Més enllà de Múrcia: Almeria!

De nou us proposem una sortida per quan sortim del confitament en què estem ficats. Ja hem estat a la magnífica Peyíscola, a la bella València i a l’encantadora Múrcia. Imaginem que tenim més dies, una setmana potser, o dues, i seguim la costa del llevant espanyol fins arribar a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any, però perfecte per a un estiu o tardor.

Fins pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. I allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel, com nosaltres. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu.

La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases. És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalesa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina.

 

A Almeria, per dormir-hi, podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

 

Començarem el viatge on el vam deixar ahir, i abans d’ahir. Farem nit a València, a l’Hotel Holiday Inn Express del parc comercial de Bonaire, a Aldaia. O al seu veí, l’Ibis Styles. Son hotels baratets però interessant, amb bona relació qualitat preu. Per sopar, allà mateix, al Sorsi e Morsi, mlt bo, o bé  al restaurant la Tagliatella de Bonaire més car, ple de gent. L’endemà prosseguírem camí cap a Múrcia.

 

A Múrcia, pareu a dinar, i podeu aprofitar per entrar al Casino, famós edifici neoàrab molt maco, o bé visitar la Catedral de Múrcia, que és una joia del barroc, amb una torre molt maca. Espectacular, darrera la catedral, per dins i per fora, la capella major dels Fajardo, marquesos de los Vélez, gótica florida.

 

A Múrcia vam dinar a la pizzeria Imperial, molt bé. Bones pizzes i bones pastes!. Seguidament podeu continuar camí cap a Almeria on podeu allotjar-vos a l’Hotel NH Ciudad de Almeria, una mica car però amb unes habitacions molt grans, un desdejuni fabulós, i ben situat, tot i que no al centre de la ciutat. Per sopar aneu a un bar de tapes fantàstic, el Cyrano del Carrer de Méndez Núñez.

Però el millor d’Almeria son els entorns. La provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. Per això, quan tingueu ben vista la ciutat, els barris populars de sota l’alcassaba, la catedral i totes les altres coses, heu de fer la primera visita a la Costa de Cabo de Gata, a San José i les seves cales meravelloses: Mónsul i los Genoveses, una passada!. Paisatges extrems, desèrtics, lava a tocar del mar, platges fabuloses, geologia a cel obert…

 

A San José podeu dinar molt bé a la geladeria i pizzeria Vittoria, al passeig marítim. Força bona teca malgrat que és un lloc senzill. Al port hi ha bons restaurants de peix fresc, més cars.

L’endemà podeu continuar visitant la zona, i anar a Los Escullos, una costa amb increïbles paisatges, i a la Isleta del Moro, el més bonic poblet mariner de la zona.

El dia següent tocarà anar a Níjar, un bellíssim poble blanc interior, on podeu comprar unes típiques jarapes de cotó, alfombres fetes a mà.

I acabat de veure Nijar, aneu a les platges del nord d’aquesta població: Las Negras, El Playazo, Rodalquilar, la Isleta del Moro, precioses. Podeu dinar a La Ola, restaurant de peix, molt bo, i molt bé de preu, mirant el mar.

Un altre dia dediqueu-lo a les Salines del Cabo de Gata, al Cabo de Gata mateix i a San Miguel i el far. Banyada a la fabriquilla, en aigües de cristall. Dinar a San Miguel, al bar la Playa, bé però senzill i una mica car.

 

També podeu anar més al nord encara, i veure Mojacar i les seves platges idíl·liques. O els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells.

No oblideu el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra d’Almeria, que conecta amb la de Granada, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. Però sobretot, no us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana.

  

L’endemà, ja de tornada, no la feu tota d’un cop de cotxe! Pareu a Calpe, per exemple, per banyar-nos al peu del penyal, guapíssima platja, i dinar a La Picaeta.

Torneu a dormir a València, al Holiday Inn Express de Bonaire, o a l’Ibis Styles del costat, i torneu al Sorbi e Morsi, una pizzeria molt original al mateix Centre Comercial. I, encara, de tornada, tindreu temps de parar per dinar i banyar-nos a l’Ametlla de Mar. Dinar al bar Plaça Vella, molt bé.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Trujillo, revisitat

