Fira de Sant Nicolau a la Vall d’en Bas


mallol

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, el dia 6 de desembre de 2016, d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el domingo, día 6 de diciembre, de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Fira de Sant Nicolau a la Vall d’en Bas


sant_nicolau_vall_bas

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el diumenge, dia 6 de desembre de 2015, d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

sant_nicolau_vall_bas2

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el domingo, día 6 de diciembre, de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Barbacoes a la Vall d’en Bas


Pins

Al bonic, petit i coquetó poble de Sant Privat d’en Bas, a la Garrotxa més autèntica, trobareu una idíl·lica zona de pícnic amb barbacoes anomenada els pins. Es tracta d’una àrea molt familiar, amb taules, barbacoes i servei de bar, obert a l’estiu, amb bon accés per una carretera asfaltada. La natura és esplèndida, hi ha molta ombra, camp per córrer i bosc ombrívol. Podeu aparcar en el mateix pàrquing de Sant Privat. L’àrea de pícnic us quedarà a mig kilòmetre a peu, o bé intentar aparcar al mateix espai dels pins, que al poble també és conegut com el Pla d’en Xurri. Ho diem per si us cal preguntar. S’hi arriba fàcilment per l’autopista AP7, deixant-la per agafar la C-17 fins a Vic. Passat Vic, continuant per la mateixa C-17, trobareu la novíssima carretera C-37, que pels túnels del Coll de Bracons us portarà a una rotonda, ja a la Garrotxa. Agafeu en direcció Olot per la C-152, i en arribar al poble de Les Preses, al mig del poble, gireu a mà esquerra cap a la carretera GIP 5226 que porta cap al Mallol i Sant Privat. Passeu de llarg el poble, menys d’un km, i ja trobareu la desviació, ben senyalitzada que indica l’àrea recreativa. Trobareu allà 12 taules de pedra, en mig d’un fantàstic bosc de pins rojos. També un bar i serveis, que segons la temporada en què hi aneu, si fa fred, no estaran oberts. Si estiguessin oberts us cobrarien un euro per persona. Hi ha unes quantes barbacoes, ben condicionades i una font. És un lloc molt xulo per córrer i gaudir de la natura, fer una bona carn a la brasa i estar amb amics i família. Si arribeu fins el final de la pista, trobareu una zona per aparcar gran. Prop de la zona de pícnic i barbacoes hi passa el riu Gurn, una meravella, ple de gorges aptes pel bany. Si seguiu riu amunt arribareu a unes gorgues veritablement espectaculars, amb salts i cascades precioses. Sant Privat d’en Bas és un poble medieval molt bonic, amb una botiga d’embotits de primera. No marxeu del poble sense comprar-hi alguna cosa. La Vall d’en Bas tota ella és preciosa, amb pobles medievals com el Mallol mateix, al costat de Sant Privat. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Per dormir al mateix poble de el Mallol teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Per gaudir d’una barbacoa en la natura cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. I si no us agrada cuinar i preferiu que us facin el dinar, no deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca.

En la Vall d’en Bas, un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa, hay una zona de pícnic con barbacoas fabulosa, cerca de un rio, con servicio de bar, wáter, fuente, mesas y barbacoas. También mucho espacio para correr, bosque y un rio donde bañarse, bien limpio. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. Vayan hasta el pueblo de las Presas, ya cerca de Olot, y de allí a Sant Privat d’en Bas, donde está la zona de pícnic de els Pins, pasado el pueblo, al lado del rio, sin pérdida posible. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí en lugar de hacerlo en el pícnic.

