuloses, s’alça l’ermita de Sant Jordi i un àrea de lleure amb taules i barbacoes. La trobareu si pugeu des de Barcelona cap a Manresa i Berga per la C-16, i passat Berga us trobareu el desviament fins Cercs. Entreu al poble vell i remunteu la carretera fins arribar al poble nou de Sant Jordi de Cercs. Seguiu una pista de muntanya que puja amunt cap a l’ermita, tot fent grans llacets, estreta però en bon estat, asfaltada fins arribar a l’església. Ja veureu, allà mateix,  a l’altre costat de l’ermita, al final de la pista de muntanya, l’àrea de lleure i pícnic amb les barbacoes. Teniu aparcament a l’encreuament de camins davant el temple, no molt, però n’hi ha. També teniu molt d’espai per córrer i jugar, grans esplanades, molta vegetació i unes quantes taules de pedra, poques. També disposa d’un bloc de barbacoes per coure-hi uns bons calçots, unes botifarres en família o fer una carn a la brasa. Des de l’alçada teniu bones vistes sobre el pantà de la Baells que va engolir el poble antic, i moltes possibilitats de fer excursions i passejades de mitja muntanya. L’ermita de Sant Jordi, que havia estat parròquia de Cercs, és una església romànica del XII. Per Sant Jordi, el dia 23 d’abril, s’hi celebra un gran aplec. Si teniu temps i ganes podeu descobrir l’entorn, us recomanem el Museu de les Mines de Cercs, situat a Fígols i Sant Corneli. Està obert de dimarts a divendres de 10 a 14 h. Caps de setmana i festius de 10 a 15 h, a l’hivern i de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 19 h. Caps de setmana i festius de 10 a 19 h, a l’estiu. També us podem recomanar que baixeu a peu de riu Llobregat per veure l’església romànica de Sant Quirze de Pedret, s’hi accedeix des de la carretera C-16 per la sortida Berga Centre, per seguir un camí des de la plaça Guernika de Berga. Està obert dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 hores i de 17 a 19 hores a l’estiu, i al matí només, d’11 a 14 hores a l’hivern. Mes informació: 608 74 88 89, o bé 93 402 21 71. És el monument més important de Cercs. Hi havia un dels conjunts de pintura mural pre-romànica i romànica més interessants de tot Catalunya. Ara hi ha còpia. Ben a prop teniu el pont, també romànic, en forma d’esquena d’ase, de quatre arcs. Si no dineu de pícnic, a Cercs teniu bons restaurants. Per exemple el Sant Jordi, al carrer de Cap de la Costa, de tota la vida. Tradicional. Tel: 938 24 83 96. O bé l’Estany Clar, un bon restaurant, cuina innovadora, a la mateixa carretera d’accés al poble. Per dormir i passar un cap de setmana, pont o vacances, us recomanem l’Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o l’hotel Estel. Tots a Berga. També un gran càmping, amb bungalous de luxe, el Berga Resort. Ideal pels infants. Natura a tope. De fet si us agrada passejar per la muntanya, o anar a caçar bolets, podeu fer-ho molt bé sortint d’aquesta àrea de lleure. També podeu anar cap a Bagà, cap a Vilada, o Borredà, cap a Sant Jaume de Frontanyà o pujar al Coll de Pal. També idíl·lic és el paisatge i els pobles de la vall del Pedraforca, com ara Saldes, Gósol o Josa del Cadí. Les fonts del Llobregat i Castellar d’en Hug no son pas gaire més lluny. I damunt Berga mateix el santuari de Queralt. Impressionant. Vistes increïbles de mitja Catalunya. No deixeu d’arribar-vos fins aquí!.

En el corazón de la magnífica comarca del Berguedà, en el pueblo de Sant Jordi de Cercs, está la ermita de Sant Jordi con un área de pícnic con barbacoas al lado. Des de Barcelona se va a Cercs por la C-16, y ya pasado Berga encontrais el desvio concreto a ese pueblo. Seguid la carretera hasta el pueblo nuevo de Sant Jordi de Cercs. Seguid a partir de allí una pista asfaltada hasta llegar a la iglesia. Al final de la pista está el pícnic y  las barbacoas. Buen aparcamiento y espacio para correr y jugar, con grandes esplanadas, unas mesas de piedra y un bloque de barbacoes donde cocinar unos calçots o botifarras en família o una buena carne a la brasa.

 

La Jonquera

La vila de La Jonquera, just a la ratlla divisòria entre Espanya i França, és per molta gent només això: un poble gran de frontera, ple de camions, de brogit i poc atractiu. I potser teniu raó, però avui us donarem algunes pistes que potser us faran canviar una mica l’opinió sobre la vila, i us farem veure que pot ser un bon lloc per fer una parada abans de passar la ratlla, per dinar-hi o per descansar. Això sense esmentar que a La Jonquera hi ha el Museu Memorial de l’Exili (el MUME), un espai que ofereix un centre d’interpretació sobre l’exili i els exiliats de la Guerra Civil Espanyola, 1936-1939. La seva exposició permanent mostra el camí i les peripècies vitals dels milers d’homes, dones i nens exiliats. A més, La Jonquera és una bona base d’excursions si penseu anar a la platja, a Colera, a Portbou, a Garbet, a Roses, a Llança, Port de la Selva o Cadaqués, i ho trobeu tot ple, i tot molt car. O bé el punt de sortida ideal per pujar a veure el castell de Requesens, o els poblets d’Espolla, Rabós, amb el seu monestir de Sant Quirze de Colera, o fins i tot Perelada, vila medieval preciosa. Les restes del castell dels Requesens, dalt d’un turó en ple bosc, son accessibles en cotxe sense problemes, i també podeu anar en cotxe fins els estanys i fins a Cantallops, creuant els bellíssims paratges de la serra de l’Albera, que és un Parc Natural molt desconegut. Dins el terme també hi ha un piló de megàlits prehistòrics, i restes de la Via Augusta romana. O potser podeu parar-hi quan aneu cap a Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, cercant els boscos encantats, o pareu-vos-hi quan passeu camí de França, de Perpinyà, de Colliure o de París. A la Jonquera hi arribareu fàcilment per la Nacional II o per l’autopista AP-7, sortida 2. No us pareu en cap centre comercial, ni en cap àrea de serveis, i aneu directes cap al centre de la població, un gran carrer major, fins i tot bonic, on no podreu aparcar. Però tranquils, al costat del bucòlic riu Llobregat, ben indicat, hi ha molt de lloc. Per dinar i dormir per aquesta zona no tindreu problemes. L’oferta és variada. Des d’hostals tradicionals com la Font del Pla, casolà i senzill, fins a propostes tan luxoses i engrescadores com Can Xiquet, a Cantallops. En mig teniu propostes de tota la vida, com Can Tomas, també a Cantallops, o bones adreces dins La Jonquera mateix, com ara el Café d’Avall, el nostre darrer descobriment, un lloc senzill però amb una bona carta i un menú sense competència, per un preu ridícul!. O el restaurant Miquel, de tota la vida, un clàssic. Molt recomanable. Bona visita a La Jonquera!.