Hem tornat, després d’uns quants anys, a Trujillo, una bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. Aquesta vegada va ser una visita llampec, perquè només vam poder parar mitja hora llarga a la gran plaça major. Trujillo és una de les fites turístiques, monumentals i històriques més importants d’Extremadura, i d’Espanya. Extremadura tota, i Trujillo no pot faltar-hi, és un destí ideal per unes vacances de Setmana Santa, o de tardor. La volta per Trujillo pot començar per la seva soberbia Plaza Mayor, que sense cap mena de dubte és un conjunt històric i monumental esplèndit. (A la foto). Una plaça a dos nivells, amb l’església a dalt, i l’estatua de Francisco Pizarro, gran conqueridor, al mig. Trujillo conserva en el seu casc antic un munt de casonas blasonades, amb escuts que ocupen literalment tota la façana, que salten damunt d’un balcó, o cobreixen una cantonada sencera. Cal resseguir els carrers medievals i renaixentistes per pujar a la ciutadella i abastar l’Alcazaba àrab, per carrers amb noms tant suggerents com ara Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Un cop vist el panorama, podem recòrrer la vila sencera, degustant blasons, palaus, cases nobles, convents… i tot això rodejat per unes muralles perfectament conservades. Menció a banda mereixen les esglésies i els convents. Cada racó de la vila en te una, o varies. Temples com San Martín, Santiago… i tantes d’altres. O bé els museus, com el del formatge i el vi, el del traje o el de Pizarro. Aneu a Trujillo en el curs d’una visita a Extremadura. Està molt ben comunicada amb Barcelona, Madrid, Badajoz, Mérida i Cáceres per autovia gratuita. Tota aquesta zona te escenaris que encongeixen el cor, de la pura bellessa. De vegades naturals, com el valle del Jerte, las Hurdes, Monfragüe o la vall i paisatges del Tajo. Altres culturals, humans, com Guadalupe, amb el seu monestir, impressionant, o bé la ciutat antiga de Cáceres, patrimoni de la humanitat, una de les més boniques ciutats medievals d’Europa. O potser la maravella romana de Mérida, amb el teatre i el Museu. Plasencia, Coria, amb les catedrals, o Alcántara i el seu pont. Ja veieu que una visita a Extremadura està esdevenint imprescindible. A Trujillo, com a tota la regió, dormireu com prínceps i menjareu com reis. En lloc tan bonics com el Francisco de Orellana, un altre conqueridor nascut a Trujillo. O bé la Posada Dos Orillas és un hotelet amb encant, i un bon restaurant. Tots aquests hotels tenen restaurant també, però el lloc més típic de dinar és a la plaça major, en restaurants de prestigi, com Pillete, Troya o Pizarro. Extremadura és un món per a descobrir, afanyeu-vos!.

Trujillo es uno de los hitos turísticos, monumentales e históricos más importantes de Extremadura. Esta región es muy desconocida para los viajeros. Las rutas turísticas pasan de largo, la ignoran. Quizá por su clima duro, austero, que no permite visitarla en verano sin morirse de calor, ni en invierno sin pelarse de frío. Pero Trujillo, y Extremadura toda, es un destino ideal para unas vacaciones de Semana Santa, o de otoño. La vuelta por Trujillo puede empezar por su soberbia Plaza Mayor, que sin lugar a dudas es un conjunto histórico y monumental espléndido. Una plaza a dos niveles, con la iglesia arriba, y la estatua de Francisco Pizarro, gran conquistador, en medio. Trujillo conserva en su casco antiguo un montón de casonas blasonadas, con escudos que ocupan literalmente toda la fachada, que saltan sobre un balcón, o cubren una esquina entera. Hay seguir las calles medievales y renacentistas para subir a la ciudadela y abarcar la Alcazaba árabe, por calles con nombres tan sugerentes como Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Una vez visto el panorama, podemos recorrer la villa entera, degustando blasones, palacios, casas nobles, conventos … y todo ello rodeado por unas murallas perfectamente conservadas. Mención aparte merecen las iglesias y los conventos. Cada rincón de la villa en tiene una, o varias. Templos como San Martín, Santiago … y tantas otros. O bien los museos, como el del queso y el vino, el del traje o el de Pizarro. Vayan a Trujillo en el curso de una visita a Extremadura. Esta región tiene escenarios que encogen el corazón, de la pura belleza. A veces naturales, como el valle del Jerte, las Hurdes o ciertos paisajes del Tajo y sus parques naturales. Otros culturales, humanos, como Guadalupe, con su monasterio, impresionante, o bien la ciudad antigua de Cáceres, patrimonio de la humanidad, una de las más bonitas ciudades medievales de Europa. O quizá la maravilla romana de Mérida, con el teatro y el Museo. O Alcántara y su puente. Ya veis que una visita a Extremadura se está convirtiendo en imprescindible. En Trujillo, como en toda la región, dormirán como príncipes y comeréis como reyes. En lugares tan bonitos como el Francisco de Orellana, el otro conquistador nacido en Trujillo. La Posada Dos Orillas es un hotelito con encanto, y un buen restaurante. Todos estos hoteles tienen restaurante también, pero el lugar más típico para una comida es en la plaza mayor, en restaurantes de prestigio, como Pillete, Troya o Pizarro.