L’Atlàntida de Torelló


atlantida

A Sant Pere de Torelló, un magnífic poble pre-pirinenc, no lluny de Ripoll, una mica més amunt de Vic i Manlleu, hi ha dues zones de pícnic amb barbacoes. Una, anomenada La Riera, ja us l’hem descrit en aquest mateix bloc, i que a nosaltres ens va agradar molt, més que la que ara us anem a descriure. Però, al final, vosaltres triareu. Primer cal dir que la zona de lleure de l’Atlàntida està en uns terrenys urbans, a la sortida del poble, anant cap al cementiri, però entre dues cases, de fet. La trobareu a mà dreta, en arribar a les darreres cases de l’Avinguda Atlàntida, d’on pren el nom. Hi ha 9 taules de fusta i 4 barbacoes de pedra. Hi ha taules a tocar de la carretera, al costat de les barbacoes, a l’entrada. Allà mateix teniu una zona de jocs infantils i una font. Seguint cap a dins trobareu una feixa més alta amb més taules i més jocs infantils, més ficada a dins del bosc, i més bruta. I a dalt de tot, amb sortida a un altre carrer del poble, hi ha unes altres taules més. Com en el cas de l’altra zona que hi ha al poble, per fer us de la mateixa cal comprar un tiquet a la gasolinera de l’entrada del municipi. Paga tothom més gran de 14 anys, però val 1€ només. No hi ha aparcament com a tal, però si molt de lloc als carrers. Per arribar-hi cal seguir les senyals que us menen al Santuari de Bellmunt. No és un lloc fabulós, ni el millor del poble, ja ho hem dit, però està bé. A més de fer un bon tiberi amb la família o els amics, en aquesta àrea o a la de La Riera, us recomanem que us arribeu fins a Sant Pere de Torelló pels seus paisatges naturals d’una bellesa inaudita. No us perdeu la pujada al Santuari de Bellmunt, fàcil accés en cotxe per carretera asfaltada, tot i que en forta pujada. Situat a 1.246 metres d’altitud, l’ermita és bonica, aèria, amb unes vistes sobre Osona i sobre el Pirineu fantàstiques. Veureu des de Montserrat al Pedraforca. Tot el territori de Torelló està farcit de castells amagats entre els boscos, o damunt de turons roquers. La Vall del Ges, amb un riu divertit i saltiró, amb gorgs on banyar-vos a l’estiu, és una pura delícia. Riu amunt podeu veure un salt d’aigua que es troba a la capçalera del riu Ges, en ple bosc, anomenat Salt del molí. La Grevolosa és un impressionant bosc de faigs, amb molts arbres declarats com a monumentals. Per anar-hi cal seguir la carretera antiga en direcció Olot, i en arribar al kilòmetre 23, molt a prop de la masia del coll de Bracons, deixar el cotxe. Cal seguir un camí indicat en una passejada que no arriba a mitja hora, amb nens. El forat Micó, molt conegut per tots els excursionistes, trenca la serra de Bellmunt. És un lloc tel·lúric, com fet per gegants. Per anar-hi cal agafar l’accés indicat a la carretera BV5224, just al Km. 13. Finalment, i ens deixem moltes coses que fan meravellosa una visita a la vall del riu Ges, podeu arribar-vos fins a Sant Andreu de la Vola, on hi ha quatre cases i una església en un entorn rural idíl·lic. Si el pícnic no us mola prou podeu menjar al poble a la pizzeria la Xicra. Bones pizzes casolanes. També al restaurant Cal Nunci al poble veï de Sant Vicenç de Torelló. El restaurant Mas Piguillem està als afores, prop del Coll de Bracons i del bosc de la Grevolosa, però atenció, sovint fan noces i comunions de grans grups!. El Santuari de Bellmunt, no deixeu de pujar allà dalt que val la pena, quan està obert, ofereix servei de restaurant molt senzill i refugi. Tel: 93 744 71 07, mòbil: 638 34 39 92.Un dia, o més, de gresca en la natura de Torelló, val la pena!.