En la villa de La Jonquera, en la raya divisoria entre España y Francia, está el Museo Memorial del Exilio (el MUME). Situado en un moderno edificio, ofrece un espacio de interpretación sobre el exilio y los exiliados de la Guerra Civil Española, 1936-1939. Su exposición permanente muestra el camino y las peripecias vitales de los miles de hombres, mujeres y niños exiliados. Como muchos sufrieron luchando por la libertad, durante la segunda guerra mundial, dentro de las filas de la resistencia francesa, como otros sufrieron los campos de exterminio nazis. Como otros retornaron a España, donde también sufrieron persecución, cárcel, o el silencio, en un largo exilio en el interior del país. Como otros tuvieron que cruzar el Atlántico para buscar asilo en América. Todos pero compartieron el exilio. No es casual que el Museo se haya instalado en La Jonquera, una villa que ha sufrido la raya fronteriza como ninguna, que ha visto pasar gente hacia aquí y hacia allá, que está pagando en su fisonomía las cargas pesadas y las servidumbres de las aduanas, camiones, carreteras, talleres, gasolineras, parkings, bares de copas, prostíbulos, edificios oficiales, burocracia y papeleo. La Jonquera se merecía un equipamiento como éste, que las familias lo visiten, de paso, cuando van a la playa, hacia Colera, Portbou, a Garbet, Roses, Llança, Port de la Selva o Cadaqués. Cuando van a ver el castillo de Requesens, o los pueblos de Espolla, Rabós, con su monasterio de Sant Quirze de Colera, o Perelada, villa medieval preciosa. O quizás pararán allí cuando suban hacia Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, buscando los bosques encantados, o cuando pasen camino de Francia, de Perpiñán, de Colliure o de París. El MUME tiene una exposición permanente muy interesante y organiza de temporales, muy a menudo. Precios ajustados, gratuito para los niños, y horarios factibles, cerrado los lunes. Se llega fácilmente por la Nacional II o por la autopista AP-7, salida 2, yendo hacia el centro de La Jonquera, donde está situado el museo, en la Calle Mayor, 47. Aunque el sector del pueblo junto a la carretera no es el más bonito del mundo, la villa tiene atractivos turísticos aparte del Museo, que pueden aprovechar para llenar el día y la visita. Así se puede caminar hasta los restos del castillo de los Rocabertí, sobre una colina. O ir en coche hacia los estanques y Cantallops, por bellísimos parajes de la sierra de la Albera, Parque Natural, hasta otro castillo magnífico, el de Requesens, una maravilla. ¡Lástima del paisaje quemado por el fuego!. Dentro del término también hay un montón de megalitos prehistóricos, y restos de la Vía Augusta romana. Para comer y dormir por esta zona no tendrán problemas. La oferta es muy variada. Desde hostales tradicionales como la Font del Plan, casero y sencillo, hasta propuestas tan lujosas y estimulantes como Can Xiquet, en Cantallops. En medio tenéis propuestas de toda la vida, como Can Tomas, también en Cantallops, o los grandes buffets libres para camioneros, donde la cantidad supera todas las previsiones.

Fira i Minerva de Calella

Aquest proper cap de setmana de setembre hi ha festa grossa a Calella de la Costa. És la seva festa major. La festa de la Minerva. Gresca i animació familiar a dojo, a pocs kms. de Barcelona, uns 60, per bona autopista. Menys d’una hora en cotxe. La Minerva és la festa grossa de Calella de la Costa. A més, coincidint amb la festa major també gaudireu de la fira de Calella i de l’Alt Maresme, una cita clàssica de tota aquesta comarca. És una gran fira multisectorial, on hi tenen cabuda tota mena de productes i serveis. Una fira com les d’abans. Hi trobareu una mostra d’artesania, de gastronomia, d’oficis artesans. També una mostra de vins i caves, d’embotits, de formatges… Paral·lelament hi haurà exposicions de tota mena, animació pels infants, concerts, música i espectacles per la canalla. Si fa prou bon temps, recordeu que Calella te bona platja. Porteu-vos el banyador perquè entre festa, i festa, i un cop feta la visita a la fira podeu posar-vos en remull, amb els vostres infants. Aquest any, a més, dedicada a les terres de l’Ebre. Arribareu molt fàcilment a Calella des de Barcelona per l’autopista C-32, direcció Girona, sortida 22. Calella. El recinte firal està situat al Passeig de Manuel Puigvert. També és senzill en tren. Calella te estació, on paren els trens que van en direcció Blanes-Maçanet. Horaris molt seguits, mireu-vos el web de la Renfe. Hi haurà un pàrquing gratuït situat al camí de la platja, amb accés per la Riera de Capaspre. No crec que necessiteu dormir a Calella perquè està a només una hora de Barcelona, però podeu disposar de tota mena d’hotels, càmpings i apartaments. Mireu-vos la web Calella-Barcelona per trobar el vostre. De restaurants, pizzeries, llocs de tapes i bars, a Calella, n’hi ha un munt. Us en recomanarem uns quants que ens agraden. Per menjar peix La Gavina. Una taverna mexicana desenfadada i rústica: La Quadra. Una altra taverna, més d’estil català, amb embotit bo i carn a la brasa: Les Caves. I finalment un gallec boníssim: El Hogar Gallego. Calella està a tocar de Barcelona, però si us voleu quedar a dormir, us recomanem l’Hotel Bernat II. Hi hem estat molt bé. Ara, a més, és temporada baixa. No podeu deixar-vos passar l’oportunitat de bona platja, bona fira i bon menjar a Calella!.

El próximo fin de semana de septiembre es la hora de la fiesta mayor de la Minerva i de la feria del Alt Maresme en Calella de la costa. Una gran cita familiar clásica, única en esta comarca, que no podeis perderos. Teneis xocolatada, cercavila, gigantes, música, baile, actuaciones, talleres… I paralelamente una gran feria multisectorial, donde tienen cabida todo tipo de productos y servicios. Una feria como las de antes. Encontraréis una muestra de artesanía, de gastronomía, de oficios artesanos. También una muestra de vinos y cavas, de embutidos, de quesos … Paralelamente habrá exposiciones de todo tipo, animación, conciertos, música y espectáculos para los niños. Si hace buen tiempo, recuerden que Calella tiene buena playa. Traeros el bañador. Llegarán a Calella, en menos de una hora, por la autopista del Maresme, la C-32, casi gratuita, y sin pérdida posible. Es difícil aparcar en el centro de Calella, pero posible en la entrada y la salida del pueblo. También tiene buen acceso por tren, línea C-1. Paran todos los trenes que van a Calella, naturalmente, y también los que llegan a Blanes o Massanet, vía Mataró. Imposible reseñar un hotel, o un restaurante en Calella. Hay un montón. Elijan Vds. el suyo.