Nous sommes revenus, après quelques années, à Trujillo, belle ville de la Renaissance, pleine de palais et d’églises, berceau de grands conquérants du nouveau monde, comme Francisco de Pizarro. Cette fois c’était une visite éclair, car nous ne pouvions nous arrêter qu’une demi-heure sur la grande place. Trujillo est l’un des monuments touristiques, monumentaux et historiques les plus importants de l’Estrémadure et de l’Espagne. Extremadura tout, et Trujillo ne peut pas le manquer, c’est une destination idéale pour des vacances à Pâques, ou en automne. Le retour pour Trujillo peut commencer avec sa superbe Plaza Mayor, qui est sans aucun doute un splendide complexe historique et monumental. (Sur la photo). Une place à deux niveaux, avec l’église au-dessus, et la statue de Francisco Pizarro, un grand conquérant, au milieu. Trujillo conserve dans son vieux quartier un grand nombre de demeures décorées, avec des boucliers qui occupent littéralement toute la façade, qui sautent par-dessus un balcon ou couvrent un coin entier. Il est nécessaire de suivre les rues médiévales et Renaissance pour atteindre la citadelle et couvrir l’Alcazaba arabe, à travers des rues aux noms suggestifs tels que Ballesteros ou la Cuesta de la Sangre. Une fois que vous avez vu le panorama, nous pouvons parcourir toute la ville, en dégustant des blasons, des palais, des maisons nobles, des couvents … et tous entourés de murs magnifiquement conservés. Les églises et les couvents méritent une mention de côté. Chaque coin de la ville en a un ou plusieurs. Des temples comme San Martín, Santiago … et tant d’autres. Ou des musées, tels que le fromage et le vin, le costume ou Pizarro. Aller à Trujillo lors d’une visite à l’Estrémadure. Il est très bien relié à Barcelone, Madrid, Badajoz, Mérida et Cáceres par l’autoroute libre. Toute cette zone a des scènes qui brillent votre coeur, de la beauté pure. Parfois naturel, comme la vallée de Jerte, les Hurdes, Monfragüe ou la vallée et les paysages du Tage. D’autres cultures, humaines, comme Guadalupe, avec son monastère, impressionnant, ou l’ancienne ville de Cáceres, un site du patrimoine mondial, l’une des plus belles villes médiévales d’Europe. Ou peut-être la merveille romaine de Mérida, avec le théâtre et le musée. Plasencia, Coria, avec les cathédrales, ou Alcántara et son pont. Vous voyez qu’une visite en Estrémadure devient indispensable. À Trujillo, comme dans toute la région, vous dormirez comme des princes et vous mangerez comme des rois. En place aussi belle que Francisco de Orellana, un autre conquérant né à Trujillo. Ou Posada Dos Orillas est un hôtel charmant et un bon restaurant. Tous ces hôtels ont aussi un restaurant, mais le restaurant le plus typique se trouve sur la place principale, dans des restaurants prestigieux tels que Pillete, Troya ou Pizarro. L’Estrémadure est un monde à découvrir, dépêchez-vous!

We have returned, after a few years, to Trujillo, a beautiful Renaissance city, full of palaces and churches, a cradle of great conquerors of the new world, such as Francisco de Pizarro. This time it was a lightning visit, because we could only stop half an hour long at the big square. Trujillo is one of the most important tourist, monumental and historic landmarks of Extremadura, and of Spain. Extremadura all, and Trujillo can not miss it, it is an ideal destination for a holiday in Easter, or in autumn. The return for Trujillo can begin with its superb Plaza Mayor, which without a doubt is a splendid historic and monumental complex. (In the picture). A square at two levels, with the church above, and the statue of Francisco Pizarro, a great conqueror, in the middle. Trujillo preserves in its old quarter a large number of emblazoned mansions, with shields that literally occupy the entire facade, which jump over a balcony, or cover an entire corner. It is necessary to follow medieval and Renaissance streets to reach the citadel and cover the Arab Alcazaba, through streets with suggestive names such as Ballesteros or the Cuesta de la Sangre. Once you have seen the panorama, we can travel the whole town, tasting blazons, palaces, noble houses, convents … and all surrounded by beautifully preserved walls. The churches and convents deserve a mention aside. Each corner of the town has one, or several. Temples like San Martín, Santiago … and so many others. Or museums, such as cheese and wine, the costume or Pizarro’s. Go to Trujillo during a visit to Extremadura. It is very well connected to Barcelona, ​​Madrid, Badajoz, Mérida and Cáceres by free motorway. All this area has scenes that shine your heart, of the pure beauty. Sometimes natural, like the valley of Jerte, the Hurdes, Monfragüe or the valley and landscapes of the Tagus. Other cultural, human, such as Guadalupe, with its monastery, impressive, or the ancient city of Cáceres, a world heritage site, one of the most beautiful medieval cities in Europe. Or maybe the Roman marvel of Merida, with the theater and the Museum. Plasencia, Coria, with the cathedrals, or Alcántara and its bridge. You see that a visit to Extremadura is becoming indispensable. In Trujillo, as in the whole region, you will sleep like princes and you will eat like kings. In place as beautiful as Francisco de Orellana, another conqueror born in Trujillo. Or Posada Dos Orillas is a charming hotel, and a good restaurant. All these hotels have a restaurant as well, but the most typical lunch place is in the main square, in prestigious restaurants, such as Pillete, Troya or Pizarro. Extremadura is a world to discover, hurry !.

