Villerouge-Thermenes


Quina maravella aquest petit castell càtar, en una regió oblidada i perduda de la França del sud. Amagat, difícil de trobar, però en un entorn rural preciós, al mig d’un poblet molt bonic. Villerouge-Thermenes és terra àrida, difícil, de carreteres amb corbes, allunyat de tot arreu, però de tranquil·litat absoluta, de sensació de descoberta permanent. El trobareu al nord de Perpinyà, dins les Corbiéres, camí de Narbonne, però per l’interior, atravesant les muntanyes. Nosaltres hi aniriem per Tuchan, Castelnou i Albas. Tan el poble com el castell són molt bonics. Us portaran a l’edat mitjana sense voler-ho. Les quatre torres a cada costat, el pati, el torreó… com si fos de conte de fades. El petit riuet Lou, li besa la muralla. L’interior, ben restaurat, és visitable per un preu mòdic. Villerouge poble també mereix una visita. Carrers estrets, portes medievals, l’església de Saint-Etienne, amb un retaure renaixentista maravellós, el pont damunt del riu, l’aire, la pau… Acosteu-vos a les Corberes. Visiteu els seus magnífics castells càtars, com Aguilar, Arques, Perapertusa, Queribús, Termes… i tants d’altres. Gaudiu de les abadies milenàries, com Lagrasse o Fontfroide. Admireu les gorges dels seus rius intactes, la natura, els boscos, els poblets. Ideal per una ruta d’un parell, o tres de dies. Molt proper a Barcelona. Una sortida que recomanareu, sense cap mena de dubte. Podeu dinar i dormir a Lagrasse, a l’Hostellerie des Corbieres, un hotelet amb molt d’encant, i una taula gastronòmica. Molt proper a Villerouge, i al cor del país dels Càtars. Us convidem a una terra mítica, no us la perdeu!

Qué maravilla este pequeño castillo cátaro, en una región olvidada y perdida de la Francia del sur. Escondido, difícil de encontrar, pero en un entorno rural precioso, en medio de un pueblecito muy bonito. Villerouge-Thermenes es tierra árida, difícil, de carreteras con curvas, alejado de todas partes, pero de tranquilidad absoluta, de sensación de descubrimiento permanente. Lo encontraréis en el norte de Perpiñán, dentro de las Corbières, camino de Narbonne, pero por el interior, atravesando las montañas. Nosotros iríamos por Tuchan, Castelnou y Albas. Tanto el pueblo como el castillo son muy bonitos. Os llevarán a la Edad Media sin quererlo. Las cuatro torres a cada lado, el patio, el torreón … como si fuera de cuento de hadas. El pequeño río Lou, le besa la muralla. El interior, bien restaurado, se puede visitar por un precio módico. Villerouge pueblo también merece una visita. Calles estrechas, puertas medievales, la iglesia de Saint-Etienne, con un retablo renacentista maravilloso, el puente sobre el río, el aire, la paz … Sube hasta las Corbières. Visita sus magníficos castillos cátaros, como Aguilar, Arques, Perapertusa, Quéribus, Térmes… y tantos otros. Disfruten de las abadías milenarias, como Lagrasse o Fontfroide. Admiren las gargantas de sus ríos intactos, la naturaleza, los bosques, los pueblos. Ideal para una ruta de un par, o tres, de días. Muy cercano a Barcelona. Una salida que recomendarán, sin lugar a dudas. Pueden comer y dormir en Lagrasse, en la Hostellerie des Corbieres, un hotelito con mucho encanto, y una mesa gastronómica. Muy cercano a Villerouge, y en el corazón del país de los Cátaros.