Fira de l’arbre de Muntanyola

Aquest proper diumenge, 8 de març del 2015, al petit poblet de Muntanyola, al bell mig de la plana de Vic, entre Tona i Santa Eulàlia de Riuprimer, s’hi celebra la XIX festa del bosc. Hi ha poca gent que mai hi hagi anat, i encara menys gent sabrà que el diumenge de març que s’escau més proper a Sant Isidre Llaurador, s’hi fa un aplec a l’esplanada davant de l’ermita de St.Quirze i Sta. Julita. I és una llàstima, perquè aquest aplec és una veritable festa popular, en un lloc molt adient per a famílies amb nens. Si no plou us podem assegurar que sera una diada molt engrescadora. S’hi celebra la tradicional festa de l’arbre i una fira de natura que ha anat guanyant any a any en participació i lluiment. Hi haura tota mena d’activitats pensades per compartir en família. Tot començarà a les 9 del matí amb la plantada de l’arbre a la zona del Bar-Restaurant Muntanyola. Allà, tot el dia, hi haurà servei de bar i entrepans freds i calents. A les 10, a l’església de St. Quirze i Sta. Julita, es fa una missa amb l’acompanyament del cor parroquial de Muntanyola, i sortint de missa una exhibició i ballada de colles geganteres. Per descomptat el plat fort serà la fira ramadera, gastronòmica i de productes artesanals. Els infants disfrutaran amb la mostra de maquinària agrícola, una trobada de vespes Club Osona, el trenet que recorre el recinte firal, el taller de tir amb arc, els inflables o el concurs de tala i esbrancada d’arbres. L’organització és esplèndida, el lloc encantador, amb molt d’espai per còrrer i divertir-se. Hi ha servei de bar tot el dia, amb begudes i entrepans freds i calents. Arribeu-vos fins l’esplanada de l’església de Sant Quirze i Santa Julita, a Muntanyola, per gaudir de l’ambient màgic d’un aplec familiar a la Plana de Vic. L’església de Sant Quirze i Santa Julita és un gran edifici barroc, amb una rectoria immensa adosada. A l’interior, no sempre visitable, hi ha un munt de preciosos retaules, un a cada capella, i el fastuós retaure de l’altar major. La millor manera de fer cap a Muntanyola és agafar la C-17 fins a l’entrada de Vic Sud, i d’allà la carretera BV-4316, fins a Santa Eulàlia de Riuprimer. Allà cal rendre la BV-4317 cap a Muntanyola, fins trobar indicada l’ermita. A Muntanyola la natura és especialment generosa, i convida a passar-hi un cap de setmana. Hi ha cases rurals molt boniques, com ara El Dalmau, o Can Riera, o bé les tres pallisses rehabilitades de Can Serrarrica. Totes tres són una monada. Passareu un dia ben bonic!.

Posiblemente pocos viajeros sepan donde se encuentra el pequeño pueblo de Muntanyola. Aunque menos gente sabrá aún que el domingo de marzo más próximo a San Isidro Labrador se celebra allí una romería en la explanada delante de la ermita de St.Quirze y Sta. Julita. Y es una lástima, porque este encuentro es una verdadera fiesta popular, en un lugar muy adecuado para familias con niños. Si no llueve os podemos asegurar que será un día muy divertido. Se celebra la tradicional fiesta del Árbol y una feria de naturaleza que ha ido ganando año a año en participación y lucimiento. Habrá todo tipo de actividades pensadas para compartir en familia; feria de artesanos, de productos naturales, exposiciones de ganado, globo aerostático, trenecito, plantada de árboles, actuación de castellers y gigantes, talleres, actividades deportivas como tiro con arco o pista de obstáculos. También exhibiciones de la vida de payés: pastores o  leñadores. La organización es espléndida, el lugar encantador, con mucho espacio para correr y divertirse. Posibilidad de hacer picnic. Servicio de bar todo el día. Acercaos hasta la explanada de la iglesia de St. Quirze y Sta. Julita, en Muntanyola, para disfrutar del ambiente mágico de un encuentro en la Plana de Vic. La iglesia de Sant Quirze y Santa Julita es un gran edificio barroco, con una rectoría inmensa adosada. En el interior, no siempre visitable, hay un montón de preciosos retablos, uno en cada capilla, y el fastuoso retablo del altar mayor. La mejor manera de llegar a Muntanyola es coger la C-17 hasta la entrada de Vic Sur, y de allí la carretera BV-4316, hasta Santa Eulàlia de Riuprimer. Allí hay que tomar la BV-4317 hacia Muntanyola, hasta encontrar indicada la ermita. ¡Un día muy bonito!. En Muntanyola la naturaleza es especialmente generosa, e invita a pasar un fin de semana. Hay casas rurales muy bonitas, como El Dalmau, o Can Riera, o bien Can Serrarrica. Las tres son una monada.

Festa de Calella i Fira del Maresme

Aquest proper cap de setmana de setembre hi ha festa grossa a Calella de la Costa. És la seva festa major. La festa de la Minerva. Gresca i animació familiar a dojo, a pocs kms. de Barcelona, uns 60, per bona autopista. Menys d’una hora en cotxe. La Minerva és la festa grossa de Calella de la Costa. A més, coincidint amb la festa major també disfrutareu de la fira de Calella i de l’Alt Maresme, una cita clàssica de tota aquesta comarca. És una gran fira multisectorial, on hi tenen cabuda tota mena de productes i serveis. Una fira com les d’abans. Hi trobareu una mostra d’artesania, de gastronomia, d’oficis artesans. També una mostra de vins i caves, d’embotits, de formatges… Paral·lelament hi haurà exposicions de tota mena, animació pels infants, concerts, música i espectacles per la canalla. Si fa prou bon temps, recordeu que Calella te bona platja. Porteu-vos el banyador perquè entre festa, i festa, i un cop feta la visita a la fira podeu posar-vos en remull, amb els vostres infants. Aquest any, a més, dedicada a les terres de l’Ebre. Arribareu molt fàcilment a Calella des de Barcelona per l’autopista C-32, direcció Girona, sortida 22. Calella. El recinte firal està situat al Passeig de Manuel Puigvert. També és senzill en tren. Calella te estació, on paren els trens que van en direcció Blanes-Maçanet. Horaris molt seguits, mireu-vos el web de la Renfe. Hi haurà un pàrquing gratuït situat al camí de la platja, amb accés per la Riera de Capaspre. No crec que necessiteu dormir a Calella perquè està a només una hora de Barcelona, però podeu disposar de tota mena d’hotels, càmpings i apartaments. Mireu-vos la web Calella-Barcelona per trobar el vostre. De restaurants, pizzeries, llocs de tapes i bars, a Calella, n’hi ha un munt. Us en recomanarem uns quants que ens agraden. Per menjar peix La Gavina. Una taverna mexicana desenfadada i rústica: La Quadra. Una altra taverna, més d’estil català, amb embotit bo i carn a la brasa: Les Caves. I finalment un gallec boníssim: El Hogar Gallego. Calella està a tocar de Barcelona, però si us voleu quedar a dormir, us recomanem l’Hotel Bernat II. Hi hem estat molt bé. Ara, a més, és temporada baixa. No podeu deixar-vos passar l’oportunitat de bona platja, bona fira i bon menjar a Calella!.

El próximo fin de semana de septiembre es la hora de la fiesta mayor de la Minerva i de la feria del Alt Maresme en Calella de la costa. Una gran cita familiar clásica, única en esta comarca, que no podeis perderos. Teneis xocolatada, cercavila, gigantes, música, baile, actuaciones, talleres… I paralelamente una gran feria multisectorial, donde tienen cabida todo tipo de productos y servicios. Una feria como las de antes. Encontraréis una muestra de artesanía, de gastronomía, de oficios artesanos. También una muestra de vinos y cavas, de embutidos, de quesos … Paralelamente habrá exposiciones de todo tipo, animación, conciertos, música y espectáculos para los niños. Si hace buen tiempo, recuerden que Calella tiene buena playa. Traeros el bañador. Llegarán a Calella, en menos de una hora, por la autopista del Maresme, la C-32, casi gratuita, y sin pérdida posible. Es difícil aparcar en el centro de Calella, pero posible en la entrada y la salida del pueblo. También tiene buen acceso por tren, línea C-1. Paran todos los trenes que van a Calella, naturalmente, y también los que llegan a Blanes o Massanet, vía Mataró. Imposible reseñar un hotel, o un restaurante en Calella. Hay un montón. Elijan Vds. el suyo.