Una bonita zona de pícnic, con mesas y barbacoas, para una comida familiar però en un entorno urbano, dentro del pueblo, con poco campo y poco bosque para que los niños corran. Esta es el área de pícnic con barbacoas de la Avenida Atlántida, en el camino del cementerio. Es mejor escoger la zona de pícnic de la Riera, junto al rio Ges, con campo y bosque para correr, con agua de rio para bañarse los pies, y belleza mireis donde mireis. A la salida de la población en dirección a Olot por la antigua carretera del Coll de Bracons, a vuestra derecha, ya vereis las mesas, los contenedores de basura entre los árboles y el camino de tierra que os lleva al aparcamiento.

La Riera de Torelló


riera

A Sant Pere de Torelló, un magnífic poble pre-pirinenc, no lluny de Ripoll, una mica més amunt de Vic i Manlleu, hi ha una gran finca anomenada La Riera, que ara és propietat de l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló, en un lloc amb un paisatge fabulós, amb arbres frondosos, molta gespa, espai per jugar i córrer i molt d’aire lliure. Allà els infants podran estar en contacte amb la natura. Allà hi trobareu un bonic espai de pícnic amb barbacoes, amb taules i bancs i molts arbres. La zona es troba a 10 minuts a peu del poble de Sant Pere en direcció La Vola. Per accedir-hi, però, cal que els majors de 14 anys comprin el tiquet d’accés. El venen a la gasolinera que hi ha a l’entrada del poble de Sant Pere de Torelló. El preu del tiquet és d’1€. Hi trobareu dues barbacoes, i nou taules, però, atenció, no hi ha servei de lavabos, encara que si un únic WC d’aquells de plàstic, dels portàtils que munten a les festes majors. Des d’aquesta zona de lleure es poden fer caminades fins la Font de la Figuera, la Font de la Riera o fins el pont romànic. Al costat de la zona de pícnic hi ha el riu Ges, amb gorgs on podreu remullar-vos els peus. Hi ha un camí al costat del riu molt agradable per passejar. Al llarg dels recorregut senyalitzats trobareu un munt de cartells d’interpretació del medi  i la reproducció dels animals que hi viuen. Tot plegat és preciós, verd amb ganes, amb molta aigua, una riera petitona i un riu. Idíl·lic de veritat. Arribareu a l’àrea de pícnic i barbacoes pujant des de Barcelona a Vic i desviant-vos per la carretera C-37 cap a Sant Pere de Torelló, tot ben indicat. Un cop al poble l’heu de travessar pel centre tot seguint les indicacions que us envien cap a Sant Andreu de Vola i cap a Olot. Quan sigueu a l’antiga carretera d’Olot heu de tirar carretera endavant fins que veureu la zona de pícnic a la vostra dreta. De fet heu d’estar ben atents, perquè no hi ha cap rètol, però veureu les taules entre els arbres en un prat de gespa. Tot seguit trobareu l’entrada a un camí de terra, sense indicacions de cap mena, però amb uns arbres i uns contenidors de brossa