Balma

Equitardor a Talamanca

Al bonic poble de Talamanca s’hi fa una fira molt divertida aquest proper cap de setmana. Serà el dissabte 13 d’octubre, de 10 a 15 hores, a la plaça del Raval i al pàrquing de les Basulles. Trobareu una fira d’artesans amb parades de formatge, embotit, mel, cistellaires, artesans de sabates i roba, ferrer, baster i forner. Al voltant de la plaça també hi haurà una demostració de ferrar un cavall. Podreu gaudir de la demostració d’arrossegament cavalls de tir, activitat que tindrà lloc al pàrquing de les Basulles a les 11 i a les 13 hores. També ofereixen passejades a cavall per la mainada, d’11:30 a 14 hores, per l’interior del poble de Talamanca. Els cavalls estaran situats al costat de la plaça del Raval. A més hi haurà uns tallers infantils de tir amb arc, lluita amb espases, lluita amb arcs, bareta màgica, armadures i recorregut misteriós. De les 10 a les 14 hores els infants podran participar lliurement, no caldrà prèvia inscripció, a les diferents activitats. Totes seran gratuïtes excepte les visites guiades al Castell de Talamanca, que seran a 11, 12 i 13 hores, i es cobrarà una entrada de pocs euro. Serà gratuïta pels menors de 14 anys. La podreu comprar al mateix castell aquell mateix dia. Per més informació del poble, llocs a visitar, on dinar o comerços, podeu visitar la web de l’Ajuntament de Talamanca. Arribeu-vos a Talamanca. La fortalesa i el propi poble mereixen una detinguda visita, perquè són una petita joia medieval, perfectament conservada. A més del castell, i del poble, Talamanca ofereix a les famílies un entorn natural privilegiat, que forma part de l’oblidat Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. La riera de Talamanca porta aigua tot l’any, i s’han habilitat múltiples rutes en bici i a peu. El bellíssim poblet veí de Mura, a 5 kms, 10 minuts en cotxe, és un altre indret maravellós que no podeu deixar de visitar en el mateix paquet. Tampoc queda gaire lluny el magnífic monestir romànic de Sant Benet de Bages, veritable joia artística que no podeu deixar de veure. Arribareu a Talamanca si seguiu la carretera que desde Terrassa va cap a Navarcles, pujant pel Coll d’Estenalles. Per dinar us recomanem el restaurant Les Voltes de Talamanca, al carrer d’Alfons Sala, 5, tel: 93 827 69 32, a l’entrada del poble, on fan la típica cuina tradicional catalana, amb bona carn a la brasa. També podeu dinar al restaurant del càmping La Tatgera, situat a la mateixa carretera BV 1221 km, just al km. 29. Tel: 696 608 244. A Mura ens agrada l’Hostal, al carrer Joan Alavedra, 5. Tel: 93 831 80 40. O bé a l’increible indret troglodita del Puig de la Balma, a les afores de Mura, anant cap Pont de Vilomara. Sota un penyasegat increible, un restaurant senzill, de torrades, carn a la brasa i mongetes, taules rústiques i tovalles de quadrets vermells. Ja sabeu què volem dir. Camí d’accés de vegades difícil. Ara, això si, la posada en escena cinematogràfica és de Hollywood. A Mura també hi ha Cal Carter, però no hi hem dinat. Tel 93 831 70 36. En canvi, si aneu a Sant Benet de Bages podeu dinar al Món Sant Benet mateix, o bé a Navarcles a l‘Hostal Muntané, amb bona taula, menú interessant i habitacions senzilles. Per dormir a Talamanca teniu, a banda del càmping, la casa rural anomenada la Masia el Cingle. Ja us hem citat Can Muntané de Navarcles i l’Hotel al·lucinant del Món Sant Benet. Tots a Talamanca!.

Este pueblo medieval está situado en el parque natural de Sant llorenç del Munt, bellísimo, y posee un castillo recién restaurado que ya es posible visitar sábados y domingos. Ideal para una salida familiar. Solo hay que tomar la carretera que va de Tarrasa a Navarcles, para llegar a esta villa medieval con todo los requisitos: castillo, esglèsia románica, calles estrechas… Y cerca teneis otros atractivos para completar el dia: el pueblecito de Mura, fantástico y el monasterio románico de Sant Benet de Bages, una pasada. El entorno natural és precioso. No os lo perdais.

This medieval village has got a wonderful castle that you can visit every saturday and sunday. Near to Talamanca there is the medieval village of Mura. It’s fantastic too. All villages are inside the Sant Llorenç’s nature reserve. Don’t miss this fabulous medieval town with everything you enjoy: medieval castle, Romanesque church, narrow streets… Also you can visit the Sant Benet of Bages Abbey not really far from Talamanca.

Festa de Sant Marc a Mura

Al petit, bonic i aixerit poblet de Mura, la diada de Sant marc és festa grossa. Mura està situat al bell mig de la serra de l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç, a pocs kms. de Terrassa per la carretera que puja al Coll d’Estenalles, i després baixa cap a Talamanca i Navarcles. El dia de Sant Marc, 25 d’abril, o el cap de setmana més proper, s’hi celebra com cal. Aquest any el diumenge dia 26 d’abril de 2015. El toc de campanes és l’inici de Sant Marc, una celebració ben arrelada a Mura, que ara també compta amb una fira d’artesans. Per Sant Marc, el petit municipi de Mura, al Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, celebra el seu patró. Ho fa amb una missa, on els veïns hi acudeixen quan sona el toc de campanes i en surten amb el panet beneït de Sant Marc. Si hi vas, has de saber que guardar el panet et protegirà tot l’any contra els llamps i els temporals. A la sortida de l’església, trobaràs una fira amb els millors productes que s’elaboren als parcs naturals de Catalunya. Recapitulem i posem-hi hores. De 10 a 14 hores hi haurà la Fira d’Artesans i Productors dels Parcs Naturals. A les 12 del migdia la Missa en honor de Sant Marc. A les 13 hores la benedicció i repartiment de panellets de Sant Marc, a càrrec de la Confraria de Sant Marc, a la plaça de l’església. Una festa molt senzilla i casolana, però digna. De vegades també s’organitzen una sèrie de tallers participatius per infants, i jocs. Hi haurà música vuitcentista pels carrers medievals del poble, que són bonics de recórrer encara que no s’hi faci res de res. No us perdeu el moment més esperat, la benedicció i repartiment dels panets de Sant Marc, que cal menjar allà mateix, i guardar-ne per casa, per tal de tenir bona sort tot l’any. Acaba la diada amb sardanes a la plaça de l’Església. Un matí lluït, en un marc bonic de veritat. Si mai no heu anat a Mura, aquesta és l’ocasió. Natura i entorns molt bonics. Possibilitat de rutes i passejades, a peu i en bici, resseguint la riera. Una riera saltarina i alegre. Una vila medieval molt ben conservada, amb racons idíl·lics, de foto necessària. Un petit parc zoològic, res de l’altre món, amb quatre paons reials. Unes balmes amb cases troglodites, fantàstiques. És com un món de fantasia. I molt a prop de Barcelona. Un matí perfecte, un dia de camp perfecte. Si voleu dinar haureu de reservar segur, a menys que ho feu en el fantàstic pícnic, amb barbacoes que hi ha a la sortida del poble, a la Riera de les Nespres. Xulo. D’entre els restaurants us reconamem l’Hostal de Mura, on sempre anem nosaltres, al carrer Alavedra, 5. Telèfon: 93 831 80 40. També es menja bé a Cal Carter, més gran, al carrer Tomàs Viver, 1. Telèfon: 93 831 70 36. A sota una balma increible, molt rústic, molt i molt rústic, a les afores del poble, carn a la brassa, teniu El Puig de la Balma. A mig del bosc. Telèfon: 937433274. Bona fira a Mura!.

En el pequeño y bonito pueblo de Mura, el dia de Sant Marc es fiesta. Mura está situado en el corazón de la sierra de l’Obac, en el Parque Natural de Sant Llorenç, a pocos kms. de Terrassa por la carretera que sube al Coll de Estenalles, y luego baja hacia Talamanca y Navarcles. El día de San Marcos, 25 de abril, o el fin de semana más próximo, se celebra como es debido. Muy sencilla pero dignamente. Encontraréis feria de artesanos, con productos hechos por elaboradores de todos los parques naturales catalanes, durante toda la mañana. También se organizan una serie de talleres participativos para niños, y juegos. Habrá música decimonónica por las calles medievales del pueblo, que son bonitas de recorrer aunque no suceda nada de nada. A las 12 horas del mediodía, solemne misa en honor de San Marcos. Y acabada la misa, el momento más esperado: bendición y reparto de los panecillos de San Marcos, que hay que comer allí mismo, y guardar alguno para tenerlo en casa, pues da buena suerte todo el año. Acaba la fiesta con sardanas en la plaza de la Iglesia. Una mañana redonda, en un marco muy bonito, de verdad. Si nunca habeis io a Mura, esta es la ocasión. Naturaleza y entornos preciosos. Posibilidad de rutas y paseos, a pie y en bici, siguiendo la riera. Una riera saltarina y alegre. Una villa medieval muy bien conservada, con rincones idílicos, de foto necesaria. Un pequeño parque zoológico, nada del otro mundo, con cuatro pavos reales. Unas cuevas con casas trogloditas, fantásticas. Es como un mundo de fantasía. Y muy cerca de Barcelona. Una mañana perfecta, un día de campo perfecto. Si quieren comer tendrán que reservar seguro. Os recomendamos el Hostal de Mura, donde siempre vamos nosotros, en la calle Alavedra, 5. Teléfono: 93 831 80 40. También se come bien en Cal Carter, mayor, en la calle Tomás Viver, 1. Teléfono: 93 831 70 36. Bajo una cueva increíble, muy rústico, muy, muy rústico, en las afueras del pueblo, carne a la brasa, tiene El Puig de la Balma. En medio del bosque. Teléfono: 937433274.