Festa Major a Muntanyola

Aquest proper dissabte i diumenge al petit poblet de Muntanyola, al bell mig de la plana de Vic, entre Tona i Santa Eulàlia de Riuprimer, s’hi celebra la seva festa major. El dissabte, a les 11, hi haurà la festa de l’escuma amb música i la piscina municipal plena d’inflables. A la una vermouth per a tothom. A la tarda fútbol sala i, a la nit, sardinada gratuïta, encara que també podeu menjar pa amb tomàquet i botifarra per uns miserables 3,5€. Fins ben entrada la nit podreu ballar amb una disco a càrrec de DJ Espejo. El diumenge us esperen els jocs del reciclatge, joguines sostenibles, una missa solemne amb cor, un dinar popular de germanaor i una exhibició de country . Una veritable festa popular, en un lloc molt adient per a famílies amb nens. Si no plou us podem assegurar que sera una diada molt engrescadora. Gaudiu de l’ambient màgic d’un aplec familiar a la Plana de Vic. L’església de Sant Quirze i Santa Julita és un gran edifici barroc, amb una rectoria immensa adosada. A l’interior, no sempre visitable, hi ha un munt de preciosos retaules, un a cada capella, i el fastuós retaure de l’altar major. La millor manera de fer cap a Muntanyola és agafar la C-17 fins a l’entrada de Vic Sud, i d’allà la carretera BV-4316, fins a Santa Eulàlia de Riuprimer. Allà cal rendre la BV-4317 cap a Muntanyola. A Muntanyola la natura és especialment generosa, i convida a passar-hi un cap de setmana. Hi ha cases rurals molt boniques, com ara El Dalmau, o Can Riera, o bé les tres pallisses rehabilitades de Can Serrarrica. Totes tres són una monada. Passareu un dia ben bonic!.

Posiblemente pocos viajeros sepan donde se encuentra el pequeño pueblo de Muntanyola. Aunque menos gente sabrá aún que este fin de semana celebra su fiesta mayor. Bonita fiesta popular, en un lugar muy adecuado para familias con niños. Si no llueve os podemos asegurar que será un día muy divertido. Acercaos hasta la explanada de la iglesia de St. Quirze y Sta. Julita, en Muntanyola, para disfrutar del ambiente mágico de un encuentro en la Plana de Vic. La iglesia de Sant Quirze y Santa Julita es un gran edificio barroco, con una rectoría inmensa adosada. En el interior, no siempre visitable, hay un montón de preciosos retablos, uno en cada capilla, y el fastuoso retablo del altar mayor. La mejor manera de llegar a Muntanyola es coger la C-17 hasta la entrada de Vic Sur, y de allí la carretera BV-4316, hasta Santa Eulàlia de Riuprimer. Allí hay que tomar la BV-4317 hacia Muntanyola, hasta encontrar indicada la ermita. ¡Un día muy bonito!. En Muntanyola la naturaleza es especialmente generosa, e invita a pasar un fin de semana. Hay casas rurales muy bonitas, como El Dalmau, o Can Riera, o bien Can Serrarrica. Las tres son una monada.

Festa de l’arbre a Muntanyola

Aquest proper diumenge, 9 de març, al petit poblet de Muntanyola, al bell mig de la plana de Vic, entre Tona i Santa Eulàlia de Riuprimer, s’hi celebra la 18ena festa del bosc. Hi ha poca gent que mai hi hagi anat, i encara menys gent sabrà que el diumenge de març que s’escau més proper a Sant Isidre Llaurador, s’hi fa un aplec a l’esplanada davant de l’ermita de St.Quirze i Sta. Julita. I és una llàstima, perquè aquest aplec és una veritable festa popular, en un lloc molt adient per a famílies amb nens. Si no plou us podem assegurar que sera una diada molt engrescadora. S’hi celebra la tradicional festa de l’Arbre i una fira de natura que ha anat guanyant any a any en participació i lluiment. Hi haura tota mena d’activitats pensades per compartir en família. Tot començarà amb una plantada de l’abre a la zona de l’ajuntament i, a les 10 del matí, a Sant Quirze i Santa Julita, tindreu una missa amb l’acompanyament del cor parroquial de Muntanyola. Seguidament inauguració de la fira ramadera, gastronòmica i de productes artesanals. A les 11, ballada de diverses colles geganteres, i a les 12.30, actuació de les colles Castalleres Sagals d’Osona i Salats de Súria. Els infants disfrutaran amb la mostra de maquinària agrícola, una trobada de vespes Club Osona, el trenet que recorre el recinte firal, el taller de tir amb arc, els inflables o el concurs de tala i esbrancada d’arbres. L’organització és esplèndida, el lloc encantador, amb molt d’espai per còrrer i divertir-se. Hi ha servei de bar tot el dia, amb begudes i entrepans freds i calents. Arribeu-vos fins l’esplanada de l’església de Sant Quirze i Santa Julita, a Muntanyola, per gaudir de l’ambient màgic d’un aplec familiar a la Plana de Vic. L’església de Sant Quirze i Santa Julita és un gran edifici barroc, amb una rectoria immensa adosada. A l’interior, no sempre visitable, hi ha un munt de preciosos retaules, un a cada capella, i el fastuós retaure de l’altar major. La millor manera de fer cap a Muntanyola és agafar la C-17 fins a l’entrada de Vic Sud, i d’allà la carretera BV-4316, fins a Santa Eulàlia de Riuprimer. Allà cal rendre la BV-4317 cap a Muntanyola, fins trobar indicada l’ermita. A Muntanyola la natura és especialment generosa, i convida a passar-hi un cap de setmana. Hi ha cases rurals molt boniques, com ara El Dalmau, o Can Riera, o bé les tres pallisses rehabilitades de Can Serrarrica. Totes tres són una monada. Passareu un dia ben bonic!.

Posiblemente pocos viajeros sepan donde se encuentra el pequeño pueblo de Muntanyola. Aunque menos gente sabrá aún que el domingo de marzo más próximo a San Isidro Labrador se celebra allí una romería en la explanada delante de la ermita de St.Quirze y Sta. Julita. Y es una lástima, porque este encuentro es una verdadera fiesta popular, en un lugar muy adecuado para familias con niños. Si no llueve os podemos asegurar que será un día muy divertido. Se celebra la tradicional fiesta del Árbol y una feria de naturaleza que ha ido ganando año a año en participación y lucimiento. Habrá todo tipo de actividades pensadas para compartir en familia; feria de artesanos, de productos naturales, exposiciones de ganado, globo aerostático, trenecito, plantada de árboles, actuación de castellers y gigantes, talleres, actividades deportivas como tiro con arco o pista de obstáculos. También exhibiciones de la vida de payés: pastores o  leñadores. La organización es espléndida, el lugar encantador, con mucho espacio para correr y divertirse. Posibilidad de hacer picnic. Servicio de bar todo el día. Acercaos hasta la explanada de la iglesia de St. Quirze y Sta. Julita, en Muntanyola, para disfrutar del ambiente mágico de un encuentro en la Plana de Vic. La iglesia de Sant Quirze y Santa Julita es un gran edificio barroco, con una rectoría inmensa adosada. En el interior, no siempre visitable, hay un montón de preciosos retablos, uno en cada capilla, y el fastuoso retablo del altar mayor. La mejor manera de llegar a Muntanyola es coger la C-17 hasta la entrada de Vic Sur, y de allí la carretera BV-4316, hasta Santa Eulàlia de Riuprimer. Allí hay que tomar la BV-4317 hacia Muntanyola, hasta encontrar indicada la ermita. ¡Un día muy bonito!. En Muntanyola la naturaleza es especialmente generosa, e invita a pasar un fin de semana. Hay casas rurales muy bonitas, como El Dalmau, o Can Riera, o bien Can Serrarrica. Las tres son una monada.