bastant evidents. Hi ha una gran zona d’aparcament. Atenció: cal portar la llenya o el carbó, perquè no en venen allà, perquè no hi ha ningú. A més de fer un bon tiberi amb la família o els amics, us recomanem que us arribeu fins a Sant Pere de Torelló pels seus paisatges naturals d’una bellesa inaudita. No us perdeu la pujada al Santuari de Bellmunt, fàcil accés en cotxe per carretera asfaltada, tot i que en forta pujada. Situat a 1.246 metres d’altitud, l’ermita és bonica, aèria, amb unes vistes sobre Osona i sobre el Pirineu fantàstiques. Veureu des de Montserrat al Pedraforca. Tot el territori de Torelló està farcit de castells amagats entre els boscos, o damunt de turons roquers. La Vall del Ges, amb un riu divertit i saltiró, amb gorgs on banyar-vos a l’estiu, és una pura delícia. Riu amunt podeu veure un salt d’aigua que es troba a la capçalera del riu Ges, en ple bosc, anomenat Salt del molí. La Grevolosa és un impressionant bosc de faigs, amb molts arbres declarats com a monumentals. Per anar-hi cal seguir la carretera antiga en direcció Olot, i en arribar al kilòmetre 23, molt a prop de la masia del coll de Bracons, deixar el cotxe. Cal seguir un camí indicat en una passejada que no arriba a mitja hora, amb nens. El forat Micó, molt conegut per tots els excursionistes, trenca la serra de Bellmunt. És un lloc tel·lúric, com fet per gegants. Per anar-hi cal agafar l’accés indicat a la carretera BV5224, just al Km. 13. Finalment, i ens deixem moltes coses que fan meravellosa una visita a la vall del riu Ges, podeu arribar-vos fins a Sant Andreu de la Vola, on hi ha quatre cases i una església en un entorn rural idíl·lic. Si el pícnic no us mola prou podeu menjar al poble a la pizzeria la Xicra. Bones pizzes casolanes. També al restaurant Cal Nunci al poble veï de Sant Vicenç de Torelló. El restaurant Mas Piguillem està als afores, prop del Coll de Bracons i del bosc de la Grevolosa, però atenció, sovint fan noces i comunions de grans grups!. El Santuari de Bellmunt, no deixeu de pujar allà dalt que val la pena, quan està obert, ofereix servei de restaurant molt senzill i refugi. Tel: 93 744 71 07, mòbil: 638 34 39 92. Al mateix poble, a l’Avinguda Atlàntida, hi ha una altra zona de pícnic, amb taules i barbacoes també. És més urbana, més dins el poble, no tan bonica. A nosaltres no ens agrada tant, però li dedicarem una entrada un altre dia. Per dormir, a la zona, no hi ha hotels, a banda del refugi del Santuari de Bellmunt, però si nombroses cases de pagès, cases rurals. A la Casa de can Panosa podreu veure com vien les abelles. En canvi a La Pradella es dediquen a la carn de bou i porc. A la vall del Ges hi ha La Teuleria una casa rural, i al poblet de la Vola la casa de El Güell. I ja ho sabeu: un dia, o més, de gresca en la natura de Torelló, val la pena!.