Les Corbières


Voleu visitar una terra ignota a dues passes de casa?. Doncs ho teniu molt fàcil, aneu a les Corberes, a França, a uns 60 kms. al nord de Perpinyà. Una terra que és un laberint de serres, turons i turonets que s’entrecreuen caòticament. Un mal país ple de gorges, de riuets, i on les carreteres estan plenes de corbes, són molt estretes i mai no saps ben bé cap a on van. Una zona verge, allunyada del turísme, que en un moment es mostra ben pelada, sense ni un arbre, i pocs kilòmetres més enllà trobeu un bosc fantàsticament conservat d’alzines i roures. Això sí, porteu un bon mapa, i algú que sàpiga orientar-se bé. Llavors podreu entrar sense recança dins de les Corberes. La recompensa serà una excursió inoblidable, en que veureu poblets encisadors, un munt de castells càtars desconeguts, unes quantes abadies oblidades, gorges impresionants, rius bucòlics i paisatges impensats. A més gaudireu d’hospitalitat franca en hotelets d’encant, amb una gastronomia delicada i uns vins excepcionals. Perquè aquesta terra és la pàtria de la denominació d’orígen Fitou, excel·lent, i de la menys coneguda Corbieres. Les Corberes són una regió de forts contrastos. Nosaltres hi hem passat amb una llum mediterrània brutal, en ple estiu, amb molta calor, una calor inhumana. També hi hem anat a la tardor, una tardor ja avançada, amb una boira profunda i una pluja persistent. Aquesta diversitat es manifesta arreu. Es un vast territori, una terra de ningú, que s’exten entre Carcassonna, Narbonne, Couiza, Quillan, i Perpinyà. És una part, la menys coneguda del País dels Càtars, amb castells mítics. Entreu-hi per Perpinyà, per Estagel camí de Taltavull (Tautevel), on podreu visitar el Museu de la prehistòria. (La cova de l’Aragó està tancada). O per Maury, per veure l’imponent castell càtar de Queribús, i el seu veï de Perapertusa, com dos col·losos dalt de la seva penya. O més amunt, per Sant Pau de Fenolleda, entrant cap a les Gorges de Galamús, profundes com cap altre en el món. Endinseu-vos després cap a Termes, amb els seu castell càtar, i cap a Villerouge-Thermenes, amb una altra fortalessa, o bé entreu a Arques, o cap a Aguilar… tots ells castells forts i punyents fortalesses dels càtars. I, fent via, per aquí i per allà, arribeu-vos fins Lagrasse, la vila medieval, amb la seva abadia, a la vall del riu Orbieul. D’aquest riu hem escollit la foto de l’entrada.  Per tornar sortiu potser via Carcasonna, la gran ciutat medieval, complerta, grandiosa, superba, que heu de veure encara que només sigui una vegda a la vida. O potser via Narbonne, amb la seva catedral, i així aprofitar que hi passeu pel davant, per veure l’abadia de Fontfroide, maravellosa. O bé, és la nostra millor opció, retorneu a Perpinyà per una altra carretereta estreta, de les moltes que hi ha a les Corberes. Això us donarà la possiblitat de fer moltes rutes circulars dins les mateixes Corberes. D’entrar per Tautevel i sortir-ne per Galamús, o d’entrar per Queribús i sortir-ne per Couiza. Per dormir us recomanem els Novotel, hotels molt ben pensats per famílies, on admeten dos infants a cada habitació. En teniu a Perpinyà i a Narbonne. Dins les Corberes, a Lagrasse, la vila medieval del monestir, hi ha un hotelet amb molt d’encant, amb un restaurant excel·lent, on hem dinat molt bé: L’Hostellerie des Corbieres. També, a Carcassona, l’hotel Bristol, amb un restaurant molt interessant. Tots ells una aposta segura. A què espereu les Corberes us estan esperant!