Festa Major i Fira de Calella

Aquest proper cap de setmana, el quart de setembre, hi ha festa grossa a Calella de la Costa. És la seva festa major. La festa de la Minerva. Gresca i animació familiar a dojo, a pocs kms. de Barcelona, uns 60, per bona autopista. Menys d’una hora en cotxe. El divendres a la tarda, a les 18.30 hores, a la plaça de Catalunya, hi ha el pregó infantil. Gegantons de la Colla de Geganters i Grallers de Calella. En acabar xocolatada popular. A les vuit Cercavila a càrrec dels Comediants, de la plaça de l’església fins a la plaça de  l’Ajuntament. Seguidament pregó gran. A la nit jazz i blues. A l’envelat, espectacles musicals d’entrada gratuïta. El dissabte al matí, a les 11.00 hores, a la plaça de l’Església, la canalla te un taller d’estels, i a les 12.00 hores, a l’envelat, l’actuació del grup musical del Club Super3. També amb entrada gratuïta. A la tarda estels i gimcana, en grup de 4 o 5 persones d’entre 8 i 16 anys. Informació i inscripcions als telèfons: 937625411 o 619231253.  A les 18 hores, a la plaça de l’Església, concert de gralles a càrrec de la Colla de Geganters i Grallers de Calella. Segueix teatre, i música. A la capella de Sant Quirze i Santa Julita, concert de Festa Major amb la Coral Laetare. I a les 22.00 hores, a l’envelat, un concert solidari de Gospel. Més de nit encara, correfoc. I a l’envelat, Mojinos Escozios, amb entrada gratuïta. El diumenge, ben d’hora, a les 9.30, trobada de Gegants i esmorzar popular. A les 10 a la platja tirada de la xarxa al mar i concurs d’arròs. A migdia cercavila de gegants. A la tarda sarsuela. El dilluns, si no treballeu, podeu continuar la xerinola. Missa solemne, sardanes, gegants, i a la tarda, ball i espectacle pirotècnic. La Minerva és la festa grossa de Calella de la Costa. A més, coincidint amb la festa major també disfrutareu de la fira de Calella i de l’Alt Maresme, una cita clàssica de tota aquesta comarca. És una gran fira multisectorial, on hi tenen cabuda tota mena de productes i serveis. Una fira com les d’abans. Hi trobareu una mostra d’artesania, de gastronomia, d’oficis artesans. També una mostra de vins i caves, d’embotits, de formatges… Paral·lelament hi haurà exposicions de tota mena, animació pels infants, concerts, música i espectacles per la canalla. Si fa prou bon temps, recordeu que Calella te bona platja. Porteu-vos el banyador perquè entre festa, i festa, i un cop feta la visita a la fira podeu posar-vos en remull, amb els vostres infants. Aquest any, a més, dedicada a les terres de l’Ebre. Arribareu molt fàcilment a Calella des de Barcelona per l’autopista C-32, direcció Girona, sortida 22. Calella. El recinte firal està situat al Passeig de Manuel Puigvert. També és senzill en tren. Calella te estació, on paren els trens que van en direcció Blanes-Maçanet. Horaris molt seguits, mireu-vos el web de la Renfe. Hi haurà un pàrquing gratuït situat al camí de la platja, amb accés per la Riera de Capaspre. No crec que necessiteu dormir a Calella perquè està a només una hora de Barcelona, però podeu disposar de tota mena d’hotels, càmpings i apartaments. Mireu-vos la web Calella-Barcelona per trobar el vostre. De restaurants, pizzeries, llocs de tapes i bars, a Calella, n’hi ha un munt. Us en recomanarem uns quants que ens agraden. Per menjar peix La Gavina. Una taverna mexicana desenfadada i rústica: La Quadra. Una altra taverna, més d’estil català, amb embotit bo i carn a la brasa: Les Caves. I finalment un gallec boníssim: El Hogar Gallego. Calella està a tocar de Barcelona, però si us voleu quedar a dormir, us recomanem l’Hotel Bernat II. Hi hem estat molt bé. Ara, a més, és temporada baixa. No podeu deixar-vos passar l’oportunitat de bona platja, bona fira i bon menjar a Calella!.

El último fin de semana de septiembre es la hora de la fiesta mayor de la Minerva i de la feria del Alt Maresme en Calella de la costa. Una gran cita familiar clásica, única en esta comarca, que no podeis perderos. Teneis xocolatada, cercavila, gigantes, música, baile, actuaciones, talleres… I paralelamente una gran feria multisectorial, donde tienen cabida todo tipo de productos y servicios. Una feria como las de antes. Encontraréis una muestra de artesanía, de gastronomía, de oficios artesanos. También una muestra de vinos y cavas, de embutidos, de quesos … Paralelamente habrá exposiciones de todo tipo, animación, conciertos, música y espectáculos para los niños. Si hace buen tiempo, recuerden que Calella tiene buena playa. Traeros el bañador. Llegarán a Calella, en menos de una hora, por la autopista del Maresme, la C-32, casi gratuita, y sin pérdida posible. Es difícil aparcar en el centro de Calella, pero posible en la entrada y la salida del pueblo. También tiene buen acceso por tren, línea C-1. Paran todos los trenes que van a Calella, naturalmente, y también los que llegan a Blanes o Massanet, vía Mataró. Imposible reseñar un hotel, o un restaurante en Calella. Hay un montón. Elijan Vds. el suyo.

Fira de la natura a Muntanyola

En el petit poblet de Muntanyola, a la plana de Vic, entre Tona i Santa Eulàlia de Riuprimer. Hi ha poca gent que mai hi hagi anat, i encara menys gent sabrà que el diumenge 10 de març de 2013, o el més proper a Sant Isidre Llaurador, s’hi fa un aplec a l’esplanada davant de l’ermita de St.Quirze i Sta. Julita. I és una llàstima, perquè aquest aplec és una veritable festa popular, en un lloc molt adient per a famílies amb nens. Si no plou us podem assegurar que sera una diada molt engrescadora. S’hi celebra la tradicional festa de l’Arbre i una fira de natura que ha anat guanyant any a any en participació i lluiment. Hi haura tota mena d’activitats pensades per compartir en família. Tot començarà amb una plantada de l’abre a la zona de l’ajuntament i, a les 10 del matí, a Sant Quirze i Santa Julita, tindreu una missa amb l’acompanyament del cor parroquial de Muntanyola. Seguidament inauguració de la fira ramadera, gastronòmica i de productes artesanals. A les 11, ballada de diverses colles geganteres, i a les 12.30, actuació de les colles Castalleres Sagals d’Osona i Salats de Súria. Els infants disfrutaran amb la mostra de maquinària agrícola, una trobada de vespes Club Osona, el trenet que recorre el recinte firal, el taller de tir amb arc, els inflables o el concurs de tala i esbrancada d’arbres. L’organització és esplèndida, el lloc encantador, amb molt d’espai per còrrer i divertir-se. Hi ha servei de bar tot el dia, amb begudes i entrepans freds i calents. Arribeu-vos fins l’esplanada de l’església de Sant Quirze i Santa Julita, a Muntanyola, per gaudir de l’ambient màgic d’un aplec familiar a la Plana de Vic. L’església de Sant Quirze i Santa Julita és un gran edifici barroc, amb una rectoria immensa adosada. A l’interior, no sempre visitable, hi ha un munt de preciosos retaules, un a cada capella, i el fastuós retaure de l’altar major. La millor manera de fer cap a Muntanyola és agafar la C-17 fins a l’entrada de Vic Sud, i d’allà la carretera BV-4316, fins a Santa Eulàlia de Riuprimer. Allà cal rendre la BV-4317 cap a Muntanyola, fins trobar indicada l’ermita. A Muntanyola la natura és especialment generosa, i convida a passar-hi un cap de setmana. Hi ha cases rurals molt boniques, com ara El Dalmau, o Can Riera, o bé les tres pallisses rehabilitades de Can Serrarrica. Totes tres són una monada. Passareu un dia ben bonic!.