Fira de l’oli de Cabacés

Avui us proposarem visitar, aprofitant el pont de la Constitució, un poble petit i remot, perdut en una comarca maravellosa i molt desconeguda. El poblet seria Cabacés, un minúscul nucli de la comarca del Priorat, una petita pàtria. Es tracta d’un grapat de cases dalt d’un turó, envoltades d’un paisatge turmentat, complicat, ferèstec. Res més a oferir que la terra nua, espectacular. Turons salvatges, ermites penjades entre el cel i la terra, com ara l’ermita de Sant Joan, la més espectacular ermita de Sant Roc, en una balma sota les penyes del Montsant, o l’ermita de la Foia, situada en una fondalada que en justifica el nom. La vila son un grapat de cases de pedra pintades de blanc, on l’església parroquial conserva un retaule gòtic de Santa Maria, del segle XV. Tot això podreu visitar si us hi arribeu el dissabte 7 de desembre. Aquell dia s’hi celebra la festa de l’Oli nou. Aquesta trobada omplirà tot el llarg i quasi únic carrer de Cabacés. Hi haurà visites guiades al molí, al museu, a l’església… animació de carrer per als infants, demostració in situ i en viu de l’elaboració d’oli, amb molta de les olives. També hi haurà dinar popular, a preu super econòmic i servei de guarderia per l’oli que haureu comprat, per no haver-lo de carregar tot el dia. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a Cabacés, però no pel poble ni per la fira, sinó per conèixer i viure aquestes terres. El Montsant, el Priorat, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balme… En fi: un dels més desconeguts racons naturals de Catalunya. S’arriba a Cabacés tot travessant el Priorat, per Falset, Gratallops, i la Vilella Baixa. El Priorat us encantarà, aquest cap de setmana, aquest Pont de la Constitució, o un altre dia. Admireu Siurana dalt del seu cingle increible. Visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. Al Priorat teniu molts bons restaurants i allotjaments. De qualitat contrastada. A Cabacés hi ha un restaurant, que potser a tancat, o potser no. A dalt de Siurana podeu dormir a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O el novíssim Mirador de Siurana, on no hem estat encara, però que fa molt bona pinta. També us recomanem, sobretot per dinar, l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. Prop d’Scala Dei h ha La Morera del Monsant, i l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. A Torroja del Priorat ens encanta Cal Compte, una casa rural amb molt de glamour. També és molt bonica l’Abadia del Priorat, un hotel rural amb molt glamour. A Gratallops, hi ha Cal Llop, molt agradable. També agradables Els Pàmpols a Porrera. Finalment, sempre recomanarem a tothom l’Hostal Sport de Falset, un hotel familiar amb molt d’encant, amb una taula excepcional i unes habitacions fantàstiques. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet, una casa rural amb habitacions i que fa menjars. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Hoy me complace extraordinariamente hablaros de un pueblo remoto, perdido en una comarca remota. Un municipio olvidado, y como tal, intacto, con una naturaleza virgen. Una tierra por descubrir. Estoy hablando de Cabacés, un minúsculo pueblecito de la comarca del Priorat, una pequeña patria. Se trata de un puñado de casas sobre una colina, rodeadas de un paisaje atormentado, complicado, salvaje. No tiene nada. Nada que ofrecer que sea espectacular, salvo el terreno que lo rodea y sus casas de piedra, pintadas de blanco. Sólo la iglesia parroquial, del siglo XVII, conserva buena parte de un retablo gótico de Santa María, del siglo XV, que podrán ser visitados este fin de semana. En las afueras empieza lo mejor. Ermitas colgadas entre el cielo y la tierra, que recuerdan, en casero, los eremitorios griegos. Como la ermita de San Juan, la más cercana a la villa. O la mucho más espectacular ermita de San Roque, pequeño edificio en una gruta, de estilo renacentista, bajo las peñas del Montsant. O el clímax, el paroxismo: la tremenda situación de la ermita de la Hoya, situada a 560 metros de altitud, junto a una fuente, y en una hondonada que justifica el nombre. De verdad que vale la pena hacer todas las malas carreteras que hay que hacer para llegar a Cabacés para ver estas tierras, el Montsant, Priorat y sus ermitas. O el río Siurana, o el río Montsant, con su bonito Puente Viejo. O las cuevas bajo las grutas, refugio durante las guerras. Creednos si os decimos que las montañas del Montsant, y el río del mismo nombre, son de lo mejor que hay en una comarca, ya de por sí muy hermosa. Uno de los más desconocidos rincones naturales de Cataluña. Se llega a Cabacés atravesando el Priorat, por Falset, Gratallops, y la Vilella Baixa. Se llega para vivir la fiesta del Aceite nuevo, un cultivo típico en el pueblo, que llenará con una feria temática su larga calle. También visitas guiadas al molino, el museo, en la iglesia … animación de calle para los niños, demostración in situ y en vivo de la elaboración de aceite, con molida de las aceitunas. También habrá comida popular, a precio super económico y servicio de guardería para el aceite que habreis comprado, para no tener que cargar todo el día con él. Os proponemos descubrir Cabacés con motivo y con la excusa de la fiesta del aceite. Pero os proponemos también, quizás, descubrir el Priorat este fin de semana, o este Puente de la Constitución. Admiren Siurana en lo alto de su risco increíble. Las vistas maravillosas sobre el Monsant. Visitad la Cartuja de Scala Dei, excelsa, incomparable ruina. Disfruten de los pueblos: Poboleda, Gratallops, las Vilella, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef … Túmbense cerca del río Siurana, junto al río Montsant. Entren dentro de las minas de plomo de Bellmunt, cerca Falset. Disfruten de los extraordinarios vinos de esta noble tierra. De los Prioratos, naturalmente, pero también de los Monsant. En el Priorat tiene muchos y buenos restaurantes y alojamientos. De calidad contrastada. En Cabacés hay un restaurante, que tal vez haya cerrado, o quizás no. En Siurana pueden dormir en el hotel rural La Siuranella, muy bonito y acogedor, con restaurante, muy interesante. O en el novísimo Mirador de Siurana, donde no hemos estado todavía, pero que tiene muy buena pinta. También os recomendamos, sobre todo para comer, el Hostal Populetus, en Poboleda, Tel.: 977.82.70.10. Menú muy bueno, y bien de precio. Cerca de Scala Dei, en La Morera del Monsant, está el hotel Balcón del Priorat, sencillo, baratito y bien situado. En Torroja del Priorat nos encanta Cal Compte, una casa rural acogerdora. También es muy bonita la Abadía del Priorat, un hotel rural con mucho glamour. En Gratallops, teneis Cal Llop, muy agradable. También agradables Los Pàmpols en Porrera. Finalmente, siempre recomendaremos a todos el Hostal Sport de Falset, un hotel familiar con mucho encanto, con una mesa excepcional y unas habitaciones fantásticas. En Margalef nos gustó el aspecto de cada Calbet, una casa rural con habitaciones y que hace comidas. ¡No os perdáis el Priorato!.

La Font de les Coves al Lluçanès

Avui us proposem una sortida familiar a una zona molt desconeguda de Catalunya, però molt bonica, per descobrir tota una comarca natural: el Lluçanés, però també un bon lloc per fer pícnic, y una bona barbacoa de carn o calçotada, sota el sostre d’una bauma, una gran cornisa de pedra que us donarà un sentit troglodític, y divertirà d’allò més la canalla, sorprenent els amics. Aquesta àrea recreativa, anomenada de la Font de les Coves pertany a la Generalitat, que fa poc temps en va millorar els serveis, aplanant i endreçant l’accés des de la carretera, fent les escales de fusta que permeten baixar als diferents nivells on hi ha les taules, i substituint les tanques de fusta. També, l’any 2010, es van canviar les pròpies taules de fusta i es van construir unes noves barbacoes, d’obra, obrint una franja de protecció contra incendis de 25 metres al voltant de tota l’àrea recreativa. Al mateix temps es va portar aigua des de Prats mitjançant un kilòmetre de canonada, fet que assegura l’existència permanentment d’aigua potable a l’àrea de pícnic sigui quina sigui l’època de l’any. Aquesta meravella de l’esbarjo familiar la trobareu sortint de Prats de Lluçanès per la carretera C-62 sentit cap a Gironella. Tot passat el camp de fútbol de la població de Prats, a uns 500 mts, arrenca a mà dreta una pista forestal ampla, fàcil, de terra però en bones condicions que us porta a un aparcament en uns 100 mts. Hi ha un poste amb un indicador molt petit, el típic indicador de les masies i camins de la zona, impossible de veure des del cotxe, i menys de llegir-lo. Des de l’aparcament heu de baixar per un camí gran, que s’enfonsa en la pared de roca, en mig d’una vegetació ombrívola, que no hauríeu mai sospitat que existís des de la carretera. L’indret és humid, misteriós, molt encisador, com un conte de bruixes. Hi ha una gran balma que ressegueix un munt de metres, creant espais dins i fora la cova, com una mena de feixes i terrasses superposades on hi ha distribuides les taules i les barbacoes. No hi ha molt d’espai per còrrer, però si per fer l’indi, i un camp de futbol, petit. El lloc està ben indicat des de la zona d’aparcament perquè queda ensotada i amagada, però està molt a tocar. Us aconsellem vivament una visita a aquesta comarca natural, i al poble mateix de Prats de Lluçanès, que és com la capital d’aquesta d’aquesta zona natural i rural, ben poc coneguda del gran públic. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar, si no voleu fer pícnic, us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva. Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És molt rar i contracultural, però us agradarà. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert avui el vostre allotjament rural preferit al Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, a la salida de Prats, teneis una zona de pícnic muy bonita y atípica, metida en el fondo de una cueva natural, con buén aparcamiento, mesas, barbacoas, agua potable y mucho sitio para jugar y correr. Y la zona también és muy bonita. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer, si no vais a utilizar las barbacoas o el pícnic, os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito. El otro restaurante que os queríamos recomendar está situado fuera de Prats. Pero os lo recomendamos muy vivamente. Se trata de un restaurante bien atípico: La Primitiva. Justo enfrente de la iglesia de Lluçà. Telf: 93 8.530.075. Es muy raro y contracultural, pero os gustará. Mirad sus habitaciones en la web. Quizá habéis descubierto hoy su alojamiento rural preferido el Lluçanès.