¿Desean visitar una tierra ignota cerca de casa?. Pues lo tenéis muy fácil, id hasta las Corbières, en Francia, a unos 60 kms. al norte de Perpiñán. Una tierra que es un laberinto de sierras, cerros y colinas que se entrecruzan caóticamente. Un mal país lleno de cañones, de riachuelos, y donde las carreteras están llenas de curvas, son muy estrechas y nunca sabes muy bien hacia dónde van. Una zona virgen, alejada del turismo, que en un momento aparece pelada, sin un árbol, y pocos kilómetros más allá se puede encontrar un bosque fantásticamente conservado de encinas y robles. Eso sí, hay que llevar un buen mapa, y alguien que sepa orientarse bien. Entonces podrán entrar sin miedo dentro de las Corbières. La recompensa será una excursión inolvidable, en que veréis pueblos encantadores, un montón de castillos cátaros desconocidos, varias abadías olvidadas, gargantas impresionantes, ríos bucólicos y paisajes impensados. Además disfrutarán de hospitalidad franca en hotelitos de encanto, con una gastronomía delicada y unos vinos excepcionales. Porque esta tierra es la patria de la denominación de origen Fitou, excelente, y de la menos conocida Corbieres. Las Corbières son una región de fuertes contrastes. Nosotros hemos pasado con una luz mediterránea brutal, en pleno verano, con mucho calor, una calor inhumana. También hemos ido en otoño, en un otoño ya avanzado, con una niebla profunda y una lluvia persistente. Esta diversidad se manifiesta en todo. Es un vasto territorio, una tierra de nadie, que se extiende entre Carcassonne, Narbonne, Couiza, Quillan, y Perpiñán. Es una parte, la menos conocida, del País de los Cátaros, con sus castillos míticos. Entrad por Perpiñán, camino de Estagel, en ruta hacia Tautevel, donde podrán visitar el Museo de la prehistoria. (La cueva de Aragón está cerrada). O por Maury, para ver el imponente castillo cátaro de Quéribus, y su vecino de Peyrepertuse, como dos colosos allá, arriba, en su peña. O aún más arriba, entrando por San Pau de Fenolleda, vayan hacia las Gargantas de Galamus, profundas como ningúna otra en el mundo. Adéntrense después hacia Térmes, con su castillo cátaro, y hacia Villerouge-Thermenes, con otra fortaleza, o bien visitad la de Arques, o la de Aguilar … todos ellos castillos fuertes, fortalezas de los cátaros. Y, yendo de aquí para allá, acercaos hasta Lagrasse, la villa medieval, con su abadía, en el valle del río Orbieul. De este río hemos escogido la foto de la entrada. Para volver salgan quizá vía Carcasonna, la gran ciudad medieval, completa, grandiosa, soberbia, que deberán ver aunque sólo sea una vegda a la vida. O quizás vía Narbonne, con su catedral, y así aprovechais que pasais por delante, para ver la abadía de Fontfroide, maravillosa. O bien, es nuestra mejor opción, regresad a Perpiñán por otra carreterita estrecha, de las muchas que hay en las Corbières. Esto les dará la posibilidad de hacer muchas rutas circulares dentro de las mismas Corbières. De entrar por Tautevel y salir por Galamus, o de entrar por Quéribus y salir por Couiza. Para dormir os recomendamos los Novotel, hoteles muy bien pensados para familias, donde admiten dos niños en cada habitación. Tenéis en Perpiñán y en Narbonne. Dentro de las Corbières, en Lagrasse, en la villa medieval, hay un hotelito con mucho encanto, con un excelente restaurante, donde hemos comido muy bien: La Hostellerie des Corbieres. También, en Carcasona, el Hotel Bristol, con un restaurante muy interesante. Todos ellos una apuesta segura.

Santa Maria de Mave


A les terres dures de Palència. A les duríssimes i fermes terres del nord de Palència, allà on neixen els rius de la Castella eterna, trobareu la bellessa serena, senzilla, simple de Mave. Nosaltres la vàrem descobrir sense voler-ho. Cercant un lloc on dormir, un aixopluc en les inmenses soledats castellanes. Hi ho trobarem tot de cop. Un monestir romànic preciós, un restaurant deliciós i un hotel rural ple d’encant. Són indestriables. Són tot un. Són el convent de Mave. I així us les explicarem. Començarem pel monestir que és l’hotel. És una obra romànica robusta i potent, del segle XIII. Impresiona la puresa de les seves línies, la simplicitat, austeritat, del conjunt. L’hotel, què ocupa les dependències del convent, te unes habitacions d’una calidessa extrema, i a l’hora, d’una extrema simplicitat decorativa, monacal. El restaurant és ideal per vetllades romàntiques, per un retir gastronòmic. Tot desprén un luxe contingut. Si us decidiu a passar la nit en aquest indret, heu de saber que podreu descobrir les petites joies, no gens ostentoses, que hi ha al seu voltant. Com ara el petit poble de Olleros, amb la seva esglèsia rupestre, excavada en la roca viva i, tantmateix, romànica, que es remunta al segle IX. O el poble fort d’Aguilar de Campoo, el gran nucli de la comarca, amb el seu castell damunt el turó, i la plaça medieval. O el poblet de Vallespinoso amb l’ermita dalt de la peña, romànica puríssima, amb els millors capitells del romànic palentí, que ja és dir. A Herrera teniu Santa Eufemia, un antic monestir. A Moarves, l’església parroquial, que també és romànica, i declarada monument nacional. O el monestir de Sant Andreu d’Arroyo, que conserva el temple, la sala capitular i el claustre. La zona és d’una bellessa natural arrebatadora. El parc natural de les Fuentes Carrionas, on neixen els rius carrión i Pisuerga, és un indret ple de boscos, muntanyes, rius i embassaments que són com llacs. El més semblant que podeu imaginar als parcs naturals nordamericans de les Rocalloses. Hi arribareu per Aguilar de Campoo, i Cervera de Pisuerga, que n’és la porta d’entrada. També està ben a prop Reinosa, i Fontibre, on neix l’Ebre. Evidentment no recomanem cap altre allotjament o restaurant que el convent de mave, per nosaltres, molt especial.