Una espléndida zona de pícnic, con mesas y barbacoas, para una comida familiar. Campo y bosque para que los niños corran, un rio para bañarse los pies, y belleza mireis donde mireis. A la salida de la población en dirección a Olot por la antigua carretera del Coll de Bracons, a vuestra derecha, ya vereis las mesas, los contenedores de basura entre los árboles y el camino de tierra que os lleva al aparcamiento. El valle del rio Ges, donde está emplazada esta zona de pícnic con barbacoas, es muy bonito. Lugares como el Santuario de Bellmunt, el hayedo de Gravalosa o el propio rio, merecen una visita.

Fira al Mallol de la Vall d’en Bas


fira_medieval_mallol

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el dia 7 d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el día 7 de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Fira de Sant Nicolau al Mallol


FiraMallol2012

A l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el dia 7 d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el día 7 de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Sant Privat d’en Bas


Sant Privat d’en Bas és un poblet de pessebre, en un marc incomparable: la Vall d’en Bas. Està col·locat en una plana de gespa verda, a mig aire d’una muntanyeta, i sota l’ombra poderosa i espectacular de la barrera del Collsacabra, que domina per complert l’horitzó. Un riu d’aigües saltarines i fresques corre pel fons, engorjat. Un riu, el Guri, que neix a 1.500 mts. d’alçada, i es despenya formant cascades insòlites, com el Salt del Sallent. En aquest riu, a l’estiu, bé molt de gust banyar-s’hi, en les piscines naturals que trobareu si resseguiu la carretera i, més endavant el camí, que van paral·lels. La vila són quatre cases. Quatre i prou. Distribuides en cercle, amagant la plaça, on hi ha l’església. S’hi accedeix per un curiós portal, un pòrtic escenogràfic, una volta maternal, que passa per sota d’una de les cases. De fet no te res més. Ara, això sí, molt bucòlic i tranquil. En aquesta plaça trobareu la botiga mare i original dels embotits Guri. Bones viandes del porc, en una terra que te fama de fer les millors llangonisses i fuets de Catalunya, amb permís de la molt propera Osona. No marxeu de Sant Privat sense firar-vos-en alguns. Bon aparcament en un prat ad-hoc a l’entrada del diminut nucli urbà. Si sou bons caminadors, amants del senderisme, podeu intentar arribar fins el Santuari de la Verge de les Olletes i, encara, fins l’ermita de Santa Magdalena del Mont, molt més muntanya enlaire. Per no haver-los de fer a peu, podeu continuar en cotxe, per la carretera que abans esmentàvem, acompanyant el riu, fins al restaurant de Can Turó. A mig camí trobareu una agradable àrea de pic-nic, i els gorgs que us hem promés. Del mateix restaurant també podem anar fins el Salt del Sallent. Sant Privat és bonic tot l’any. A la tardor, inigualable, de tots els tons i colors. A l’hivern sovint està nevat. A la primavera tot és verd i gemat. A l’estiu s’hi està fresquet, i el riu mitiga la calor. Arribeu-vos a Sant Privat en el curs d’una visita a la Vall d’en Bas. Teniu al costat el Mallol, un altre poble medieval molt notable, molt més gran. I també Joanetes, i la imcomparable i serena bellessa dels Hostalets d’en Bas, una delícia. Nosaltres som partidaris de veure només la Vall d’en Bas, els poblets i els riuets, els santuaris penjats damunt i els boscos i camps ufans i ufanosos. Però si voleu passar-hi uns dies, un pont, unes vacances, i amb la petita pàtria tancada de la Vall no en teniu prou, doncs amplieu horitzons i resseguiu la fantàstica Garrotxa, amb Olot, la seva capital, i la melancòlica Font Moixina, aneu a la zona volcànica, amb el Croscat, el Santa Margarida, i els demes volcans. Amb la fageda d’en Jordà, bosc mític. Amb Santa Pau, i el seu castell. Fareu cap a Sant Privat si pugeu desde Barcelona a Vic per l’autovia de l’Ametlla i, un cop passada aquesta ciutat, preneu la nova carretera dels túnels de Bracons, que uneix la capital d’Osona amb Olot. Sortireu al mig de la Vall d’en Bas, a Joanetes i Les Preses. Des de qualsevol d’aquests dos pobles podeu anar a El Mallol. Del Mallol a Sant Privat hi ha només una única carretera i tres kms. escassos. També possible pujant des de Girona per Anglès, Amer i Sant Feliu de Pallerols, o des de Santa Coloma de Farners. O, per bona autovia, des de Girona també, per Banyoles i Besalú, cap a Castellfollit de la Roca i Olot. A la Vall d’en Bas els hotels i els restaurants son veritablement magnífics. Teniu l’Hotel Vall d’en Bas, magnífic i fastuós. O la Fonda Barris, que eleva la categoria a cosa excelsa. Per dinar nosaltres ho hem fet a La Deu, a Olot, al paratge encantat de la Font Moixina. Increible. Gran, molt gran, però amb un servei exemplar i un menjar boníssim, (i bé de preu). També és maravellós L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas. Cuina cuidada, plats de temporada. I, així podríem continuar i continuar perquè tota la contrada està plena d’establiments que podríem recomanar, descobriu-los!.