La Pineda i el Salt del Bisbe

Si us arribeu fins la bellíssima vila pirinenca de La Pobla de Lillet, i agafeu la carretera BV-402, camí de Gombrén i Campdevanol, en poc més de un parell de kms. trobareu una pista asfaltada a mà dreta que porta a Sant Jaume de Frontanya, un altre poble de Catalunya que no pot faltar en el vostre llibre de visites. La desviació està perfectament senyalitzada, i en el rètol ja hi apareix l’àrea de lleure “La Pineda”, que s’anuncia a un km. d’allà. Preneu la carretera i, un cop passat el gual pel damunt de la Riera d’Arija, que sempre porta aigua, però no sempre omple el gual, heu d’estar atents, a mà esquerra, a un camí pedregós, però practicable, que baixa al riu. Allà trobareu La Pineda. És una zona de pícnic, vora el riu, agradable, però amb aspecte d’un gran descampat, un bosc esclarissat, això sí, amb molta gespa i moltíssim espai per còrrer i voltar. Ah!. I si fan bons bolets quan n’és la temporada. Tot i això que diem, l’indret és bonic i agradable, i ningú no us dirà res. És totalment lliure. Hi ha bon aparcament pels cotxes, unes quantes taules de fusta escampades pel bosc, i unes barbacoes de pedra, una mica atrotinades, com també ho està la font, també de pedra. Així mateix hi ha una zona de lavabos, però sense que ningú se’n cuidi de res, que solen estar molt bruts. El riu Arija és un riuet divertit, ideal pels infants, amb un llit ple de pedres, matolls i basses, que farà les delicies de la vostra canalla. Si us ha agradat aquest lloc, encara us agradarà més fer una petita excursió fins el Salt del Bisbe, un racó maravellós, que està a uns 3 kms. de l’Àrea de Lleure de La Pineda. Per anar-hi cal continuar la pista asfaltada que porta cap a Sant Jaume de Frontanya, per on hem arribat a l’àrea, i en uns kms. trobarem una fletxa blava pintada a l’asfalt, que ens senyala cap a la dreta, i allà mateix, un marge on hi caben uns quants cotxes. Hi ha un caminet que fa baixada, que en uns 10 minuts us portarà al Salt, o la balma, o la Font del Bisbe. L’aigua del Torrent de Solls, afluent del riu Arija de l’àrea de picnic, cau des d’uns dueu metres d’alçada, a un gorg encisador. L’indret és màgic. Molt bonic. Ets pots donar una dutxa, o banyar-vos amb les criatures, rodejats de natura. Us proposem doncs una sortida familiar a la Vall de l’Alt Llobregat, que recorre aquest riu, tot just nascut. No podeu deixar de veure La Pobla de Lillet, un bonic poble d’aires medievals, amb un casc antic notable, i un pont encisador. Amb moltes ermites i esglésies romàniques pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins un monestir: Santa Maria de Lillet. Arribareu a La Pobla de Lillet pujant cap el túnel del Cadí fins Guardiola de Berguedà, ja passat Manresa i Berga, camí de França. Gireu en direcció a Castellar d’en Hug i La Pobla, ben indicat. També en aquesta zona hi ha una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. Podeu pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Si voleu tocar molta neu sortiu de La Pobla en direcció Castellar d’en Hug, un altre poble ben pintoresc. Abans però, pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar. Podeu acabar arribant al Pla de l’Anyella, a La Molina. Neu assegurada a l’hivern, a la tardor els boscos son de colors!. També heu de saber què, baixant cap a Guardiola de Berguedà trobareu la mina de petroli de Riutort. La zona dona motiu perfectament per passar un bon cap de setmana, curt o llarg, un pont o fins unes vacances. Per dinar, fora de la zona de pícnic, a la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a 1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Per tornar de l’àrea us recomanem continuar la pista fins a Sant Jaume de Frontanyà, un poblet encisador amb una veritable catedral romànica. Allà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. Per dormir, a la zona, també podeu anar a Guardiola de Berguedà hi ha Cal Duaner i un bonic hotel anomenat El Blat, amb bon restaurant. Proper està El Jou, un altre bon hotel. Una mica fora de la zona teniu el Càmping Berguedà, camí de Saldes i del Pedraforca, un altre indret amb molta neu, i vistes espectaculars. A Borredà, un xic més avall de Sant Jaume de Frontanyà, trobareu algunes cases rurals boniques, com ara el Querol Vell. Volem fer una referència més a Sant Jaume de Frontanyà, el bonic poblet enlairat al mig de dues valls esplèndides del Pirineu on porta la pista que heu seguit per arribar a La Pineda, i al Salt del Bisbe. Doncs bé, us recomanem vivament la visita a aquest conjunt de cases de pedra dominat per la imponent silueta d’un dels temples més bonics del romànic català. Amb les seves tres naus nues, aquesta joia de pedra us captivarà. A més, podeu fer diverses rutes de natura al voltant del poble. S’hi arriba també des de Berga, per Vilada i Borredà, seguint una carretera asfaltada fins el poble. Juntament amb la possibilitat d’entrar-hi, o de sortir-ne, pel darrera, per la pista que ens porta fins La Pobla de Lillet, veureu que hi ha la possibilitat de fer una fantàstica ruta circular. Per dinar, a Sant Jaume, quedeu-vos a l’hostal que hi ha al poble, ho fan molt bé. Bon Pirineu, bon picnic, bona barbacoa i paisatge de somni a Lillet!.

Lleguense hasta la bellísima villa pirenaica de La Pobla de Lillet, y tomen allí la carretera BV-402, camino de Gombrén y Campdevanol, en poco más de un par de kms. encontrarán una pista asfaltada a mano derecha que les lleva a Frontanya, otro pueblo de Cataluña que no puede faltar en su libro de visitas. La desviación está perfectamente señalizada, y en el rótulo ya aparece el t´tulo “área de recreo El Pinar”, que se anuncia a un km. de allí. Tomen la carretera y, una vez pasado el vado por encima de la Riera de Arija, que siempre lleva agua, pero no siempre llena el vado, deberan estar atentos, a mano izquierda, a un camino pedregoso, pero practicable, que baja al río. Allí encontrarán La Pineda. Es una zona de picnic, cerca del río, agradable, pero con aspecto de un gran descampado, un bosque ralo, eso sí, con mucho césped y muchísimo espacio para correr.Allí si hacen buenas setas cuando es la temporada. El lugar es bonito y agradable, y nadie les dirá nada. Es totalmente libre. Hay buen aparcamiento para los coches, varias mesas de madera esparcidas por el bosque, y unas barbacoas de piedra, un poco destartaladas, como también lo está la fuente, también de piedra. Asimismo hay una zona de aseos, pero sin que nadie se cuide de nada, que suelen estar muy sucios. El río Arija es un riachuelo divertido, ideal para los niños, con una cama lleno de piedras, matorrales y balsas, que hará las delicias de su niños. Si os ha gustado este lugar, aun puede que les guste más hacer una pequeña excursión hasta el Salto del Obispo, un rincón maravilloso, que está a unos 3 kms. del Área de Ocio de La Pineda. Para ir hay que seguir la pista asfaltada que lleva hacia Sant Jaume de Frontanyà, por donde hemos llegado al área, y en unos kms. encontraremos una flecha azul pintada en el asfalto, que nos señala hacia la derecha, y allí mismo, un margen donde caben varios coches. Hay un camino que hace bajada, que en unos 10 minutos les llevará al Salto, o la cueva, o la Fuente del Obispo. El agua del torrente de Solls, afluente del río Arija del área de picnic, cae desde unos metros de altura, en una poza encantadora. El lugar es mágico. Muy bonito. Os proponemos también una salida familiar en el Valle del Alto Llobregat, que recorre este río, apenas nacido. No pueden dejar de ver La Pobla de Lillet, un bonito pueblo de aires medievales, con un casco antiguo notable, y un puente encantador. Con muchas ermitas e iglesias románicas por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques, que puede jugar a encontrar: Rotgers, Rus … y hasta un monasterio: Santa Maria de Lillet. Llegará a La Pobla de Lillet subiendo hacia el túnel del Cadí hasta Guardiola de Berguedà, ya pasado Manresa y Berga, camino de Francia. Giren en dirección a Castellar d’en Hug, bien indicado. También en esta zona hay una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas. Pueden subir en el tren del cemento que les llevará a la fábrica del Clot del Moro. Si desean tocar mucha nieve salgan en dirección Castellar de en Hugo, otro pueblo bien pintoresco. Antes, parad a las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar. Pueden acabar llegando al Plan de la Anyella, en La Molina. Nieve asegurada en invierno, en otoño los bosques son de colores. También deben saber que, bajando hacia Guardiola de Berguedà encontrarán la mina de petróleo de Riutort. La zona es motivo para pasar un buen fin de semana, corto o largo, un puente o incluso unas vacaciones. Para comer, fuera de la zona de picnic, en la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa y buenas camas la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situada en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de Lillet. Para volver del área les recomendamos seguir la pista hasta Sant Jaume de Frontanyà, un pueblo encantador con una verdadera catedral románica. Allí pueden comer en la Fonda Cal Marxandó, cocina de toda la vida, en medio del pueblo, sin pérdida posible. Tel: 938.23.90.02. Para dormir, en la zona, también pueden ir a Guardiola de Berguedà donde hay un hermoso hotel llamado El Blat, con buen restaurante. Cercano está El Jou, otro buen hotel. Un poco fuera de la zona tiene el Camping Berguedà, camino de Saldes y del Pedraforca, otro lugar con mucha nieve, y vistas espectaculares. En Borredà, un poco más abajo de Sant Jaume de Frontanyà, encontrarán algunas casas rurales bonitas, como el Querol Vell. Queremos hacer una referencia más en Sant Jaume de Frontanyà, el bonito pueblo despegado en medio de dos valles espléndidas del Pirineo donde lleva la pista que ha seguido para llegar a La Pineda, y el Salto del Obispo. Pues bien, se recomienda vivamente la visita a este conjunto de casas de piedra dominado por la imponente silueta de uno de los templos más bellos del románico catalán. Con sus tres naves desnudas, esta joya de piedra os cautivará. Además, puede realizar varias rutas de naturaleza alrededor del pueblo. Se llega también desde Berga, por Vilada y Borredà, siguiendo una carretera asfaltada hasta el pueblo. Junto con la posibilidad de entrar, o de salir de ella, por detrás, por la pista que nos lleva hasta La Pobla de Lillet, verán que existe la posibilidad de hacer una fantástica ruta circular. Para comer, en Santiago, quedaos en el hostal que hay en el pueblo, lo hacen muy bien. Buen Pirineo, buen picnic, buena barbacoa y paisaje de ensueño en Lillet.