En las tierras duras de Palencia. En las durísimas y firmes tierras del norte de Palencia, donde nacen los ríos de la Castilla eterna, encontraréis la belleza serena, sencilla, y simple de Mave. Nosotros la descubrimos sin querer. Buscando un lugar donde dormir, un cobijo en las inmensas soledades castellanas. Y lo encontramos todo de un solo golpe. Un monasterio románico precioso, un restaurante delicioso y un hotel rural lleno de encanto. Son inseparables. Son todo uno. Son el convento de Mave. Y así os las explicaremos hoy. Empezaremos por el monasterio, que es del hotel. Una obra románica robusta y potente, del siglo XIII. Impresiona la pureza de sus líneas, la simplicidad, austeridad, del conjunto. El hotel, que ocupa las dependencias del convento, tiene unas habitaciones de una calidez extrema, pero de una extrema simplicidad decorativa, casi monacal. El restaurante es ideal para veladas románticas, para un retiro gastronómico. Todo desprende un lujo contenido. Si se deciden a pasar la noche en este lugar, deben de saber que podrán descubrir las pequeñas joyas, nada ostentosas, que hay a su alrededor. Como el pequeño pueblo de Olleros, con su iglesia rupestre, excavada en la roca viva y, sin embargo, románica, que se remonta al siglo IX. O el pueblo fortaleza de Aguilar de Campoo, el gran núcleo de la comarca, con su castillo sobre el cerro, y la plaza medieval. O el pueblo de Vallespinoso con la ermita en lo alto de la peña, románica purísima, con los mejores capiteles del románico palentino, que ya es mucho decir. En Herrera tienen Santa Eufemia, que és un antiguo monasterio. En Moarves, la iglesia parroquial, que también es románica, y declarada monumento nacional. O el monasterio de San Andrés de Arroyo, que conserva el templo, la sala capitular y el claustro. La zona es de una belleza natural arrebatadora. El parque natural de las Fuentes Carrionas, donde nacen los ríos Carrión y Pisuerga, es un lugar lleno de bosques, montañas, ríos y embalses que son como lagos. Lo más parecido que se puede imaginar a los parques naturales norteamericanos de las Rocosas. Se llega por Aguilar de Campoo, y Cervera de Pisuerga, que es la puerta de entrada. También está muy cerca Reinosa, y Fontibre, donde nace el Ebro. Evidentemente no recomendamos ningún otro alojamiento o restaurante que el convento de Mave, para nosotros, muy especial.