Sant Privat d’en Bas es un pueblecito de pesebre, en un marco incomparable: la Vall d’en Bas. Está colocado a media altura de una colina, y bajo la sombra poderosa y espectacular de la barrera del Collsacabra, que domina por completo el horizonte. Un río de aguas saltarinas y frescas corre por el fondo de un desfiladero. Un río, el Guri, que nace a 1.500 mts. de altura, y se despeña formando cascadas insólitas, como el Salto del Sallent. En este río, en verano, viene mucho de gusto bañarse, en las piscinas naturales que se encuentran si seguimos la carretera y, más adelante el camino, que sube en paralelo. La villa son cuatro casas. Cuatro y basta. Distribuidas en círculo, escondiendo la plaza, donde está la iglesia. Se accede por un curioso portal, un pórtico escenográfico, tal vez maternal, que pasa por debajo de una de las casas. De hecho no tiene nada más. Ahora, eso sí, muy bucólico y tranquilo. En esta plaza encontrarán la tienda madre y original de los embutidos Guri. Buenas viandas del cerdo, en una tierra que tiene fama de hacer las mejores longanizas de Cataluña, con permiso de la muy cercana Osona. No se vayan de Sant Privat sin probarlos. Buen aparcamiento en un prado ad-hoc a la entrada del diminuto núcleo urbano. Si sois buenos andadores, amantes del senderismo, se puede intentar llegar hasta el Santuario de la Virgen de las Olletes y, aún más, hasta la ermita de Santa Magdalena del Mont, montaña arriba. Para no tener que hacerlo todo a pie, se puede continuar en coche, por la carretera que antes mencionábamos, acompañando al río, hasta el restaurante de Can Turó. A medio camino encontrarás una agradable área de pic-nic, y las pozas que os hemos prometido. Del mismo restaurante también podemos ir hasta el Salto del Sallent. Sant Privat es bonito todo el año. En otoño, inigualable, de todos los tonos y colores. En invierno a menudo está nevado. En primavera todo es verde. En verano se está fresquito, y el río mitiga el calor. Debemos ir a Sant Privat en el curso de una visita a la Vall d’en Bas. Tiene al lado el Mallol, otro pueblo medieval muy notable, mucho más grande. Y también Joanetes, y la incomparable y serena belleza de Els Hostalets d’en Bas, una delicia. Nosotros somos partidarios de ver sólo la Vall d’en Bas, los pueblos y los riachuelos, los santuarios colgados encima y los bosques y campos ufanos y lozanos. Pero si quieres pasar unos días, un puente, unas vacaciones, y con la pequeña patria, cerrada, del Valle, no tenéis bastante, pues habrá ampliar horizontes y reseguir la fantástica Garrotxa, con Olot, su capital, y la melancólica Fuente Moixina. Vaya a la zona volcánica, con el Croscat, el Santa Margarita, y los demás volcanes. Con la Fageda d’en Jordà, bosque mítico. Con Santa Pau, y su castillo. Para llegar a Sant Privat, si subís desde Barcelona, hay que ir hasta Vic por la autovía de la Ametlla y, una vez pasada esta ciudad, tomar la nueva carretera de los túneles de Bracons, que une la capital de Osona con Olot. Saldréis justo en medio de la Vall d’en Bas, en Joanetes y Les Preses. Desde cualquiera de estos dos pueblos pueden ir a El Mallol. Del Mallol a Sant Privat hay sólo una única carretera y tres kms. escasos. También posible subiendo desde Girona para Inglés, Amer y Sant Feliu de Pallerols, o desde Santa Coloma de Farners. O, por buena autovía, desde Girona, también, por Banyoles y Besalú, hacia Castellfollit de la Roca y Olot. En la Vall d’en Bas los hoteles y los restaurantes son verdaderamente magníficos. Tienen cerca el Hotel Vall d’en Bas, magnífico y fastuoso. O la Fonda Barris, excelsa. Para comer nosotros lo hemos hecho en La Deu, en Olot, en el paraje encantado de la Font Moixina. Increíble. Grande, muy grande, pero con un servicio ejemplar y una comida buenísima, (y bien de precio). También es maravilloso L’Hostalet, en Els Hostalets d’en Bas. Cocina cuidada, platos de temporada. Y, así podríamos seguir y seguir porque toda la región está llena de establecimientos que podríamos recomendar.

Vall de Bianya


Un cap de setmana amb sol, un dia ideal per pujar a la Vall de Bianya. Per veure romànic de Girona. Simple, rural, amagat, desconegut… maravellós. En un entorn natural de fàbula. Si és l’estiu, podreu campar per prats i boscos, sense passar calor. Si és primavera tot florirà al vostre pas. Si la tardor acompanya els vostres passos per la vall, veureu una gama de colors inaudita: fagedes, rouredes… aladerns, aurons, mil arbres i tons. A l’hivern, neu. I si no hi ha neu, melangia d’un món adormit, com mort. Un paisatge magnífic, com correspon a una part de la Garrotxa, l’anomenada Alta Garrotxa, un trosset poc conegut d’aquesta bellíssima comarca, amb els seus boscos i volcans. Però el que ens atrau més d’aquesta terra és la seva ruralitat intacta. Els poblets, escampats, amagats dins el territori. I les masies, grans, poderoses, esplèndides. I els molins vora els torrents. I les esglésies, les magnífiques ermites i temples romànics, símbol viu d’un temps en que aquestes contrades eren plenes de vida i de gent. Avui, solitàries, parròquies sense ramat. Temples com ara Sant Andreu de Porreres, a la ferèstega Vall de Bac, que prometem un dia descobrir-vos en aquest mateix bloc. Per arribar-hi cal seguir des de Sant Pau de Segúries la pista, asfaltada, que s’endinsa al Bac. A la mateixa vall, Santa Maria de Sacot, a tocar de l’Hostal de Bac, un lloc on fan bona carn a la brasa. Sant Feliu de Bac i Santa Magdalena del Coll, són dues altres esglésies, d’accés fàcil des de la carretera C-153, des del coll de Capsacosta, o bé seguint per la pista que travessa la vall de Bac. Sant Miquel de la Torre, en canvi, està més amagada. A l’altra cantó del mapa hi ha Sant Andreu de Socarrats, que  es troba molt a prop d’Olot, i de la carretera dels túnels de Capsacosta, al llogaret de Llocalou. També des de Llocalou, seguint la carretera de Capsec, trobareu Sant Martí de Capsec. Preciós. Recomanable. Un xic més a munt, seguint per la carretera C-153, trobareu indicat Sant Martí del Clot. De l’Hostalnou podeu fer cap a Santa Margarida de Bianya. També a la mateixa C-153 trobareu l’indicador per anar a Sant Martí de Solamal i Sant Pere Despuig. Al nucli urbà més gran de la vall, que són quatre cases mal contades, s’alça Sant Salvador de Bianya. (A la foto). Un temple molt bonic. I encara ens en deixem unes quantes. Demaneu a quines hores podeu visitar-les, perquè moltes vegades les haureu de veure només per fora. Dormir o menjar a la Vall de Bianya és una experiència magnífica. Hi ha cases rurals encantadores. Mireu-vos la web de turisme de la Vall i escolliu la vostra. Arribareu a la Vall de Bianya si pugeu fins prop d’Olot, sense entrar-hi, via Girona, Banyoles i Besalú, per autopista, autovia i bona carretera. Preneu cap a Camprodón. Passat Sant Joan les Fonts sereu a la Vall. També possible per Granollers, Vic i els túnels de Bracons, llavors travessant Olot. O per Vic, fins Ripoll, i passant els túnels de Capsacosta, o millor, pujant fins Sant Pau de Segúries per veure la Vall de Bac, i baixant per la carretera C-153, l’antiga, pel coll. Moltes corbes però paisatge d’ensomni!.