Noves barbacoes a la Riera de Nespres

D’entre totes les zones de pícnic amb barbacoes que podeu trobar a Barcelona i voltants, aquesta era, fins fa uns anys, quan nosaltres la vàrem visitar, la més petita i desafavorida. Llavors hi havia quatre taules mal comptades, i uns quants fogons, en un estret marge de terreny, entre la carretera rural que va de Mura a Rocafort, i un rierol, la riera de les Nespres, que dona nom al pícnic. Sortosament una amiga de la localitat ens ha escrit i ens ha recomanat el paratge, que està totalment renovat. Continua estant a la sortida del bellíssim poble de Mura, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Allà preneu la pista asfaltada que va en direcció Rocafort i d’allà segueix cap el Pont de Vilomara. L’àrea de pícnic i barbacoes està sota l’empara de la Diputació de Barcelona, que gestiona tot el parc, i ha millorat molt. Ara disposa de moltes més barbacoes, exactament 13, segons ens diu la persona que ens ha proporcionat la informació, i teniu 30 taules, amb capacitat per 250 persones. Hi ha servei de bar i lavabos. Les taules es lloguen, així com les barbacoes, és a dir son de pagament. També venen begudes, llenya i el que necessiteu. Atenció: com tots els equipaments públics situats en parcs naturals, a l’estiu està tancat, pel perill de foc forestal. L’horari d’obertura és de l’1 de març al 31 de juliol, agost tancat pel perill d’incendi, i de l’1 de setembre al 30 de novembre, només els dissabtes, diumenges i festius, i sempre de 10 del matí a 17 hores de la tarda. Podeu obtenir més informació trucant al telèfon: 93 831.04.72, o mirant el seu Facebook. Des de la zona de picnic es pot accedir a la riera de les Nespres pròpiament dita. El paisatge és grandiós, i el lloc és fabulós, ideal per correr i saltar amb la canalla. Visitar el poble de Mura és imprescindible. Una vila medieval magnífica, perfectament conservada. Des del picnic també podeu fer excursions a peu pel Parc Natural de Sant Llorenç, entre boscos meravellosos, rierols de muntanya, cascades… i tot a molt pocs kms. de Terrassa. Hi arribareu fàcilment des d’aquesta ciutat per la carretera que puja al Coll d’Estenalles, i després baixa cap a Talamanca i Navarcles. És la carretera BV-1221. No us oblideu de parar a Mura, que ja hem dit que és un poble medieval realment guapíssim, de carrers estrets, cases de pedra i una església romànica. La natura dels voltants és verge, amb uns entorns deliciosos. Hi ha un munt de rutes i passejades possibles, a peu i també en bici, amb racons idíl·lics. Si us decidiu a arribar-vos fins a Mura per fer la costellada, o la calçotada, a la Riera de Nespres, podreu aprofitar per visitar unes balmes amb cases troglodites fantàstiques, habitades, amb restaurant inclòs. Menjareu sota una balma increible, com ja hem comentat, tot molt rústic, molt i molt rústic. S’anomena el Puig de la Balma. Telèfon: 937433274. Si ha plogut veureu caure l’aigua des de dalt la balma. Espectacular. S’hi arriba des de la carretera de Mura a Rocafort, per un trencall a mà esquerra a uns tres kilòmetres de l’àrea de picnic. És una pista de terra, normalment en bones condicions. Si no voleu recular cap a Terrassa, podeu continuar la carretera cap a Rocafort i al Pont de Vilomara, i sortir a l’autopista Manresa-Barcelona. Bon picnic, bona barbacoa a la Riera de les Nespres!.

De entre todas las zonas de picnic con barbacoas que se encuentran en Barcelona y alrededores, esta es la más bonitas. Cuando nosotros fuimos, hace ya unos años, habia solo cuatro mesas mal contadas, y unos cuantos fogones, en un estrecho terreno, entre una carretera rural y un arroyo escuálido. Pero parece ser que esto ha cambiado. Una amiga de la zona nos comenta amablemente que todo está renovado. Que son 13 las barbacoas, y unas treinta mesas con capacidad para 250 personas. Además cuenta con servicio de bar y lavabos. El paisaje es grandioso, y el lugar es fabuloso. Se encuentra en la salida del pequeño pueblo de Mura, en medio de la sierra de l’Obac, en el mismo corazón del Parque Natural de Sant Llorenç, a pocos kms. de Terrassa. Se llega fácilmente desde esta ciudad por la carretera que sube al Coll de Estenalles, y luego baja hacia Talamanca y Navarcles. Es la carretera BV-1221. Mura es un pueblo medieval realmente guapísimo, de calles estrechas, casas de piedra y una iglesia románica. La naturaleza de los alrededores es virgen, con unos entornos deliciosos. Hay un montón de rutas y paseos posibles, a pie y en bici, con rincones idílicos. Pues bien, saliendo del pueblo, por el camino rural asfaltado que va hacia Rocafort, a continuación, a mano izquierda encontrarán el área de picnic y barbacoas, cerca de la Riera de Nespres, junto a la carretera. Los niños se lo pasarán muy bien haciendo el indio por las grandes piedras del arroyo, y aún más si lleva agua, que no siempre lleva. Ya hemos dicho que hay todo tipo de servicios, en el bar, con alquiler de mesas y parrillas, venta de leña y bebidas, servicios sanitarios y recogida de basuras. El horario de apertura es del 1 de marzo al 31 de julio, agosto cerrado por el peligro de incendio, y del 1 de septiembre al 30 de noviembre, sólo los sábados, domingos y festivos, y siempre de 10 de la mañana a 17 horas de la tarde. Si se deciden a ir hasta Mura para hacer la barbacoa, o la calçotada, en la Riera de Nespres, podrán aprovechar para visitar unas grutas con casas trogloditas fantásticas, habitadas, con restaurante incluido. Comeréis bajo una gruta increible, como ya hemos comentado, todo muy rústico, muy, muy rústico. Denomina el Puig de la Balma. Teléfono: 937433274. Si ha llovido veréis caer al agua desde arriba la gruta. Espectacular. Se llega desde la carretera de Mura en Rocafort, por un desvío a mano izquierda a unos tres kilómetros del área de picnic. Es una pista de tierra, normalmente en buenas condiciones. Si no se quiere retroceder hacia Terrassa, se puede continuar la carretera hacia Rocafort y el Pont de Vilomara, y salir a la autopista Manresa-Barcelona. ¡Buena barbacoa en Mura!.

Fira de Divendres Sant

Al bellíssim poble de Santa Maria de Besora hi fan el Divendres Sant una fira molt lluida. Aquesta vila està situada al pre-pirineu més bonic de Catalunya, a la vall del Bisaura, no lluny de l’encantador poblet de Vidrà, al redós de l’alta serra de Bellmunt, en un indret fantàstic, verge i maravellós. Tota la contrada és un seguit de muntanyes pregones, catifes de gespa verda i riuets que salten. Mireu-vos la pàgina de turisme de la Vall del Ges i del Bisaura i entendreu de què us estem parlant. És una contrada molt rural, coberta de boscos, on la ramaderia és el mitjà de subsistència. Tot molt idíl·lic. Entre aquestes muntanyes i aquests boscos, als peus del castell feudal dels Besora, en un escenari increible, el divendres sant es munten un seguit de paradetes de productes d’alimentació artesans, d’artesania, d’oficis antics i de muntanya i, segons l’any moltes activitats més, entre les que mai no falten els jocs pels infants. Ideal per passar un dia en família, en un racó fabulós de la nostra terra, que potser no coneixeu. Aquest mercat medieval de Santa Maria de Besora es celebra en uns prats a tocar del nucli urbà. Arribareu a Besora en una hora llarga. Està a uns 100 km de Barcelona, anant fins Granollers i, d’allà, per la C-17 en direcció Vic i Ripoll. Cal deixar aquesta autovia a la sortida anomenada de Sant Quirze de Besora, no hi ha pèrdua. La carretera local s’enfila uns 7 kms fins el poble, i continua fins Vidrà, si voleu. El Castell de Besora s’aixeca, poderós i altaner, damunt el seu esperó de roca, a 1.092 m d´altitud, protegint els vilatans. Allà també trobareu la primitiva parròquia de Santa Maria. A més de la fira, del poble, i de l’encantadora vila de Vidrà, us podem proposar un seguit de raons i d’indrets que justifiquen un cap de setmana per aquelles contrades. Des de Besora, caminant podeu anar amb la família a veure les anomenades Baumes dels Ferrers, o la Serra dels Bufadors de Beví, o l’espectacular salt del Mir. Pugeu dalt del serrat on hi ha les ruïnes del castell i l’església romànica de Santa Maria. La vista sobre el Pirineu és impagable, i el sender per arribar-hi des de Santa Maria de Besora és de gran bellesa. Una hora a peu, una mica més amb canalla. Aneu a la bauma dels Ferrers, on vivia la gent a l’edat mitjana. Mitja hora caminant des de la casa dita també dels ferrers, on podeu arribar-hi en cotxe. Arribar als bufadors, a peu, amb canalla és massa complicat i fins perillós, però el lloc és estrany i bonic. En canvi, el Salt del Mir és força espectacular, sobretot si cau prou aigua. Té 35 metres d’alçada. La riera que forma és molt bonica. Per anar-hi cal agafar la carretera de Vidrà i, al cap de 1,6 km trobarem el trencall, a mà dreta, que porta a les cases de camp anomenades dels Pous, el Nogué, el Graell, el Molinot i el Mir. Seguirem la pista, en prou bon estat, fins el Mir, on hi ha un restaurant de pagés, obert els caps de setmana. Bona carn a la brasa. Allà podem deixar el cotxe. Del Mir un camí baixa al riu, on hi ha el salt. Mitja hora a peu. Per dinar a Santa Maria recomanem el Rebost de Besora, al Passeig del Pla de Teia, 46. Tel: 93.855.05.41. Fora de Santa Maria podeu anar a Montesquiu, on hi ha un parc natural fantàstic, amb un castell que es visita. En el mateix parc del castell de Montesquiu hi ha un bon restaurant. Tel: 93 852 90 22. A Sant Quirze de Besora teniu la Conca del Ter, restaurant situat en un hotel de la cadena MG, on també podreu dormir. També hi ha Ca la Càndida, a la carretera de Berga, 6, tel. 93 852 90 83. A Vidrà, insistim en què veieu aquest encantador poblet, hi ha l’Hostal Serrasolsas, una fonda de les de tota la vida, amb habitacions. Per dormir, al poble, teniu cases rurals xules, com ara Can Cisquet, o bé El Mas del Pla de Besora. A Vidrà hi ha un càmping molt ben condicionat. No deixeu de passar algun cap de setmana per aquestes terres tan maravelloses de la vall del Bisaura!.