Posiblemente pocos viajeros sepan donde se encuentra el pequeño pueblo de Muntanyola. Aunque menos gente sabrá aún que el domingo de marzo más próximo a San Isidro Labrador se celebra allí una romería en la explanada delante de la ermita de St.Quirze y Sta. Julita. Y es una lástima, porque este encuentro es una verdadera fiesta popular, en un lugar muy adecuado para familias con niños. Si no llueve os podemos asegurar que será un día muy divertido. Se celebra la tradicional fiesta del Árbol y una feria de naturaleza que ha ido ganando año a año en participación y lucimiento. Habrá todo tipo de actividades pensadas para compartir en familia; feria de artesanos, de productos naturales, exposiciones de ganado, globo aerostático, trenecito, plantada de árboles, actuación de castellers y gigantes, talleres, actividades deportivas como tiro con arco o pista de obstáculos. También exhibiciones de la vida de payés: pastores o  leñadores. La organización es espléndida, el lugar encantador, con mucho espacio para correr y divertirse. Posibilidad de hacer picnic. Servicio de bar todo el día. Acercaos hasta la explanada de la iglesia de St. Quirze y Sta. Julita, en Muntanyola, para disfrutar del ambiente mágico de un encuentro en la Plana de Vic. La iglesia de Sant Quirze y Santa Julita es un gran edificio barroco, con una rectoría inmensa adosada. En el interior, no siempre visitable, hay un montón de preciosos retablos, uno en cada capilla, y el fastuoso retablo del altar mayor. La mejor manera de llegar a Muntanyola es coger la C-17 hasta la entrada de Vic Sur, y de allí la carretera BV-4316, hasta Santa Eulàlia de Riuprimer. Allí hay que tomar la BV-4317 hacia Muntanyola, hasta encontrar indicada la ermita. ¡Un día muy bonito!. En Muntanyola la naturaleza es especialmente generosa, e invita a pasar un fin de semana. Hay casas rurales muy bonitas, como El Dalmau, o Can Riera, o bien Can Serrarrica. Las tres son una monada.

Retorn a 1714!

Avui us proposem una anada a la bonica vila de Moià, la capital de la comarca del Moianès, amb motiu de la celebració de la seva famosa Festa barroca del Retorn a 1714, una recreació històrica de les més boniques que es poden veure avui dia a Catalunya. Te lloc sempre el cap de setmana anterior a la diada nacional de l’11 de setembre, i està dedicada a la memòria d’en Rafel Casanova, fill de la vila. Hi participen nombrosos actors que teatralitzen escenes de la guerra de Successió, i també de la vida al poble en aquells anys. També hi trobareu un homenatge a un personatge destacat de la mateixa Guerra de Successió, aquest any 2012 dedicat al general Josep Moragues, malaguanyat heroí català. Pels infants hi ha un formós mercat de productes artesans i una lluïda demostració d’oficis antics de la Catalunya del segle XVIII  com ara ferrers, fusters, picapedrers, cadiraires, teixidores i filadores. També son fantàstics els tallers pensats especialment per a la participació dels infants i relacionats amb la temàtica de la festa. Se’n organitzen aproximada-ment una quinzena. Inclouen un apartat de jocs tradicionals en que persones grans del poble els ensenyen als nens a gaudir dels jocs d’abans. Un apartat ja molt tradicional son les passejades en ruc. A Moià s’hi arriba molt fàcilment des de Barcelona, per l’AP7 fins passat Mollet, per agafar la C-59 que us portarà a Palau Solità i Plegamans, Sant Feliu de Codines, Castellterçol i finalment a Moià, en una ruta de 60 kms. per una carretera comarcal, amb algunes voltes i molt bon paisatge. Un cop allà podeu passar el dia, o tot el cap de setmana, molt entratinguts i de manera agradable. A més de la recreació històrica teniu la possibilitat de visitar les “Coves del Toll“, un altre gran atractiu de la zona del Moianès. Es troben prop de la vila, seguint la carretera antiga en direcció a Vic. Al centre de Moià podeu gaudir de la casa museu de Rafael de Casanova, molt ben muntada, molt didàctica, en un palau noble dels segles XVII i XVIII, eix de la festa que us estem explicant. Tampoc no heu de perdre-us el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, amb el seu claustre maravellós, però fent atenció als horaris, que son una mica estranys. Si us decidiu a passar el dia, o el cap de setmana, o un pont al Moianès, també podreu visitar poblets encantadors, com ara Granera, amb el seu castell, o bé el de Castellcir, amb un parell de castells, la possibilitat de visitar una masia construïda sota una balma. Castellcir és un lloc encisador, amb molta natura, riuets i boscos de faig impressionants. A Moià hi ha tants restaurants bons, que ens costa de citar-ne alguns entre tots. Però us recomanem dinar al restaurant Padrisa, o bé a Les Voltes, o al molt recomanable “El Colom“.  Si us decidiu a dormir al Moianès, podeu fer-ho en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just davant d’on surt la carretera que va a Castellcir. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes”, molt coquetona, al mig de la natura. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping. ¡Bona Festa Barroca a Moià!.

Hoy os proponemos ir a la bonita villa de Moià, la capital de la comarca del Moianès, con motivo de la celebración de su famosa Fiesta barroca del Regreso a 1714, una recreación histórica de las más bonitas que se pueden ver hoy en día en Cataluña. Tiene lugar siempre el fin de semana anterior a la fiesta nacional del 11 de septiembre, y está dedicada a la memoria de Rafel Casanova, hijo de la villa. Participan numerosos actores que teatralizan escenas de la guerra de Sucesión, y también de la vida en el pueblo en aquellos años. También encontrarán un homenaje a un personaje destacado de la misma Guerra de Sucesión, este año 2012 dedicado al general Josep Moragues, malogrado héroe catalán. Los niños disponen de un hermoso mercado de productos artesanos y una lucida demostración de oficios antiguos de la Cataluña del siglo XVIII como herreros, carpinteros, canteros, silleros, tejedoras y hiladoras. También son fantásticos los talleres pensados ​​especialmente para la participación de los niños y relacionados con la temática de la fiesta. Se organizan aproximadamente una quincena. Incluyen un apartado de juegos tradicionales en que personas mayores del pueblo les enseñan a disfrutar de los juegos de antes. Un apartado ya muy tradicional son los paseos en burro. A Moià se llega muy fácilmente desde Barcelona, por la AP7 hasta pasado Mollet, para coger la C-59 que les llevará por Palau Solità i Plegamans, Sant Feliu de Codines, Castellterçol y finalmente Moià, a lo largo de una ruta de 60 kms. por una carretera comarcal, con algunas curvas y muy buen paisaje. Las cuevas del Toll son el otro gran atractivo de la zona del Moianès. Se encuentran cerca de la villa, siguiendo la carretera antigua en dirección a Vic. En el centro de Moià se puede disfrutar de la casa museo de Rafael de Casanova, muy bien montada, muy didáctica, en un palacio noble de los siglos XVII y XVIII. Tampoco deben perderse el bellísimo monasterio de Santa María de l’Estany, con su claustro maravilloso, pero prestando atención a los horarios, que son un poco extraños. Si se deciden a pasar el día, o un fin de semana, o un puente, en el Moianès, podréis visitar pueblecitos encantadores, como Granera, con su castillo, o bien el de Castellcir, con un par de castillos, o la posibilidad de visitar una masía construida bajo una cueva. Castellcir es un lugar encantador, con mucha naturaleza, riachuelos y bosques de haya impresionantes. En Moià hay tantos restaurantes buenos, que nos cuesta citar algunos entre todos. Pero dado que siempre lo hacemos les recomendamos comer en el restaurante Padrisa, o bien a Las Voltas, o al muy recomendable “El Colom”. Si se deciden a dormir en el Moianès, pueden hacerlo en un hotelito acogedor de Castellterçol: “La Violeta”, justo delante de donde sale la carretera que va a Castellcir. Si les gusta más el turismo rural, pueden miraros la casa rural “Las Umbretes”, muy coquetona, en medio de la naturaleza. En Sant Quirze Safaja tenéis un bonito camping. Buena fiesta barroca en Moià!.