Castell d’Aguilar


aguilar

El castell d’Aguilar s’alça solitari enmig de les Corberes, al sud de França, a tocar de la Catalunya Nord. Tot i que forma part dels castells càtars i la seva ruta, la seva situació excèntrica respecte dels més famosos, i el seu estat ruinós, fa que poca gent el visiti. El paisatge tampoc acompanya. Les muntanyes són més pelades, amb la vegetació mediterrània típica de les Corberes, i contrasten vívament amb els amables turons boscosos, plens de prats, que rodegen Montsegur, Puilaurens, Puiverd o Foix. I és una llàstima, perquè Aguilar és bonic i evocador. A més, passant per Aguilar, podeu fer una ruta circular que us porti a veure, en profunditat, la zona càtara oriental, la més desconeguda. La ruta pot començar a Perpinyà, a la carretera que mena a Quillan i Foix. En arribar a Maury ens desvien a l’esquerra per pujar a l’altiu castell de Queribus. Un castell sencer, prominent i espectacular. Baixem a Cucugnan, un agradable poblet ple de serveis i bons restaurants, hotels i cases rurals molt boniques. Ens desviem uns kilòmetres fins a Perapertusa, i retornem per anar a Tuchan i veure Aguilar. Optativament podem baixar a la plana de Narbona a veure l’esclatant Abadia de Fontfroide. O no. Després els castells de Vilaroja-Termenès i Termes. I baixar a fer una visita a la recollida Abadia de Lagrasse, o no. Seguidament el castell d’Arques i fem via cap a Couiza, on enllacem amb la carretera general que puja cap a Quillan, Foix i Puigcerdà, o baixa a Carcassonne. A prop de Couiza teniu Rennes le Chateau. Una visita misteriosa i obligada per qui a llegit o vist “El Código da Vinci”. Tornant podeu fer una ullada a Puilaurens, o a les Gorges de Galamús, i retornar a Barcelona pel Pirineu, o per la costa. En tot cas, Aguilar i els seus altres companyons càtars, Termes, Arques… o les formoses abadies no us decepcionaran. Per dormir teniu els hotelets barats de Perpinyà. Un novotel a Narbonne. Diversos hotelets rurals a Cucugnan, com l’Auberge. Un senyor hotel a Cuiza: el Ducs de la Joiosa. El Lons a Foix. O bé La Chaumiere o, si està ple, el Cartier a Quillan i encara d’altres.

El castillo de Aguilar se alza solitario en medio de las Corbières, en el sur de Francia, junto a la Cataluña Norte. Aunque forma parte de los castillos cátaros y su ruta, su situación excéntrica respecto de los más famosos, y su estado ruinoso, hace que poca gente lo visite. El paisaje tampoco acompaña. Las montañas son más peladas, con la vegetación mediterránea típica de las Corbières, y contrastan vivamente con los amables colinas boscosas, llenas de prados, que rodean Montségur, Puilaurens, Puiverd o Foix. Y es una lástima, porque Aguilar es hermoso y evocador. Además, pasando por Aguilar, se puede hacer una ruta circular que lleve a ver, en profundidad, la zona cátara oriental, la más desconocida. La ruta puede empezar en Perpiñán, en la carretera que lleva a Quillan y Foix. Al llegar a Maury nos desviamos a la izquierda para subir al altivo castillo de Queribus. Un castillo prominente y espectacular. Bajamos a Cucugnan, un agradable pueblecito lleno de servicios y buenos restaurantes, hoteles y casas rurales muy bonitas. Nos desviamos unos kilómetros hasta Peyrepertuse, y volvemos, para ir a Tuchan y ver Aguilar. Optativamente podemos bajar hacia Narbona para ver la brillante Abadía de Fontfroide. O no. Después los castillos de Vilaroja-Termes y Térmes. De allí bajar de nuevo para visitar la recogida Abadía de Lagrasse, o no. Seguidamente irimos hacia el castillo de Arques y Couiza, donde enlazamos con la carretera general que sube hacia Quillan, Foix y Puigcerdà, o baja hasta Carcassonne. Cerca de Couiza tienen Rennes le Chateau. Una visita misteriosa y obligada para quien haya leído o visto “El Código da Vinci”. Volviendo podéis echar un vistazo a Puilaurens, o a las Gorges de Galamus, y volver a Barcelona por el Pirineo, o por la costa. En todo caso, Aguilar y sus otros compañeros cátaros, Termes, Arques … o las hermosas abadías no os decepcionarán. Para dormir tenéis los hotelitos baratos de Perpiñán. Un novotel en Narbonne. Varios hotelitos rurales en Cucugnan, como el Auberge. Un señor hotel en Cuiza: el Duques de la Joiosa. El Lons en Foix. O bien La Chaumiere o, si está lleno, el Cartier a Quillan y aún otros.