 

Almeria, revisitada

De nou hem estat a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any. Hi hem estat per Setmana Santa, per veure les processons. Que Almeria pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. Allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu. La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases, (a la foto). És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalessa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina. Però el millor d’Almeria son els entorns. la provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. El parc natural de Níjar, amb les platges espectaculars de Monsul o Los Genoveses. La costa, ben preservada, amb San José, La Isleta del Moro, Rodalquilar, Las Negras, Carboneras o Mojacar. Els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells. Més a tocar Níjar, amb les jarapes. O el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. No us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana. Dins d’Almeria podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Museu Romà de Mérida

Hi hauria poderoses raons per aconsellar una sortida familiar a Mérida. Una de les principals seria contemplar amb els nostres infants les maravelles que el passat romà ha deixat en aquesta extraordinària ciutat. Perquè, com ja sabeu, Mérida fou una de les capitals romanes de la península ibèrica, és a dir una ciutat molt important. Per això conserva un patrimoni romà brutal, sobretot, romà, tot i que no només romà. Podeu visitar-hi el seu famós teatre, un dels millors d’Espanya, d’Europa i del món, declarat patrimoni de la humanitat el 1993 per la UNESCO.  És aquí on es desenvolupa el Festival de teatre clàssic, Al costat també hi ha amfiteatre i, a les afores, un parell d’aqueductes, un circ i unes termes romananes. Però avui us volem parlar del fastuós Museu Nacional Romà, un esplèndit museu arqueològic, obra mestre de l’arquitecte Rafael Moneo, que recull tota l’herència romana de Mèrida, que és molta, important i bellíssima. Passejar per les seves sales és una lliçó impagable d’història, però també una lliçó d’arquitectura del segle XX. Ens encanta aquest espai lliure, perfecte, sobri, mesurat i espectacular. Quin bon continent per un excels contingut. I sota, a la cripta cases romanes, un cementiri sencer i una via romana. Val la pena arribar-se fins Mérida per veure-ho tot. Però esteu de sort, perquè a més d’aquestes fites inexcusables, la capital d’Extremadura us ofereix també el pont romà damunt el riu Guadiana, monumental, de quasi un km. de llarg, o l’embassament romà de Proserpina, que fa 5 kms. de llargada, amb trams més ben conservats que altres. Rematen el lot el temple de Diana, un arc de triomf i la casa de Mitreo. Si això fos poc podeu veure també edificacions de l’època àrab, com ara els banys i una alcazaba dominant el riu. O la basílica de Santa Eulàlia, edificada damunt un temple visigot, O la Catedral de Santa María la Mayor en el cor medieval de la vila, ple de convents i esglèsies, la majoria barrocs, com ara Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen… i de palaus nobiliaris com el de Vera, reconvertit en un gran hotel de luxe, El Merida Palace. També són interessants edificis civils com la Real Carniceria, o l’Hospital. Ja veieu que teniu teca de sobres per veure quan visiteu Mérida. Hem vist a Mérida hotels molt bonics, com el Adealba, o el Nova Roma, de disseny modern, amb restaurants avantguardistes. Nosaltres, però, vam dormir a Cáceres, i no els hem pogut provar. Extremadura ofereix, per unes vacances, coses tan boniques i inusitades com ara la ciutat monumental medieval de Cáceres, impressionant, o la de Trujillo, fantàstica, o bé els monestirs de Guadalupe i Yuste, increibles, o zones naturals molt ben conservades, com el vall del Jerte, maravellós amb els cirerers florits a la primavera. Per menjar bé de preu y senzill, La Lonja, amb un restaurant propi, proper a la zona monumental romana, amb un menú del dia molt arreglat. Una mica més sofisticat, de campanetes, molt recomanable, el Tabula Calda, al centre de la ciutat. Bona estada a Extremadura!.