Les Esplugues de Castellcir

Realment ens encanta recomanar-vos excursions tan senzilles, boniques i resultones com aquesta. Es tracta de la visita a una masia construïda sota una balma, una espluga, que ha estat habitada ininterrompudament des del neolític fins l’any 2002. Un lloc encisador, amb un pont medieval, romànic del segle XI, i un riuet d’ensomni, la riera de Fontscalents, completent el conjut. Allà trobareu, a més, prats per còrrer, boscos de roure i pi, vegetació abundant, bolets i animalons de tota mena. L’edifici, que ara està en reconstrucció, (any 2011), es convertirà en un ecomuseu del Moianès, una comarca històrica preciosa. Completament muntada dins la roca, l’edifici consta de diverses plantes, i annexos, com ara corrals i golfes. No te teulada, la pròpia espluga li fa d’aixopluc. La planta baixa, on hi ha les dependències refetes al sg. XVIII, conserva la cuina i la sala. A dalt les habitacions. Tot es convertirà en un centre d’interpretació de la vida a pagès, i de l’aprofitament per l’home de la natura i el bosc. Molt adient. Sense ser res de l’altra món, us assegurem que us agradarà d’allò més. Obert, si les obres ho permeten, els diumenges de 12 a 14 hores. Petits i grans podreu descobrir com es vivia en una masia troglodita. Trobareu Les Esplugues molt a prop del nucli urbà de Castellcir. Per arribar-hi cal anar fins Mollet del Vallés, i d’allà cap a Caldes de Montbui per la C-59. Continueu per la mateixa carretera en direcció a Moià passant per Sant Feliu de Codines i fent cap a Castellterçol. Just al centre de Castellterçol, en el semàfor, cal girar a la dreta cap a Castellcir, ben senyalitzat. Desestimeu entrar al casc urbà de Castellcir, preferint continuar per la carretera BV-1310 cap a Santa Coloma Sasserra. Just uns metres més endavant, en el pk 3.8, preneu un camí de terra a l’esquerra. Senyalització vertical, poc visible. Atenció el camí és apte per tota mena de vehicles, però te sots i fa baixada. Cal anar en compte!. Creuareu rouredes i camps de conreu, fins arribar a la riera de Fontscalents. El rierol es travessa per una plataforma de ciment. Just a l’altra banda de la riera ja veieu la masia d’Esplugues. Bon aparcament al prat que abans eren eres. També podeu baixar a peu des de Castellcir. Son 2 kms. llargs, de baixada, que en tornar seran tots de pujada, però es pot fer. Podeu informar-vos sobre horaris i visites guiades a la pàgina web del Consorci del Moianès o als telèfons 938301418 , o bé 938208000. De tota manera, l’entorn i les possibles activitats i passejades pels voltants de la masia valen la pena, estigui o no oberta. Parlant de passejades, el terme de Castellcir en te de molt boniques, per totes les edats i gustos. Llargues com les que us portaran al Castell de La Popa, així anomenat perquè sembla un vaixell de roca. Més a tocar del poble teniu l’església de Sant Andreu al costat de la riera de Castellcir. Molt més lluny, el magnífic bosc de faigs anomenat amb tota la raó La Sauva Negra. Ho sembla. Preciós a la tardor. A les afores del poble, ja camí de Moià podeu anar a Marfà, primer en cotxe, i després a peu. En cotxe, per bona carretera i pista, podeu visitar Santa Coloma Saserra, amb una bonica ermita romànica, unes masies i un roure monumental, anomenat del Giol. També aconsellable visitar la bonica vila de Moià, la capital de la comarca, amb la fantàstica casa museu de Rafael de Casanova, tota una lliçó d’història. No menys interessants son les “Coves del Toll“, camí de Collsuspina i Vic, un altre gran atractiu de la zona del Moianès. Tampoc no us perdeu el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, atenció als horaris, una mica estranys. O el poble de Granera, amb el seu castell. Bé, ja veieu que la cosa dona per un cap de setmana. Si us decidiu, podeu dormir i menjar en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just on surt la carretera que va a Castellcir. Modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes”, molt coquetona, al mig de la natura. Fora de la zona de Castellcir podeu probar els hotels i restaurants de Moià mateix. Hem menjat de fàbula al restaurant Padrisa, i també molt recomanable “El Colom“, a tocar. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping, en plena natura.

Realmente nos encanta recomendar excursiones tan sencillas, bonitas y resultonas como esta. Se trata de la visita a una masía construida bajo una gruta, una cueva, que ha sido habitada ininterrumpidamente desde el neolítico hasta el año 2002. Un lugar encantador, con un puente medieval, románico del siglo XI, y un riachuelo de ensueño, la riera de Fontscalents, completando todo el conjuto. Allí encontrarán, además, prados para correr, bosques de roble y pino, vegetación abundante, setas y animales de todo tipo. El edificio, que ahora está en reconstrucción, (año 2011), se convertirá en un ecomuseo de El Moianès, una comarca histórica preciosa. Completamente montado en la roca, el edificio consta de varias plantas, y anexos, como corrales y buhardilla. No tiene tejado, la propia cueva le hace de refugio. La planta baja, donde están las dependencias reconstruidas en sg. XVIII, conserva la cocina y la sala. Arriba estan las habitaciones. Todo se convertirá en un centro de interpretación de la vida en el campo, y del aprovechamiento por el hombre de la naturaleza y el bosque. Muy adecuado. Sin ser nada del otro mundo, les aseguramos que les gustará. Abierto, si las obras lo permiten, los domingos de 12 a 14 horas. Pequeños y grandes podrán descubrir cómo se vivía en una masía troglodita. Encontrarán Las Esplugues muy cerca del núcleo urbano de Castellcir. Para llegar hay que ir hasta Mollet del Vallés, y de allí hacia Caldes de Montbui por la C-59. Continúen por la misma carretera en dirección a Moià pasando por Sant Feliu de Codines y hacia Castellterçol. Justo en el centro de Castellterçol, en el semáforo, hay que girar a la derecha hacia Castellcir, bien señalizado. Desestimad la entrada en el casco urbano de Castellcir, prefiriendo continuar por la carretera BV-1310 hacia Santa Coloma Sasserra. Justo unos metros más adelante, en el pk 3.8, tomad un camino de tierra a la izquierda. Señalización vertical, poco visible. Atención el camino es apto para todo tipo de vehículos, pero tiene baches y hace bajada. ¡Hay que tenerlo en cuenta!. Cruzaréis robledales y campos de cultivo, hasta llegar a la riera de Fontscalents. El arroyo se cruza por una plataforma de cemento. Justo al otro lado de la riera ya veis la masía de Esplugues. Buen aparcamiento en el prado que antes eran eras. También se puede bajar a pie desde Castellcir. Son 2 kms. largos, de bajada, que al volver serán todos de subida, pero se puede hacer. Pueden informarse sobre horarios y visitas guiadas en la página web del Consorcio del Moianès o los teléfonos 938301418, o bien 938208000. De todas formas, el entorno y las posibles actividades y paseos por los alrededores de la masía valen la pena, esté o no abierta. Hablando de paseos, el término de Castellcir tiene algunos muy bonitos, y para todas las edades y gustos. Largos como las que os llevará al Castillo de La Popa, así llamado porque parece un barco de roca. Más cerca del pueblo tienen la iglesia de San Andrés junto a la riera de Castellcir. Mucho más lejos, el magnífico bosque de hayas llamado con razón la Sauva Negra. Lo parece. Precioso en otoño. En las afueras del pueblo, ya camino de Moià pueden ir a Marfà, primero en coche, y luego a pie. En coche, por buena carretera y pista, podéis visitar Santa Coloma Saserra, con una bonita ermita románica, unas masías y un roble monumental, llamado del Giol. También aconsejable visitar la bonita villa de Moià, la capital de la comarca, con la fantástica casa museo de Rafael de Casanova, toda una lección de historia. No menos interesantes son las “Cuevas del Toll”, camino de Collsuspina y Vic, otro gran atractivo de la zona del Moianès. Tampoco os perdáis el bellísimo monasterio de Santa María del L’Estany, atención a los horarios, un poco extraños. O el pueblo de Granera, con su castillo. Bueno, ya veis que la cosa da para un fin de semana. Si se deciden, pueden dormir y comer en un hotelito acogedor de Castellterçol: “La Violeta”, justo donde sale la carretera que va a Castellcir. Moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. Si os más el turismo rural, miraros la casa rural “Las Umbretes”, muy coquetona, en medio de la naturaleza. Fuera de la zona de Castellcir se puede probar en los hoteles y restaurantes de Moià mismo. Hemos comido de fábula en el restaurante Padrisa, y también muy recomendable “El Colom”, a su lado. En Sant Quirze Safaja tienen un bonito camping.

