Fira de Sant Nicolau a la Vall d’en Bas


mallol

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, el dia 6 de desembre de 2016, d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el domingo, día 6 de diciembre, de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Fira de Sant Nicolau a la Vall d’en Bas


sant_nicolau_vall_bas

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el diumenge, dia 6 de desembre de 2015, d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

sant_nicolau_vall_bas2

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el domingo, día 6 de diciembre, de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Fira al Mallol de la Vall d’en Bas


fira_medieval_mallol

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el dia 7 d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el día 7 de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Fira de Sant Nicolau al Mallol


FiraMallol2012

A l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el dia 7 d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el día 7 de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Sant Privat d’en Bas


Sant Privat d’en Bas és un poblet de pessebre, en un marc incomparable: la Vall d’en Bas. Està col·locat en una plana de gespa verda, a mig aire d’una muntanyeta, i sota l’ombra poderosa i espectacular de la barrera del Collsacabra, que domina per complert l’horitzó. Un riu d’aigües saltarines i fresques corre pel fons, engorjat. Un riu, el Guri, que neix a 1.500 mts. d’alçada, i es despenya formant cascades insòlites, com el Salt del Sallent. En aquest riu, a l’estiu, bé molt de gust banyar-s’hi, en les piscines naturals que trobareu si resseguiu la carretera i, més endavant el camí, que van paral·lels. La vila són quatre cases. Quatre i prou. Distribuides en cercle, amagant la plaça, on hi ha l’església. S’hi accedeix per un curiós portal, un pòrtic escenogràfic, una volta maternal, que passa per sota d’una de les cases. De fet no te res més. Ara, això sí, molt bucòlic i tranquil. En aquesta plaça trobareu la botiga mare i original dels embotits Guri. Bones viandes del porc, en una terra que te fama de fer les millors llangonisses i fuets de Catalunya, amb permís de la molt propera Osona. No marxeu de Sant Privat sense firar-vos-en alguns. Bon aparcament en un prat ad-hoc a l’entrada del diminut nucli urbà. Si sou bons caminadors, amants del senderisme, podeu intentar arribar fins el Santuari de la Verge de les Olletes i, encara, fins l’ermita de Santa Magdalena del Mont, molt més muntanya enlaire. Per no haver-los de fer a peu, podeu continuar en cotxe, per la carretera que abans esmentàvem, acompanyant el riu, fins al restaurant de Can Turó. A mig camí trobareu una agradable àrea de pic-nic, i els gorgs que us hem promés. Del mateix restaurant també podem anar fins el Salt del Sallent. Sant Privat és bonic tot l’any. A la tardor, inigualable, de tots els tons i colors. A l’hivern sovint està nevat. A la primavera tot és verd i gemat. A l’estiu s’hi està fresquet, i el riu mitiga la calor. Arribeu-vos a Sant Privat en el curs d’una visita a la Vall d’en Bas. Teniu al costat el Mallol, un altre poble medieval molt notable, molt més gran. I també Joanetes, i la imcomparable i serena bellessa dels Hostalets d’en Bas, una delícia. Nosaltres som partidaris de veure només la Vall d’en Bas, els poblets i els riuets, els santuaris penjats damunt i els boscos i camps ufans i ufanosos. Però si voleu passar-hi uns dies, un pont, unes vacances, i amb la petita pàtria tancada de la Vall no en teniu prou, doncs amplieu horitzons i resseguiu la fantàstica Garrotxa, amb Olot, la seva capital, i la melancòlica Font Moixina, aneu a la zona volcànica, amb el Croscat, el Santa Margarida, i els demes volcans. Amb la fageda d’en Jordà, bosc mític. Amb Santa Pau, i el seu castell. Fareu cap a Sant Privat si pugeu desde Barcelona a Vic per l’autovia de l’Ametlla i, un cop passada aquesta ciutat, preneu la nova carretera dels túnels de Bracons, que uneix la capital d’Osona amb Olot. Sortireu al mig de la Vall d’en Bas, a Joanetes i Les Preses. Des de qualsevol d’aquests dos pobles podeu anar a El Mallol. Del Mallol a Sant Privat hi ha només una única carretera i tres kms. escassos. També possible pujant des de Girona per Anglès, Amer i Sant Feliu de Pallerols, o des de Santa Coloma de Farners. O, per bona autovia, des de Girona també, per Banyoles i Besalú, cap a Castellfollit de la Roca i Olot. A la Vall d’en Bas els hotels i els restaurants son veritablement magnífics. Teniu l’Hotel Vall d’en Bas, magnífic i fastuós. O la Fonda Barris, que eleva la categoria a cosa excelsa. Per dinar nosaltres ho hem fet a La Deu, a Olot, al paratge encantat de la Font Moixina. Increible. Gran, molt gran, però amb un servei exemplar i un menjar boníssim, (i bé de preu). També és maravellós L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas. Cuina cuidada, plats de temporada. I, així podríem continuar i continuar perquè tota la contrada està plena d’establiments que podríem recomanar, descobriu-los!.