En Santa Maria de Besora hacen el Viernes Santo una bonita feria medieval, de artesania y ecológica, en un entorno privilegiado en pleno Valle del Ges i del Bisaura, naturaleza virgen, paisajes increibles. Hay allí unos prados bajo el castillo y la iglesia, donde se desarrollaran un montón de actividades, entre las que no van a faltar juegos infantiles. Ideal para pasar un dia ren familia.

Fira de l’oli a Cabacés

Avui us proposarem visitar, aprofitant el pont de la Constitució, un poble petit i remot, perdut en una comarca maravellosa i molt desconeguda. El poblet seria Cabacés, un minúscul nucli de la comarca del Priorat, una petita pàtria. Es tracta d’un grapat de cases dalt d’un turó, envoltades d’un paisatge turmentat, complicat, ferèstec. Res més a oferir que la terra nua, espectacular. Turons salvatges, ermites penjades entre el cel i la terra, com ara l’ermita de Sant Joan, la més espectacular ermita de Sant Roc, en una balma sota les penyes del Montsant, o l’ermita de la Foia, situada en una fondalada que en justifica el nom. La vila son un grapat de cases de pedra pintades de blanc, on l’església parroquial conserva un retaule gòtic de Santa Maria, del segle XV. Tot això podreu visitar si us hi arribeu el dissabte 8 de desembre, dia de la Puríssima. Aquell dia s’hi celebra la festa de l’Oli nou. Aquesta trobada omplirà tot el llarg i quasi únic carrer de Cabacés. Hi haurà visites guiades al molí, al museu, a l’església… animació de carrer per als infants, demostració in situ i en viu de l’elaboració d’oli, amb molta de les olives. També hi haurà dinar popular, a preu super econòmic i servei de guarderia per l’oli que haureu comprat, per no haver-lo de carregar tot el dia. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a Cabacés, però no pel poble ni per la fira, sinó per conèixer i viure aquestes terres. El Montsant, el Priorat, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balme… En fi: un dels més desconeguts racons naturals de Catalunya. S’arriba a Cabacés tot travessant el Priorat, per Falset, Gratallops, i la Vilella Baixa. El Priorat us encantarà, aquest cap de setmana, aquest Pont de la Constitució, o un altre dia. Admireu Siurana dalt del seu cingle increible. Visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. Al Priorat teniu molts bons restaurants i allotjaments. De qualitat contrastada. A Cabacés hi ha un restaurant, que potser a tancat, o potser no. A dalt de Siurana podeu dormir a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O el novíssim Mirador de Siurana, on no hem estat encara, però que fa molt bona pinta. També us recomanem, sobretot per dinar, l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. Prop d’Scala Dei h ha La Morera del Monsant, i l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. A Torroja del Priorat ens encanta Cal Compte, una casa rural amb molt de glamour. També és molt bonica l’Abadia del Priorat, un hotel rural amb molt glamour. A Gratallops, hi ha Cal Llop, molt agradable. També agradables Els Pàmpols a Porrera. Finalment, sempre recomanarem a tothom l’Hostal Sport de Falset, un hotel familiar amb molt d’encant, amb una taula excepcional i unes habitacions fantàstiques. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet, una casa rural amb habitacions i que fa menjars. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Les barbacoes de la Riera de Nespres

Una molt bona, i maca zona de pícnic amb barbacoes que podeu trobar no gaire lluny de Barcelona. La riera de les Nespres, que travessa una vall magnífica, plena de natura, i el bellíssim poble medieval de Mura, dona nom al pícnic. El paratge està totalment renovat. Està situat a la sortida del bellíssim poble de Mura, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Allà preneu la pista asfaltada que va en direcció Rocafort i d’allà segueix cap el Pont de Vilomara. L’àrea de pícnic i barbacoes està sota l’empara de la Diputació de Barcelona, que gestiona tot el parc. Disposa de moltes barbacoes, exactament 13, i teniu 30 taules, amb capacitat per 250 persones. Hi ha servei de bar i lavabos. Les taules es lloguen, així com les barbacoes, que son també de pagament. Allà mateix venen begudes, llenya i el que necessiteu. Atenció: com tots els equipaments públics situats en parcs naturals, a l’estiu està tancat, pel perill de foc forestal. L’horari d’obertura és de l’1 de març al 31 de juliol, agost tancat pel perill d’incendi, i de l’1 de setembre al 30 de novembre, només els dissabtes, diumenges i festius, i sempre de 10 del matí a 17 hores de la tarda. Podeu obtenir més informació trucant al telèfon: 93 831.04.72, o mirant el seu web o el seu el seu Facebook. Des de la zona de picnic es pot accedir a la riera de les Nespres pròpiament dita. El paisatge és grandiós, i el lloc és fabulós, ideal per correr i saltar amb la canalla. Visitar el poble de Mura és imprescindible. Una vila medieval magnífica, perfectament conservada. Des del picnic també podeu fer excursions a peu pel Parc Natural de Sant Llorenç, entre boscos meravellosos, rierols de muntanya, cascades… i tot a molt pocs kms. de Terrassa. Hi arribareu fàcilment des d’aquesta ciutat per la carretera que puja al Coll d’Estenalles, i després baixa cap a Talamanca i Navarcles. És la carretera BV-1221. No us oblideu de parar a Mura, que ja hem dit que és un poble medieval realment guapíssim, de carrers estrets, cases de pedra i una església romànica. La natura dels voltants és verge, amb uns entorns deliciosos. Hi ha un munt de rutes i passejades possibles, a peu i també en bici, amb racons idíl·lics. Si us decidiu a arribar-vos fins a Mura per fer la costellada, o la calçotada, a la Riera de Nespres, podreu aprofitar per visitar unes balmes amb cases troglodites fantàstiques, habitades, amb restaurant inclòs. Menjareu sota una balma increible, com ja hem comentat, tot molt rústic, molt i molt rústic. S’anomena el Puig de la Balma. Telèfon: 937433274. Si ha plogut veureu caure l’aigua des de dalt la balma. Espectacular. S’hi arriba des de la carretera de Mura a Rocafort, per un trencall a mà esquerra a uns tres kilòmetres de l’àrea de picnic. És una pista de terra, normalment en bones condicions. Si no voleu recular cap a Terrassa, podeu continuar la carretera cap a Rocafort i al Pont de Vilomara, i sortir a l’autopista Manresa-Barcelona. Bon picnic, bona barbacoa a la Riera de les Nespres!.

De entre todas las zonas de picnic con barbacoas que se encuentran en Barcelona y alrededores, esta es la más bonitas. Son 13 las barbacoas, y unas treinta mesas con capacidad para 250 personas. Además cuenta con servicio de bar y lavabos. El paisaje es grandioso, y el lugar es fabuloso. Se encuentra en la salida del pequeño pueblo de Mura, en medio de la sierra de l’Obac, en el mismo corazón del Parque Natural de Sant Llorenç, a pocos kms. de Terrassa. Se llega fácilmente desde esta ciudad por la carretera que sube al Coll de Estenalles, y luego baja hacia Talamanca y Navarcles. Es la carretera BV-1221. Mura es un pueblo medieval realmente guapísimo, de calles estrechas, casas de piedra y una iglesia románica. La naturaleza de los alrededores es virgen, con unos entornos deliciosos. Hay un montón de rutas y paseos posibles, a pie y en bici, con rincones idílicos. Pues bien, saliendo del pueblo, por el camino rural asfaltado que va hacia Rocafort, a continuación, a mano izquierda encontrarán el área de picnic y barbacoas, cerca de la Riera de Nespres, junto a la carretera. Los niños se lo pasarán muy bien haciendo el indio por las grandes piedras del arroyo, y aún más si lleva agua, que no siempre lleva. Ya hemos dicho que hay todo tipo de servicios, en el bar, con alquiler de mesas y parrillas, venta de leña y bebidas, servicios sanitarios y recogida de basuras. El horario de apertura es del 1 de marzo al 31 de julio, agosto cerrado por el peligro de incendio, y del 1 de septiembre al 30 de noviembre, sólo los sábados, domingos y festivos, y siempre de 10 de la mañana a 17 horas de la tarde. Si se deciden a ir hasta Mura para hacer la barbacoa, o la calçotada, en la Riera de Nespres, podrán aprovechar para visitar unas grutas con casas trogloditas fantásticas, habitadas, con restaurante incluido. Comeréis bajo una gruta increible, como ya hemos comentado, todo muy rústico, muy, muy rústico. Denomina el Puig de la Balma. Teléfono: 937433274. Si ha llovido veréis caer al agua desde arriba la gruta. Espectacular. Se llega desde la carretera de Mura en Rocafort, por un desvío a mano izquierda a unos tres kilómetros del área de picnic. Es una pista de tierra, normalmente en buenas condiciones. Si no se quiere retroceder hacia Terrassa, se puede continuar la carretera hacia Rocafort y el Pont de Vilomara, y salir a la autopista Manresa-Barcelona. ¡Buena barbacoa en Mura!.