Un fin de semana con sol, un día ideal para subir a la Vall de Bianya. Para ver el románico de Girona. Simple, rural, escondido, desconocido … maravilloso. En un entorno natural de fábula. Si es verano, podrán correr por prados y bosques, sin pasar calor. Si es primavera todo florecerá a vuestro paso. Si és el otoño, acompañaran sus pasos por el valle una gama de colores inaudita: hayedos, robledales, arces, mil árboles y tonos. En invierno, nieve. Y si no hay nieve, melancolía de un mundo dormido, como muerto. Un paisaje magnífico, como corresponde a una parte de la Garrotxa, la llamada Alta Garrotxa, un trocito poco conocido de esta bellísima comarca, con sus bosques y volcanes. Pero lo que nos atrae más de esta tierra es su ruralidad intacta. Los pueblos, esparcidos, escondidos dentro del territorio. Y las masías, grandes, poderosas, espléndidas. Y los molinos cerca de los torrentes. Y las iglesias, las magníficas ermitas y templos románicos, símbolo vivo de un tiempo en que estas tierras estaban llenas de vida y de gente. Hoy, solitarias, son parroquias sin grey. Templos como Sant Andreu de Porreres, en el agreste Valle de Bac, que prometemos un día descubrirte en este mismo blog. Para llegar hay que seguir desde Sant Pau de Segúries la pista, asfaltada, que se adentra en Bac. En el mismo valle, Santa María de Sacot, en las inmediaciones del Hostal de Bac, un lugar donde hacen buena carne a la brasa. Sant Feliu de Bac y Santa Magdalena del Coll, son otras dos iglesias, de fácil acceso desde la carretera C-153, desde el collado de Capsacosta, o bien siguiendo por la pista que atraviesa el valle de Bac. San Miguel de la Torre, en cambio, está más escondida. Al otro lado del mapa está Sant Andreu de Socarrats, que se encuentra muy cerca de Olot, y de la carretera de los túneles de Capsacosta, en la aldea de Llocalou. También desde Llocalou, siguiendo la carretera de Capsec, encontraréis Sant Martí de Capsec. Precioso. Recomendable. Un poco más arriba, siguiendo por la carretera C-153, encontrarán indicado Sant Martí del Clot. Del Hostalnou pueden llegar hasta Santa Margarida de Bianya. También en la misma C-153 encontrarán el indicador para ir a Sant Martí de Solamal y San Pedro Despuig. En el núcleo urbano más grande del valle, que son cuatro casas mal contadas, se alza San Salvador de Bianya. (En la foto). Un templo muy bonito. Y aún nos dejamos unas cuantas iglesias más. Consultad a qué horas pueden visitarlas, porque muchas veces las tendrán que ver sólo por fuera. Dormir o comer en la Vall de Bianya es una experiencia magnífica. Hay casas rurales encantadoras. Consulten la web de turismo del valle y elijan el suyo. Llegarán a la Vall de Bianya si suben hasta llegar cerca de Olot, pero sin entrar, vía Girona, Banyoles y Besalú, por autopista, autovía y buena carretera. Tomen luego hacia Camprodón. Pasado Sant Joan les Fonts ya entrais en el Valle. También posible acceder por Granollers, Vic y los túneles de Bracons, entonces llegareis atravesando Olot. O por Vic, hasta Ripoll, y pasando los túneles de Capsacosta, o mejor, subiendo hasta Sant Pau de Segúries para ver el Valle de Bac, y bajando por la carretera C-153, la antigua, por el collado. ¡Muchas curvas pero paisaje de ensueño!.

Fira a la Vall d’en Bas


La Vall d’en Bas és una petita pàtria. Una vall closa, rodejada per les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i pels no menys mítics volcans de la Garrotxa. Una terra de llegenda, plena de boscos, de rius amables, de pastures fresques on els animals de granja pasten tranquil·ls. En fí, un lloc idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. La vall està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Aquestes rutes són llargues, però, i plenes de corbes. La vall d’en Bas és bonica tot l’any. Fresca a l’estiu. Verde i gemada a la primavera, inigualable a la tardor, una simfonia de color. A l’hivern sovint neva. I si us calen més raons per moure-us i passar uns dies a Bas, a inicis de desembre en teniu un de ben bo. La recordança del medieval vescomtat de Bas, de les guerres remences i la memòria d’en Francesc de Verntallat, es materialitzen en una fira remença, la Fira de Sant Nicolau, que te lloc a la vila de El Mallol. Aquest poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el dia 7 d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. D’aquí el renom de la fira. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el día 7 de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06.