Mérida es la antigua Emerita Augusta, una de las capitales romanas de la península ibérica, una ciudad importante. Conserva un patrimonio brutal, sobre todo romano, aunque no únicamente. Hablaremos de su famoso teatro, uno de los mejores de España, de Europa y del mundo, que fue declarado patrimonio de la humanidad en 1993 por la UNESCO, el lugar donde se desarrolla el Festival de teatro clásico, todo un hito. A su lado tenemos el anfiteatro y el Museo Nacional Romano. De este magífico equipamiento queremos hablaros hoy. Se trata de un espléndido museo arqueológico, una obra maestra del arquitecto Rafael Moneo, que recoge toda la herencia romana de Mérida, que es mucha, importante y bellísima. Vale la pena visitarlo por su contenido, però también por el edificio, una obra de arte de la arquitectura del siglo XX. Una visita que no podeis dejar de hacer. Elegante, sobrio, sencillo, increible. También es obra de Roma el puente sobre el río Guadiana, un puente monumental de casi un km. de largo, o el templo de Diana, un arco de triunfo y la casa de Mitreo. De la época árabe quedan los baños y una alcazaba. De la era cristiana la Basílica de Santa Eulalia, edificada sobre un templo visigodo y la catedral de Santa María la Mayor. Mérida está llena de conventos e iglesias, la mayoría barrocos, como Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen … y de palacios como el de Vera, reconvertido en un gran hotel de lujo, El Merida Palace. También son interesantes edificios civiles como la Real Carniceria, o el Hospital. Ya veis que teneis cuerda para rato cuando visiteis Mérida. Hemos visto en Mérida hoteles muy bonitos, como el Adealba, o el Nova Roma, de diseño moderno, con restaurantes vanguardistas. Nosotros, sin embargo, dormimos en Cáceres, y no los hemos podido probar. Extremadura ofrece, para unas vacaciones, cosas tan bonitas y inusitadas como la ciudad monumental medieval de Cáceres, impresionante, o su vecina Trujillo, fantástica. Los monasterios de Guadalupe y Yuste, increíbles, merecen una visita, o sus zonas naturales muy bien conservadas, como el valle del Jerte, maravilloso con los cerezos en flor en primavera.

Trujillo

Trujillo és una de les fites turístiques, monumentals i històriques més importants d’Extremadura. Aquesta regió és molt desconeguda pels viatgers. Les rutes turístiques pasen de llarg, la ignoren. Potser pel seu clima dur, auster, que no permet visitar-la a l’estiu sense morir-se de calor, ni a l’hivern sense pelar-se de fred. Però Trujillo, i Extremadura tota, és un destí ideal per unes vacances de Setmana Santa, o de tardor. La volta per Trujillo pot començar per la seva soberbia Plaza Mayor, que sense cap mena de dubte és un conjunt històric i monumental esplèndit. (A la foto). Una plaça a dos nivells, amb l’església a dalt, i l’estatua de Francisco Pizarro, gran conqueridor, al mig. Trujillo conserva en el seu casc antic un munt de casonas blasonades, amb escuts que ocupen literalment tota la façana, que salten damunt d’un balcó, o cobreixen una cantonada sencera. Cal resseguir els carrers medievals i renaixentistes per pujar a la ciutadella i abastar l’Alcazaba àrab, per carrers amb noms tant suggerents com ara Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Un cop vist el panorama, podem recòrrer la vila sencera, degustant blasons, palaus, cases nobles, convents… i tot això rodejat per unes muralles perfectament conservades. Menció a banda mereixen les esglésies i els convents. Cada racó de la vila en te una, o varies. Temples com San Martín, Santiago… i tantes d’altres. O bé els museus, com el del formatge i el vi, el del traje o el de Pizarro. Aneu a Trujillo en el curs d’una visita a Extremadura. Aquesta regió te escenaris que encongeixen el cor, de la pura bellessa. De vegades naturals, com el valle del Jerte, las Hurdes o certs paisatges del Tajo i els seus parcs naturals. Altres culturals, humans, com Guadalupe, amb el seu monestir,impressionant, o bé la ciutat antiga de Cáceres, patrimoni de la humanitat, una de les més boniques ciutats medievals d’Europa. O potser la maravella romana de Mérida, amb el teatre i el Museu. O Alcántara i el seu pont. Ja veieu que una visita a Extremadura està esdevenint imprescindible. A Trujillo, com a tota la regió, dormireu com prínceps i menjareu com reis. En lloc tan bonics com La Isla del Gallo, un hotel “diferent”, fresc. Si no esteu per novetats, i us agrada l’estil clàssic, doncs el Francisco de Orellana, l’altre conqueridor nascut a Trujillo. La Posada Dos Orillas és un hotelet amb encant, i un bon restaurant. També un hotel de la cadena NH Hoteles, el Santa Marta. Tots aquests hotels tenen restaurant també, però el lloc més típic de dinar és a la plaça major, en restaurants de prestigi, com Pillete, Troya o Pizarro. Extremadura és un món per a descobrir, afanyeu-vos!.