Cabaces: fira de l’oli

Avui us proposarem visitar, aprofitant el pont de la Constitució, un poble petit i remot, perdut en una comarca maravellosa i molt desconeguda. El poblet seria Cabacés, un minúscul nucli de la comarca del Priorat, una petita pàtria. Es tracta d’un grapat de cases dalt d’un turó, envoltades d’un paisatge turmentat, complicat, ferèstec. Res més a oferir que la terra nua, espectacular. Turons salvatges, ermites penjades entre el cel i la terra, com ara l’ermita de Sant Joan, la més espectacular ermita de Sant Roc, en una balma sota les penyes del Montsant, o l’ermita de la Foia, situada en una fondalada que en justifica el nom. La vila son un grapat de cases de pedra pintades de blanc, on l’església parroquial conserva un retaule gòtic de Santa Maria, del segle XV. Tot això podreu visitar si us hi arribeu el dissabte 8 de desembre, dia de la Puríssima. Aquell dia s’hi celebra la festa de l’Oli nou. Aquesta trobada omplirà tot el llarg i quasi únic carrer de Cabacés. Hi haurà visites guiades al molí, al museu, a l’església… animació de carrer per als infants, demostració in situ i en viu de l’elaboració d’oli, amb molta de les olives. També hi haurà dinar popular, a preu super econòmic i servei de guarderia per l’oli que haureu comprat, per no haver-lo de carregar tot el dia. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a Cabacés, però no pel poble ni per la fira, sinó per conèixer i viure aquestes terres. El Montsant, el Priorat, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balme… En fi: un dels més desconeguts racons naturals de Catalunya. S’arriba a Cabacés tot travessant el Priorat, per Falset, Gratallops, i la Vilella Baixa. El Priorat us encantarà, aquest cap de setmana, aquest Pont de la Constitució, o un altre dia. Admireu Siurana dalt del seu cingle increible. Visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. Al Priorat teniu molts bons restaurants i allotjaments. De qualitat contrastada. A Cabacés hi ha un restaurant, que potser a tancat, o potser no. A dalt de Siurana podeu dormir a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O el novíssim Mirador de Siurana, on no hem estat encara, però que fa molt bona pinta. També us recomanem, sobretot per dinar, l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. Prop d’Scala Dei h ha La Morera del Monsant, i l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. A Torroja del Priorat ens encanta Cal Compte, una casa rural amb molt de glamour. També és molt bonica l’Abadia del Priorat, un hotel rural amb molt glamour. A Gratallops, hi ha Cal Llop, molt agradable. També agradables Els Pàmpols a Porrera. Finalment, sempre recomanarem a tothom l’Hostal Sport de Falset, un hotel familiar amb molt d’encant, amb una taula excepcional i unes habitacions fantàstiques. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet, una casa rural amb habitacions i que fa menjars. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Castell de Talamanca

Una bona nova pels amants de les sortides familiars: l’Ajuntament de Talamanca anuncia el final de les obres de restauració del seu maravellós castell feudal. Des del passat més de setembre és visitable. I encara més, s’han organitzat visites guiades cada dissabte, a les 12 i a la 1 del migdia, i els diumenges i festius, a les 11 del matí i a les 12 i la 1 del migdia. Una notícia fantàstica, oi?. Perquè la fortalesa i el propi poble de Talamanca mereixen una detinguda visita. Els preus son d’amic i els menors de 8 anys no paguen. El casc antic de Talamanca envolta el castell i és tot un amb ell, perquè és una petita joia medieval, perfectament conservada. A més del castell, i del poble, Talamanca ofereix a les famílies un entorn natural privilegiat, que forma part de l’oblidat Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. La riera de Talamanca porta aigua tot l’any, i s’han habilitat múltiples rutes en bici i a peu. El bellíssim poblet veí de Mura, a 5 kms, 10 minuts en cotxe, és un altre indret maravellós que no podeu deixar de visitar en el mateix paquet. Tampoc queda gaire lluny el magnífic monestir romànic de Sant Benet de Bages, veritable joia artística que no podeu deixar de veure. Arribareu a Talamanca si seguiu la carretera que desde Terrassa va cap a Navarcles, pujant pel Coll d’Estenalles. Per dinar us recomanem el restaurant Les Voltes de Talamanca, al carrer d’Alfons Sala, 5, tel: 93 827 69 32, a l’entrada del poble, on fan la típica cuina tradicional catalana, amb bona carn a la brasa. També podeu dinar al restaurant del càmping La Tatgera, situat a la mateixa carretera BV 1221 km, just al km. 29. Tel: 696 608 244. A Mura ens agrada l’Hostal, al carrer Joan Alavedra, 5. Tel: 93 831 80 40. O bé a l’increible indret troglodita del Puig de la Balma, a les afores de Mura, anant cap Pont de Vilomara. Sota un penyasegat increible, un restaurant senzill, de torrades, carn a la brasa i mongetes, taules rústiques i tovalles de quadrets vermells. Ja sabeu què volem dir. Camí d’accés de vegades difícil. Ara, això si, la posada en escena cinematogràfica és de Hollywood. A Mura també hi ha Cal Carter, però no hi hem dinat. Tel 93 831 70 36. En canvi, si aneu a Sant Benet de Bages podeu dinar al Món Sant Benet mateix, o bé a Navarcles a l‘Hostal Muntané, amb bona taula, menú interessant i habitacions senzilles. Per dormir a Talamanca teniu, a banda del càmping, la casa rural anomenada la Masia el Cingle. Ja us hem citat Can Muntané de Navarcles i l’Hotel al·lucinant del Món Sant Benet. Tots a Talamanca!.

Retorn a 1714!

Avui us proposem una anada a la bonica vila de Moià, la capital de la comarca del Moianès, amb motiu de la celebració de la seva famosa Festa barroca del Retorn a 1714, una recreació històrica de les més boniques que es poden veure avui dia a Catalunya. Te lloc sempre el cap de setmana anterior a la diada nacional de l’11 de setembre, i està dedicada a la memòria d’en Rafel Casanova, fill de la vila. Hi participen nombrosos actors que teatralitzen escenes de la guerra de Successió, i també de la vida al poble en aquells anys. També hi trobareu un homenatge a un personatge destacat de la mateixa Guerra de Successió, aquest any 2012 dedicat al general Josep Moragues, malaguanyat heroí català. Pels infants hi ha un formós mercat de productes artesans i una lluïda demostració d’oficis antics de la Catalunya del segle XVIII com ara ferrers, fusters, picapedrers, cadiraires, teixidores i filadores. També son fantàstics els tallers pensats especialment per a la participació dels infants i relacionats amb la temàtica de la festa. Se’n organitzen aproximada-ment una quinzena. Inclouen un apartat de jocs tradicionals en que persones grans del poble els ensenyen als nens a gaudir dels jocs d’abans. Un apartat ja molt tradicional son les passejades en ruc. A Moià s’hi arriba molt fàcilment des de Barcelona, per l’AP7 fins passat Mollet, per agafar la C-59 que us portarà a Palau Solità i Plegamans, Sant Feliu de Codines, Castellterçol i finalment a Moià, en una ruta de 60 kms. per una carretera comarcal, amb algunes voltes i molt bon paisatge. Un cop allà podeu passar el dia, o tot el cap de setmana, molt entratinguts i de manera agradable. A més de la recreació històrica teniu la possibilitat de visitar les “Coves del Toll“, un altre gran atractiu de la zona del Moianès. Es troben prop de la vila, seguint la carretera antiga en direcció a Vic. Al centre de Moià podeu gaudir de la casa museu de Rafael de Casanova, molt ben muntada, molt didàctica, en un palau noble dels segles XVII i XVIII, eix de la festa que us estem explicant. Tampoc no heu de perdre-us el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, amb el seu claustre maravellós, però fent atenció als horaris, que son una mica estranys. Si us decidiu a passar el dia, o el cap de setmana, o un pont al Moianès, també podreu visitar poblets encantadors, com ara Granera, amb el seu castell, o bé el de Castellcir, amb un parell de castells, la possibilitat de visitar una masia construïda sota una balma. Castellcir és un lloc encisador, amb molta natura, riuets i boscos de faig impressionants. A Moià hi ha tants restaurants bons, que ens costa de citar-ne alguns entre tots. Però us recomanem dinar al restaurant Padrisa, o bé a Les Voltes, o al molt recomanable “El Colom“. Si us decidiu a dormir al Moianès, podeu fer-ho en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just davant d’on surt la carretera que va a Castellcir. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes”, molt coquetona, al mig de la natura. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping. ¡Bona Festa Barroca a Moià!.