Aplec de Muntanyola

Foto: Anna Mora

Possiblement pocs d’entre vosaltres sàpigueu on es troba el petit poblet de Muntanyola. Encara menys gent sabrà que el diumenge de març més proper a Sant Isidre Llaurador s’hi fa un aplec a l’esplanada davant de l’ermita de St.Quirze i Sta. Julita. I és una llàstima, perquè aquest aplec és una veritable festa popular, en un lloc molt adient per a famílies amb nens. Si no plou us podem assegurar que sera una diada molt engrescadora. S’hi celebra la tradicional festa de l’Arbre i una fira de natura que ha anat guanyant any a any en participació i lluiment. Hi haura tota mena d’activitats pensades per compartir en família; fira d’artesans, de productes natural, exposicions de bestiar, globus aerostàtic, trenet, plantada d’arbres, actuació de castelleres i geganters, tallers, activitats esportives com ara tir amb arc o pista d’obstacles. També exhibicions de la vida de pagès: pastors, llenyatoires, bosquetans… L’organització és esplèndida, el lloc encantador, amb molt d’espai per còrrer i divertir-se. Possiblitat de fer picnic. Servei de bar tot el dia. Arribeu-vos fins l’esplanada de l’església de St.Quirze i Sta.Julita, a Muntanyola, per gaudir de l’ambient màgic d’un aplec a la Plana de Vic. L’església de Sant Quirze i Santa Julita és un gran edifici barroc, amb una rectoria immensa adosada. A l’interior, no sempre visitable, hi ha un munt de preciosos retaules, un a cada capella, i el fastuós retaure de l’altar major. La millor manera de fer cap a Muntanyola és agafar la C-17 fins a l’entrada de Vic Sud, i d’allà la carretera BV-4316, fins a Santa Eulàlia de Riuprimer. Allà cal rendre la BV-4317 cap a Muntanyola, fins trobar indicada l’ermita. Un dia ben bonic!. A Muntanyola la natura és especialment generosa, i convida a passar-hi un cap de setmana. Hi ha cases rurals molt boniques, com ara El Dalmau, o Can Riera, o bé les tres pallisses rehabilitades de Can Serrarrica. Totes tres són una monada.

Posiblemente pocos viajeros sepan donde se encuentra el pequeño pueblo de Muntanyola. Aunque menos gente sabrá aún que el domingo de marzo más próximo a San Isidro Labrador se celebra allí una romería en la explanada delante de la ermita de St.Quirze y Sta. Julita. Y es una lástima, porque este encuentro es una verdadera fiesta popular, en un lugar muy adecuado para familias con niños. Si no llueve os podemos asegurar que será un día muy divertido. Se celebra la tradicional fiesta del Árbol y una feria de naturaleza que ha ido ganando año a año en participación y lucimiento. Habrá todo tipo de actividades pensadas para compartir en familia; feria de artesanos, de productos naturales, exposiciones de ganado, globo aerostático, trenecito, plantada de árboles, actuación de castellers y gigantes, talleres, actividades deportivas como tiro con arco o pista de obstáculos. También exhibiciones de la vida de payés: pastores o  leñadores. La organización es espléndida, el lugar encantador, con mucho espacio para correr y divertirse. Posibilidad de hacer picnic. Servicio de bar todo el día. Acercaos hasta la explanada de la iglesia de St. Quirze y Sta. Julita, en Muntanyola, para disfrutar del ambiente mágico de un encuentro en la Plana de Vic. La iglesia de Sant Quirze y Santa Julita es un gran edificio barroco, con una rectoría inmensa adosada. En el interior, no siempre visitable, hay un montón de preciosos retablos, uno en cada capilla, y el fastuoso retablo del altar mayor. La mejor manera de llegar a Muntanyola es coger la C-17 hasta la entrada de Vic Sur, y de allí la carretera BV-4316, hasta Santa Eulàlia de Riuprimer. Allí hay que tomar la BV-4317 hacia Muntanyola, hasta encontrar indicada la ermita. ¡Un día muy bonito!. En Muntanyola la naturaleza es especialmente generosa, e invita a pasar un fin de semana. Hay casas rurales muy bonitas, como El Dalmau, o Can Riera, o bien Can Serrarrica. Las tres son una monada.

Sant Quirze de Colera

El monestir romànic de Sant Quirze de Colera està situat al peu de la serra de l’Albera, pel costat sud, el que dona als pobles empordanesos de rabós i Vilameniscle. D’aquests pobles surt l’ampla, plana i ben cuidada pista que en uns 7 kms. us portarà al davant mateix d’aquest maravellós monestir. El cenobi és romànic, molt bonic i de línies molt pures, és una joia amagada dins aquest parc natural. Podeu molt bé lligar aquesta sortida amb la visita al centre de recuperació de tortugues de l’Albera. Per dinar us recomanem el restaurant que hi ha a tocar del monestir, amb una brasa excel·lent, i uns preus monàstics i ajustats.

El monasterio románico de Sant Quirze de Colera está situado al pie de la sierra de la Albera, por el lado sur, lo que lo acerca a los pueblos ampurdaneses de Rabós y Vilameniscle. De estos pueblos sale la ancha, plana y bien cuidada pista que en unos 7 kms. os llevará a las mismas puertas de este maravilloso monasterio. El cenobio es románico, muy bonito y de líneas muy puras, una joya escondida dentro de este parque natural. Puede muy bien ligar esta salida con la visita al centro de recuperación de tortugas de la Albera. Para comer le recomendamos el restaurante que hay junto al monasterio, con una brasa excelente, y unos precios monásticos y ajustados.