Trujillo es uno de los hitos turísticos, monumentales e históricos más importantes de Extremadura. Esta región es muy desconocida para los viajeros. Las rutas turísticas pasan de largo, la ignoran. Quizá por su clima duro, austero, que no permite visitarla en verano sin morirse de calor, ni en invierno sin pelarse de frío. Pero Trujillo, y Extremadura toda, es un destino ideal para unas vacaciones de Semana Santa, o de otoño. La vuelta por Trujillo puede empezar por su soberbia Plaza Mayor, que sin lugar a dudas es un conjunto histórico y monumental espléndido. (En la foto). Una plaza a dos niveles, con la iglesia arriba, y la estatua de Francisco Pizarro, gran conquistador, en medio. Trujillo conserva en su casco antiguo un montón de casonas blasonadas, con escudos que ocupan literalmente toda la fachada, que saltan sobre un balcón, o cubren una esquina entera. Hay seguir las calles medievales y renacentistas para subir a la ciudadela y abarcar la Alcazaba árabe, por calles con nombres tan sugerentes como Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Una vez visto el panorama, podemos recorrer la villa entera, degustando blasones, palacios, casas nobles, conventos … y todo ello rodeado por unas murallas perfectamente conservadas. Mención aparte merecen las iglesias y los conventos. Cada rincón de la villa en tiene una, o varias. Templos como San Martín, Santiago … y tantas otros. O bien los museos, como el del queso y el vino, el del traje o el de Pizarro. Vayan a Trujillo en el curso de una visita a Extremadura. Esta región tiene escenarios que encogen el corazón, de la pura belleza. A veces naturales, como el valle del Jerte, las Hurdes o ciertos paisajes del Tajo y sus parques naturales. Otros culturales, humanos, como Guadalupe, con su monasterio, impresionante, o bien la ciudad antigua de Cáceres, patrimonio de la humanidad, una de las más bonitas ciudades medievales de Europa. O quizá la maravilla romana de Mérida, con el teatro y el Museo. O Alcántara y su puente. Ya veis que una visita a Extremadura se está convirtiendo en imprescindible. En Trujillo, como en toda la región, dormirán como príncipes y comeréis como reyes. En lugares tan bonitos como La Isla del Gallo, un hotel “diferente”, fresco. Si no estais por estas novedades, y os gusta el estilo clásico, pues el Francisco de Orellana, el otro conquistador nacido en Trujillo. La Posada Dos Orillas es un hotelito con encanto, y un buen restaurante. También un hotel de la cadena NH Hoteles, el Santa Marta. Todos estos hoteles tienen restaurante también, pero el lugar más típico para una comida es en la plaza mayor, en restaurantes de prestigio, como Pillete, Troya o Pizarro.