Hoy os proponemos ir a la bonita villa de Moià, la capital de la comarca del Moianès, con motivo de la celebración de su famosa Fiesta barroca del Regreso a 1714, una recreación histórica de las más bonitas que se pueden ver hoy en día en Cataluña. Tiene lugar siempre el fin de semana anterior a la fiesta nacional del 11 de septiembre, y está dedicada a la memoria de Rafel Casanova, hijo de la villa. Participan numerosos actores que teatralizan escenas de la guerra de Sucesión, y también de la vida en el pueblo en aquellos años. También encontrarán un homenaje a un personaje destacado de la misma Guerra de Sucesión, este año 2012 dedicado al general Josep Moragues, malogrado héroe catalán. Los niños disponen de un hermoso mercado de productos artesanos y una lucida demostración de oficios antiguos de la Cataluña del siglo XVIII como herreros, carpinteros, canteros, silleros, tejedoras y hiladoras. También son fantásticos los talleres pensados especialmente para la participación de los niños y relacionados con la temática de la fiesta. Se organizan aproximadamente una quincena. Incluyen un apartado de juegos tradicionales en que personas mayores del pueblo les enseñan a disfrutar de los juegos de antes. Un apartado ya muy tradicional son los paseos en burro. A Moià se llega muy fácilmente desde Barcelona, por la AP7 hasta pasado Mollet, para coger la C-59 que les llevará por Palau Solità i Plegamans, Sant Feliu de Codines, Castellterçol y finalmente Moià, a lo largo de una ruta de 60 kms. por una carretera comarcal, con algunas curvas y muy buen paisaje. Las cuevas del Toll son el otro gran atractivo de la zona del Moianès. Se encuentran cerca de la villa, siguiendo la carretera antigua en dirección a Vic. En el centro de Moià se puede disfrutar de la casa museo de Rafael de Casanova, muy bien montada, muy didáctica, en un palacio noble de los siglos XVII y XVIII. Tampoco deben perderse el bellísimo monasterio de Santa María de l’Estany, con su claustro maravilloso, pero prestando atención a los horarios, que son un poco extraños. Si se deciden a pasar el día, o un fin de semana, o un puente, en el Moianès, podréis visitar pueblecitos encantadores, como Granera, con su castillo, o bien el de Castellcir, con un par de castillos, o la posibilidad de visitar una masía construida bajo una cueva. Castellcir es un lugar encantador, con mucha naturaleza, riachuelos y bosques de haya impresionantes. En Moià hay tantos restaurantes buenos, que nos cuesta citar algunos entre todos. Pero dado que siempre lo hacemos les recomendamos comer en el restaurante Padrisa, o bien a Las Voltas, o al muy recomendable “El Colom”. Si se deciden a dormir en el Moianès, pueden hacerlo en un hotelito acogedor de Castellterçol: “La Violeta”, justo delante de donde sale la carretera que va a Castellcir. Si les gusta más el turismo rural, pueden miraros la casa rural “Las Umbretes”, muy coquetona, en medio de la naturaleza. En Sant Quirze Safaja tenéis un bonito camping. Buena fiesta barroca en Moià!.

Moià

Avui us parlarem de la bonica vila de Moià, capital de la comarca del Moianès. I us en parlarem amb insistència perque és un destí proper, bonic i senzill per a les famílies. A Moià s’hi arriba molt fàcilment des de Barcelona, per l’AP7 fins passat Mollet, per agafar la C-59 que us portarà a Palau Solità i Plegamans, Sant Feliu de Codines, Castellterçol i finalment a Moià, en una ruta de 60 kms. per una carretera comarcal, amb algunes voltes i molt bon paisatge. A Moià hi podeu anar amb motiu d’alguna fira. En fan de molt importants, com ara la fira de la Prehistòria. Però no cal que hi facin cap mena d’esdeveniment per disfrutar amb els infants de les “Coves del Toll“. Les coves del Toll són l’altre gran atractiu de la zona del Moianès. Es troben prop de la vila, seguint la carretera antiga en direcció a Vic. Al centre de Moià podeu gaudir de la casa museu de Rafael de Casanova, molt ben muntada, molt didàctica, en un palau noble dels segles XVII i XVIII. Tampoc no heu de perdre-us el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, amb el seu claustre maravellós, però fent atenció als horaris, que son una mica estranys. Si us decidiu a passar el dia, o un cap de setmana, o un pont al Moianès, podreu visitar poblets encantadors, com ara Granera, amb el seu castell, o bé el de Castellcir, amb un parell de castells, la possibilitat de visitar una masia construïda sota una balma. Castellcir és un lloc encisador, amb molta natura, riuets i boscos de faig impressionants. A Moià hi ha tants restaurants bons, que ens costa de citar-ne alguns entre tots. Però donat que sempre ho fem us recomanem dinar al restaurant Padrisa, o bé a Les Voltes, o al molt recomanable “El Colom“. Si us decidiu a dormir al Moianès, podeu fer-ho en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just davant d’on surt la carretera que va a Castellcir. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes”, molt coquetona, al mig de la natura. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping. Bona estada a Moià!.

Hoy os hablaremos de la bonita villa de Moià, capital de la comarca del Moianès. Y os hablaremos con insistencia porque es un destino cercano, bonito y sencillo para las familias. A Moià se llega muy fácilmente desde Barcelona, por la AP7 hasta pasado Mollet, para coger la C-59 que les llevará por Palau Solità i Plegamans, Sant Feliu de Codines, Castellterçol y finalmente Moià, a lo largo de una ruta de 60 kms. por una carretera comarcal, con algunas curvas y muy buen paisaje. A Moià se puede ir con motivo de alguna feria. Hacen ferias muy importantes, como la feria de la Prehistoria. Pero no hace falta que hagan allí ningún tipo de evento para disfrutar con los niños de las “Cuevas del Toll”. Las cuevas del Toll son el otro gran atractivo de la zona del Moianès. Se encuentran cerca de la villa, siguiendo la carretera antigua en dirección a Vic. En el centro de Moià se puede disfrutar de la casa museo de Rafael de Casanova, muy bien montada, muy didáctica, en un palacio noble de los siglos XVII y XVIII. Tampoco deben perderse el bellísimo monasterio de Santa María de l’Estany, con su claustro maravilloso, pero prestando atención a los horarios, que son un poco extraños. Si se deciden a pasar el día, o un fin de semana, o un puente, en el Moianès, podréis visitar pueblecitos encantadores, como Granera, con su castillo, o bien el de Castellcir, con un par de castillos, o la posibilidad de visitar una masía construida bajo una cueva. Castellcir es un lugar encantador, con mucha naturaleza, riachuelos y bosques de haya impresionantes. En Moià hay tantos restaurantes buenos, que nos cuesta citar algunos entre todos. Pero dado que siempre lo hacemos les recomendamos comer en el restaurante Padrisa, o bien a Las Voltas, o al muy recomendable “El Colom”. Si se deciden a dormir en el Moianès, pueden hacerlo en un hotelito acogedor de Castellterçol: “La Violeta”, justo delante de donde sale la carretera que va a Castellcir. Si les gusta más el turismo rural, pueden miraros la casa rural “Las Umbretes”, muy coquetona, en medio de la naturaleza. En Sant Quirze Safaja tenéis un bonito camping.

Les Esplugues de Castellcir

Realment ens encanta recomanar-vos excursions tan senzilles, boniques i resultones com aquesta. Es tracta de la visita a una masia construïda sota una balma, una espluga, que ha estat habitada ininterrompudament des del neolític fins l’any 2002. Un lloc encisador, amb un pont medieval, romànic del segle XI, i un riuet d’ensomni, la riera de Fontscalents, completent el conjut. Allà trobareu, a més, prats per còrrer, boscos de roure i pi, vegetació abundant, bolets i animalons de tota mena. L’edifici, que ara està en reconstrucció, (any 2011), es convertirà en un ecomuseu del Moianès, una comarca històrica preciosa. Completament muntada dins la roca, l’edifici consta de diverses plantes, i annexos, com ara corrals i golfes. No te teulada, la pròpia espluga li fa d’aixopluc. La planta baixa, on hi ha les dependències refetes al sg. XVIII, conserva la cuina i la sala. A dalt les habitacions. Tot es convertirà en un centre d’interpretació de la vida a pagès, i de l’aprofitament per l’home de la natura i el bosc. Molt adient. Sense ser res de l’altra món, us assegurem que us agradarà d’allò més. Obert, si les obres ho permeten, els diumenges de 12 a 14 hores. Petits i grans podreu descobrir com es vivia en una masia troglodita. Trobareu Les Esplugues molt a prop del nucli urbà de Castellcir. Per arribar-hi cal anar fins Mollet del Vallés, i d’allà cap a Caldes de Montbui per la C-59. Continueu per la mateixa carretera en direcció a Moià passant per Sant Feliu de Codines i fent cap a Castellterçol. Just al centre de Castellterçol, en el semàfor, cal girar a la dreta cap a Castellcir, ben senyalitzat. Desestimeu entrar al casc urbà de Castellcir, preferint continuar per la carretera BV-1310 cap a Santa Coloma Sasserra. Just uns metres més endavant, en el pk 3.8, preneu un camí de terra a l’esquerra. Senyalització vertical, poc visible. Atenció el camí és apte per tota mena de vehicles, però te sots i fa baixada. Cal anar en compte!. Creuareu rouredes i camps de conreu, fins arribar a la riera de Fontscalents. El rierol es travessa per una plataforma de ciment. Just a l’altra banda de la riera ja veieu la masia d’Esplugues. Bon aparcament al prat que abans eren eres. També podeu baixar a peu des de Castellcir. Son 2 kms. llargs, de baixada, que en tornar seran tots de pujada, però es pot fer. Podeu informar-vos sobre horaris i visites guiades a la pàgina web del Consorci del Moianès o als telèfons 938301418 , o bé 938208000. De tota manera, l’entorn i les possibles activitats i passejades pels voltants de la masia valen la pena, estigui o no oberta. Parlant de passejades, el terme de Castellcir en te de molt boniques, per totes les edats i gustos. Llargues com les que us portaran al Castell de La Popa, així anomenat perquè sembla un vaixell de roca. Més a tocar del poble teniu l’església de Sant Andreu al costat de la riera de Castellcir. Molt més lluny, el magnífic bosc de faigs anomenat amb tota la raó La Sauva Negra. Ho sembla. Preciós a la tardor. A les afores del poble, ja camí de Moià podeu anar a Marfà, primer en cotxe, i després a peu. En cotxe, per bona carretera i pista, podeu visitar Santa Coloma Saserra, amb una bonica ermita romànica, unes masies i un roure monumental, anomenat del Giol. També aconsellable visitar la bonica vila de Moià, la capital de la comarca, amb la fantàstica casa museu de Rafael de Casanova, tota una lliçó d’història. No menys interessants son les “Coves del Toll“, camí de Collsuspina i Vic, un altre gran atractiu de la zona del Moianès. Tampoc no us perdeu el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, atenció als horaris, una mica estranys. O el poble de Granera, amb el seu castell. Bé, ja veieu que la cosa dona per un cap de setmana. Si us decidiu, podeu dormir i menjar en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just on surt la carretera que va a Castellcir. Modern, amb bon restaurant, i magnífiques habitacions. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes”, molt coquetona, al mig de la natura. Fora de la zona de Castellcir podeu probar els hotels i restaurants de Moià mateix. Hem menjat de fàbula al restaurant Padrisa, i també molt recomanable “El Colom“, a tocar. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping, en plena natura.