Sant Privat d’en Bas es un pueblecito de pesebre, en un marco incomparable: la Vall d’en Bas. Está colocado a media altura de una colina, y bajo la sombra poderosa y espectacular de la barrera del Collsacabra, que domina por completo el horizonte. Un río de aguas saltarinas y frescas corre por el fondo de un desfiladero. Un río, el Guri, que nace a 1.500 mts. de altura, y se despeña formando cascadas insólitas, como el Salto del Sallent. En este río, en verano, viene mucho de gusto bañarse, en las piscinas naturales que se encuentran si seguimos la carretera y, más adelante el camino, que sube en paralelo. La villa son cuatro casas. Cuatro y basta. Distribuidas en círculo, escondiendo la plaza, donde está la iglesia. Se accede por un curioso portal, un pórtico escenográfico, tal vez maternal, que pasa por debajo de una de las casas. De hecho no tiene nada más. Ahora, eso sí, muy bucólico y tranquilo. En esta plaza encontrarán la tienda madre y original de los embutidos Guri. Buenas viandas del cerdo, en una tierra que tiene fama de hacer las mejores longanizas de Cataluña, con permiso de la muy cercana Osona. No se vayan de Sant Privat sin probarlos. Buen aparcamiento en un prado ad-hoc a la entrada del diminuto núcleo urbano. Si sois buenos andadores, amantes del senderismo, se puede intentar llegar hasta el Santuario de la Virgen de las Olletes y, aún más, hasta la ermita de Santa Magdalena del Mont, montaña arriba. Para no tener que hacerlo todo a pie, se puede continuar en coche, por la carretera que antes mencionábamos, acompañando al río, hasta el restaurante de Can Turó. A medio camino encontrarás una agradable área de pic-nic, y las pozas que os hemos prometido. Del mismo restaurante también podemos ir hasta el Salto del Sallent. Sant Privat es bonito todo el año. En otoño, inigualable, de todos los tonos y colores. En invierno a menudo está nevado. En primavera todo es verde. En verano se está fresquito, y el río mitiga el calor. Debemos ir a Sant Privat en el curso de una visita a la Vall d’en Bas. Tiene al lado el Mallol, otro pueblo medieval muy notable, mucho más grande. Y también Joanetes, y la incomparable y serena belleza de Els Hostalets d’en Bas, una delicia. Nosotros somos partidarios de ver sólo la Vall d’en Bas, los pueblos y los riachuelos, los santuarios colgados encima y los bosques y campos ufanos y lozanos. Pero si quieres pasar unos días, un puente, unas vacaciones, y con la pequeña patria, cerrada, del Valle, no tenéis bastante, pues habrá ampliar horizontes y reseguir la fantástica Garrotxa, con Olot, su capital, y la melancólica Fuente Moixina. Vaya a la zona volcánica, con el Croscat, el Santa Margarita, y los demás volcanes. Con la Fageda d’en Jordà, bosque mítico. Con Santa Pau, y su castillo. Para llegar a Sant Privat, si subís desde Barcelona, hay que ir hasta Vic por la autovía de la Ametlla y, una vez pasada esta ciudad, tomar la nueva carretera de los túneles de Bracons, que une la capital de Osona con Olot. Saldréis justo en medio de la Vall d’en Bas, en Joanetes y Les Preses. Desde cualquiera de estos dos pueblos pueden ir a El Mallol. Del Mallol a Sant Privat hay sólo una única carretera y tres kms. escasos. También posible subiendo desde Girona para Inglés, Amer y Sant Feliu de Pallerols, o desde Santa Coloma de Farners. O, por buena autovía, desde Girona, también, por Banyoles y Besalú, hacia Castellfollit de la Roca y Olot. En la Vall d’en Bas los hoteles y los restaurantes son verdaderamente magníficos. Tienen cerca el Hotel Vall d’en Bas, magnífico y fastuoso. O la Fonda Barris, excelsa. Para comer nosotros lo hemos hecho en La Deu, en Olot, en el paraje encantado de la Font Moixina. Increíble. Grande, muy grande, pero con un servicio ejemplar y una comida buenísima, (y bien de precio). También es maravilloso L’Hostalet, en Els Hostalets d’en Bas. Cocina cuidada, platos de temporada. Y, así podríamos seguir y seguir porque toda la región está llena de establecimientos que podríamos recomendar.

Fira a la Vall d’en Bas


La Vall d’en Bas és una petita pàtria. Una vall closa, rodejada per les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i pels no menys mítics volcans de la Garrotxa. Una terra de llegenda, plena de boscos, de rius amables, de pastures fresques on els animals de granja pasten tranquil·ls. En fí, un lloc idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. La vall està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Aquestes rutes són llargues, però, i plenes de corbes. La vall d’en Bas és bonica tot l’any. Fresca a l’estiu. Verde i gemada a la primavera, inigualable a la tardor, una simfonia de color. A l’hivern sovint neva. I si us calen més raons per moure-us i passar uns dies a Bas, a inicis de desembre en teniu un de ben bo. La recordança del medieval vescomtat de Bas, de les guerres remences i la memòria d’en Francesc de Verntallat, es materialitzen en una fira remença, la Fira de Sant Nicolau, que te lloc a la vila de El Mallol. Aquest poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el dia 7 d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. D’aquí el renom de la fira. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el día 7 de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06.

Fira de la dalla


La Vall d’en Bas, a mig camí entre Girona i Olot, és un d’aquells indrets idílics on sempre tenim ganes de tornar. Ens encanta la seva natura, l’aire, els boscos, els rius, l’horitzó de muntanyes que es retallen allà on la vista albira: Pirineus, Collsacabra, Volcans d’Olot… però més encara ens agraden els seus poblets. Poblets petits, arraulits, minúsculs, perduts en una xarxa de camins, de camps de conreu, en una terra amable i riallera. I de tots els petits poblets tenim especial predilecció pels Hostalets d’en Bas. Quatre cases, un carrer, una plaça on els porxos estan plens de blat de moro que s’asseca al sol. I aquí, el segon diumenge de juny hi te lloc una d’aquelles fires senzilles que la gent senzilla d’aquestes contrades s’ha inventat per atreure una mica de turisme. D’aquell turisme familiar que no cerca grans emocions, sinó un dia gaudit amb els infants i la parella. I la fira de la dalla ofereix just això. La dalla s’està perdent. Ningú no dalla ja els grans camps de cereal, o l’herba pel bestiar, si no és per a consum propi. Per aquesta raó la fira fa una funció social: preservar un ofici agrícola ben antic. Tot en un marc de natura incomparable, amb espai per còrrer i saltar. Un esmorzar popular, el concurs de dallaires i dalladors, ponis pels infants, dinar de germanor, (amb tiquet), animació, ball de bastons i fi de festa. Res més. Res menys. Una ocasió per pujar a la Vall d’en Bas, ara que ja han obert la ruta del túnel de Bracons, per Vic, son 90 minuts escassos. Per rondar pel Collsacabra, treure el nas a Rupit, o bé anar cap a Santa Pau, al volcà Croscat, al Santa Margarida, a la Fageda d’en Jordà… Per dinar, si no us plau el menjar popular, no tindreu cap problema. Hi ha restaurants encantadors. Nosaltres sempre anem al Restaurant l’Hostalet, a Hostalets mateix, 972 69 00 06. Reserveu. Cuina volcànica i familiar. Una fonda de les de sempre. Per dormir podeu anar a Joanetes on hi ha un hotel, amb restaurant, excel·lent. Habitacions familiars molt boniques. Es tracta de l’hotel Vall d’en Bas.

La Vall d’en Bas, a medio camino entre Girona y Olot, es uno de esos lugares idílicos donde siempre tenemos ganas de volver. Nos encanta su naturaleza, el aire, los bosques, los ríos, el horizonte de montañas que se recortan hasta allí donde la vista divisa: Pirineos, Collsacabra, Volcanes de Olot … pero más aún nos gustan sus pueblos. Pueblos pequeños, acurrucados, minúsculos, perdidos en una red de caminos, de campos de cultivo, en una tierra amable y risueña. Y de todos los pequeños pueblos tenemos especial predilección por los Hostalets d’en Bas. Cuatro casas, una calle, una plaza donde los porches están llenos de maíz que se seca al sol. Y aquí, el segundo domingo de junio tiene lugar una de esas ferias sencillas que la gente sencilla de estas tierras se ha inventado para atraer un poco de turismo. De aquel turismo familiar que no busca grandes emociones, sino un día disfrutado con los niños y la pareja. Y la feria de la guadaña ofrece justo eso. La guadaña se está perdiendo. Nadie guadaña ya los grandes campos de cereal, o la hierba para el ganado, si no es para consumo propio. Por esta razón la feria realiza una función social: preservar un oficio agrícola muy antiguo. Todo en un marco de naturaleza incomparable, con espacio para correr y saltar. Un almuerzo popular, el concurso de guadaña y siega, ponis para los niños, comida de hermandad, (con ticket), animación, baile y fin de fiesta. Nada más. Nada menos. Una ocasión para subir a la Vall d’en Bas, ahora que ya han abierto la ruta del túnel de Bracons y, por Vic, son 90 minutos escasos. Para rondar por el Collsacabra, llegarse a Rupit, o bien ir hacia Santa Pau, par ver el volcán Croscat, el Santa Margarita, o pasear por la Fageda d’en Jordà … Para comer, si no goza de nuestro favor la comida popular, no tendrán ningún problema. Hay restaurantes encantadores. Nosotros siempre vamos al restaurante “El Hostalet”, en Hostalets mismo, 972 69 00 06. Reserven. Cocina volcánica y familiar. Una fonda de las de siempre. Para dormir podéis ir hasta Joanetes donde hay un hotel, con restaurante, excelente. Habitaciones familiares muy bonitas. Se trata del hotel Vall d’en Bas.