Mérida

Mérida és l’antiga Emerita Augusta, una de les capitals romanes de la península ibèrica, una ciutat important. Després fou el centre d’un important regne de taifes musulmà. Avui dia és una vila important, seu de la junta d’Extremadura, que conserva un patrimoni brutal, sobretot, però no només, romà. No podem deixar de començar pel seu famós teatre, un dels millors d’Espanya, d’Europa i del món. Fou declarat patrimoni de la humanitat el 1993 per la UNESCO.  És aquí on es desenvolupa el Festival de teatre clàssic, tota una fita. Mérida també te un amfiteatre i un circ romans. No podeu deixar de veure el Museu Nacional Romà, un esplèndit museu arqueològic, obra mestre de l’arquitecte Rafael Moneo, que recull tota l’herència romana de Mèrida, que és molta, important i bellíssima. També és obra de Roma el pont damunt el riu Guadiana.Un pont monumental de quasi un km. de llarg, que es diu aviat. Fora del nucli urbà teniu l’aqüeducte anomenat de Los Milagros. Enllaçava la ciutat amb un curiós embassament romà anomenat de Proserpina. Fa 5 kms. de llargada, amb trams més ben conservats que altres. El Temple de Diana, un arc de triomf dedicat a Trajà, la casa de Mitreo, i diversos columbaris són també boniques construccions romanes. De l’època àrab queden els banys i una alcazaba. De l’era cristiana teniu la Basílica de Santa Eulàlia. És un edifici del segle XIII, romànic en part, edificat damunt un temple visigot. La Catedral de Santa María la Mayor destaca en el cor medieval de la vila. Un didal de carrers delata la seva planta musulmana. Ara està ple de convents i esglèsies, la majoria barrocs, com ara Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen… i de palaus com el de Vera, reconvertit en un gran hotel de luxe, El Merida Palace. També són interessants edificis civils com la Real Carniceria, o l’Hospital. Ja veieu que teniu teca de sobres per veure quan visiteu Mérida. Hem vist a Mérida hotels molt bonics, com el Adealba, o el Nova Roma, de disseny modern, amb restaurants avantguardistes. Nosaltres, però, vam dormir a Cáceres, i no els hem pogut provar. Extremadura ofereix, per unes vacances, coses tan boniques i inusitades com ara la ciutat monumental medieval de Cáceres, impressionant, els monestirs de Guadalupe i Yuste, increibles, o zones naturals molt ben conservades, com el vall del Jerte, maravellós amb els cirerers florits a la primavera, o les célebres Hurdes, atrasades fa uns anys, ara un conjunt de poblets rústics a rabiar.

Mérida es la antigua Emerita Augusta, una de las capitales romanas de la península ibérica, una ciudad importante. Después fue el centro de un importante reino de taifas musulmán. Hoy en día es una población también importante, sede de la Junta de Extremadura, que conserva un patrimonio brutal, sobre todo, pero no sólo, romano. No podemos dejar de comenzar por su famoso teatro, uno de los mejores de España, de Europa y del mundo. Fue declarado patrimonio de la humanidad en 1993 por la UNESCO. Es aquí donde se desarrolla el Festival de teatro clásico, todo un hito. Mérida también tiene un anfiteatro y un circo romanos. No pueden dejar de ver el Museo Nacional Romano, un espléndido museo arqueológico, obra maestra del arquitecto Rafael Moneo, que recoge toda la herencia romana de Mérida, que es mucha, importante y bellísima. También es obra de Roma el puente sobre el río Guadiana. Un puente monumental de casi un km. de largo, cosa que se dice pronto. Fuera del núcleo urbano tienen el acueducto llamado de Los Milagros. Enlazaba la ciudad con un curioso embalse romano llamado de Proserpina. Hace 5 kms. de longitud, con tramos mejor conservados que otros. El Templo de Diana, un arco de triunfo dedicado a Trajano, la casa de Mitreo, y varios columbarios son también hermosas construcciones romanas. De la época árabe quedan los baños y una alcazaba. De la era cristiana tienen la Basílica de Santa Eulalia. Es un edificio del siglo XIII, románico en parte, edificado sobre un templo visigodo. La Catedral de Santa María la Mayor destaca en el corazón medieval de la villa. Un dedal de calles delata su planta musulmana. Ahora está lleno de conventos e iglesias, la mayoría barrocos, como Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen … y de palacios como el de Vera, reconvertido en un gran hotel de lujo, El Merida Palace. También son interesantes edificios civiles como la Real Carniceria, o el Hospital. Ya veis que teneis cuerda para rato cuando visiteis Mérida. Hemos visto en Mérida hoteles muy bonitos, como el Adealba, o el Nova Roma, de diseño moderno, con restaurantes vanguardistas. Nosotros, sin embargo, dormimos en Cáceres, y no los hemos podido probar. Extremadura ofrece, para unas vacaciones, cosas tan bonitas y inusitadas como la ciudad monumental medieval de Cáceres, impresionante, los monasterios de Guadalupe y Yuste, increíbles, o zonas naturales muy bien conservadas, como el valle del Jerte, maravilloso con los cerezos en flor en primavera, o las célebres Hurdes, atrasadas hace unos años, ahora un conjunto de pueblos rústicos a rabiar.

Guadix

Guadix, a Granada, està al mig de la ruta que va de la costa llevantina, de Múrcia cap a Andalusia, i d’Almeria, cap a Jaen. És una vila bellíssima. Una ciutat que cal visitar. Sortiu de l’autopista que us està portant cap a Granada, Sevilla i Córdoba. Abandoneu per uns instants la via ràpida i descanseu. Descanseu passejant sense presses per aquesta perla de l’altiplà. Per aquesta porta de les terres andaluses. Senyora, sobèrbia. Amb els seus carrers de cases blanques, els seus palaus i els seus patis, però, sobretot, amb la seva magnífica catedral, obra mestra del barroc. Una joia per fora, i per dins. Una façana d’ensomni (a la foto) i, dins, un cor de fusta tallada que us deixarà bocabadats. Tampoc heu d’oblidar el barri de cases troglodites, el de la pròpia Guadix, i el de Purullena, a uns kms. de la vila. Cases fetes dins la roca, dins la terra, amb façanes blanques de calç que llueixen al sol profund del sud. Pugeu fins l’antiga alcaçaba mora, unes restes només, que dominen la ciutat. Admireu convents i esglèsies. I si encara us queda temps, visiteu uns kms. al sud, La Calahorra, amb la seva fortalessa renaixentista, exemplar únic a Espanya. Guadix, l’Acci romana, és l’entrada al regne de la fantasia que us espera, a peu d’autovia, per tal que reposeu dins la seva màgia. Aneu a Guadix per l’Abril o el Maig, per Setmana Santa, quan les roses s’obren i l’aire fa olor d’azahar. O a l’estiu, quan la calor fa bullir el paisatge. No és ciutat d’hiverns. Sierra Nevada posarà el teló de fons, el decorat fresquíbol, el contrapunt a la nausea per la xafogor. Els carrers estrets us donaran ombra. No temeu la calor a la musulmana Guadix. Trobareu bons allotjaments, que us faran passar la noña. Com l’hotel Abades, un hotel de carretera, a l’autovia, però luxós. Si dormir a peu de tràfic no us fa el pes, mireu-vos l’hotel Comercio, una bona opció. A La Calahorra teniu un hotel amb encant: l’Hospederia de Zenete. És impossible resenyar l’esplèndida oferta de restaurants de Guadix i la seva zona. Nosaltres vàrem menjar en un bar de la Plaça de la Constitució.

Guadix, en Granada, está en medio de la ruta que va de la costa levantina, desde Murcia a Andalucía, y de Almería, a Jaén. Es una villa bellísima. Una ciudad que hay que visitar. Salgan de la autopista que les está llevando hacia Granada, Sevilla y Córdoba. Abandonen por unos instantes la vía rápida y descansen. Descansen paseando sin prisas por esta perla del altiplano. Por esta puerta de las tierras andaluzas. Señora, soberbia. Con sus calles de casas blancas, sus palacios y sus patios, pero, sobre todo, con su magnífica catedral, obra maestra del barroco. Una joya por fuera, y por dentro. Una fachada de ensueño (en la foto) y, por dentro, con un coro de madera tallada que os dejará boquiabiertos. Tampoco hay que olvidar el barrio de casas trogloditas, el de la propia Guadix, y el de Purullena, a unos kms. de la villa. Casas hechas en la roca, en la tierra, con fachadas blancas de cal que lucen al sol profundo del sur. Subid hasta la antigua alcazaba mora, unos restos sólo, que dominan la ciudad. Admiren conventos e iglesias. Y si aún os queda tiempo, visitad unos kms. al sur, La Calahorra, con su fortaleza renacentista, ejemplar único en España. Guadix, la Acci romana, es la entrada al reino de la fantasía que les espera, a pie de autovía, para que descansen en su magia. Vayan a Guadix en Abril o en Mayo, en Semana Santa, cuando las rosas se abren y el aire huele a azahar. O en verano, cuando el calor hace hervir el paisaje. No es ciudad de inviernos. Sierra Nevada pondrá el telón de fondo, el decorado fresco, el contrapunto a la nausea por el bochorno. Las calles estrechas dan buena sombra. No temáis el calor de la musulmana Guadix. Encontraréis buenos alojamientos, que os harán pasar la noña. Como el hotel Abades, un hotel de carretera, en la autovía, pero lujoso. Si dormir a pie de tráfico no os gusta, ved en el hotel Comercio, una buena opción. En La Calahorra tiene un hotel con encanto: el de la Hospederia de Zenete. Es imposible reseñar la espléndida oferta de restaurantes de Guadix y su zona. Nosotros comimos en un bar de la Plaza de la Constitución.

Almeria

Almeria és un destí per tota època de l’any. Que ho és per l’hivern sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. Allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges d’ensomni, inigualables, al vostre abast. I aire condicionat arreu. La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. L’alcassaba, forta i altiva domina les cases, (a la foto). És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, de traçat ben àrab, esglèsies, convents, i la catedral, donen tipisme a l’antiga medina. Els entorns tenen encara més atractiu: el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses, com Mossul o Los Genoveses. La costa nord, amb San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, com Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, amb les jarapes. El desert, i el hollywood hispànic. I l’Alpujarra, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. No us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana. Dins d’Almeria sempre anem al Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.