Realmente nos encanta recomendar excursiones tan sencillas, bonitas y resultonas como esta. Se trata de la visita a una masía construida bajo una gruta, una cueva, que ha sido habitada ininterrumpidamente desde el neolítico hasta el año 2002. Un lugar encantador, con un puente medieval, románico del siglo XI, y un riachuelo de ensueño, la riera de Fontscalents, completando todo el conjuto. Allí encontrarán, además, prados para correr, bosques de roble y pino, vegetación abundante, setas y animales de todo tipo. El edificio, que ahora está en reconstrucción, (año 2011), se convertirá en un ecomuseo de El Moianès, una comarca histórica preciosa. Completamente montado en la roca, el edificio consta de varias plantas, y anexos, como corrales y buhardilla. No tiene tejado, la propia cueva le hace de refugio. La planta baja, donde están las dependencias reconstruidas en sg. XVIII, conserva la cocina y la sala. Arriba estan las habitaciones. Todo se convertirá en un centro de interpretación de la vida en el campo, y del aprovechamiento por el hombre de la naturaleza y el bosque. Muy adecuado. Sin ser nada del otro mundo, les aseguramos que les gustará. Abierto, si las obras lo permiten, los domingos de 12 a 14 horas. Pequeños y grandes podrán descubrir cómo se vivía en una masía troglodita. Encontrarán Las Esplugues muy cerca del núcleo urbano de Castellcir. Para llegar hay que ir hasta Mollet del Vallés, y de allí hacia Caldes de Montbui por la C-59. Continúen por la misma carretera en dirección a Moià pasando por Sant Feliu de Codines y hacia Castellterçol. Justo en el centro de Castellterçol, en el semáforo, hay que girar a la derecha hacia Castellcir, bien señalizado. Desestimad la entrada en el casco urbano de Castellcir, prefiriendo continuar por la carretera BV-1310 hacia Santa Coloma Sasserra. Justo unos metros más adelante, en el pk 3.8, tomad un camino de tierra a la izquierda. Señalización vertical, poco visible. Atención el camino es apto para todo tipo de vehículos, pero tiene baches y hace bajada. ¡Hay que tenerlo en cuenta!. Cruzaréis robledales y campos de cultivo, hasta llegar a la riera de Fontscalents. El arroyo se cruza por una plataforma de cemento. Justo al otro lado de la riera ya veis la masía de Esplugues. Buen aparcamiento en el prado que antes eran eras. También se puede bajar a pie desde Castellcir. Son 2 kms. largos, de bajada, que al volver serán todos de subida, pero se puede hacer. Pueden informarse sobre horarios y visitas guiadas en la página web del Consorcio del Moianès o los teléfonos 938301418, o bien 938208000. De todas formas, el entorno y las posibles actividades y paseos por los alrededores de la masía valen la pena, esté o no abierta. Hablando de paseos, el término de Castellcir tiene algunos muy bonitos, y para todas las edades y gustos. Largos como las que os llevará al Castillo de La Popa, así llamado porque parece un barco de roca. Más cerca del pueblo tienen la iglesia de San Andrés junto a la riera de Castellcir. Mucho más lejos, el magnífico bosque de hayas llamado con razón la Sauva Negra. Lo parece. Precioso en otoño. En las afueras del pueblo, ya camino de Moià pueden ir a Marfà, primero en coche, y luego a pie. En coche, por buena carretera y pista, podéis visitar Santa Coloma Saserra, con una bonita ermita románica, unas masías y un roble monumental, llamado del Giol. También aconsejable visitar la bonita villa de Moià, la capital de la comarca, con la fantástica casa museo de Rafael de Casanova, toda una lección de historia. No menos interesantes son las “Cuevas del Toll”, camino de Collsuspina y Vic, otro gran atractivo de la zona del Moianès. Tampoco os perdáis el bellísimo monasterio de Santa María del L’Estany, atención a los horarios, un poco extraños. O el pueblo de Granera, con su castillo. Bueno, ya veis que la cosa da para un fin de semana. Si se deciden, pueden dormir y comer en un hotelito acogedor de Castellterçol: “La Violeta”, justo donde sale la carretera que va a Castellcir. Moderno, con buen restaurante, y magníficas habitaciones. Si os más el turismo rural, miraros la casa rural “Las Umbretes”, muy coquetona, en medio de la naturaleza. Fuera de la zona de Castellcir se puede probar en los hoteles y restaurantes de Moià mismo. Hemos comido de fábula en el restaurante Padrisa, y también muy recomendable “El Colom”, a su lado. En Sant Quirze Safaja tienen un bonito camping.

Cabaces: fira de l’oli

Avui em plau extraordinàriament parlar-vos d’un poble remot, perdut en una comarca remota. Un municipi oblidat, i com a tal, intacte, amb una natura verge. Una terra per descobrir. Estic parlant de Cabacés, un minúscul poblet de la comarca del Priorat, una petita pàtria. Es tracta d’un grapat de cases dalt d’un turó, envoltades d’un paisatge turmentat, complicat, ferèstec. No te res. Res a oferir que sigui espectacular, tret del terreny que l’envolta i les seves cases de pedra, pintades de blanc. Només l’església parroquial, del segle XVII, conserva bona part d’un retaule gòtic de Santa Maria, del segle XV, que podran ser visitats aquest cap de setmana. A les afores comença el millor. Ermites penjades entre el cel i la terra, que recorden, en casolà, els eremitoris grecs. Com l’ermita de Sant Joan, la més propera a la vila. O la molt més espectacular ermita de Sant Roc, petit edifici en una balma, d’estil renaixentista, sota les penyes del Montsant. O el clímax, el paroxisme: la tremenda situació de l’ermita de la Foia, situada a 560 metres d’altitud, al costat d’una font, i en una fondalada que justifica el nom. De veritat que val la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a Cabacés per veure aquestes terres, el Montsant, el Priorat i les seves ermites. O el riu Siurana, o el riu Montsant, amb el seu bonic Pont Vell. O les coves sota les balmes, refugi durant les guerres. Creieu-nos si us diem que les muntanyes del Montsant, i el riu del mateix nom, son del millor que hi ha en una comarca, ja de per ella mateixa molt formosa. Un dels més desconeguts racons naturals de Catalunya. S’arriba a Cabacés tot travessant el Priorat, per Falset, Gratallops, i la Vilella Baixa. S’hi arriba per viure la festa de l’Oli nou, un conreu típic al poble, que omplirà amb una fira temàtica el seu llarg carrer. També visites guiades al molí, al museu, a l’església… animació de carrer per als infants, demostració in situ i en viu de l’elaboració d’oli, amb molta de les olives. També hi haurà dinar popular, a preu super econòmic i servei de guarderia per l’oli que haureu comprat, per no haver-lo de carregar tot el dia. Us proposem descobrir Cabacés amb motiu i amb l’excusa de la festa de l’oli. Però us proposem també, potser, descobrir el Priorat aquest cap de setmana, o aquest Pont de la Constitució. Admireu Siurana dalt del seu cingle increible. Les vistes maravelloses sobre el Monsant. Visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. Al Priorat teniu molts bons restaurants i allotjaments. De qualitat contrastada. A Cabacés hi ha un restaurant, que potser a tancat, o potser no. A dalt de Siurana podeu dormir a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O el novíssim Mirador de Siurana, on no hem estat encara, però que fa molt bona pinta. També us recomanem, sobretot per dinar, l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. Prop d’Scala Dei h ha La Morera del Monsant, i l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. A Torroja del Priorat ens encanta Cal Compte, una casa rural amb molt de glamour. També és molt bonica l’Abadia del Priorat, un hotel rural amb molt glamour. A Gratallops, hi ha Cal Llop, molt agradable. També agradables Els Pàmpols a Porrera. Finalment, sempre recomanarem a tothom l’Hostal Sport de Falset, un hotel familiar amb molt d’encant, amb una taula excepcional i unes habitacions fantàstiques. A Margalef ens va agradar l’aspecte de ca Calbet, una casa rural amb habitacions i que fa menjars. No us perdeu el Priorat!.

	crisroigfer en Fira a la Vall d’en…
	Un tomb per la Nou d… en Santuari de Falgars
	Un tomb per la Nou d… en La Pineda i el Salt del B…
	De la Mare de la Fon… en Les Fonts del Cardener
	El Círcol, a la proc… en La processó del Silenci de…

@ Sortides familiars

Salidas en família

Balma

Equitardor a Talamanca

Festa de Sant Marc a Mura

Fira de l’oli de Cabacés

La Font de les Coves al Lluçanès

La Pineda i el Salt del Bisbe

Noves barbacoes a la Riera de Nespres

Fira de Divendres Sant

Fira de l’oli a Cabacés

Les barbacoes de la Riera de Nespres

Cabaces: fira de l’oli

Castell de Talamanca

Retorn a 1714!

Moià

Les Esplugues de Castellcir

Cabaces: fira de l’oli

Juny 2023
dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.	dg.
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada:

Share this:

T'agrada: